Matí de divendres, en aquesta diada de Sant Pere,
com dèiem, festa gran en algunes localitats de la demarcació,
dia de festa gran també al barri del Serrallo i a Sant Pere i Sant Pau.
En aquesta diada de Sant Pere, avui temps de tertúlia,
amb Àngel Conesa, que vol que el presentem com a jubilat inquiet
des de fa unes setmanes.
Àngel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ha ocupat tants càrrecs que ara això...
Ex de moltes coses.
Ex de moltes coses i jubilat inquiet.
Ens acompanya l'advocat Ramon Maria Sanz,
que no sé si està inquiet, indignat, enfadat o feliç de la vida.
Ramon, bon dia.
Bon dia, una miqueta de tot.
Una miqueta de tot.
Mira, per si divendres, feliç de la vida.
Sí, perquè és divendres, eh?
I això ajuda.
Però tot el que més, també.
Déu-n'hi-do.
I també saludem el periodista, col·laborador de La Vanguardia,
Oriol Margalef.
Oriol, bon dia.
Bon dia.
Indignat, inquiet, preocupat.
Neument ha calorat.
Ha calorat, sí.
Ja veurem.
Molta calor, fa molta calor, molta aixàfugo en aquest matí de divendres.
En fi, tenim algunes qüestions per comentar,
algunes estrictament d'àmbit local, altres més generals.
Si volen, comencem per un estrictament local,
bàsicament perquè ahir el president del Port ens anunciava
que ja tenim data per la visita de la ministra de Foment
per parlar del Tercefil i a més vindrà d'aquí de 10 dies,
el dilluns 9 de juliol.
I com que d'això del Tercefil n'hem parlat tant i tant
durant les últimes setmanes i els últims mesos,
doncs potser val la pena tenir en compte
i marcar aquesta data a l'agenda.
Bàsicament, per veure si ja el dia 9 de juliol
traiem l'aigua clara de tot el tema del corredor del Mediterrani
i del que la ministra anomena Tercer Carril o Tercefil,
que és com l'anomenem aquí a Tarragona.
Josep Andreu ho deia ahir als micròfons de Tarragona Ràdio.
Està previst el dia 9,
ho passa que ara el que és la part de protocol està mirant
perquè també hi ha el compromís de visitar la part de les químiques també
i ara estem treballant amb ella, no?
Nosaltres tenim prevista una reunió a les nostres instal·lacions també,
no sabem en quin format,
amb el nostre Consell d'Administració
per explicar-li el projecte del Tercerfil,
reclamar-li que aquest projecte és provisional,
que nosaltres volem la via de roda com a solució definitiva
perquè sense la via de roda
serem possible que realment pugui avançar en el projecte de la façana marítima.
Oriol, creus que traurem l'aigua clara ja definitivament de la visita de la ministra?
Crec que serà complicat no treure l'aigua clara
sinó saber exactament com se finançarà això,
perquè estem en un moment en què és molt complicat
que arribin diners per tot,
s'impulsen projectes sense, al meu entendre, sense gaire sentit,
com la connexió de l'AVE fins a la frontera de Portugal
i altres projectes que tenen,
en principi haurien de tenir més validesa en el context en què ens trobem,
doncs costa que arrenquin.
Tenim un primer sí de la ministra,
que es va pronunciar ja fa unes setmanes enrere,
un primer sí que és només venir aquí a Tarragona,
veurem què s'explica i sobretot com se paga.
Àngel, què, traurem l'aigua clara
i deixarem de parlar d'aquest tema a les tertúlies?
No, ja està bé, ja saps que sempre he sigut del partidari
de dir que aquests temes, l'interessant és que es moguin
i com a mínim tenim la sensació que últimament o darrerament
s'està movent aquest tema.
Que vingui la ministra aquí crec que és un pas més
i en el fons s'hi ve aquí també
deu ser per comprometre's una mica,
no crec que vingui, vull dir, no ho sé.
Ara estic d'acord en que els problemes de diners també,
el que passa és que això no sé si té a veure també
amb part amb el corredor mediterrani,
hi ha alguna financiació via Europa, no ho sé.
De fet, s'hi ve a Tarragones perquè és el compromís
que ja va adoptar en una reunió amb la patronal de les químiques,
amb l'EQT, que la van anar a veure a Madrid
i és quan la ministra ja es manifesta clarament
per fer això del tercer carril, no?
És a dir, agafar la línia actual que tenim
i posar-la en ampla europeu
perquè els trens puguin sortir més ràpids
amb les seves mercaderies.
Ramon.
Som molt més pessimista
i estic una mica en disconforma.
Allò de feliç al principi de la tertúria
s'ha acabat ja la felicitat.
Ara ja estic indignat, ja se m'ha acabat, és dur de segons.
A veure, vindrà la ministra com va tombant,
és a dir, la ministra, aquesta ministra i en general
tots els ministres del govern espanyol, del senyor Rajoy,
van tombant amunt i avall,
van prometent a cada lloc que volen sentir els llocs,
vull dir, és una manera d'actuar, de fer política que tenen ells
i que han tingut, doncs, la classe política espanyola en general
quan venen aquí a Catalunya.
Ven aquí i diuen, no es preocupeu, això ho tindreu.
Llavors en van a Guadalajara i diuen, no es preocupeu,
això també ho tindreu.
I van tombant i van dient que sí que ho tindran tot.
I, doncs, a la llarga no hi ha res de res.
Estem en una situació de crisi
i jo penso que bé a fer-se un autobombo,
a fer-se la foto, una foto que potser els hi va bé a tots,
els hi va bé al president del Port, també li va bé,
perquè és una persona amb projecció
i aquestes coses l'acaben de posar allí mateix
i li interessa que el promocioni, que faig les coses
i llavors el Port fa una revista i posa la seva foto,
no tinc res en contra d'ell ni molt menys.
Però bé, és un joc en el qual hi entra absolutament tothom.
I a tothom ja els hi va bé a entrar en aquest joc.
i entre la ministra i el president del Port,
llavors l'alcalde també,
l'alcalde que està totalment desaparegut en combat,
l'alcalde de Tarragona,
que només surt per qüestions tan importants
com si fem un estat o del cap del Mas
o bé si fa de mossèn del senyor Cabisbe
o no fa de mossèn del senyor Cabisbe
a l'hora de cobrar-li Líbia o no,
coses tan importants com aquestes,
dius que es fan la foto i ja està.
Però no surt d'aquí, no surt d'aquí.
I no anem més enllà d'aquí.
És a dir, serà qüestió de fotos només.
I ja està.
Sí, Oriol, tant de bo m'equivoqui, eh?
Tant de bo m'equivoqui,
però jo crec que la cosa n'hi ha per aquí.
Sí, tant de bo s'equivoqui,
tant de bo no sigui una foto més a l'àlbum,
perquè l'àlbum ja el tenim prou ple de fotos.
Necessitem que hi hagi alguna cosa més
i sobretot que es generi confiança
en les empreses d'aquí, no?
Les empreses i els inversors possibles.
Sí, perquè totes les companyies,
i aquesta setmana crec que ho deia Bayer,
en una compareixença davant dels mitjans de comunicació,
clar, tots presenten números, números positius,
quan dic tots,
refereixo a les grans multinacionals químiques,
però tots també, d'alguna manera,
relacionen les seves futures inversions, no?
El seu futur a que hi hagi el més aviat possible
el tercefil, la sortida de mercaderies.
I tothom es compra cap a casa, no?
Tothom té els seus interessos,
vull dir, quan no sigui el tercefil serà una altra cosa.
Sempre n'hi ha.
Jo tampoc crec que sigui tothom tan dolent,
vull dir, perquè si no entrem en una dinàmica de pessimisme
que és una mica decebedora.
De sabedora, no?
No, no, tampoc, tampoc.
Estic bàsicament d'acord que hi ha molts aspectes polítics,
però jo crec que sí que hi ha d'haver una voluntat
de solucionar problemes,
encara que sigui de mica en mica
o dintre de les possibilitats.
Que de vegades, vull dir,
el que s'ha de fer és parar una mica el carro,
dir, escolta, anem cap allà a apagar el foc,
diguem que sí,
en vez de sis mesos això tardarà dos anys,
però no ho sé.
Sí, però jo tinc la sensació
que estem vivint una política de maquetes, oi?
És a dir, projectem qualsevol cosa,
llavors fem la maqueta,
i allà hi es queda la maqueta.
Vull dir, podríem fer una exposició,
un museu de maquetes.
Potser els temps no donen part gaire més que fer les maquetes.
Les maquetes són barates,
el que és més car és la indefinició.
Però la maqueta és il·lusió.
Llavors el que fan és crear il·lusió per res.
Doncs potser estalviem-nos el primer pas de la maqueta.
És allò d'anem-nos fent fotografies contínuament,
doncs ara per fer això, ara per fer allò altre.
Escolta, doncs sí o no.
Es firma, ve aquesta senyora amb un conveni a la mà,
amb uns papers a la mà per dir,
signem aquest paper,
ben baixó, diguem-ho, siguem clars,
és que és molt senzill,
o anem a negociar encara, què hem d'anar a negociar?
Si fa anys que s'està reclamant això,
si és una necessitat del territori,
però ja, siguem clars,
venim a fer,
si aportem un redactat d'un conveni,
doncs escolta, un conveni de col·laboració
perquè ens comprometem a fer una maqueta.
Doncs bueno, doncs...
Esperem d'uns 10 dies,
a veure què diu i què fa la ministra
quan vingui a terra una.
Parlant de gestos d'imatges
i parlant d'aquest context de crisi econòmica,
hi ha gestos que s'han produït aquesta setmana
i que m'agradaria també comentar
amb els nostres convidats a la tertúlia,
gestos en clau local,
com per exemple el tema del bus,
el president de la Generalitat,
el Saló de Plens de l'Ajuntament.
Ho hem anat comentant aquests dies a la tertúlia
perquè això es va aprovar en el plenari
del passat divendres,
avui fa just una setmana,
i a mitja setmana l'alcalde feia marxar enrere,
a través de Twitter reconeixia
que segurament havia estat un error
de tots els partits votar-ho.
Recordem que ho van votar tots menys iniciativa
i aquests 12.000 i escaig euros
que anaven destinats al bus del president
de la Generalitat, Artur Mas,
doncs no es farà.
Van votar tots o convergències abstenir?
Pregunto, eh?
Diria que van votar tots a favor.
Van votar a favor.
Inclús la Generalitat va enviar un comunicat
demanant que no feia falta, no?
Sí, exacte.
A tu t'exemple,
són només 12.000 euros,
però et sembla un gest que s'havia de fer o...
Em sembla que no és plantejable,
en un moment com l'actual, no?
Hi ha gent que pateix molt,
ho saben bé els treballadors de la casa, no?
No és el moment de plantejar un bus
quan el pots...
No és que te l'haguis d'estalviar,
és que bàsicament és que no t'ho has de plantejar.
Ja ho assumirem més endavant.
Aquest és un acostum,
segurament no es faltarà la cita, no?
Però vull dir...
I la meva pregunta és
per què surt això ara?
Per què es planteja?
Que és un globus sonda,
a veure què passa,
a veure què passa,
a posar el termòmetre a la gent?
Fum, això és fum.
És a dir,
jo trobo que és un tema d'inoportunitat.
És a dir,
en aquest moment, vull dir,
els polítics,
jo crec que de mica a mica
estan baixant una mica
d'aquest pedestal que dèiem
de fer coses,
però encara no se'n surten.
I encara surten temes
que diguis que qualsevol persona
que ho vegués des de fora
o amb una mica de coherència,
diria,
plantejar-ho,
ja ho plantejarem un altre dia.
Però vull dir,
a vegades,
la inèrcia...
Com analitzen,
aleshores,
el gest de rectificació?
Perquè vull recordar
que al Congrés dels Diputats,
i no fa gaire setmana
sortia la polèmica,
perquè em sembla que un quadre...
Allà també hi ha la tradició
que tots els que han estat presidents
del Congrés
tinguin un quadre.
En aquest cas,
correspon al José Bono,
que ha estat l'últim president
del Congrés.
I em sembla que valien 90.000 euros
i allà no s'ha rectificat.
Allà continuen
destinant aquests diners.
Això és la cultura helènica.
no els posaven allà,
no els hi posaven el bust
i totes aquestes coses.
Vull dir,
seguim amb la mateixa cultura helènica
que d'una mica de...
No sé,
d'adorar...
Fer la pilota,
fer la pilota directament,
se'n diu això.
Bueno,
no sé, Ramon,
com ho veus?
A tu et sembla vell gest
de rectificar?
El primer que vaig dir
és la inoperància
de la classe política.
És tremendo.
És a dir,
que el tema de la ciutat
sigui si li fem un bust,
una cara,
al mas o no,
ja diu,
doncs el nivell
que estem tenint
a l'Ajuntament de Tarragona.
És un nivell,
un perfil baix,
mitjà baix,
per deixar-los mínimament bé.
Jo crec que l'actual perfil polític
dels regidors
de l'Ajuntament de Tarragona
és d'un perfil mitjà baix,
tirant cap a baix.
En aquest sentit...
Només de l'Ajuntament de Tarragona.
Bueno,
jo és que estem parlant ara d'això.
No,
si vols ho estrenem,
però de moment estem parlant
i estem parlant que està clau,
no?
Llavors el que veig
és el tema del bus.
Escolta,
inoportú?
No té cap mena de sentit?
I és que a més
que no vull perdre ni un segon
parlant d'això,
perquè és que estem parlant
de 12.000 euros,
d'una cosa que,
que bueno,
doncs que si no es fa avui,
doncs ja la fan el mes que ve,
d'aquí dos anys o d'aquí tres anys,
o que s'autofinanciï,
que faci una col·lecta popular,
tu,
que digui,
escolta,
doncs volem que hi hagi
el cap del senyor Mas,
doncs bueno,
demà el cap del senyor Mas,
i ja està.
Doncs això,
ahir en una tertúlia política
aquí amb regidors,
va sortir el tema
de la possibilitat
de fer una col·lecta popular,
ho apuntava el regidor
Albert Vallbé,
però també vull recordar
i per això els convido a comentar
que el regidor del Partit Popular,
que hi havia ahir
en aquesta tertúlia,
va dir que aconsegueixia
que era un tema prou important
i que s'han de mantenir
les institucions
i el respecte institucional,
en aquest cas el president
de la Generalitat
i també el cap de l'Estat,
jo vaig sentir la tertúlia
una estona
i em va sorprendre
gratament també la posició
que em penso que era
el representant d'Iniciativa,
que va dir que també
era tradició
abans no pagar els medicaments
i que ara
en canvi s'han de pagar, no?
En qualsevol cas,
no perdem el respecte institucional
per no tenir el bus
del president de Catalunya?
Falteria.
Oriol?
No, no,
jo crec que no es perd cap respecte,
si el respecte fos un bus
aniria molt malament.
A més a més,
el respecte se l'han de guanyar,
d'acord?
I per exemple,
ara m'atreus el tema del rei,
quin respecte s'ha guanyat
l'actual rei d'Espanya?
Cap ni un.
És a dir,
jo el primer que hauria fet
és treure el retal del rei.
Per què?
Perquè hi ha de ser
quin respecte té aquest senyor.
Bueno,
representa la institució.
Però per això
parlant d'institucions
i estem parlant
del saló de plens de l'ajuntament?
Una cosa és la institució
i l'altra la persona
que està a la institució
i per exemple
l'actual rei d'Espanya
per mi no em mereix
cap mena de respecte.
Crec que no vol dir-ho
cap artigua del codi penalti
en això
que no em mereix cap mena de respecte.
Ja està.
Si no ho saps tu, això...
No, no, jo crec que no vol dir-ho.
No, perquè ho dic perquè, clar,
és que tenim una justícia
a nivell també
de tribunals constitucionals
que no saps mai
a qui poden imputar
i a qui poden deixar d'imputar.
Doncs, clar...
La primera pedra
de la desconfiança en el sistema, no?
Sí, sí, exactament.
Clar, igual dic alguna cosa d'aquestes
i algun diber de torn, doncs...
S'ha trencat una tradició
amb el tema del president
de la Generalitat
i com apuntava l'Àngel,
també s'ha trencat la tradició
dels medicaments gratuïts.
Aquesta setmana
anem parlant en totes les tertúlies
perquè el caos que hi ha
al voltant de les farmàcies,
de les oficines de farmàcia
i dels usuaris
és realment monumental.
Tornem a recordar
que dissabte passat
es posava en marxa
l'euro per recepta,
aquesta taxa del govern de Catalunya
que ha provocat
alguns problemes informàtics
en dies i en moments puntuals
i que està, en fi,
provocant un cert malestar
o molt malestar
a les oficines de farmàcia.
Però és que ara
a partir de diumenge
tenim el copagament sanitari
impulsat pel govern central
que fa que a partir de diumenge
els pensionistes
també hagin de pagar
fins a un 10% dels medicaments
i després la resta de la població
en funció de les seves rendes
doncs pagarà un 40, un 50,
un 60% dels medicaments.
I a més a més
tenim aquesta setmana
la llista que ha donat la ministra
i que a partir de l'1 d'agost
queden fora del finançament públic
més de 400 medicaments.
Àngel, estàs bé de salut?
Bé, vaig tirant.
Vas fent.
No sóc un que gasti
de moment encara molt en farmàcia.
Però què et sembla tot això?
Tinc altres persones
que sí que en gasten, no?
Vull dir, persones més grans
evidentment que tenen.
Jo, a veure,
jo que tinc un cert contacte
amb la farmàcia,
perquè tinc una parenta farmacèutica,
vull dir,
jo el que veig és que
és una mica inexplicable
que s'hagin convertit
en oficines de recaptació, no?
Vull dir,
amb tots els problemes informàtics
de gestió
i a més a més
que hagin d'aguantar,
diríem,
les ires
de la clientela,
perquè és així, no?
Vull dir el cavall,
escolta'm i tu,
i quan et va tocar pagar
i per què?
I escolta'm,
jo llavors vinc aquí
per assessorar
quin medicament
te pots prendre
o el que et convé
o si et faig
una fórmula
o el que sigui,
però no pas per...
i això ja em penso
que és una mica depriment.
Jo realment veig
que la gent de les farmàcies,
els farmacèutics,
estan en una situació
de depressió.
Però l'Europa recente,
per exemple,
et sembla una taxa oportuna?
Mira,
el de taxa oportuna
és un tema econòmic,
això ja ho sabem.
Jo, el que sí,
estaria a favor,
i això ja fa temps que ho diem,
és del malbaratament
dels medicaments en general.
Això sí,
un tema que sí,
que s'hi hauria d'atacar
perquè, escolta'm,
a veure,
què és el que es fa molt bé?
Per què?
Per què tenim tantes farmacèutiques
que...
els genèrics i els no genèrics
és el mateix, pràcticament.
És a dir,
jo no ho sé,
jo no estic ficat en aquest tema,
però crec que el que s'hauria de fer
és un anàlisi
del que es malbarata
amb medicaments, no?
Oriol.
Sí,
conigui això bastant amb ell,
no?
Hem de veure què passa amb el primer...
Abans de...
És que això de l'euro per recepta
sembla bastant, no?
És com una...
És més un eslògan
que una mesura real, no?
Perquè euro per recepta,
què vol dir això?
Un euro,
és com els supermercats.
Què és això?
Llavors hem de veure
si tot aquest sistema en si,
si les farmàcies en si,
és un sistema ja que se sosté.
Perquè recorda fa uns mesos enrere
que hi havia molts problemes
amb el tema del pagament, no?
Del retorn dels diners a les farmàcies.
Això ja s'ha resolt.
Se suposa que a Catalunya sí,
però és veritat que, per exemple,
al País Valencia
i en altres comunitats autónomes
hi ha hagut molts problemes.
Com pot ser que un servei bàsic
així estigui ara al punt de mira, no?
Les farmàcies...
Realment el panorama és complicat,
és complicat perquè si les farmàcies
han de ser portades als diaris
vol dir que estem fumuts.
Rabón?
És que jo crec que el tema
és més complicat que l'euro.
L'euro és la conseqüència
d'una crisi que hem tingut,
però quan jo contra els farmacèutics
no tenen la sonau,
fan la seva feia i ja està, no?
Però el problema de fons
és tot el tema de les farmacèutiques famós, no?
El de les empreses.
No les oficines de farmàcia.
No les oficines de farmàcia,
les empreses,
és el que estava dient l'Àngel.
Realment penso que hi ha hagut
una subvenció d'aquesta gent,
d'aquests grans empresaris
que es dedicaven a fabricar i a vendre aliments.
Jo penso que s'ha subvencionat per part de...
Medicaments.
Sí, sí.
No és que has dit aliments.
Ah, has dit aliments,
però medicaments.
Sí, sí, sí, medicaments.
Medicaments.
Perdó.
Medicaments.
Clar, una disbauxa.
Però és que a més ho podem constatar
cadascú a la seva casa.
Clar, però això segurament
no ho resoldrem amb el deure per recepta, no?
Jo els medicaments me'ls he pagat sempre.
Jo soc autònom,
jo no tinc saludar social,
jo m'he pagat sempre els medicaments.
Clar, jo aquest problema, doncs,
el veig cada dia.
Si m'he de comprar el que sigui,
doncs m'ho he de comprar.
Però clar, veig altra gent.
Jo, per exemple, la meva àvia,
ho he de dir,
la meva àvia,
em pàl reposi,
doncs tenia una col·lecció
de gelocatils a casa
que era jo immens.
Però és que era,
clar, teníem el de cap,
quedant a la farmàcia,
doncs una capsa de gelocatils,
per dir alguna cosa.
Si jo tinc un armari
ple de gelocatils,
dic, avi, on vas amb tot això pel món?
L'otípic,
que et trobes malament,
doncs prenguis aquests 24 sobres,
però només 3 dies.
Escolti, perquè avui 24 sobres,
si només n'hi ha de prendre 3 dies,
doncs ho faven allí.
Hi ha alguna persona
que està venent 24 coses
quan només necessito 3.
Per què m'ho feu a això?
Clar, això ens porta al debat
sobre les dosis petites,
que es proporcionin dosis petites
i no capses amb 30 pastilles
quan només n'has d'utilitzar 4.
Exactament.
I per què subvencionar amb això?
Això ho estan pagant.
Clar, però això no ho resolem,
teòricament,
amb tot aquest tema,
de la taxa i del cofinançament.
El segon pas seria dir,
escolti, estic constipat o no sé què,
i vas al metge,
mira, vostè li recepto
això que s'ha de prendre
durant 4 dies.
I quantes pastilles són 4 dies?
12.
12.
Me'n dóna 25.
No, no, jo 25 no en vull,
només no vull 12.
El detall.
Clar, sí.
No?
Sí, sí, però clar.
Aquesta seria una segona part, no?
Ara no està, ara ja està fet això.
Però clar, tirem una mica enrere,
preguntem per què s'ha fet això d'aquesta manera.
Home, però això encara es podria canviar, no?
Potser, el que passa és que això sí que correspondria
a les multinacionals, no?
I el fet que paguin per primera vegada els pensionistes,
què?
S'estan trencant d'alguna manera
tota una sèrie de tabús o de mites
sobre l'estat del benestar
amb aquestes decisions?
És l'europeització o la xinetització
del benestar social que hi havia fins ara aquí, no?
I llavors, el lloc més fàcil d'esgarrapar
és el lloc on els pressupostos de l'Estat
pugen més diners, segurament.
Vull dir, el segon pas podria ser que fossin les pensions.
Vull dir, si està passat a Grècia, passat a Portugal,
no ho sé, vull dir, millor que no passi, no?
Però una mica és el lloc on és fàcil d'esgarrapar, no?
Clar, però la pregunta és, disculpa,
la pregunta és, tots els pensionistes són iguals?
Aquesta és l'altra història.
Això ho discutiu quan parlàvem del bus,
del bitllet del bus, per exemple.
Sí.
Vull dir, potser hi ha pensionistes que es poden permetre luxe
de no pagar-se molt més del que qualsevol altra persona
que està treballant fins i tot.
Està treballant fins i tot.
Hi ha pensionistes i pensionistes.
Oriol?
No, si som capaços d'idear un sistema informàtic
de pressa i corrents que després no funciona,
també potser aquestes qüestions s'haurien d'haver abordat, no?
És que tot s'ha fet molt precipitat,
i a nivell informàtic, doncs, en fi,
sembla que els farmacèutics fins i tot s'han hagut de...
d'especialitzar en qüestions aquestes per...
I a més, ells apunten que a partir de diumenge
pot ser realment un caos,
perquè tindran tota la informació,
tots els farmacèutics de tot Catalunya,
de tots els usuaris de la sanitat,
de la seva renda,
i que, per tant, en funció de la seva renda,
hauran de pagar més o menys per un medicament?
Aquesta és la gran qüestió,
la gran angoixa que preocupa els farmacèutics, no?
No sé si això no va en contra de la Lothar,
de la llei de...
Això no ho sé.
De la llei de...
De protecció de dades.
El que sí que és curiós és que totes aquestes dades
les té Hisenda.
Hisenda ho té tot això.
Hisenda no ho comparteix.
Aquesta és una altra cosa en la qual...
És un altre debat, ara n'hi vull entrar amb això.
Per què Hisenda no comparteix totes aquestes dades
amb la resta de les administracions?
I d'una punyatra vegada fem la famosa finestreta única.
Tot ja.
Amb la ciutat social.
Per exemple.
Amb la ciutat social,
o a l'hora d'embarcar determinades empreses,
o el que sigui.
Ha de ser així.
Hem de funcionar d'aquesta manera.
Hi ha hagut, per cert, alguna persona,
aquests dies poques,
però que s'han declarat insubmisses
a pagar aquest euro per taxa.
Això el que provoca és que has d'omplir un formulari,
et denuncien,
és una mica com allò del no vull pagar de les autopistes,
i suposo que després,
com que l'euro per recepta
s'aplica com una taxa,
com un impost,
si tu no el pagues,
doncs l'administració després et ve al darrere
reclamant aquest impost amb un recarregut.
Però clar, és fantàstic, no?
Que l'administració et vingui al darrere
i es reclami un euro més el 20% d'aquest euro.
És genial.
Ho trobo fantàstic.
Ho trobo un motiu d'insubmissió.
Allò, doncs, és que jo perquè ja me'l pago tot, no?
Però és que si no diria no vull pagar,
també, doncs que vingui a l'administració,
que vingui a tota l'administració,
tot el formulari de l'administració,
es posi en marxa tota la maquinària
i em reclami aquest euro amb un recàrrec de 20 cèntims.
Aquest és un fenomen d'estudiar,
això del no vull pagar que s'està estenent
i que, clar, comporta una sèrie de conseqüències,
no?, administratives, etcètera, no?
És un fenomen...
Dóna feina.
Dóna molta feina.
Està generant activitat.
Són fenòmens minoritaris,
però creuen que tant un com l'altre,
que potser no tenen res a vora
el tema de les autobícies,
ho veurà el tema que ha sorgit
de forma anecdòtica gairebé,
el tema de les farmàcies,
però creuen que demostren, no?,
això un estat latent de...
Anava a mirar l'àngel parelló del jubilat d'inquietud
o d'intignació de dir
és que això ja no es pot aguantar.
Bueno, hi ha situacions en què la gent ja es comença...
Jo crec que a més ens anem conscienciant.
Hi ha el tema aquest dels avis grocs, per exemple,
no?, vull dir que ocupen...
Hi ha uns certs fenomenes...
Els ja plautes, no?,
que van, per exemple, fins i tot a oficines bancàries.
Sí, sí.
Això vol dir que la societat s'està conscienciant
de que avui ens estan prenent el pèl d'alguna manera.
En el cas de Catalunya, a més, recordem que, clar,
tindrem, i tornant a la sanitat, l'euro
i el copagament que augmenta a partir de diumenge,
és a dir, doble pagament.
Alguna cosa més sobre aquesta qüestió?
I a banda, aquí a Catalunya tenim el tema de la justícia,
que ja es paguen unes taxes,
que van entrar en vigor, crec, el març...
El maig, l'1 de maig, el 2 de maig.
Unes taxes, és a dir, tu vols presentar una demanda
o un recurs, ja està, pagar una taxa.
És a dir, ara, per exemple, si tu tens una sentència
en primera instància que t'és desfavorable
i vols presentar un recurs, has de pagar una taxa de 120 euros
per poder presentar el recurs, més 50 euros,
una altra taxa, és a dir, ja són 170 euros,
vas i, dèiem, pagar l'advocat i el procurador.
Però la primera taxa ja existia, no?
Ja existia, sí.
Però també fa un any que es va posar aquesta primera taxa.
O puc ser més, ara no recordo.
Perquè tenim dues taxes aquí.
T'han passat les ganes de moltes coses.
Doncs si volen sumar més coses, més taxes, avui,
si no vaig errar, també es coneixeran les taxes universitàries, finalment.
Avui el govern amb les universitats catalanes
decidirà el tant percent d'augment de les taxes
que sembla que també serà important.
Què n'has de dir, Ramon?
No, no, ja està, ja està.
Som un país taxat.
Taxat, no?
Totalment.
Tenim un país enmig de la crisi.
Aquesta matinada, per ser amb aquestes reunions
que fan a nivell de la Unió Europea,
sembla, es desprèn del que diuen els mitjans informatius,
que finalment es podria recapitalitzar o rescatar directament la banca.
Ja sabran els oients, en fi, tot aquest debat de les últimes setmanes
a partir del famós rescat, que no era rescat,
i la polèmica de bànquia, el rescat de la banca espanyola,
el que volia el govern espanyol és que es rescatés directament la banca,
sembla, Àngel, que es rescataria directament la banca,
et diuen, eh?
I que Alemanya hauria acceptat aquesta proposta
que vindria d'espanyols i italians.
Tu creus que això és millor que passar el rescat de la banca
a través del govern espanyol?
Home, ja no n'entenc massa, però suposo que això el que afavoreix
és el deute públic, tenint en compte aquest país,
vull dir, realment el gran problema és el deute privat,
és a dir, en tots els respectes,
aquells senyors que se senten a la tribuna del Bernabéu
que tenen grans constructores i coses d'aquestes,
són les persones més endeutades d'aquest país,
i els bancs.
Si la deute aquesta la passem com a responsabilitat de l'Estat,
suposo que la malfiança de la gent que ens hagi deixat diners
augmenta, sense fer-ho d'una manera simple.
En canvi, si realment tu només tens la deute pública,
que és relativament baixa respecte a altres països,
i fins i tot respecte a Alemanya, crec que és més baixa la d'Espanya,
doncs no ho sé, vull dir, crec que pot ser millor.
Jo amb això, i abans ho comentàvem fora d'aquí,
jo començo a notar alguns signes d'un cert optimisme,
sense ser optimisme, en el sentit que veig que potser a la força
anem cap a una construcció d'una Europa diferent,
és a dir, el tema que es parli d'un superministre d'Economia,
que es parli d'unificar els temes fiscals...
Unió fiscal, unió bancària i en definitiva unió política,
o més unió política.
Tu creus, sí, veus signes d'optimisme?
Bueno, en aquest sentit, jo crec que...
Bueno, anem caminant.
Jo diria que potser no hem tocat fons,
però potser ens hi acostem, no?
Vull dir que potser a partir d'ara es pot remuntar una mica, no ho sé.
Oriol, quina impressió tens?
Jo espero conèixer la lletra petita
d'aquesta capitalització directa dels bancs, no?
Saber si es posaran condicions
perquè les entitats es reestructurin d'una vegada, no?
Es liquidin, si s'han de liquidar les que no siguin solvents,
i sobretot que aquests diners acabin arribant al...
Crèdit.
Arribin al crèdit, eh?
Que les petites i mitjanes empreses d'aquest país
tinguin, per fi, diners,
que tinguin liquides al circulant per poder funcionar.
Si no solventem això, no haurem arreglat res.
Ramon, quina impressió tens?
Jo estic molt desconcertat, de veritat, ho dic sincerament.
Estic molt desconcertat perquè les notícies...
És que ja no sé si la informació que rebo
és desinformació que em volen fer arribar.
Aquest és el problema.
Ho dic francament, eh?
Vull dir com un ciutadà...
Perquè n'hi ha massa informació, també.
Ens arriba tantes coses, no?
Però miro de llegir, doncs, de veritat,
una sèrie de premsa que penso que és solvent
o penso que és contrastada i tot això,
no diré noms ni molt menys,
però és que tinc la sensació que...
Ai, llegia, per exemple, que els empresaris deien
que si sortim de l'euro no passa absolutament res.
Llavors tu llegeixes això,
mires de pensar una mica entre línies i dius
ostres, això és que va maldat,
és que això és que sortiríem de l'euro.
I ens estan dient...
Llavors, aquesta nit, in extremis,
i en aquests pactes es veu que s'ha imposat
una mica el raonament d'Anglaterra...
Ai, perdó, de França, Espanya i Itàlia,
que el Rajoy fins i tot s'ha sortit amb la seva,
això sembla, recolzat per França i per Itàlia,
que hi ha un trencament entre el nord d'Europa
i el sud d'Europa,
però, bueno, que sembla que va per aquí.
Jo el que penso, i veig una miqueta més enllà,
si em permeteu, és que tota crisi,
greu com la que estem vivint ara,
ha de comportar un canvi de sistema.
Perquè això tradicionalment, històricament,
ha estat així.
Crisi, canvi de sistema.
Aquesta crisi que estem tenint ara
encara no està comportant un canvi de sistema.
Perquè el canvi de sistema
no vol dir pujar una taxa,
fer pagar més cara la gasolina,
fer pagar, retallar el sou dels funcionaris,
no, això no és un canvi de sistema,
això és putejar la gent,
perdoneu l'expressió.
El canvi de sistema vol dir,
veritablement, aquesta democràcia
que ens estan fent veure que tenim,
la tenim,
realment calen 165 diputats,
realment calen 27 regidors en un ajuntament,
això és un canvi de sistema,
realment calen consells comarcals,
diputacions i generalitats i tot això,
realment els bancs han de fer la feina que fan,
això és un canvi de sistema.
Això és un canvi de sistema.
I això és cap on no anem.
En qualsevol cas,
i com que la banca és segurament protagonista
de la reunió de moment que estan fent els líders europeus,
tenen també la sensació,
i l'Àngel que ja ha treballat durant molts anys en aquest àmbit,
que s'ha perdut molt la confiança del ciutadà
respecte també a la banca,
clar, parlem de la desconfiança respecte a la classe política,
però respecte a la banca,
amb tot l'escàndol de bànquia
i d'altres entitats financeres?
Mira, abans el delegat d'una oficina d'una caixa o d'un banc
era un amic.
Nen,
que vol que aquest on t'ho poso,
on t'ho poso,
o nena,
no?
I ara s'ha convertit en un enemic,
a veure en què m'enganyarà i tal,
però per altra banda,
jo l'altre dia sentia a nivell polític
aquí comentaris sobre aquestes gestions
dels consells d'administració i tot això.
Home,
jo aquí he estat de puc assegurar
que als consells d'administració
hi havia polítics,
hi havia sindicalistes,
i jo tinc impressions de gent
que sortien de la reunió del consell d'administració
que deien,
quin rotllo ens ha fotut el teu jefe avui?
Dues hores de reunió.
vull dir que n'hi ha hagut
una irresponsabilitat
perquè es pensava
que els consells d'administració
eren un lloc on s'anava a cobrar una dieta,
no un lloc on se decidien coses importants.
I ho entenien?
Ho entenien aquests?
No,
aquest és l'altre problema,
vull dir,
en un consell d'administració
de 18 persones o 19,
si n'hi havia un o dos
que s'entraven de la història,
vull dir,
això ho hem de dir,
em penso.
La politització dels consells d'administració.
No,
i tenim sort que a Catalunya
no hi ha hagut aquesta politització excessiva.
Jo recordo el cas de Caixa Tarraona
que el tema més conegut
és el tema de Port Aventura,
que hi va haver potser
unes pressions de la Generalitat
en aquell sentit i tal,
però, clar,
si parlem de banca
o de Caja Madrid
i tot aquestes d'això,
allò sí que era una politització
que els polítics decidien
on s'havia d'invertir,
on s'havien de donar diners.
Sí, clar,
de fet el gran forat de banca...
Això ja t'ho puc assegurar
que aquí a Caixa Tarraona
això no havia passat.
Aquesta desconfiança, Oriol,
respecte al sistema financer,
tu l'observes també?
Jo crec que és creixent,
és creixent,
perquè les inputs
a les notícies que tenim
són negatives contínuament
i a més no és que siguin notícies
que en tenim exemples
en la vida diària,
no?, d'aquestes...
Un seguit de...
Per no donar noms, ara,
però un seguit de productes financers
que...
Sí, sí,
les participacions preferents.
Les participacions preferents.
Entre altres, sí.
Perquè, a més,
l'Àngel Puig es recordarà millor
que fa dos anys
de la fusió de Caixa Tarragona
amb Caixa Manresa
i Caixa Catalunya,
només dos anys, diria,
se'n recorden, no?,
dels debats que hi havia aquí
al voltant del nom,
que perdíem el nom
de Caixa Tarragona,
del que significava.
Llavors...
En dos anys,
com ha canviat tot el panorama
i la situació
de Caixa Tarragona
i de Catalunya Caixa.
En aquella època
hi havia gent
que encara es podia
permetre ser romàntic, no?
Ara això ja ha desaparegut,
diguem.
No, però era molt divertit
que llavors, vull dir,
es parlava de la mà de gestió
de la Caixa d'aquí,
tal i qual,
i ha empatat absolutament
totes les caixes del país.
O sigui que, vull dir,
era una dinàmica
que es portava
i amb una pressió tremenda
dels bancs,
també, vull dir,
dels grans bancs.
I només cal que mireu
certs foros a internet
per veure que
aquesta desconfiança
van augmentant, eh?
Hi ha molta gent
que està mirant
que si es pot obrir
comptes a Suïssa,
amb quines condicions, etc.
I quan dic molta gent...
No, i una mica
la situació que viuen
també els empleats de la banca,
una situació molt desagradable.
A més a més,
d'angroixa, no?,
i de pressió, m'imagino.
Sí, perquè a més,
més fusions,
voldrà dir també més llocs...
No, però ja és per la forma
de treballar,
és a dir, no...
Vull dir,
la majoria de gent
el que volen,
voldrien que aquesta solucionació
com sigui,
es pot dir,
si va al carrer,
va al carrer,
però,
escolta,
què ha de vendre,
com ho ha de vendre,
com...
Vull dir, no ho sé.
Ramon,
què vas a dir?
El de les empleats
és claríssim,
és a dir,
a l'empleat li diuen
tu col·loca aquest producte.
A vegades la mateixa ignorància
de l'empleat
feia col·locar aquest producte,
perquè li diuen
que aquest producte era bo.
i la bona fe
de l'empleat
es veu
que aquest producte
no sols el col·locava
el veí del costat,
sinó que el col·locava
la seva pròpia família,
perquè, per exemple,
amb el tema
de les preferents,
molts familiars
d'empleats de banca
han quedat,
de caixes,
han quedat enganxats,
vull dir,
no hi havia mala fe
per col·locar
per part de l'empleat.
A mi li diuen,
escolta,
cobraràs aquesta comissió
per col·locar-lo.
És la política d'objectius.
Exactament,
la política d'objectius
i jo col·loco això
i ja està.
Vull dir,
hi ha un paio a dalt
que ha pensat
que s'ha de col·locar
aquest producte
i aquest producte
és un producte tòxic.
Doncs anem-nos a carregar
aquesta persona.
Això, per una banda,
la desconfiança de la gent
no se'l suïssa,
sinó en comprant caixes fortes.
O posant els diners
sota la rajola.
O posant els diners
sota els avis.
Però clar,
és greu això.
És greu que arribem
a aquest extrem de coses
de dir,
és que ja no puc ni posar...
Ja no cal que em doni res
perquè pel que tenim...
Això ens portaria
un debat molt més ampli
sobre la desconfiança
en general de la població
respecte a tot,
no?
El sistema financer,
la classe política,
les principals institucions...
Però, en fi,
no ens aprimim massa.
Acabo la tertúlia
amb un apunt local castellé.
La colla jove
anirà a Sant Fèlix.
Àngel Conesa,
que és dels xiquets de Tarragona.
Felicitats
i recordar
que els xiquets de Tarragona
també aniran
per tots sants a Vilafranca.
És a dir,
que dues colles tarragonines
aniran a les dues diades
més importants
de castells de Vilafranca.
L'any passat nosaltres
hi vam fer la tripleta màgica
a Vilafranca.
Enguany intentarem fer-ho.
I felicitats
als xiquets de Tarragona,
a la jove,
dels xiquets de Tarragona,
perquè crec que han estat
bastant en pugna
amb la jove de Valls
en aquest sentit.
Jo crec que per rànquing
els tocava els de la jove,
d'alguna manera,
del rànquing de l'any passat,
malgrat que els de les joves
de Valls
s'han esforçat
per intentar
al començament de temporada
millorar la seva situació.
Tu creus que la decisió és justa?
És a dir,
que es decideixi
en funció del rànquing
ni no de la tradició històrica
que sempre han anat
les joves de Valls?
Bueno, això de la tradició
ja n'hem parlat abans.
No vull la tradició
que existeixi fins que es trenca, no?
Allò dels medicaments
o allò del bus del president, no?
Sí, de fet,
la jove, em penso
que hi havia anat un any.
Sí, sí, hi havia anat un any.
Ramon, tu ets casteller
o aficionat?
No, jo aficionat m'encanten,
però de tota la vida.
Jo crec que la tradició
es trenca
quan vas a caçar elefants.
Vull que ens entenem?
Sí, però està bé
que vagi la jove de Tarragona
millor que la jove de Valls?
Ho trobo fantàstic, clar.
Sempre abans una colla de casa.
I a més que s'ho mereix,
no sols això,
sinó que s'ho mereix.
Oriol, tu segueixes els castells o no?
Segueixo d'aquella manera,
no soc molt aficionat.
I què et sembla
aquests debats, allò a vegades
de rivalitat entre...
En aquest cas seria
entre Tarragona i Valls.
Al final, jo crec que
aquest és un tema
que s'ha de preguntar
també al propi aficionat, no?
Si al final està més content
amb una colla o amb l'altra, no?
En benefici de l'espectacle.
Quina aportarà més?
Això és el que s'ha de veure.
Això del pactisme polític
entre colles que existeix,
suposo que és necessari...
Això funciona una mica així, vull dir,
a veure, jo no estic massa ficat
ara en el món d'això,
però sí que m'arriben inputs
que la jove de Valls
i la jove de Tarragona
abans eren molt amigues
i que ara han deixat de ser amigues
i que l'amistat ha anat
cap a una altra colla de Valls
i suposo que les presions
els administradors també deuen ser
com n'hi han hagut de...
Sempre hi ha presions polítiques
en aquestes coses.
És com qui va a Nova York
o qui va a fer castells
o no sé on.
Per quines raons?
Ja estàs...
Clar, perquè van els castells
de Vilafranc
i no van altres colles, no?
A Nova York.
Sí, però vull dir
que aquest és una afició
que només...
I per què això, pregunto?
No ho sé.
Ramon, això
deuen ser trames oscures.
No ho sé, vull dir...
Qui decideix, no?
Et preguntes.
Qui ho ha decidit això?
Qui ho ha decidit?
Suposo que al final
decideix la Generalitat, no?
En aquest cas,
però vull dir, suposo que qui té més...
Són verds,
els de la Generalitat són verds.
Ecològics.
Oriol, què estaves dient?
Perdona, que acabem.
La veritat és que no...
T'havies perdut.
T'havies perdut.
M'he perdut ara.
M'he perdut ara.
Però en qualsevol cas
et sembla que pot portar
molta polèmica, això?
No, jo crec que no.
Jo crec que no.
Jo crec que no.
Ja veurem el que diuen
les joves de Valls, eh?
Que no deuen estar gaire contents.
No, perquè jo crec que
ells han fet un gran esforç
al començament de temporada.
Vull dir, realment,
ahir per Sant Joan
van fer la tripleta,
encara que aleshores
els hi va caure
un 4 o 4,
però
ells s'han esforçat
per mantenir-se.
10 segons.
Sí, en tot cas,
que aquest és una afició
que només trencarà
el mainstream,
diguem,
que només arribarà,
diguem,
a un gran públic,
a una gran massa
de gent,
si tot es remena
en la mateixa direcció.
Acabem parlant
amb aquest apunt castellà
sobre la rivalitat
també entre les colles
i a propòsit
de la notícia
que la jove Tarragona
estarà per Sant Feliç.
Una tertúlia
que avui hem compartit
amb l'Àngel Conesa,
el Ramon Maria Sanz
i l'Oriol Margalef.
Malgrat tot el que hem comentat,
bon cap de setmana.
Gràcies.
Que vagi bé.
Igualment.
I fins la propera tertúlia.
Bon dia.
Gràcies.