La sintonia de l'Espai Curar-se en Salut,
aquest espai divulgatiu que cada setmana fem des de Tarragona Ràdio
i amb el suport de la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Avui tractarem les malalties infeccioses en els adults
i ho farem com cada setmana amb la companyia del doctor Javier Uliach,
director de l'Hospital Santa Tecla.
Doctor Uliach, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també, com és habitual cada setmana, amb un expert,
amb un altre doctor, el metge, el doctor Enric Pedrol,
cap del Servei de Medicina Interna de la xarxa.
Doctor Pedrol, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I aquesta setmana, doctor Uliach, ens proposa parlar
de malalties infeccioses en els adults,
perquè són precisament patologies que augmenten en aquesta època de l'any?
Diguem-ne que no són típiques de l'estiu,
però sí que és veritat que durant l'estiu,
bàsicament per un tema de promiscuitat,
perquè moltes vegades ens anarem a malalties,
quan parlem d'aquestes contagioses de l'adult,
anarem cap a malalties de transmissió sexual,
i és veritat que durant l'estiu hi ha més promiscuitat
o a l'haver-hi més turisme i més moviments poblacionals,
doncs hi ha més aparició d'aquestes malalties.
Són malalties que, ja dic, tan hivern com a l'estiu,
però sí que a l'estiu en veiem més,
i que algunes d'elles, curiosament,
semblava que les anàvem tenint ja aparcades en la memòria de la història,
però que estan rebrotant.
I, per tant, penso que és bo parlar-ne,
bo de parlar-ne de les mecanismes de prevenció
i tenir-les presents perquè té un impacte important.
Doncs abans de parlar de la prevenció,
fem una mica de llista, doctor Padrol,
o comencem, si vol, parlar de què seria més comuna
d'aquestes malalties de transmissió sexual.
Quina seria la més comuna, la més habitual?
Bé, aviam, el comú a vegades, afortunadament,
no vol dir el més greu, però vull dir,
jo crec que el que el doctor li ha de referir
era, bàsicament, amb el rebrot que ha existit últimament
en malalties que semblaven del segle,
no ja del passat, sinó del avantpassat,
com pot ser la sífilis,
la sífilis és una malaltia pràcticament
que dèiem amb els manuals,
i que això, doncs, mira, no em veies d'entenar-en tant,
o molt ocasionalment, o sobretot en poblacions molt marginals,
doncs avui en dia estem tornant a veure un rebrot.
Un rebrot que és, bàsicament, de primoinfeccions,
d'infeccions noves.
I per què?
Perquè amb l'ús de l'antibiòtic generalitzat,
que ha existit i que existeix actualment,
l'automedicació, fa que molts d'aquests
no arribin a prosperar, afortunadament,
aquestes malalties.
Però sí que veiem molta, molta primoinfecció,
sobretot amb el varón,
perquè amb la dona,
el xancre, la inoculació és indolora
i habitualment és dintre de la vagina,
amb la qual cosa no es dona compte la senyora,
canvia amb el varó, sí.
I això és relativament freqüent.
Però aleshores expliquin-se què és la sífilis.
Perquè és veritat que molta gent ho haurà sentit,
però sona allò del segle XX o del segle XIX.
Sí, sí.
Què és la sífilis?
Bueno, diríem, el mal francès per uns,
el mal italià per uns altres i el mal espanyol per uns altres,
en funció de l'edat mitjana i el país que estiguessin,
perquè des de l'edat mitjana es coneix.
Està produït per una bactèria,
que es diu Spiroqueta,
i que concretament el seu nom científic és Treponema pallidum,
i que ja existia des de fa molts anys,
perquè, per exemple, a l'Amèrica del Sur,
quan es va anar allà a conquerir o descobrir,
o com vulguem dir-li,
ja es van trobar gravats de gent amb senyals físiques cutànies,
que denotaven sífilis,
amb estat avançat d'evolució.
Llavors, aquí són les famoses...
Això es transmiteix, a part de la mare al fill,
però bàsicament es transmiteix
amb contacte i relacions sexuals
sense cap mena de protecció.
Això és molt important,
el que ha dit el doctor Oliac,
en relació que hem de prendre mesures de protecció.
Estic parlant del preservatiu concretament,
que no només serveix per no tindre crios...
És la mesura bàsica.
Exacte.
Hi ha una inoculació en el moment de tindre contacte
amb els dos òrgans sexuals,
i això produeix que hi hagi una inoculació d'això,
i això proveix al cap d'uns dies
com una petita ulcereta
que es diu chancre primari,
que és el posto d'inoculació.
Llavors, té unes característiques especials,
és com un cràter, per entendre'ns,
amb uns colors blancos,
i que té una certa supuració.
És indolor, que això és molt important.
I com es detecta?
Es detecta per inspecció, perquè tu t'ho veus.
A la dona és molt difícil.
Aquest chancre, depèn de com hagi sigut el contagi,
pot aparèixer a la boca,
pot aparèixer a l'esquena,
pot aparèixer a l'anus,
pot aparèixer a la vagina,
pot aparèixer al penis...
Llavors, realment, si un es donen compte,
consulta el metge,
perquè és molt aparatós,
i hi va el metge.
El problema és que es pot tractar,
però es ha de tractar amb aquest senyor
i a tots els seus contactes,
perquè fins que no ha sortit el chancre,
i fins que el chancre no es dona compte,
i tal, pot seguir tenint
o exercint la seva manifestació sexual
que ell li estriï.
I especialment greu és a les senyores,
perquè si aquesta inoculació es produeix
dintre la vagina,
no veuen aquest chancre,
és indolor, pot passar desapercebut,
i això farà que sigui una transmissora constant.
Aquesta és la primera.
I per què s'ha reproduït, doncs,
en els darrers anys, la sífilis?
Era un cas pràcticament que havia desaparegut.
Pel descuido de la relaxació
de les costums sexuals de la gent,
promiscuitat,
en segon lloc,
i més que inclús que la promiscuitat,
que això pot fer cada un el que vulgui,
sinó bàsicament pel fet que s'han relaxat
les mesures de protecció.
Vull dir, el fet de relaxar les mesures de protecció
és tots contra tots,
però sense cap mena de precaució,
que és com, no sé,
anar amb el cotxe sense cinturó,
a l'unió no et passa mai res,
però el dia que te la pegues et costa la vida.
És una mica el tindre relacions sexuals
sense preservatiu,
a menys que sigui la teva parella estable
i reconeguda i tot això.
Això és la sífilis,
però és una altra que també hem vist
un repunt important,
ha sigut el que abans la gent deia
les purgacions,
el que és la gonococcia,
o el que és, en definitiva,
les oretritis.
La gonococcia.
La gonococcia.
És el nom de la Neisseria gonorrhea,
que és la bacteri,
que també produeix això.
També té el mateix mecanisme de producció.
A diferència, no produeix cap xancre
o cap pulsareta,
sinó el que produeix és una descàrrega.
És a dir,
quan l'home va pel dematí a orinar,
es produeix una orina que és dolorosa
i al final apareix com una gota de pus,
que vas li deien la gota militar.
Com podeu comprendre,
és perquè els soldats que estaven fora
al segle XVII, XVIII, XIX,
només anaven amb prostitutes, etcètera.
Llavors era molt freqüent
aquest tipus de malaltia de transmissió sexual.
Això encara es veu.
Hi ha hagut un discret repunt,
no tan important com la sífilis,
però en canvi sí que es sol veure,
sobretot amb usuaris de prostitució
o de sexe per canvi de diners i tal.
I això com es tracta?
Bé, són molt senzills.
La sífilis agafada...
Perquè també es detecta fàcilment, doncs,
pel que veig, pel que diu.
De fet, quan tu detectes una,
tens que descartar l'altra.
Perquè, com que tenen el mateix vehicle d'infecció,
és molt freqüent que les infeccions
siguin combinades a les dues.
Llavors això es tracta amb una cosa tan senzilla
que tothom comprendrà com és la penicil·lina.
I els que són agèstics,
amb una altra cosa que és molt coneguda també,
que són les tetraciclines,
que són aquests antibiòtics
que amb els dents fatigues els fan els dents negres.
És a dir, perquè els oients sàpiguen
que estem parlant de coses...
Com que ja són malalties molt antigues,
tenen un tractament eficaç.
El que passa és que ja ha de detectar-les.
Així com la gonorrea pot tardar uns dies més
en curar-se,
la sífilis a vegades,
només si l'agafem molt precoçament,
a vegades és molt fàcil de curar
amb un parell injectable,
potser hasta podem solucionar-li el problema.
Vull dir que és més una actitud
quan una persona a l'orinar té molèsties.
No un cuisó,
que això podia ser una infecció d'orina,
sinó que veu que a més hi ha una secreció
com un esmeu de pus
o líquid grueng i tal,
ja que tindran en compte com és això.
Perquè a més,
la gonocosi aquesta pot anar associada
a altres tipus d'infeccions,
com poden ser les clamidies,
com poden ser altres tipus
de plenorràgies entre cometes,
és a dir,
no totes les supuracions
són produïdes per la gonorrea,
però tots tenen un tractament similar
i una etiologia
que amb els professionals
que ens dediquem a això
és fàcil,
no em diré identificar-los,
però sí demanar l'analítica pertinent,
que sol ser exàmens
de la gúlcera
o exàmens de la secreció aquesta
i decidir un tractament
i sobretot això,
mentre un estigui en tractament
ha de tindre l'abstinència sexual necessària
per no anar divulgant la malaltia.
Aleshores,
això serien exemples
d'això,
de patologies
que pràcticament havien desaparegut
i que s'han revifat
en els darrers anys.
Sí, sí.
I n'hi ha alguna més d'aquest tipus?
Jo crec que també tenim que...
Abans,
quan parlàvem de l'herpes genital,
ens quedàvem molt lluny.
Herpes genital.
Sí.
A Amèrica hi ha n'estat clubs
de gent que té herpes,
perquè això si no et poden denunciar
i et pot caure una bona sentència,
hi ha antecedents jurídics,
hi ha clubs de gent
que reconeix que té herpes
i s'ho fan entre ells,
sinó cap problema,
no es contaminen uns els altres
i estan contaminats.
Això,
l'herpes,
que és una malaltia,
home,
una mica desagradable,
perquè cíclicament apareixen úlceres
i apareixen lesions a nivell genital,
doncs també hi ha un petit rebrot.
No arriba a ser tan preocupant
com als Estats Units ha succeït,
però també n'hi ha...
Però i això com s'infecta, doctor?
També.
Tot és en relació sexual sense protecció,
tan clar com això.
Després hi ha un altre...
Per aquesta infecció,
perdoni,
aleshores,
per què es produïs?
Per algun bacteri també...?
No,
l'herpes,
pel virus de l'herpes.
Pel virus.
És que és un diferent,
com aquest que de la pança,
o aquest del fòster,
la culebrilla que diu la gent,
i aquestes coses,
una forma d'ells produeix aquest tipus,
és un herpes simple,
en aquest cas,
i l'1 i el 2,
doncs un d'aquests dos
és el que produeix
les afeccions a nivell genital.
I és fàcil de detectar
perquè és un herpes.
Sí,
és molt fàcil.
Perquè pensar en les persones
que ens escuten,
el que tenim,
la idea de l'herpes...
El que és molt difícil
és d'erradicar.
Ah, sí?
Sí,
en aquest cas és molt difícil d'erradicar.
Així com els altres,
fins ara he parlat
d'unes malalties fàcils i còmodes,
tots els virus
tenen uns tractaments
com a mínim dubtosos,
i en aquest cas
encara una miqueta més.
I és molt freqüent
que a pesar de ser tractats
tinguin recidives
i vagin apareixent
a l'allar de la vida.
Igual com tenim un herpes,
hi ha un herpes aquí al llavi
que és l'herpes catamanial,
que és que cada vegada
hi ha noies
que cada vegada que tenen la regla
se'ls apareix l'herpes,
o l'herpes solar,
cada vegada que un s'exposa al sol
li apareix.
Aquí també hi ha una certa relació,
vull dir que
poden aparèixer amb molta freqüència
inclús
després d'haver fet tractaments
de forma adequada.
I és un herpes, perdoni,
tant que pot aparèixer en l'home
com en la dona?
Sí, sí, sí.
És així.
Després també hi ha
una altra sèrie de malalties
que potser per molt conegudes
la gent oblida
que la via sexual
és la més muna.
Per exemple,
com deia el doctor Oliac,
l'hepatitis B.
L'hepatitis B
és una forma reconeguda.
Què és l'hepatitis B?
Recordem-ho.
És una forma d'hepatitis,
d'inflamació del fetge,
d'algú al virus de l'hepatitis B
i que a més,
a la llarga,
pot donar cirrosis,
donar complicacions
de malaltia crònica.
No només és una forma aguda
que va i se'n va,
sinó que pot mantindre'ns
i a la llarga
produir
un càncer de fetge.
Tipus, per exemple,
el famós jugador del Barcelona
que ha tingut,
produeix un hepatocarcinoma
com ha tingut ell.
A viral.
Sí.
I jo estic convençudíssim
que aquest bon home
tenia una hepatitis B,
jo què sé,
perquè a l'Àfrica
allà la té tothom pràcticament,
per a l'on vivia.
Les conseqüències
poden ser tan visibles
com aquesta,
per això en refereixo
en aquest cas,
perquè pot servir d'exemple.
Això via sexual
pot aparèixer.
Llavors,
per cinc minuts de plaer
o mitja hora,
depenent de cadascú
de la seva resistència,
evidentment,
et condenes
tota la vida,
perquè aquests
han de fer tractament,
han de fer seguiment.
Sí,
perquè això de l'hepatitis
sona...
fotuts,
sí,
sí.
Sona malament
a la gent del carrer.
Hi ha un 80...
Quan diuen hepatitis,
sona...
Sí,
hi ha un 80%...
80 o 90%
que les podem solucionar
d'entrada,
però hi ha un 10 o 20%,
depèn de les sèries,
que queden cròniques.
I aquestes són de molt mal...
També són de molt mal tractament
i molt mal acuració.
Però aleshores,
per aclarir-nos,
els casos d'hepatitis B,
hi ha un tant per cent considerable
que són per transmissió sexual,
doncs?
Sí,
i tant.
un tant per cent considerable.
Aviam,
la forma més important
de contagi
habitualment
és l'agulla,
és a dir,
abans,
quan una agulla
es vacunava tot un poble,
si un tenia una hepatitis,
això es transmetia a tots,
o epidèmies intrafamiliars,
però el típic és que l'home
infecti la dona
i així es permet
es perpetui
dintre d'aquests cercles
que hi ha.
I després,
un altre,
que no per menys coneguda,
per més coneguda
no és menys important
que només la sida,
no tenim que oblidar
que la malaltia número 1
de transmissió sexual
avui en dia,
per volum,
per casos,
per mortalitat
i morbilitat
és la sida.
Aquesta és la més nombrosa
de totes?
La més de totes,
sense cap mena de dubtes.
Perquè aquí,
agafant unes paraules d'abans,
el relaxament
en les conductes sexuals
de la gent
hi té molt a veure, no?
Sí.
Ho dir perquè, clar,
fa molts anys
sí que la sida
va tenir un gran impacte,
això segurament
va fer que
la immensa majoria
de la població,
com a mínim del món occidental,
adoptés mesures preventives,
però ara hi ha un gran relaxament, no?
Això no només
és que tinguem aquesta sensació
i hi ha estudis
i hi ha treballs
que demostren,
sobretot en un grup
que es va saber organitzar
molt bé
i que va aturar
la transmissió
dintre del seu col·lectiu,
que era el col·lectiu
d'homes que fan sexe amb homes,
doncs s'ha demostrat
ja no només a Nova York,
sinó inclús aquí,
en el nostre país,
que han relaxat
les seves costums
pensant que aquesta ja
és una malaltia crònica
i com que és una malaltia crònica
tindré una pastilla
per curar-me
o em farà el tractament
i tal.
alteracions metabòliques,
es poden aparèixer diabetis,
es pot aparèixer colesterol aixecat,
s'estan descrivint cada dia més
infarts,
infarts de miocàrdia,
és a dir, del cor,
però també del cap,
disfiguracions,
depèn de quin tipus
poden produir alteracions
de la grassa
i per tant de l'estètica facial
d'una persona,
vull dir que és,
no és una malaltia
que dius
sí, té tractament,
sí, cronifiquem,
sí,
però a base d'un esforç constant
d'aprendre tractament,
tractament per tota la vida
i que és un tractament
que té uns efectes secundaris
importants,
el que passa és que clar,
tu a la balança,
una cosa i l'altra
està clar el que la gent decideix,
però que vull dir
que no és un tema
solucionat del tot.
I la via de transmissió,
aquest sí,
el número avui en dia al món
és el sexe,
sexe sense protecció.
I no va menys.
No,
bueno,
aquí a Espanya
i concretament a Catalunya
hem lograt
d'alguna manera
estabilitzar
el que és l'epidèmia
amb el sentit
que, bueno,
si dic que tenim
30 o 40.000 afectats,
és poc,
seran pocs,
per mi són moltíssims,
perquè a més
cada dos per tres
vas veient nous diagnòstics,
cada vegada
veus gent jove,
gent gran,
vull dir,
amb totes les escales
de l'edat,
ara en tenim 3 o 4 deguts
nous ingressats
en aquests moments,
com que a més són gent
que acudeix tard
al metge
amb malalties
molt,
molt greus,
que abans
tenim 2 o 3 ingressats
en aquests moments
que semblen
una enciclopèdia mèdica
de temps preterit
de fa 10 anys
que no veiem aquest tipus
de malalties,
perquè ja la gent ja va
coneixent,
com tu bé deies,
i aprenent les seves
precaucions,
els que no és
que no han accedit
a aquesta informació
i per tant,
sobretot la gent gran
atribueix els símptomes
a altres malalties
o que són gran
o que les pastilles
que em pren
o a l'artrosi
o a l'artrosi
i tal,
i llavors,
fins que no arriben
a l'últim sospir
i ara,
adonats les circumstàncies
o la casualitat
hem tingut dos o tres casos
així concatenats,
i això,
i tots,
habitualment,
en aquestes edats
no és l'agulla,
no és la drogadicció,
sinó és el sexe,
el sexe sense precaució,
sense precaució,
per tant,
torno a insistir
que el preservatiu
avui en dia,
el preservatiu
és l'única,
o sigui masculí o femení,
de forma indistinta,
és l'única forma real
de prevenir
totes aquestes malalties,
el preservatiu
no només serveix
per no haver-hi embaràs,
un mètode barrera o un mes,
sinó que,
a més,
evita tot això,
això és molt important,
és molt important
perquè la gent diu,
bueno,
si la càrrega viral
del virus està controlada,
no hi ha sida,
no sé què,
no sé quant,
però totes aquestes malalties
són greus,
són importants,
i si després et quedes embarassat,
embarassada,
perdó,
si li pot transmetre
al nadó
totes aquestes malalties
que hem dit,
hepatitis,
B,
la sífilis,
tot això es transmet al nadó
i aquest nano
neix amb aquest tipus de,
no diré d'estigma,
però sí de malaltia.
Si féssim una mica
el còmput global,
aleshores podríem dir,
la sida la tenim estabilitzada,
no va menys,
no va menys,
no va menys,
i després algunes d'aquestes
que ens ha dit
que havien mig desaparegut
han revifat,
no sé si aleshores
és un còmput massa fàcil,
però aleshores podem dir
que en els últims anys
augmenten en general
els casos de malalties infeccioses?
Sí,
sí,
és curiós perquè anem avançant,
la societat en general,
la medicina i tot,
i segurament la conscienciació
i la informació,
i en canvi,
si féssim un còmput global
tindríem més casos
que potser fa 10 o 15 anys,
no ho sé.
Segur.
primer perquè hi ha més accés
a la sanitat,
però fins ara hi havia aquest accés
lliure i limitat,
que la tecla segueix existint,
per l'orgull nostre,
però l'altre és que tractem millor,
diagnostiquem millor,
i la gent sap més,
per tant va abans al metge.
No volia deixar-me de referenciar
una altra que no és directament
una malaltia de transmissió sexual,
com és el carcinoma de cèrvix,
o sigui,
el càncer de cèrvix uterí de les dones.
M'ho torna a repetir?
Sí,
el càncer,
perquè així tothom ho entengui,
de...
No, no,
si això ho he entès,
el que no ho he entès
és el que ve després.
De cabeza,
de cuello uterino,
o sigui,
el cèrvix,
és el coll uterí,
eh?
Càncer de...
Com el càncer d'endometri,
però una altra localització.
Això es considera avui en dia
una malaltia de transmissió sexual.
Perquè es produeix també...
Es produeix per la infecció
a través d'una sèrie de virus,
i que això es va descriure
als anys 60-70 als Estats Units
amb dones portorriquenyes
que es van donar compte
que eren gent jovenetes
que tenien,
pels costums que havien de molta promiscuitat,
i van aïllar tota una sèrie de virus
que avui en dia els coneixem.
Són virus papiloma
i que desenvolupaven carcinoma de cèrvix,
o sigui,
carcinoma aquest d'úter,
i que el que tenien marca
era que eren dones joves promiscues.
Això, avui en dia,
recordeu-vos que hi ha una vacuna,
i que avui en dia,
en breu, suposo que ja està
en el calendari vacunal,
que és tot aquest bollo
que va haver-hi en el seu moment
amb les vacunes,
amb les nenes i tal,
és per evitar precisament això.
I aquest virus també es transmiteix,
clar,
però no és un virus
que et doni un xàncara
o que et doni una supuració.
Llavors, clar,
un pensa...
pot passar desapercebut,
però el que dona al final
és un càncer.
I entre el col·lectiu d'homes,
bàsicament d'homes
que fan sexe amb homes,
el que dona és càncer anal.
Càncer anal,
que abans
també s'ha descrit,
i de fet hi ha una diferència
de 80 a 1,
és a dir,
per cada càncer anal
que hi ha en un pacient
no ha QV,
que no tingui això,
ni en 80 amb l'altre.
Fins a quina diferència
tan brutal hi ha d'incidència,
no?
És molt més freqüent
amb aquest col·lectiu,
i és per culpa
d'aquest virus,
que és el que desenvolupa
tota aquesta...
I ara estem nosaltres
els que ens dediquem
també d'aquest tipus de coses
a començar
a fer inspeccions metòdiques
de tots aquests malalts,
perquè ja et dic
que és com una mort silent,
no s'enteren,
perquè no hi ha símptomes
en aquest cas.
El símptoma ja és
una displàcia
o una lesió precàncerígera
o ja el càncer directament.
Recopilant una mica
aleshores,
potser és una pregunta
òbvia,
però clar,
quan hem parlat
de l'acida està clar,
perquè a més la gent
ho sap,
però si parlem
de sífilis,
de hepatitis B,
d'herpes i tal,
estem parlant igualment
de relacions sexuals
heterosexuals
que homosexuals.
Sense cap mena de diferència,
no distingueixo,
és el mateix.
A l'hora de la transmissió
és exactament el mateix.
Igual poden patir-ho això,
dones en relacions heterosexuals,
homes en relacions homosexuals...
Inclús hi ha gent
que ha identificat
algun tipus de càncer
de sol de la boca,
també depèn
de la pràctica sexual,
amb aquesta aparició
dels papiloma virus aquests,
que n'hi ha molts,
hi ha un número concret,
uns números concrets
que no venen al cas
aquí en un programa
de divulgació,
que són els que concretament
produeixen aquesta malaltia
i és la qual
s'es treballa
i s'ha treballat
per lograr una vacuna
que sigui eficaç
per evitar-ho.
Tot això,
de fet,
la triple toma vaginal
i tot això que es fa,
una de les coses
que la gent diu,
jo tenen que anar
una cop a l'any
a les dones
al ginecòleg,
un dels motius
és perquè es coneix
i es fa això,
i això passa de sap per segur,
que és una malaltia
també de transmissió sexual.
Alguna cosa més?
La prevenció,
això,
preservatiu,
sempre?
Jo no vull assustar la gent,
evidentment,
perquè la gent és lliure
i pot fer el que vulgui,
però que faci el que vulgui
amb consciència.
Si un se'n va esquiar,
se'n porta als esquís.
Si un va al que va,
que s'enduqui el preservatiu.
Si un agafa la moto,
es posa el cas,
i això ho hem aconseguit
que gairebé tothom
se'l posi,
en aquest sentit també.
Perquè és veritat
que a l'estiu,
doctor Olíac,
com dèiem al principi,
troben més casos,
els arriben més casos
als centres sanitaris.
Hi ha més casos,
sobretot de les lesions
més agudes,
tipus el xancre de sifilític
o les urorrees,
que són relativament
força habituals,
però sí que és,
i això diem-ne,
que és una demanda ràpida
que apareix,
però després hi ha
els contagis
que donen demanda
més a llarg termini,
que serien més
les situacions
de les hepatitis
i d'altres tipus
de la sida,
etcètera,
que apareixen els problemes,
apareixen més tard.
Però sí que ara
és un bon moment
a l'estiu
per tenir més present
que mai
el fet de la importància
de les mesures
de prevenció
davant de la possibilitat
d'algun tipus
de contagi
i d'aquest tipus
de malalties.
Hi ha algunes patologies
que són evidents,
ràpides,
que es veuen de seguida,
que es poden tractar ràpidament,
però d'altres...
Els problemes apareixen
més a mig
o a llarg termini.
I per tant també
tractaments més llargs
i més...
Un tema que jo no voldria
acabar sense dir-ho,
és a dir que
no ens hem de relaxar
i que la por
ha de seguir present
perquè aquestes malalties
sí que és veritat
que per exemple
ara no és habitual
sentir que s'ha mort
algú de la sida,
no és habitual,
tampoc és extraordinari,
però no és habitual
com potser va passar
fa un parell de dècades,
però sí que és
una realitat
que tenim molts malalts
amb això,
arrossegant
una malaltia crònica,
una malaltia penosa,
arrossegant-la
durant molt de temps.
Llavors,
és a dir,
que no hem de perdre
la por
en aquesta malaltia
o en aquest grup
de malalties.
Doncs amb aquests missatges
ens quedem,
doctor Javier Oliac,
doctor Enrique Pedrol,
gràcies per divulgar
aquest món
de les malalties
infeccioses en adults,
fins i tot avui
recuperant paraules
o expressions
que semblava
que les teníem
oblidades,
parlem de sífilis,
per exemple.
Gràcies per compartir
aquesta estona
amb els oients
de Terraona Ràdio.
Que vagi molt bé,
fins la propera.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.