Somos como agua y electricidad, una simple chispa en un escape de gas,
dos ineptos trabajando en una nuclear.
Como una bomba a punto de explotar, verde o rojo que cable cortar.
Aquesta cançó que sona correspon al grup tarragoní Febrero,
sempre música de Tarragona per encetar aquest espai al voltant de la cultura,
un espai de diàleg cultural que anomenem Cruïes i que fem cada setmana
des del matí de Tarragona Ràdio amb Tarragona Capital de la Cultura Catalana 2012
i amb la seva coordinadora, la Rosa Comas.
Rosa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Música de Tarragona, artistes i creadors de Tarragona
i avui dues persones que més formen artistes, formen creadors de la nostra ciutat.
Avui parlarem de dansa.
Sí, de dansa que ens fa créixer, diríem, no?
Perquè avui hem convidat la Roser Prats, d'una banda,
que és directora de l'Escola Artis de Tarragona,
i d'una altra banda l'Amaia Dorronzoro, directora de l'Escola en dansa,
que bé, si voleu saber una mica més d'informació,
la trobareu també a internet, en dansa.com.
Roser, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Amaya, molt bon dia.
Bon dia.
De què parlarem, doncs, avui, Rosa?
Què t'interessa?
A veure, el que interessa és veure, doncs, que aquestes dues persones dedicades al món de l'art,
no?, fan tota una activitat que realment ens repercuteix molt en la vida,
perquè elles estan totalment en contacte amb nens i nenes petits que estan formant,
i també amb nens que acaben sent professionals, no?, i per tant que fan molta feina en aquest sentit.
Jo no sé, jo el que volia començar era preguntar-los a quina edat elles van començar a ballar,
i què els va impulsar, doncs, a ballar, no?, qui o què va fer que balléssiu, no?
O sigui, Roser.
Roser.
Jo vaig començar als 4 o 5 anys, devia tenir, perquè, clar, jo soc de Reus,
i la meva germana gran va fer l'artist de Reus, va fundar l'artist de Reus.
Clar, a la meva germana gran ja ens portem 17 anys,
que ella ja tenia una edat per poder-ho fer, i jo vaig començar.
I aquí es va començar tot.
I tu, Amaia?
Jo també empecé pequeñita, a los 3 o 4 años,
perquè mi madre hacía ballet, y mi abuelo era actor.
Y entonces, pues, yo iba a ver las clases de mi madre de ballet,
y claro, y me enganché, y con mi abuelo, y me enganché.
Aleshores, això vol dir que s'ha de començar molt jovenet, no?, molt joveneta, no?,
com més petitet, millor?
Home, físicament va molt bé començar de petit,
per l'estructura del cos i la ment, i la coordinació,
que aporta moltes coses a la dansa quan ets petit.
Però no necessàriament, hi ha gent que comença més tard i arriba molt lluny.
Això és la força que pugui tenir un mateix i les ganes.
Perquè a les vostres escoles, per curiositat, a partir de quina edat ja teniu nens o nenes ballant?
A partir de los 4 añitos.
4 anys?
Aunque a veces te las traen de dos añitos.
Que dius ara.
Però què fas amb una nena o amb un nen de dos anys?
No, són muy pequeñitas.
Yo creo que los 4 años es muy buena edad, porque ya muscularmente también están más hechas.
A los dos añitos sí tienen esa tripita que se les cae, pobrecitas, son muy bebés.
Tu també, Rosel, a partir dels 4.
Sí, sí, sí, a partir dels 4 i n'hi ha els 3, quan comencen P3.
I està molt bé, això ho passen molt bé les classes, perquè és com si juguessin,
són classes molt preparades per les edats 3, 4, 5 anys, i l'evolució que tenen és molt bona.
Per què serveix fer dansa amb un nen, per exemple?
Jo els hi desperta moltes sensacions, i la part motriu treballa moltíssim de coordinació,
de lateralitats, d'espais, de ritmes, d'elasticitat, els peus, que és superimportant.
Sense sabata, sense sabatilles, sense mitjons, peus a terra, que el peu estigui ben pla,
que no s'apoguin més per un cantor cap a l'altre, que caminin bé,
que aprenguin a col·locar una mica el cos, sensació...
trobar-se ells el cos, sabria que tenen una columna vertebral,
tots els llocs que tenim, braços, cames...
Està bé i és molt bonic.
No sé, vols refegir alguna cosa?
Bueno, no, el que ha dit Roser, i també la creativitat,
perquè jo crec que un nen fins als 6 o 7 anys té una creativitat increïble,
i a partir dels 8 això se cierra a vegades.
Llavors, aquest treball de dança ajuda moltíssim a la formació d'un nen.
És un aport molt necessari.
I per curiositat, aleshores, a quina edat calculeu vosaltres,
veieu ja vosaltres com a professores de dansa,
que aquell nen o aquella nena continuarà ballant
i pot tenir un cert futur en aquest món?
Molt aviat.
Molt aviat.
Això és molt...
Molt aviat.
Si, per exemple, et veu una nena de 4 anys, Roser,
als 6, potser ja es veu, això?
I tant, i als 5.
Carai.
Perquè, a veure, és l'anatomia que pugui tenir.
Els ossos i la construcció és molt personal.
Hi ha nenes que ja tenen un nen d'orca, que diem en balet,
que és una obertura pèlvica, cames, peus, que ja li aporta tot això.
Això és com la que sap que li agrada dibuix,
t'agafarà un llapis i et farà un nen petit un dibuix molt més bé que un altre,
però amb això és igual.
Sí, estoy súper de acuerdo con Roser.
Entran por la puerta y ya ves.
Sí.
És increïble.
Hay niñas, bueno, aparte de la elasticidad,
que tienen una luz natural, una sensibilidad,
que dices, esta niña, vamos, tiene todos los números,
debe ser bailarina.
El que passa és que també és un...
En aquest sentit, això de l'anatomia, no?
També és un món difícil, segons com en la dança clàssica, sobretot, no?
Perquè, clar, també a vegades hi ha persones i nenes i nens
que tenen una certa sensibilitat, no?
Però, en canvi, doncs, potser físicament no corresponen als cànons, diríem,
o al que es caldria que...
No sé, com es viu aquest món?
Perquè és un món...
També passa en la música, això, eh?
És un món difícil en aquest sentit, no?
Hay niñas, lo que tú dices, no?
Que, bueno, físicamente no tienen unas cualidades increíbles,
però tenen una menta molt bona.
I la dança, si tens una estructura de menta bona
i molt sacrifici i eres treballador, pots bailar.
De fet, hi ha gent que són molt bones bailarines
i no tenen un pie increïble,
però, bueno, tenen un treball fet interna molt fort.
Ara és diari i, bueno, és una constància increïble.
La dança clàssica és constància.
I jo ho trobo a urros, eh?
Sí, sí, oi tant, i tant.
I llavors et dol molt,
perquè jo tinc una nena, precisament,
una nena que fa la carrera de música, també,
i em diu, és que a casa meva em fan fer la música.
A mi també m'agrada, però és que jo vull ballar.
I aquella nena és que no la pots ajudar gens,
perquè amb clàssic no la pots ajudar,
perquè el seu cos i les puntes no la poden aguantar.
és clar, és que la punta, en clàssic, és antinatural.
I has de tenir els músculs dels peus, cames,
tot i una estructura per fer puntes.
I aquella nena és que no la té i li farien mal.
I llavors, a veure, el vols de cantar-la cap al contemporani,
que és una disciplina molt bona,
però que tampoc ja no té aquestes bases tan estrictes
com el clàssic pugui ser.
Té una col·locació més natural.
I creativament, llavors, vull dir,
com el clàssic pots fer el que sigui,
però sí, sí, cada vegada es fa patir.
Clar, perquè vosaltres les dues veniu, no?,
de la dansa clàssica, no?, de la formació.
Expliqueu-nos una mica el recorregut que heu fet
i què us ha portat la dansa,
o què aporta la dansa clàssica al món de la dansa en general, no?
O sigui, a vosaltres i a la dansa.
A veure, la dansa clàssica, molt de sacrifici,
moltes hores,
perquè és anti-natura, és anti el cos humà.
I llavors, és una pràctica constant
que has de fer i un exercici que és molt fort corporalment.
Ara, després, s'agraeix molt
perquè internament t'entra molt cap dintre,
tantes hores, tens molt bons mestres,
perquè, clar, amb dansa clàssica,
com tot, has de buscar sempre mestres
que t'aportin molt, de tota manera, no?
Perquè un gest amb el braç, amb el cap,
has de ser sensible,
musicalment, també.
I, clar, la dansa clàssica és complicada.
I molts anys.
I quina formació has tingut?
Us explica'ns una mica la trajectòria.
A veure, mira, jo, quan, ja et dic,
vaig començar molt petita a l'escola, a Reus,
llavors, esclar,
venia algun professor de Barcelona,
donar classes i això.
A mi m'agradava molt,
no sé jo si valia o no,
però em devien veure alguna cosa
i llavors jo als 14 anys
vaig començar a anar a Barcelona a les tardes.
Ja va ser un rècord
perquè jo feia el batxillerat llavors
i a les tardes encara teníem classe.
Jo no podia fer classe
perquè anava a Barcelona a ballar,
però, bueno,
hi va haver un conveni
que encara ho vam poder solucionar,
però això era molt estrany
que no es feia.
Jo vaig començar a anar a Barcelona a classe
amb dos mestres bons,
els Joan Ten, els Joan Magrinyà.
Llavors, a l'Iceus
venien molt bones companyies cada any
i els mestres que portaven
ens donaven classe.
Teníem molta oportunitat.
A partir d'aquí,
doncs, me'n vaig anar ja
després tot un estiu a París,
a perfeccionar.
Llavors, vaig tenir molt de contacte
amb Madrid, amb el Conservatori,
perquè un amic meu
que havíem estudiat junts a Barcelona
era catedràtic,
per això jo em vaig treure
la llicenciatura a Madrid
perquè veia que el treball
era molt bon, clàssic,
potser més que a Barcelona,
per mi.
I, bueno,
he fet el que he pogut,
he anat a Moscú
i he fet el que he pogut.
Molt bé, t'has mogut molt, no?
Continuament.
Com la Maia,
que també deus haver fet mil coses, no?
Bueno, jo
tuve una pequeñita formación
en San Sebastián,
en mi escuela de toda la vida,
y de ahí me fui al Conservatorio
de Madrid con trece añitos,
me fui a estudiar allí a Madrid
con Carmen Roche,
Víctor Ullate,
y ahí me gradué
en la Escuela de Arte Dramático
y Danza Superior.
Y después, bueno,
empecé el Clásico,
me encantaba,
pero, bueno,
me encantaba también bailar descalza
y descubrí la danza contemporánea.
Y de ahí, pues,
me fui a estudiar fuera,
estuve en Holanda,
estuve también en Montpellier,
en la Escuela Magui Pogàs,
estuve trabajando con Jean Fabre
en Amberes,
que es un hombre que hace danza teatro,
danza contemporánea.
y, bueno,
he estado bastantes años fuera,
allí en el extranjero.
Y, bueno,
la formación que te da la danza
es increíble,
ya no solo la disciplina,
sino cómo tú te enfrentas al mundo.
O sea,
cómo quieres que a ti te vea el mundo
y cómo el mundo te vea a ti,
¿no?
y también hay un trabajo
muy espiritual ahí,
¿no?
De cómo, bueno,
cosas,
porque el arte,
yo siempre digo que es el lenguaje
secreto del alma,
sobre todo la danza,
como un bailarín se expresa
en el escenario,
¿no?
Solo quien tenemos la gran suerte
o el privilegio,
la gente que nos dedicamos
a la danza
o al teatro,
de que cuando tú subes
a un escenario
es una,
hay un intercambio
y de emoción
y de amor
con el público,
es algo,
es bueno,
es muy bonito,
¿no?
Y poder,
bueno,
poder enseñar la danza
y hacer lo que a uno le gusta,
bueno,
es un privilegio caído del cielo,
¿no?
Yo volvería a nacer
y volvería a pasar por todo esto,
siempre lo digo.
Aunque hay momentos muy duros
en el trabajo de un bailarín
y en el proceso de un bailarín,
pero bueno,
luego hay algo muy especial,
¿eh, Rosé?
Eso es muy especial.
Y danzas,
viatjar a fuera,
¿eh?
Sí.
Dansa es
sinónim de
voltar pel món.
Sí.
Potser després tornes a casa,
¿eh?
Viatjar pel món
i després torna al bon,
com diu aquella frase,
que és el vostre cas,
en el cas de la Rosé
està claríssim,
¿no?
Però
sempre es viatjar.
Suposo que hi ha
moltes més oportunitats
que a fora,
¿no?
I d'aprendre,
sobretot.
Els que volen
ballar de veritat
i entrar en companyies
han de marxar forçosament,
perquè aquí
ja veieu
com està la cosa.
I els professors,
els mestres
que han volgut
aprendre
alguna cosa més,
doncs,
també ho hem hagut de fer.
perquè com està la dansa
a Tarragona actualment,
diríem?
Quina quantitat
de ballarins
aconsegueixen
professionalitzar-se,
no?
Vivim un bon moment
en aquest sentit
aquí a Tarragona,
vull dir,
millor que en altres èpoques
o...
Com ho veieu?
Bueno,
la verdad es que
yo llevo 15 años
en Tarragona
y la verdad
que se ha movido bastante
en esta pequeña trayectoria
que yo llevo aquí,
se ha movido bastante.
De hecho,
también hemos organizado
una asociación
por fomento
a la danza,
que somos cuatro escuelas,
y estamos moviendo
a la danza
a todo lo que podemos
y cantera hay
porque todas las escuelas
tienen unos alumnos
muy,
o sea,
con unas condiciones
muy bonitas.
Lo que pasa
que como decía
una maestra mía,
muchos los llamados
y pocos los elegidos
porque claro,
la decisión de un niño
que ya hablas con sus padres
y les dices,
mira,
ahora estás preparado,
ahora te tienes que ir.
Bueno,
entonces ahí hay
muchos factores económicos,
de desapego
con la familia,
un papá que mi hijo
se marche con 16 años,
pues tampoco es tan fuerte
y la verdad
que la danza en Tarragona,
ya te digo,
hay mucha cantera
y mucha gente
y bueno,
nos gustaría
que hubiese
más espectáculos,
más cosas,
lo que pasa
que bueno,
también vemos
cómo está,
no solo en Tarragona,
sino a nivel de España
y siempre hay que irse fuera.
Es que aquí a España
también el que va a pasar
que cuando se va a implantar
la LOXE en danza,
aquestes cosas
se hacen
en los despatxos
y no hay parte
de mucha gente
técnica
y de la profesión.
Y entonces
la danza
con la LOXE
yo lo voy a hacer
para ver
qué era,
qué pasaba
y pasa que
han de hacer
cuatro horas
como mínimo
diarias de clase.
Entonces estudian,
hacen batxillerat,
hacen eso,
como pueden hacer
cuatro horas
diarias de clase,
a no ser que estiguin
en un centro
que estudien,
que tengan
los sus créditos
y las seves
por clase.
Si tienen un crédito
a la institución
de dos horas
o de una hora y media
y entonces
no han de ir a ballar.
Cuando llegan
a las escuelas
y se les posen
y a margen
y han de tornar
a tener una otra clase.
No está estructurado.
Aquí se va a hablar
mucho
la generalidad
de la Generalitat
de hacer
enrere
de hacer alguna cosa
així, pero bueno,
claro,
y ahora menos.
Porque ahora,
claro,
vosotros
combineu
lo que es
la coreografía,
el espectacle,
pero feo
mucha dedicación
también a la pedagogía
de la danza, ¿no?
En este sentido,
¿es quizá una de las
sortides más habituales
o...?
I qué oferir vosotros
a la vuestra escuela?
Ui,
no puedo oferir
mucha cosa
porque es lo que
deia la Maia.
Por ejemplo,
yo ahora tengo
un noy
y una noia
que están
en el punto
d'entrar
en un lugar
para trabajar
profundamente
porque están
preparadísimos,
pero es
esta decisión.
Han de
marxar.
I, claro,
eso son
los 16 o 17 años,
ya no puedes
esperar más,
porque la danza
es corta,
la vida
d'un ballerí
es corta.
I, claro,
llavors es marxar
en una edad
que encara
és una mica complicat,
encara hi ha estudis,
hi ha els diners
pel mig,
no hi ha beques,
costa moltíssim.
Això és una paret
que xoques
contínuament.
El que sí que oferiu
és molta dansa
per la gent
també que vol
fer-la
durant tota la seva vida,
diríem,
i en el seu dia a dia
que això,
al cap i a la fi,
és molt important
per la persona,
pel creixement
de la persona
i pel col·lectiu,
no?
és que,
claro,
bueno,
almenos
mi filosofía de trabajo
és poder
la escola
dividirla
en dos,
poder dar
la formació
a una persona
que realmente
se quiera dedicar,
no?
Danza clásica,
danza contemporània,
todo lo que abarque
lo que le pidan,
pero luego també
la gent
que venga
a disfrutar
por la danza,
perquè igual
hi niñas
que realmente
queren aprender
danza clásica,
danza contemporània,
però
com una cosa
de formación
personal,
por placer,
y eso creo
que todas las escuelas
de danza,
bueno,
ahora cada vez más
se está dando,
a no ser que,
claro,
sea un conservatorio,
que la gente
que vaya ahí
exclusivamente
sea,
o sea,
para la diferencia,
pero yo mi escuela
está abierta
tanto a la gente
que se quiere dedicar
como a la gente
que, bueno,
que quieres
bailar por placer,
no?
he visto visitar
la teva pàgina web
que, por ejemplo,
oferir danza
per personas
de más de 40 años,
por ejemplo,
¿no?
que, por ejemplo,
sabiendo eso,
en el meu caso,
fa muy bien,
pero voy a decir
que, claro,
estamos hablando
sobretot en ellos
en formación
pero también
es que, mira,
esto es una cosa
muy curiosa,
este verano pasado
estuve trabajando
en Alemania
y me pidieron
hacer un workshop
y eran gente
que no había bailado nunca
y tenían
a partir de 40 años
y pensé
que interesante
y me quedé
fascinada
porque encima
eran suizos alemanes,
o sea,
muy fuertes
y dije,
no, no,
la gente
tiene que tener
un espacio
me quedé
fascinada
con esa experiencia
y este año
lo puse,
y poquito a poco
la gente
se va animando
y luego
otro campo
es la danza
integrada
que a mí
me fascinó
cuando empecé
a trabajar
en este campo
integrar
la gente
que tiene
alguna minusvalía
con la gente
que no tiene
y ahí
qué pasa
y es un trabajo
también muy enriquecedor
Sí,
per exemple,
en el teu caso
colabores,
per exemple,
también
al Festival Eclèctic,
oi que sí,
de Arragona
y fas feina
en aquest sentit,
no,
també.
Clar,
perquè per exemple,
també hi ha tota una cantera
de gent que hem tingut,
m'afegeixo jo també,
formació en dansa
de petites
i de gran potser
te vols continuar
també,
i a vegades
no trobes aquest espai,
no?
els altres anys
que hem obert
unes classes
per exalumnes
normalment
i gent
que ha fet dansa
perquè,
clar,
acaben,
se posen a treballar,
es casen,
que això,
llavors van als gimnàs
i llavors va veure
en Roser,
allà on es pot aguantar,
allò surto molt malament
allà,
aquelles màquines,
jo no,
no,
m'he d'agafar la barra,
necessito la música,
necessitem fer,
va,
fem una classe,
fem una classe
i sí,
sí,
i són molt boniques
aquestes classes
perquè veus que disfruten molt
i és això que diu la Maia,
és que,
esclar,
t'obres de tota manera,
no?
És molt diferent
posar-te en una màquina
a pedalar
que agafat amb una barra,
amb una fusta,
amb una música,
amb una sala,
amb un entorn,
amb un...
I a més oferiu estils diferents,
no?
Vull dir,
també,
a part de dansa clàssica
i contemporània,
no?
Hip-hop,
sí,
sí,
i jazz,
claquer,
no?
Claquer,
o sigui que hi ha...
per triària.
I per què us dedica
a ho ensenyar?
I d'altra banda,
suposa una certa frustració
veure això
que es trenca a l'acadènia
i que difícilment
algú dels vostres alumnes
s'hi pot dedicar després
professionalment,
perquè d'alguna manera
és la conclusió,
no?,
del que estem parlant,
que tenim un bon planter,
molts nois,
moltes noies,
però que després
arriba a aquella edat
que és molt difícil
que facin el pas.
Això no us crea a vosaltres
una certa frustració
de dir,
ah...
Mira,
yo creo,
puede,
desde fuera puede parecer
que sí,
pero yo creo
que cuando tú puedes
ayudar a un alumno,
¿no?
Y quedamos,
tú lo formas,
le ayudas
y le das la oportunidad,
creo que una persona
ya haya hecho su trabajo,
ahora es su vida
y su decisión,
tú le has de dejar
al chaval o a la chala
que vuelen,
que hagan su trabajo
y si deciden que no,
pues bueno,
pues es que no tiene que ser
y bueno,
aceptar,
aceptar,
porque igual hay gente
que tienes,
pues al revés,
con unas condiciones
maravillosas
y son muy vagos
y dices,
pero,
¿cómo puede ser?
Y bueno,
tienes que aceptar
que bueno,
cada uno
escoge su camino,
¿no?
Roser?
Que yo sí,
sempre penso en gent
que m'han passat
per les mans
i penses,
els veus
i penses,
no,
i que quina llàstima,
no,
que ara podria estar,
però clar,
és això que diu la Maia,
jo també soc molt feliç
donant classes
i veure que la gent
és molt feliç allà
i que la gent torna
i que la gent
me troba pel carrer
i millor
que jo ni els conec ja
i em diu en Roser
que feliç vaig ser
quan vaig ser a l'escola
i llavors,
clar,
alguna cosa es ha portat
amb aquest món també,
a part de la dansa.
Bé,
doncs,
si us sembla,
a veure,
tanquem amb la pregunta
que sempre fem
a les persones que convidem,
que és això,
doncs,
com us transforma la cultura
en el vostre dia a dia
o si ho voleu concretar,
com us transforma la dansa
a vosaltres
en el vostre dia a dia?
Maia.
Doncs mira,
jo sempre dic
que mi primer amor
és la dansa,
fíjate,
jo estic enamorada
de mi profesió
des que soc pequeña
i crec que a mi la dansa
me fa ser
més amorosa,
escoltar més a les persones
i me reencuentra
conmigo misma,
jo bailando
me encuentro,
és com que llego
a mi esència
i quan no bailo,
buf,
m'he subit per les paredes,
o sigui,
imagínate.
I tu, Rune?
Sí,
això que diu la Maia,
jo quan començava a sortir
amb el meu home actual,
un dia es va enfadar molt
perquè m'estava esperant
a la porta de l'escola
i potser es va esperar
a tres quarts
i em va dir
ja està bé,
que no sé què.
dic, mira noi,
hi ha això,
i això sempre passarà,
perquè això és la meva vida
i jo no el deixaré,
jo t'estimo molt,
però això és un pack
que va amb mi,
o tu agafes aquest pack
o val d'ara més,
doncs,
i mira,
es va agafar el pack
i seguim.
i que sí,
sí,
que la dansa,
de veritat,
tant físicament
com de tot,
a mi m'ha portat
però moltíssim,
moltíssim.
Jo soc gran,
gran,
i estic bé
i estic molt contenta
d'haver fet dansa
pel que m'ha portat.
La dansa que ens fa créixer
amb la Roser Prats
i la Maia Dorron-Soro.
A més de dansa,
avui per tancar el programa,
Rosa,
que ens portes recomanacions?
Sí,
dues recomanacions.
Una primera
que no l'hem esmentat,
que és que l'Escola Artis
en el seu festival
de final de curs
farà una performance,
actuació especial
per la capitalitat
de la cultura catalana.
Quan serà això, Roser?
Això serà el dia 16 de juny
al Camp de Mar
com fem cada any.
I al final,
doncs,
en col·laboració
amb entitats
de Tarragona
i que s'imposant
molt tot això
que dèiem,
tot l'equip de grans
que venien,
que fa anys que venen
i tot,
i més que arreu
preparen elles
i fer,
mira,
col·laborar una mica
amb aquestes dates.
I després,
una altra recomanació
que és a un blog
de l'il·lustrador
de Tarragona
i Hugo Prades.
És
ugopradesil·lustrador.blogspot.com.es
És una mica llarg,
però el trobareu fàcilment.
I allí se recullen
els seus treballs
d'il·lustració,
històrica,
editorials,
itineraris per Catalunya,
cartells,
és a dir,
tot el que fa
en l'àmbit
de l'il·lustració.
És un il·lustrador
prou conegut.
I bé,
i si,
com que ens queda temps
encara,
doncs,
el que farem
és recomanar també
el blog del Rufino Mesa,
que és
comellapresentida.blogspot.com.es,
que l'artista
Rufino Mesa
també és prou conegut nostre,
és el responsable
del parc escultòric
de Comella
i bé,
és un parc
que està situat
als afores de Tarragona
i allí,
doncs,
en el seu bloc
ens explica
els detalls
del projecte,
no?
Ens van anar explicant
totes les actuacions
que hi va fent.
Molt bé,
doncs,
amb aquestes recomanacions
tanquem avui
aquest espai Cruïa,
és un espai,
com sempre,
de diàleg cultural.
Avui ha estat molt interessant
parlar de la dansa
des d'aquest punt de vista,
no?
De la dansa,
de les persones
que ensenyen dansa,
els més petits
i també els grans.
Així que,
Roser Prats,
moltes gràcies,
felicitats,
que vagi molt bé
aquest festival
o aquesta festa
del dia 16.
I a la Maia de Ronsoro
també,
moltes gràcies,
molta sort.
Suposo que estàs
ho acabant el curs,
no?
Per cert?
Sí.
Bones notes,
en general?
Sí, sí,
molt bones.
Aprovarà gairebé tothom,
no?
Roser,
Amaya,
moltes gràcies,
sí,
fins la propera.
I Rosa,
també,
fins al proper programa.
Gràcies.
Que vagi bé,
adéu.
Sé que también
los he empezado a notar
y a nada de tendrá
la cuenta atrás.
10, 9, 8, 7, 6,
5, 4, 3, 2, 1, 0.
Vamos a estar ya.
Vamos a estar ya.
Vamos a estar ya.
Vamos a estar ya.
Vamos a estar ya.
Vamos a estar ya.
Somos esclavos del instinto animal,
nos contagiamos la misma enfermedad,
si me ofreces la manzana no voy a dudar.
Somos la fuerza entre un animal y el metal,
una cerilla en el gasóleo A,
recomendamos dinamita solo para jugar.
Sinceramente es tan evidente que aunque haya gente me es indiferente.
Sé que también los he empezado a notar y a nada de tendrá la cuenta atrás.
10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, 0.
Vamos a estar ya.
Vamos a estar ya.
Vamos a estar ya.
Vamos a estar ya.
Vamos a estar ya.
Vamos a estar ya.
Fins demà!