TEMPS DE TERTULIA
També Josep Acero, regidor del grup municipal del Partit Popular.
Josep, bon dia.
Bon dia.
Avui tenim diverses qüestions d'interès i d'actualitat per abordar.
La primera relacionada amb infraestructures i amb el corredor del Mediterrani
per dues qüestions, però molt importants.
La ministra de Foment, Anna Pastor, va insistir ahir en dides de Barcelona
que el corredor del Mediterrani disposarà d'una partida
en els pressupostos generals de l'Estat del 2013.
Ahir, Pastor, la ministra va estar al Salud Internacional de la Logística,
que es fa a Barcelona i va coincidir fins i tot amb el president
de l'autoritat portuària de Tarragona, Josep Andreu.
Aquestes són les paraules de la ministra ahir parlant,
en general, en genèric del corredor del Mediterrani.
Quiero decirles que ese corredor mediterráneo verá la luz ya
i també decirles que si el corredor mediterráneo, aprovecho esta oportunidad,
lo he dicho más veces, pero quiero decirlo, hoy no están los presupuestos generales
del Estado, es porque no existía, es porque no había un proyecto,
pero afortunadamente en este momento se está elaborando el proyecto constructivo
y el compromiso, desde luego, del gobierno de España es que el corredor mediterráneo
está en el presupuesto del 2013.
La ministra, recordem, la setmana passada es va reunir amb la patronal
de la Química de Tarragona, amb l'EQT, i va tornar a insistir ahir,
en què vindrà el mes de juliol, aquí a Tarragona, a donar tots els detalls
sobre el projecte. Ahir, el president de l'autoritat portuària, Josep Andreu,
es va trobar a uns minuts amb la ministra de Foment a Barcelona
i, com que la ministra no ho concreta en aquestes declaracions,
el president del Port insisteix a dir que quan parla la ministra
del corredor del Mediterrani i dels pressupostos del 2013,
està parlant del tercer fil.
Quan la ministra parlava del corredor del Mediterrani
o parlava des de la solució que ja en el seu dia
ella va anunciar a València del tercer carril,
que nosaltres aquí a Tarragona anomenem el tercer fil,
i que, diguem, seria una solució provisional del corredor del Mediterrani.
Ella ha manifestat que ara s'estaven redactant els projectes tècnics
i que la previsió era que l'any que ve ja hi hagués la partida
per sobre el estaria corresponent.
Sobre el corredor del Mediterrani encara hi ha un altre vessant,
que si volen després la comentem, que és que el govern espanyol
incrementarà en 11 milions d'euros la partida pel tram bandellós a Tarragona
del corredor del Mediterrani en un anunci que feia també la ministra
ahir a la tarda al Senat, a Madrid,
acompanyada de la senadora i presidenta del Partit Popular Català,
Alicia Sánchez Camacho.
Senyors regidors, senyors responsables avui de la tertúlia política de Tarragona Ràdio,
Joan, com avalueu vosaltres aquests anuncis de la ministra
la setmana passada amb l'EQT i el que diu ahir a Barcelona?
Bé, nosaltres fa uns mesos vam aprovar aquí a l'Ajuntament de Tarragona
una moció en la qual dèiem més o menys que l'aposta era per la reu roda,
la línia aquesta, però que, com que això no sabíem si podia ser o no,
doncs apostàvem pel tercer fil de forma provisional.
Jo més o menys pel que diu la ministra entenc això, no?
El que passa és que la ministra està parlant d'una cosa que,
o no va per la carretera, per l'autovia a la 7 cap a València mai,
però, clar, és que dic que no hi ha projecte del corredor mediterrani,
només cal que vagis per l'autopista i veus tota la plataforma feta
des d'aquí fins a Tortosa o més avall, fins a Binarós, crec que és...
No, més avall, més avall, de Tortosa.
Dic que no hi ha projecte, bueno, aquesta senyora,
quan passa per la carretera va tan ràpid que no veu res,
però ja està fet allò, eh?
Tota la plataforma, el que no estan posades són les vies i tal.
Però està fet, jo ja que lògicament està fet.
Entenc que la ministra està parlant del tercer fil, del tercer carril.
Por supuesto, por supuesto.
Òscar.
Sí, sí, jo amb això coincideixo que crec que per fi ja s'està fent menció
a Madrid del tercer fil, arrel d'aquesta visita promoguda,
instada o que va ser protagonitzada pel sector químic empresarial d'aquí de Tarragona,
que per fi ja s'està entenent que això és una prioritat
i que aquesta és la solució immediata, a diferència d'algú d'aquí de Tarragona
que no ho veia així.
No obstant, continuo amb la preocupació que hi ha falta de concreció
i en quant a les partides i d'a més que s'anuncien el propós,
doncs a veure, clar, 11 milions, oi?
No, però això seria una altra cosa.
11 milions està raó una bandellós.
De fet, el que ha dit la ministra en les últimes setmanes,
i crec que li va dir també a l'Ecuter,
és que el 2013 podria haver-hi una partida de 1.200 milions
per aquest tram que aniria des de Castellbisbal fins a la Cana.
Val, doncs fent aquest petit incís, vull dir,
estem parlant d'11 en relació a 1.200, 1.600,
vull dir que la fotografia és sorbarata en aquest sentit,
i també estic, diguéssim, en la línia de l'escepticisme
en quant als anuncis, doncs el escepticisme que han manifestat
els dos expresidents del port, el senyor Maria i el senyor Burgessé,
perquè històricament els ministeris de foment d'Espanya,
vull dir de tots els colors, vull dir començant pel senyor Álvarez Cascos,
continuant pel senyor Magdalena Álvarez, el senyor Blanco,
han donat mostres reiterades de la falta de compliment dels compromisos
amb Catalunya, amb Tarragona i de la deslleialtat.
vam donar números no fa gaires dies,
en el sentit que, quan estem parlant del ministeri de foment,
a Catalunya de lo presupostat només s'executa el 33%,
a Madrid el 110%, i al final, tot i que vols fugir
de debats territorials, els exemples canten.
Llavors, com que, perdona, és allò del gat escaldat,
amb aigua tèvia ja en té prou.
En aquest sentit, jo també reitero l'escepticisme.
Joe.
No, començo pel final per replicar una mica l'Òscar.
Clar, escolta, has nomenat dos ministres de foment,
un del Partit Socialista i un altre del Partit Popular,
que estaven a les mans de Convergència i Unió.
Vull dir que poc vau fer a Madrid vosaltres,
o és que el Durant només està per la Comissió d'Esteriós,
o li agrada una altra cosa.
Perquè eren dos ministeris que el Partit Popular no tenia majoria absoluta,
i depenia de Convergència i Unió.
I estàs dient que poca inversió, escolta,
estàs autorretratant, que potser a Madrid no feu el que havíeu de fer.
I ja tornem amb el victimisme, que la culpa és de Madrid,
que tot això.
És la política de Convergència.
I, perdona, i ara anirem a l'ho d'ara.
Corredor del Mediterrani, la primera persona que mai el va voler,
president Jordi Pujol.
Això tothom ho sap.
No el volia.
Anem a l'ho d'aquí.
Jo m'estic assistint a un debat que al final,
el PP sempre hi ha uns missatges aquí a Tarragona,
que la gent a començament es pensa que estem sols i no sé què,
i al final torna tothom cap a nosaltres.
Jo crec que devem ser l'única ciutat del món
que està insistint a encarregar de mercaderies peligroses la seva ciutat.
Quan altres ciutats del Tarragonès o municipis
ja han fet la seva fenya i ja han esquivat el cop.
Hem d'apostar fins al final per Reu Roda.
I la gent del Partit Popular ja estem començant a rebre suports
perquè no estem sols,
perquè la gent veu que això és carregar-se la façana marítima de Tarragona.
Qui creu que això serà provisional,
per l'amor de Déu, amb les xifres que esteu parlant?
Com a les autopistes que també eren provisionals
i aneu ampliant les concessions a la mateixa gent de sempre.
Per l'amor de Déu.
Escolta, no podem carregar la façana de la ciutat
de més mercaderies peligroses.
És molt periós.
S'estem carregant el futur de Tarragona.
I estem d'acord que han de conviure la indústria química i el turisme.
Però Tarragona ja ha complert,
com creces amb aquest tema, però amb creces.
Per tant, el Partit Popular de Tarragona continua en contra
de la postura de la ministra.
Sí, senyor, la va desautoritzar el meu cap, Alejandro Fernández,
i jo no seré menys, no estic d'acord.
Josep, se m'entén.
Sí, no me'n recordo malament, fa un mes,
una terça d'aquí, tothom va dir
la unitat màxima per treballar
l'Oderreo Roda. Això va durar
dos dies. Aquesta unitat no hi ha sigut.
Nosaltres,
tant així com a la plataforma de defensa
del públic, sempre plantejant l'Oderreo Roda
no solament com a mercaderia, sinó com a
viatgers. Des d'aquest punt de vista
crec que no es fa el suficient esforç
per allò de l'Oderreo Roda.
No se'n fa, no es fa el suficient esforç.
I es dona per fet el tercer
carril que serà provisional, pot ser definitiu,
que és una altra ruta dels que fem aquí a Tarragona.
A mi el que m'estranya és que fa un mes
tots anirem a Madrid,
Reu Roda, i ara això de Reu Roda
desapareix.
Això diu, és el millor. Això és com si
amb un malalt dius, mira, tothom d'operar.
Saps? El millor és fer-te aquesta operació. Però bueno,
te'n farem una altra que és provisional.
És que si estem parlant
de mercaderia, si estem parlant de viatgers,
escolta'm, per què no fem aquest tema
de Reu Roda? No, no, ho diem aquí de
Boquilla, diem totes l'unitat i pot desapareix.
Jo crec que és una altra ruta el tercer fil. I després,
jugar amb lo del port
com a una que surt del tercer fil tampoc és real.
No ho sé, llegeu un article
de Miguel Carrillo, ell explica tota aquesta qüestió.
Carrillo, Carrillo.
Llavors, des d'aquest punt de vista jo crec que
perdem una altra ocasió. Perdem una altra ocasió i crec
que la gent no entén quan li diem
no, no, el millor és això, però no ho fem això ara.
Per quins motius?
No hi ha diners.
Bé, no hi ha diners.
Jo faig la resposta, no la faig jo a nivell personal.
És aquí, l'argumentació del govern espanyol
en aquests moments és que no hi ha diners.
Però aquests diners no són reals perquè donem
19.000 milions a Bankia, no? Hi ha diners.
Això ens portaria a un altre debat que si volen és molt interessant, però clar.
No, hi ha diners. El problema és dir què prioritzem.
jo crec, fico aquest exemple de la malaltia.
No, no, el millor és això, però no ho farem.
Farem una altra operació que és provisional.
Però la definitiva és aquesta.
I el que a mi m'estrany és això, no?
Que fa un mes aquí ens omplíem la boca d'unitat,
a Madrid tot arreu, i ara això és a trencar.
Deixi'm una mica, un altre cop,
enmarcar els oients, perquè jo crec que moltes vegades
els ciutadans cada dia escolten tertúlia
sobre aquesta qüestió, recordant que les últimes setmanes
la ministra s'ha anat ja pronunciant a favor
del tercer carril. Primer ho va fer a València,
entre altres coses perquè hi ha amplis sectors econòmics.
a València, a Barcelona i a Tarragona,
aquí mateix, al polígon Petroquímica,
que clar, estan demanant una solució
urgent, el més ràpida possible.
I m'agradaria també recordar,
abans ho ha fet l'Òscar Busquets, que ahir,
en aquesta tertúlia, van coincidir els dos últims
expresidents de l'autoritat portuària.
Lluís va dir i Josep Anton Burgassé, i van coincidir
en una cosa, segurament no és la solució ideal
la del tercer fil, però és l'única,
ells van dir, que considerem viable
en aquests moments, si volem
que el port i l'economia del territori no perdi
competitivitat. Per tant, aquí estem en una qüestió
de què és prioritari.
Òscar. El tema de la viabilitat
ara del tercer fil versus
el Reu Roda, en primer lloc, és per la
complexitat tècnica, en el sentit que al Reu
Roda hi ha molts trams que ara per
ara la via ni se sap per on anava.
Els túnels o alguns trams fins i tot
han quedat absorbits per via urbana
dels municipis que han anat creixent.
Llavors, és clar, això és el que hem dit sempre,
és a dir, vamos, en aquest sentit
crec que no hi ha cap incoherència, evidentment,
el recorregut hauria de ser el Reu Roda.
El que passa és que en aquest termini de tres anys
que ens està demanant el sector
per tenir aquesta sortida, això és inviable.
Per tant, des d'aquest punt de vista,
des d'aquest punt de vista,
o es demana iniciar el tercer fil,
que la inversió és molt més baixa i a més a més...
Comença que estigui bisbal, eh, dit, per recordar la cosa.
No, no, no, correcte, però vull dir que estem parlant
que aquesta inversió d'entrada econòmicament és inferior,
a més a més, gran part del recorregut ja seria aprofitable
en el projecte, diguéssim, del corredor entès,
i a banda, el tema de la provisionalitat,
que clar, jo ho perdona, vull dir, però...
És a dir, recordem qui és l'amo de la infraestructura,
qui decideix quins trens passen, a quina hora passen
i quan deixen de passar.
la provisionalitat dependrà del Ministeri de Foment.
Per tant, a partir d'aquí vull haver-hi, pilotes fora o no?
Pilotes fora o no?
Joan, o jo, bueno, en fi, poden intervenir
mentre s'ho facin més o menys ordenadament
perquè els soigents els entenguin.
Jo crec que l'aposta bona, sens dubte, és reu roba.
És que jo crec que amb això ho coincideix tothom.
Sí, sí, no, no, no, sí.
Quan ells ho diuen, estic totalment d'acord,
estic totalment d'acord, vull dir, oi, a més,
és que jo diria que fins a vosaltres la vau votar aquesta a favor.
El conseller recudeu, ha dit que sí.
Sí, però si és que no estic dient res que no haguem dit.
Aquí el tema és diners i temps.
Jo el tema de fons, el tema de fons aquí,
és que Barcelona, el port de Barcelona,
i la indústria de Barcelona,
estarà connectada directament amb Europa,
dintre de no res, dintre de no res, sí?
Amb ample de via europeu.
Mentre que Tarragona, València, Castelló, etcètera, etcètera,
d'aquí cap baix, no estarem connectats.
I això ens farà perdre una competitivitat
respecte a Europa grandiosa.
Això ho dic sempre.
Amb això estem d'acord.
I per tant, amb això,
hi hem de trobar una solució que ha de ser,
jo no sé si immediata,
però dintre de dos anys, tres, com a molt,
perquè Barcelona estarà connectada,
estarà connectada amb Europa
per ample de via europeu.
I per tant, nosaltres perdrem competitivitat.
I per tant, bueno,
hem de buscar una solució.
Quina solució hi ha?
Doncs aquesta, el tercer fil.
Doncs escolta, fem el tercer fil.
Abans que se'ns comencin a deslocalitzar
indústries que va a Barcelona.
Altra vegada, que això ja ha passat aquí.
Això ja ha passat.
I per tant, bueno, nosaltres hem de fer
el que sigui per poder,
que les nostres mercaderies
puguin anar directament a França
amb una amplia de via europeu,
ràpidament i amb seguretat.
En dies anteriors han recordat, per exemple,
segurament la força o la pressió
que haurà fet una empresa,
una multinacional com la Ford, a València,
perquè, en fi, o com la SEAT,
o com la petroquímica d'aquí de Tarraona,
perquè això sigui el més ràpid possible.
En qualsevol cas, vosaltres, Jou, el PP...
No, home, l'altre dia, el conseller...
Creieu que això hipoteca definitivament...
L'endurari de trens, el conseller Recudé
des del Ministeri se li va oferir
el traspàs de cercanies
i de moment no l'ha acceptat.
I se li va oferir, clar.
Aviam, és que és un tema
que la gent s'està començant a assabentar
i hi ha municipis que venen a continuació
que ha de passar el tercer fil per allí.
Hi ha càmpings, hi ha platges,
per l'amor de Déu,
que passa per a trama urbana,
que estem carregant de mercaderies perilloses
que, si mai Déu no ho vulgui,
que és un accident, hem de treure-ho, això.
Hi ha gent, torno a dir,
no vull nomenar alcaldes,
perquè, clar, sempre acaba sortint
nomenat el mateix alcalde del tarragonès
i tothom sap qui és,
que ja ha fet la seva fenya
i no passarà per a la trama urbana
cap mercaderia perillosa.
Què tenim que ser Tarragona?
I si convé que s'esperi una mica el tercer fil,
que amb el pur industrial
que hi ha aquí a Tarragona,
no marxaran de cap manera,
estan molt bé i continuaran molts anys
i per un any o dos no perdrem res,
perquè València, tampoc ho té,
ho tindrà Barcelona,
ja vindrà cap a nosaltres.
No ens enganyem,
el port de Tarragona,
que és un port que ha crescut molt,
tenim coses que potser Barcelona
no pot absorbir,
perquè Barcelona ens passa la mà per la cara
i València,
i hem de lluitar per ser aquesta altra alternativa,
forta,
però hem de lluitar amb la reu roda.
No, és que no, no, no,
i no ens treuran d'aquí.
Però és que el reu roda no està en dos anys.
Estàs dient que el reu roda està en dos anys
i el tercer fil serà provisional?
Serà provisional?
Dependrà de vosaltres,
que sou els amos d'un fesco de dur.
No, de nosaltres, no.
No intentem passar la pilota.
No, perquè ho treureu en un privat,
ho treureu en un privat,
sí, igual que el president de l'autoportuària,
també depèn del Ministeri de Fulmen.
Jo, no té res a veure,
no canviem les coses de tot el relat.
Si al final l'únic que sortirà a dir
és el tercer fil,
es farà,
però és un error polític gran
dels que fem sempre.
Jo dic, el tema de...
Josep, deixa'm recordar també els oients.
Ho dic per insisteixo,
perquè intentem ser el més clars i pedagògics possibles.
Quan la ministra i el ministeri
està parlant ara del tercer fil,
està parlant de tot el tram,
no només del tram aquest de Tarragona,
sinó que ella parla d'un tercer fil
que aniria de Barcelona a València i a la Cana.
Ja comença aquest bisbal.
Sí, sí, exacte.
Això és d'acord.
Ara, digueu-vos-lo de sempre,
vull dir altres errors i històries que fem.
Llavors, a mi em sembla que des del punt de vista,
parlar del tema
que allò de Raurrada no està estudiat,
de Raurrada, hi ha molts estudis fets,
inclús hi ha gent que té 300 o 400 fotografies
des d'Arreu Roda fetes,
d'on hi ha la via, on hi havia.
El que passa és que si no hi ha voluntat política per fer-ho,
no es farà.
I les coses es poden fer.
Es poden fer si es volen.
Perquè, és clar, ara,
si ara el problema està
que en dos o tres anys no es pot fer el de Raurrada,
home, que es fiquin més treballadors,
es poden fer les coses si es volen.
Si es poden fer, si es volen.
I després, una altra qüestió,
no només el tema de les mercades perillores,
sinó que la via que és el tercer fil
significarà un embús de trens i de viatges impressionant.
Llavors, no està promulgant la qüestió,
que nosaltres ens hi afegirem.
Llavors, a mi, és clar,
lo fàcil és dir,
no, no, la Raurrada no és possible.
Bueno, quan hi ha voluntat política de fer-ho,
així quedem.
Ara, queda molt bé de dir,
no, no, lo bo és la Raurrada.
Fico el cas de la malaltia o de l'educació,
és igual.
Lo millor és aprendre les tables de multiplicar,
però com que ara no les aprens,
mira, el deixem per una altra cosa,
ja t'ensenyem només a sumar.
Multiplicar en sabràs en què va.
és provisional, sumar.
Pots passar la vida provisional
i no prendrem mai a multiplicar.
Podem provisional 10 o 12 anys
passant les mercaderies per aquí.
Com deia...
Si fos 10 anys...
I això no em vull ser de reforçat.
No, jo dic 10 anys.
I com deia al principi de la tertúlia,
ahir també va haver-hi una altra novetat.
A la tarda, la ministra de Foment,
també, amb Alicia Sánchez Camacho,
com a senadora,
anunciava una partida adicional
d'11 milions d'euros
en els pressupostos d'aquest any,
del 2012,
pel Trump-Tarragona-Vandelós.
En el àmbit del Ministeri de Fomento,
vull destacar el compromís personal
de la ministra Ana Pastor
amb les infraestructures en Catalunya,
especialment amb la priorització
del corredor del Mediterrani
i amb la Nacional 2
i especialment també amb l'impulso
d'infraestructures tan importants
com el puerto
en buscar mecanismes
per a la realització
dels accessos ferroviaris
i viaris del puerto de Barcelona.
Aquí està parlant del port de Barcelona
i ja parla d'una sèrie d'esmenes
que s'han incorporat als pressupostos
i que pel que afecta a Tarragona
hi ha aquests 11 milions suplementaris
al Trump-Tarragona-Vandelós.
Joan, està bé això?
Molt bé està.
Sí, jo crec que sí.
Molt bé està.
És que el corredor del Mediterrani
té una història
que es té que conèixer, no?
Perquè es va aprovar,
em sembla que l'any 89,
que es faria,
89, estem parlant fa molts anys,
fins a l'any 96
es va fer tota la plataforma,
el 96 es va acabar,
es van parar les obres,
el 2004 van tornar a començar,
se'n va fent altre tros
i ara, bueno,
l'altra vegada s'havia parat
i ara sembla que tornem en marxa.
Una història que portem 20 anys
amb això del corredor del Mediterrani,
i, bueno,
és una bona notícia
que al final,
he parlat del 96,
el 2004 que es va parar
i ja sabem qui va governar
en aquells moments, no?
Bueno, no hi creien
i no hi creien
i simplement no hi creien.
Ara hi tornen a creure,
però estupendo,
estupendo, endavant.
Vinga, 11.000 milions.
És molt poc,
és molt poc.
11 milions.
11 milions.
Xampany i pastes.
11 milions.
11 milions.
De 1.600, exacte.
És una broma, doncs.
Jo, aviat, és 11.000.
11 milions.
El tram del desdoblament
de la via Vandallosa...
11 milions.
11 milions.
Miles de milions
aquí en aquest país
moveix ara per la banca,
ara mateix.
Perdó, aviades malament.
Això és una broma, doncs, no?
És una broma.
És una broma.
És una broma.
No cal ni que en parlem.
Vinga.
El victimisme.
I la fotografia l'hi fa molt barat a la teva.
Si és un quilòmetre d'autopista.
El 2004 que ha estat parat això.
Jo crec que el problema...
El 2004 ha estat funcionant.
Però jo crec que el problema és el de sempre.
Jo crec que el problema és el de sempre.
No marquem prioritats.
I el tema de la Renfe,
les prioritats són les persones.
Això, com que sempre s'ha oblidat,
tenim el temps que tenim
de Tarragüent a Barcelona.
I ara és prioritari el que diu les químiques,
el que diuen el diner.
Ara és prioritari això.
Les mercaderies, la salut de la gent,
no és prioritari.
I aquí tots els que ho han anat
en sou responsables.
Perquè, esclar,
el corredor del Mediterrani
fa des del 89,
dius, no?
Hòstia, escolta'm,
ho han anat 8 o 10 anys
que no s'ha fet res.
Com que no?
Vull dir que s'ha fet tota la plataforma.
En 8 o 9 anys...
És que només cal anar per l'autopista
i la veus al costat de l'autopista.
Però el corredor encara no existeix.
El corredor no existeix.
No està acabat.
Bueno, però esclar,
a mi el que em preocupa és dir,
això que havia de ser la sortida a Europa
del corredor,
ara,
pel port de Tarragona,
això és vital,
i això s'esfonsa a Tarragona.
I durant 12 o 13 anys,
o 14,
del 89 són més,
la sortida a Europa
de la indústria de l'agricultura
no era important
i no s'ha fet.
Han sigut incapaços de fer-ho.
Per l'amor de Déu,
o sigui,
quins criteris utilitzem?
I tenim els trens
de Tarragona a Barcelona
que van malament encara.
Les persones no compten.
Doncs aquesta és la situació.
Òscar,
sobre els 11 milions
de Tarragona a Bandeu
és algun comentari?
És una caricatura.
Jou,
algun argument
a favor dels 11 milions?
No,
aquí parlen de fotos barates.
El rei de les fotos barates
és el Durán i Lleida a Madrid,
que des que va aconseguir
la presidència
de la Comissió Exteriors
ja està content
amb aquest nou mandat.
És que a mi em fa gràcia
això de les fotos barates.
Aconseguir 11 milions d'euros
ara,
quan el Ministeri de Foment,
la ministra Ana Pastora
s'ha trobat un forat
de 40.000 milions d'euros,
jo crec que és un encert
i un èxit.
Qui no vulgui veure així,
no ho veu.
S'ha trobat un forat
de 40.000 milions d'euros.
Fa l'Ave Galícia,
que és igual d'absurts.
L'Ave Galícia ja està
velocitat amb l'entengui del govern.
Però és que el pari,
que el pari que no és l'entengui del govern.
I el d'Extremadura
que arriba a Portugal,
que els portuguesos diuen que no,
però nosaltres els mantenim.
És a dir,
no en saben més.
No en saben més.
És una estructura radial
del segle XIX
que tot passa per Madrid
i a Europa ja ho diuen,
que no,
Madrid és el malic del món,
ja ho diuen,
però ells no ho entenen.
UCD, PSOE i PP
han tingut a la mà
Convergència i Unió.
i a Convergència i Unió
li han interessat
els Mossos d'Esquadra,
TV3,
altres coses,
no les infraestructures.
El president Pujol
volia fer centres cívics
i pabellons a cada públic,
no volia fer infraestructures,
li anava molt bé electoralment.
No va voler anar el seu dia,
que ho han dit,
al concert econòmic,
perquè ell volia anar negociant
a la mà,
a la mà cada vegada,
cada vegada.
I ara,
ara hi ha presa pel concert econòmic.
Ara el president Rajoy
ho té que arreglar.
El que no ha arreglat ningú,
en cinc dies ho té que arreglar tot.
No senyors,
calma i tirarem endavant.
Vam sortir de la crisi amb Aznar
i sortirem de la crisi amb Rajoy.
Calma.
I sortirem.
Sortirem.
I tant.
Ja et dic jo que sortirem.
Això ja crec que...
S'ha de ser responsable.
És el minut de glòria.
No, no,
el minut de glòria és vosaltres,
que sempre...
El minut de glòria és vosaltres,
que la culpa sempre és de Madrid.
La culpa sempre és de Madrid.
Jo penso que...
Jo de la crisi d'Ana
no ho havia sentit mai.
Jo,
el de la crisi,
no ho diria en aquest moment,
en tal com està la situació.
Jo penso que estem en una situació molt greu.
Crec que el Draggi l'altre dia,
el president del Banc Europeu
va haver de fer una crítica
de com portàvem el de bànquia.
I bé,
jo crec que haurien de ser més humils
i dir que amb l'ajuda...
Si tothom hi ha un pacte de consens,
es podria sortir.
Però ara no,
ara en sortirem en la vostra posició.
Però un pacte polític,
ja que han introduït la qüestió de la crisi,
que també la volia tocar de passada molt ràpidament,
perquè aquests ja s'anem parlant.
Un pacte d'unitat per fer què?
Clar,
perquè el ciutadà veu
com s'injecten milers de milions a la banca,
perquè si no cau tot el sistema financer,
mentre s'han de fer retallades en sanitat,
en educació,
i això suposo que és difícil de fer entendre els ciutadans.
Vostès que són polítics,
encara que siguin això de l'Ajuntament,
però que és alhora l'administració més propera al ciutadà,
com ho analitzen?
Que s'hagin de fer aquesta injecció de multimilionària a un banc?
Jo crec que ara...
La política que hem portat fins ara a Europa
és una política equivocada.
Estem bé en Gràcia,
estem bé en Portugal,
estem bé en Irlanda,
estem bé en...
Bé, això és una equivocació.
Això és una equivocació
que l'han portat a terme
els governs conservadors,
el francès i l'alemany,
i han estat al dictat,
el que deien,
això està vist que no ens porta a cap lloc.
Bé, ara ha sortit una nova alternativa,
el senyor Hollande,
a França,
està dient
bé, fem altres coses
perquè això no funciona,
no perquè no m'agradi,
no, no, és que no funciona,
portem quatre anys i això no funciona.
i, bueno,
hem de fer polítiques de creixement.
Com se fan les polítiques de creixement?
Home, això ens ho va explicar
el Keynes fa no sé quants anys,
no?
Invertint, invertint.
Però mentrestant,
la fer bànquia, per exemple?
Qui pot?
Acabo.
Això sí que és una qüestió interna
de l'estat espanyol.
A veure,
la crisi,
la fer bànquia
és un afer dins de la crisi,
però, a veure,
per sortir d'aquesta crisi
hem d'arreglar bànquia,
però hem d'arreglar,
sobretot,
sobretot,
la productivitat del país.
Vull dir que, a veure,
que arribi un moment
en què nosaltres
puguem aconseguir
que el que rep l'estat
a través dels impostos
li permeti fer
polítiques expansives.
I si no pot ser l'estat,
perquè a Espanya
això és impossible,
en aquests moments
és impossible,
ha de ser Europa.
I això és el que hem de fer
a la senyora Merkel,
per exemple.
Escolta'm,
ha de ser Europa.
I Europa què és?
Europa som tots.
I Europa és Alemanya,
Europa és França,
Europa és Holanda,
Europa no sé què.
Aquests són els que poden invertir.
invertir els seus propis països,
no nosaltres,
perquè comencin a gastar
i nosaltres els hi puguem exportar.
A veure,
alguna reflexió breu
sobre el tema crisi d'aquests dies,
de totes les convulsions
que s'estan vivint aquests dies?
Òscar?
D'entrada,
crec que el que ens han d'exigir
i el que hauríem de fer
tots els polítics en general
a tots els nivells
és, primer de tot,
informar bé de la situació real
del que està passant.
Perquè és un seguit,
un degoteig
de notícies negatives
que es van succeint.
Jo crec que és un exercici
ja d'unesta edat
d'explicar realment
la situació,
l'oclú que està.
A partir d'aquí,
evidentment,
reflexionar
i admetre
que amb la manera
que teníem de fer
no podíem continuar,
és a dir,
això de gastar
més del que realment
s'ingressava,
en aquell moment,
amb les perspectives
que es generava.
Bé,
doncs ara no estem en aquest moment,
però clar,
tenim un deute acumulat
que s'ha de pagar
i a partir d'aquí,
jo crec que s'han de combinar
les dues coses.
És evident que l'austeritat
per si sola
no ens ajudarà a créixer,
però hem de racionalitzar.
S'han de pagar
aquestes factures,
no podem deixar de pagar-les,
i a partir d'aquí
s'han de combinar
amb polítiques,
diguéssim,
de creixement.
Quan nosaltres
vam donar suport
a la reforma laboral,
ja ho vam dir,
dic,
escolta,
la reforma laboral,
sota el meu punt de vista,
ja sé que alguns
no hi esteu d'acord,
és necessària,
però ja ho vam dir,
per si sola,
ho vam dir,
per si sola,
o sigui,
no ajudarà a superar el problema,
ha d'anar acompanyada
d'una sèrie de mesures,
perquè si no,
en un moment,
l'afecte,
quin és?
Negatiu d'entrada.
Joe,
algun comentari molt breu,
sisplau?
No, m'agrada que l'Oscar
reconegui Convergència
li vota coses al PP a Madrid,
perquè normalment
sempre li vota tot a favor,
però bueno,
en fi,
a mi em fa gràcia
quan parleu tant de l'Olan,
perquè és una anècdota,
trobo molt el símil
de quan va sortir l'Obama,
que per vosaltres
a l'Obama era el Marat,
i l'Obama ha demostrat
que és un bluff,
perquè el Rooney
se'l vapulejarà
ara a les properes eleccions,
vull dir que a l'Olan
ja veurem què passarà,
no confonsis,
els desitjos són les realitats.
No, home, no,
però vosaltres,
la gent del vostre partit,
l'Obama,
era el salvador
del Mundo Libre,
és un bluff total,
l'Obama.
Si volen,
quan arriben les eleccions,
els convoco per parlar
de les...
L'única cosa
és que el senyor Rajoy
s'ha trobat
90.000 milions
del pressupost anterior
que s'havien gastat
i no estaven consignats.
Amb això està tot dit.
Deixi'm tornar
a les qüestions locals,
a les qüestions més domèstiques.
A mi millor.
Deixi'm tornar
a les qüestions més domèstiques,
tot i que hi haurà algú
que pensarà que això
no hauria de formar part
fins i tot del debat
entre polítics,
però l'equip de govern
ha acceptat
que a través de la pantalla
gegant de Tabacalera
es puguin veure
alguns partits
a la selecció espanyola.
Una petició
que havia fet el Partit Popular
i que responia ahir
d'aquesta manera
el regidor d'Esports
Javier Terrés.
I es va instal·lar
per aquest tipus d'avents
siguin
quins siguin
home,
el que es retransmet
i sobretot
si té
bastant de seguiment
i d'audiència
per suposat.
Però anem
a ajustar-ho tot
als equilibris
i a la realitat
del que es demana.
Perquè tot costa diners,
tot té una despesa
tan econòmica
que no estem
en els moments adequats
com de persones per o.
Però efectivament
puc assegurar
que els partits
rellevants
de la selecció espanyola
en la competició
de l'Eurocopa
es veuran
per la pantalla
de l'Espai Tabacalera.
Això ja ho puc assegurar.
Partits sense rellevants
i tot
costa diners
i clar,
ja ha parlat
de seguretat
i organització.
Josep Samanté,
què et sembla?
A mi em sembla,
vaja,
no tindria paraules
per dir que en aquest moment
en el que està caient,
me'n recordo
el temps del franquisme,
el futbol,
que en aquest moment
en el que està caient,
la gran preocupació vostra,
sigui que es pugui veure
els partits de futbol,
allà vaja la Tabacalera,
em sembla,
vull dir,
no,
viviu en un altre món,
bueno,
en un altre món,
no real,
ni les ponen cap desigui.
El mundo de la mano libera.
I després,
el que em sap més greu
és tornar,
de retur que ha tocat la cosa,
no?
Espanya,
Espanya,
Espanya,
no toquem més aquest tema.
Però què Espanya?
Si la majoria de les eleccions
han jugat els catalans,
però què és Espanya?
Escolta'm,
escolta'm,
escolta'm,
escolta'm,
no home,
vull dir,
heu de ser molt realistes
en la situació.
Vosaltres,
el que esteu fent aquí a Catalunya
amb la política del català
no té nom.
Torna-hi.
No,
és la veritat.
És la veritat.
Creieu problemes
on no n'hi ha.
I ara,
per acabar,
amb el que cau,
ara la gran preocupació
de Tarragona,
podries dir els parats.
Mira,
pels parats us ficarem
una patata.
Em sembla ridícul
i que crec que l'Ajuntament
no hauria de fer.
Has fet una demagogia ara,
escolta'm.
Perdona,
hem fet una instal·lació magnífica
amb una pantalla preciosa,
i a més jo soc vell de l'entorn,
quan va jugar el Nàstic
l'any passat,
que es va donar un partit,
jo hi vaig anar a veure'l,
quan va jugar el Barça
la final de la Champions,
que seria una solució bona
per si Espanya passa de ronda,
perquè evidentment
els primers partits,
no,
buscar una empresa privada
que no li costi ni un euro
a l'Ajuntament,
una empresa privada,
com el dia del Barça
es va trobar,
es va trobar una empresa privada.
M'agradarà veure
què diu el company de Convergència,
perquè estic segur
que si això fos una final de Champions
o fos del Barça,
que jo també soc del Barça,
encantats.
Tu ets un visionari
perquè abans d'acabar-la
ja penses lo que opinaràs.
La selecció espanyola,
quan toquem la selecció espanyola,
torno a recordar,
una selecció espanyola
que té un porter
i un lateral de l'Hospitalet,
un mig centro de Sabadell,
un mig centro de Badia del Vallès...
El Pitón i Socerro.
No, el Pitón i Socerro no,
la realitat.
Que és igual que jugui a Espanya
que el Barça i tal,
em sembla que en aquest moment
no toca fer això.
Aquí la pregunta...
Si tens una pantalla
de televisió allí preciosa
que t'has gastat uns calés,
no pots ficar un partit de futbol
que la gent no que ho deixi allí,
no cal.
Jo crec que la pregunta,
més enllà de qüestions identitàries,
és si l'Ajuntament
s'ha de gastar diners o no
en organització, seguretat,
o si això ho pot fer
la iniciativa privada.
A veure, Òscar i Joan, després.
No sé si anava ja programat
el tema de treure el tema
de la pantalla
després de la pregunta
que has fet general de la crisi.
Jo també comparteixo
amb el company Sabadell
que hi ha coses molt més importants
avui per la ciutadania
que treure debat
si projectem uns partits o no
de l'Eurocopa
a la pantalla o no.
Dit això, Josep, espera't.
Josep Acero.
Perquè hi ha dos Joseps.
Sí, perdó.
Digue'm, jo ho agiria.
Això, jo ho.
Dit això, d'entrada,
a mi particularment
m'és indiferent,
jo us ho dic,
perquè jo ho sento,
jo ja sé que tu...
Tu no et supos.
No, no, no soc populer, no.
Jo no m'identifico
amb la selecció espanyola.
Però ja et dic,
no és aquest el debat.
El debat quin és?
Que fa dos dies,
dos dies,
vull dir, fa dues setmanes,
una regidora
del vostre grup municipal
criticava
que s'hagués fet una fanzone
a la plaça Verdaguer
pels seguidors del Celta de Vigo.
Va criticar la brutícia,
les molesties pel veïnat.
No hi ha veïnat a Vidal i Barraquer?
No va ser així.
Perdona, jo és el que vaig llegir.
No va ser així.
Ara t'ho explicaré.
Perdona, segon tema, vull dir,
a veure,
la fanzone del Celta de Vigo no,
però la de la selecció espanyola sí?
Pregunto, eh?
No va ser així.
Vigo no és Espanya?
No, no, explica'm-ho.
No hi havia una previsió de neteja
reconeguda pel regidor
que vaig parlar jo
perquè es va fer
amb 24 hores de fanzone del Celta.
una fanzone del partit que es faig allí
i hi haurà una previsió.
I la de la fanzone del Celta
tothom sap que va ser amb 24 hores
perquè el Celta jugava a l'ascens
i es va muntar de presa i prevenç
i hi havia una manca de previsió.
Esteu agafant uns clichés
com el de la senyora Cranza Aguirre,
vull dir, de la meseta,
d'Espanya,
los españoles
i la selección de todos i de més.
Jo us ho regalo, aquest discurs.
Us ho regalo.
Ja us ho veu perquè us hi sentiu com unes
que és el vostre.
De tota manera,
quan tingueu eleccions municipals
i aneu a Torrefort
i a Bona Vista demana el vot,
dieu això de la roja amb l'altra roja.
Dieu tot això.
No, no, no, digueu allí
que bé que parleu en castellà
i parleu amb la gent
i veneu de buenisme.
Digueu.
I la crisi,
parlem de la crisi,
tu estàs dient de no...
Si tu vas a Bona Vista de Torrefort
i els dius que l'escola es fa en català,
ningú us queixerà.
Jo no estic dient això.
Ho dic per si tothom...
A veure, senyors,
no se'm desvintant
i a més és que ens queden 3 minuts
ja d'intervenir el Joan Saneuges.
És una cosa ràpida
i que parli el Joan.
Parleu de crisi
quan estem demanant
que hi hagi iniciativa privada aquí
i us volíeu gastar
no sé quanta pasta
en ficar senyeres
a totes les entrades de Tarragona.
A veure, Joan Saneuges,
per qüestions identitàries
o per qüestions econòmiques,
s'ha de fer o no s'ha de fer?
Jo no trauríem qüestions identitàries
perquè això es pot identificar
cada un el que el vol.
Nasta i Espanya.
El Jou l'identifico amb Espanya
i l'Òscar.
Jo soc el Barça, eh, també.
I l'Òscar l'identifico amb Catalunya.
Jo soc europeu
i soc tarragoní
i soc espanyol
i soc català
i soc ciutadà del món.
Joan, que ens queda dos minuts.
No tinc cap problema per això.
Però hem de donar els partits o no?
Per descartar el tema d'identitari
per mi, eh, personalment
i com a partit també.
Nosaltres som federalistes i tal.
Bé, a veure,
si això,
el de la pantalla,
doncs,
costa uns diners
i trobem un espònsor
que sé que s'està buscant l'espònsor,
si algú paga,
estupendo, tu.
Estupendo.
I segur que trobarem l'espònsor.
Segur que trobarem l'espònsor,
perquè el suposat interès...
Jo sí,
però el suposat interès...
Jo t'he dit
que trobarem un espònsor.
Però a mi com a regidor,
ningú,
ni a mi,
ni al meu grup municipal
ens han aturat dient
escolta,
és que hem de veure el partit,
és que és una necessitat.
Segona,
quan es va fer fa dos anys
la final del Mundial a l'Elevada,
150-200 persones,
com a molt, eh,
tampoc t'hi hem coets.
No, més persones que jo hi era.
No, no, perdona, perdona.
A veure,
més persones que jo hi era.
que no responem a la pregunta.
Jo,
si hi ha iniciativa privada,
no dic res.
Jo dic,
els ajuntaments en aquest moment...
Bueno,
però la pregunta que fa ell diu,
l'ajuntament s'ha de gastar aquests diners,
jo dic,
no s'ha de gastar.
És que em sembla la pregunta més interessant,
tenir en compte que vostès
són responsables.
Després hi ha les qüestions sentimentals
i identitàries,
que és,
jo crec que més respectable.
Jo crec que no s'ha de gastar.
Tu, jo,
creus que hi haurà iniciativa privada?
O estaríeu,
encara que l'ajuntament
s'hagués de gastar uns diners extres?
T'ha d'analitzar.
Allí hi ha una pantalla,
ara està obert el parc a la ciutat,
s'hauria de mirar.
Si té que comportar una despesa
molt,
molt elevada,
evidentment,
no estem d'acord.
Però és que hi haurà iniciativa privada,
perquè hi haurà,
perquè la selecció espanyola,
esperem que vagi passant les eliminatòries
i arribi més endavant,
hi haurà iniciativa privada
i hi haurà gent que voldrà veure el partit.
Escolta,
jo també soc català i espanyol,
vull dir,
no té res a veure,
també sóc les dues coses.
En fi,
acabem parlant de...
Jo també soc europeu.
Acabem parlant de futbol.
Europa,
Europa està present en tot,
Europa amb la crisi,
Europa amb el rescat financer
dels bancs espanyols
i Europa també amb l'Eurocopa,
que arrenca aquest proper divendres
i que té aquesta vessant
terranina
amb aquest debat
que ha impulsat el Partit Popular
al voltant d'això,
de veure els partits
a la pantalla gegant de la tabacalera.
Senyors,
acabem així,
hi hauríem altres notícies a comentar,
però se'ns acaba el temps de la tertúlia.
Òscar Busquets,
Joe Acero,
Josep Sementer,
Joan Saneuges,
representants de quatre formacions polítiques.
Gràcies per compartir aquesta zona de Tarduilea.
Fins la propera.
Que vagi bé.
Adéu, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.