Ja som en el temps de la tertúlia.
Avui, com dèiem, amb tres convidats,
amb l'inspector d'ensenyament, Rafael Muñoz.
Rafa, molt bon dia.
També ens acompanya l'arquitecte Agustí Pujol.
Agustí, bon dia.
I també Núria Palai, responsable de la Federació de Transports
del Sindicat UGT. Núria, molt bon dia.
Bon dia.
Com estan de salut els tres convidats de la tertúlia?
Bé, Rafa?
Molt bé, molt bé.
No han d'anar al metge, no han d'anar a la farmàcia?
Bueno, jo vaig a la farmàcia cada 28 dies
perquè jo sóc malalt crònic i per tant vaig quedar 28 dies.
L'Agustí ve de salut.
De moment sí.
La Núria també.
Toquem ferro, però sí.
Ho dic per si han d'anar a la farmàcia.
Ja saben l'enrenou que hi ha aquests dies
i el que pot haver-hi encara més,
perquè des de dissabte s'està cobrant aquest euro per recepta,
però hi ha un decret del govern espanyol
que diu que a partir de l'1 de juliol
tots els ciutadans hauran de pagar un tant per cent dels medicaments.
Els pensionistes hauran d'arribar a pagar fins a un 10%.
I després, la resta de ciutadans,
franges entre el 40, el 50 i el 60% en funció de la renda.
La gran polèmica dels últims dies és que,
amb el tema de l'euro per recepta,
hi ha hagut molts problemes informàtics,
però és que ara diuen els empresaris farmacèutics
que realment el que pot passar a partir de diumenge vinent
pot ser realment un caos,
perquè informàticament tot el sistema sembla que no està preparat.
Fins al punt que ahir, la farmacèutica Esther Fernández,
amb una oficina farmàcia aquí al carrer Pere Martell,
ella és vicepresidenta de la Federació Empresarial de les Comarques de Tarragona,
deia que les farmàcies no estan preparades
i que fins i tot caldria plantejar-se alguna mena de boicot
per no començar a aplicar aquest copagament de medicaments,
com dèiem, a partir de l'1 de juliol.
S'hauria de fer algun tipus de gestió i algun tipus de plante
i de dir, escolta, a veure, fins que la cosa no estigui correcta
i que no es pugui realment utilitzar el sistema informàtic
d'una manera que no hi hagi errors,
que això s'aturi i que no ve d'un mes.
Jo crec que tampoc és una recaudació tan important
com perquè no pugui venir d'una setmana o de 15 dies
i que realment estigui correcta.
Tenim l'euro per recepta,
una mesura del govern de la Generalitat aplicada des del passat dissabte
i tenim aquest copagament que suposa que fins i tot
els pensionistes hauran de pagar fins a un 10% dels medicaments
i aquest és un fet realment extraordinari
que va aprovar el govern central.
Núria, com ho veus?
Tot això embolicat amb els problemes informàtics?
Fins i tot, no sé si vaig mal fixada,
però diria que aquest matí he vist que també entra una llista
de 400 i escaig de medicaments
que surten del sistema de solidaritat social.
Aquesta tarda hi ha una reunió de la ministra
amb tots els consells de sanitat de tot l'Estat
i aquí el govern central farà publicar una llista
de més de 450 medicaments que deixarà de pagar
i per tant el ciutadà íntegrament.
Jo quan veia la imatge feien allò una passada al vol d'ocell
i m'ha semblat que eren medicaments bastant durs quotidià
per coses més o menys necessàries.
Per tant, afegim encara un factor més a la pressió
que estan rebent els ciutadans.
També avui hem sentit que pujava el rebut de la llum
a partir de diumenge, afegim una nova càrrega a les famílies,
pugen les taxes universitàries, escolars,
afegim una altra càrrega a les famílies
i ens trobem en aquests moments amb sous congelats,
aquells que tenen sou o sous marmats,
aquells que tenen sous.
Per tant, jo crec que estem en aquests moments
en una situació molt complicada per la subsistència de les famílies.
Rafa?
Totalment d'acord, però és que, a part d'estar d'acord,
jo el que em pregunto és si no som independents.
Si Catalunya no és independent.
Potser no cal que tinguin tantes mesures extraordinàries
a part de les que Don Mariano ens està ficant.
Jo no acabo d'entendre,
perquè la Generalitat sempre va més enllà del govern central.
Què volem demostrar?
Aquí, si el govern central congela les obres funcionaris,
aquí el baixem un 5%.
Aquí hi posem un euro per recepta.
Si ella diu no sé què, aquí una taxa per carburar,
potser ja està bé.
A mi si demana la independència sembla molt bé.
Som un país independent i, per tant,
escolta, ens autofinancem i el que convingui tu,
i jo seré el primer.
Però si hem d'estar en un estat rescatat,
perquè estem rescatats,
ja no ho ha a punt d'estar rescatats,
doncs potser que plantegem si la societat realment
ha de pagar sempre la mateixa societat
tots els ples trencats.
Perquè aquestes mesures no ens enganyem.
Vull dir, aquí al final acabaran afeblint
és a les classes mitjanes i a les classes...
Bé, les classes pobres ja...
Aquestes ja cada vegada són més pobres, no?
Però sobretot les classes mitjanes,
que són les que porten o portem pagant aquesta crisi,
mentre que els altres sectors se'n surten de rossetes.
Tan difícil seria aplicar la taxa a tovint?
Però introduir un tema, eh?
Sí, suposo que seria difícil, clar.
Perquè aquí ja toparíem en grans fortunes, no?
Bé.
Agustí.
Dóna la sensació que la crisi només afecta l'administració, no?
Perquè, clar, vull dir, l'administració va pujant impostos,
va traient mesures recaudatòries de tot arreu,
però clar, qui ho paga és el ciutadà,
les famílies, com deia la Núria.
És a dir, que dóna la sensació que la crisi només afecta
a un determinat sector, no?
El tema del copagament.
A veure, a mi m'estranyen moltes coses.
L'aplicació aquesta, si fos o si és
per intentar pal·liar o reduir l'abús que es fa a vegades
quan a...
Dels medicaments.
Sí, jo crec que...
Home, això és el que diu el govern.
Es fa per part de l'usuari.
Bueno, si és realment per això,
potser sí que s'ha de prendre...
No sé si aquesta és la mesura.
S'han de prendre mesures per evitar això,
que la gent, com que la farmàcia és gratuïta,
vaig allà i m'omplula els armaris de medicaments
que després caducen i fins i tot poden estar perillosos
o fins i tot inservibles i tal.
Llavors crec que...
Bueno, doncs hi ha mesures diferents amb això.
I és que en lloc de comprar una capsa de 60 comprimits
de no sé què, que després del tractament
et sobren 40,
bueno, doncs per què no compres els que realment necessites
per curar-te, no?
Si realment aquest medicament serveix per això.
Per això dic, una, reduir l'abús.
Bueno, doncs alguna cosa s'ha de fer.
Dos, ànim recaudatori.
Bé, no sé si és cert la xifra que va sortir el primer dia, no?
De si a Catalunya s'havien recaudat 78.000 euros
en un debatí.
Sí, en un debatí, sí.
Clar, un euro per medicament, suposo que dóna per això,
perquè lògicament hi ha moltes farmàcies.
El que a mi em sorprèn de tota aquesta història,
i se pot aplicar amb aquesta mesura com en moltes altres,
és que quan afecta un determinat col·lectiu molt concret,
com ara aquests són els farmacèutics,
com és que quan s'implanta comencen a sortir els problemes
que jo no estic preparat, la informàtica no sé què,
me converteix en un recaudador.
Per què no passa això abans?
És que tot això s'ha fet tan ràpid.
És que el problema l'estan traspassant, no?
Tu deies en un moment donat,
quan l'administració necessita quartos,
rebem nosaltres,
però els hi és igual que hi hagi pel mig.
Sí, necessito que cobris un euro per medicament
i el pobre farmacèutic que ni se la...
No, però el farmacèutic ha de dir
que jo no puc, que jo no tinc els medis econòmics,
que no és la meva feina a recaudar,
que aquesta és una altra.
El farmacèutic no té per què recaudar.
Jo crec que ja ho han dit.
Bueno, sí, però ho han dit abans.
No, és que a més són dues...
A Catalunya són dues mesures en una setmana.
La que comença a aplicar-se a la rebella de Sant Joan
de l'euro per medicament,
i ara la que vindrà a partir de diumenge,
que aquesta diguem que encara és molt més difícil,
perquè, clar, aquí els farmacèutics
hauran de saber les rendes de cada persona
per aplicar un tant per cent o una altra, no?
Que segurament no ho podran fer
perquè segur que afecta a l'intimitat de les persones.
El meu comentari va per aquí,
és a dir, com és que prèviament no s'ha consensuat...
A veure, els farmacèutics estan col·legiats,
feia un col·legi provincial, un altre autonòmic,
és a dir, hi ha medis com per dir,
escolti, vostès, això que volen fer,
no es pot fer o no es pot fer...
És que ells parlen de precipitació.
Els farmacèutics, parlen de...
De voler anar massa ràpid sense tenir els mitjans.
Hi ha mesures que jo crec que s'ha de seguir un procés,
s'ha de seguir un diàleg, un debat,
un no sé què, un anàlisi,
per dir, escolta, es pot implantar o no,
i si s'implanta no ho fem per aquí
perquè nosaltres no estem preparats com ara passa.
I llavors això què genera?
Amenaça o advertència de boicot?
Ostres, sempre anem una mica, no?,
a imposar una cosa i a reaccionar a la contra.
Ara, jo el fiu del que diu l'Agusti.
Jo tinc una pregunta que me la feia aquest matí,
sentint els farmacèutics.
És a dir, estan en contra del copagament
perquè és precipitat o estan en contra del copagament
perquè és injust?
És que aquesta és la història, eh?
Perquè al final jo el que he sentit és...
Escolta, és que això és una precipitat.
S'ho podríem fer d'aquí 15 dies.
Per tant, d'aquí 15 dies sí que podran ser recaudadors.
Perquè si no volen ser recaudadors,
no volen ser recaudadors.
Ni ara, ni d'aquí 15 dies, ni després.
Això està bé, això és correcte, això que dius.
Per tant, aquesta és una pregunta que també m'agradaria...
O fins i tot perquè els afegeix una feina,
una tasca a fer...
Una feina afegida de recaudar, que no és el seu,
han de fer uns papers...
Però està molt bé això, però que ho diguin, eh?
Vull dir, si volen ser recaudadors d'aquí un temps,
aquesta és una posició, que jo la respectaré, eh?
Vull dir, però que no em barreixen les dues coses,
perquè llavors no confonen.
El problema és que potser, Rafa,
no tenen també alternatives, no?
Ells fan el que els hi manen.
Doncs escoltes, no tenen alternatives.
Jo, en la meva feina,
el 80% de les vegades no tinc alternativa
i he d'aplicar la llei, encara que no m'agradi.
Però, bueno, però com a mínim no dic...
Solti, és que no, no...
Vull dir, sí que ha sigut precipitada la mesura,
però ja fa temps que se'n parla, eh?
Sí, i de totes maneres no tenen la sensació
que amb tot aquest grapat de mesures,
inclòs el que dèiem amb la Núria al principi, no?
Aquests 456 medicaments
que sembla que deixarà de finançar sanitat
i que s'aprovarà aquesta tarda
en la reunió de la ministra amb totes les autonomies.
Amb això, amb el fet que a partir de l'1 de juliol
fins i tot els pensionistes hauran de pagar
un 10% dels medicaments
i tots la resta de ciutadans
haurem de pagar en funció de la nostra renda.
I amb el tema de la taxa,
d'alguna manera s'estacaven, es trenca...
En fi, una etapa de dècades
en aquest país en què d'alguna manera
teníem un model de sanitat
i d'accés als medicaments
que sembla que es trenqui en pocs dies?
Sí, però jo voldria agafar una mica
que ho hem posat sobre la taula
i no ho hem acabat de desenvolupar, eh?
Estem aquí rebent els usuaris, la població,
està el farmacèutic sent el recaptador,
li estan posant una pressió
i en canvi, i hem parlat una mica el tema així per sobre,
he parlat aquí al Pujol,
les farmacèutiques, algú...
Les grans multinacionals farmacèutiques.
Perquè cada vegada que algú posa sobre la taula la monodosi
és que ningú...
Jo quan vaig quedar flipada el dia que vaig veure...
La monodosi, vols dir? Una pastilla, no?
El dia que vaig veure que deien
que ho havien posat en funcionament
i que no havia sorgit,
no havia funcionat el tema.
Dic, a veure...
Quina informació té la població en general
de què podies anar a comprar?
Un!
Hello Catil, per dir una marca, eh?
Clar, que no ha funcionat.
Si tu vas amb una Ferrari i dius, perdó,
li dono un Hello Catil, et diuen,
au, vés a...
Et donen una capsa de 30.
Et donen una capsa de 30.
Quan no de 60, eh?
Per tant, o...
Vull dir que...
I encara no et fan un dos per uno aquí
i et diuen, au, un dut en...
Au, clar, no estem atacant el problema de fons.
No estem anant.
És més fàcil, això que dèiem, eh?
Vinga, anem apretant cap a baix,
aquests que paguin, els altres que cobrin,
els altres que no sé què,
i no anem a buscar el problema
que són les farmacèutiques
i la manera del circuit de distribució.
Home, amb això de dues és que sí,
que l'ànima és recal·latori,
no de millora d'un sistema.
Ara, escolteu, portem un temps
en què se'n parla de genèrics.
Jo recordo que fa uns anys
ningú parlava de genèrics.
Resulta que de cop hi ha genèrics,
que existeixen genèrics.
Home, és curiós, no?
Que n'existeixen sempre, suposo.
Clar, que és veritat.
Tenim un problema de les multinacionals
i dels negocis i del capital.
I genèrics monodoses ja seria l'hòstia, potser, eh?
Sí, bueno, jo ja no demano tant,
però segurament...
Clar, el problema és que tot això
té conseqüències socials.
Sí, perquè ara els anava a apuntar
si creuen que podem estar
derivant d'una situació
en què hi hagi
algunes franges a la població
amb molts problemes
que deixin de medicar-se.
Clar, jo és clar,
m'ho estava mirant
com a inspector d'ensenyament
i a la zona de Ponent,
que és una de les meves zones, no?
Clar, hi ha famílies
en aquella zona,
nouvingudes,
amb umbrals de pobresa,
socialment desafavorides, etc.
un percentatge molt important
d'aquesta ciutat.
Vull dir,
a aquestes famílies
pot ser que arribi un moment
en què ja no comprin medicaments, eh?
I per tant,
si no compren medicaments,
la sanitat se'ls restringeix
i tenim un problema
en les vacunes,
i tenim un problema
en les malalties, etc.
O persones grans, no?
Rafael, no crec que arribi
a aquest nivell de...
Pues no ho sé.
Home, per un euro,
una medicina...
Pues no ho sé.
Bueno, no, home,
vamos...
Tant de bo que no.
Fora molt lamentable.
L'aparem de pensar,
Agustí,
potser en casos...
Ara estic pensant,
ja no només en persones
amb dificultats econòmiques,
famílies joves,
sinó, per exemple,
persones grans
que necessiten
tota una sèrie de medicaments
que se'ls han de prendre regularment.
Tampoc sé
si realment amb aquests
els afecta.
Sí, sí.
Menys a la gent
que cobra el PIRMI,
per dir-ho d'alguna manera,
i això potser la Núria
encara ho sap millor,
però, en fi,
menys a una franja de població
que et diria que Catalunya
és poc més de 100.000 persones,
la resta hem de pagar.
Sí, no, bueno,
ja, el que passa és que
els col·lectius més afectats
o més, diguem,
amb més dificultats,
bueno, doncs...
Home, per suposat,
Agustí, jo no volia dir això.
No, no, ho dic això perquè...
Perdona,
ara pensava més en els 467 medicaments
que treuran de la...
Sí, no, eh?
Perquè...
Entre aquests medicaments
que treuen de...
Sí, i n'hi ha de molts de comuns, eh?
Per exemple,
hi ha antidiarreix,
hi ha un fotimer,
temes que ha fet
a les migranyes, eh?
Alguns són tranquil·litzants de...
Sí,
per temes d'ansietat
o de estrès.
I a més són medicaments,
medicacions que tu estàs suprimint,
que el no...
O sigui,
per no gastar-te un euro
o per no gastar-te'n cinc,
després et pot comportar
un problema molt més greu
que te'n gastaràs 50.000
en una...
Llavors,
el que estem fent és
la gent no prendrà
aquestes medicacions,
se li complicarà
el que sigui
i acabarem
havent-la d'atendre
en un hospital.
I degenerarem
molta més despesa.
Sí, sí.
En tot cas,
estem acabant
amb una part important
de l'estat del benestar.
Sí.
Jo per això els hi deia
fa un moment
si tenien aquesta sensació,
no?
Amb aquesta sèrie de mesures
anunciades
en aquests dies.
Estem anant enrere
en quant a qualitat de vida,
això està clar, no?
El benestar
és evident que
té uns mínims
que cada vegada
estem ja
arribant
per sota
d'això, no?
I això, doncs,
bueno...
Resignació?
Home...
Clar, és que
ho dius...
Digue-li resignació,
sí,
potser la meva...
No, home, resignació.
Jo busco sempre
una explicació
a les coses.
Llavors, clar,
si les trobo,
doncs,
doncs,
vaig de resignar
perquè si no les trobo
és quan m'indigno
i llavors de resignar
passo indignat,
no és que vagi
a la plaça La Font
a fer número 1,
però, bueno,
entenc, no?,
que hi hagi gent
que sí que ho expressi així.
Però una cosa és resignar,
per segons quines coses
et resignes
perquè no hi ha més remei
perquè has d'entendre
que, bueno,
és que sí,
que s'ha d'aportar
el que calgui
per sortir d'aquesta situació.
quan no es té explicació
i llavors és quan realment
la reacció pot ser diferent.
Clar,
el que venim parlant
des de fa setmanes
de les tertúlies,
no?,
que aquesta sèrie de mesures
i que aquesta setmana
són especialment claus
en l'àmbit de la sanitat
i de les farmàcies,
els medicaments,
clar,
coincideix amb tota una altra
sèrie de notícies
sobre el sistema financer,
el rescat de la banca,
que si és rescat,
que si no és rescat,
i es parlen de 60.000
o de 100.000 milions d'euros,
no?,
amb una facilitat
que mentrestant
el ciutadà de peu,
en fi,
no sé si s'indigna,
al·lucina,
es resigna...
Jo crec que el ciutadà
el que busquem
és, a més a més,
alguna mesura
que també afecti
els responsables de tot,
és a dir,
un altre dia,
ara fa poc,
és que jo he estat dos dies fora
i m'he trobat
als diaris d'ahir
i abans d'ahir
parlant de si s'obren
polítics,
o no sé quin percentatge
o quin ràtio
de polítics per càpita.
Bueno,
posats a estadística,
està molt bé,
no sé si s'obren polítics,
el que s'ha de fer
és,
bueno,
reformar l'administració.
Crec que és un moment
oportuníssim
i que, a més a més,
donaria potser
una certa tranquil·litat
a la població.
Dicen,
escolta'm,
anem a refer una mica
tota aquesta estructura
política,
administrativa
que tenim
des del govern central
al govern local
passant per totes
les administracions.
Ara és el moment
de poder retallar
també,
retallar estructura
i crec que seria
una manera
de dir,
senyors ciutadans,
nosaltres també
estem buscant
altres mesures
que, evidentment,
ens afecta
per dalt.
Rafa?
No,
el que passa és que
això que diu l'Augustí,
jo estic d'acord,
però no és que estigui d'acord,
estic d'acord fa molt de temps,
vull dir que l'administració
necessita reestructurar-se,
però tornem a estar el mateix,
torna a ser
una decisió macroeconòmica
sobre un aspecte concret
que torna a ser
la funció pública.
És que estem igual.
Jo recordo fa,
recordeu fa ni un mes,
quan es va fer
el famós retall
dels 10.000 milions
a sanitat i educació,
que coincidia misteriosament
amb els 10.000 milions
que es deva bànquia.
Bé,
resulta que bànquia
no es deva 10.000 milions,
es deva 100.000 milions,
o 60.000 milions,
jo què sé quant,
ja ho em perdo ja.
Sí,
ens perdem tots,
som milers de milions.
Molt bé,
però mentrestant,
la mesura que s'ha aplicat,
a qui ha afectat?
Ha afectat a educació,
ha afectat a sanitat.
Aquí,
a les classes
més empobrides,
que en tornen a ser més empobrides,
i les classes mitjanes,
que són les que continuen
fent-se càrrec
de tota la càrrega impositiva
d'una manera brutal
en comparació
amb l'estat d'Europa.
I, en canvi,
no s'aborden
els temes de fons macroeconòmics.
Bé,
doncs clar,
a mi això
no és que em deixi indignat
ni resignat,
em deixa impotent,
però amb una impotència activa.
Penso que l'obligació nostra
és començar
a parlar d'aquestes coses.
Reaccionar.
I hem de reaccionar
i hem de dir-ho.
Hem de dir-ho,
perquè si no,
resulta que aquest país,
quina serà la propera mesura
que ens aplicaran?
I, clar,
ahir ja parlava,
ahir així a la vanguardia.
Puja l'IVA reduït.
Puja l'IVA reduït.
Acabarà pujant l'IVA normal,
segurament.
Molt bé.
I la deducció per vivenda,
segurament la trobaran a treure.
No, escolti'm,
si treu la deducció per vivenda,
a qui es pensa que afecta això?
A qui es pensa que afecta això?
A la persona que viu en un palau
o que viu
al Triangle d'Or de Barcelona,
no crec ni que desgravi per vivenda.
Per tant, aquí hi ha fet res,
una altra vegada,
a les classes populars
i després volen que la gent
compri vivendes.
És a dir,
els mans no donen hipoteques,
al damunt no et desgraven
i ja no sé quantes cases
per vendre.
Escolta,
és que no es venen els pisos,
clar que no es vendran els pisos
mai de la vida.
Núria,
i tampoc els posem en lloguer,
aquests pisos.
no fos cas,
que no fos cas que...
Núria,
indignada,
resignada,
impotent,
com deia el Rafa.
Podem buscar qualificatius.
Jo em posaria
el grup dels perplexes,
en faríem un altre.
Sí, sí,
podem buscar,
podem fer un concurs d'adjectius.
De la superspècie
dels perplexes.
Es podíem anar agrupant,
no?
Sí, sí.
jo ara...
Perplexa perquè
trobes a faltar coses?
O per...
Jo crec que
hi ha una
certa franja,
i espero no ser sol,
en aquesta superspècie
dels perplexes,
que tenim la sensació
que
se'ns escapa
de les mans tots
i nosaltres
no hi podem fer res.
Poso un exemple.
Quan surti d'aquí,
jo em vaig a una reunió
de negociació
d'un conveni.
Aquest conveni
està signat
fa dos
o tres anys,
ara no recordo exactament.
Com sabem,
la gent més o menys
deu saber,
cada any
s'actualitzen les taules
en funció d'uns acords
que s'han pres,
d'IPCs,
d'augments salarials
o no augments salarials.
Tenim damunt de la taula
en aquests moments
que l'augment salarial
de 2012
i el que ve derivat
de 2011
perquè ja hi ha IPC
fa dies,
les empreses,
la patronal ens diu
que no ho pot assumir
perquè la Generalitat
no li paga els serveis.
Llavors,
estem
amb salaris
no congelats,
congeladíssims
i rebaixats
des de principis
del 2010,
a finals del 2010
tenim tot 2011 pendent,
2012
que les empreses diuen
que no podem assumir
no és que si donaran pujada,
em sembla que era
IPC més 0,1,
no era cap gran cosa.
I el que ens diu la patronal
és que la Generalitat
no em paga els serveis
que li fa
i per tant,
jo no puc,
estem parlant
de tots els ports escolars,
per tant,
jo no puc
assumir
ni pagar això.
Tornem a estar
amb la perplexitat
aquesta
del treballador
del sector
i amb el que estàvem abans,
a mi sí que em puja
la sanitat,
a mi sí que em puja
la llum,
a mi sí que em puja
l'aigua,
a mi sí que no sé què
i en canvi
se'm deuen uns calés
de l'any passat
i no em puja
en el salari
i llavors estic perplexa
aquí al mig
què faig jo,
què hi pinto,
però si jo
ja no he fet
l'agosaria
de comprar-me un pis,
m'és igual
que em dedueixin
o no em dedueixin
per vivenda,
perquè,
no,
sinó aquesta,
crec que hi ha una franja
molt gran
de població
que està aquí al mig
veient les
que li cauen
per totes bandes
els xuscos
i que no saben
ben bé
quina és
la manera
de reaccionar.
Per reflexionar
i segurament també
atemorida,
no?,
una mica
amb el fred
em ha posat
i això fa que...
I després quan veuen
les grans macroeconomies,
veuen els bànquies,
els no sé què,
el que fan és
posar
dintre del sac
que tot està
corrupció,
tot està podrit,
no?,
llavors
jo crec que hem de ser
capaços
de trencar
aquesta dicotomia,
ni tot està
ni tot és corrupció,
ni...
hem de buscar
un cert equilibri.
En fi,
l'actualitat
no és estrictament local,
però que ens afecta,
perquè vivim en un país
que es diu
Catalunya,
doncs ens deixen notícies
com la nova sentència
del Suprem,
i miro aquí especialment
el Rafa,
perquè un inspector
d'ensenyament,
la sentència del Suprem
que anul·la
la immersió lingüística,
una més,
una sentència més,
una reacció més
del govern
de dir que
ells
continuaran
amb el sistema
d'immersió.
És que això
del Suprem
són a 10,
no?
El Suprem.
El Suprem.
El Sánat Suprem,
per això no hi ha res.
I l'expresident
del Tribunal Suprem
de fa uns dies
com a principal
protagonista
de l'actualitat,
per cert.
A mi els jutges
me mereixen
un cert respecte,
abans me mereixien
molt,
me mereixen
un cert respecte.
El que diuen
els tribunals
és que el català
no ha de ser
l'única llengua
vehicular a l'escola
i que també
ho ha de ser el castellà.
Per tant,
jo aquí primera
vull veure la sentència,
sencera,
perquè de vegades
aquestes sentències
que mediàticament
tenen molt de ressò,
després quan les mirem
a fons
i quan les mirem
al servei jurídic,
resulta que són sentències
que responen
a peticions particulars
d'una persona determinada
i que se li donen resposta
a aquella persona determinada.
Això ja ha passat altres vegades,
no, Rafa?
Això ja ha passat moltes vegades.
Per tant,
primera qüestió,
desdramatitzem el tema.
Segona qüestió,
el fet que una sentència
digui que la immersió
no es pot fer
al segon cicle d'educació infantil,
pot ser una decisió judicial
que jo puc respectar,
però des de lloc
és una decisió
tot almenys antipedagògica.
Aquest país
porta més de 30 anys
en la immersió lingüística,
és un sistema
que s'ha consensuat,
que no hi ha cap problema
en les famílies,
no hi ha cap problema
en les famílies,
és a dir,
nosaltres hem passat
milions d'alumnes
per a la immersió lingüística.
Quants recursos
hem tingut en aquests anys?
6, 7, 8?
Per tant,
escolteu,
és que no té cap sentit.
Tercera qüestió,
els ho prenc
que s'ho faci mirar,
que s'ho faci mirar
perquè al final
està dintre sentències polítiques
en temes educatius
i està dintre sentències
en contra de país.
I això,
doncs,
que s'ho faci mirar
si és que volen aspirar
a una justícia universal.
I després,
finalment,
jo des d'un punt de vista
més tècnic,
clar,
jo pel poc que he llegit
pel que va dir ahir
la consellera,
és una sentència
que obeix
a la típica lentitud
de la justícia
d'aquest país.
Aquests recursos
es deuria presentar
fa no sé quants anys
i, clar,
com que són tan ràpids,
doncs resoldre ara,
clar,
estan resoldre
sobre un decret
que ja no està en vigor.
Perquè posterior a aquest decret
que ara un article
anul·la el Tribunal Suprem,
resulta que,
posteriorment amb això,
hi ha hagut una llei
d'educació de Catalunya.
I l'alerta.
La llei d'educació de Catalunya
està pel damunt d'un decret
i aquesta llei
no ha estat recorreguda
o, en tot cas,
no ha estat...
Tot arribarà,
perquè el Suprem
segur que la sentència
de qualsevol dia.
Però ara per ara
jo crec que hi ha
una cobertura jurídica
suficient
com perquè al mes de setembre
continuem exactament
igual que hem fet fins ara
amb immersió lingüística.
Hi ha un altre fet
que volia destacar
que és una puntilla final.
Perquè, de vegades,
tenim la impressió
que quan un recorre
la immersió lingüística
està recorrent el català
i no sempre és així.
És a dir,
d'aquestes famílies recurrents
en tenim unes quantes,
a Tarragona
en tenim unes quantes,
que no estan en compte
del català,
estan en compte de la immersió.
És a dir,
que són gent,
a més, catalana.
Si no pot semblar
que això és una qüestió
dels santalusos
o dels mulets.
No, no, no.
Aquestes famílies,
algunes d'elles,
són catalanes
i parlen català,
no la intimitat,
la intimitat
i la vida pública.
I encara s'han en compte
de la immersió lingüística
que és un mètode.
D'acord?
Perquè, si no,
doncs encara ne'acenem
més el foc.
A veure,
Agusté i Núria,
una reflexió ràpida
sobre aquest tema?
A mi no em preocupa
gaire el tema.
Dic perquè crec que,
una mica la inoportunitat
ve,
com ha explicat el Rafael,
d'una qüestió de lentitud
o de retras
en una sentència,
em quedo amb la tranquil·litat
de dir
això no canviarà res,
aquí se seguirà
doncs ensenyant el català
com s'han d'ensenyar
a les escoles,
vull dir,
això doncs crec que va ser
ahir també
la resposta de la consellera.
I després,
perquè el català
està tan consolidat
que a mi no,
ja dic,
no crec que això canvi
per res la vida quotidiana.
Per tant,
no ho sé,
més aviat m'assembla
doncs això,
que ara torna a ser
una mesura dissuasòria
per tapar
altres problemes
o per distreure l'atenció
d'altres coses
més importants.
Núria.
Jo no crec que el català
estigui tan consolidat.
Potser,
intenta,
potser,
si ho centres
molt en l'ensenyament,
sí,
però l'ensenyament
és a l'inici
de la vida,
per dir-ho així,
civil,
que fa la gent.
És impossible
anar a un jutjat
i que t'atengui
anar a un català,
és impossible
a exercir
24 hores al dia
en català
en aquest país,
per tant,
o treballem
i fem
que la immersió
sigui l'eina
amb la qual
d'aquí uns anys
ens puguem desenvolupar
o si no estem
amb inferioritat total,
per tant,
això d'aquest català
està...
Quan dic consolidat
és que crec,
exacte,
que el dia a dia
no canvia,
això d'anar al jutjat
i que no t'atenguin
en català
o a Hisenda
o altres organismes,
això ha passat sempre,
és a dir,
no he anat enrere.
Però,
precisament,
ha passat sempre,
és com la consellera Rigao,
que diu,
estem on érem,
home,
doncs,
tant de camí
i tant de,
el que dèiem abans,
tantes lleis
i tants dies
que us han passat al Parlament,
però on érem,
potser més valia
que us haguéssiu estat a casa,
xatos meus.
Jo crec que estem on érem
en el model lingüístic,
ara,
al final,
acabaré de fer-ho a la Rigao,
cosa que tampoc m'agrada,
però,
vull dir...
Ningú t'obliga,
Rafa.
Em sap greu posar-te
en un compromís,
no,
no,
jo no tinc cap compromís,
al contrari,
vull dir,
però és que el model lingüístic
de la immersió,
vull dir,
no és de la Rigao,
és de la Rigao
i és del Maragall
i és de Martacit
i tots els consells
que han passat.
Sí,
és de les poques coses
que en aquest país
hem sigut capaços
és de tindre un consens.
Hi ha un consens.
És un consens social.
I l'alumnat,
de veritat,
és que l'alumnat
no té cap problema
en la immersió,
cap ni un de problema.
I després,
una altra cosa
és que els patis
i al carrer
es parli castellà.
Però a mi això...
Però si això,
el bilingüisme,
és bo.
A mi ja m'agradaria
que nothom parles català
a tot arreu.
Només català?
Però...
No, no.
És que no.
No.
Trobo que estem
en una situació...
Cadascú ha de parlar
allò que se senti còmode,
no?
occidental aquest...
Oriental.
Oriental...
Això ja són dialectes
que ja són altres nivells.
No, però mira,
jo...
Fé un currículum
que no vagis.
A veure,
jo vaig exercir
un any el País Basc.
El País Basc
va optar per un model
lingüístic
que és un model
que al final
s'agregava a l'escola.
Perquè tenia un model
en castellà no parlant total,
un model eus-caldura,
sobretot en eus-caldura,
i un model mixte.
Això, al final,
la societat
ha creat divisió
a causa d'aquest model.
En canvi,
Catalunya des de moment
va dir
no, escolti,
el tema és la immersió,
però no crec que
tu ja s'ho haguessin inventat això.
Hi havia experiències,
tenia la zona del que ve
que el Canadà,
tenia altres zones del món
en què s'havia fet.
I avui en dia,
jo crec que no hi ha cap lingüista
que no et digui
que la mani millor
anà a prendre un idioma
és la immersió.
Escolti,
però ja està a punt.
Hi ha de totes maneres
una altra qüestió educativa
que també m'agradaria
comentar ràpidament,
perquè avui estem explicant
que al curs vinent
tots els instituts de secundària
de Tarragona Ciutat,
menys un,
l'IES Tarragona,
el que està a l'antiga
Facultat de Lletters,
faran horari de matí,
horari intensiu.
La delegada,
la directora territorial
dels serveis d'ensenyament
Àngels González,
justificava aquesta mesura
dient que això servirà
per estalviar diners
en consum energètic,
en transport,
en menjadors
i que, a més a més,
s'assoliran millors
resultats acadèmics.
Les tardes a la secundària
són complicades
i els espais
entre matí i tarda
també ho són.
És a dir,
que hi ha un espai de temps
que és el que acostuma
a acumular
el gruix dels episodis
complicats,
set de secundària
i després les tardes
a nivell de rendiment
intel·lectual
també són més precaris
que els matins.
De tota manera,
tots aquests instituts,
a banda de tenir
el consens del Consell Escolar
i de demostrar
que hi havia
un estalvi econòmic
que els permetia
optimitzar els seus recursos
d'espais de funcionament,
també hi ha
un compromís de millora.
Et sembla una bona mesura
de salvi, Núria?
Sí.
Més enllà del tema
del rendiment acadèmic,
que és un bon argument,
el tema
estalviem diners.
És el que diem sempre.
A mi el que em té perplexa
és com hem tardat
tants anys
a arribar aquí.
Jo recordo
la meva època d'institut,
que a més tenia
l'institut lluny
de casa meva,
que em passava el dia
anant i venint
per anar a classe
una hora
o dues a la tarda.
Per tant,
això el que provocava
és que algun dia
em quedés a casa
i fos una irresponsable
i...
Home, no cal que ho confessis
ara.
Per tant,
fai un acte de constricció
i ho reconec.
No va tindre conseqüències.
Clar,
les conseqüències
ja les he vist després.
Em té perplexes això
que com no ho hem vist
fins ara,
aquestes coses.
Rafa,
no digues el que és el que és.
No,
que dic que sona bé,
sense aprofundir,
sona bé.
Sona bé.
Sona bé.
Perquè a més s'estalvia en diners.
Exacte,
però racionalitzant horaris.
El que no sé
és si tindrà conseqüències.
Suposo que té conseqüències
a nivell familiar,
perquè llavors això
també modificarà
hàbits
o horaris
d'altres feines.
No necessites un cangur
ja quan vas a l'institut.
No,
no pel cangur en si,
però sí que necessitaràs,
home,
jo no sé quines edats són,
però clar,
hi haurà fills
de pares
que estaran...
De 12 o 18.
Els 12 anys
estaran al carrer
o a casa sols
o no sé què.
Les conseqüències
són les que
en aquest moment
no m'atreveixo a valorar,
però que quan hi ha
un canvi
d'uns hàbits determinats
afecta altres
mobilitats
o altres
costums familiars.
No d'això
del nivell
de contractar cangurs
i tal,
però clar,
dius,
home,
sembla,
i m'ha semblat dir
que aniran a dinar a casa
o por ahí.
Sí, sí,
no, no, clar.
Això doncs està bé,
estalvies una feina
o un servei
que s'alvien diners
en transport escolar
perquè ja no faran
menys viatges.
Això,
aquesta és la més clara.
Els menjadors...
Evidentment,
si no dinen a l'institut
doncs dinen
o a casa
o por ahí.
No caldrà tenir
els llums oberts
a les aules
tot el dia.
No, no,
per ser-hi...
Descubreixen l'ocupació
dels que fan el menjar
i dels que fan el servei
de menjador.
Això també té altres
conseqüències,
té altres derivades.
El que dic jo,
les conseqüències
són les que s'han de valorar.
Rafa,
que ens queda
un minut i mig.
T'agrada ser molt sintètic.
A veure,
aquests centres,
els de Tarragona,
l'Institut de Tarragona,
que no ho ha volgut,
no es preixi...
És la petició pròpia.
No, per ser així esclós.
Per donar aquesta jornada,
vull dir,
que li feia un informe
d'inspecció
i que li feia
complir uns requisits.
Vull dir,
els requisits eren,
primer,
que hi hagués consens
en tota la comunitat escolar.
Per tant,
no tenim a Tarragona
cap institut,
cap,
en el que no s'ha eixemplat
per unanimitat.
És a dir,
el consell escolar
per unanimitat
de famílies,
personal d'institut de serveis,
professors i alumnes,
ho ha de veure per unanimitat.
I això ha passat a Tarragona.
Segona,
hi havia de demostrar-se
l'estalvi econòmic
que s'ho posava.
Val a dir
que els instituts
normalment a Tarragona
no tenen
ni menjador escolar
ni transport escolar.
D'acord?
Vull dir,
que el transport escolar,
en tot cas,
és l'urbà
que utilitza cadascú.
Segona,
els alumnes de l'ESO
ja tenien en aquests moments
dues tardes lliures.
Ja no anaven ni dimecres
ni divendres.
I els de batxillerat,
normalment,
ja no hi anaven cap tarda.
Per tant,
això, clar...
No és una mesura revolucionària.
No és una mesura revolucionària.
Els que no ho sabíem...
En tercer lloc,
el consell escolar municipal
de Tarragona
s'ha pronunciat
sobre aquest tema
i també per unanimitat
ha decidit
que donava suport a la mesura.
Quart,
les tardes
no queden lliures
per als alumnes.
Queden lliures
acadèmiques.
Però els instituts,
normalment,
han hagut de dir
què faran
en aquestes tardes.
Per tant,
per exemple,
jo,
els de la meva zona
dediquen
dues d'aquestes tardes
a que els alumnes
fan repàs assistit,
fan estudi dirigit,
sobren biblioteques
escolars
perquè puguin estudiar
i en activitats
de les ampes.
És a dir,
no és allò de dir
se'm van a casar les tres
i aquí ha acabat la història.
M'ha agradat molt
aquesta intervenció,
el Rafa,
perquè ens ha aclarit
molt el panorama.
Tenia d'haver
intervigut abans
que ningú amb el qual
jo m'hagués callat.
Ja va, no,
Agustí,
aquí estem per parlar tots.
Avui he parlat
una mica de tot.
M'alegro que estiguin bé
de salut
i m'alegro que hagin compartit
aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
parlant de medicines,
de sanitat,
de llengua
i d'ensenyament.
Núria Palai,
Agustí Pujol,
Rafa Muñoz,
gràcies
i fins la propera tertulià.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.