I rec de final ja del matí de Tarragona Ràdio,
a darrere mitja hora dediquem, com cada dilluns,
al Caixa Fòrum Tarragona, al carrer Colom número 2,
ja el sabeu, a totes les activitats que organitzen,
que en són moltes i moltes d'elles al voltant de les exposicions
que hi podeu veure.
Ens acompanya, com sempre, el seu director, Carles Marquès.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Avui, com dèiem, per parlar d'una de les exposicions
que, de fet, es pot veure ja fa unes setmanes,
i fins al dia 19 d'agost, al Caixa Fòrum Tarragona,
un món flotant, fotografies de Jacques Henry Lártig,
i que, com sempre, al voltant de les exposicions
hi ha cicles de conferències.
Avui parlem amb Estrella del Diego.
Ella és assagista i catedràtica d'art contemporani
de la Universitat Compotència de Madrid
i que imparteix aquest cicle de conferències
a l'artic La sorpresa als ulls,
que va començar el passat dijous
i que s'allargarà fins al proper 21 de juny.
Amb ella, conversem a l'altra banda del fiu telefònic,
Estrella del Diego.
Bon dia, bons dies.
Bon dia, bons dies.
Què tal?
Bien, bien.
¿Ustedes qué tal?
¿Con calor, como aquí o qué?
Con calor.
¿En Madrid calor?
Sí.
¿Está en Madrid?
Sí, eh?
Estoy aquí al lado de mi aula
esperando entrar a un examen
y nos vamos a derretir.
Hace calor.
Estrella, hacéis esta semana,
este jueves precisamente,
estarás en Tarragona
para hacer este ciclo de conferencias.
L'artic, la sorpresa als ulls,
la sorpresa en los ojos.
¿Qué se puede explicar de la fotografía de L'artic?
Pues yo creo que lo primero que se puede explicar
es la extraordinaria modernidad que tiene el fotógrafo.
Es un fotógrafo de principio de siglo
y además descubierto muy tardíamente
porque estuvo un poco oculto por una parte
y por otra parte porque, bueno,
fue siempre un fotógrafo amateur
y le descubrieron precisamente
muy tardíamente en el siglo XX
y a partir de ahí
pues se descubrió la modernidad
o se pudo ver la modernidad
que yo creo que cualquiera que se dé
una vuelta por CaixaForum, Tarragona
va a ver inmediatamente esa modernidad
porque parece que son fotografías,
algunos anuncios directamente contemporáneos
y otras unas fotografías, pues no sé,
de los años 70, de los años 80,
realmente extraordinarios.
O sea, yo recalcaría su extrema modernidad.
Y con mucho componente social, ¿verdad?
Sí, pero un componente social
al cual no estamos acostumbrados.
Yo siempre digo que cuando estamos pensando
en fotografía documental
todos pensamos en cierta fotografía periodística,
pues de repente fotografía de lugares deprimidos del mundo,
documentos policiales, etc.
Y justamente lo que hace el ARCIC
es que fotografía de alta sociedad,
pero eso también es un documento.
El fotografía a sus amigos,
fotografía a su familia,
es muy interesante, por ejemplo,
todo el territorio autobiográfico
que tienen sus fotografías.
La cámara llega a sus manos, pues por casualidad,
porque el padre se la regala,
como a muchos niños de una clase, digamos,
de una clase culta,
y ahí empieza a fotografiar.
Y yo creo que eso es interesante,
que no pensemos solamente
que la fotografía documental
es una fotografía de lugares deprimidos,
de problemáticos, etc.,
sino que él también hace un tipo
de fotografía documental
que fotografía efectivamente
la alta sociedad parisina o francesa,
o mejor dicho,
a la cual él pertenece.
Cuando se dio a conocer su obra,
se descubrió,
se enseñó a un mundo,
se convirtió en un referente Bartík.
Sí, sí, absolutamente.
Quiero decir que por eso me parece interesante,
porque es alguien
que habiendo estado oculto mucho tiempo,
sin embargo,
cuando se le descubre,
realmente se convierte
en una figura de culto.
O sea,
se convierte en uno
de los grandes fotógrafos
de la modernidad,
que además pone sobre el tapete
otra cuestión
que yo creo que es fundamental
en la fotografía,
la diferencia entre mater y profesional.
O sea,
normalmente el fotógrafo mater
era alguien que se consideraba
seguramente
no tan interesante
como un fotógrafo profesional,
y yo creo que la JIC
también subvierte
ese punto de vista.
O sea,
que realmente es la excepción
en todo.
Subvierte el problema
del documental,
subvierte el problema
del amaterismo.
Yo creo que,
bueno,
me parece que cuando se le descubre
realmente se abre
un mundo nuevo
también para fotógrafos
posteriores,
como por ejemplo
esas fotos de salto
que son tan clásicas,
cualquiera que se dé
una vuelta por las salas
las va a ver,
que parece que las figuras
realmente flotan,
realmente sí es un mundo flotante,
las figuras flotan,
pues va a ser muy importante
para Richard Longo,
para todos los que,
muchos fotógrafos
que van a venir después
y que también lo va a utilizar,
por ejemplo,
mucho la publicidad.
O sea,
que él realmente inicia
desde muchos puntos de vista
ciertas formas
de hacer foto
que van a ser
muy particulares
de la Artic,
pero que van a tener
muchísima influencia posterior.
A Estrella de Diego,
¿qué es lo que más me gusta
de Bartic?
Uy,
me gusta todo.
Es muy difícil.
O sea,
porque cuando hace
un tipo de fotografía,
de esas fotografías flotantes,
me parece realmente apasionante
el modo en el que
comenta visualmente
el movimiento
y luego hay fotografías
perfectas,
absolutamente encuadradas,
casi estáticas,
en el mejor sentido
de la palabra,
que también me apasionan.
Creo realmente
que es un fotógrafo
extraordinario,
que es un juego,
que es un fuera de serie
y que es un privilegio,
primero,
que alguien tuviera
los ojos
para descubrirle
y después que en este caso
la Fundación La Caixa
nos haya permitido
poder verle
en distintas ciudades
del Estado.
En este caso,
en Tarragona,
creo que es un privilegio
poder verle
en las salas de La Caixa.
La recomendamos,
pues,
¿eh?
Sí,
sí,
bueno,
y tal.
Estrella,
pues muchísimas gracias,
que sabemos que estamos
a punto de entrar en un examen
y que nos has dado
estos minutitos
en el matí
de Tarragona Rádio.
Muchísimas gracias a vosotros
y eso,
animar a todo el mundo
a que corra a ver
la exposición de la CIC
quien no la haya visto todavía.
Y que el jueves
venga a escucharte,
¿eh?
Venga,
pues muchísimas gracias.
Estrella,
gracias.
Venga,
adeu.
Estrella de Diego,
interessant,
¿eh?
Sí,
la tindrem dijous
a Tarragona,
¿eh, Carles?
La tindrem dijous,
ja heu vist que s'expressa
d'una forma
absolutament entusiàstica,
vull dir que comunica
aquest entusiasme
i al mateix temps
és un dels grans
noms referents
de la crítica
d'art contemporani
a tot l'estat,
diguem-ho ara
que no ens ascenta,
ara que no ens ascenta,
absolutament,
absolutament,
rigoresament cert
i,
evidentment,
aquesta capacitat
d'explicar
al fotògraf
a través
d'altres
fotògrafs posteriors,
d'altres formes
d'art,
de coses com
l'enquadrament,
explicava l'altre dia
que entre un amateur
bo i un amateur dolent,
ell es confessava
amateur dolenta
i a partir del que
va explicar jo
també m'hi confesso,
és tenir
una mirada
pròpia,
és a dir,
fins a l'artic,
diguéssim,
en fotografia,
clar,
també era una fotografia
molt incipient,
pensem-ho,
clar,
tothom
em marcava,
com encara fem la majoria,
com en els quadres,
és a dir,
buscant
la figura
central,
un component,
la figura central,
diguéssim,
això que domina
l'enquadrament
i
fora de l'enquadrament
no ens interessa
el que hi ha,
són fotos això,
ben retallades
i ben tallades
i evidentment
estàtiques,
perquè vull dir,
venien de pintura
que tot era estàtica,
no?
Clar,
ell va tenir
l'atreviament,
no fa res de tot això,
exacte,
gent que surt de,
que s'escapa del quadre,
detalls,
que sembla que no siguin els importants,
que ell li dóna força,
abans del cinema,
diguéssim,
ja va crear una mica la foto
en moviment,
amb aquests salts tan ateris
que deia Estrella,
no?
Vull dir,
realment,
això,
vull dir,
has de tenir una mirada
molt pròpia
per fer això,
vull dir,
a veure si practiquem
i ho aconseguim,
això no sabem,
tot i que és difícil.
Fins el 21 de juny,
el cicle de conferències,
Carles?
Exactament,
i fins el 19 d'agost
la podeu veure.
És una de les activitats
d'aquesta setmana
al Caixa Fòrum,
ja el sabeu,
com sempre,
al voltant de les exposicions
altrals que podeu trobar
al centre,
al carrer Colom número 2,
però tenim més activitats
aquesta setmana,
Carles.
Tenim més activitats,
exactament,
recordeu que tenim
l'exposició Maternitats,
que va acompanyada
d'un cicle de cinema
que ja va començar
el mateix dia
de la inauguració,
amb la idea aquesta
que ja sabeu
que a vegades
amb les nostres inauguracions
hi ha una conferència inaugural,
en aquest cas
va ser per entendre'ns
una pel·lícula inaugural,
però avui podem veure
la segona pel·lícula
i la primera fora
d'aquesta inauguració,
que és
Gravitza,
El secreto de Esma,
que és una pel·lícula
sobre Bòsnia
i Arsagovina,
de Jasmila Svanich.
Recordeu que aquestes sessions
les presenta
la tarragonina Esther Ferrer,
que és programadora de cinema
i especialista en didàctica
i mitjans audiovisuals.
Molt coneguda,
d'aquesta casa.
Molt coneguda, exactament,
correcte,
molt coneguda d'aquesta casa,
sí senyor,
i aleshores encara ja
hi haurà dues pel·lícules més,
dos dilluns més,
l'11 de juny
i el 18 de juny,
La pequena Lola
i Molade.
Molade.
Són quatre pel·lícules
que parlen
de la vida de dones
de països
molt diferents
i a més en situacions
de conflicte,
com us deia,
en aquest cas
és centrada
en Bòsnia i Arsagovina.
Recordeu que l'exposició
Maternitats
en aquestes imatges
de Bruce Rovira
amb mares i els seus fills
com a protagonistes,
eh, Carles?
Exacte,
i el cicle aquest
també té aquest eix
de les mares i els fills.
Per tant,
a les set de la tarda.
A les set trenta,
horari d'estiu,
set trenta,
set trenta,
sí, sí.
Canviem el xip,
ja,
exactament.
El cinema,
quan arriba l'estiu
ens haurà de fer-lo
mitja hora més tard
perquè no fa tanta calor
i tal,
mantenim els horaris
de les conferències
però el cinema
el fem una miqueta més tard.
Aquesta és una
de les primeres activitats.
Exactament.
Què més tenim?
Doncs demà
acabem el cicle
d'astronomia
i parlant,
hem anat parlant
una mica de més petita
a més gran,
aquesta era la idea,
recorda que ens ho va explicar
el coordinador del cicle,
el Jaume Oliver,
i ara acabem fent
una foto,
mai millor dit,
mira,
semblava que ho coordinem
amb el cicle de conferències
d'Estrella de Diego.
Doncs la fotografia astronòmica
a l'abast de tothom.
Aquí s'ha de dir
que per qüestions de gent
hi ha hagut un canvi
de ponent,
el que demà
ens farà la conferència
és Daniel Trueva,
que també és expert
en fotografia astronòmica,
també pertany
a l'associació
de Torroja
del Priorat
i per tant,
diguéssim,
tot això que hem anat aprenent
tots aquests dies
amb la sortida astronòmica
que es va fer,
doncs aquí es fa
una mica
la foto final,
és a dir,
com?
A veure,
evidentment,
hi ha coses
que no es veuen,
evidentment,
a ull nu,
ja està clar,
però amb telescopi
tampoc,
perquè són coses
que si no hi ha
un moviment,
és a dir,
una exposició fotogràfica,
no es detecten.
Aleshores,
a través de la fotografia
astronòmica
es veuen
cossos celestes
que si no,
no veuríem.
No es poden veure.
Però vull dir que
que es poden detectar
pel moviment,
a més,
pel tipus de moviment,
això una mica,
i ens ho van anunciar
a alguna altra
de les conferències,
pel tipus de moviment
se sap quin tipus
de cos celeste és
i el per què,
diguéssim,
fa allò,
no?
Les estrelles giren
sempre en un sentit
determinat
i si a la foto
et surt un...
se me queda l'asteroide.
No m'agradaria equivocar-me,
però espero que no em senti
ningú de tu, Roger,
que no estigui dient
una gran barbaritat.
Si va en una direcció contrària,
doncs,
posem per cas
un asteroide
que té una trajectòria
diferent
o, evidentment,
cometes i tal.
i moltes d'aquestes...
d'aquestes...
això,
d'aquestes presències
estel·lars,
doncs,
només es poden saber
a partir de la fotografia.
I tenim més coses?
Sí,
digueu-vos la conferència
d'Estrella de Diego,
com dèiem,
i tres exposicions,
recordem-ho.
Recordem-ho.
Exactament.
L'Artiga,
Maternitats
i després Finestres al món,
que és una...
de fet,
és una exposició
de projeccions,
no es va enver
un cicle
de projeccions,
perquè la idea és,
diguéssim,
que sigui de forma permanent,
dir que podeu estar
una bona estona allà,
ja ens en va parlar també
Marta Solsona,
si recordes,
i aleshores,
doncs,
la programació
canvia setmanalment,
per tant,
avui seria nova.
Avui canvia, eh?
Avui canvia.
D'acord.
Exactament,
avui canvia,
avui per tant,
i sabeu que a més
és un lloc
que es veu molt
al costat
de les sales
de l'Artiga,
aleshores,
si us estrellà,
dieu que us he convençut
d'anar a veure l'article,
doncs,
podeu aprofitar
per entrar.
I Finestres del món
també va amb la mateixa
línia de maternitats,
no fixada,
en aquest cas,
no centrada
en la figura
de les mares,
sinó en termes
més genèrics,
i són,
això,
pel·lícules documentals
de situacions
molt concretes,
que com ens explicava la Marta,
en molts casos
venien
de projectes
de col·laboració
de països,
on hi ha projectes
de col·laboració
de cooperació internacional
de la Fundació
La Caixa,
a partir de la qual,
doncs,
aquest material
es va veure
que era
susceptible,
que era bo
d'exposar
i de poder explicar,
doncs,
quina és la situació
en aquests països
on la Fundació
La Caixa
hi treballa.
Doncs ja ho sabeu,
tres exposicions,
totes tres fins al 19 d'agost,
Maternitats,
El món flotant
de l'artic,
i també aquesta Finestres del món
que precisament avui
canvia aquesta programació,
canvia cada 15 dies,
per tant,
avui és el dia de canvi,
podeu veure
nous curtmetratges
en relació amb això,
amb diversos països
del món.
Enric,
moltes gràcies.
Carles, Carles.
Ai,
Enric,
no sé per què t'he dit Enric ara,
Carles,
moltes gràcies.
Ara hem fet un allò
que em sembla
que els companys aquells...
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Ja,
Carles,
que vagi bé,
fins la setmana vinent.
Gràcies,
Josep.
Que vagi bé,
bon dia.