I continuem viatjant pel món a la sintonia de Tarragona Ràdio
avui per anar fins al Nepal, a la República.
A la República Federal Democràtica del Nepal,
que és un estat de l'Àsia situat entre Víndia i el Tíbet,
al vessant sud de Vimalaya.
I avui viatgem a Onepau amb el periodista, fotògraf tarragoní, David Oviete.
David, bon dia.
Hola, Josep, com estàs?
Viatgem a Onepau, tu hi vas estar l'any passat tres setmanes.
Podríem dir que hi vas estar com a turista, però també amb un vessant professional.
Sí, realment va ser un viatge bastant polifacètic, diguem.
Vam estar tres setmanes, de les quals una setmana vam estar en un orfenat a escola a casa,
una mica una combinació de les tres coses, rodant un documental, que encara està en procés.
I les altres dues setmanes vam fer, bueno, el que és ja més turisme de muntanya, diguem,
el típic turista més... perquè allà no és massa turístic, realment,
sinó vam intentar evitar, excepte que en Mandú, que és la ciutat més poblada i més turística,
vam intentar evitar bastant les aglomeracions i vam anar molt per la muntanya,
poblets i rutes rurals i molt boniques.
Per tant, la primera setmana va ser, com dèiem, més dedicada a un vessant professional,
gravant aquest documental, d'on sorgeix la idea o la iniciativa o com arribeu allà i dieu
anem a gravar un documental sobre aquest tema?
Bé, doncs, abans ja, quan ja vam decidir que anàvem al Nepal,
ja teníem una mica una idea d'aprofitar el viatge per realitzar algun tipus de projecte fotogràfic,
en el meu cas, i per què no també intentar fer alguna cosa audiovisual, no?
Però no volíem recórrer el típic tòpic d'anar a un orfenat i gravar els nens que estan allà
i volíem buscar donar-li un altre tomb i trobar alguna cosa més que tingués una mica més de suc.
I va ser una mica per atzar, no?
Va ser buscant informació un meset abans de marxar, buscant informació sobre el país.
Per internet vam trobar un bloc d'una parella catalana que havia fet la volta al món
i que quan havia estat en un poblet, que nosaltres teníem pensat d'anar-hi,
havia estat en un orfenat d'un noi, que no només era un orfenat, sinó que era casa d'aquest noi
i a més a més aquest noi havia, és un noi nepalí d'uns 30 i pocs anys em sembla que tenia,
havia organitzat a la paret del costat de casa seva una escola.
Ell ho havia muntat tot ell, en una escola són quatre parets, eh?
I bé, la història ens va agradar, ens va semblar interessant, no?
Que un noi sigués pare, sigués professor, sigués director d'una escola,
també és xofer perquè també agafa una foroneta minúscula
i cada matí a les sis del matí s'aixeca per anar a recollir els nens al barri
per portar-los a l'escola, perquè és un barri bastant pobre de la zona.
I ens va semblar una història interessant, llavors el que vam fer va ser contactar amb ell
per correu electrònic i li vam dir, mira, et sembla bé que vinguem uns dies a estar amb vosaltres,
us ajudem en temes de... perquè ja necessiten ajuda a nivell de mans, no?
Necessiten mans per ajudar tants nens, perquè són una casa que crec que tenen 21 nens
i 3 són les seves filles, vull dir...
Ajuda sempre els va bé, la gent.
Exacte, i ens va dir que sí, que cap problema...
Si una cosa tenen els nens de pel·lis, que són absolutament entranyables
i molt... bueno, estan totalment oberts a qualsevol cosa, no?
I què us hi va trobar allà?
Doncs ens vam trobar... l'última cosa, o sigui, el primer que veus és, dius, pobresa.
Però la que portes allà 10 minuts, veus que tot va molt més enllà d'això, no?
Que et mandú, per exemple, la capital, que és quan arribes el primer que et trobes,
és una ciutat absolutament caòtica, o sigui, és una ciutat caòtica...
No sé si per excel·lència, perquè no he viatjat tant, però és absolutament brutal.
Almenys del que has vist tu, no?
Sí, sí, el més caòtic, eh?
Exacte, l'impacte que tens quan arribes, quan entres a la ciutat
i veus els cables de l'electricitat,
a l'altre dia llegia que l'Índia havia tingut un tall d'electricitat,
brutal, que 300 milions de persones s'havien quedat sense llum,
i veu una fotografia dels cables d'electricitat,
i és que no m'estranya gens, perquè és al·lucinant, no?
És una de les coses que em va impactar més,
els cables d'electricitat penjant a la ciutat d'una manera totalment
sense cap sentit, caòtica, i...
Però en el fons tot funciona, eh?
Jo sempre dic que a Nepal sembla que no, però tot funciona,
tot acaba sortint.
O sigui, et preocupes molt de moltes coses,
però no sé si és per la gent o per què és,
però tot acaba sortint bé.
Quan viatges també amb la motxilla, moltes vegades la motxilla
o va al sostre d'una furgoneta,
o va al malater on damunt hi van 100 motxilles més,
i menjars, i bosses...
Però no es perd.
No es perd, no es perd.
Ni es perd, ni...
Bé, sempre dic que a Nepal tot surt al final.
I ens quedàvem amb això,
en què us vau trobar just quan vau arribar a aquesta escova?
Què és potser el que més us va sorprendre d'aquesta història?
Sí, quan vam arribar a l'escola, l'hospitalitat de la família, no?
Com et deia, és un home que viu a casa seva amb la seva dona i tres filles,
i des de fa, crec que són quatre anys o cinc,
ha portat a casa seva 21 nens i nenes orfes de la zona,
i que aquests 21 nens i 21 nenes,
bé, 21 nens i nenes,
van a l'escola del costat juntament amb uns 200 nens més de la zona.
I llavors aquest noi el que fa és,
amb els pocs diners que paguen els nens que van a l'escola,
intenta mantenir els nens a casa seva,
els orfes, diguem-ne, la seva família,
pagar els impostos de l'escola
i, bueno, intentar sobreviure una mica com pot,
perquè ell m'explicava que havia de pagar impostos molt cars,
que moltes famílies no podien pagar la quota, diguem-ne, de l'escola,
llavors moltes vegades els hi perdonava ell.
Hi havia famílies que ell m'ho deia,
diu, és que hi ha famílies que no paguen perquè no poden.
I una cosa interessant a l'escola,
per mi és molt interessant i molt important,
és que l'escola és en anglès.
És a dir, l'única assignatura que feien en la llengua nepalí
és la llengua nepalí.
La matemàtica és anglès,
tot era en anglès, d'acord?
I era supercuriós poder parlar amb nens d'allà,
de 6 o 7 anys, en anglès.
Una mica macarrònic, però en anglès.
I després és curiós perquè quan surts d'allà
doncs te trobes que molta gent...
Més o menys s'ha dit que tothom més o menys s'espavila
i parla anglès perquè és el que han de fer per sobreviure,
i s'espavilen absolutament.
Però és més i més no curiós
que en un país com aquest, que és un dels més pobres del món,
puguis trobar-te nens de 6 o 7 anys
parlant anglès amb tu,
quan l'anglès no és la seva llengua.
I jo sempre els hi deia a ells, els nens,
això ara potser no ho valoreu,
però realment que sàpigueu que d'aquí uns anys
poder haver estudiat en anglès
és absolutament un privilegi.
I aquells dies vau estar convivint amb ells
o vivint a casa d'en ells?
O on vau estar aquells dies?
No vivíem a casa de seva
perquè a banda que l'espai que tenen ja és molt limitat,
de poc volíem abusar de la seva intimitat
i el seu temps.
El que fèiem nosaltres era...
Nosaltres estàvem allotjats al centre del Poblet,
diguem-ne, l'escola estava una mica al suburbi,
i nosaltres cada dia al matí anàvem
i estàvem allà, no ho sé, una estoneta.
A vegades estàvem un matí,
a vegades anàvem a la tarda,
a vegades estàvem tot el dia
i els ajudàvem des de fer els deures,
des de canviar-se.
Matinen molt,
és un problema que nosaltres teníem,
que ens tocava matinar molt a nosaltres també.
Però bueno, encantadíssim.
Arribàm allà al matí,
els ajudàvem a canviar-se,
a preparar-se per l'escola
perquè allò són molt metòdics.
Allà la religió,
l'uniforme a l'escola és molt...
A mi em xocava una mica,
que no tenen...
Els hi falten moltes coses,
però en canvi el tema de l'uniforme
el tenen molt estricte,
tots els nens petits,
amb corbates, sabates, camisa blanca...
Veiem aquí una de les imatges,
si entreu a DavidOviat.com
podreu agafar les imatges
i aquí en veiem una,
d'això no,
tots en un i a recta,
ben estructurats,
sembla que resin,
ben amb el seu uniforme...
Sí, sí, és absolutament brutal.
A les 6 de matí s'aixequen,
fan una pregària,
esmorzen,
i llavors ja cadascú pel seu compte
es comencen a canviar,
la camisa,
la corbata,
les sabates,
i un cop estan tots
es posen en fila,
això et parlo de l'orfenat,
es posen en fila,
el pare,
el noi de l'orfenat
se'n va a buscar els altres nens
i quan arriben a la furgoneta
els altres nens,
els nois de la fila
de l'orfenat surten
i simplement han d'avançar
5 metres,
perquè l'escola està,
és paret en paret
de l'orfenat
i entrar a l'escola,
no?
I el que fan
quan arriben a l'escola
són 4 o 5 fileres
amb tots els nens
de l'escola
i amb els professors
fan també una oració
cada matí a les 7,
7 i mig,
una cosa així.
I amb els nens què tal?
Com us van rebre?
Com us van veure
aquells dies entre ells?
Bueno,
en aquests països
moltes vegades
sempre et reben bé,
no?
Perquè quan veuen gent de fora
doncs per ells
és una alegria
i et pregunten
moltíssimes coses
i et toquen
i et demanen
samarretes
i demanen...
Bueno,
és...
Són molt amables,
són molt hospitalaris
i són molt...
Bueno,
agafes un carinyo especial
amb els nens
perquè són realment
són molt,
molt,
molt oberts
i et pots parlar
amb ells
i riuen,
riuen molt,
riuen molt.
Jo sempre...
El projecte que he fet
de fotografia
que està basat
en un dels nens d'allà
li he posat
Sudip,
el nen del somriure blanc
perquè Sudip
és el nom del nen,
no?
Perquè em va sorprendre
moltíssim
que també
en les condicions
en què estan allà
riuen tot el dia
i tenen un somriure
supermacos
i a més a més
com el Nepal
és un país
que està entre
la Índia,
el Tíbet
i també una mica
la Xina
la tenen allà al costat
les faccions
les faccions
i les faconomies
són brutals
i són uns nens
que riuen molt
i que són preciosos.
D'això em va sortir
un projecte fotogràfic, eh?
Sí,
ara mateix
el documental audiovisual
diguem-ne
que està en procés
de muntatge
i el que tinc fet
és un projecte fotogràfic
que es diu
Sudip,
el nen del somriure blanc
és un projecte documental
d'un conjunt
d'unes 12 fotografies
aproximadament
sobre el Sudip
que és un nen
de 6 anys
que viu a l'orfenat
i explica una mica
el dia a dia
des que s'aixeca
fins cap al col·legi
i com són les aules
i bé,
en això estem.
Això va ser la primera setmana
de la vostra visita al Nepal
com dèiem
potser amb una vessant
més professional
tot i que també
de turística
de conèixer la zona
imagino
de conèixer la gent
a partir d'aquella primera setmana
les dues següents
David
què vau fer?
Doncs motilisme
diguem-ne
vam fer una ruta pel país
vam estar a Can Mandú
a la capital
3 o 4 dies
que és absolutament
totalment diferent
a la resta del país
Can Mandú
i d'allà
vam agafar un autobús
ens volíem moure
bastant
en transport públic local
perquè
també anem a poblets
una mica amagats
a vegades
i tens un servei
de turista
que és un bus
una mica més còmodo
amb uns trajectes
més curts
i més ràpids
però moltes vegades
aquests busos
no arribaven als poblets
on volíem anar
i al final
vam decidir
en sortirà més barat
un fin di tot
anem a l'aventura
anem a l'aventura
una mica
i viatjar amb motobusos plens
com et dèiem
equipatge al sostre
i bé
és també té el seu encant
i el que vam fer
va ser això
doncs
vam estar per 4 o 5 poblets
fins a arribar
a Pokhara
que a Pokhara
és diguem-ne
potser la segona ciutat
més
és un poblet ciutat
una mica més
popular de Nepal
que des d'allà
vam fer un trekking
de 5 dies
vam pujar fins al
Punghill
que em sembla que eren
3.400 metres
una cosa així
vam estar 5 dies
també
de ruta per la muntanya
que és fascinant
ens quedem
si et sembla
abans a Katmandú
com deies
que és on hi va
estar encara uns dies
per a aquella gent
que ens escolti
i li vingui de gust
anar al Nepal
què és el que li podem
recomanar de Katmandú
és a dir
hi ha llocs per visitar
hi ha llocs on
podem fer una mica
de turisme
o què?
Sí
la zona per excel·lència
de Katmandú
pels turistes
és el barri de Tamel
que és el barri
on es concentren
absolutament
totes les botigues
o quasi totes
les botigues
de roba de muntanya
a preus
molt
molt
assequibles
roba i equipació
que aquí està
marques
de primer nivell
de muntanya
allà
ho trobes
bastant
bastant barat
vas aprofitar
també
doncs la veritat
és que no
saps què passa
que hi havia
un
a mi m'ha d'entrar
molt per la vista
a vegades
la roba
i aquestes coses
i allà
el problema
que tenen
també
és que
amb la pluja
vam estar
en època
de Montzons
i no és que ens
plogués molt
que en aquest sentit
vam tenir sort
sinó que sempre
hi havia una mica
de plugim
i al terra
també hi havia
molta pols
i llavors
estava tot
una mica
a les botigues
això sí que ho tenen
són una mica
descuidats
els nevalis
al nivell
de cuidar
les botigues
una mica
i llavors
entraves a les botigues
i moltes vegades
se les trobaves
una mica
molt d'estoc
molt apretat tot
i no convidava massa
a remenar per allà
i també teníem
un problema
que no teníem
molt d'espai
la motxilla
la portàvem
realment plena
i no teníem
massa opció
i havíem de comprar
una altra motxilla
per facturar el tornar
i al final
vam comprar
dues o tres cosetes
però no és allò
que ens vam firar
molta gent
poqueta cosa
si et vols firar
de matèria de muntanya
et pots firar tranquil·lament
perquè realment
és al·lucinant
i pel que em deies
de les recomanacions
de Can Mandú
home
Can Mandú
en si
té la plaça d'Urbar
que és la plaça
diguem-ne
plaça major
perquè ens entenguem
una mica
que té un munt
d'estupes
que són
les edificacions
de la
com es diu això
de la civilització
Newark
que són unes estructures
fetes amb pedra
i fusta
són com uns temples
una mica
diguem-ne
de l'estil asiàtic
molt bonics
i la plaça d'Urbar
de Can Mandú
és absolutament
impressionant
perquè hi ha molts
sis o set
em sembla
palaus d'aquests
cada temple
està dedicat
a un déu
allà a Nepal
es combina
esmescla molt
la religió budista
amb l'hinduisme
és un país
de contrastos
i de moltes
barreges
ja com dèiem
de fesomies
de la gent
i de faccions
sinó també
a nivell de religions
llavors
si volem marxar
de Can Mandú
del centre
aquí ho recomano
molt a propet
de Can Mandú
que si pot arribar
un cop de taxi
hi ha una de les estupes
més grans
que és l'estupa
de Budnà
que és un poblet
molt petit
que és una estupa
brutal
molt gran
on van tots els
o molts
budistes
a donar tombs
és un ritual que tenen
de donar tombs
a l'estupa
al temple
i és una estupa
molt gran
on a dalt hi ha
els ulls
de Buda
i és
el Budnà
és un polet
molt recomanable
perquè hi ha
una atmosfera
budista
molt maca
hi ha molts
refugiats tibetans
també per allà
i és molt xula
hi ha diversos
polets
com Patan
també és un poblet
molt maco
al voltant
de Can Mandú
que s'hi pot anar
amb cop de cotxe
nosaltres estàvem
instal·lats
a la ciutat
de Can Mandú
i amb un cop
de taxi
perquè allà et mous
en taxi
arribes
pots anar
a passar un dia
o migdia
a Patan
o a Budnà
també hi havia
Paixopatinar
que és una ciutat
on es concentra
en el nombre
més gran
de fidels
d'hinduistes
de Nepal
i és una ciutat
absolutament
que et commou
i t'absorbeix
moltíssim
perquè es fan
hi ha el riu
que es fan allà
i també es fan
rituals religiosos
al riu
i hi ha moltíssima
gent
molts fidels
i és una ciutat
també per anar-hi
per passar-hi
unes horetes
tot això et va sorprendre
és a dir
tota aquesta
religió
o la importància
que li donava
a Revisió
t'ho esperaves
així
o et va sorprendre
jo m'ho esperava
una mica així
perquè realment
llegint cosetes
ja vaig tenir
constància
que per ells
la religió
és un dels pilars
més importants
de la seva vida
però potser sí
que em va sorprendre
ara que parlem
de paixopatinar
la quantitat
de gent
que s'hi
agrupava
al poblet aquest
per ells
és un poblet
molt important
molt important
i ja et dic
moltíssima
grans aclomeracions
de gent
fent cua
per entrar
als temples
molts temples
nosaltres no hi podíem
entrar
perquè només
estava reservat
per ells
i en aquest sentit
em va sorprendre
la gran quantitat
de gent
que a vegades
s'aglutinava
en un sol poblet
i un sol dia
però a nivell
de la religió
no
i a més o menys
m'ho esperava una mica
ja sabia
que allí convivien
tant el budisme
com l'hinduisme
i també
el cristianisme
i bé
en aquest sentit
és molt interessant
també
ens enllunyem
d'aquest mandú
si et sembla
el deixem enrere
cap a on
va anar
després
com deies
amb aquell
autobús
menys turístic
que els portava
potser
a poblets
més amagats
crec que van fer
dos o tres nits
abans d'arribar
a poc ara
poblets
bé
sense massa
història
moltes vegades
parlàvem
a poblets
que no tenien massa
diguem-ne cap
reclam
més o menys turístic
sinó simplement
poblets que estaven allunyats
que estaven tranquils
i volíem respirar una mica
el que era
el Nepal profund
una mica
i bé
som poblets
absolutament encantadors
que moltes vegades
els únics
foranis
érem nosaltres
i
vam estar
doncs això
dos o tres dies
estant a poblets
com
Dure
em sembla que m'han parat
també a Bactapur
Bactapur és un poblet
molt molt maco
és un poblet
que a mi em recorda molt
en algunes coses
em recorda en un blanc
perquè té una fesonomia
molt medieval
i és un poblet
superencantador
molt molt xulo
amb la civilització
niu ara
amb els edificis aquests
com et deia abans
aquests temples
fets amb fusta
i pedra
i llavors vam arribar
al cap de
tres o quatre dies
vam arribar a Pokhara
que Pokhara
té un llac
molt molt bonic
en el qual es reflexen
Pokhara és la ciutat
que està més propera
als Anapurnes
perquè ens entenguem una mica
entre la cordillera
de l'Everest
i la cordillera
dels Anapurnes
enmig a Catmandú
més o menys
i llavors a la part
occidental
hi ha Pokhara
que està
diguem-ne als peus
els Anapurnes una mica
i que a més a més
té un llac
que es diu Fiuatal
que és preciós
és aquesta fotografia?
sí, exacte
espectacular
és molt xulo
i nosaltres no vam tenir
molta molta sort
perquè vam estar
en època de Montzons
i era previsible
nosaltres tenim l'opció
anar-hi a l'agost
que era l'època de Montzons
o no anar-hi
i vam decidir anar-hi
i més o menys
ja ens ho esperàvem
els núvols
no tant la pluja
que la pluja
al final cap
et tapes
et cobreixes
i pots anar fent
una mica la teva
la teva rutina diària
sinó els núvols
ens vam una mica
més preocupats
pel tema dels núvols
perquè bé
ja que vas a Nepal
i que tens les muntanyes
més altes del món
allà al davant
si no les veus
exacte
si els núvols
no t'ho deixen veure
doncs és una llàstima
però vam tenir
bastanta sort
i quan fa bon temps
en època que no és Montzons
el llac et reflexa
quan el veus
els anem a purnes de fons
i es veuen
les muntanyes reflexades
al llac
i és molt xulo
en aquest sentit
poc ara
té que tancar
i al voltant de poc ara
també hi ha molts
assentaments tibetans
molts polets tibetans
refugiats tibetans
que tenen
jo va ser una de les coses
que més em van agradar
anar a passar unes horetes
no són molt grans
i tampoc es donen
per passar-hi
tot un dia
o dos dies
simplement passar unes horetes
caminar per allà
parlar amb els comerciants
amb els refugiats tibetans
són gent
que van haver de fugir
de la Xina
que estan a Nepal
refugiats
moltes vegades
no tenen ni família
perquè
per la repressió xinesa
no han pogut marxar
o fins i tot
tenen familiars morts
i t'expliquen històries
són molt oberts
ells es dediquen a vendre
polseres
collarets
anells
pedres
i ells viuen d'això
i es concentren
en alguns assentaments tibetans
polets
i tenen fins i tot
temples budistes
monestirs budistes
vam estar en un monestir budista
vam estar parlant
amb alguns monjos
ens van convidar
a entrar en una oració budista
i és probablement
brutal
o sigui
se senten tots els monjos
al voltant
seuen
cadascú té un instrument
fan
és una cerimònia
absolutament
fascinant
i n'hi ha un parell
al voltant de Poca Ara
i és un tema
un dels llocs que també
recomano moltíssim
si s'hi pot anar-hi
perquè estan a prop
i també s'hi pot anar
amb un cop de taxi
tot això
amb la càmera de fotos
a la mà
perquè ara dèiem
alguna de les imatges
que les podeu també trobar
a la pàgina web
del David
a més
hi ha moltes fotografies
David
de cares
d'afeccions
d'expressions
quan vas en poblets
com aquests
tan apartats
potser que
hi ha molt poqueta gent
de fora
i vas amb una càmera
la gent com ho rep?
amb els braços oberts
sí?
sí
absolutament
o sigui
jo
he viatjat a vegades
per Marroc
països
a Tunisia
també
i és diferent
allà a la càmera
sí que ho veuen
una mica més
i ho entenc
i és totalment normal
ho veuen
una mica com un escut
en canvi
això sí que em va sorprendre moltíssim
que la gent
no té cap problema
si et veuen
fer una fotografia
en posar-s'hi
en somriure't
en mirar-te
no hi ha cap problema
i no em vaig trobar
en cap problema
en cap persona
que
bueno sí
una persona
mira
una persona sí que me'n recordo
a Bactapur
que no li va fer massa gràcia
que em va veure amb una càmera
i es va allunyar
però a banda d'això
la gent
encantadora
en aquest sentit
no té cap
i és més
moltes vegades els nens
quan em veien fent una fotografia
venien
i volien veure la pantalla
i somreien
i els encantava
me demanaven més
moltes vegades
quan teníem una mica de pressa
intentava no treure massa la càmera
sobretot
amb poblets petits
perquè llavors
bueno és el que dic
que tots els nens
ja no marxes
sí
demanaven fotografies
més fotografies
que els hi fes fotografies
que els hi ensenyés a la pantalla
i bueno
és molt simpàtic
i és molt xulo
i com dèiem
també una part del viatge
la vau dedicar
a fer excursió
per la muntanya
fer una mica de muntanyisme
amb la vostra motxilla
també
que no us va abandonar
en tot el viatge
què tal aquesta part
potser més aventurera
del vostre viatge
al Nepal
doncs fantàstica
fantàstica
la veritat
tot i ser època de monzons
que teníem una mica
de por
que ens caigués
un diluvi universal
i que ens impedís
una mica
de disfrutar
del paisatge
i de fer
les rutes
vam tenir molta sort
ens va ploure
l'únic just
i necessari
i fins i tot
com vam arribar
el tercer dia
que era el Simon
volíem arribar
que era el Punghill
a 3.400 metres
aquell dia
és un dia
dels que he tingut
més sol a la meva vida
ens vam aixecar al matí
i no hi havia ni un núvol
quan estàvem al cim
no hi havia ni un núvol
i vam poder veure
tota la cordillera
totes les muntanyes
arrelades
dels Anapurnes
brutal
vam veure el Dau Lagiri
els Anapurnes
els que ha fet el Cadiac
que els està fent aquests dies
que avui és notícia
doncs els vam poder veure allà
i vam veure sortir el sol
des de dalt
sense ni un núvol
i va ser un moment
fascinant
i vam tenir molta sort
perquè realment
els mateixos
els mateixos habitants de Nepal
d'allà als poblets
ens deien que
que era molt estrany
que en mes d'agost
en època de Montzons
feia molts anys
que no hi havia
no havien trobat un dia
sense cap núvol
com el que vam trobar
quin regal eh
sí sí
va ser excepcional
perquè a més
nosaltres ja comptàvem
que en la possibilitat
de fer el trekking
que volíem fer
de 4 o 5 dies
per la muntanya
i arribar al cim
i durant tots els dies
no havia vist
cap muntanya important
perquè els núvols
no ens ho haguessin permès
ja comptàvem això
i realment
durant tots els dies
de recorregut
no vam poder veure
massa muntanyes
perquè sigues veritat
que estava bastant núvol
però el premi
d'arribar dalt
i aixecar-los al matí
i veure que no hi havia
ni un núvol
i pujar corrent al cim
que el teníem
no sé si eren
menys d'una oreta caminant
i poder veure sortir el sol
sense ni un núvol
i veure les muntanyes
més altes al món allà davant
va ser un moment
espectacular
home
i això que deies
no tenir aquestes muntanyes
al davant
gaudir d'aquest paisatge
que no es pot fer cada dia
suposo que una part important
del viatge
oi?
sí
i a més
la cultura
diguem-ne
de muntanya
la cultura excursionista
i muntanyera allà
és el que els hi dona per viure
i també és molt important
i molt interessant
de veure la figura
dels porteadores
i dels xerpes
els xerpes
estan més a la banda
potser de l'Everest
no tant
dels anapurnes
però la figura del portador
que són
nepalícs
que tu els contractes
perquè et portin les motxilles
en el nostre cas no ho van fer
però
però et fas un fart
de veure durant el camí
gent sense motxilles
i que tenen el portador
a 300 metres al davant
o mitja hora en darrere
i que queden en un punt
i porten uns pesos al·lucinants
si tu vas per la muntanya
amb les teves
xiruques
amb les teves botes de muntanya
i ja vas
bueno
vas tirant com pots
i es veus amb ells
i es veus amb ells
amb 50 quilos
a l'esquena
amb xancletes
perquè molts van amb xancletes
per la muntanya
i sense queixar-se
i sense queixar-se
i pujant
i baixant
i bueno
és també un tema
el tema dels portadors
dels xerpes
de la cultura
que viu a la muntanya
és brutal
és brutal
si parlem de menjar
de preus
què podem dir David?
doncs
Canepal és un país molt barat
molt barat
i sí que és veritat
que
que en les zones
més rurals
i més de muntanya
a mesura que vas pujant
doncs òbviament
els preus puja una mica
els preus no són
res desorbitats
ni molt menys
és a dir
jo sempre
com a curiositat
et puc dir que
la nostra primera nit
de trekking
vam parar en un poblet
que em sap que es deia
Uleri
que estava a uns mil metres
i vam demanar habitació
en un dels alberts
tu quan arribes a un poblet
i vols dormir
ja tens quatre o cinc
diguem-ne opcions
i llavors tu tries
i t'aquedes amb la que vols
no?
i el primer que em trobà
vam dir
va
tens habitació
i ens vam ser
una habitació doble
amb vistes
als anapurnes
xulíssima
en aquests moments
no els veiem massa
als anapurnes
però estàvem a una alçada
a més l'albert
quedava a la zona
més alta del poblet
i era xulíssima
i quan ens va dir
el preu
ens vam quedar pedre
ens va dir
que valia un euro
la nit
un euro?
sí
cinquanta cèntims
al llit
d'acord
i moltes vegades
fan això
perquè
els preus
són també tan barats
perquè després
t'obliguen
entre cometes
a canvi que esmorcis allà
o que mengis allà
o que sopis allà
perquè
ells viuen d'això
ells viuen de donar
allotjament
i de donar menjar
als excursionistes
que van en aquest cas
als anapurnes
o fer els trequings
més populars
d'allà
i és curiós
veure com
estàs a 3.000 metres
i trobes
coca-cola
trobes uns menjars
et fan uns menjars
boníssims
per molt bé de preu
arròs
bueno
coses
en el sentit
de la gastronomia
és molt completa
molt variada
i en el meu cas
a mi em va encantar
perquè alguna cosa
més típica d'allà
sí
els momos
els momos
són com unes empanadilles
petitetes
amb carn de bufala
i fetes al vapor
i són boníssimes
i després també hi ha
el del bat
el del bat
és un dels plats
també típics
que és arròs blanc
amb diverses
diguem-ne
no salsa
diguem-ne
amb una mica de llagums
una mica de salsa
més picant
salsa d'iogurt
i tu una mica
t'ho amaneixes
com vols
és el del bat
i això també està
molt bo
de la teva experiència
David
de tot el que has explicat
i d'aquella gent
que ens estigui escoltant
recomanem doncs
que el Nepal
és un viatge
d'aquells
o un país
d'aquells
que s'ha de visitar
amb la motxilla
una mica fugint
potser dels llocs
més turístics
i anar a buscar
aquests poblets
aquells llocs
on realment veus
com viu la gent
al Nepal
sí
absolutament
sí eh
sí
motxilla a l'esquena
i tira milles
i sobretot això
pensar que
que encara que no ho sembli
tot surt
tot acaba sortint
i que la gent
és encantadora
i que
i que
és un país molt optimista
jo sempre dic
que és un país molt bonic
que la gent
t'ajudarà
amb tot el que podrà
i que
encara que sembli
una mica complicat
que quan arribes
veus
bueno
a primera vista
veus molta pobresa
veus molt de caos
i dius
ostres on m'he posat
és un país preciós
la gent t'ajudarà
amb tot el que pugui
i més
el menjar està boníssim
no és un país car
amb molt poca cosa
els estàs ajudant
realment
perquè són gent
que tenen poques coses
i qualsevol petit detall
per ells
és glòria
i en aquest sentit
convido
a tothom
que pugui
fer una escapada
i t'ho aniries?
i tant
de fet
hi vull tornar
un projecte
que tinc en ment
al llarg plaç
és tornar
a visitar
els nois
de l'orfenat
i l'escola
que et comentava
d'aquí uns anys
i veure una mica
com estan
perquè jo parlava
amb ells
els hi vam fer entrevistes
hi vam parlar
i molts ens deien
la típica pregunta
tu de gran
què vols ser
i ens deien la gran majoria
que ells volien ser professors
d'aquella escola
i una de l'espineta
que tinc
és d'aquí uns anys
a veure si puc tornar-hi
i veure una mica
com estan
què estan fent
si estan encara allà
si estan sent
sent professors
com ells volien
o estan ajudant
nens
que en aquell moment
estan com ells
van estar fa uns anys
i jo decidament
vull tornar
tant al Nepal
com a Tíbet
també és una
em va quedar una espineta
en àrea
perquè anar al Tíbet
és una mica més complicat
per temes de permisos
i el mal d'alçada
i no tenia massa dies
però també és un lloc
que tinc
tinc apuntat
bastant gran
a l'agenda
doncs ja ho veu
recomanable
el viatge al Nepal
avui hem anat
amb el David Oviete
més a més
ell com sempre
amb la càmera
i si entreu a la seva pàgina web
a DavidOviete.com
o al seu flaker
hi trobareu imatges
realment espectaculars
fotografies
d'aquest viatge
al Nepal
una curiositat
tens calculades
quantes en vas fer
de fotografies?
doncs ara m'enganxes
però més de 2.000
més de 2.000
per fer la selecció
fàcil
encara n'estic fent
de selecció
encara no he acabat
imagina't
David moltíssimes gràcies
per haver-nos explicat
el teu viatge
al Nepal
i que vagi molt bé
a vosaltres
que vagi bé
i que vagi bé
i que vagi bé
Fins demà!
Fins demà!