Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, on tots som iguals i alhora diferents.
Hola, què tal? Molt bon dia, benvinguts, benvingudes, una setmana més al Tothom de Tarragona Ràdio.
Avui, dilluns, 26 de març, edició especial, edició número 100 de l'Espai Tothom.
Ens trobem a l'Escola d'Educació Especial La Muntanyeta, al centre de La Muntanyeta,
de l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona, la PPCT,
que ens han cedit a una sala fantàstica per poder compartir la següent hora de ràdio,
des d'aquí i per a tots vosaltres, com sempre, per a tothom.
Un 22 d'octubre de l'any 2009, jo mateix, el Miquel González, un inexpert periodista
que acabava d'aterrar a Tarragona, es posava davant dels micròfons
per encarar el repte de conduir un espai que parlés del col·lectiu de persones amb discapacitat.
Teníem molt clar el que volíem que fos.
Volíem que fos un espai per tothom, no només tancat al col·lectiu de persones amb discapacitat.
L'espai neixia amb la voluntat de donar conèixer a la ciutadania,
és a dir, a tothom, les novetats, els projectes, les curiositats, els entrellats, les associacions,
les entitats relacionades amb el món de la discapacitat
o les persones amb diverses capacitats, com ens agrada dir-ho aquí.
Volíem també, de fet, que les persones expliquessin les seves vivències, les seves experiències,
escoltar la veu dels protagonistes, les històries personals i professionals.
En fi, hem parlat molt i hem arribat al programa ja número 100, de fet és el que avui celebrem.
Alguns pensaran que d'aquests temes se'n parla poc, d'altres pensaran potser que se'n parla molt o fins i tot massa.
Uns que se'n parla bé, d'altres que no es tracta com es deuria tractar,
però la qüestió, en definitiva, és que se'n parla.
I això és el que hem intentat al llarg d'aquest 100 programes,
parlar de discapacitat, de persones amb capacitats,
donar a conèixer les històries, les interioritats de moltes associacions,
de dintre i fora de Tarragona, de molta gent.
Hem tractat moltíssims temes, hem parlat de projectes, hem tractat el voluntariat, l'esport,
l'oci, les experiències personals, ho haurem fet millor o ho haurem fet pitjor?
Algunes setmanes de manera més encertada, d'altres més interessant i d'altres doncs menys.
Però creieu-me, personal i professionalment, he descobert molts projectes,
moltes persones i un teixit associatiu molt important
que es mou al voltant de la denominada discapacitat.
Ho dèiem sempre, s'ha avançat molt i queda molt per fer.
I sovint em plantejo, de fet, si estem tractant bé el tema de la discapacitat,
si no, si ho podríem fer millor.
És complicat, és complicat encertar en l'utilització de determinades paraules
o denominacions o en la percepció de cadascú envers els temes
que setmana a setmana hem tractat, sigui com sigui, hem intentat fer
i ho continuarem fent d'una manera objectiva, oberta,
escoltant opinions de la manera més planera possible, sense embuts,
amb aire fresc i sobretot amb tothom i cadascun de vosaltres.
Perquè si ens parem a pensar-ho, les capacitats o les discapacitats
són i haurien de ser cosa de tots.
Com dèiem, avui fem el programa número 100 des de la Muntanyeta.
Agrair al Joan Maria Bertran, que es troba aquí amb nosaltres,
el Lluís Comes des dels Estudis Centrals.
I sense menys preàmbuls, comencem i presentem els convidats.
Per què ens feia goig, com dèiem, sortir al carrer,
celebrar amb la gent de l'APPCT, de la Muntanyeta,
els 100 programes del tothom,
obrirem aquest primer bloc parlant amb l'equip directiu d'aquest centre.
Ens acompanyen el seu president, el Jaume Marí.
Jaume, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
L'Àngels Estupinya, ella és la directora del taller ocupacional Grisol.
L'Àngels, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
La Núria Buira, directora de l'Escola.
Núria, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I la Rosa Reig, que és la directora de la residència.
Rosa, bon dia.
No ha pogut venir?
Dos minuts.
Dos minuts.
Doncs l'excusem, perquè encara no ha vingut.
Jaume, em deies ara fora d'antena
que nosaltres començarem el tothom un 22 d'octubre
i que vosaltres el 22 d'octubre també teniu alguna celebració.
Sí, el 22 d'octubre oficialment és el 27,
però sé que el 22 va ser la primera data on es va crear.
es va formar la nostra entitat, la nostra associació,
que aquest any fa 35 anys i que, bé, un dels motius també
dels que vam parlar entre tu i jo i Miquel
per poder fer el programa de ràdio
doncs era aquest 35è aniversari que fem aquest any, 2012.
Una associació provincial de paràlisi cerebral,
aquesta entitat sense ànim de lucre,
que gestiona la titularitat d'aquests tres centres
que comentàvem abans.
Jaume, 35 anys són molts anys.
Suposo que la cosa haurà canviat molt.
Moltíssim.
Jo crec que...
No sé quina percepció teníem en aquell moment quan vau començar,
però vaja, no crec que us esperéssiu que les coses anessin així.
Doncs exactament.
Jo penso que jo no hi era en els inicis de la creació de la nostra entitat,
però sí que he de dir que tinc moltes referències i moltes imatges d'aquells moments.
La situació era molt complicada.
La situació en aquells moments era...
Doncs l'administració estava fora de qualsevol protecció sobre el tema de les persones amb discapacitat
i tot es feia amb molt voluntarisme, no?
Molta part de les famílies que treballaven en el propi centre de manera voluntària
per poder tirar endavant, diners dels pares i de les familiars per poder estar a fer el menjar, no?
Vull dir que era una situació molt complicada, molt difícil i que...
Però bé, va ser la llavor que ens va portar el que en aquest moment és l'entitat.
I a poc a poc m'imagino que van naixent aquests tres centres,
tant el centre ocupacional Grasol com l'escola com la residència, no?
Així és, així és.
L'escola es va crear en el mateix moment en què es va crear l'entitat.
El que passa és que en aquell moment no hi havia el suport de l'administració.
Fins més tard no hi van haver els concerts educatius.
L'any 82, me sembla que va ser el 82 que va començar el tema del concert educatiu.
I fins al 91 no es va crear també el centre ocupacional Grasol
que va ser fruit de la necessitat dels nens que deixaven de ser escolars, no?
I més tard, doncs l'any 2002 vam inaugurar el saber de residència,
el servei residencial, que ara ja fa més de deu anys que està funcionant
i que també va ser necessitat que els pares els fèiem grans,
que les famílies començaven a tenir problemes en poder atendre els nostres xavals
i al final vam haver de crear aquest servei que ja fa deu anys que el tenim en marxa.
Al llarg del programa anirem parlant d'aquestes tres entitats,
però d'alguna manera aquests tres centres.
Comentàvem ara el tema de l'escola que es crea en el mateix moment
de la creació de l'associació.
No sé, Núria, si s'han donat resposta a totes aquelles preguntes
que en un primer moment es podien plantejar al voltant de l'educació
en persones amb paràlisi cerebral,
perquè en aquest sentit també s'ha avançat molt o no?
Bé, el que en aquests anys que portem, com deia el Jaume,
no només l'administració sinó que la societat en general
s'ha mostrat més sensible a la problemàtica dels nostres alumnes.
I d'aquesta manera els nens també participen més activament
en totes les activitats que es desenvolupen al seu entorn.
A banda teniu nanos d'educació inclusiva també, no?
Vull dir que el tipus d'educació que oferiu
ja de diverses tipologies, no? Podem dir-ho així.
Sí, sempre l'objectiu és que els nens puguin estar
com més en entorns més normalitzats, no?
De manera que els nens que poden sí que fan una escolaritat compartida
amb centres ordinaris i els que no, que per la seva problemàtica
doncs és difícil que l'ordinària pugui oferir els suports
que ells necessiten, doncs intentem que participin en activitats
conjuntament amb altres escoles.
Saludem la Rosa Reig, que acaba d'incorporar-se a aquesta taula,
la directora de la residència Trebol. Rosa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ho comentàvem abans amb el Jaume.
La residència potser sou el darrer centre que es va crear,
però també per donar resposta a la problemàtica
que ens comentava també el Jaume, que els pares de les persones
amb discapacitat es van fent grans, sovint potser no poden valdre
per elles mateixes i vosaltres doneu resposta, m'imagino,
a aquests hàndicaps, no?
Com bé, ha dit el Jaume, és l'últim centre que es va crear
i que dona resposta a aquestes necessitats i la idea que tenim
és de no ser una residència, sinó de ser la seva llar
i de donar suport a tot el que necessiti tant el noi,
la persona com la família.
D'altra banda, tenim també aquest taller ocupacional Gresol
amb l'Àngels Estupinyà, de fet ja coneguda del programa
perquè ha passat a parlar molts cops d'aquest centre.
Àngels, no sé, vaja, si hi hauria alguna novetat a destacar.
Més o menys tot continua igual en un context econòmic
on sembla que l'ocupació està en boca de tots i que costa.
No sé si amb el tema de les persones amb discapacitat
això s'agreuja encara més.
S'agreuja amb el fet que vam comentar també a l'altre vegrà
de l'últim programa i és ben cert que és així el fet
que els nanos que van passant de l'escola al centre ocupacional
doncs cada cop tenim més nanos que van passant de l'escola
més pressió també de famílies que tenen els nois
que volen entrar al centre ocupacional
i això ens dificulta poder atendre'ls bé
si no ampliem, no fem una ampliació d'aquest centre ocupacional.
Aleshores, seguim igual amb la necessitat de crear més servei,
podríem donar més serveis si tinguéssim més capacitat per espai
i també podríem donar més serveis si tirem endavant
el projecte d'ampliar el centre ocupacional, no?
O sigui, una mica amb el mateix que estàvem fa dos anys enrere
que ja parlàvem del mateix, no?
De fet, 35 anys, 35 aniversari de la Montanyeta,
molts objectius assolits.
Ara cal mirar cap al futur, Jaume, m'ho imagino.
Doncs sí, sí, mirar cap al futur.
La veritat és que, a més a més, el futur
i tal com s'està posant el present, doncs potser un futur...
És presentat, si menys no complicat, eh?
Sí, sí, per això dic que potser sí que aquest futur
no serà un futur recent com el que pensàvem,
però sí que nosaltres tenim molta...
Una de les coses que potser l'equip directiu té clara
és que no baixem la il·lusió, no baixem l'esperança
en què properament puguem tenir aquesta ampliació de serveis.
Nosaltres estem col·lapsats absolutament,
tant a escola com al centre ocupacional,
com a la pròpia residència,
col·lapsats amb un llista d'espera en alguns casos interminable,
vull dir que ni que creem un centre nou
seguirem tenint encara llista d'espera.
És el tema del centre, el servei residencial.
El centre ocupacional jo penso que amb el projecte
que tenim en aquest moment podríem donar cabuda
a una part important de la llista d'espera
i a l'escola doncs no molt més,
vull dir, no podrem donar tampoc resposta
a totes les demandes que ens arriben
perquè la capacitat que nosaltres tenim prevista
per l'escola són 60 places
i ara en aquest moment ja en tenim 50.
És a dir, la intenció seria ampliar
aquests tres centres,
però després ens trobem davant del problema,
com sempre, d'aquesta situació econòmica
que no ho fa possible.
De totes maneres, sí que teniu previst,
com dèiem, aquesta ampliació de serveis
en quant al centre ocupacional i el residencial, no?
Sí, sí, exactament.
I també l'escola,
perquè en el moment en què es faci
l'ampliació del centre ocupacional,
l'escola també agafa part de les instal·lacions
que en aquest moment té el centre ocupacional.
Sí, el projecte és molt ambiciós
perquè a més es tracta també de crear serveis,
més nous per la discapacitat en general
i per la paral·lisi cerebral en particular.
Per exemple, el tema de llarg d'infants
per 0 a 6 anys, que no em cansaré,
que tu ja saps, Miquel, que ja n'hem parlat algun cop.
N'hem parlat força, i tant.
Doncs que portem molts anys
predicant amb les administracions,
predicant amb totes les persones
que poguessin tenir algun tipus d'influència
sobre aquest servei.
La veritat és que de moment no se n'hem sortit
i no se n'hem sortit no només a Tarragona,
sinó a Catalunya sencer,
només hi ha un centre a Barcelona
que és l'exa Fundació, que té aquest servei,
però se'n sortirem.
Jo crec que tenim clar que som molt constants,
ja portem uns quants anys amb el tema
i ara la consellera Irene Rigau
és una persona sensible en aquesta qüestió
i pensem que possiblement ara és el moment
en què hem de començar a pensar
i a planificar perquè quan hi hagi diners
poder tirar endavant aquest servei.
i després nosaltres tenim alguna mancança
en centres especials de treball,
aquest tema també el tocarem,
possiblement crearem un centre especial de treball
per poder donar servei,
sobretot a les persones amb discapacitat
relacionades amb el nostre centre
i amb la nostra discapacitat
i altres discapacitats que podria ser
que també entressin.
I després el centre de recerca,
com també saps Miquel
i jo crec que saben molts de les persones
que ens estan escoltant en aquest moment.
Nosaltres, ni que som una entitat petiteta,
fa vuit anys que estem fent recerca,
amb César Mauri, que és l'enginyer informàtic
que tira endavant en aquesta recerca,
que és la persona que lidera el grup.
I aquí volem,
amb l'ajut de les universitats
i també del govern de Catalunya
i també de la nació,
volem fer un grup de recerca important
tant a la part mèdica
com a la part d'ajuts tècnics.
Déu-n'hi-do a llarg d'infants,
centre especial de treball,
aquest centre de recerca,
molts projectes de futur.
De moment celebrarem aquests 35 anys
que, si no m'equivoco,
comenceu ja amb actes aquest proper abril,
però s'allargaran, com deiem,
fins a l'octubre, no, Jaume?
Sí, s'allargaran fins a l'octubre
i els farem allargar fins a l'octubre del 2013.
És a dir, que tenim any i mig per davant,
si no m'equivoco.
Jo diré que quedareu cansats de muntanyeta.
Sí, quan anirem comentant.
Quan ens baixeu pel carrer,
fugireu cap a l'altra serra
perquè estarem...
Sí, de fet, tenim una comissió
que està organitzant tots els actes.
De fet, ja tenim per el dia 27 d'abril
i ja us arribarà puntualment
a través de tot el correu electrònic
i també segurament amb la participació
també de tothom
que els demanarem que facin publicitat de l'acte.
I tant.
El dia 27 d'abril tenim un concert
al Palau de Congressos de Tarragona
que organitzat per el Conservatori de Música de Tarragona
i per el Rotary Club Tarragona
que és un concert solidari per la Montanyeta
i també per aquests 35 anys.
Ja dic, complirem 35 anys durant un any i mig,
però bé, això és que tenim que fer-ho dilatar
perquè si no cada setmana teníem un acte.
Estarem atents als 35 anys, als projectes de futur.
Anem tancant aquest bloc molt breument.
Jaume, una mirada cap al futur, un desig de futur?
Una vegada vaig dir en un diari
erradicar la paral·liu cerebral,
però va sortir un negatiu i per tant no ho diré.
Aquestes coses sovint se solen interpretar de manera...
El periodista li va donar la volta i ho vam tenir molt malament.
El que sí que diré potser és que jo diria
que es compleixin els nostres somnis d'aquesta creació de serveis,
que això voldrà dir que hi haurà menys gent
que estigui patint en aquest moment,
com estan patint la falta de serveis,
i també que això vagi acompanyat de la qualitat.
És importantíssim que no es tracta tant de crear serveis,
sinó de crear-los en qualitat,
de fer que les persones amb discapacitat
i en paral·liu cerebral en particular,
tinguin les coses més fàcils cada dia.
Àngels.
Bé, una mica repetint també el que diu el Jaume,
els serveis que puguin ser de qualitat
i que els nostres nanos al dia a dia estiguin ben atesos.
Aquest és l'objectiu dels tres serveis,
que quan vinguin aquí els nanos
puguem resoldre part important
de les problemàtiques que ells tenen al dia a dia
i que aquestes ganes no ens marxin els professionals
que estem amb ells.
estem a la cura d'ells i a la disposició
i amb treball profund per a aquestes persones.
Suposo que des de l'escola Núria i des de la residència Rosa
el desig seguiria aquesta línia, no?
Sí, sí.
Sembla que ells ja ho han dit bastant,
però afegi això i que aquests projectes puguin tirar endavant.
Jaume Marí, Àngels Estupinyà,
Núria Buira i Rosa Reig,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Us convidem a que us quedeu fins al final del programa.
De fet, és ben segur que us quedareu.
Nosaltres ara fem una petita pausa
i de seguida tornem a entrar més en matèria,
parlant d'aquests centres de la casa que avui ens acull,
l'Associació de Paràlisi Cerebral La Montanyeta.
El matí de Tarragona Ràdio.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
perquè les diferències són d'allò més normal.
Continuem des del centre de Paràlisi Cerebral La Montanyeta,
l'objectiu del qual és l'assistència, l'educació,
la protecció i la recuperació de persones afectades
de paràlisi cerebrals o etiologies similars.
Ara començarem aquest programa amb un primer bloc,
parlant amb l'equip directiu
i ara encetarem la segona part amb aquesta taula
on ens acompanya per parlar del talló ocupacional Gresol
el Manel Magí, un dels seus monitors.
Manel, molt bon dia.
Què tal, bon dia.
La Cristina Salazar. Cristina, bon dia.
Bon dia.
Ens acompanya també el César Mauri,
que ell és enginyer informàtic.
César, bon dia.
Bon dia.
I el Ruben Coc. Ruben, molt bon dia.
Bon dia.
Molt bon dia.
Doncs, César, si et sembla, comencem per tu
perquè el Jaume ens comentava abans
que teniu aquest grup de recerca.
De fet, em consta que esteu molt involucrats
en el tema de la investigació i el desenvolupament.
No sé, en aquest sentit,
quines novetats ens pots explicar?
Què ens podeu aportar?
Bé, doncs, primer que res dir que fa uns 8 anys
que anem treballant amb temes d'aplicar
d'aplicar les noves tecnologies a persones amb paral·lisi cerebral
i anem fent desenvolupaments.
I així com a darreres novetats,
bé, ara tenim un projecte que es diu CITPLUS.
Bé, de fet, ja fa temps que el tenim.
Sí, de fet, hem parlat també ja amb el Jaume Marí.
De fet, us van donar també algun premi,
si no recordo malament.
Doncs bé, ara sembla que hi ha dos...
o hi ha diverses ramificacions d'aquest projecte.
L'una, doncs, sembla ser que la Unió Europea
segurament ens aprovarà un projecte
on està involucrat, on de fet ha sorgit d'aquí.
no és definitiu encara, però bé,
sembla que hi ha molts números que així sigui.
Llavors, també, doncs, tenim pendent
una ampliació del projecte,
que ara mateix estem solucitant el finançament,
doncs, perquè aquest projecte, doncs,
també incorporarà el suport de la Microsoft Kinect,
que és aquest dispositiu que venen amb la consola
i que augmentarà les possibilitats del sistema
i, doncs, també ampliar-lo
amb possibilitat que sigui encara més fàcil de fer servir
i que, per tant, pugui arribar a més gent
i a més usuaris, que és el que ens interessa.
És allò que diem sempre,
que la tecnologia i la informàtica
venen prades, però les persones amb discapacitat
són tot un món de possibilitats.
Sí, sens dubte, la tecnologia generalista,
doncs, normalment, no té en compte,
té en compte, diguem-ne,
a població en general, no?
I, doncs, aquí
és molt important tenir en compte, també,
aquests col·lectius, per què?
Doncs perquè obre un món de possibilitats
com tu ja saps.
En aquest bloc volíem parlar, també,
del taller ocupacional Gresol.
Cristina, explica'ns com és un dia
el taller, què hi feu?
Perquè hi feu moltíssimes coses.
Sí, depende del dia, bueno.
Depende del dia, no?
Sí, però el horario,
els chicos llegan de 9 a 10 de la mañana,
van llegando,
i és a hores de preparació de talleres,
i altres coses,
de preparació de els chicos.
De 10 a 12,
doncs, fem diferents talleres,
no?
Manel, l'invernadero...
L'invernadero, manualitats...
Hacem moltes coses a nivell manipulatiu,
de pintar-nos,
fem també altres tipus de talleres
més a nivell basal,
com la sala multisensorial,
i després fem també teràpies
amb diferents tipus d'animals,
i teatre.
Sí, el teatre.
De fet, el teatre amb el Manel
l'hem parlat en força ocasions
del grup Al Trot Teatre.
Manel, com ho porteu?
Quan us podrem tornar a veure
actuant, vaja, en escena?
Doncs, bueno, ara tenim un bolo,
mira, precisament este dimecres,
abans del teatre principal.
Déu-n'hi-do, és que us aneu movent molt.
Jo crec que sou un grup de teatre
que aneu fent força espectacles
i us mou força, no?
Sí, home, encara m'us podrien moure més,
però bé, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
També les dificultats de moure'ns
existeixen, no?
Clar, són limitades.
Sí, més o menys ja tenim un circuit
més o menys marcat
per a la zona del Camp de Tarragona
i cada any anem representant
els nostres bolo, sí.
Ara mateix, quants nois i noies
es beneficien d'aquest servei
de centre ocupacional d'aquí de la Montanyeta?
Són 33, chicos.
33.
Mayores de 18 años.
Tenemos el más mayor, 50.
50 años tienen.
Amb diverses aules o estan tots junts?
Els tallers són tots junts.
Bé, per exemple, quan treballem a l'hort
sortim fora, tenim una zona exterior
i després també hi ha activitats
que fan els nois, com gossos,
per exemple, que tu fas,
que ho fas a una aula part,
o música també,
però en general se fan tot
en un sol àmbit.
Totes aquestes activitats
o els beneficis d'aquestes activitats,
com ara les manualitats,
l'hivernacle,
tot el que en traieu d'aquí,
on va parar?
Què en feu d'això?
Bueno, la primera,
o sea, la primera repercussión
es en los chicos, ¿no?
Luego el tema de, bueno,
cuando hacemos cosas de manualidades,
pues las damos a conocer
más a nivel de, bueno,
familias,
y luego a veces sí que hemos salido fuera,
¿no?
A la Rambla o a algún sitio así más público.
Fins i tot en alguna parada
per vendre els resultats del taller.
Más que nada es en la muestra
y nosotros aceptamos también
todo el tema de donativos,
pero sí,
sí tienen un valor bastante importante,
porque trabajamos mucho,
hemos hecho exposiciones también de pintura
en diferentes lugares de Tarragona,
de fotografía también.
Sí, es cierto.
Y bueno,
tiene un valor bastante importante
el darlo a conocer también.
I amb el tema del hivernacle,
perquè suposo que,
clar,
si per una persona
jo a l'hora m'estava plantejant
ostres,
ja és complicat
tenir cura d'un hort,
d'unes plantes
perquè et donin el seu fruit,
com ho feu?
Bueno,
aquí hi ha un truquillo
que podríem dir
que és que hi ha un senyor
que mos ajuda una mica,
el senyor Daniel.
Teniu un professional
que més o menys...
És un home que té 80 anys
però un espíritu molt jove
i que a part d'ocupar-se
en els jardins del centre
també de manera desinteressada,
també quan no hi som
mos rega les plantes
mos donen un copet de mà.
Molt bé.
No és que produiguessin molt
però, bueno,
alguna cosa surt
i quan fem
doncs la collita
fem un taller de cuina
i mos ho mengem.
Alguna manida
us haureu segur,
us haureu bruspit, eh?
I avui mateix
hem de plantar pataques
que anem una mica retardats.
doncs sí,
perquè ja estem al final.
Sí, ja ho sé,
ja ho sé,
ja ho sé que portem
tres setmanetes de retard.
Sí, sí.
Però, bueno,
cap a l'estiu
suposo que mos podrem
minjar alguna bona truita
de pataques.
Ah, doncs,
suposem que sí.
Ens acompanyarà també
el Ruben Koch
que suposo que ell
és un dels usuaris
d'aquest centre ocupacional.
No sé, Ruben,
quina és l'activitat
amb la qual tu gaudeixes més?
Quina és l'activitat
que més...
Ai!
Ai!
El teatre.
El teatre,
clar.
Clar,
pot ser Manel,
és la manera
o és l'activitat
on ells també
més poden expressar,
més...
El que té el teatre
és que té la recompensa,
hi ha molt d'esforç,
molt de treball,
però té una recompensa final
que és la representació,
l'actuació d'un escenari,
no?
I això realment
no té preu,
no?
Que veu gent
que no et coneix,
gent que t'aplaudix,
que reconeix la teva feina,
és una sensació
per a ells
i per a nosaltres
també increïble.
No, Ruben?
Al final de tot...
El Ruben està,
vaja,
contentíssim,
suposo,
quan rebeu
el darrer aplaudiment
allò que ja heu acabat
la funció,
suposo que això
ha d'omplir
moltíssim,
eh que sí?
Diu que sí,
el Ruben.
Ha estat membre
important,
protagonista
d'una de les obres
de l'artista
que van fer.
Comentaven
que també podem saludar
l'Ivan Díaz
de la residència,
Ivan?
Hola, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Vaja,
no sé
en aquest sentit,
ara no sabria ben bé
com lligar
aquests temes
amb la residència,
el servei que oferiu
també ens el comentava
el Jaume al principi,
no?
Sí,
el servei de residència
és l'altre servei
que tenim aquí,
junt amb l'Escola
d'Educació Especial
i amb el taller
ocupacional
i en aquest sentit
els nois de la residència
com bé diu el significat
d'aquest servei
viuen aquí tot l'any.
Alguns nois marxen
el cap de setmana
a casa seva
amb els seus familiars
i altres viuen aquí
de dilluns a diumenge
durant això,
tot l'any.
Llavors,
les activitats
que tenim amb ells
són una mica,
mirem sempre
de donar l'enfoc
que ells són
a casa seva
i que aquestes activitats
són una mica
les mateixes
que nosaltres
podríem fer
en el dia a dia
a casa nostra.
Aquesta és la nostra intenció.
Procurem
que facin sortides
setmanalment,
que puguin sortir
de l'àmbit
del que és la residència,
mantenim
aquestes sortides
cada divendres,
les ampliem
a l'estiu
sobretot
perquè tenim
més disponibilitat
de la furgoneta
participem
de les activitats
dels recursos
que ens dona
sobretot
la ciutat
i els voltants
per exemple
aquest divendres passat
vam estar
igual que va fer
l'altra setmana
els nois de taller
vam estar
a les coves
de l'espluga
de Francolí
i en aquest sentit
és el que deia
intentem aprofitar
els recursos
que ens donen
la província
d'aquí de Tarragona
per participar
de la vida diària.
I quants nois
o noies
formen part
d'aquest servei?
Quanta capacitat
teniu ara mateix?
En el servei
de residència
tenim
23 llits
23 usuaris
i tenim
un altre llit
també
que es diu
llit de respir
per nois
que en un moment
puntual
han d'estar
a la residència
per els motius
que siguin
i llavors
tenim sempre
aquest llit lliure
perquè el puguin
fer servir.
Un tema
que ens pot causar
en un cert moment
una certa confusió
aquests nois
que estan
a la residència
que són usuaris
de la residència
poden també
ser usuaris
dels altres centres
és a dir
gent que participa
del taller ocupacional
gent que participa
de l'escola
pot també
formar part
d'aquesta residència
o són temes
completament a part?
Són temes a part
la residència
el taller
i l'escola
tenen el seu
propi funcionament
i les seves
pròpies activitats
que moltes vegades
coincideixen
però sí que és veritat
amb el que deies
que hi ha un usuari
o una usuària
que sí que comparteix
el servei
d'escola
d'educació especial
amb el servei
de residència
ella viu aquí
i després
durant el dia
quan acaba d'esmorzar
es desplaça
fins a l'escola
i fa allí
les activitats
que fan
fins a les 5 de la tarda
que és quan tornen
a treballar a la residència
clar perquè el tema
aquest de la residència
ho comentàvem abans
suposo que la majoria
dels nanos
dels seus parcs
ja s'han fet grans
o no es poden fer càrrec
o no es poden fer càrrec
d'ells
i vosaltres feu aquesta funció
i de fet
ells mateixos
fan aquesta funció
de suposo que
de tenir cura
de les coses quotidianes
una mica
va per aquí
l'enfoc
l'enfoc
que li volem donar
és aquest
tenim molt de temps
treballant
en aquest sentit
i és el que deien
en principi
la idea és
donar aquesta
aquesta
aquesta idea
de que ells
estan a casa seva
que tenen unes coses
a fer
juntes amb n'altres
cadascú en la mesura
de les seves possibilitats
i una cosa tan simple
com és per n'altres
el fet de parar una taula
per exemple
a l'hora del menjador
que ho puguin fer
igual que ho farien
a casa seva
ells són partíceps
d'aquestes activitats
i suposo que
els agrada
i les realitzen
diàniament
clar perquè
és la forma
en què ells
poden sentir
realment partíceps
de tot el que
estan fent aquí
amb n'altres
Cristina Manel
ens ho deia ara
el company
vau anar
la setmana passada
a les coves
de l'espluga
de Francolí
es referia a això
al taller?
sí, nosaltres vam anar
fa tres setmanes
crec
una experiència
molt
molt xula
la veritat
que sí
vam visitar les coves
vam visitar
el museu de la vida rural
i va ser molt interessant
i tornarem
segurament
amb més nois
o sigui que també
a banda de tot
el que hem comentat
aquestes sortides
una mica
com el que comentava
de la residència
us aprofiteu
els recursos
de la província
de la demarcació
també per sortir
i per no només
fer coses
dintre del propi centre
sí
i també fem les colònies
no Cristina?
molt bé
les colònies a l'estiu
Cristina
fes-nos cinc cèntims
de com funciona això?
bueno
las colonias
tenemos dos grupos
hacemos dos grupos
porque son muchos chicos
y este año
por ejemplo
nos vamos a Girona
con uno de los grupos
y el otro
pues lo
solemos hacer
otras colonias
más cerquita
que es para el grupo
más de tipo basal
que necesita
un poco más
de tranquilidad
y las hacemos siempre
pues normalmente
en la playa
este año
volvemos a Comaruga
doncs
per anar a tancar
aquest bloc
l'acabaria
com l'anterior
amb el César
crec que encara
el tenim per aquí
si no m'equivoco
César
una mirada al futur
un desig
de cara al futur
doncs
bé
suposo que
es continuar treballant
per aquestes persones
per millorar
la qualitat de vida
i que
en fi
en el context
que ara
doncs
és complicat
a vegades
mirant aquest futur
però estic convençut
doncs
que la pròpia evolució
de les tecnologies
farà que això
sigui possible
i millorarà
de manera molt notòria
la qualitat de vida
de tot aquest col·lectiu
i que els projectes
que tens en marxa
que sabem
que són força
que crec que ara
deia abans el Jaume
que el Juny
viatjaràs
cap a Sèrbia
crec que ha dit
no?
Sí
per durar més projectes
encara
Déu mi do
és una col·laboració
una mica insòlita
amb el grup coral
d'aquí de Tarragona
doncs sembla ser
que els han interessat
amb el projecte
aquest sit plus
i és possible
que fem alguna cosa
conjuntament
i com a part
d'aquesta tasca
de col·laboració
doncs hi ha
aquest viatge a Sèrbia
i amb altres projectes
doncs per exemple
fa poc
en un altre projecte
que és l'Evia Camp
doncs vam incorporar
la traducció al rus
aquesta setmana
estava incorporant
la traducció al versile
o sigui
anem avançant
amb aquests projectes
que
Manel
Cristina
suposo que
l'ampliació
del centre
ocupacional
seria
perdó
del
sí
del centre
ocupacional
vaja
no?
del
del taller
seria una bona
una bona notícia
ara mateix
seria una notícia
extraordinària
extraordinària
no?
Vamos
faltos
despacio
ho dèiem
literalmente
un desig
de cara al futur
també
Manel
Cristina
bé
que el context
econòmic
tan negre
que tenim
a nivell
mundial
i tal
que no
mos
no mos
afecte
no?
que poguéssim
continuar
endavant
tal com
hem fet
estada
i ara em disculpareu
perquè no
el noi de la residència
no recordo el seu nom
s'ha incorporat
en el darrer moment
Ivan Díaz
eh?
molt bé
és que s'ha incorporat
en el darrer moment
i no havia notat
el teu nom
Ivan
la residència
la comenceu
com dèiem
l'any 92
no?
si no m'equivoco
era el 92?
no
la residència
era el 2002
ah 2002
perdó
si hi ha 10 anys
d'aquesta
d'aquesta residència
també mirem cap al futur
què esperem?
o què hem d'esperar?
doncs
suposo que s'ha comentat abans
a veure
hi ha un
un projecte
d'ampliació
igual que comentava Sara
amb el tema
de taller
doncs
igualment amb la residència
i jo crec que el tema
és aquest
que podem millorar
les condicions
de vida
que tenim actualment
en aquest centre
no conformar-nos
amb el que tenim
i sempre
doncs això
mirar endavant
perquè
els nois i noies
tant de la residència
de l'escola
com del taller
puguin tenir
les millors condicions
possibles
de vida
César Mauri
Manel Magí
Cristina Salazar
Iván Díaz
i el Rubén Cop
que encara el teníem
també per aquí
moltíssimes gràcies
per compartir
aquest moment
aquesta estona
de ràdio
nosaltres
tornem a la publicitat
i de seguida
recuperem l'espai
tothom
parlant
de l'escola
el matí
de Tarragona Ràdio
tothom
un programa
de Tarragona Ràdio
normalitzant
la discapacitat
Falta un quart d'hora
per arribar
a les 12 del migdia
nosaltres continuem
en directe
ara mateix
amb aquesta edició
número 100
de l'espai tothom
des del centre
de la Montanyeta
de l'Associació Provincial
de Paralisi Cerebral
de Tarragona
hem parlat
amb l'equip directiu
hem parlat
del tallo ocupacional
Gresol
hem parlat
de la residència
Trèbol
i ara ens queda
ho hem deixat
per l'últim
però no menys important
l'escola d'educació
especial
La Montanyeta
saludem
a la Neus Robert
Neus
molt bon dia
el Juan Fernández
Juan molt bon dia
ella és alumne
de l'aula G
la Nerea de la Fuente
Nerea bon dia
i la Begoña Velilla
que no sé si
la tenim ja amb nosaltres
sí Begoña bon dia
ella és fisioterapeuta
i també
l'encarregada
de l'activitat
d'hipoterapia
Neus
ho comentarem
també abans
amb el Jaume
l'escola
es crea
al mateix moment
pràcticament
que l'associació
han passat ja 35 anys
objectius assolits
Buf moltíssim
moltíssim
això pot explicar
molt millor la Núria
que jo
que és la directora
Sí, tenim també
Disculpeu, tenim també
la Núria Boira
que ha parlat abans
la directora de l'escola
Núria, tornem a compartir
micròfons amb tu
vas entre les dues
objectius
objectius
objectius assolits
i molts
Sí, hem pogut
com dèiem abans
que els nostres alumnes
estiguessin
inclosos
en tota la vida
social
de la ciutat
hem fet
moltíssimes coses
moltes activitats
cada vegada
els nostres alumnes
doncs
fan
es poden fer més sortides
fan colònies
treballen
també
doncs
a part de fer
tot el que
seria propi
de seguir el currículum adaptat
doncs
també
tenen la sort
de poder gaudir
de
de la hipoteràpia
de la piscina
no?
també
treballem amb gossos
fem música
vull dir que
que
objectius molts
però encara
encara
molts per complir
no?
Sí, encara
encara ens queda un canvi
Ara hem decidit
parlem de tots aquests tallers
abans però
Neus
què és exactament
l'aula G?
a què ens referim
quan parlem de l'aula G?
A veure
l'aula G
és l'aula
bueno
periodistes
diguem
som periodistes
l'aula G
doncs mira
compartim feina
compartim professió
i tant
som col·legues de feina
exacte
fem una revista
que surt trimestralment
que els nens
on expliquen
tot el que fem
durant
a més
es pot llegir
per internet
també
exacte
sempre la penjam
al facebook
de l'escola
molt bé
i tothom
la pot llegir
la pot veure
perfectament
així que el Juan Fernández
i la Nerea de la Fuente
podríem dir
que sou periodistes
també
Juan Nerea
vosaltres participeu
de la revista
també?
i què hi feu
a la revista?
què hi escriviu?
Juan
què hi expliques tu?
què hi expliques
a la revista?
aviam
què fas els dijous
el dematí?
ara es queda una mica tallat
el Juan
explica'ns-ho tu
Neus
t'ajudo una mica
què vam fer?
l'últim que vau fer
un programa
que simulàveu
que éreu
els homes
tu eres l'home
del
l'hombre del tiempo
i llavors
donàveu
les cròniques meteorològiques
que vas anunciar pluges
o bon dia?
bon dia
bon dia
de fet mira
ho has endevinat
perquè avui fa un dia
extraordinari
és a dir
que Déu-n'hi-do
i la Nerea
quina tasca
desenvolupa
amb aquesta revista?
què fas tu Nerea?
escribo
escrius
t'agrada escriure Nerea?
i expliques
el que fas els dillums
què fas els dillums?
piscina
piscina
la Nerea també va a la piscina
molt bé
i amb què hi vas a la piscina?
el furgo
amb la furgoneta
perquè
també ens oferiu aquest servei
suposo clar
evidentment neus
de transportar-los
cap a la piscina
on fan piscina?
Nerea explica'ho tu
on aneu a la piscina?
a la selva
la piscina de la selva
molt bé
i què hi feu
a dintre la piscina?
nadar
molt bé
t'agrada nadar
sí
també i tant
està encantada
amb la piscina
amb aquesta aula G
neus
5 o 6 alumnes
hem comentat més abans
sí exacte
tenim alumnes de compartida
que estan a l'escola ordinària
i algun dia
venen a la nostra escola també
i d'altres alumnes
que els tenim
cada dia de la setmana
perquè vosaltres
aposteu com dèiem
per aquesta educació
inclusiva
aquesta educació compartida
i després clar
per aquells nanos
que ho necessiten
potser més
doncs els feu aquest currículum adaptat
que ens comentava ara la Núria
una mica aniria així
sí
i ells segueixen el mateix currículum
l'únic que els adaptem
a les seves capacitats
i llavors
doncs n'hem desenvolupat
revista
notícies
piscina
i sembla que també
tenim hipoteràpia
que tenim hipoteràpia
no?
Juan
Nerea
feu també hipoteràpia
vosaltres o no?
sí
sí
sí
d'això potser ens en pot parlar
la Begoña
la Begoña Belilla
que és la fisioterapeuta
i l'encarregada
i l'encarregada d'aquesta activitat
d'hipoteràpia
d'hipoteràpia
Begoña
com desenvolupeu aquesta activitat?
bé
jo una mica
el que volia explicar
era que dintre del servei
de fisioterapia de l'escola
estem cinc professionals
i cadascú
doncs tenim
totes les especialitzats
barrejades
i la Carol
Bergel i jo
ens ocupem de la part
d'hipoteràpia
el Joan González
fa la part
de tècniques holístiques
la Núria Estudillo
es dedica a fer
tota la part
d'esportiva
perquè ella és tècnica
esportiva
i llavors
també es porta
conjuntament
doncs entre
la Jéssica
Gómez
la Núria
i diferents professionals
del centre
l'activitat de piscina
que fa la Nere
els dilluns
que fem servir
el mètode
Halloween
de tractament
i després
els dijous
fem l'activitat
d'hipoteràpia
que el Joan
participa activament
en una de les parts
que es realitzen
dintre de la teràpia
que és la part
de la higiene
i Juan
explica què haces
a veure
explica
explica'nos
què haces
Juan
en la higiene
d'esta activitat
se pilla el cavallo
agafa uns raspalls
que s'adapten
a la seva mà
i amb la lina
treballa tota la part
del raspallat del cavall
el cavall és una mica
és un element de treball
molt important
perquè és com una manta
activity
segons on l'estàs tocant
la part de l'acrín
és un pèl
com és el pèl
de la part d'arriba
de la cola del cavall
és duro
aspera és per la part de la cua
també
però llavors
si li toquem la panxa
és molt suau
si li toquem el mur
està humit
i sense tant
se'ls fa petons
no Juan
i què te hace
cuando le das una zanahoria
me ve
te muerde
te muerde
vaja
pues hay que tener cuidado
el va chupant
i clar
la sensació que a ell li dona
és que el mossega
Begoña
per contra del que podem pensar
la hipoteràpia
no és només
pujar sobre del cavall
i efectivitats
va molt més enllà
com veiem ara
de fet
amb la pròpia experiència
del Juan
ens ho hem demostrat
que vaja
m'ha agradat
el de la manta activity
perquè el cavall
dona moltíssimes possibilitats
moltes
la veritat és que
la part que nosaltres
a nivell professional
fem servir més
és el que són
els principis terapèutics
de la hipoteràpia
que és que
el cavall ens dona
un escalfor corporal
quan el cavall
està inactiu
té una temperatura
d'uns 38 graus
i quan es fica a treballar
i es fica a caminar
la temperatura augmenta
quasi fins a 39 graus
i qui no coneix
ells ho noten
exacte
tota la part
del que seria
la termoteràpia
que tothom
hem tingut un mal d'esquena
i ens hem ficat l'esquena
a l'esquena
amb una manta elèctrica
una manta elèctrica
doncs el cavall
això ens ho dona
d'una forma natural
després
el fet més important
de treballar
la hipoteràpia
amb els nostres nens
és que
la majoria
van amb cadira de rodes
ells no tenen
la percepció
del que és
una marxa
o un caminar
normal
perquè no el poden
realitzar
en canvi
el cavall
el que els dona
pel tipus de moviment
que té el cavall
que és un moviment
en quatre temps
fa que quan ells
estan sentats
al damunt del cavall
els faci moure els braços
i les cames
i si tanquéssim els ulls
i ens imaginem
com ens mou un cavall
la sensació que ens dona
és que estem caminant
això
ens va transmetent
uns impulsos
a nivell neurològic
que permeten
doncs anar adquirint
tot aquest moviment
és una cosa
que la podem fer
amb sala
però
que és molt més activa
i molt més motivadora
fer-la al damunt del cavall
és curiosíssim
els beneficis
de la hipoteràpia
de fet
jo personalment desconeixia
doncs això que acabes
d'explicar
i a banda
m'agradaria anar
també per finalitzar
comentar dos tallers més
dos activitats més
de l'escola
que ens les comentarà
la Núria Buira
que és aquesta activitat
de música
i també
el tema
dels gossos
no?
de les activitats canines
Núria
sí
doncs mira
en la música
doncs tenim la sort
que venen dos
musicoterapeutes
al centre
una és l'Alba
que ens la proporciona
l'Ajuntament
de Tarragona
i després un altre
musicoterapeuta
que és el que coneixen
el Juan i la Nerea
no?
com se llama?
la Té Mané
José Manuel
José Manuel
doncs que
doncs bueno
em dediques a una persona
que a més que fa molt bé
la musicoterapia
perquè tenim
dos tipus
d'activitats
diferents
amb uns nens
en què el nen
és més receptiu
perquè no pot
participar
d'una forma
tan activa
i el nen aprofita
de totes aquestes sensacions
i estímuls
que li arriben
a través de la música
i amb altres nois
com el Juan
i la Nerea
ells tenen
fan una música
més activa
en la qual
en la mesura
que ells poden
doncs
tenim una orquestra
i ells
doncs
com poden
doncs
tenen que fer l'esforç
o fan l'esforç
de tocar un instrument
en les adaptacions
que els podem proporcionar
i també
doncs
aprenen
les seves
les seves
cançons
molt bé
i això els va molt bé
per
bueno
per
i quin instrument
quin instrument us agrada
tocar?
Juan
Nerea
Nerea
quin instrument toqueu?
El tambor
la Nerea
el tambor
i el Juan?
Les maraques
les maraques
molt bé
i bueno
dic que el José Manuel
doncs
a més de que
ho fa molt bé
doncs
també és molt conegut
no?
us sabeu per què
és conegut?
per què ha dit una pel·lícula?
ha fet una pel·lícula?
sí
com es diu la pel·lícula?
com es diu?
Pa negre
Pa negre
ah
és l'autor
de la música
de la música
de Pa negre
llavors pues bueno
tenim aquest privilegi
Déu-n'hi-do
doncs llavors
esteu amb
bons professionals
és evident
acabem Núria
si et sembla breument
amb aquesta activitat canina
sí
bueno
doncs això
doncs
el treballar amb animals
doncs
té uns beneficis
com explicava
la begonya
amb els cavalls
perquè a part de tota aquesta part
més
més des de
de l'àmbit
de la fisioteràpia
hi ha tots
aquesta part
afectiva
i amb els gossos
doncs amb els gossos
no els podem pujar a cavall
vull dir que no tenim
aquesta sensació
però sí que podem treballar
tota aquesta
sobretot amb nens més petits
o nens amb altre tipus
de problemes
que tenen més dificultats
a
que puguin rebre estímuls
de l'exterior
doncs treballem també
amb gossos
i de fet pot ser
aquest sí que és un tema
ja una mica més conegut
del tema dels gossos
d'assistència
fins i tot
els gossos d'ajuda
però diverses discapacitats
i també els tractaments
que nens potser estan
més extensos
i més donats a conèixer
en aquest sentit
i realment
els beneficis
són importants
sobretot
per tot el que fa
a l'estimulació
a les sensacions
a trobar-se
bé la seguretat
són molts els beneficis
que pot ajudar
un animal
Neus Robert
Begoña Verilla
Núria Buira
moltíssimes gràcies
per estar
aquesta estona
de ràdio
Juan
Nerea
vais a continuar
siendo periodistas
o no?
Sí
por supuesto que sí
doncs moltíssimes gràcies
a tots
nosaltres
anem tancant
l'espai tothom
Com dèiem
anem tancant
l'espai tothom
nosaltres posem el punt
i final
amb aquesta edició
número 100
agrair
a la direcció
de Tarragona Ràdio
a tota la redacció
a tota la ràdio
de fet els tècnics
especialment avui
el Joan Maria Bertrand
des d'aquí
el Lluís Comés
des dels controls centrals
la Sílvia García
qui ens va acompanyar
a les dies de so
durant la primera temporada
a tots els companys
de la redacció
que han portat
el seu granet de sorra
que han donat idees
que han pres part
en el tothom
i totes les persones
associacions i entitats
que presencialment
per telèfon
directe o indirectament
han participat
i han construït el tothom
que han estat moltes
a tota la gent
de l'associació
provincial de paral·lisi
cerebral de Tarragona
el Jaume Marí
que des que li vam fer
la proposta
de fer el programa
número 100
doncs va acceptar
amb els ulls tancats
per la confiança
per l'actitud
per la predisposició
i per la feina
que fan dia a dia
per haver-nos acollit
ha estat un plaer
fer ràdio avui
des d'aquí
a totes les persones
que han passat avui
pels micròfons
de Tarragona Ràdio
i no ens hem d'oblidar
però de totes
aquelles entitats
les persones
que treballen
que estan relacionades
d'una manera
o d'una altra
amb el món social
que dia a dia
lluiten
per millorar
la qualitat de vida
de les persones
que ho necessiten
per fer visibles
aquestes persones
que malauradament
no ho són tant
des d'aquí
la nostra enhorabona
i el nostre
el nostre
encoratjament
a seguir treballant
per fer un món
cada dia
més normal
i on cada dia
es parli menys
de discapacitat
i més
de normalització
i de capacitats
diferents
jo soc només
la veu
qui transmet
aquest missatge
però
ni que soni
molt redundant
el tothom
el fem
i el continuarem fent
entre tots
fins dilluns
vinent
dies
a