Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
displayed its primi!
I arriba un moment!
I sembla que no ha tingut over!
I jo crec que aquest és el problema!
Aquest és el problema!
A més!
És un problema seriós!
Per què?
A veure!
Implica la mala memòria del públic!
Objectivament!
Jo com a fan de les pel·lícules de superherois!
o de l'Spid eli
O del Sam Raimi!
Fins demà!
Que t'h upgraded!
Que estic correctament reinterpretada!
res, o sigui, que no m'aporta res
de novetat. Potser
el dolent, que ara estem parlant
del Saurio,
de l'altre
enemic, que encara
el doctor Connor, que encara
ens l'havien presentat moltes vegades
als perigües de Spiderman, però no havia
adquirit el protagonisme, que probablement
en aquesta ha cobrat
l'envergadura de ser l'antagonista
de l'Espiderman. És el 50% de la
pel·lícula, no? Exacte. L'actor m'agrada,
l'Andrew Garfield, a mi m'assembla
un actor convincent, m'assembla que...
Camaleonic, també, mai m'ho he dit per allò de la pel·lícula.
Exactament. Perquè l'hem vist en pel·lícules
que estava pensant en la Cingil.
Sí, exactament. Aquell penjat veí,
bueno, veí no, company de pis.
I sorprèn. I després també l'hem vist
també de Dolent Dolent en altres pel·lícules
i també d'un cavaller de la part
de la realesa, que també ens va
sorprendre. És Camaleonic, no? L'hem pogut
veure en molts llocs diferents
i fent papers totalment... És un actor
que és resolutiu, eh?
La veritat és que ho fa molt bé, o sigui, fa oblidar
fàcilment el Tobey Maguirre, no perquè el Tobey Maguirre
la veritat és que finalment
va anar al servei que en Sam Raimi
demanava. Però hi ha moments,
o sigui, sobretot la tercera part
va ser autoparòdica...
Jo penso que es van passar una miqueta.
Sí, massa fluixa fins i tot.
La fem per fer, no? Semblava que no...
Van voler barrejar moltes coses, una llàstima
perquè al nivell d'efectes especials són pel·lícules que compleixen.
Però bueno, escolta,
ja està. O sigui, tenim una pel·lícula que l'anirà
a veure tothom, tothom, és tothom...
I perquè és per tota la família.
Sí, i que és molt naïf.
I que és una pel·lícula que a mi el que m'agrada
és el que deia abans, que
com a adaptació del còmic
és correcte,
però el que m'agrada és que no aporta absolutament res
a lo que nosaltres ja teníem com a pel·lícules.
Allò que deia jo al principi,
rizando el rizó.
Continuant al voltant de lo que ja sabíem,
potser amb els efectes, que és el que ens agrada
i el 3D que dona aquest aspecto que regularitat,
allò que dius, quina meravella.
Però a partir d'aquí, doncs mira, si sou fans,
disfrutareu,
gaudireu de la Spiderman,
però que no espereu que sigui la pel·lícula de la vostra vida.
Per a nada.
Perquè serà una pel·lícula, allò que dius,
una de més, no?
Sí, sí.
Jo estic mirant ara una miqueta la carterera
i vols dir que hi ha més estrenes així a Tarragona?
Ai, doncs no ho sé.
Jo per aquí tinc apuntada un Camino o Revienta,
però no sé si ha arribat a Tarragona.
Bueno, Camino o Revienta era...
A veure, sí,
és una pel·lícula del Paco León
que, de fet,
bueno, ho estava mirant per curiositat malsana,
perquè és una pel·lícula que ha aconseguit
la distribució en 20 sales cinematogràfiques
en tot el país.
O sigui, que poqueta cosa.
Poqueta cosa,
però perquè l'estratègia del Paco León
dins d'aquesta pel·lícula
ha sigut, per mi, molt agosserada.
I jo crec que gairebé
l'hi podríem dedicar com a monogràfic,
per una raó molt simple.
Digues.
Perquè ha fet el que molta gent
dins de l'àmbit de l'audiovisual
no acaba d'encaixar,
que és posar-se a l'altura del seu públic,
anar a la recerca, precisament,
d'un públic que hi ha a les xarxes socials
i que està precisament a la reta, a internet,
i que vol veure cinema,
aunque sigui, pagant una mica.
O sigui, això del tot gratis
i totes aquestes fal·làcies
que a vegades s'omplen la boca
i que jo penso que
amb arguments molt en castellà
torticeros.
O sigui, sense saber
ben bé del que estem parlant.
Paco León,
aquesta pel·lícula va ser
la guanyadora del Festival de Màlaga,
va ser la pel·lícula,
des del punt de vista del públic,
més valorada,
millor valorada,
i ha tingut una cosa
que per mi és valenta,
que és dir, bueno, vale, d'acord,
jo aquesta pel·lícula
la vull treure a la xarxa,
el mateix dia que s'estrenen
als cinemes,
es podrà veure a internet.
Aquí tria la gent com ho vulgui veure.
Es podran comprar els DVDs,
perquè ja estan comercialitzats,
o sigui, el mateix dia,
trenquen qualsevol compromís
amb distribuidores,
que són les que marquen la pauta,
és molt heavy.
Però és que, a més,
la pel·lícula li ha costat
100.000 euros,
Déu-n'hi-do.
Pagats de la seva butxaca,
les coses com són.
Jo he pagat,
jo vull fer el que...
De fet, el deia,
bueno, una pel·lícula
que la faig en la meva família
perquè és la seva germana,
la seva mare...
Sí, sí,
és que està tota la família León
al complert.
La seva germana,
que sí que és actriu,
i que jo penso que de la pel·lícula
la bot dormida,
que a mi no em va entusiasmar,
però la millor actriu
era ella,
i era la que tenia
el major potencial
des del punt de vista dramàtic,
ho fa de conya,
i la seva mare
és una troballa.
La seva mare,
la Carmina Barrios,
és una troballa.
O sigui,
és un personatge
que supera la ficció.
I és una pel·lícula
gairebé autobiogràfica
amb un gènere familiar
que, diguem-ne,
amb un sentit d'humor tràgic
de persona
que vol tirar cap endavant.
Això de Carmina o rebienta
té la gràcia, precisament,
de dir,
escolta, jo soc Carmina,
que és el nom de la mare,
i la meva vida diària
és molt dura.
i com s'enfrenta
a aquesta realitat.
I ho fa
amb una pel·lícula
que ja he vist,
perquè he pogut veure
aquesta pagant
de la meva butxaca,
les coses com són,
sense recórrer
a cap tipus d'artimanya
a través de Filmin
o de la plataforma
d'iTons, d'Apple,
i no tenim per què amagar noms,
perquè, precisament,
al contrari,
són les plataformes
en què la podem trobar,
hi ha diverses més,
però, bueno,
és que aquesta és la grandessa.
O sigui,
escolta,
si la vols jugar,
1,99 euro o tal.
Si la vols comprar,
5 euros
per 8 iTunes.
Clar,
tu saps cap a on van
aquests diners,
acceptes aquesta,
diguem-ne,
estratègia,
que per mi
és una estratègia moderna
i és una estratègia
agosserada,
perquè el que s'està plantejant
és per què
hem de respectar
unes plataformes
que el que fan
és enfonsar-nos
i ens marquen la pauta
de quan ha de sortir
el DVD.
Doncs ha de sortir
d'aquí a 3 mesos
o 4 mesos.
Si la gent li agrada
ara,
per què no el pot tenir
ara?
Clar.
Molt bé.
Pionera, eh?
Pionera.
Va passar la setmana passada
amb un documental
que vam parlar aquí,
que era el documental
de...
del músic de...
ara no em sortirà...
Marley.
Marley.
Ah, del Bob Marley.
Del Bob Marley.
Doncs el documental
molt interessant
i que jo ho recomano,
també el mateix dia
que s'estrenava
les sales cinematogràfiques
poquetes,
perquè pràcticament
havíem parlat de Déu,
se podia recuperar
també la xarxa
i es podia veure
amb aquests canals.
Doncs jo penso, senyors,
que aquí tenim el canvi.
No serà això que dèiem?
Aquí tenim el canvi.
Que aquesta està la innovació,
una mica la queixa
a través de com estan treballant
fins ara
i de cara al futur
de dir
o funcionem d'una altra manera
o això s'enfonsa
vosaltres mateixos.
Nosaltres donem
aquesta alternativa, no?
Existeix.
I vull dir que
pràcticament,
o sigui, jo penso
que és que anem a un món
en el qual
les persones que vulguin
veure una pel·lícula al cinema
seguiran anant al cinema
i els que vulguin aprofitar
la quantitat de plataformes
que tenim a la nostra base,
que internet mateixa,
des d'un smartphone,
ja sé que no és el mateix,
o sigui,
l'altre dia m'ho deia un,
però és que no és el mateix
veure-la al cinema
que, bueno, d'acord.
A més a més,
tot el ritual
que tens fins a arribar
a la teva butaca
o quan surts d'aquella butaca
no té preu, no?
Sí, però moltes vegades,
jo ho dic,
l'experiència cinematogràfica
no és gens ni mica,
o sigui,
no és menys agradable
que estar a casa
assegut al teu sofà
amb una bona pantalla
o no,
de plasma,
etcètera,
el que sigui,
veient una pel·lícula
al ritme que tu vols
i d'una manera ordenada.
Jo penso que ens hem de treure
una miqueta també
el barret aquest
de la cinefilia
i del que té el món
que s'acaba,
de la cultura i...
No, a veure,
la cultura és adaptar-te
al teu públic.
A el que puguis
i a el que tinguis.
Exacte.
Seria, no?
I no demonitzar tant
els que es baixen pel·lícules,
sinó anar a favor dels temps.
I això no vol dir
insisteix,
sobretot gratis,
perquè el Paco León,
segurament d'aquí uns dies
tindrem estadístiques,
però jo estic convençut
que hi ha hagut
uns nivells de venda
notables.
Estem parlant d'una pel·lícula
també de 100.000 euros
i les coses com són
plataformes audiovisuals
que vulguin estrenar...
Està sent milions i milions.
Clar, és que...
Està parlant d'una...
El retorn és diferent,
però independentment del retorn
el que hem de tenir
de molt clar és això.
Molt bé.
Que Paco León
es mereix que tothom
vagi al PC
i es vegi la pel·lícula
de Carmina Rebienta,
que per ser
no parla gaire de la pel·lícula
està molt bé.
Fantàstic.
És una d'aquelles
que te la recomanes.
Avui la tenim a la cartellera.
Bueno, aquesta,
la cartellera
la teniu ara mateix
als ordinadors.
Fantàstic.
És a l'estrena
a nivell nacional.
Millor el que vulgui
anar a la FENAC
o a la Corte Inglés
o a qualsevol botiga,
segurament el DVD
també estarà a la seva gas.
Fem una cosa, David.
Tenim el telèfon,
esperem que d'aquí a un moment,
amb algú que vulgui
emportar-se el dos per un
per anar a Osteina
a les Gavarres.
Perfecte.
977-24-4767.
Estupendo.
Que ens truquin,
parlem una miqueta,
que ens recomani
alguna d'aquestes pel·lícules
que ara mateix
es troba a la cartellera.
Sí, sí.
I veiem que no hi ha
moltes estrenes,
parlem d'alguna de les
que van entrar
el divendres passat
i que tu t'has sorprès
gratament.
Parlem de coses bones,
no?
Perquè de lentes...
A veure, parlem...
Sí, però la setmana passada
va ser fluixeta,
però jo parlaré
d'una pel·lícula,
en tot cas,
que jo crec que sí val la pena,
que és precisament
la del Cuervo.
La pel·lícula del Poe,
a veure,
jo la setmana passada
la vaig deixar
a un nivell baix.
Ara la rehabilito
una miqueta
en el sentit
que hi ha maneres
i maneres
de veure la pel·lícula.
Al cinema,
la pel·lícula
guanya bastant.
De totes maneres,
tinc que dir una cosa
que aquí me reafirmo
i és un debat
que segurament
tindrem a les persones
que vagin a veure
aquesta pel·lícula
de cinema fantàstic.
Poe demanava
una altra pel·lícula.
O sigui,
és un film
doncs correcte
des del punt de vista
del que ens ofereix,
no enganya ningú,
però no és la pel·lícula
que un fan
de la literatura
i de Poe
potser es mereix.
Vull dir a veure-la.
O sigui,
de Poe
vés més aviat
poquet,
molt poquet.
Ara tenim algú al telèfon.
A veure què ens diu.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Soc la Natàlia.
Hola, Natàlia.
Com estàs?
Bé.
Natàlia,
ara avui
tu faràs també
de comentarista de cinema.
Quina de les pel·lícules
que ara mateix
es troba a la cartellera
t'interessa
i per això
te regalem
aquest dos per un?
Pues yo
volien a veure
la que tengo ganas
de ti
perquè ya voy a ver
la primera
i me diuen
a veure...
Estos tres metros
sobre el cielo
como caieron, eh?
Porque claro,
una vegada que puges
has de baixar
i aquí...
Sí, sí.
Oh,
romanticona la Natàlia, eh?
Bueno...
Sí, m'han dit
que són una mica
monyes
i molt tontes
però dic
monyes i molt tontes
i m'han llibrat
a veure què tal.
Bueno, a veure,
jo et diré una cosa,
tu vas veure la primera.
La segona
no és
millor que la primera
però ho fareix
per...
O sigui, a veure,
Mario Casas
està molt bé.
No, no,
jo per això no hi vaig.
A veure,
de totes maneres
te he de dir una cosa.
Tu has llegit les novel·les?
Sí, per això.
Doncs mira,
ja veuràs
que hi ha petites diferències
de les novel·les
però de totes maneres
és una pel·lícula
que és entretinguda
i saps el millor
de la pel·lícula?
Els 45 minuts finals
que ho veus dir aquí.
Què dius?
Perquè en 45 minuts
et compta tot
el llibre concentrat.
O sigui,
els 45 minuts
no tenen desperdicio.
O sigui,
que...
Engrunes.
Entre tu i jo.
O sigui,
arribem tard,
una miqueta tard
a l'hora d'entrar a la pel·lícula
no passa res
perquè encara no han entrat
en aquell xicle
dels 45 minuts finals.
Exacte.
És un clímax
de 45 minuts,
cosa que és molt llarga
però de veritat
és que promet, eh?
I la pel·lícula dura
3 hores 45 minuts?
No arriba tant,
no arriba tant.
Per sort tampoc
és gaire llarga.
No, no,
no facis cas, eh?
És correcte.
La Natàlia 1.
Et susto.
Natàlia.
Molt bé.
Doncs tens el 2 per 1
que pots venir a recollir
quan vulguis.
Moltes gràcies.
A tu.
Adeu.
Adéu.
Ja hem acabat, ja.
Bueno,
tenim un minut o dos?
Vinga, vinga, dos.
Perquè he vist
que tenim una altra estrena
que pensava que no l'estrenarien.
Quina?
Que és
El secreto
de los 24 escalones.
I de què fa això?
És una pel·lícula
que a banda d'aquest cartell
si ho busques per internet
i ho trobes
veuràs que horrorós
El segret
de los 24 escalones.
David,
entens jo,
un bon rotllo
que hi ha avui.
Oh, sí, sí.
I escolta,
i els efectes especials
estan fets
amb el malentint
de la senyorita Pepi.
O sigui,
directament és...
A veure,
l'e-movie
té més efectes especials
que els que s'utilitzen
a la pel·lícula.
És una barreja estranya
d'aventures juvenils
a lo Enid Blyton
barrejats
amb el...
Jo què sé,
amb un paranormal,
amb un doblatge
que és del pitjor
que he sentit mai,
que només té
un protagonista
que val la pena...
Bé, val la pena
perquè és televisiu
que és el Max Iglesias,
que és l'únic
que no doblen
de la pel·lícula,
que parla amb la seva viu.
Que és ell mateix.
Que és increïble.
I oi,
escolta una cosa,
Ed Wood,
el pitjor director
de la història del cinema,
estaria orgullós
d'aquesta pel·lícula
perquè, sincerament,
és una pel·lícula
que sembla sortida
amb una documentació
sortida
de les pàgines
menys fiables
d'internet.
Ja no parlaria
de la Wikipedia,
però realment
una pel·lícula
que va rejant
el món dels temps
paris i tal.
El director
és el Santiago
La Peira.
Home,
el protagonista
és molt guapet
i també el coneixem,
que és el Max Iglesias.
Bueno,
doncs el Santiago
La Peira,
que té jo una filmografia
veterana.
L'ha fonçat,
el Max Iglesias.
Doncs sí.
Aquest senyor
va dirigir
una pel·lícula
increïble
que es deia
ESO,
que era
Entitat Sobrenatural
Oculta,
que jugava
amb el nom
de l'ESO.
De l'ESO.
De què és ESO?
Jo vaig dir,
escolta,
aquesta pel·lícula
no serà veritat
que si ells
m'ho van dir
sí, sí,
tens que anar a veure-la,
la vaig veure,
la vaig patir.
No pot ser,
no pot ser.
Doncs escolta,
llàstima que no estigués
com el fa aquí davant
perquè ens haguéssim rigut.
Horrible,
pel·lícula
absolutament innecessària.
Fem una cosa,
és que no ens queda més temps.
Fem una cosa,
de cara a la setmana vinent,
Lluís,
t'encarrego els deures
per treure el tràiler
d'aquesta pel·lícula.
S'ha de sentir
aquest desastre
pel·lículero
que tenim
de cara a la setmana vinent.
Això és una assignatura
pendent que tenim aquí,
el tràiler d'aquesta pel·lícula
perquè promet, eh?
No, no,
pot ser una cosa dramàtica
dins del matí de Tarragona Ràdio
els divendres.
Començant aquest tràiler,
vamos,
sortirem molt engrescats.
Molt bé.
Doncs David,
voltades,
un altres gràcies.
A vosaltres i bon cinema,
com sempre.
Al mateix.
Adéu-siau.
Adéu-siau.