Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, on tots som iguals i alhora diferents.
Hola, què tal? Benvinguts una setmana més a l'espai Tothom de Tarragona Ràdio.
Aquest temps de ràdio en què ens agrada parlar sobre el col·lectiu de persones amb discapacitat.
Cada setmana escollim uns temes i us els presentem a tothom.
De moment no fem vacances, estarem amb vosaltres tot el mes de juliol.
Acompanyem-vos, com ja sabeu, cada dilluns al matí a partir de les 11 i alguns minuts
i també a través d'internet a www.tarragonaradio.cat.
A banda d'això, teniu l'adreça de correu electrònic, tothom.tarragonaradio.cat
per fer-nos arribar qualsevol sugerència i la nostra pàgina a Facebook, a facebook.com barra tothom
i el nostre perfil al Twitter, a twitter.com barra tothom.tr.
Una salutació de qui us parla, Miquel González.
A la part tècnica avui ens acompanya el Lluís Comés.
Avui tenim diversos temes que passaran per l'escenari del nostre programa.
En primer lloc parlarem de la sorceguesa i després anirem cap a Itàlia, vaja, parlarem amb un músic italià.
De seguida us explico tot això. De moment anem a per l'espai de l'entrevista.
La sorceguesa és una discapacitat resultant de la combinació de dues deficiències sensorials,
la visual i l'auditiva, en llenguatge col·loquial.
Una persona de sorts cegues, aquella que no pot veure ni escoltar,
genera en les persones que la tenen o sol generar problemes de comunicació
i algunes necessitats especials derivades de la dificultat per a percebre d'una manera global.
El passat dimecres se celebrava el 27 de juny el Dia Internacional de les Persones Sorcegues.
Per què el 27 de juny? Doncs perquè coincideix amb el naixement de Helen Keller,
la primera persona sorcega que va lluitar pels drets de les persones que tenen aquesta discapacitat.
Los nombres significan las cosas. Es tan sencillo como nacer.
Pero ¿cómo explicártelo?
Helen, llega un día en que el polluelo rompe el cascarón para poder salir.
Tú también saldrás.
Escoltàvem un tall de la pel·lícula del milagro d'Anna Sullivan basada en la història de Helen Keller.
I és que volem parlar de les persones sorcegues.
Com dèiem, el passat 27 de juny se celebrava el Dia Internacional.
L'ONCE, Catalunya, i juntament amb d'altres associacions, celebraven un acte institucional.
L'ONCE, com deia, juntament amb l'Associació de Sorcegs d'Espanya
i la Fundació ONCE per l'Atenció a les Persones Sorcegues
realitzaven un acte institucional el passat dimecres
on volien també parlar sobre aquest tema
i mostrar a la societat aquestes necessitats especials i específiques
amb les que es troba una persona sorcega.
Nosaltres parlàvem amb el Xavier Grau, delegat territorial de l'ONCE a Catalunya,
en una entrevista que tot seguit us oferim.
Seguim acabant amb aquest matí de dilluns a l'Espai Tothom.
No ens cansem de repetir-ho, dèiem també a l'inici del programa,
i és que el passat dimecres se celebrava el Dia Internacional de les Persones Sorcegues,
és a dir, que tenen una discapacitat resultant de dues deficiències sensorials,
la de la vista i la de l'oïda.
L'ONCE celebrava també aquest Dia Internacional de les Persones Sorcegues
el passat dimecres amb un acte institucional
organitzat per l'ONCE a Catalunya, també a SOCIDE,
que és l'Associació de Sorcecs d'Espanya,
i també amb la Fundació ONCE per l'Atenció a les Persones amb Sorceguera.
Parlem avui amb el senyor Xavier Grau, delegat territorial de l'ONCE a Catalunya.
A l'altra banda del fil telefònic ja el podem saludar.
Xavier, molt bon dia.
Dimecres, suposo que parlàveu d'aquestes necessitats que tenen les persones amb Sorceguera,
unes necessitats força específiques, sobretot en l'àmbit de l'educació i de l'integració sociolaboral.
Quin suport dona l'ONCE a aquest tipus de persones amb aquesta discapacitat?
L'ONCE porta ja molts anys donant suport a les persones sorcegues a l'Estat.
Penseu que pràcticament des dels anys 40 que tenim professionals dedicats,
però ja és una mica més avant, quan en el 2007 creem la Fundació ONCE per l'Atenció a les Persones amb Sorceguesa,
que d'alguna forma complementa l'actuació i l'activitat que fa l'ONCE directament.
Des de l'ONCE, lògicament, totes les persones sorcegues que estan greument afectades
són, a més, afiliades de l'ONCE, i des de l'ONCE els donem tots els serveis que donem a qualsevol altre afiliat,
o sigui, rehabilitació, accés a la tiflotecnologia, totes les activitats.
Però des de la Fundació ONCE, Atenció a Persones amb Sorceguesa,
ajudem amb tots els temes de comunicació.
Per a una persona sorcega, el principal problema que té és la comunicació amb l'entorn,
tant comunicar-se ella amb l'entorn que l'envolta,
com percebre què és el que hi ha al voltant d'ella i tindre mobilitat.
I, principalment, fem això, tot això ha marcat dins de les activitats que tu mateix comentaves,
Miquel, de la educació, de la formació, de l'accés a la cultura i de l'autonomia personal.
Durant aquest acte també veieu un vídeo que mostrava el procés de comunicació
de les persones que no poden veure ni escoltar.
I, de fet, tu ara també ho comentaves, la pregunta més òbvia seria
com es comunica una persona sorcega amb una altra que també ho és o amb una altra que no?
Doncs hi ha diversos sistemes.
Hi ha, per una part, amb l'utilització de la llengua signes tradicional de les persones sordes,
però amb suport, que es diu que la persona sorcega posa les mans damunt de les mans
de l'altra persona que està signant, o bé amb llenguatge d'artirològic
que consisteix en escriure signes o bé lletres al palmell de la mà del contrari.
I a partir d'això, com a qüestions més modernes,
hi ha el suport que poden donar les noves tecnologies,
la comunicació a través del correu electrònic o l'accés directament a internet,
a través d'un ordinador i d'una llibralle,
que és un dispositiu que transforma el que surt a la pantalla de l'ordinador directament en brany.
Tornaríem a estar davant d'allò tan típic i tòpic,
que les noves tecnologies han ajudat i molt a les persones amb discapacitat.
En el cas de la sorceguera també passa així.
Efectivament, la tecnologia és un element fonamental,
sempre que estigui dissenyada és un principi per a tothom.
I en el cas de les persones sorcegues no podria ser d'una altra manera.
de les persones sorcegues, això sí que voldria puntualitzar-ho,
que tinguin un bon desenvolupament del llenguatge,
que siguin capaços de llegir o d'escriure un text amb el llenguatge natural que nosaltres utilitzem.
Dependria, suposo, en qualsevol cas, de cada cas.
El passat dimecres, Xavier, també teníeu el testimoni,
en primera persona, del Francisco Javier García Expósito.
Ell és estudiant de quart d'ESO de 15 anys,
sorcegui afiliat a l'ONCE des de fa dos anys.
Suposo que us va explicar, vaja, algunes coses, algun testimoni,
no sé, què destacaries tu d'aquest noi com a testimoni en primera persona
del que és una persona amb sorceguera?
Doncs la seva capacitat d'adaptació, no?
El Xavier és una persona sorcega, ara és sorcega,
però ell va néixer sord i a base de formació
i de la instal·lació d'un parell d'implantes coclears,
és una persona sorda però que parla perfectament com estem fent nosaltres en aquest moment.
Això és el primer ressaltable.
I per altra banda, l'adaptació que té el Xavier,
perquè el Xavier té una maltia que es diu síndrome d'Eusser,
caracteritzada per això, per una sordera inicial
i anar perdent la visió a poc a poc,
ara va perdent la visió i ell es va adaptant amb l'utilització...
Mira, ell ho deia directament, no?
L'utilització de les noves tecnologies,
ell deia que era un enamorat de la tecnologia
i amb aquesta utilització pal·liar les dificultats que té amb la comunicació.
De fet, el 27 de juny es considera Dia Internacional de les Persones Sorcegues
en comemoració del naixement d'Ellen Keller,
que és la primera persona sorcega que va lluitar
pels drets de les persones que pateixen aquesta discapacitat.
Xavier, queda molt encara per lluitar per la normalització social, laboral,
cultural també del tema de la sorceguesa?
Jo crec que encara queda.
Jo crec que queda molt perquè aquestes persones
són persones que tenen necessitats molt, molt importants.
No són totes iguals tampoc.
Hi ha gent que és sorcega del tot,
hi ha gent que té una mica de resta visual,
hi ha gent que té una mica d'audició,
hi ha gent que sorcega abans de l'adquisició del llenguatge,
és a dir, prelocutives, n'hi ha que han perdut l'audició
quan ja tenien el llenguatge incorporat.
I normalment quan hi ha una persona sorcega,
al costat d'aquesta persona sorcega
sempre hi ha d'haver-hi un recurs d'una altra persona
que l'ajudi a fer les tasques de la vida diària
o les tasques d'embolar pel carrer.
Aquesta és una cosa, per exemple, que fem nosaltres
des de la Fundació Onze d'Atenció de Persones amb Sorceguesa,
que ja tenim mediadors, la figura del professional mediador
al costat de 36 nens de Catalunya que estan a les escoles.
I clar, aquests nens necessiten sempre alguna cosa constantment
al costat que els vagi donant suport
i que els vagi comunicant amb el mig.
O sigui, queda molt per fer.
Nens que imaginem que estudien en escoles integrades, eh?
Nens que estudien en escoles integrades,
si hi ha algun d'aquests que té alguna dificultat
suplementària de sorceguesa,
estarà en una escola d'educació especial
i, si no, estarà en una escola ordinària.
Doncs, nosaltres, Xavier, el que fem és sumar-nos
als objectius, als desitjos de FOAPS, d'Associde,
doncs això, promoure el desenvolupament d'aquests programes
dirigits a les necessitats específiques
d'aquestes persones amb sorceguesa.
Doncs, amb això, posen interès en l'educació, l'ocupació,
vaja, millorant la qualitat de vida
i afavorint el desenvolupament de les persones amb sorceguesa.
Xavier Grau, delegat territorial d'Onze a Catalunya,
moltíssimes gràcies per atendre la trucada de Tarragona Ràdio.
Continuant endavant amb aquest tipus d'actes
i, doncs, això, promouent, com dèiem,
aquesta millora de la qualitat de vida
i del desenvolupament humà i intel·lectual
de les persones amb qualsevol discapacitat.
Moltes gràcies a vosaltres i a la 11 a la disposició de tota la població.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!

Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!