Ai, que avui tancarem la setmana
pel que fa matí de Tarragona Ràdio.
Bé, com a homòlogos, David Serra, bon dia.
Hola, estic aquí, soc jo.
Ets tu, espera que et toco.
Deixa'm que et toqui.
Soc real.
Tenim el David aquí als estudis.
Toca'm un altre cop.
Vinga, va.
Sí, encara ets real.
Podeu venir, fans del David Serra,
a veure-ho, que està físicament aquí als estudis,
a l'Avinguda Roma,
però podeu escoltar-lo, sobretot,
que és el que interessa.
El David és l'especialista en cinema
i quan ell ens falta, mira, jo t'hi vago.
Però quan ell hi és, parlem més en propietat.
Parlem de les estrenes que, escolta,
amb visió comercial van començar divendres, dimecres.
Dimecres al vespre.
Doncs sí, tenim aquí un fut i me de pel·lícules.
A més, s'estrenen pràcticament totes,
això sí que ho puc dir.
Aquí a Tarragona.
A veure, si voleu, comencem parlant
de les estrenes de la setmana,
encara que sigui ràpidament,
i després el David ens explica,
o ens dóna la seva visió,
de dues o tres pel·lis que ell ha vist darrerament
i que, doncs, així acabem de tenir la seva opinió.
Una pel·lícula que m'ha surt al cap damunt de la llista
i que crec que és a 100% d'acció,
es diu Sintregua, End of Watch.
Aquest seria el títol en original.
La signa David Ayer,
jo no en sé gran cosa més, això s'hi ha vist el trailer,
i m'ha confirmat el que diuen les crítiques,
que és una pel·li d'acció i que té sempre la sensació
que els protagonistes, que són dos policies de Los Angeles,
han de prendre mal en qualsevol moment.
Vull dir que la troben molt realista.
Hi ha moltíssima acció i així fa patir,
fa patir perquè són polis de Los Angeles,
que s'enfronten o queden marcats per una trama
de narcotraficants, que els busquen...
Sí, sí, sí.
És un patir continu, eh?
A veure, jo tinc moltes ganes de veure aquesta pel·lícula
per dos motius.
El principal és pel seu director,
que va ser el guionista de Training Day.
El thriller d'Antoni Fukua.
Va ser el guionista, a més, el va escriure ell.
I és una persona que, bueno,
com a director ha dirigit Vides al Límit i Duenys de la Calle,
que és el que sembla que el cinema publicià,
que és la seva especialitzat,
s'ha especialitzat en aquest gènere,
i ho fa francament bé.
O sigui, podríem dir que és un guionista director
amb una gran capacitat a l'hora de transpuar
tota la violència d'aquests carrers plens de delinqüents,
bandes, drogadicció, tràfic de drogues...
Ho fa d'una manera...
Mai és avorrit,
o sigui, és un especialista en un cinema d'acció,
com diria el mateix títol,
sin tregua, no?
O sigui, el que m'ha sorprès
és una miqueta el joc aquest
que vol intentar explicar una història,
de moment fent-nos els personatges protagonistes,
aquests dos policies,
accessibles, diria fins i tot simpàtics,
agradables, tenen una vida familiar,
però després, clar...
Xulescos, però agradables.
Sí, que no deixa de ser personatges
que en un moment donat podem sintonitzar com a espectadors.
Clar, per això pateixes més encara, no?
Clar, però després trenca una miqueta aquest joc
i es fa veure que al carrer
hem de transformar-se,
i moltes vegades no d'una forma
que nosaltres diríem èticament responsable.
Clar.
El que és de valorar
és el fet que tinguem el Jack Gyllenhaal,
que és un actor destacable
i que està pujant moltíssim
dins del rànquing de bons actors,
de papers secundaris
a papers de gran protagonista.
I després, doncs, bueno,
a veure,
l'acció de la pel·lícula
doncs sembla,
per el que hem vist al trailer,
jo encara no l'he vista,
però això ho deia,
de les ganes de veure,
que no es decepcionarà.
O sigui,
que aquest llindar
entre el que és
un llenguatge políticament correcte,
bonic,
doncs no ho trobarem,
estarem sempre al límit,
al límit del que realment
nosaltres consideraríem
el comportament ètic de la policia.
Una pel·lícula,
bueno,
que està bé,
que l'acció violenta,
això sí que previsem,
amb molts trets,
però clar,
per si us agrada,
es veu que dins del gènere
escolta molt bé.
I bueno,
ja està,
és una pel·lícula a descobrir.
jo la penso veure segurament
aquest cap de setmana.
T'agraden a tu
les de gènere de policia,
que tot això ja és un gènere,
no?
A veure,
jo tinc,
amb el gènere policiac,
jo soc un aficionat
al thriller.
No, no,
però avui dia de policies,
aquestes pel·lis
queden dos policies,
de patrulleros.
Que soc sincera,
em cansen una mica.
Jo soc dels que he arribat
una mica a avorrir
aquest gènere.
Potser aquesta t'ha redimirà,
eh?
Aquesta és l'esperança
que tinc.
Com a crític,
doncs bueno,
valoro molt aquest gènere,
que a vegades el joc comú
és tan comú
que és difícil
de triar una pel·lícula
que realment marqui
la diferència
i puntualitzo.
Normalment són pel·lícules
que els directors
i els guionistes
coneixen perfectament
del que estan parlant.
Aquest director,
el David Ayer,
com a guionista,
va donar una bona mostra
de capacitat dramàtica
a l'hora de treure-li suc
a un gènere
que per mi està molt,
molt metxucat.
Parlem ara d'una pel·li
també d'acció,
però durant aquest tipus d'acció
ens traslladem a Colòmbia,
l'any 2007,
basada en fets reals,
diuen,
en què doncs sembla
que ja ho...
Llegeixo la sinopsi
de l'argument,
diu que el món sencer
està esperant
que a Colòmbia,
a través d'una operació especial
i tal,
les FARC,
les forces guerrilleres
de les FARC,
alliberin un nen segrestat.
Aquest nen,
que és una mica
l'esperança
de la pau colombiana,
per dir-ho així,
doncs cau en mans
d'un home
que representa
un pagès,
que l'ha de treure
amb vida...
Fa patir,
fa patir, eh?
Lluís Tosar,
que es posa en un paper
que jo crec que és fantàstic.
Bé,
Lluís Tosar és un
tot terreny,
o sigui,
el que veritablement
m'atrau d'aquesta pel·lícula,
més enllà de la interpretació
de Lluís Tosar,
és que el director
també és un bon coneixedor
del gènere polític,
del cinema polític.
Va fer dues pel·lícules,
totes les dues les he vist
i totes m'han agradat,
potser més la primera
que la segona,
però això són per matisos,
o sigui,
pel·lícules fermes
des del punt de vista
de la producció local,
que és el Miquel Cortoll.
Es va dirigir El Lobo
i l'altra pel·lícula
era la dels Gal.
La dels Gal,
mira,
què vols que et digui?
No em va...
no la vaig trobar
tan sucosa
com la del Lobo,
que a més tenia
el Noriega,
em sabia Noriega,
però el tema
de l'esfas colombiana
i el narcotràfic
se m'embarreja tot
amb aquest cap meu.
Doncs, bueno,
aquesta pel·lícula
bàsicament és el que has dit tu,
el tractament
que li dona el gènere
és d'odissea personal,
vist des de un punt de vista
d'un camperol.
De fet,
es diu Operació E,
que no hem dit el títol,
i de fet,
cinema polític
fins a cert punt,
perquè en realitat
veient el tràiler
dius que és una pel·li d'acció
que passa a Colòmbia
i a l'Esfarc,
però d'acció
de patir,
de patir,
d'un bebè
que l'han de treure d'allí.
La veritat és que
no m'havia mirat la cartera
però em fa ganes
de sortir d'aquí
corrents de la ràdio
i apagar ja començar
la sessió
una darrere de l'altra
perquè se m'acumularà
la feina, tu.
O sigui,
aquesta també la vols veure,
eh?
Sí, aquesta també.
A veure què et sembla
aquesta que parlarem ara
que es diu
Un buen partido,
és una pel·li
que està plena
de grans estrelles
de la pantalla
fent el que aprenent
jo diria
que és una mena
de pel·li simpàtica
fins i tot
amb un regustet
allà de pel·lícula americana
que dius
Gerard Butler,
Jessica Biel
però després
Catherine Zeta-Jones
i Uma Thurman
fent Dennis Quaid
fent secundaris.
Aquesta pel·lícula
a veure,
no és la pel·lícula
que em faries
sortir corrents
d'aquí de l'emissor
m'hi quedaríem
tu a prendre un cafè
abans de veure-la.
El que sí que és veritat
és que tenim
la Uma Thurman
tenim la Catherine Zeta-Jones
tenim també
la Jessica Bell
i el Gerard Butler
que és un actoràs
i que fa papers
últimament
no diré notables
però que
és un bon partit
és un bon partit
des del punt de vista
audiovisual
com ho deia el títol
i a veure
saps què passa
que és el tipus
de comèdia
romàntica
meliflua
d'aquestes pel·lícules
tan vistes
i tan...
A veure,
argument
el Gerard Butler
és un pare
que és un exjugador
de futbol
i llavors
torna
per recuperar
la seva ex
i el seu fill
i per fer de pare
s'involucra
a l'entrenador
de l'equip de futbol
del col·le.
Aquí la gràcia
de la pel·lícula
està una miqueta
que la discussió
per dir-ho d'una manera
ser l'objecte
de desig
de totes aquestes dones
té la gràcia
que cadascuna
és més d'una
que l'altra
i utilitzar
totes les tretes
per intentar portar-se
aquest home
a un bon joc.
Però al final
se l'emporta l'ex
és que ja ho sabem
és un tipus de gènere
que realment
no és que no m'agradi
perquè les comèdies
quan estan ben fetes
doncs són molt atractives
però
darrerament
Hollywood
no brilla
per l'originalitat
de l'hora
d'aquestes dones.
Diríem que és aquella
allò que diem a vegades
i fins i tot
despectivament
per anar a passar una estona.
Per anar a passar una estona.
Aquesta la veuré
a l'iPad directament.
Mira,
de la...
Ai...
Ja t'ho dic ara.
Abandonem el trailer
perquè és que ens queden moltes
de què parlar
si ho sembla però
podríem escoltar
si el d'una pistola
en cada mano
que aquí sí que hi ha
un repartiment d'actors.
Aquí aquesta podem parlar
i parlarem una miqueta més
potser
no m'estendrà gaire pel temps
però tenim el Cesc Gai.
Cesc Gai
és un del...
Per donar una manera
com ho diria?
Cesc Gai
és un director de Barcelona
com una capacitat
per explorar
el territori de la comèdia
i fer-ho d'una forma
diferent.
Què li hem vist?
ficció en la ciutat
són pel·lícules
comèdies de situació
comèdies una miqueta
jo no diré elitistes
algun companyment
ho ha dit
o ho ha asseverat
que és un director
una mica especial
des del punt de vista
que és un expublicista
és una persona
que té un determinat
una determinada visió
de la vida
i de la realitat
potser massa
entre cometes
elitista
però tampoc és veritat
una vegada vistes
les pel·lícules
jo penso que és una mica
com el nostre
m'atreveixo a dir
el Woody Allen espanyol
els seus protagonistes
tot i ser comèdies
i homes
no juguen a futbol
exactament
aquí seria la diferència
però
és una persona
que la veritat
sempre que ha vist
una pel·lícula seva
sempre ha sortit
amb uns bons somriure
aquesta és la d'anar
la d'anar a passar una estona
però potser
però una mica més lluny
una mica més propera
fins i tot
jo diria
que jo puc sintonitzar més
és el Woody Allen en català
però amb una
lleugeresa
que és molt agradable
a veure
el Ricardo Darín
el Javier Cámara
el Luis Tossar
un altre cop
la Candela Penya
l'Eduardo Noriega
l'Eonor Wadling
que feia temps
ara que no havia
Leonardo Sbaragli
Jordi Mollà
ostres sisplau
el Jordi Mollà
que feia molt de temps
que no ho recuperaven
amb una bona pel·lícula
tot això
són dones
però especialment homes
que tots
doncs bueno
els 40 anys
és una etapa
i cadascú
amb les seves carències
i les seves tonteries
estan tots una mica tontats
és una pregunta
que tinc que veure jo
perquè jo penso
que també estic una mica tontat
també ara mateix
doncs mira
escoltem el trailer
sí sí
perquè val la pena
val la pena
escoltar-ho i veure'l
perquè les cares que fan
les interpretacions
són brutals
brutals brutals
no?
bueno, vale, ya
por favor
decime lo que quieras
se va a afalar
solo que hubiera llevado
un paraguas
nada de esto hubiera pasado
nosotros hablamos
de cosas importantes
no como vosotras
tienes razón
nosotras
solo hablamos
de nuestras parejas
sí
porque sois idiotas
yo también
yo ahora
yo ahora tranquilo
yo ahora tranquilo
a mí no tienes
por qué mentirme
que yo no soy tu mujer
lo hemos pasado bien
estos años juntos
pero
todo tiene un límite
no se puede fumar
estamos en un momento
difícil de la vida
señora
m'encanta
aquesta resposta
diu
no sé poder fumar
fumar en una escala
diu
és un moment difícil
és una pel·lícula
que té una cosa important
que és verosímil
si no es veu que són molt naturals
són molt creïbles
són tots brutals
a veure
la gràcia d'aquesta pel·lícula
és que el guió
pel que sembla
tampoc l'ha vista
però francament
és una pel·lícula
que jo no descartaria
d'anar a veure
a una sala cinematogràfica
tot i que
és el tipus de cinema
que es pot veure a casa
ja saps que fa temps
que fem aquestes discussions
del cine
jo crec que molta gent
optarà per aquesta segona opció
malauradament
perquè
clar
el cinema va perdent
viabilitat audiovisual
després parlarem
de la vida d'epi
d'aquestes pel·lícules
fetes
per veure
en grans pantalles
i aquestes pel·lícules
que es parlen de la vida
en majúscules
i des d'un punt de vista
molt més proper
ens conformem
a veure-les a casa
i saps què passa
que al final
si no paguem per això
s'acabaran
o trobarem el canal
o trobarem el canal
que jo sempre vull dir
que el món
de l'audiovisual
ha de fer un replantejament
i clar
competir amb la vida d'epi
competir amb la de Cintregua
competir amb pel·lícules
com el Hobby
que arribaran setmanes
o los vampiros
fulgurants
aquests del Crepúsculo
que ja se n'ha acabat
ja estan
se n'han anat de les sales
o sigui
eren ocupes
de com a 15 sales
jo no ho sé
jo és que al·lucinava
perquè veia els protagonistes
per tot arreu
jo és que estaven
en totes les sales
mirant-te amb aquells ulls
que fan pena
perquè som uns vampiros
una mica
llastimers
no sé
sí sí
tristos
tristos
molt tristos
doncs a veure
escolta
trenquem una llança
sisplau
una pistola en cada mà
no sé
és gai
amb un repartiment
i una
la pel·lícula
simpàtica
no ben bé amable
però sí simpàtica
la va passar una estona
però una miqueta més
exacte
val la pena
segur
segur
després en tenim una de francesa
El xef
La receta de la felicitat
que també és mona
té molt bona pinta
és mona
la veritat és que clar
aquestes pel·lícules
en què es barreja
amb el Jean Reno
es barreja el món
de les receptes
aquí el Juanjo
es disfrutaria
perquè el Juanjo
tenia Juanjo
l'esperit del Juanjo
està per ahí
pululant per les Marcinos
i per tot això
doncs Juanjo
és de les pel·lícules
que ell aquí faria
un bon àpat
parlant d'ella
perquè com que
l'agrada molt la cuina
com a mi
però ell l'agrada
i la disfruta
a més filmant-la
és d'aquestes pel·lícules
on no se les perd
perquè parla de cuina
i surten receptes filmades
més encara
escolta però si vols
la setmana que ve
el truquem
sí
localitzem
encara que sigui
per aquesta pel·lí
exactament
sí senyor
doncs vinga
que ens queda poc temps
i jo sé que el David
a part de repassar la cartellera
volia
tenint d'haver ser
l'escena puros
i el doble del diablo
busqueu-les
exacte
jo volia parlar
de la vida de Pi
perquè és una pel·lícula
que a mi m'ha sorprès
m'ha sorprès
gratament
primer perquè visualment
és un encert
de pel·lícula
i francament
val la pena
des del punt de vista
audiovisual
el que explica la pel·lícula
és dur
és una metàfora
sí
és una autèntica metàfora
de la vida
de la vida d'aquest noi
amb un nom
clarament singular
no desvelaré res
perquè m'agradaria
que el que anés a veure
la pel·lícula
o llegís el llibre
o veure la pel·lícula
i a partir d'aquí
estem en un espectacle
audiovisual
amb tigres
sillas
vivents
animalots
el mar com a gran estrella
el cosmos
dins del mar
és una pel·lícula
visualment
frappant
sí
per a quines edats
doncs mira
la prova de foc ahir
anàvem a anar a veure
amb una nena
que té
sis anyets
que els explicava
el seu pare
el meu germà en concret
se l'explicava
com si fos un conte Disney
i la meva filla
té dotze
potser els nens
no captaran
tota la
la metàfora
que dèiem abans
però disfrutaran
visualment
amb un espectacle
que és
inconvencional
ja ho intuïm
pel trailer
ja ho dius
que la pel·lícula
ja ho dius
com a director
és discutible
no diré que sigui
una gran pel·lícula
però estic parlant
bàsicament
de l'apartat audiovisual
que és un cinema
que justifica
pagar una entrada
per allò que t'aporta
després
des del punt de vista emocional
doncs això
només
ja és molt
ja val la pera
tal com estan les coses
David
ho deixem aquí
i ho deixem bé
t'has quedat amb ganes
d'explicar més coses
no?
bueno
ja estic
mira
reserva't
reservaré per la propera setmana
per la setmana que ve
doncs ho fem així
i bon cinema