Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I en segon lloc!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Clifing!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quina és la creució de periodistes!
el treure les coses de context.
És a dir, o com a mínim col·locar-la en un context determinat.
És a dir, el senyor que a mi diu moltíssimes coses.
Jo ho he llegit mentre esperava començar aquest programa,
el que diu que l'Església és com un arbre,
on hi ha branques que són bones i branques que no ho són tant.
I en última instància, quan parla dels gais,
diu que per segons quin tipus d'activitats,
per segons quin tipus d'activitats,
amb ell li sembla, i amb això discrepo,
que potser no és el més adequat per estar al servei de l'Església.
I al final el senyor que ha vist va dir
que alava la capacitat de l'Església de demanar perdó
a l'Església com a institució,
amb els casos de pederàstria, etcètera.
Jo crec que no s'escapa gaire.
Hi podem estar d'acord o no hi podem estar d'acord.
Jo ja deia que segurament aquest era el pensament
de la cúpula eclesiàstica en general,
i que per tant no són sorprenents.
Home, insisteixo, jo crec que llegint tota l'entrevista,
que inclús el que diu el diari,
el periodista fa aquesta feina de tria,
i aquesta feina, diríem, de magnificar allò
que a judici del periodista és més notícia.
Jo crec que hauríem de sentir tota l'entrevista
i veure realment que...
Jo no dubto que el senyor arquivista pugui tindre
un sentiment determinat,
o tingui una percepció determinada del fet,
i probablement hi haurà molta gent
que dissentirà del seu comentari.
Però jo crec que com a tal es té que respectar
i en segon lloc jo crec que...
Dic que...
Bueno, home, dinició.
Aquest sóc han escoltat els ullets.
Clar, responja el dirige del barri.
Jo no ho respecto, no.
No ho respectes?
No, perquè ell no respecta les lleis d'aquest país.
En primer lloc, pertany a una organització
que no respecta la Constitució.
Perquè és una...
Sí, sí.
És una institució que és discriminatòria
en contra de les dones.
No té una elecció dels seus representants democràticament.
És a dir, no és una organització democràtica.
No és una organització on la gent es pot acollir lliurement.
A mi em van batejar obligatoriament
perquè em demanaven certificat de bateig
en el franquisme
i jo em vaig voler donar de baixa
i no em van voler donar de baixa d'aquesta organització.
És a dir, no compleix les lleis que s'han donat a aquest país.
La llei del divorci, la llei dels homosexuals,
la llei de labor,
està totalment en contra d'aquestes institucions.
I a més...
Però, Dionís, segurament es pot respectar les opinions, no?
Home, les opinions, sí, però dic que jo no les respecto.
Bueno, home...
No, no, no.
O una cosa és no compartir-les, però si...
No és respectable una persona que aprofita el seu estatus,
que per cert és un estatut aquí en aquest país,
hem passat d'abans anàvem l'alcalde, el governador civil,
el militar i l'arquebisme.
Ara els actes, els militars ja no hi són,
però l'arquebisme es manté.
No sé per què t'he d'anar a tots aquests actes.
Tindràs que renyar als que el conviden.
Bueno, evidentment...
Esclar, Dionísio, el senyor Arquebista diu molt clar
que a l'Església no tenim mosso d'esquadra
per obligar la gent a observar determinats comportaments.
I això que dius tu, que tu et van batejar a contracor,
m'imagino el Dionísio amb dos masets,
amb braços de la seva mare...
És que això tendria a ser il·legal.
Però, bueno, no, il·legal no.
A veure, home, per favor...
Però, a veure, anem una mica al concret del que diu Javier,
per exemple, del paper de les dones.
Esclar, diu, entre altres coses,
una dona no pot oficiar missa
perquè cadascú té una funció.
Jo tampoc no puc fer algunes funcions que fan les dones.
No puc portar fills al món.
O, quan parlen, el que hem sentit de les dones,
el respecte a casa amb els marits
i la manera de cuidar els homes
com si fossin els primers fills.
L'últim fill.
Jo, des del més absolut respecte
de les creences i les professors
i qualsevol qüestió de qualsevol altra església,
que també crec que és un dret, no?
Per altra banda, penso que aquí el debat
és sempre, a part de les pròpies institucions
i les pròpies organitzacions i fents,
doncs el que és l'entroncament
amb la realitat existent en la societat avui en dia.
Això realment, doncs si és aquest el comentari,
no lliga molt en el que succeeix avui en dia
en moltes circumstàncies
on les famílies, doncs, per diferents raons,
això no és així, no?
O costaria molt d'entendre'n.
No dubto que també n'hi hagi, però no en tronca.
Però aleshores, paraules com aquesta
allunyen cada cop més a l'església del conjunt de la societat?
Sí, sí, però també entenc que, bé,
que té un seguiment i una massa de filigresa
també molt important,
que potser, doncs,
desitja de sentir aquestes qüestions.
Ara bé, costa.
De totes maneres, no soc expert,
ni he seguit molt tota aquesta qüestió,
però crec que dintre de l'església
hi ha diferents també corrents d'opinió
i crítiques en moltes d'aquestes qüestions.
i, bé, des del poder oficiar missa per part de les dones
fins a altres corrents
que dintre dels fòrus propis canònics que tinguin
i de més s'estan portant a terme, no?
No m'estranya la interpretació,
és a dir, no la veig molt allunyada
del que sempre se'm ha mantingut.
Sí que també podria estar d'acord amb l'Albert
en què tindríem que sentir tota l'entrevista,
el context fora d'aquest context
o amb el que rellegim,
realment, doncs,
té un sou una mica
que xerria, que dirien els castellans.
Albert, alguna cosa més s'afegi?
Jo sí, recordar que el senyor Gabisba
el que diu i el missatge principal
és que tots els cristians són fills de Déu
i, en conseqüència, no fa cap exclusió
que per la tendència sexual
tinguin que tindre una o altra...
Però diu que tenen un comportament inadequat,
els homosexuals.
Alguns, no tots.
Diu, alguns...
A veure, no m'agrada entrar en casuística,
però hi ha persones rellevants i conegudes que participen.
Hi ha comportaments que no són adequats
ni per a la persona ni per a la societat,
i això ho hem de pensar molt.
Hi ha comportaments, evidentment.
És a dir, no és que...
Tampoc es tracta de caça de bruixes
ni que la gent s'hagin d'amagar
ni portar capirote, no?
Però el que sigui cert
fa una reflexió genèrica
i diu que en determinats llocs de l'església
hi ha comportaments que van en contra una mica.
Jo diria que més que l'ortodoxia
de la tradició.
La tradició.
Mira, jo ho vaig sentir en directe
ahir per TV3
i em va produir escàndal.
Bueno, tu eres propenso.
Em vaig escandalitzar.
Eres propenso a l'escàndal.
No, perquè, esclar, en una societat
de l'any 2012...
2012.
Perquè en concret què et vas escandalitzar?
Que n'hi hagi persones
que tenen un auditori
que diguin aquestes coses...
Però què et vas escandalitzar en concret?
El tema dels homosexuals
o el tema de la dona a l'església?
Perquè clar, és que van...
Tot, tot, tot.
És que hi va haver una...
El tema de la dona a l'església
recordaran fa uns mesos
quan va venir el papa
a la Sagrada Família.
És que és una discriminació total.
Van impiar l'ara.
Amb aquella cerimònia
en què es veu el paper de les dones.
que bàsicament...
És a dir, que van a netejar...
No, estima...
Però això, escolta'm,
t'ho perdono perquè no has practicat.
Però el que està claríssim
és que la cerimònia era
ungir, entre cometes,
l'ara de l'altar.
I llavors, com que s'ungeix?
Amb oli.
I potser vam posar una mica més d'oli
del necessari.
Bé.
I llavors, home,
si hi ha unes monxetes
que es dediquen
al cuidado de la Sagrada Família,
doncs, lògicament,
les monxetes van ser les
que van treure l'oli que sobrava.
Res més.
I d'això en van fer
el 18 de juliol.
Home, no fotem.
No fotem.
A veure...
Perdona, perdona.
Dionisio.
M'agradaria que fóssiu demà
i diguéssim el cardenal Rouco
de jefe espiritual.
No, és que segurament
el cardenal Rouco
i tota la cúpula de l'Església
tenen opinions similars
o fins i tot més contundents
o més radicals
que l'arcabisbe de Tarraona.
És a dir,
així com la societat espanyola
ha evolucionat
després del franquisme
amb una societat lliure
i democràtica,
l'Església no ha evolucionat
i continua mantenint
uns esquemes
que són totalment retrogrados
en l'any que vivim.
I aquí se l'està donant
una canxa.
A mi em vaig escandalitzar,
però no m'estranya
perquè és una persona
que sempre diu el mateix
i no ell,
sinó tota l'Església,
des del papa,
a més,
i no persegueixen els delictes
dintre de la pròpia Iglesia,
com la pederàstia
o lo mantenen
a les fosques.
És a dir,
no és una organització
que està a l'alçada
del que vol la societat
del segle XXI.
A mi se...
No, però el problema és aquest,
el problema és aquest,
que no és ni democràtica
per apuntar-se
ni per no desapuntar-se.
I el problema és
que se li dona
una canxa tremenda
i el problema és
que aquesta institució
té el 60%
de l'immobiliari
que n'hi ha
a la casca antic
de Tarragona
és pròpietat seva.
I damunt d'això...
I et diré
el que val
el manteniment.
Damunt d'això,
o no,
doncs que ho vengui.
A veure,
un moment,
ho vengui.
Ja bé,
va,
i canviem de tema.
No,
el que voldria
és des d'aquest punt de vista
deixar clar
el que és la ideologia,
el que és la doctrina
de l'Església
i certs aspectes
que crec,
que crec per al que,
perquè com sabeu
tinc família
que coneix
i en certa època
també molt practicant
i crec que tenen
un debat continu.
L'altra cosa
és l'expressió
de com es fa
i jo crec que també
aquestes declaracions
no sé exactament
quin era el punt
que l'arcabisbe
volia dir
en quant als comportaments
de les persones homosexuals.
No sé si es referien
a comportaments
que van ser
en un moment donat
en l'Església
doncs no acceptar
si que ell condemnava
o en general
que llavors sí que em preocuparia
que parli
de tots els gals,
no?
Perquè hi ha comportament
de gals
i persones
totalment heterosexuals
que també són reprobables.
Això per una part.
però també per altra banda
a part de les
connoctacions
de les pròpies associacions
organitzacions
d'estatuts
també
en aquest aspecte
vull trencar una llança
a favor de l'Església
i de la seva
activitat
que crec que
des d'aquí
de l'Ajuntament de Tarraona
coneixem
i és molt loable
i des d'un aspecte social
molt important.
Això
és que som
com vull dir-te
són segurament
dos mons
que conviuen a l'Església
molt diferent.
Un és l'ideològic
i després el de la tasca social
respecte a les persones
més necessitades.
Fins al punt
que efectivament
organització
és tan gran
que ja sabeu
molt qüestionat
des de molts grups
ideològics
i polítics
que fins i tot
en la declaració
de l'IRPF
es pugui assenyalar
amb una creu
que ells
puguin tindre
aquests fons
per poder desenvolupar
aquesta activitat
missionera
aquesta
clasial
d'acolliment
social
i de més.
Per d'això
sí que efectivament
el que sí que m'agradaria
a l'Església
és que
Quan paga d'EIBI
l'Església?
Bastant
suposo que bastant
si tenim en compte
els immobles
com dèieu
però també
hem de veure altres qüestions
ja no els estic
exonerant
però tampoc vull
condemnar-los
no els vull
condemnar
però sí que en certa
en certa mida
el que m'agradaria
és fer una crida
a l'estament
clasial
perquè totes aquestes qüestions
que en altres vertents
del cristianisme
ja funcionen
o veuen
que s'està arribant
a un port
que també
doncs
s'arribi
a alguna mena
de
no d'acció
però
si decisió
una mica
amb la societat
actual
com deia el Dionís
que evolucioni
una mica més
en fi
són declaracions
de l'arcabisbe
que a més
les va fer
a TV3
i això
també vol dir
que s'han amplificat
a nivell de tot Catalunya
i de bona part
de l'estat espanyol
perquè avui apareixen
pràcticament
tots els mitjans
de comunicació
avui estem analitzant
o comentem
aquestes declaracions
de l'arcabisbe
demà segurament
en aquesta tertúlia
amb uns altres convidats
analitzarem
unes altres paraules
les de l'alcalde de Tarragona
que aquest vespre
pronuncia la conferència
sobre l'estat de la ciutat
és evident
que no sabem
què dirà
l'alcalde de la conferència
la conferència
es títula
Tarragona
tenim futur
però sí que aprofitant
que tenim tres persones
més o menys vinculades
al món de la política
activa
o que ho han estat
m'agradaria
analitzar breument
Albert, Javier i Dionísio
aquests primers mesos
del nou mandat municipal
els quals
imaginem que l'alcalde
farà referència
aquesta tarda en la conferència
com els han vist
quin balanç en fan
avui tenim l'Albert
que des de l'oposició
des de Convergència i Unió
ens pot donar
per exemple
la seva opinió
sobre aquesta situació política
a la ciutat
amb el govern
sense majoria absoluta
amb els suports puntuals
de les forces de l'oposició
com ho veus?
Jo considero que
l'alcalde ens explicarà
que Tarragona funciona
meravellosament
que el tema
de que Tarragona
sigui la seu
o s'hagi obtingut
la condició de seu
dels jocs del Mediterrani
això ho utilitzarà
profundament
quasi crec que serà
un tema
amb un acorde
i evidentment
silenciarà
que és on
ens toca a l'oposició
intervenir
silenciarà altres fets
doncs que
que quasi que no hem pogut
fer un pressupost
com Déu mana
que
que bueno
que no hi ha un duro
i que no hi ha un duro
però clar
en moltes administracions
no hi ha un duro
però és que
a l'Ajuntament de Tarragona
no hi ha un duro
per activitat culpable
a l'anterior legislatura
de l'equip socialista
o de l'equip del tripartit
en el sentit
que preveient
el que venia
no van ser
bueno
van continuar
amb pa i circ
sense
sense preveure
com
bueno
doncs com està manat
no
aquesta època
més difícil
suposo que ens pintarà
un futur gloriós
i extraordinari
però jo crec que
el dia a dia
demostra moltíssimes coses
no
els museus
tanquen
més dies
dels que tancaven
deixant els nostres
visitants
al carrer
és a dir
moltíssimes
circumstàncies
que evidentment
els funcionaris
estan
que treuen foc
pels queixals
perquè
tots són rebaixes
tots són
acomiadaments
etcètera
doncs jo crec que l'alcalde
hauria de fer
un gran mea culpa
perquè
no es tracta
que el Pep Fèlix
hagués sigut
l'alcalde
ara
que ho és
evidentment
però
em refereixo
que
ha tingut
quatre anys
de l'anterior legislatura
per
per governar la ciutat
amb una mica més
d'encert
i no ho ha fet
i ara estem pagant
les conseqüències
Dionisio
ara que estàs fora tu
de la política activa
i de l'Ajuntament
com veus aquests mesos
a nivell municipal
molt delicats
i penso
molt delicats
i penso que l'alcalde
ha fet el que ha pogut
el que ha pogut
i el que l'ha deixat
l'oposició
penso que
durant els anys anteriors
l'alcalde
i el grup socialista
ha treballat
per la ciutat
i la prova
és que
ha tingut
la resposta
majoritària
dels ciutadans
cal recordar
que
l'alcalde
Pep Fèlix
té
dotze
regidors
i
l'oposició
el partit
popular
T7
convergència
T7
i iniciativa
T1
és a dir
si hagués
obtingut Esquerra Republicana
un regidor
tindria
majoria absoluta
un govern d'esquerres
la situació política
és la que és
i per això
dic
que
el comportament
per mi
de l'alcalde
és impecable
respecte
a la ciutat
i què et sembla
l'actitud
per exemple
del partit popular
afavorint
la votació
dels pressupostos
xantatge continu
no em sembla
correcte
o sigui
ante la incapacitat
de presentar
una moció
de censura
entre els grups
de l'oposició
perquè no es van
posar d'acord
o millor dit
potser estaven d'acord
però va vindre
una trucada
de Barcelona
i va dir
una visita
del senyor Oriol Pujol
i va dir
que no es podia donar
l'alcaldia
al PP a Tarragona
a una capital
de província
però està fent
continuat xantatge
és a dir
n'hi ha coses
que jo he viscut
de primera mà
al ser vicepresident
de l'empresa
municipal de transports
que per pal·liar
el dèficit
de l'empresa
presentant
l'opció
que es falli càrrec
de la grua municipal
que és una obligació
municipal
l'empresa municipal
de transports
i el PP
diu que no
és beneficiós
per una empresa privada
i argumenta
que si ho agafa
la MT
tindrà un dèficit
de un milió
i mig
a l'any d'euros
és incomprensible
que planté
aquest argument
en el cas
en el cas
de la MT
està clar
que l'oposició
va obligar
a canviar d'opinió
al govern
a veure Xavier
tu que estàs
a l'equip de govern
com definiries
aquests mesos
conec 4 punts
de com serà
aquesta conferència
només
tampoc
no et demano
que ens l'expliquis
no perquè
el millor
del que vull dir
que avui
el que sentiu
després em veniu a buscar
escolta'm
no ens vau dir això
no però segurament
sí que va la pena
això analitzar
aquests mesos
l'aprovació
dels pressupostos
de les ordenances
municipals
el que sí que
voldria dir
és que no serà
un discurs
lluant les glòries
efectivament
serà un discurs
jo crec que adequat
a la realitat
crec que és conscient
i efectivament
en els darrers
plenaris
intervencions
es i a l'alcalde
s'ha manifestat
des del 2017
on precisament
en aquests estudis
ja va parlar
que tenien que ser
uns plantejaments
pressupostos
i celebracions
austeres
del 2017
escolta'm
i també
en moltes altres
actuacions
que hem tingut
que portar a terme
no vull
ni molt menys
entrar-hi
perquè no acabaríem
senyor Vallver
en l'origen de tot
en l'origen de tot
de la despesa
de les circumstàncies
que hem portat a terme
no voldrien aquí
perquè ens perdrem
com deien aquí
en la fi dels temps
i de la història
perquè molts models
com sap vostè
en quatre anys
es poden portar a terme
però encara hi queden
rèmores
que
poden desequilibrar
moltes coses
no nego
que potser
algunes qüestions
no eren
un tripartit
eren un bipartit
aquí a la ciutat
de Tarragona
però ja en va bé
perquè tripartit
era en Barcelona
que potser
podien haver sigut
millor portades
o millor gestionades
no ho sé
però sí que
efectivament
a moltes altres coses
i donada a la situació
que teníem a Tarragona
i donada a la petici
i necessitat
que hi havia
les van portar a terme
i també
per altra banda
reconec
que és l'alcalde
de la circumstància
de la crisi
però també
en altre aspecte
una crisi
de la que
com sap vostè
tots
estem lligats
perquè
per altra banda
i això
va sortir en declaracions
em sembla que
del mateix alcalde
fa uns dies
hem de dir
que aquí a Tarragona
moltes de les polítiques
municipals
estan també
en números vermells
perquè hi ha altres administracions
que no aporten
la seva part
en concret
l'Ajuntament de Tarragona
necessita de 12 milions
de la Generalitat de Catalunya
i no
per comptes
i necessitats
del 2012
cap endavant
sinó
del 2012
cap enrere
amb fets
amb escoles
amb sanitats
amb plans integrals
en un munt de qüestions
que efectivament
tal com es van generar
no des dels 4 anys anteriors
sinó des de
possiblement
alguns 15 o 20
amb diferents governs
que hagi hagut
dels diferents colors
es van portar a terme
en aquesta ciutat
i en totes les altres ciutats
de Catalunya
a meitats
a terços
el que és el desenvolupament
per exemple
d'una llar d'infants
per posar un exemple
a veure
Albert
algun comentari a fer
o ho deixem aquí
home
no
un de molt puntual
és a dir
Benyesteros va arribar
a l'alcaldia
dient que s'aprovaria
el pla general
d'urbanisme
en 24 hores
i ahir vam estar
en un acte
en què es presentaven
el projecte
de la nova
de la nova parròquia
lo digo
para molestarte
de la nova parròquia
de bona vista
ja era hora
que es fes
perquè la van tirar
fa dos anys
i no en fes res
ahir estamos
i es va ser construïda
pels treballadors
del barri
evidentment
l'originària
sí
aquesta
aquesta la pagarà
l'arcabisbe
sí
però el patrimoni
que es va crear
va ser
conseqüència
ja s'han desviat
del tema religiós
no no no
jo l'únic que deia
és que
ahir va ser un acte
molt bonic
presentant el projecte
el bon projecte
però el senyor
arquitecte va dir
tot això
està
subpeditat
que l'Ajuntament
acabi d'una punyetera vegada
el tema del pla general
i llavors podrem
podrem
pensar en construït
l'Església
jo deixo'm que conegui
aquest procediment
ho sé
i et diré també
que no només
és per una qüestió
del pom
també m'agradaria
que els projectistes
i promotors
els preguntessin
què els hi ha passat
a veure
demà ja parlarem
del que digui l'alcalde
a partir de la conferència
que faci
vindrem també nosaltres
home
doncs vindrem uns altres convidats
home si no
us han convidat
però si vol
si vol
si vol
si vol
podem fer la tertulia
del bar
d'aquí al costat
deixi'm comentar
algunes altres notícies
gairebé
tot està relacionat
amb el context
de crisi econòmica
de finançament
de projectes
que poden tirar endavant
o no
n'hi ha una notícia
que destaquem
perquè ahir vam entrevistar
el director
del centre
de producció
de la VIA-CF
a Tarragona
parlant
que estan disposats
a invertir
una quantitat
important de diners
en una estació
intermodal
per aconseguir
que els seus productes
i el tot
el polígon petroquímic
es puguin
transportar en tren
que aquest és el futur
el ferrocarril
i que aquesta estació
es faria
en els propis terrenys
de la VIA-CF
però que necessiten
això sí
del tema
del tercer fil
sabran
segurament
els oients
ho recordaran
aquesta expressió
quan parlem
del tercer fil
és permetre
que Tarragona
es connecti
amb l'ample
de via internacional
fins a Castellbisbal
aprofitant
la xarxa ferroviària
que ja tenim
això clar
necessitem
l'acord
l'aprovació
per part del govern
de l'Estat
del Ministeri de Foment
ara en mans
del Partit Popular
vostès consideren
que aquest tema
del tercer fil
d'intentar treure les mercaderies
amb tren
amb ampla de via internacional
és realment
prioritari?
Jo crec que sí
que és prioritari
per al desenvolupament
de la ciutat
evidentment
si n'hi ha una connexió
per ferrocarril
amb una xarxa europea
i amb les línies
de l'AVE
evidentment
això donarà
una major sortida
als productes
d'aquí de la Terra
i creus que pot hipotecar
la façana marítima
un projecte
molt més a llarg termini?
És que
el de la façana marítima
portem
jo
des que
estic a Tarragona
i és des de l'any 62
estic sentint
parlar
de la façana marítima
50 anys a Tarragona
ho hem de celebrar
i anir
Albert
què et sembla això?
Jo crec que
és un projecte
que està
acceptat
per totes les forces polítiques
és a dir
jo he sentit
l'Alejandro Fernández
amb qualsevol
d'aquestes fintes
polítiques que fa
ara polla una
ara polla una altra
parlar d'una manera
molt positiva
és a dir
com indispensable
el que estàveu dient
fa un moment
jo crec que
el potencial ferrocarril
jo recomano
jo ho vaig descobrir
no fa gaire temps
però
tot el polígono de Constantí
allí hi ha un
nus
de ferrocarril
tremendo
però tremendo
i crec que allò està
infrautilitzat
d'una manera
extraordinària
doncs llavors
jo el que entenc
és que
aprofitant
el que ja tenim
més
l'ampliació
del tercer fil
que tu comentaves
jo crec que és una
és imperiós
a més el corredor
del Mediterrani
sí
diuen que és una prioritat
però clar
pot trigar 10 o 15 anys
tranquil·lament
no estic d'acord
i a més valoro molt
que en aquest aspecte
amb la Generalitat
de Catalunya
doncs
i tu creus que el govern central
el nou govern central
amb tantes restriccions
pressupostàries
estarà disposat a donar
suport al projecte?
crec que això
l'Alejandro Fernández
del PP
va fer unes declaracions
en aquest aspecte
saber si la construcció
per tercer fil
donarà
com van les infraestructures
en el nostre país
podria hipotecar
la gran obra
que és la definitiva
bé
nosaltres creiem
que no
apostem que no
nosaltres
des del govern
de l'Ajuntament
hem vist
com s'ha portat a terme
aquest projecte
l'hem vist dibuixat
i l'hem vist
en certa manera
calculat
per part del govern
de l'Estat
per tant
això ens dona
garanties
per conèixer
efectivament
que hi haurà
una situació
en certa manera
per sortir endavant
molt rellevant
com deia l'Albert
i com deia el Dionísio
i que a més a més
a mi m'agradaria
subratllar
i posar
doncs
una bona nota
a aquesta factoria
via CEF
com efectivament
no solament
té
el concepte
propi
de la seva
de la seva
fàbrica
que molt
perquè és per treure
les mercaderies
sinó també
en té una necessitat
diguéssim
d'un municipi
en aquest aspecte
m'agradaria
agrair-lis
aquests plantejaments
i crec que a més en més
que estan avui en dia
en una direcció excepcional
és que a més
totes les empreses
del polígon petroquímic
estan en aquesta línia
i a més
parlant aquests dies
i fem balanços
el 2011
en aquest context
de crisi econòmica
com a mínim
aquestes empreses
que són fortes
estan aguantant
l'empenta
de la crisi
una altra notícia
també relacionada
amb la crisi
en aquest cas
en l'àmbit educatiu
ja fa uns dies
va sortir l'anunci
del govern de la Generalitat
de tancar l'escola
Olga Xirinax
que es troba
en unes condicions
no prou bones
traslladar els alumnes
i els professors
al Col·legi Tarragona
que és aquest centre educatiu
nou
nou de trinca
que es va estrenar fa poc
a la zona de
de Joan XXIII
com ho veuen
això?
ara els pares i mares
demanen
demanen
proposen una alternativa
en el sentit de dir
molt bé
ens traslladem
però mantenim
la nostra ideologia
la nostra filosofia
el nostre ideari
com a escola
és a dir
conviure com dos col·legis
el Tarragona
i l'Olga Xirinax
en el mateix centre
Albert
tu creus que és viable
i creus que
clar
no hi ha més remei
que
tancar
un centre educatiu
i no fer-ne de nou
perquè no tenim diners?
a veure
si hi ha un tema
de seguretat
o un tema
d'idoneïtat
i es té que tancar
es tanca i punt
el que passa és que
si recordeu
els veteranos del país
el Dionís Xirinax
se'n recordarà
l'Olga Xirinax
que abans era
l'antic Pax
era un col·legi
que tenia una certa
escolta
que tenia una certa
i en classe especial
és a dir
el Pax va ser
un nido de víbores
amb el d'acord aspecte
era l'únic col·legi
a la ciutat
que no tenia formació
religiosa
és igual
torna a sortir
la religió
a la tertúlia
era un col·le
amb uns pares
molt compromesos
el Xavier Seude i companyia
que com a gent
molt compromesa
van acabar barallant-se
i es va fer el Pax
el mar nostre
i el fi mentida
és igual
és mentida
es va marallar
per la llengua
sembla que diguis tu això
no senyor
jo que soc de Toledo
defensava
que es fes
tot l'ensenyament
jo vull explicar
la meva opinió
senyor
no es va marallar
per la llengua
és el que es va voler dir
va ser unes altres coses
a veure
personalismos
però no parlem d'història
parlem del present
i del futur
precisament
a propòsit d'aquesta
idiosincràcia
exacte
els pares demanen
de conservar
aquesta línia
és que si mireu
diferents qüestions
ciutadanes
com per exemple
per exemple
el Pajarito
que és aquella
allò que va
aquest col·legi
t'anava com a
vestits de sardines
perquè com que
feien el símil
que estaven com a llaunes
de sardines
es van disposar pares, fills
a tietes i avis
de sardines
és a dir
que és un col·le
o una sessió de pares
que viu molt intensament
les circumstàncies
del seu centre
i llavors
per això
és lògic
que ells pretenguin això
és a dir
no em desmunti
un sentiment
de pertinença
un esperit especial
llavors
a mi em sembla bé
que si no està bé
ho canviïm de puesto
i em sembla igualment bé
que els pares
vulguin continuar sent
gent del
Dionísio
és que ahir
es va crear aquest col·legi
i provisionalment
es va posar
dintre
de la torre
de l'article
de Llipàs
del Mas Mallol
però
amb el compromís
de fer
una altra escola
l'escola
Olga Xirinax
sí la nova
que és el que ha dit ara
el govern
que és inviable
perquè no hi ha diners
que no pot ser
és que ara diguin
no no
com que no n'hi ha diners
ni n'hi ha per altres coses
posarem una embaixada catalana
a Cuenca
però
el col·legi
Pax
no ho farà
una embaixada
un terci
de la Guàrdia Civil
a veure
la Guàrdia Civil
també és notícia
perquè
un uniforme
en l'escola
què diria el Ducaleu Mada
jo perdoneu
no
no conec tant
com el regió d'ensenyament
però efectivament
crec que el model
que tenen ells
és realment especial
de quatre vegades
i tu creus que és possible
fer-lo conviure
amb l'altre col·legi
el Tarragona
que és el nou
deuen haver-hi organitzacions
i gestions
ara veuen
també
i crec que si és possible
seria realment
doncs mira
una situació
dels que ens tindríem
que sentir
aquesta Tarragona
i els pares
que s'impliquen
en aquesta educació
en els fills
doncs d'una manera
modèlica
i orgullosos
respecte a la història
Pax era un col·legi privat
en aquells anys
va des de 20
cooperativa
de pares i mestres
però no era públic
però no era un col·legi públic
després doncs
per una certa circunstància
es va haver-hi una sessió
jo, perdoneu
i amb raonament de causa
que ho explicaré
un altre dia
no en aquest debat
no va ser per la llengua
única i exclusivament
va esdevindre públic
i després va haver-hi
una divisió
del que són
els seus terrenys
una part va ser
escola Pax
que per raons
de l'edifici
les circumstàncies
a Orga i Xirinats
va accedir-hi
i després van fer
el col·legi Pax
amb les noves instal·lacions
noves
que és la que gaudeixen
amb un nivell educatiu
meravellós
segons tinc entès
també
i perfecte
per tant
no crec que la situació
d'ara
tingui a veure
amb aquella dels anys 70
és una altra qüestió
però respecte a l'Orga
Xirinats
crec que efectivament
és un model
que en certa mida
i tinc constància
per part del departament
d'aquí
d'ensenyament municipal
que es tindria
que també ajudar
es tindria que ajudar
que fos una qüestió
continuant el temps
de la manera que fos
en un altre centre educatiu
o qualsevol altra situació
perquè no tenim
ni diners
per fer escoles noves
no Albert?
directament no ho sé
com han canviat les coses
en pocs anys
Bé, doncs sí
i parlo de tots els governs
en general
de poder fer
ambulatoris
centres sanitaris
obres als hospitals
nous col·legis
no poder fer
jo crec que tenim
que estar agraïts
que d'alguna manera
s'ha buscat una cosa alternativa
que sense
separar-los molt geogràficament
del lloc on han estat
es busca aquesta qüestió
i esperar
tiempos mejores
el que és evident
és que quan no n'hi ha
no enraja
i si en aquest sentit
era una obra
que d'alguna manera
estava mig conjurada
és a dir
que mig funcionava
amb el que tenia
doncs home
bona voluntat
i esperar
que arribin moments
que els pressupostos
generals
de la Generalitat
permetin
fer aquest tipus de construcció
o sigui que la falta de diners
no és només
per culpa
de l'alcalde Ballesteros
com has dit abans
sinó que també
és de la Generalitat
doncs podria ser
de la Generalitat
del tripartit
és a dir
que
ara resulta
que tot ha passat
en el que
per això
la ciutat de Tarragona
després de tindre
una majoria absoluta
era el millor
el millor
model sanitari d'Europa
era deficitari
des del primer dia
des del primer dia
i m'agradaria
no sé si vas sentir
la intervenció
del senyor Via Mayor
amb una emoció
que vau presentar
vosaltres
respecte a tota aquella
qüestió dels tancaments
els números
ni molt menys
que presentava
el tripartit
era el que vosaltres
dèieu
ara veig que obren
un debat interessantíssim
però
ho hem de deixar
aquí
si volen continuar
la tertúlia
fora dels estudis
perquè a més
d'aquí uns instants
arriba el rector
de la universitat
a parlar segurament
de les retallades
i de la crisi
com pot afectar
també a la Universitat
de Tarragona
acabem
Xavier Terres
Albert Ballbet
Dionisio de la Varga
gràcies
i que vagi molt bé
a vosaltres
bon dia