Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Però...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de troia!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
que avui!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A veure, de les xifres, a veure un ple.
120 i tants,
Verònica. 142,
com que ara no vaig
poder saber, diguéssim,
sabia això, el que m'havien comentat les companyes,
però heu d'haver invertit
a l'ordre del 4 i del 2, sí, 142,
o sigui, pràcticament, ple.
Vam parlar amb tu, Verònica, em sembla que era
cap a finals del mes de febrer,
perquè ja presentàveu un espectacle infantil
basat en un mite d'aquests
clàssics, no? Era el mite de
el meu taura, Ariadna,
el fil d'Ariadna i tot plegat.
I vam comentar, si vols,
però fes-nos en cinc cèntims de nou, que hi ha
tota una línia en plan de
programació infantil i de producció
d'aquest tipus d'espectacles.
Exacte.
Fundació La Caixa
té una línia de treball sobre
pensament i cultura clàssica adaptada
als més petits, tant a públic
familiar dels caps de setmana, com
entre setmana fent pasos escolars.
I hem preparat un decí educatiu
perquè les mestres puguin treballar
els temes al voltant de la mitologia
a l'escola amb els nanos.
Bé, és una producció pròpia perquè
és una producció que hem produït
completament des de Fundació La Caixa.
Hem fet una selecció de professionals
des de la selecció de textos,
que l'ha fet
a l'Antonio Albar, que és catedràtic de Filologia
de la Universitat del Calabenares,
en Jordi Colomines, que és l'exdirector artístic
de la Fira de Tàrrega,
el Carles Porta, que és un fantàstic il·lustrador,
ja veureu l'espectacle, que també té una part audiovisual
molt important.
També en Josep Maria Valdomar
ens ha fet la música.
Bé, hem comptat amb un munt de professionals
que ens hem posat a treballar
ben plegats i, bé,
hem creat un espectacle
que ja el tenim en marxa,
vam fer a Lleida, l'hem fet a Tarragona,
l'havíem fet prèviament a Barcelona
i està tenint molt d'èxit,
està tenint molt bona acollida.
De fet, a més, estem parlant,
que jo ho trobo fascinant, això, eh?
Estem parlant d'una història tan complexa,
en certa manera com la Guerra de Troia,
si anem més enllà del cavall, no?,
que potser és la més visible.
Hi ha tota una història al darrere
molt complexa amb tota una simbologia
i ho heu adaptat a nens i nenes,
dieu, de partir de cinc anys.
Sí.
Això, com s'aconsegueix?
A través, com dius tu,
dels titelles, dels audiovisuals...
Exacte.
El que hem fet és, sobretot,
jugar amb tot el tema que sigui audiovisual,
tot allò que sigui molt atractiu als nanos.
Durant tot l'espectacle,
els 55 minuts d'espectacle,
hi ha un audiovisual,
amb àudio, també,
i hi ha els vuit personatges,
són vuit titelles,
aproximadament un metre, un metre a deu,
que s'han manipulats per dos titels llaires
i els acompanya un narrador.
Això fa que l'activitat sigui molt complerta,
però que els més petits
potser es queden amb una lectura més,
diguéssim, més superficial,
no poden aprofundir tant
en tots els temes que tractem,
que és la guerra,
l'honor,
la glòria,
l'amor,
però sí que els grans
ja comencen a enganxar-se una miqueta més
i els grans, grans,
ja acaben d'aprofundir ben bé sobre el tema
i fins i tot els pares
acaben de recordar allò
que els hi quedava una mica perdut al cap,
allò d'aquella història,
d'aquell cavall,
que ens acaben d'aprofundir.
Qui és el protagonista
o els protagonistes d'aquesta història,
aquells amb qui el públic infantil
voleu que empatitzi?
Bé, la història comença
amb la disputa
de les tres deeses,
Hera, Atenea i Afrodita,
es disputen
qui és la dona més vella del món,
qui és la deesa més maca.
Aleshores, el príncep Paris,
que és el príncep de Troia,
li ofereix el final de poma
a la deesa Afrodita
perquè ella li diu
que si li dona la poma
li concediré l'amor
de la dona més vella del món,
que aquesta és Helena.
Però, clar, aquesta està casada
amb Menelau,
que és el rei d'Esparta.
I això provoca
la guerra més gran mai viscuda.
Deu anys de guerra
perquè Menelau
vol recuperar la seva esposa.
A partir d'aquí,
doncs, comencen a succeir
moltes històries paral·leles,
moltes batalles
i entre els personatges més importants
tenim Ulisse,
tenim Aquiles,
però després de deu anys de guerra
la guerra no acaba
per la força bruta,
sinó que acaba a través d'un enginy.
Aquest enginy
és aquest gran cavall de fusta
construït
d'una manera fantàstica,
podríem dir,
perquè és tan gran
que hi dintre hi caben
un munt de guerrers.
I els troians,
pensant
que era una oferenda dels déus,
Sí, sí.
Sí? Ara, perdoneu.
No, no, sí, sí.
Pensava que es tallava l'altre cas.
No, no, és que estem,
perquè et fes la idea,
estem aquí xalant com a crios, no?
Sí, sí, sí, no, estem allà.
És com que ja...
I ho estem imaginant.
Ara és com si m'ho la fessin,
o sigui, com que l'heu vist fa poca estona,
l'estic tornant a reviure.
Jo me l'estic imaginant, estipendament.
Sí, sí.
Parlaves de això de...
Pensava que es tallava.
No, no, no, no.
Havíem arribat al moment culminada, a més, no?
Del cavall que...
Nosaltres, escoltant, estem posant l'audiovisual
i aleshores la narració la poses tu.
I això, i el cavall que entre Troia,
i d'aquesta manera ja és la batalla final.
Però, escolta, estàs parlant d'una història
molt, molt èpica, molt de batalla.
I tot això suposo que ha explicat
des d'un punt de vista prou optimista
i amb prou ritme perquè un nen de cinc anys
no acabi deprimit i commocionat, no?
Vull dir que té un punt de lluminositat tot plegat.
Sí, era realment un dels riscos, no?
Era una de les coses més importants, no?
Que no caigués en els tòpics,
però que tampoc fos excessivament stagnant.
Però, bueno, s'explica una guerra,
una guerra com podria ser,
sobretot l'altra, de les contemporànies,
però d'una manera molt dinàmica,
molt dinàmica, molt atractiva pels nanos.
Realment, els passes que hem fet amb famílies,
dels més petits als més grans,
es queden embobats.
És a dir, es queden realment amb la boca oberta,
els ulls ben oberts, però en silenci.
I els deixa realment molt captivats.
Doncs recordeu que aquesta guerra de Troia,
explicada amb titelles i amb projeccions audiovisuals,
la trobareu aquí a Tarragona,
al Caixa Fòrum, aquest diumenge a les 6 de la tarda.
Quins altres recorreguts, quin altre circuit,
o quina vida li espera a la guerra de Troia, Verònica?
Doncs estrenarem aquesta producció el dissabte 24 de març,
a Caixa Fòrum Madrid,
farem versió castellana,
i després anirem a Girona, anirem a Palma,
i tornarem a fer una volta pels Caixa Fòrums que hi hem estat,
tornarem a Lleida, tornarem a Tarragona, a Barcelona...
És a dir que pretenem fer una gira d'un parell de 3 anys,
i després ja marxarem per la resta de territori espanyol,
on no tenim Caixa Fòrums propis,
però produïm i explotem les nostres produccions
en auditoris, diguéssim, municipals.
Doncs avui ens ha explicat aquesta producció,
aquest espectacle infantil familiar,
la Verònica González del Departament Educatiu de l'Obre Social, La Caixa.
Verònica, moltes gràcies i felicitats per l'èxit d'aquesta producció.
Moltes gràcies i us esperem.
Una abraçada.
Gràcies, adéu.
Nosaltres ens quedem amb el Carles Marquès per parlar dels altres actes,
però abans de preguntar-te com va anar a Denauer,
que jo tinc ganes de saber-ho,
has vist aquest matí la Guerra de Troia.
M'agradaria que em diguessis això,
quina sensació al final deixa per una persona crescuda com tu?
Home, gràcies.
Home, clar, a pesar que està amb el públic infantil.
Sí, no, correcte.
Home, i a més es pot anar a veure amb tota la dignitat,
jo diria que aquesta és una de les paraules que ho pot definir.
Ara, quan la Verònica explicava que eren tres actors,
dos manipuladors de titelles que també fan paper,
i el narrador, que em fa, òbviament, molt més,
pensava que només n'hi havia tres.
No ho sé, clar, només n'hi havia tres.
Però, clar, entre els tres, diguéssim, allò, protagonistes humans,
els vuit titelles,
l'audiovisual, que també és un audiovisual molt imaginatiu,
vull dir que realment amb una línia de còmic van passant coses,
a més passen coses en diferents nivells.
Vaja, no té res a envejar Troia,
ens pot fer pensar en les superproduccions de Hollywood,
se n'he fet alguna.
Aquí, evidentment, amb moltíssima menys gent i pressupost,
el resultat aconsegueix explicar-te més coses,
encara que estigui un instant,
més coses sobre el mite, sobre el contingut,
que és el que es busca.
I això, i a més, jo diria que el guillot és molt fi
i va a les coses importants,
que a vegades pot ser en una superproducció,
se'ns perd.
Tot i que m'esteu explicant una història molt de Hollywood,
vull dir, en el sentit que, clar,
és que és les històries clàssiques en què hi ha de tot.
Hi ha un llibre, ens sembla que és de Jordi Balló,
que diu, que no ho recordem,
que diu que hi ha dotze arguments en tota la història del cinema.
I jo diria que el teatre.
Ell parla del cinema.
I on és aquest?
Que és veritat.
Aleshores, no és que això sigui Hollywood,
sinó que...
Hollywood és això.
Hollywood és això.
I, a part, m'avanço una miqueta,
perquè la setmana vinent tenim el periodista Alfonso Armada,
que ens ve a parlar sobre posar-se en el lloc de l'altre
i que ens parlarà de guerres.
Les guerres, avui en dia,
es continuen produint pels mateixos fets que ens expliquen.
Aquest és el seu valor,
perquè hem avançat segurament molt en tecnologia militar,
però els instints són molt primaris.
i aquí primaris,
alguns per malament, evidentment,
els que et provoquen a la guerra,
i alguns per bé,
recordem que un dels personatges és Ulisses.
Ulisses,
bé, ara no sé si ho hauria de dir això,
perquè senyor no vindrà a dir monja,
però va, m'avanço.
És el que té la idea del cavall de...
O sigui, Ulisses és el que cau bé.
Ulisses és el que cau bé, sí.
Perquè aquí, clar,
quan expliques una història com la guerra de Troia,
en certa manera,
qui és bo i qui és dolent,
i si això ho vols plasmar o no,
i què saps?
Bueno, aquesta és una altra de les gràcies,
els matisos,
perquè vull dir,
no és que els grecs siguin tots bons,
i els trojans siguin tots dolents,
no, no,
tots tenen moltes capes i tal,
i Ulisses, a més,
al final s'empesca el tema del cavall
perquè porta 10 anys de guerra,
perquè la seva dona l'espera,
perquè n'està fart,
perquè, a més,
està cansat de la violència
i de més que a vegades els seus humans siguin...
I tots aquests matisos es poden transmetre,
sí,
amb un espectacle infantil.
Sí, i són, i són.
O sigui, que els nens no veuen bons i dolents,
sinó que empatitzen amb...
No, veuen, exactament,
sí, perquè vull dir,
en cap moment et diuen que...
Jo, al contrari,
tenen dubtes, no, vull dir,
en el bàndol, diguéssim,
Troià i a París,
que ell, pobret,
només ha fet el que li den,
li ofereixen la dona més bonica de la humanitat,
ves que ha de dir que no.
Clar, vull dir,
ell ho ve, doncs, endavant.
Clar, però aleshores,
evidentment,
hi ha una, com se sap,
hi ha una traça històrica
en la...
Troia és una ciutat, evidentment, real,
són vuit ciutats,
em sembla recordar,
és a dir, amb diferents capes i tal,
i va haver-hi una guerra,
una guerra molt llarga.
Sembla que Helena és
un personatge històric,
no va passar exactament
com explica la llegenda,
al final,
com totes les guerres,
fins i tot actuals,
són una combinació de dues coses,
una,
el benefici econòmic,
o la conquesta i tal,
i l'altra,
les qüestions aquestes
de la vanitat humana,
de l'aquest no serà més que jo,
és a dir,
i això es combina,
i això els grecs ho van explicar
meravellosament bé,
i ara ho podem explicar
amb més mitjans,
però a la llarga,
no només és el mateix,
sinó que segurament,
com més soroll hi ha,
ara els partistes
ja m'han afegit molt soroll
en tot el tema,
diguéssim,
bélic,
les imatges,
i ho veiem,
i no ho veiem,
i ara sembla ser
que també les revoltes
dels països àrbs,
doncs les estem seguint
en temps real,
que després segurament
tot això és bastant
més mentida del que sembla,
i al final,
les coses,
es poden reduir,
doncs,
aquestes dues o tres coses,
vull dir,
jo et vull conquerir
perquè tu tens
uns recursos econòmics
que ja vull,
i perquè,
diguéssim,
això,
per vanitat,
perquè vull ser
més que tu
a partir d'aquí,
doncs,
tens la segona guerra mundial,
Hitler,
i anem a den Hauer,
va,
no volies anar a den Hauer,
ho he fet ben iut.
El Carles li està sortint tot ara,
ara té recent,
la guerra de la Tanya té recent,
vinga va,
sí,
abans de tancar el caix a fer un d'ú,
doncs a den Hauer suposo
que seria amb una història
truiana,
el bo,
l'Ulisses,
sí,
l'Ulisses,
sí,
sí,
i a més,
és el que us deia,
per mi em feia gràcia,
perquè hi ha personatges allò
que realment
la lupa històrica
els ha destacat molt,
com Gàndia,
perquè realment
la seva figura és enorme,
i en canvi altres
que treballen més
a l'ombra,
però clar,
a den Hauer,
va tenir una vida molt llarga,
es va dedicar sempre a la política
des de molt jove,
a més,
curiosament,
el Joan Baptista Collà
ens va dir,
evidentment com a historiador
no ho podia fer,
però ens parlava
d'un fet
que podia haver canviat
la història,
és a dir,
uns anys abans
de ser
canceller alemany
Hitler,
ho va estar a punt,
o podria haver estat
a den Hauer,
clar,
llavors la pregunta és
què hauria passat
si a den Hauer
hagués sigut
primer ministre,
canceller d'Alemanya,
em sembla que són
deu anys abans,
una cosa així
que Hitler,
no?
Ell era una persona
de conservadores,
és a dir,
d'un partit de dreta,
d'un partit catòlic,
a més de,
a veure,
també com de més lluny
ho veus,
ho veus més borrós tot,
però clar,
a Alemanya
hi ha moltes Alemanyes,
com fins i tot
a Catalunya,
hi ha moltes Catalunya,
ell era de la,
perdó,
la Renània,
que és la,
la regió,
el país,
la província
de l'imperi
que toca el Rhin
i que,
dos passes,
té França,
aleshores,
en molts moments històrics,
a part que allò
ha estat part de França,
ells es consideren,
o sigui,
són alemanys
però no brusians,
és a dir,
per tant,
tot el tema,
justament això,
del militarisme
i tot això,
per un renà,
un típic tòpic,
doncs,
això també passa aquí,
que tenim fam a nosaltres catalans
de no ser militars,
els renans tampoc,
i suposo que això,
de tota manera,
i l'experiència,
evidentment,
d'entreguerra,
entre la primera i la segona,
va fer que,
que Denauer,
doncs,
fes la República Federal,
perdés aquesta vanitat
de dir,
ara tornarem a contraatacar
i els matxagarem
a tots els que ens han fet perdre la guerra
i, bueno,
portés una pau
que encara dura
i que duri.
Doncs,
amb la figura de Denauer
tancava un cicle
que ha sigut molt exitós,
crisis i figures del segle XX,
dut a terme,
doncs,
conduït per Joan B. Culla.
bona valoració del cicle en general,
jo crec.
Sí, sí, sí.
Ens hem deixat que dimecres
acaba Ignacio Morgador.
Dimecres,
l'última conferència,
els límits de la ment humana
d'Ignacio Morgador.
Hem anat parlant
de com percep
la ment,
doncs, ara,
bueno,
fins on pot percebre.
S'acaben cicles, eh?
Però en començaran
i en començaran.
Sí, ara t'anava a dir,
sí, no?
Tenim programació
del que aixaforon per estona?
Sí.
Doncs, vinga,
dilluns que ve t'esperem
recordant aquestes dues cites
i la que avui ha sigut
protagonista de l'Espaqueja Fòrum
aquest diumenge
la guerra de Troia
explicada per als més petits.
Carles Marquès,
gràcies.
A vosaltres.