Sintoria de Tartúlia, matí de Tarragona Ràdio,
Tartúlia Política, aquest matí de dijous.
Avui amb regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
Maribel Rubio, regidora del grup municipal de Convergència i Unió.
Bon dia.
Bon dia.
També Josep Acero, regidor del Partit Popular.
Bon dia.
Bon dia.
I a la tercera convidada, esperem que s'incorpori de seguida,
Begoña Floría, portaveu del grup municipal socialista.
Avui tres veus polítiques per comentar diferents notícies d'interès.
Ara de seguida abordarem els temes més de l'estricta actualitat terragonina,
però és que déu-n'hi-do la setmana d'informacions d'impacte destacadíssimes,
l'actualitat marcada a nivell general per notícies de l'impacte
com l'expropiació de Repsol i PF pel govern d'Argentina
i l'impacte que això pot tenir fins i tot en una companyia
amb unes instal·lacions molt importants de Tarragona, com és Sant Repsol,
o també tota la polèmica al voltant del viatge i de l'accident del rei
i les disculpes que el monarca espanyol, el cap de l'Estat, va pronunciar ahir,
o també les mesures de sanitat que ahir la ministra va acordar
amb els diferents consellers de les comunitats autònomes,
unes mesures de sanitat que, bàsicament, el gran titular que ens deixen
és que per primera vegada també els pensionistes hauran de pagar
una part dels medicaments.
Temes, com dèiem, d'àmbit general, però que també ens afecten ràpidament,
que ens afecten a nosaltres, ràpidament els hi demano, molt breument,
als nostres contartulis les disculpes del rei per tractar-se d'un gest inédit.
Els hi semblen suficients per tancar tota la polèmica que hi ha hagut aquests dies
sobre el paper de la monarquia i sobre el viatge del cap de l'Estat a l'Àfrica
en plena crisi?
Els hi semblen suficients?
D'entrada més que admissibles i jo crec necessàries, necessàries no únicament
pel seu comportament a nivell personal, sinó pel que pot repercutir per Espanya
en la situació en què ens trobem, no?
I bé, com a mínim, doncs ha demanat disculpes, que ja és un gran què
i el que cal veure és ara com continuarà tot aquest debat que ha sorgit, no?
Creus que tanca el tema, les disculpes?
Jo crec que no, perquè és un tema que és una continuació de...
Jo?
Jo no soc monàrquic, no he sigut mai, no soc anti tampoc, eh?
Jo crec que les disculpes són correctes i jo crec que es ha de ficar ara mateix a treballar
perquè és el millor embaixador que tenim, que és el seu paper a Iberoamèrica
i la situació a Iberoamèrica, que ve per coses del passat, això de Repsol, no nos olvidemos,
ha de ficar-se a treballar ara mateix i les considero correctes.
En qualsevol cas, ara també li preguntarem a Begonya Flòria, que s'incorpora a la tertúlia del programa.
Begonya, bon dia.
Molt bon dia.
Parlarem de seguida de temes estrictament tarragonits, però també m'agradaria comentar ràpidament amb vostès
aquest gran titular que avui apareix a la premsa sobre les mesures de sanitat,
ahir després d'una llarguíssima reunió de la ministra amb els consells de les comunitats autònomes.
Més copagament dels medicaments, entre d'altres, per primera vegada els pensionistes,
encara que sigui només un 10% en alguns casos.
Inevitable, Maribel?
Jo crec que donada la situació en el context global, jo crec que és inevitable.
Si aquest 10% és lineal, em semblaria molt malament.
Crec que no, que aquest 10% no serà lineal.
Aleshores, el que cal analitzar és veure quin tipus de jubilat serà el que li tocarà pagar el 10% del medicament,
perquè és que actualment tenim jubilats o prejubilats que tenen un poder adquisitiu
com o més alt que algunes de les persones que treballen.
Aleshores, clar, no serà el mateix aquest 10% per un jubilat que percebi 600 euros al mes
que per un jubilat o un prejubilat que percebi 2.000.
I, per tant, bé, hem de veure de tots els raconets que es pot anar rascant alguna cosa
per mirar de salvar la nostra economia.
Bé, jo torno a el que sempre dic, encara que sigui reiteratiu, no?
Quan el president Mas té que prendre mesures a Catalunya dràstiques,
com tancar una planta d'un hospital,
o l'alcalde Ballesteros té que prendre mesures a l'Ajuntament,
o ara el president Rajoy té que prendre-les,
cap dels tres ho fa de gust.
Ho fa perquè la situació és la que és i no els hi queda un altre remei.
Això del tema dels jubilats, hi ha coses, lletra petita que s'ha de llegir,
com els parados que hagin esgotat, no els haurien de pagar, etcètera, etcètera,
el poder adquisitiu que diu la Maribel.
Jo per això destacaria una mesura que nosaltres hem ressaltat
en dintre de la sanitat que es va destacar ahir,
que s'acaba el turisme sanitari.
I això també és molt important,
perquè fins ara hi havia un turisme sanitari detectat,
i era una promesa electoral de París Popular acabar amb això,
i es ficaran les mesures perquè s'acabi el turisme sanitari.
Begoña, el tema de les mesures sanitàries?
A mi em preocupa moltíssim,
sobretot perquè ja és un triple pagament amb això que es va anunciar ahir.
Per una banda, paguem la sanitat tots amb els nostres impostos,
i per tant a Espanya hi ha aquest sistema universal,
i jo crec que boníssim des de fa molt de temps,
és un dret fonamental de la ciutadania.
Per una altra, la Generalitat ja ens ha anunciat i no ha retirat,
que ens farà pagar un euro per recepta,
i per tant en aquest sentit, des del Partit dels Socialistes,
en aquest cas ja s'ha demanat,
ja ho ha demanat el nostre primer secretari,
a la Generalitat que retiri immediatament,
com a mínim el pagament d'un euro per recepta,
i en tercer lloc arribem a una retallada
que ens la fa el govern del Partit Popular,
el govern del senyor Rajoy,
que a més a més va dir que mai retallaria en educació i en sanitat,
això ho va dir en eleccions.
I per tant és un altre de les incompliments
que s'estan duent a terme de forma flagrant,
i en aquest cas, jo, que sí que estic d'acord
en què tots hem d'ajustar, és evident,
estem en una situació econòmica complicada,
el que no comparteixo és aquest discurs
de la inevitabilitat en certes coses.
Hi ha hagut alternatives,
alternatives presentades, en aquest cas,
pel meu grup als dos parlaments,
alternatives d'increment d'ingressos,
com per exemple amb l'impost de les grans fortunes,
d'increment d'ingressos com en temes de l'energia,
nuclear en aquest cas,
increment d'ingressos a partir d'ajustos,
perquè tots estem per treballar per un model d'ajustos,
amb això estem d'acord, amb això estem d'acord.
Ara, que sigui inevitable fer-ho com s'està fent ara,
especialment per part del govern del Partit Popular a Madrid,
no ho comparteixo.
I tampoc que a Catalunya estiguem patint,
a més a més en aquest cas,
i amb aquests temes tan sensibles,
doble retallada.
Perquè clar, aquí ja s'ha fet un ajust de la sanitat molt important.
vull recordar que Joan XXIII ha tingut una caiguda importantíssima d'activitat,
que fins i tot ha estat polèmica en alguns casos,
i que preocupa.
Però és que, si a més a més hem d'afegir-hi la retallada
que ara fa el govern del Partit Popular a Madrid,
és que els catalans tenim, a més a més, doble retallada.
Per tant, a mi em preocupa molt.
No, peconya, mira, saps què significa la reforma sanitària?
Aquesta significa mantenir, continuar amb la gratuïtat de la sanitat,
gràcies a aquesta reforma sanitària.
Saps què estalvia el turisme sanitari?
Mil milions d'euros.
Dius que Joan XXIII està caient.
Digueu-ho tu, que ets del tripartit,
que vau apostar per Reus,
doncs vau apostar pel Sant Joan i no vau apostar per Joan XXIII.
Ja fa gairebé dos anys que el tripartit no hi és
i ja no és el culpable de tots els...
També fa cinc anys que governaven el Nadal i el Ric Humà,
i no pareu de treure's aquí a l'Ajuntament, senyora Floria.
Ja que em dius, senyora, tu dius que no s'ha de mirar retrovisor
i tu ets la reina de los retrovisores.
No et posi nerviós, senyora.
No em fico nerviós, la que et fica nerviós ets tu quan talles.
Jo he utilitzat un to argumental, en cap cas un to despectiu.
Gràcies a la reforma hi haurà gratuïtat de la sanitat.
El que és importantíssim remarcar és que totes aquestes mesures
són, en primer lloc, pel context econòmic en el que ens trobem,
del qual la gran majoria de persones no en són responsables,
i dos, perquè s'han comès accessos en el passat,
bé en el sentit de la sanitat de turisme que hem tingut
o d'altres, inclús jo he pogut veure en programes televisius
gent que admetia que havia comès accessos
amb el tema dels medicaments gratuïts per la resta de la família
i aleshores jo crec que aquests accessos ara s'estan pagant.
S'estan pagant no només únicament, com he dit abans,
per la crisi econòmica que tenim, sinó pels accessos que s'han comès
i que moltes persones cometen haver-ho fet.
I d'entrada sí que és veritat que estic d'acord amb la Begoña
en que a Catalunya estem pagant doblement tot el que està passant a Espanya.
i és que el que caldria d'entrada és que la resta de comunitats autònomes del país
es posessin les piles igual que se les hem posat nosaltres
i comencessin a fer els deures
i suposo que per Catalunya això també tindria menys repercussió econòmica.
Deia al principi de la tertúlia que teníem una setmana intensíssima
de qüestions informatives d'àmbit general,
com aquest tema de la sanitat que afecta tots els ciutadans d'Espanya,
com la polèmica de l'accident del rei Les Disculpes que va demanar ahir,
o tot el debat derivat dels pressupostos generals de l'Estat
que es van presentar uns dies,
que aquesta setmana també estem analitzant en aquest programa
amb els diputats al Congrés de Madrid
i que té algunes repercussions directes a Tarragona Ciutat.
Per exemple, una qüestió que estem abordant aquests dies
és la del mercat,
el fet que no hi hagi cap partida dels pressupostos al mercat
i l'anunci que feia Alejandro Fernández el passat dilluns en aquest programa
en el sentit que s'ha d'assignar de nou un conveni
entre l'Estat i l'Ajuntament
i mirar d'incloure una partida d'entre un milió i mig
i dos milions d'euros en els pressupostos del 2013.
Sobre la situació del mercat,
ahir a la tarda es queixaven els venedors del mercat
amb la veu del seu president Albert Ribot.
Està passant una situació molt i molt crítica.
No cal que us expliqui res.
Ho han plegat més de 40 establiments.
Si això no és preocupant,
des de l'inici que es van instal·lar les valles
de protecció d'obra ha sigut un degoteig d'anar tancant establiments.
El que sap greu és que sigui tot un engany,
que es digui que quina bona feina que han fet,
que no sé per què es queixeu si han fet una bona tasca,
i resulta que quan eren ells els que manaven,
ni tan sols van signar els diners que havien de portar per aquesta reforma del mercat.
Se senten enganyats i lamenten que malgrat les reiterades promeses
als partits polítics, els 8 milions d'euros a l'Estat
encara no hagin arribat.
Li contestava poques hores després
la regidora de Comerç i president d'Espimsa, Patricia Anton.
Comentava que, com ja hem repetit més una vegada,
que la financiació del mercat central està garantida,
que el tema dels 8 milions de l'Estat no ens ha de preocupar
perquè el projecte del mercat central no s'executi
i que, per tant, és innecessari crear un alarmisme.
Ara mateix les obres estan funcionant al dia a dia,
s'han complert els compromisos que vés a un principi hem dit
a nivell de retirada de tanques i, és més,
inclús hem adelantat l'obertura dels passos
que ens havien demanat els comerciants al voltant del mercat central
del mes de setembre al mes de juny.
Paraules de Patricia Anton.
Joe, per què no hi ha diners al mercat en els pressupostos d'aquest any?
Aquí en directe, el fil directe amb l'alcalde,
l'alcalde va reconèixer que no hi havia un conveni.
El diputat Jané va dir ahir que farien una esmena
i que trobava jo que ara hi hagués un conveni.
També ho reconeixia que no hi havia un conveni.
Alejandro va dir que lluitarà perquè hi hagi aquest conveni.
Sembla ser que els tres partits polítics forts estan d'acord amb això,
que hi ha que haver un conveni,
que digui que hi haurà una partida pressupostària per aquest tema.
Aleshores, perdona, Joe,
que és el que segurament es pregunta molts ciutadans,
el conveni o l'acord que s'havia signat?
No hi era.
Ja ho va dir l'alcalde, que ho va reconèixer que no hi era.
Abans que se torni a posar nerviós el senyor Joe,
jo volia dir que...
No, no, jo no em fico nerviós, ve conya.
Entre el que és un conveni i el que és un compromís.
Ah, és que aquí, clar, hi ha paraules que...
Clar, certament, un conveni signat amb un paper escrit,
amb una assignatura i rúbrica,
més enllà de la primera part que sí que es va donar ja
per part del Govern de l'Estat,
no hi era un conveni estricto senso formal.
Mai ho hem dit que hi fos.
Ho torno a dir, eh? Mai ho hem dit que hi fos.
El que sempre hem dit que hi era, era un compromís.
Era un compromís.
Un compromís. Depèn de com li diguis les paraules.
És un compromís.
En qualsevol cas, per mi, la paraula donada,
potser és que sóc filla de pastor,
la paraula donada és molt important.
I, per tant, la paraula donada per part del Govern de l'Estat
era que es donarien aquests diners.
De totes maneres, vull recordar...
Vull recordar...
Està, ostres, m'ho hi fa el ton, oi?
No, a veure, va.
Hi havia un compromís i no hi havia un paper.
En qualsevol cas, sí que vull recordar
que l'Ajuntament,
i, a més a més, també, d'acord amb tots els grups polítics,
sempre hem garantit el finançament de l'Estat.
Per tant, jo ahir, senyor Ribot, que entenc que lícitament...
Del mercat.
Sí, sí, està garantit el finançament del mercat.
Quina és la diferència?
Que si aquests diners s'aporten des de Madrid,
tal com hi era el compromís,
tal com hi era el compromís del senyor president del Govern, Zapatero,
i que espero que el senyor Rajoy mantingui,
llavors, aquests diners que l'Ajuntament ara té reservats
per pagar el mercat,
perquè ho havia de fer per evitar situacions que hem viscut en aquesta ciutat,
amb altres macroobres que no tornaria a dir quines són
i que tots tenim a la memòria,
ja ho vam dir,
aquests diners es podran dedicar a altres coses,
que és el que volem tots plegats,
i, per tant, diguem-ne que el compromís existia,
ja me n'alegro que ara el Partit Popular el recuperi,
jo crec que no l'hauria d'haver perdut mai,
en qualsevol cas,
i jo crec que tots volem que s'acabi aquesta obra
i que s'acabi en termini.
I només volia dir una cosa
respecte a les declaracions del senyor Ribot,
que són molt lícites,
però el senyor Ribot és parte d'aquest tema,
i ell està en una situació de negociació ara
sobre la situació dels paradistes a futur,
i lícitament fa pressió des del seu punt de vista,
però no hem de perdre de vista
que més enllà dels paradistes del mercat,
al voltant i a la ciutat,
hi ha un comerç i un teixit comercial de proximitat,
on s'estan abocant molts recursos,
i que són recursos que han de ser repartits entre tothom.
Maribel.
Els paradistes tenen tota la raó de queixar-se,
i crec que encara són poc contundents,
i qui més raó tindria per queixar-se
encara serien els botiguers del voltant del mercat,
que són els que realment ho estan passant molt pitjor,
perquè finalment els paradistes estan més o menys ben albergats,
i la gent més o menys és assídua a les parades.
És veritat que també l'exterior ajuda
que la gent hi vagi més o hi vagi menys al mercat.
Però els que estan a l'exterior del mercat,
certament és bastant lamentable passar per allà,
perquè quan no veus un cartell d'estraspassa o se vende,
veus el local 8...
Però les dades que les hem mirat, Maribel,
les dades de tancament i d'obertura
és del mateix nivell que la resta de la ciutat.
Demaneu-li al Departament de Comerç.
A veure, tapar-lo de memòria,
però ho vaig estar demanant perquè jo soc veïna del mercat,
i per tant ho veig cada dia, jo passo cada dia,
i jo compro al voltant del mercat,
vull dir, visc allà al costat.
I he vist obrir tancabotigues, excepte una,
una que sí que sé que ha tancat per aquesta raó,
que és la de la Fleca 2000,
i que ha passat a la plaça Ponent,
vull dir, que ha obert una a la plaça Ponent,
que és el mateix àmbit,
per tant és tancament però reobertura,
la resta més o menys ha anat obrint
i tancant més o menys el ritme que de la resta de la ciutat.
Però el tema del conveni,
el tema del conveni de que no hi hagi diners de l'estat de moment,
que segurament pot haver-hi diners l'any que ve...
Aquesta és una altra part del tema
i és bastant patètica, sincerament.
És a dir, nosaltres hem tingut aquí
la Carme Chacón,
hem tingut...
La Corneau.
Molt bé.
O sigui, hem tingut aquí
persones que tenien responsabilitat
sobre aquest tema,
que han promès
que nosaltres tindríem aquí
8 milions del govern de l'estat
i que, si us plau, tirem d'hemeroteca.
Hem pogut sentir
el senyor Ballesteros
o persones del seu equip de govern
dir que estava tot garantit
i que teníem els 8 milions del...
Sí, clar, clar que està garantit.
A les esquenes dels tarragonins.
Està garantit a les esquenes dels tarragonins.
L'Ajuntament de Tarragona
té aquests 8 milions d'euros,
però perquè ha demanat un crèdit
per tenir aquests 8 milions d'euros.
És a dir,
que al final
aquestes obres
les costejaran els tarragonins
si no arriben als diners de Madrid.
I això és el que no es pot permetre.
Per tant, treballem tots perquè arribin.
Per tant, el que hauríem d'haver fet,
senyora Floria,
i siguem tots curosos
amb els temes,
el que hauríem d'haver fet
és signar un conveni de debò.
No signar
un acord
que podria ser perfectament
un acord verbal
que era paper mullat.
I el nostre grup polític
ho ha dit per activa i per passiva.
I d'aquest tema
hem tingut
debat a la premsa.
Hem tingut debat als plenaris.
I sempre hem repetit el mateix.
Espero que també tinguin debat a Madrid
quan donin suport als pressupostos de l'Estat
juntament amb el Partit Popular
i que presentin una esmena
perquè hi hagi partida al mercat.
Nosaltres presentarem una esmena
perquè hi hagi partida a Madrid.
Em sembla bé.
Tots hem d'anar junts.
Tots hem d'anar junts.
Estem d'acord,
veniu amb el que he dit al començament,
que tots tres estem d'acord
i hem de treballar
el meu recolzament
al senyor Ribot
i amb el malament
que ho estan passant per allí.
I jo, Begoña,
tu has dit que eres filla de pastor,
doncs mira,
jo soc fill d'hostalers
i la paraula és molt maca,
això de dir la paraula,
però clar,
la paraula que s'ha trobat
el senyor Rajoy,
és quina és?
Que el senyor Zapatero
s'havia gastat
90.000 milions d'euros
que no saben
on t'apagar-los.
Si donar la paraula
és gastar-te
el que no pots complir,
d'acord amb donar la paraula,
però donar-la
quan es pugui complir.
Perquè queda molt maco
aquesta frase
de que soy hija de pastores
i la palabra.
A Jerry McWire també.
A Jerry McWire.
No, no ets filla de pastor,
jo soc fill d'hostalers.
No, no,
però jo mai he utilitzat
un to d'espectiu
amb vostè.
No, no, no,
jo soc fill d'hostalers,
no passarem.
Ma mare cuinera
amb un pare que mare
i orgullós,
però clar,
és que soy hija de pastores
i la paraula
del senyor Zapatero,
no ens enganyem.
Així estem amb
el de Repsol d'Argentina
i així estem amb altres coses,
home,
que ens ha portat a una ruïna
i a una situació a Espanya
que més val que no el nomenem
al senyor Zapatero.
No el nomenem,
deixem-lo a fer.
Fem un temps mort
i oblidem-se del senyor Zapatero.
C'est que passa, senyor Acero,
que d'aquí uns mesos
quan la crisi,
igual que amb el govern
del president Zapatero,
afecti el govern
del president Rajoy
que ja li està afectant.
Ja li està afectant.
Senyor Rajoy sap que hi ha crisi.
El senyor Zapatero
pensava que hi ha crisi.
Vostè ja no podrà tirar
la culpa de tot a la vida
com fan habitualment
des del Partit Popular
el senyor Zapatero.
Perquè ja el senyor Zapatero
haurà fet molt de temps.
A veure...
Jo, perdoneu-me una cosa,
però tota aquesta discussió
no la tindríem
si s'haguessin fet
les coses ben fetes.
I per tant, insisteixo,
siguem curosos...
Siguem curosos amb les coses.
Si haguessin signat un conveni
en condicions,
avui no ens trobaríem parlant d'això.
I per tant,
cal que...
Sincerament,
hi havia un compromís...
Mirem això.
Només que mirem això.
Hi havia un compromís...
I treballem tots plegats
perquè això sorti endavant.
Exacte.
Però no hi havia un conveni,
begonya?
Hi havia un conveni,
sí o no?
Ho podem recuperar.
Hi havia un compromís...
Combeni.
Hi havia conveni,
sí o no?
No entraré en aquest...
Sí o no?
Hi havia conveni.
Aquest compromís...
És que és important.
Aquest compromís...
Begonya,
hi havia conveni,
sí o no?
No em farà entrar
amb el seu torn.
Però hi havia conveni,
sí o no?
Segueixo amb els aruginants.
No hi havia conveni, no?
Aquí hem de parlar
de com solucionar el tema
i no de les baralles
i de les consignes apreses
o de la manera de...
O sigui,
jo parlo de Tarragona...
Doncs escoltin,
ja que estan d'acord...
Tornem.
Comencem.
Parlem del mercat.
Comencem de zero.
Que es faci el conveni
i que hi hagi l'aportació
de l'Estat
el més aviat possible.
Com que precisament
les coses,
els camins
s'acompleixen caminant,
aquest govern
que sí que va desbloquejar
aquest projecte,
que sí que va desbloquejar
aquest projecte,
complirà el calendari
que tenim compromès
i fins i tot,
com ha dit la senyora Patricia Antón,
se reobriran els passos
abans i tot.
I jo crec...
A més a més diré una cosa
que també li dic al senyor Ribot
se m'està escoltant.
El comerç,
vostè que és fill d'hostaler,
com diu vostè,
i em sembla una gran professió,
de veritat,
em sembla una gran professió,
igual que la de pastor,
vostè que és fill d'hostaler
sabrà que en l'hostaleria
i en el comerç
les impressions
i les percepcions
són molt importants.
I per tant,
mentre anem donant notícies negatives
del mercat central
i dels seus voltants,
el comerç del voltant
encara anirà pitjor
perquè qui anirà a comprar
en una zona
que estem dient
que té problemes,
que està desèrtica,
que s'està tancant,
qui anirà a comprar?
Digui-m'ho vostè,
que és tan expert.
Begoña,
tu ja has vist
que jo no he nomenat
a la Patrícia Anton
que carrega en contra ella
perquè sé que la Patrícia
s'està desvivint
i que l'Ajuntament
amb aquest tema
està currant.
Estic atacant
al govern central anterior
que no hi havia un conveni
i no m'ha reconegut
que no hi havia un conveni.
Hi havia un conveni.
Però no un conveni.
Un conveni sense...
Un compromís,
un compromís del CTP,
ja sabem el que és.
Escolteu,
tot això és molt important.
I acabem amb el tema aquest.
Importantíssim,
però el que cal
és que tots treballem plegats
perquè aquest 2012
perquè aquest 2012
no es perdi
no es perdin
els diners
que havien acordat.
Maribel,
amb això
tots estem d'acord.
I per tant,
s'han comès arròs
en el passat,
molt bé,
doncs com que tots
no som conscients,
anem a posar fil a l'agulla
perquè d'aquí en endavant
no passi això.
Vinga,
el mercat forma part
del tema del debat
dels pressupostos.
Més qüestions
sobre pressupostos.
Al voltant de les partides
destinades al corredor
del Mediterrani,
un tema que aquesta setmana
torna a estar
de plena actualitat
perquè el conseller
Recudé,
el conseller de Territori
de la Generalitat
dimarts a Barcelona
presentava
i posava una xifra
en una quantitat
de diners,
186 milions d'euros
el que suposaria
la connexió
del corredor de...
perdó,
del port de Tarragona
amb el corredor del Mediterrani
i amb la sortida
de mercaderies
cap a Europa.
Sobre el corredor del Mediterrani
també es van pronunciar
ahir els col·legis
d'enginyers tècnics
en una reunió
que van fer aquí a Tarragona.
Aquesta és la veu
de Felip Beltran.
En definitiva
és que vivim
en un context
de màxima competitivitat
i amb una economia globalitzada
on les bones connexions
amb mercats potencials
són fonamentals
per al creixement
de les empreses.
Tarragona
compta en un sector químic
més important
del sud d'Europa
i amb un potent
teixit empresarial
que necessita bones connexions
per a seguir creixent.
Unes bones connexions
són imprescindibles
per al desenvolupament
econòmic i social
del territori
i més
en la conjuntura econòmica
que vivim.
Els col·legis
d'enginyers tècnics
de Tarragona
signaven ahir
un manifest unitari
amb el suport
de diversos representants
polítics del territori
i del port de Tarragona.
Després, doncs,
de la presentació
dels pressupostos
d'aquest 2012
de l'Estat,
el debat
precisament gira
a l'entorn de dir
ara que coneixem
els números del 2012
és més necessari
que mai
apostar pel terça fil
com diuen alguns
o no
o esperar
a realment
que es pugui fer
l'estudi informatiu
sobre la línia interior
Reus-Roda
la línia
en fi
del corredor del Mediterrani
la que seria definitiva.
Maribel.
Jo crec que tractant-se
del que es tracta
no val a badar
i insisteixo
s'han de fer
les coses ben fetes
i en aquest sentit
si això
ha de produir
que la nostra química
que la nostra empresa
que com
com s'ha dit
i com tothom sap
és el polígon
químic
i el polígon empresarial
un dels polígons empresarials
més importants
del sud d'Europa
que ha de connectar
la resta del Mediterrani
amb Europa
ha de passar
per aquest projecte
que a més
està garantida
la seva provisionalitat
aleshores després
que facin tranquil·lament
l'estudi
i que facin el que convingui
però jo crec
que és
aquest projecte
és fonamental
per la nostra empresa
fonamental
i a més
tenint
que és que
jo a Tarragona
no sé què passa
però tenint el consens
de
gairebé
la majoria
de forces polítiques
tenint el consens
del territori
del teixit empresarial
del territori
és que
és
vaja
jo és que no sé
de què estem parlant
sincerament
el teixit empresarial
depèn qui
hauríem de parlar-hi molt
si el conseller
repudé
troba tants calés
com diu
pel corredor del Mediterrani
sempre que passi
per la rueda
benvingut
sigui
jo
això
que és provisional
i això de rescatar
aquí a Catalunya
no tenim baires bones experiències
perquè
per fer una anècdota
jo me'n recordo
el senyor Caro Rovira
quan estava a l'oposició
que quan ells
manessin les autopistes
serien gratis
el senyor Caro Rovira
va estar 7 anys
amb el tripartit
i jo segueixo
anant a Barcelona
i pagant el peatge
vull dir que
la provisionalitat
amb aquestes coses
soc molt escèptic
jo el que plantejo
aquests dies
en les tertúlies
amb els diputats
amb els que estem entrevistant
és que
un cop vista la partida
que hi ha pel corredor
del Mediterrani
a Tarragona
de l'Estat
clar
això
a quina conclusió
ens porta?
a que hi ha pocs diners
perquè són 14 milions
ens porta a diverses conclusions
una
que
ara el senyor Rajoy
en 3 mesos
ha de fer
el que no ha fet
la gent abans
un altre
que el corredor del Mediterrani
històricament
no està a Catalunya
i tothom sap
per quin partit
i per quina persona
no hi ha corredor del Mediterrani
fa anys
el Jordi Pujol
ell no apostava
pel corredor del Mediterrani
tothom ho sap
era una manera seva
de gestionar Catalunya
i ara
en dos dies
s'ha de fer tot
estem a favor
del corredor del Mediterrani
passant per la Reu Roda
és la nostra proposta
a veure
jo
el senyor
Acero
que diu que jo parlo del passat
ell
parlaré des de les dades
i les dades
de les dades
parlaré
dient el següent
primer
va ser el govern anterior
el govern del partit del PSOE
en aquest cas
el govern Zapatero
juntament
amb tot el suport
de tot l'àmbit Mediterrani
també de València
també de València
però també
i principalment
de Catalunya
que van ajudar
a que Europa apostés
fermament
pel corredor del Mediterrani
i ha estat el govern
del Partit Popular
del senyor Rajoy
el que ha generat dubte
sobre aquest projecte
a Europa
la seva ministra
la seva ministra de Foment
per tant
el pes del Partit Popular
de Tarragona
a Madrid
queda molt entredit
i ho lamento
perquè jo sempre he dit
que els partits
han de tenir pes
allà on governem
i per tant
hem de tenir
hem de tenir capacitat
de tenir veu
en aquest sentit
segona part
més enllà d'això
durant l'època
del govern anterior
insisteixo
del govern
de José Luis Rodríguez Zapatero
es van invertir
oi s'havia previst
perdó
una inversió
i es va fer l'any passat
de 2.000 milions d'euros
en el corredor del Mediterrani
que és el que es necessita
realment
per garantir
aquesta inversió
des dels Jersires
fins a la frontera
amb els terminis
que s'havien marcat
aquesta inversió
amb el Partit Popular
ha caigut en picat
i per tant
aquest projecte
està en qüestió
vostès han posat
només 1.200 milions
i bé després
la ministra
ha anunciat
el tercer carril
que li diu ella
quan són qüestions
quan fa dos dies
que ha dit
que no es poden invertir
els diners
que s'han d'invertir
en el corredor
per tant
estan generant
preocupació
en els sectors econòmics
de la ciutat
perquè el Port de Tarragona
senyor Acero
és molt important
per aquest territori
no només per la ciutat
per aquest territori
per tant
i no només el Port
el Port
tota la indústria que tenim
som unes geologístic
on el corredor
era un projecte fonamental
pel futur d'aquesta ciutat
i pel present
perquè les decisions
empresarials
es decideixen
a llarg termini
i si posem dubtes
sobre aquest projecte
tenim molts problemes
mira
jo ja sé
que els preocupa
la influència
d'Alejando en Madrid
i les consignes
són d'Alejando
ojalà tingués més
ja li dic
ojalà tingués més
ojalà tingués més
ojalà tingués més
persona pro PSC total
que el passat mandat
però no
persona del PSC
no no
tu ja m'has entès
l'ala catalana del PSC
que teniu diverses ales
l'any passat
el mandat anterior
teníeu 25 diputats catalans
i no vau fer res
per Catalunya
i cara d'un diputat
de Tarragona
que porta 3 mesos
me'l fiqui sentit
teníeu 25
25 diputats
i no vau fer res
de res
de res
això és no fer servir
la influència a Begonya
i això és fer demagòsia
no fer res
vol dir aprovar
un projecte amb Europa
cap els priorits
i el corredor del Mediterrani
demagòsia que has dit tu abans
és el que has fet tu ara
això és el que has fet tu
i la ministra
a la pastora
Alejandro
ja li va respondre
a veure
Maribel
perquè tu parlis amb tothom
i tampoc tindrà raó
Tarragona sempre és allò
l'ovelleta negra
d'Espanya
i tant en el govern actual
com en el govern anterior
perquè encara governava
el senyor Zapatero
quan vam tindre aquí
una presentació
una conferència
del tema
del corredor del Mediterrani
encara s'estava valorant
el corredor central
i per tant
aquest hagués estat
i aquest segueix sent
un error
que algú pensi
que el corredor central
ha de ser prioritari
aleshores
el que jo tampoc entenc
el que jo tampoc entenc
és que
per un moment
se li pogués passar
al Partit Popular
de Catalunya
a Tarragona
que teníem
tercer fil a tot arreu
excepte Tarragona
això és una barbaritat
perquè ens haguéssim quedat
absolutament
aïllats del món
aleshores
clar
aquest projecte
és fonamental
i capdalt
i aleshores
evidentment
està clar
que ningú aposta
per aquest projecte
des de Madrid
perquè clar
els diners que s'han posat
al pressupost
són
vaja
jo crec que
per les quatre lletres principals
del primer
foliu
que s'hagi de redactar
és a dir
és que clar
no tenim per res
el que veig
és que mentre està
el debat continua
i no hi ha manera
de
dos patisos
només
el debat en el territori
jo crec que el conseller
recorda
el conseller
recuder
porta la fórmula
i per tant
el que hem de fer
és seguir la línia
que està obrint la Generalitat
que és l'aportació privada
el govern de l'estat
té una altra idea
si parlem de centralisme
de Madrid
que existeix
sempre
ostres parlem de centralisme
de Catalunya
també
que seria una altra
i escolta'm
València
saps si té
ampla de via europea
Maribel?
a veure
si està lluitant per ell
i és el port
que més ha crescut d'Europa
i no la té
senyors
però la tindrà
l'estat de Madrid
però no la té
però no la té
ja que hi ha tanta crítica
al paper dels socialistes
espero que el suport
a la reforma laboral
i a la llei
d'estabilitat
de convergència
i no el Partit Popular
serveixi també
per poder negociar
amb més força
i nosaltres ens hi sumarem
al tema del corredor
del Mediterrani
jo estic en contra
de les altres dues lleis
però com que vostès
van de la mà a Madrid
potser també poden ajudar
en aquest tema
tirant de mà
que només queden
5 minuts
de Tartuli
m'agradaria ràpidament
abordar un altre tema
que em sembla
d'especial interès
arran de l'esfontament
de la casa de dissabte
amb la mort de dues persones
perquè va haver-hi
unes declaracions
d'una de les nostres convidades
avui Begoña Flòria
que no han agradat gens
a la Generalitat
que ha requerit
a l'Ajuntament
que obri expedient
als propietaris
de l'edifici
esfondrat dissabte
al Camí de l'Àngel
i habitatge
retreu a l'Ajuntament
que rebutgés
una sol·licitud
de la família
per accedir
a un pis d'emergència social
pel fet que aquesta
es va fer fora de termini
ara li dono
la paraula
a la Begoña
però ràpidament
aquí hi ha hagut
alguna responsabilitat
de l'Ajuntament
o de la Generalitat?
Jo ho vull parlar
perquè soc l'únic partit
que no he intervingut
amb aquesta polèmica
Begoña
no home
amb aquesta polèmica
hem intervingut nosaltres
sobretot ràpid
ràpid
sí
Begoña
jo crec que les teves
declaracions
suposo que van ser
malinterpretades
que no eren
amb mala intenció
i crec que el senyor
Quinim
tampoc tenia que haver contestat
aquí hi ha hagut
una desgràcia molt gran
hi ha hagut dues víctimes
i el que hem de fer
és treballar cap a dintre
per això no es repeteixi
no treure retrets
no és la meva penena
de fer política
treure retrets
amb morts pel mig
Maribel
absolutament d'acord
crec que
en un cas com aquest
en què hi ha dos morts
doncs
jo suposo que
s'haurien pogut estalviar
les declaracions
de l'equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona
i aquest tema
el que realment
s'ha d'analitzar
d'aquest tema
és com està
el nostre parc
d'habitatge
deteriorat
com està
què hem de fer
amb aquest tema
i
resoldre
les possibles
conflictes
per llei
que hi ha
perquè tu tens
una casa ocupada
i resulta que no
pots fer fora la gent
si no ho denuncies
és a dir
hi ha tot un seguit
de tràmits
que són molt costosos
molt complexes
i molt feixucs
per al propietari
que té que
desallotjar
casa seva
per poder-la
per poder-la tirar avall
aleshores clar
jo crec que caldria
sincerament
analitzar això
perquè
que es tornin a succeir
fets com els que han passat
aquesta setmana a Tarragona
és molt lamentable
Beconya
jo el que vaig dir dilluns
i que mantinc
és que
aquest incident
que tots lamentàvem
que tots lamentàvem
evidenciava
que els ajuntaments
no podem lluitar sols
no podem lluitar sols
contra determinades situacions
també
també la dels habitatges
vaig dir això
o em vaig dir alguna cosa més
vaig dir això
i bastant lamentable
tu diràs el que és lamentable
jo vaig dir
és un exemple
del que està passant
a veure
a veure si ens entenem
primer
jo lamento molt
que us sembli lamentable
jo vaig evidenciar
el que està passant
d'acord
i vaig dir
en aquest cas
les retallades
en temes socials
estan afectant
i aquest és un exemple
i si vols
ho torno a repetir
sincerament
no et fa vergonya
dir això
és a dir
tu creus que la situació
econòmica
d'aquesta família
depenia de 100 euros
el que em fa vergonya
és que s'hagin baixat
per 3
els pirmis
en aquesta ciutat
el que em fa vergonya
i això
que té a veure
amb el lloguer social
i que té a veure
amb la situació econòmica
de moltes famílies
el que em fa vergonya
és que els ajuntaments
haguem de multiplicar
per 3
els recursos
en serveis socials
i que ens estem quedant sols
amb determinades lluites
tots tenim coses a millorar
escolta
ja no ens passo a seguir
begonya
ja no ens passo a seguir
i tu ens coneixes
igual que ens conec jo
tots tenim coses a millorar
i si l'ajuntament declara
un habitatge en ruïna
la Generalitat inclús pot
tots tenim coses a millorar
i el que us vull dir
bueno primer
el requeriment aquest
que ens va fer habitatge ahir
ja l'havíem fet dilluns
nosaltres el requeriment
perquè aquesta casa n'és a terra
i per tant
doncs anem
a la mateixa línia
perquè tots volem solucionar
els problemes
i el que jo vaig dir dilluns
i m'en tinc
és que no podem anar
amb una línia
de retallar contínuament
amb els temes socials
vaig dir això
molt d'acord
vaig dir això
i en qualsevol cas
bueno ja sé que no els agrada sentir-ho
no era el moment de dir-ho
ja sé que no els agrada sentir-ho
no era el moment de dir-ho
el del moment ho podem valorar o no
però jo seguiré mantenint
que els ajuntaments
no podem quedar-nos sols
multiplicant per 3 i mig
les ajudes d'emergència
multiplicant gairebé el doble
de recursos que estem posant
a l'Institut de Serveis Socials
del 2007 fins ara
a més
ara diu la Maribel
l'Ajuntament ha de revisar
tots els habitatges de la ciutat
amb quins recursos Maribel
d'on els traiem
si resulta que la Generalitat
i això és de l'època
del Partit Socialista
no ha posat en marxa
l'ITUV dels edificis
l'ITUV dels edificis
tu saps que és per habitatges
plurifamiliars
l'ITUV dels edificis
plurifamiliars
jo no vull parlar dels habitatges
que també
jo parlava de les persones
i per tant
podem parlar dels habitatges
i podem parlar del totxo
podem parlar del que vulgueu
jo només vaig dir
i mantinc
que estem en una situació
que
cada cop
s'està agregant més
en el que és l'atenció social
a les persones
des de tots els àmbits
vaig donar el toc d'alerta
que els ajuntaments
sols
no podem tirar endavant
era un moment de dol
era un moment molt trí
era un moment molt dur
i no era el moment
de barrejar una cosa amb l'altra
molt desafortunada
acabem
el moment és que pensava
que havien sigut sense mala intenció
ni res
senyora
acabem la tertulia
jo ho acero del Partit Popular
Maribel Rubia de Convergència i Unió
Becònia Floria
el partit dels socialistes
gràcies per compartir
aquesta tertulia amb nosaltres
fins la propera
bon dia
gràcies
bon dia