Jo avui sí que no sé com qualificar
la cartellera cinematogràfica.
Les pel·lis que s'estrenen cada divendres
es les explica en profunditat avui
una mica més ràpid de l'habitual
a la David Serra. David, bon dia.
Bon dia. Amb la tranquil·litat que vam anar la setmana passada
i avui hem de córrer una miqueta.
I a més avui que m'hi tens malalt, que estic així de baixa,
que estic gripós...
Ara que et veig, no t'acostis a mi, sí que fas carona.
Sí que fas carona de malalt.
Falten els petons amb el virus.
És veritat, que el David no m'ha fet dos petons encara.
Ara ho pensava jo i tant, que sí.
Però com Michael Jackson amb la mascareta.
Sí. Amb l'iPhone mediante.
Vale.
Me duren un peton mitjançant un aplicatiu.
Sí, home, i què més?
I què més? Faltaria més.
Escolta, David, que jo no sé com qualificar la cartellera,
però sí que sé que hi ha una pel·lícula
que m'ha cridat molt l'atenció, eh?
Sí.
Llegíem l'argument i reiem bastant.
Mira, Julia i Julio no es coneixen de res
i tenen la típica, bueno, noixeloca
després d'una nit de borratxeres.
Se desperten, no se'n recorden de què ha passat,
se desperten al llit, però, diu, en la sinopsi,
diu, en aquesta incòmode situació no poden sortir de casa
perquè hi ha un gigantesc ovni surant sobre la ciutat.
Bueno, però això què és? Això és extraterrestre.
Una pel·lícula de Nacho Vigalondo.
Sisplau, dic amb alguna cosa, en algun sentit, d'aquesta pel·li.
A veure, jo he de dir que d'entrada Nacho Vigalondo
sempre m'ha fet molta gràcia,
perquè és un personatge atípic i absolutament irreverent.
que, bueno, ho va passar molt malament
amb una ocorrència que va tindre mitjançant Twitter
amb un tema d'aquests políticament incorrectes
i que se va treure totalment de polleguera
i això li va afectar una campanya que estava fent, llavors,
publicitària amb el país.
Però, bueno, la veritat és que extraterrestre té molt bona pinta,
tot i que es ha de dir que és una pel·lícula
que ha patit unes retallades brutals.
Bueno, jo penso que no ha tingut mai el pressupost
que ell voldria tindre per fer aquesta comèdia
que està més vinculada amb el gènere,
per dir-lo d'una manera, underground,
un tipus horatxanante, no?,
del Carlos Sadeces i el Raúl Cimas, no?,
un gènere que, bueno, que és més televisiu, potser,
o d'internauta que no propiament dit del món del cinema.
La veritat és que la premissa és el que és.
El problema el té,
perquè Nacho Vigalondo
ens va donar un curtmetratge que era molt potent
i després va fer aquella pel·lícula que era el dels cronocrímens,
que va tindre molt d'èxit,
i tenia un moment que es feia una mica peçadeta,
tot i que la idea era molt bona i estava ben desenvolupada,
doncs a extraterrestre jo tinc la por
que el peç aquest del curtmetratgista
que allarga massa les situacions,
que a vegades amb aquest posar d'estraler
no acaba de donar-li tota la potencialitat
a una idea que tu mateixa ho has dit.
És desternillant, o sigui...
És xorres, xorres.
Xorre total.
Però es veu, parlen per aquí les crítiques que estic llegint
d'humor, clar, és una comèdia, això que quedi clar,
però humor de l'absurd,
que, bueno, amb un rerefons potser més profund
del que en principi pot semblar,
però també he llegit alguna crítica que diu
que, home, que no està potser del tot lligat,
que potser és més un seguit d'esquetxos.
Sí, és que, clar, és el problema que té...
Jo, de totes maneres, he llegit crítiques molt contradictòries.
Jo penso que aquí és una mica el territori
de la subjectivitat absoluta,
que no deixa de ser la de l'espectador mig,
i que té que trobar-li la gràcia
a aquesta comèdia apocalíptica del Nacho Vigalondo.
Home, d'entrada a mi em fa molta gràcia.
O sigui, sobre el paper, funciona.
Funcionarà la pantalla gran?
Doncs ja ho veurem.
A veure què?
Ja ho parlarem.
Escolta, i funcionarà una història tan clàssica, tan clàssica.
Espera, que el llueix tenia el tràiler de la terrestre.
Ah, sí, sí, sisplau.
Escoltem-ho una miqueta, que així ens posem la situació.
Voy ahora a vestirme, ¿vale?
Vale, muy bien.
Esta tarde.
No hay más gente en la calle hasta ahora.
Mantengan la calma y permanezcan en sus hogares
hasta que se aconseguen una unidad del servicio de emergencia.
Hay, hay, alguien.
Hola.
Ángel.
Oye, ¿qué tal con tu vecino?
Suele ser tan descarado.
Arriba.
Vamos.
Hola.
Mira, Carlos, este es...
Julia.
Anda, qué casualidad como yo.
Me lo podías haber dicho.
¿Qué haces?
Me voy.
¿Cómo que te vas?
Sí, es que no quiero molestar.
¿Qué dices, hombre?
Con la kelia de ahí fuera.
Hola, Ángel.
Vente luego y cenamos.
Yo creo que esto es algo más como una prueba
que nos están haciendo a los humanos.
Probablemente estarán observando
y toda la gente que ha salido corriendo a los pueblos...
Bueno, no m'aclareix gaire cosa el tràiler, ¿eh?
Hauria de veure les imatges.
No, haurien de veure les imatges.
Lo que yo tinc molt clar pel tràiler
és que estem amutxatxada en ull.
O sigui, directament...
Però no estem amb l'humor dels morancos.
És a dir, qualsevol persona que sigui una amant
d'aquest tipus d'humor
tindrà que refugir-la
i d'entrada en una pel·lícula
pel que ens agrada l'humor
a ser una mica destroyer de...
Amutxatxada.
Extraterrestre.
Aquí la teniu.
Deia jo que potser la que sí que funcionarà
almenys a nivell de taquilla
o no ho sé,
perquè és una història tan segura explicada.
Blancaneus, Blancanieves.
Bueno, sí.
El que passa és que tenim una pluja descarada
de pel·lícules de Blancaneus,
perquè ara aquest 2012
ens hem d'arribar com a tres versions.
Tu em vas dir que aquí més
que hi ha una versió de Blancaneus.
Hi ha una...
L'està fent un dels directors espanyols,
que és el que estic mirant ara,
a veure si me'n recordo.
No me'n recordava el nom.
Però la versió de Hollywood
hi ha la Blancaneu
i la Lillenda del Cazador,
que segurament s'estendran a l'1 de juny,
que és la de Charlie Theron.
Molt bé.
Jo, aquesta és la que en principi
em fa molta gràcia.
I després hi ha la de Pablo Berger,
que és el català,
que està preparant una versió de Blancaneu
en blanc i negre,
sense diàlegs,
que és com una mena d'homenatge
al cinema clàssic
de l'expeccionista,
de Mournó i de Dreyer,
amb una banda sonora simfònica,
una mica com el que ha sigut
el fenomen d'artis,
però portar-lo cap al d'estrenes dels contes.
Pot ser molt interessant, també.
En tot cas,
ara tenim la Blancaneus,
jo crec que s'ha de conèixer així,
la Blancaneus de la Júlia Roberts,
en què fa de madrastre, em sembla, no?
Sí.
El que passa és que, bueno,
ha llevat d'aquest detall
la versió d'aquest director hindú,
que és el 5,
que és el director de Fall,
els omnis d'Alejandria,
que és un director visualment
molt preocupat per la imatge,
però no tant per les històries.
el que no vols ser ser precisament trencador.
Més aviat seria una variació amable
i molt autoconscient.
Una mica una comèdia.
Comèdia romàntica.
Comèdia romàntica,
amb els rarafons de l'esrec,
per exemple,
amb el record de l'esrec de dibuixos animats.
Una mica cap a aquesta línia,
sembla.
Ja t'ho dic,
jo no l'he vista,
i la veritat és que, bueno,
aquí tenim el príncep
que vol actuar de Salvador
i no pot.
O sigui,
hi ha una sèrie de variants,
diguem-ne,
que, bueno,
poden fer-la divertida
i que a mi el que em va sorprendre
és que no deixa de ser
un humor molt d'Hiri Gaga.
O sigui,
una aparència,
una mica d'estròyer també
de tot el que és
el paradigma
de l'obra dels germans grins.
Aquesta Blancaneus.
Molt bé,
doncs la primera Blancaneus.
Ah, bueno,
Julia Roberts.
Ara jo estava pensant,
no es falta un detall important.
Estem parlant de Julia Roberts
com a protagonista.
Sí, sí, sí,
com a malvada,
però estupenda,
una malvada sense cap arruga.
Fantàstica.
Jo ara veia el seu rostre immens
amb aquell somriure espectacular.
Fixa't que ha passat
de la joveneta Pretty Woman,
no?
O sigui,
de ser ella de la Blancaneus
per entendre'ns,
ara fer de madrastra.
Sí,
i deia,
bueno,
deia això,
que és una de les pel·lícules
que la deixaria fer
a la seva filla,
la deixaria veure
la seva filla.
Ah, molt bé.
Exècit en una entrevista
fa relativament poc.
Molt bé,
doncs,
pel·lícula familiar,
en certa manera.
Sí, directament.
Blancanieves.
Mirror, mirror.
Què tenim més,
a part d'això,
el borde de l'abismo?
Todos los días de mi vida,
l'exótico hotel Marigold
o Redemption?
Anem per parts.
Parlarem de,
precisament,
la del borde de l'abismo,
que jo,
mira el que són les coses,
aquesta jo la vaig veure,
d'aquelles d'estranquis,
però no sabia si arribaria
a la cartellera,
no arribaria,
i veig que l'han estrenat,
que és la del Sam Wordingborg.
A veure,
aquesta és una pel·lícula estranya.
Dic estranya
perquè desespera.
O sigui,
és una pel·lícula
que comença molt bé,
amb unes premisses
bastant poderoses.
Estem parlant d'un pallo
al borde de l'abisme,
o sigui,
amb una bala ostrada
d'una finestra
a punt de llançar-se al buit.
I a partir d'aquí
ens comença a contar una història,
la qual,
molt recargolada,
això sí,
i la qual,
tot sembla vinculat
a un robatori
d'una joia,
per no desvelar gaire,
per les que s'arrisquin
aquest salt de l'abisme,
a anar a veure.
Què li passa a aquesta pel·lícula?
Però estem parlant
de ciència-ficció,
o és un thriller?
No, no, no,
és un thriller.
És una pel·lícula
que funciona com a thriller,
o això és el que
hauria de ser,
i que arriba un moment
en el qual tu
el que et estàs desitjant
és que doni el pas cap endavant
i salti d'una punyetera.
És una pel·lícula
que...
És d'aquelles en flashback,
de dir,
aquest està aquí dalt,
anem a saber per què.
i fa la reconstrucció
de tot el que ha passat.
Exacte.
Jo aquesta és de les que
l'anava a recomanar
al meu amic Víctor,
un saludo,
sempre s'escolta,
però és la pel·lícula
que directament
el dia que m'empreny
la recomanaré.
Ves a veure aquesta pel·lícula
que t'agradarà força.
Però vols que salti per què?
Perquè ja que s'acabi l'agonia.
A veure,
més que res perquè és una pel·lícula
que desmunta
tot el que en un principi
semblava molt ben posat.
Una trama argumental
que semblava molt interessant
i a mi m'ho semblava.
A partir d'aquí
comencen a passar coses
que són molt esperables
i que l'únic que fan
és que te plantegis
per què has començat
en una situació tan grotesca
com un paio
ficat al...
És una pel·lícula
molt previsible.
És d'aquestes del robatori...
Pertensiós, doncs, eh?
Ara et sorprendrem.
Calla que ara et sorprendrem.
És com un maco
allargant el truc
i que arriba un moment
en què diu
escolta, ja no m'importa el truc.
Més igual que s'hi tiri.
Exacte.
Acaba ja d'una primera vegada
i a per una altra cosa.
Al final tu l'has vist.
Sí, aquí està.
Al final no em diguis com s'acaba
però al final val la pena
o ni això?
No, no, no.
A veure, jo tinc que ser...
A mi això vull ser respectuosa
amb l'aspecte del mig, diguem-ne.
És una pel·lícula
que sí que té alguns moments
fins i tot brillants.
O sigui, el començament és brillant,
per mi.
A partir d'aquí ja
la pel·lícula cau en el tòpic
i deixa bastant de banda...
Jo penso que va trobar una situació
que hagués funcionat molt bé
amb un curmetratge
d'aquestos d'autor,
del rec, no?
Sí, pam.
Però no funciona
com a llargmetratge.
I a mi me va deixar d'interessar
molt ràpidament.
El borde de l'abismo
és en tot cas el thriller
de la setmana.
Em sembla que l'únic thriller
que s'estrena.
després veig altres títols.
No ens queda gaire temps,
però em sembla que volgués
d'alguna cosa
de l'exòtic Hotel Marigol, pot ser?
Bé, sí, perquè és una pel·lícula simpàtica.
És d'aquestes pel·lícules.
Amb Judi Dents, mira.
Sí, amb el Judi Dents,
la Maggie Smith,
que surt un fotimer de actors...
Un fotimer de classe britànica,
ara ho estic veient.
És una pel·lícula,
hi ha un actor britànic
ara quan ho trobi,
t'ho diré,
perquè és el que més m'agrada,
la pel·lícula, directament.
Tom Wilkinson.
Tom Wilkinson,
que està genial.
A veure,
què li passa a aquesta pel·lícula?
Li passa
el típic
d'aquestes comèdies romàntiques,
que en un moment donat
es fan una mica peçadetes
per la seva pròpia trama argumental.
O sigui, estem parlant
de persones
amb una determinada edat
que arriben a la Índia,
és el paradís somniat,
i a partir d'aquí
hi ha...
La jubilació, no?
Exotisme
i el sexe en la tercera edat,
que és el detall graciós,
interessant, etcètera.
Tinc que dir d'aquesta pel·lícula
dues coses.
Una,
que està molt bé
tot el que expliquen de la Índia,
d'aquest doctor Marigol,
que la pel·lícula
és entretinguda,
aquesta la puc recomanar,
no m'ha entusiasmat,
perquè aquesta també està vista,
però té una cosa
que realment
li agraeixo,
que tots els acudits
que té la pel·lícula
sobre el tema del sexe
i la viagra,
entre cometes,
doncs no estan portats a l'excés.
Abusa
lleument,
però bé,
a la gent li fa forta gràcia
i jo estic convençut
que a les sales de taquilla
funcionarà,
amb una determinada edat,
és una pel·lícula
molt graciosa
i molt digna de veure's
i els actors
estan divins.
Simplement,
un esment
per tots els dies de mi vida.
Todos los dies de mi vida.
Drama romántico.
Drama romántico.
Messenger de tot això
és una pel·lícula
que suposo,
perquè aquesta no l'he vista,
que trobarà el seu joc
entre unes cartellera
que la trobo ja una mica esbutada
en el tema dels Oscars.
Ara tot està sota pressió.
El gran fracàs,
claríssim,
que més o menys gairebé
ho vam dir aquí
de la pel·lícula
de los viajes a Marte
i tot això
del...
Sí.
La de 3D.
De 3D.
Que realment m'han dit
que era fluixeta
i que no arribava.
Doncs la batacada
ha sigut brutal.
Després tenim
que encara estan fent
Cavall de Batalla.
Tenim la pel·lícula Contrabant,
que jo la recomano aquí,
que és una pel·lícula
bastant contundent,
que vam dir que en un remake.
I què més podríem dir
ha sigut una cartellera
que ara mateix està
una mica
arremol
de les pel·lícules dels Oscars.
No és molt lluïda.
Tu i jo
estem en una setmana
que no és
de les que jo sortiria
corrents de casa
per anar al cinema.
Ai.
Ja t'ho dic.
Estic mal a tot, també.
Vaig anar a veure
els idos de març.
Te va agradar.
Si has vist
a la U.S. de la Casa Blanca
no és res.
Ja.
No és res.
Ja.
No és res.
És un diametratge.
No.
Jo, de totes maneres,
he de dir una cosa.
El George Clooney
és molt intel·ligent.
George Clooney
és fantàstic.
És brutal.
I l'altre actor
és estupendo.
Sí, senyor.
No sé com es diu.
Ja em perdonareu.
És el fei més radiofònic,
però, escoltin,
és una pel·lícula
que jo la recomano
perquè és de les pel·lícules
intel·ligents,
ben plantejada,
de principi a final.
I el que has dit és veritat.
Per conèixer a fons
com funciona això de la política,
res com a l'Ara Oeste
de la Casa Blanca.
Genial.
Que té com a introducció.
Bueno, fem una cosa.
Aquests minuts que em queden,
recomano alguna cosa televisió?
Molt ràpid.
És que no ens en queden.
Què hem de fer el futbol?
Doncs, molt simple.
Ai.
Segueixo recomanant
contra Venda i Marea
el Juego de Tronos.
Aquí ja és un homenatge a Juanjo.
La sèrie,
ja han sortit els DVDs
de la sèrie
i, escoltin,
val la pena.
Com, com, com, com?
Juego de Tronos.
Juego de Tronos?
Quan ho veiem això?
Bueno, aquesta l'han estat fent
en alguna de les cadenes digitals.
Suposo que alguna cadena
privada
haurà fet la compra
perquè és el gran fenomen
de l'èpica
audiovisual televisiva
i prometo
que és una sèrie extraordinària.
Oh, sí?
El Lluís, el nostre tècnic,
deia, sí, sí,
jo també estic amb tu.
Jo és que estic fent sessions.
Quan estic malalt
faig sessions de sèries
i realment aquesta la tinc...
No vas al cine.
doncs, David Serra,
amb aquesta recomanació,
mira, avui de televisió
ens quedem.
Moltes gràcies.
I un cinema.
這個 no el caminamentope.
� on a cabeça.
En Antarctica vem.
I haven't needed it.
I haven't love it.
Bye.
Bye.
UBAN a beijer.
Bye.
Bye.
Bye.
Bye.
Bye.
Bye.
Bye.
Bye.
Bye.
Bye.