A gairebé dos quarts d'una del migdia,
ràpidament saludem els nostres experts en cinema,
que com cada divendres els tenim aquí
per parlar-nos de les estrenes en cartellera comercial.
David Serra, bon dia.
Hola, bon dia.
Juanjo Ferrer, bon dia.
Bon dia.
Com esteu?
Jo ja vaig de davallada total,
perquè a l'estiu me suposo una càrrega,
ho dic cada divendres,
això ja he dit, la gent està avorrida.
Però per la calor?
Passo molta calor, necessito les sales de cinema
que estiguin molt fresques,
amb unes temperatures molt baixes,
molt més baixes que per la majoria dels mortals.
El David Silva ja va tot espitrenat, eh?
Sí, hi hauria més encara,
però hi ha una cosa que es diu la decència, no?
Entre cometes.
El Juanjo no, te veig moderadet en aquest sentit.
Con el tema del calor?
Sí, jo què sé.
Jo, perfecto,
perquè m'he instal·lado un ventilador de techo encima de la cama
i ja està.
I con eso se passa el verano de maravilla, per seguro.
Juanjo, em tens que fer un joc, eh?
Em tens que fer un joc.
No, no.
Preferiria darte el diner perquè te lo compres, tu.
Bueno, bueno.
Ostres.
Després ho parlem, això.
No hi ha manera de començar?
Normal, la secció de cine.
Impossible.
A veure, estrenes cinematogràfiques,
ara en parlem, especialment de les que heu vist.
Jo, simplement, deixem anar un títol
que a mi m'ha cridat l'atenció tot el matí,
que vaig investigant,
i m'ha dit el David,
diu, aquest no arriba a Tarragona
perquè és superestrany,
és una experiència i ara hemístic a sueños i silencio.
En quatre línies, David, si ens vols explicar.
A veure, Jaime Rosales és un autor...
Mira, no m'atreveixo a dir la paraula sobrevalorat
perquè tampoc és valorat.
Vull dir, és un personatge dins del món del cinema,
com ho pot ser el Serra,
el Serra cineasta,
el de Cavalleria i totes aquestes pel·lícules,
que són pel·lícules que, a veure,
des d'un punt de vista personal,
jo els dono un valor important.
Per què?
Perquè són pel·lícules molt lliures,
que no estan supeditades en cap moment a un mercat,
i que intenten fer un cinema
que probablement,
no probablement, no segur,
no és per tot el món,
és per una minoria molt específica
i és un cinema que alguns ho podem decalificar
d'un anista,
masturbatori fins i tot,
que el mateix,
o bé,
són pel·lícules que t'aporten un valor
des del punt de vista de com estan filmades,
el que intenten comptar.
A veure, jo et diré,
en defensa del Jaime Rosales,
que va fer una pel·lícua que a mi em va agradar moltíssim,
que era la de la soledat,
i Tiro en la nuca també estava molt bé,
que parlava del tema d'ETA,
són pel·lícules molt introspectives,
absolutament,
però que funcionen com a autèntics poemes audiovisuals.
Ara,
de què van?
Doncs parlen d'experiències molt personals,
moltes vegades
sobre temes que són universals,
per exemple,
la por del terrorisme
o la soledat,
que hi ha a la mateixa pel·lícula,
i en aquest cas,
ha volgut parlar d'una experiència,
entre cometes,
metafísica,
potser és la pel·lícula que se li va més lluny,
però que no l'estic infravalorant,
el que passa és que adverteixo,
en cas d'anar a veure-la,
tens que veure-la en unes condicions
que no són habitualment les de les sales cinematogràfiques.
Són pel·lícules per veure-les a casa
i amb tranquil·litat.
No us deixeu portar per a l'argument,
clar,
llegim, no?,
Oriol i Holanda vivent en París,
amb sus dos hijes,
ell és arquitecte,
ella professora,
i durant unes vacances al Delta de l'Ebre,
un accident transforma les seves vides,
i dius, bueno,
tenim aquí muntada una pel·lícula dramàtica i tal.
Sí.
No,
després te'n vas al tràiler o a les escenes
i dius,
això no és un fil argumental.
A veure,
i fins i tot,
al fil argumenten,
hi ha un moment que ho deixa de costat
utilitzant precisament la panoràmica,
el tràiler,
o sigui,
són pel·lícules
que a mi m'assemblen valentes
i fins i tot,
ho dic,
necessàries
perquè creen un llenguatge,
treballen una història,
però que ja són conscients
que no són per tot el públic.
O sigui,
ara ho hem de diferenciar.
Això són pel·lícules
per veure-les
en condicions molt concretes,
igual que la literatura
i el best-seller,
i en literatures,
doncs, bueno,
que en un moment d'una
parlen de nosaltres,
però en una categoria
molt més íntima.
No són per tothom.
I a mi això no l'estim,
i això amb l'Ester,
te'n recordes?
Sí, sí.
Estaríem parlant
d'un tipus de cinema
diferent.
Ni millor ni pitjor.
Sí.
Diferent.
Que no sigui per tothom,
tampoc vol dir que sigui millor.
Jaime Rosales
és una persona honesta,
és una persona que treballa
i que se preocupa
per ser fidel
a aquesta manera
d'explicar aquesta història.
Però, bueno,
clar,
no té res a veure
amb les pel·lícules
que parlarem d'aquí una estona.
A veure,
el que jo opino
de les pel·lícules introspectives
és que
a mi,
a mi normalmente
no me gustan
perquè jo
jo quiero que sea
una pel·lícula
lo que sea
i que luego
jo me haga
mi introspecció.
No que sea
la introspecció
de un director
que vete tot a saber
el que...
O sea,
jo quiero que
una pel·lícula
sea como sea,
luego me la lleve a casa,
la madures,
piense en ella,
me haga pensar
cosas nuevas,
però no la pel·lícula en sí,
sino lo que te genera
a ti como espectador.
Doncs això,
el sueño
y silencio
de Jaime Rosales
en el punyapar
no arriba
o sin a les Gavarres,
no la tindrem
aquí a Tarragona.
L'has madurat ja
projectics.
Sí.
Aquesta és dura, eh?
És potser el gran estrena
de la setmana
en el sentit de...
Sembla, eh?
Desbojarrada,
jo llegint l'argument
i veient...
Bueno,
et fico una mica
fent el paral·lisme
amb la sèrie
els joves,
una mica així.
Bueno,
és una pel·lícula
que he podido madurar
en cinco segundos.
Es lo que...
Es los cinco segundos
que he perdido
en mi vida
madurant-la.
Aparte...
És radical,
com ell sol,
però jo crec que
té tota la raó.
Uns estudiants
d'un institut,
hi ha veterans,
organitzen una festa
salvatge a casa seva
i conviden a tothom
a través de les xarxes
socials.
I bueno,
és la festa més boja,
diuen que et puguis imaginar.
realment està apagat.
Sí,
la verdad
és que és bastant
locura.
Lo que pasa
és que,
mira,
va de...
Jo crec que
està inspirada
en una notícia
que ocurrió
hace un año
o dos
de que un chico
se iba a quedar
solo en casa
i en Facebook
puso
Monta una fiesta
en casa
i no limitó
a los invitados
i entonces
le aparecieron
cientos
i cientos
de persones
desconocidas
a su casa
i se lió
una gorda.
Yo creo que
esto está inspirado
en esto
y aquí va
mucho más allá.
Aquí se lia
una tremendísima.
Lo que pasa
es que
puede tener
cierta gracia
la historia
pero no tiene
ningún ingenio
ni ninguna gracia.
Son escenas
prácticamente
escenas sueltas
de gente
en una fiesta
de una casa
de un chalé
con piscina
muchas tetas
drogas
y el humor
tampoco es
demasiado
ingenioso
ya lo he dicho
entonces
bueno
es una película
completamente vacía
es una película
que mientras
la estaba viendo
pensaba
a ver
el cine
no se ha inventado
para esto
no fue la intención
que es adreçada
a un público
adolescent
bàsicament
sí
bueno
la puede ver
todo el mundo
pero sí
es advercente
solo
yo creo que
son los únicos
que le van a ver
cierta gracia
si una persona
es fan
per exemple
de festes
apocalíptiques
que esta es
la seva película
o no
es que ni eso
es que no tiene la gracia
por ejemplo
de American Pie
que tampoco era una gran película
pero tenía momentos graciosos
ingeniosos
American Pie
era como
como una búsqueda
de algo
y al final
bueno
llegaron a ese objetivo
haciendo animaladas
y tal
y conseguían ese objetivo
no
este ya es el objetivo
continuamente en la película
la película
es la fiesta
es una fiesta
y no
ni los diálogos
te dicen nada
ni te sorprenden
ni aportan nada nuevo
simplemente es una fiesta
que al final
se acaba
bueno
sí
como una especie
de apocalipsis
pero
pero claro
es que también
viene un poco
de repente
sin mucho sentido
bueno
no tiene la gracia
de por ejemplo
el guateque
del Black Edwards
o sea
está muy llun
de lo que nosotros
denominaríamos
una buena película
además
esta rodada
plantean
que
mientras organizan
la fiesta
pues
designan a uno
para que la grave
entonces se ve todo
desde una cámara
en mano
todo visión subjetiva
caminando
moviéndose
que no aporta
no aporta res
no tiene gracia
ese es el problema
es una semana fluixeta
sí
sí
mira
potser fa una mica
més de gràcia
tot i que a veure
jo diria
per lo que he vist
també
que és una comèdia
amb aquest humor
de la comèdia francesa
les xiques
de la sexta planta
bueno
aquesta
és una pel·lícula
que
si jo
he de fer rescatar
una pel·lícula
directament
jo me quedaria
amb aquesta
bàsicament
per una raó
que és
que parla
d'una realitat
i
està comandada
per unes actrius
magnífiques
o sigui
la Natàlia Berber
que la Carme Maura
la Lola Dueñas
que està
extraordinària
jo que soc
un fan
jo soc dels fans
de la Maura
i nacionalment
a mi és una actriu
que sempre m'ha agradat
molt
però és que
Lola Dueñas
és que borda
el seu paper
cuidado
és una pel·lícula
que malauradament
crec que no la veurem
a la versió original
perquè
ens parla
d'aquella època
dels anys 60
de totes aquelles
dones
i noies
joves
que van tindre
que marxar a França
espanyoles
que marxaven a França
per fer feines domèstiques
i que vivien
i en aquest cas
les xiques
de la sexta planta
és perquè viuen
totes compartint
uns espais
molt reduïts
en una sexta planta
és una anèdota
molt real
que bàsicament
quan arriba
el maig del 68
s'ho troben
de forma inopinada
clar
això va ser molt sobtat
venir d'una Espanya
profunda i fosca
i trobar-se uns canvis
que eren molt radicals
i que superaven
de bon tros
tot el que elles pensaven
doncs és una pel·lícula
que és molt agradable
de veure
amb un guió
molt correcte
i unes interpretacions
notables
i més enllà
del reforç social
que hi pugui haver
amb tot plegat
està tractada
com amb Comet
i amb aquest regostat
de la comèdia francesa
sí, però a veure
jo al cinema francès
sempre ho hem parlat aquí
jo me l'agafo
sempre amb pinces
és una pel·lícula
de cinema francès
que de francès
té un context
però amb un llenguatge
molt universal
i això es valora
llàstima de la versió original
perquè clar
elles parlen un francès
en castellà
barrejat en espanyol
que és molt divertit
i això li dona un matís
que li fa molt més verosímil
i el doblatge
mata un bastant
el que seria
en el sentit
fins i tot
els acudits
de la mateixa pel·lícula
no és que lo mate un poco
sinó que destruye
la película
por completo
la essència
para que el público
se haga una idea
son
mujeres españolas
que están trabajando
en Francia
porque aquí estaba mal
y tal
y se van allí
entonces
en la película original
está el tema
del idioma
o sea
ellas hablan español
y están en Francia
que hablan francés
y además en París
que son
más bordes
y todo
que no hacen
en el más mínimo esfuerzo
pues en España
el que la vaya a ver doblada
se va encontrar
las actrices
hablando español
y a los franceses
que veían el francés
hablan español
con acento francés
i clar
els acudits
bueno els acudits
no
les anàdotes
que tenen força dramàtica
queden desmuntats
des del primer moment
i entrem en una dinàmica
que és una mica absurda
és d'aquests les pel·lícules
que el doblatge
no té cap mena de sentit
cap mena de sentit
doncs això és
la recomanem
potser no
la recomanació
les mujeres
de la sexta planta
que la busquen
en versió original
en versió original
a mi m'agradaria
també recomanar
perquè és clar
fent molta gràcia
almenys pels actors
vosaltres me'n direu
El gran anyo
a veure Owen Wilson
que jo soc megafan
Jack Black
i Steve Martin
que torna a la cartellera
i en una pel·lícula
que sorprèn
sorprèn
sorprèn
però una raó molt simple
perquè ara portàvem
jo vaig sobre parratxes
una sèrie de comèdies americanes
amb un humor molt gruller
i fins i tot extrem
i aquests senyors de la comèdia
doncs
en certa manera
han recuperat
un sentit de l'humor
que no et diré
que sigui blanc del tot
però que és elegant
Mireu l'argument
que jo sempre flipo
mira
tres homes
o sigui
aquests tres homes
estan farts
de les seves obligacions
i responsabilitats
tenen un moment
de crisi personal
i decideixen
fer una competició
a veure qui descobreix
l'ocell més estrany
dels Estats Units
és una rod
de fet és una rod movie
i molt ben rodada
sobretot perquè
sense caure
bueno sense caure
ja és l'apostal
i és
perquè els grans paratges
dels Estats Units
doncs mereixen
doncs
una filmació
i fa publicitat
directa
de totes aquests
parts naturals
però
ho fa d'una forma
jo crec honesta
i com a producte
americà
de blockbuster
o sigui
està molt ben feta
és una pel·lícula
que és agradable
de veure
ells estan molt bé
no és una gran comèdia
o sigui
ni de bon tros
encantadora
però té un punt
sí
és elegant
té un punt elegant
sense
d'això
a mi me parece
las más interesantes
los tres actores
yo creo que
nos gustan los tres
son geniales
los tres
a mi
yo especialmente
quizá por mirar
me gusta
el que más
Jack Black
entonces aprovecho
hablando de Jack Black
retomar lo de Project X
Jack Black hizo
la que es la cabeza
es que cuando
lo ha marcado
con una X
es que no quiero
es que no quiero
que esa película funcione
claro
Jack Black hizo una película
hace años
que era Escuela de Rock
así es verdad
era una película
gamberra
vale
era una película
él hace una gran gamberrada
que es hacerse pasar
por el profesor
en una escuela pija
es una gamberrada
él es un gamberro
de por sí
pero se conseguía
un objetivo
era ingenioso
te hacía sentir mejor
sí
esta película
la de Project X
se vende
como una gamberrada
pero no lo es
es una incivilización
es decir
¿es una gamberrada
montar una fiesta?
no
ellos lo que hacen
es molestar
a todo el mundo
hacer algo tan grande
que sea insoportable
vivir ahí
que queman la urbanización
eso no es una gamberrada
eso es
hacer una cosa normal
que hace todo el mundo
montar una fiesta
y fastidiar la vida
a todo el prójimo
a més no
ya cap lectura moral
o sigui
desde el punt de vista
de la historia
por ejemplo
no incluso
podría haber una
una lectura
contrariamente moral
que ahora
que los chavales que lo vean
pues
pretenden
montar algo así
en casa de sus padres
ahora
con el tiempo que tenemos
muchas veces
este humor
y aquí lo hemos hablado
de películas
como las de Santiago Segura
y a mí es enllà
de todo esto
dentro de la sátira
hay la lectura
de lo que no es
o sea
el personaje se fa desagradable
precisamente
para crear a la espectadora
el efecto contrario
de decir
exacto
que es como siempre ha funcionado
el bufón
això
els grans histrions
de la comèdia
ho han practicat
i ho han practicat molt bé
problema
que es ha de tindre
les idees molt clares
la ment molt ben amueblada
amueblada
per poder construir
aquests discursos
American Pie
no era una mala pel·lícula
sempre ho hem dit
són pel·lícules
que fins i tot
en el moment més gruller
fas la lectura
i te pots distanciar
de tots aquests elements
i l'escola de rock
era un exemple magnífic
d'una pel·lícula
que tenia una lectura
que era fins i tot
edificant
dintre del gran
de la gran gamberrada
en aquest cas
el gran any
també és de la Recomana
nois
el teu company Víctor
quina l'hi recomanes?
doncs el meu company Víctor
de la feina
jo l'hi recomano
evidentment el gran any
perquè ell és una mica
pájaro
això és una mica ocellet
i ell ja sap per què ho dic
Juanjo
tu n'has de veure alguna altra
tens curiositat
per alguna altra pel·li?
no
m'agostaria
m'agostaria veure el gran any
sí?
vinga va
la setmana que ve
si tens ocasió
de veure la Juanjo
li fas la contra
molt bé
molt bé
gràcies per venir
sempre
i fins la setmana que ve
i bon cinema
gràcies