Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Escolta'm, què hi fas, aquí?
Tu no estaves de camí a Terres Endavoses?
Allà on jugava Onàstic, a Huelva?
Havia d'anar a Huelva, però al final vaig decidir girar cua
a l'àrea de servei de Penlliscola.
Vaig dir, mira, saps què? Torno cap a Tarragona.
Per què?
Perquè em van dir que no feien la fèrie d'abril,
que allà feien el Rocío, i al final dic, bueno,
em torno cap a Tarragona, tu.
O sigui, tu no anaves a veure Onàstic, tu anaves de Parranda.
I tant, i tant, i tant.
Però bé, com de Parranda també n'hi ha aquí a Tarragona.
Sí, no? Ens quedem aquí a Tarragona, no?
Sí, sí, sí.
Escolta'm, abans de començar, com sempre,
recordem les vies de comunicació, Miquel.
El matí arroba tarragonaradio.cat,
facebook.com barra última mitja hora
i twitter.com barra última mitja hora.
Doncs vinga, comencem.
La última mitja hora.
Pepe Dila i Miguel Monzali.
Edició avui número 68 de l'última mitja hora,
com cada divendres a l'una i uns minutets.
Avui, Miquel, comencem amb talls pendents de la setmana passada,
alguns que ens quedaven.
Sí.
Escolta'm, Miquel.
Digues.
En quin segle estem ara?
Ara, al segle XXI.
I com s'escriu això amb números romans?
I.
Com?
Seria I.
Molt bé.
I.
Crec que l'altre dia no ho tenies massa com això.
No, no, no.
Escolteu, escolteu.
Museïtzat les restes romanes
de les 100 escales
on hi ha una font del segle...
Miquel.
I ja està.
Del segle...
Saps què passa?
Va ser una incògnita.
Era segle I després de Crist.
Sí.
I posava segle I, D, C.
I dic, ostres, segle I, D, C.
I jo estava comptant.
I és un U.
La D, amb números romans, és un 200.
La C és un 100.
Bueno, és igual.
Bé, que no et sortien els números, eh?
A mi no em sortien els números
i ara te la torno.
I a tu no et sortien els números, tampoc.
I si no, escolta.
Dos homes més van ser acusats del crim
i assassinats-se posteriorment.
Ara passen...
Ara passen...
Són les 7 del matí, 22 minuts.
Molt bé.
No vaig acabar de comptar, vaig dir, saps què?
Les 7 i 22 minuts.
Me'n porto una, sumo 22.
Molt bé.
Fantàstic.
Ja passa això a vegades.
Vinga, va, juguem, juguem.
Va, per 0,25 euros, Miquel,
per 0,25 cèntims,
nom de la banda americana
format abans 1983
a Los Angeles.
Red Hot Chili Peepers?
Vols dir que es diu així?
Li preguntem al Jordi Blanc?
Jordi, com es diu aquest grup?
Doncs mira, amb una cançó
d'un grup nord-americà
però que té molt contacte
amb el món mexicà
com són els Red Hot Chili Peepers.
Red Hot Chili Peepers.
Doncs vinga, escoltem una estona la cançó.
Amb la cançó dels
Hot Read Chili Peepers,
Hot Read Chili Peepers,
Hot Read Chili Peepers,
Hot Read Chili Peepers,
posem el punt i final
amb aquesta secció
de les històries de segona
amb l'Àlex Pareja.
I amb els
Hot Read Chili Peepers
Hot Read Chili Peepers
Hot Read Chili Peepers
No.
Arribem al punt i final
d'aquest
sempre nàstic.
Hot Read Chili Peepers
seria la...
No tenia massa clar, Jordi.
Hot Read Chili Peepers,
molt bé.
No se'ls heu escut a massa, Jordi.
Semblem mexicans, una mica.
Mexicans, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Escolta, més aventura de la vida,
no, Miquel?
Vinga, més aventura de la vida
de la setmana anterior
amb els nens de la salla,
no?
De cinquè dè,
si no recordo malament.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Jo sabia que...
Vaja, que hi ha moltes
peces metàl·liques, diguéssim,
que ens poden posar
a la boca.
Al meu poble, per exemple,
se n'hi diuen aparatos.
Aquí no sé com n'hi dieu.
Aquí crec que m'hi diuen
braguets.
Braguets.
Escolteu.
O sigui, no s'han de ficar amb ell.
Per tindre les dents de conill,
ara existeixen moltes coses
com els braguets,
braguets, braguets,
o no sé, qualsevol
cosa.
I si...
Si em riu...
Els braguets.
Sí, els braguets.
T'hem entès,
t'hem entès, Alex.
Alex, sí.
I si...
Bueno, braguets,
braguets,
braguets.
¿Quieres nòvio?
Braguets.
A més, ho pronuncien molt bé
en un anglès
de l'Escòcia Profunda.
No eren braguets,
eren braguets.
Molt bé.
Uns braguets,
no sé què deus boves...
No sé què és.
No ho sé.
Tu creus que és uns braguets o no?
No, no, no.
Ja, ja...
És igual, deixe-ho.
I obrim secció
sempre a Nàstic,
que avui en tenim
per una estona.
Al Quim
hi havien dit
moltes coses,
moltes,
però cocodrilo,
jo crec que mai.
Cocodrilo.
Ara el Quim
és amigo del cocodrilo.
I si no,
escoltava Jorge D'Alessandro.
I acabo,
bueno,
medio respondies...
Però bueno,
me estás hablando,
pareces que eres amigo
del cocodrilo,
porque soy el cazador,
háblame de lo bueno
que he visto en el campo.
todo lo que me estás diciendo
es negativo
y me extraña a Quim
porque te aprecio.
Y si no,
háblame cómo jugó el equipo.
Ya el martes
te contesto cualquier pregunta,
pero hoy me parece
que, no sé,
estás buscando,
pareces más amigo
del cocodrilo
que del cazador.
Perdóname el chiste,
sabes el chiste,
aquel que decía
que metele la cabeza
al cocodrilo,
a ver si se lo come.
Y parece que quieres
que me coma el cocodrilo,
pero bueno,
te quiero tanto
que te lo disculpo.
Espérate que la voy a meter
hasta dentro del cocodrilo
a ver si muerde.
Jo no entenc cap
dels acudits
que explica
D'Alessandro.
Home,
està ben trobat aquest,
eh?
Sí,
però primer
era una cabina
de telèfon
amb molts jugadors
jugant dintre,
ara és el chiste
del cocodrilo.
Del cocodrilo
i el cazador.
Aquest tenia un casset
d'aquests de xistes
d'Arevalo.
Has d'estar concentrat,
per seguir barrales
de premsa
de D'Alessandro.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Anem al partit nàstic
al collà del passat cap
de setmana.
Pepe,
ja ho saps
que el sempre nàstic
i sobretot
a les transmissions
fan humor del bo,
humor d'altura.
Sí, home.
Sobretot,
l'Àngel García,
tot un showman.
Ai.
El minut no
de la segona part.
I ha anat fora.
Rulo!
Escrits ara
de Jorge D'Alessandro.
Per Raúl Fusté.
Per Rulo.
Rulo.
Rulo, Rulo,
que te Rulo.
Rulo, Rulo,
que te Rulo.
I ara la falta
que li hem fet
a Álvaro Reyla.
Rulo, Rulo,
que te Rulo.
Sí, en fi,
és igual.
No, no,
és que no fem
cap comentari
perquè...
No, no,
no cau,
no cau.
I ara anem a la cançó
Ya no puedo más
de Caminemos esto.
Ya no puedo más
Ya no puedo más
Ya no puedo más
Ups.
Doncs és una d'aquelles cançons
per anar amb el cotxe
i cantar
a grito pelado, eh,
que diríem,
bueno,
pagant cops
contra la taula
com està fent
en Joa Maria
ara mateix, eh.
T'he vist,
t'he vist molt fluixa,
per això,
Tere.
Per què, eh?
Home,
perquè hi ha versions
de Camilo Sexto
en català,
amb la quella
que em siga
Miquel González
del meu cor es del coi
i tot això.
El meu cor es del coi
Espectacular.
Aquesta cançó
que és tota força,
tota energia,
no,
per un partit
com el d'avui,
allò per...
Estic quarta del nà,
ja està,
no puedo más.
No, no,
però aquesta cançó
que et dona
aquesta força
i aquesta energia.
Sí, eh?
A més a més,
avui al nou estadi
se'ls ha desgutat l'aigua
i ens han donat
Powerade,
beguda energètica,
Powerade.
Encara veurem
sortir a males, eh?
Anem com a motos,
per cert,
ho anaven, eh?
Ho anaven, eh?
Ho anaven.
Anaven com a motos, eh?
Va donar molt de sí
aquest partit, eh?
Posem-nos tendres.
Vinga, va.
Ardila, sisplau, Lluís,
posem-nos tendres,
posem-nos romàntics,
perquè aquest cap de setmana
va haver-hi un noi,
un noi jove,
que va fer servir la ràdio,
la ràdio és un servei públic,
va fer servir la ràdio
per dir-li a la seva parella,
a la seva xicota,
que se l'estimava molt.
Jo estic...
Que bonic, no?
Garrativat.
Llegiu un missatge romàntic.
De feix, de feix, de feix.
Sí?
Sí, sí, sí.
Mira, del Pau Montaner,
tinc la meva nòvia
que està escoltant
el nàstic per la ràdio.
Un gran sacrifici per ell,
imaginem que no li agrada el futbol.
Podríeu dir que l'estimo,
t'estimo, Marc,
per la ràdio, sisplau.
Hosti, tira, ara m'has arribat, eh?
Però, escolta,
Joan Maria Bertran,
què fa ara?
Els violins, no?
Els violins, no?
Els violins, no?
Doncs això,
que Marc,
que t'estima el Pau Montaner,
i que t'està enviant aquest missatge
a través del Facebook.
I que, perdoni,
que no li haguin posat música,
veràs que Joan Maria
deu estar menjant pipes.
Piponazo.
Sí, segurament.
I això que a l'estudi
li tenen prohibit.
Aquí al camp me'l deixen,
però a l'estudi li tenen prohibit.
No està menjant pipes, pobre.
Gràcies.
Aquest personal de control,
tots són iguales.
Tots, tots.
Foto unes menjades de pipes
que te moren, tu.
Eh?
Foto unes menjades de pipes
que te moren, tu.
Els fa un patró
i els van triant, tu.
Espera,
que encara s'estrenyarà el Lluís, ara.
Àngel,
he de dir una cosa,
però que si ells volen,
ens baixen
i deixem de parlar.
T'aviso.
Sí, sí.
Perquè ho sapiguem tots.
Perquè ho tinguem clar, eh?
Ells fan sonar tot això.
Anem amb compte amb això, eh?
Bé,
aquí hauria d'intervenir
el nostre tècnic,
el Lluís,
com és si fan menjades
de pipes o què?
Mengeu pipes o no?
Mengeu pipes o no?
Sí?
No.
O diuen que no tots dos.
Que no, que no.
Però no ho diuen massa convençuts, eh?
No ho diuen massa convençuts.
Però té raó el quimpons, eh?
Si no fos per ells,
això no sonaria.
No, no, no.
Perquè mira,
paguen el micròfon
i ja ho tenim ràpid aclarit.
Escolta'm,
tots coneixem
la passió de la Tera Ortega
per l'atleti.
Sí.
I si no...
Escolteu, escolteu.
Per cert, Tera,
que no n'he pensat abans.
Enhorabona, eh?
A Upa Atlètic.
Molt bé, molt bé, eh?
Aquell sí que va ser un partit
d'aquells que fan històries
i afició.
I posa-li els adjectius
que tu et doni la gana darrere, no?
Sí, sí, sí.
Perquè aquells sí que són bons.
A més,
en tots jugadors de la cantera.
Ojo al d'acto!
Bueno, de la cantera d'allà,
de la Real Societat i de la zona.
Eh, però els estem formant naltros.
Home, és igual, no?
A la nulà.
Té raó Jordi Blanco, home.
A veure, Jordi,
no em facis repassar l'alineació,
els que eren allí,
d'on va dir?
Digue-li, Tera, digue-li.
Mira, mira, un de l'Atlètic.
Aquest també és de la cantera de l'Atlètic, no, Tere?
No, però l'estem formant nosaltres
tot el que no ha sabut fer
els veïns de la Real.
Sí, senyor.
Sí, senyora.
Té raó.
És que a veure,
que no m'ho compari.
Però si tots pagarien
per venir a l'Ezama, home.
Sí, senyora.
S'han de quedar,
o s'assunen a la Real Societat,
on han d'anar?
A la Boronés, a on?
Opa, home.
Digues alguna cosa, Jordi, home.
No, però no et dic res,
perquè, clar,
l'Àngel García,
quan ha arribat a la cabina
abans d'obrir micròfons,
m'ha dit tot el contrari,
però, bueno, és igual.
No, això és mentira, eh?
Tere, tu ja saps que no.
No, no, que ho portes al cor.
Es ven per un plat de llentia,
Sánchez García.
Sí, segur, segur.
Jo a l'Àngel he vist plorar
veient el Xopo, eh?
Sí, senyora.
Ai, ai.
Aquests són jugadors mítics.
Escolta.
No la calderilla que hi ha ara.
Tornant a la nostra retransmissió,
no confondrem el Xopo, eh?
Una altra trucada encara.
Bona tarda.
Bona tarda.
Amb qui parlo?
Gabriel Molina.
Tere.
Digue'm.
També, visc a l'Atlètic, eh?
Que també soc de l'Atlètic, eh?
Ah, perfecte, doncs ens veiem a Bocarest, eh?
Vinga, i tant, ojalá.
Que vagi molt bé.
Aquest és aquí de Tarragona, que ja ha anat, eh?
Molt bé, molt bé.
Vinga.
Fins i tot un oient va trucar a la porra
per defensa tereotega.
A Upadbetic, eh?
A Upadbetic.
A Upadbetic.
A la seva passió.
Deixem el Nàstic?
Va, vinga.
Més coses.
Més.
Anem ara amb l'Enric Garriga,
que els dimecres fa un quart de català.
Aquest dimecres, justament, tu el conduïes, aquest espai.
Fèieu un quart de català o un quart de francès?
Han aparegut cartells a les carreteres amb la nova denominació
i també per les xalces d'internet els francesos xovinistes de si mateixos
ja han criticat, oh, que és que és això, que és que és això,
que és català, eh?
Bueno, la cosa va endavant i serà així.
A partir d'ara ja és Canigo.
També hi ha influït un altre aspecte, que és que hi ha un producte
de pinso per a gossos que es diu Canigo.
I, esclar...
Per tant, ha jugat a favor, això, eh?
Ha jugat a favor perquè no interessa que es confongui
el pinso de gossos amb les grands sites,
que això és com dir, ja saps que a França quan parlen de grandeur,
tot ha de ser important i res important,
i per tant no es pot confondre una muntanya simbòlica
amb pinso per a gossos.
Tot això ajuda i per tant, a partir d'ara ja a França
pots anar preguntant,
un, un, un, un, un és, Canigo, eh? Canigo, i ja està.
I encara una altra notícia.
Encara una notícia.
I ja està.
O sigui, ja no és Canigo, és Canigo.
Jo m'imagino l'Enric Garriga arribar a França,
oh, és Canigo, vull dir, saps?
És fantàstic, de veritat.
Sí, sí.
Escolta'm, tu, els smartphones, com els hi dius tu?
Per, també, per mig euro, va.
Smartphones.
És a dir, quina seria la traducció?
Aquells telèfons que fan de tot, telèfons intel·ligents.
A l'Enric Garriga li agrada una altra paraula.
Tothom està hiperconnectat entre els smartphones,
que vol dir telèfon espavilat o intel·ligent.
A mi m'agrada més espavilat que intel·ligent.
Sí, queda millor espavilat.
És que el de smart s'hauria de dir millor per espavilat
que per intel·ligent.
Els smartphones són els telèfons espavilats,
que t'ho fan tot.
Uf, ara, ai, ai, ai, quin fallo.
Ara no ho tinc mà.
Ara no em surt.
Sí que el tenim.
Doncs no ho dic, eh?
Doncs au.
Doncs au, ja el tenim.
M'agrada molt el terme telèfon espavilat, eh?
Sí, és veritat, és veritat.
Més que intel·ligent, eh?
Doncs ara li direm telèfon espavilat.
Vinga.
El que podem proposar.
Vinga.
Vinga, parlant correctament el català,
dels creadors del barc, la pajarita, les veles o l'alfombra,
arriba ara?
Hauria d'arribar ara?
Millor dit, hauria d'arribar ara.
Li estava fent un senyal al nostre tècnic.
Sí, P2012-05-04, es dir les xalecos.
És el tall que hauria de sonar ara mateix.
I que ara sonarà, ara sonarà.
Bon dia de nou.
Bon dia, Ricard.
S'està treballant en aquesta zona o no ara?
Doncs s'hi està treballant i a més a més hem hagut d'entrar equipats, eh?
Com es fan aquestes coses amb els xalecos, xalecos, xalecos.
No!
I amb el casc, doncs, evidentment, per la nostra seguretat.
Del casc ho he dit bé, però...
Sí, sí, sí.
No?
No, no, però de veritat, jo t'entenc perfectament, perquè ho he dit públicament aquí.
Soc la persona que diu més barbarismes d'aquesta emissora.
I a més, m'ho confesso, vull dir, que no passa res.
No passa res, escolta, escolta'm.
I ara anem a la nostra companya Anna Plaza, que et salvava, Miquel González, d'un error informàtic.
El clic d'ahir a la tarda a l'informatiu.
Falsedats i incoherències a l'informe que avala el tancament...
Què passa?
El tancament d'aquesta escola.
Gràcies, Anna, i aquest dissabte també sopar solidari.
Home, aquí es nota la complicitat, eh?
Sí, sí, sí, sí, som un equip, som un equip.
Som un equip, som un equip, això seria.
Com naltros.
Molt bé, escolta'm, com sempre ens deixem talls la setmana vinent més, eh?
La setmana vinent més, a partir de la una i alguns minuts, divendres a l'última mitjora.
Que vagi bé, bona setmana.
Bon cap de setmana.
Adéu.
Bé, bé, bé, bé, bà, yabba, daba, daba, boo.
Bé, bé, bé, bé, bè, bá, out of our eyeballs.
Bé, bé, bé, bé, bé, baya, yabba, daba, daba.
Bé, bé, bá, bé, b방.
저� citasyd jol christ occasion a l'oeuvring.
Bé, bé, hi,адно, i el�útents a l'ext цен una revelació.
Bé, bé, bé, bé, bé, b perseverance, a l'intena frère.
I don't wanna tronc.
Bé, bédé, bé, báp, yappa, daba, daba, día�éo.