Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Edició número 53 de l'última mitja hora, una setmana més, ja hi tornem a ser.
Estem tan contents, aquest divendres.
Per què?
No ho sé, perquè és divendres, hi ha haver el cap de setmana i no ho sé.
I tot això.
I tot això.
I que estem contents.
Ja el sabeu que, com sempre, intentem acabar els divendres amb bon humor,
recordant aquells moments més divertits de la setmana,
la sintonia de Tarragona Ràdio,
i també recollir aquells moments més compromesos,
els més divertits, els més originals, tot plegat.
Ja de tot, aquesta setmana.
Està molt repartit, com la grossa de Nadal.
Doncs vinga, comencem.
Vinga, som-hi.
Última mitja hora.
Per perdre-la i Miguel Monzali.
I aquesta setmana comencem amb un seguit detalls del sempre-nàstic del passat divendres.
Recordeu que van jugar contra el Ceuta de Vigo el passat divendres,
entre setmana.
Quina jornada de Lliga es jugava?
Algú ho sap?
Jo crec que no ho tenien massa clar, el sempre-nàstic.
Avui és divendres 13 de gener.
El Nàstic obre la jornada número 15 de Lliga segona.
15 de Lliga segona.
Explicarem tot el que passi en aquest partit de la jornada número 20,
número 20, a l'estadi de Balaïdos.
Molt bona tarda, Tere Ortega.
Bona tarda, senyores i senyors.
Salutacions des de l'estadi de Balaïdos de Vigo,
on el Nàstic afronta avui aquesta vintena jornada del campionat de Lliga.
Fatal, eh?
Fatal, eh?
De veritat, eh?
Aleshores, això era quinzena o vintena, algú ho sap?
Podríem fer com aquell dia, 3, 10, 2, 5,
doncs era el del mig.
Era el del mig.
Sí, sí, sí.
Llavors qui tenia raó, Batero o tenien raó qui?
Mira que em sap greu, però tenia raó el Jordi i el Quim.
Ah, tenien raó el Jordi i el Quim.
Molt bé, no, no, escolta'm.
Qui té raó, té raó.
Exacte.
De Vigo són, o almenys això ho diuen, crec,
el grup Aerolíneas Federales.
Què és això, una companyia d'avions?
No, no, no, és un grup de música que li agrada força
a la nostra companya Tere Ortega.
Li agrada la Tere, això.
Arran d'això, arran d'això,
vam poder descobrir com ballen els comentaristes del Sempre Nàstic
i a quina hora sopa l'Àngel García.
Ai.
Doncs ja, com sempre, els estudis
amb la ballaruga de la Sílvia García,
l'Àngel García que també s'hi ha sumat
i jo mateixa, no sé si us són,
en són les Aerolíneas Federales,
aquest grup de Vigo
de la dècada dels 80.
Doncs mira, ara com un avió acaba de sortir
ja al gimnàstic de Tarragona.
Bé, bé.
Bé, bé, m'ha agradat.
De l'estadi de Baleidos,
a l'Àngel García m'agradaria veure ballant això.
No, no, o sigui, fent aquell, saps allò dels lleiers?
No te quieres enterar.
Aixecant els braços.
Àngel, sobre la taula, m'imagino.
Àngel, bona tarda, bona nit.
Hola, bona tarda, nit.
Bona nit.
És una festa, això, de l'estudio de Tarragona?
Home, jo quan estic aquí, estic,
a part d'estar molt ben acompanyat,
estic, escolta'm, estic encantat de la vida, eh?
Has portat truita avui o no?
No, no, jo ja me l'he menjat, la truita.
Molt bé, Àngel, sí, m'agrada la solidaritat.
És que els pensionistes sopem a les setes.
I després del partit de dormir.
Exactament.
Els pensionistes sopen a les set.
Déu n'hi do.
Home, doncs, hauria de tenir una gana,
perquè el partit crec que era a les nou de la nit.
Ja havia fet...
La truita ja la tenia als peus.
Als peus, ja.
Ràpidament, ja, vaja,
allò en un moment ja es va oblidant.
I seguim avui amb el joc de la porra, evidentment,
i amb una assidua ja participant com és la Marta Manier,
que aquest passat divendres estava especialment riallera.
Allò que passa que a vegades t'agafa el riure i no pots parar.
Seria això perquè era divendres i venia el cap de setmana?
Més concursants, queden quatre minuts per les deu de la nit.
Bona nit.
Hola, Marta Manier.
Hola, Marta, que riallera.
Sí que t'ho estaves passant bé, eh?
És perquè em paro el telèfon, que em volia pensar.
Ai, ai, ai.
Marta, què passarà?
Quin serà el resultat final?
Un llarg, l'àstic, zero.
Apuntat per tu, que vagi molt bé.
I a seguir rient i disfrutant de la vida, que vagi molt bé.
Vale, adeu.
Quatre minuts, ara sí.
Clar, jo tinc un dubte.
Son pare volia penjar el telèfon amb ella o com estava fet això?
No ho ha acabat entendent.
Però m'agrada els ànimos de la Tere, eh?
Vinga, disfrutat de la vida, a seguir rient.
És clar que sí, s'ha de riure, s'ha de riure.
És així com s'ha de fer.
Sembla ser que el sempre nàstic han fitxat un nou comentarista.
Ah, sí?
Sí, sembla ser que sí, el Rafa González.
Sembla també que s'ha de cuidar la gola.
Tornem ja a Vigo.
Cuida't la tos, eh, Rafa?
Per seguir en directe la segona part del partit del nàstic.
Doncs mira, és com el nostre company.
Va aparèixer així...
Va aparèixer del no res.
Ah, d'acord.
Una tos i mira, així va anar.
I clar, ja ho sabeu que la feina d'un comentarista és, Miquel?
Comentar.
Comentar, molt bé.
És així, ja ho diu la mateixa paraula.
I hi ha que ho fan amb més encert i d'altres amb menys.
Tots tenim moments.
de Quique de Lucas per sobre de la porteria de Rubén Pérez.
I un de Lucas que té un sector de balaïdos que sembla que no agrada massa, eh?
En contra, sí, sí.
Perquè sí, s'emporta la xiulada que veu que xuta.
Que m'agrada que em cau, Quique de Lucas.
Pel caràcter que té, és mal encarat i tot això.
A moltes gent no agrada.
Ja, però jo sóc Etero.
Hi ha molta enveja, eh?
Entre el...
Etero, eh, tere, eh.
Va ben afeita d'avui, eh?
Sí, sí.
En llançament de la pilota, el cop de caparada de Raúl Fuster.
L'ident al Brad Pitt, Pitt, Quique de Lucas.
Ja, sí.
De l'hospitalet, no t'ho entès?
Sí, sí, de l'hospitalet.
Vull tirar la pilota.
De Lucas té un posat xulesc que fa una ràbia.
Va, prou, eh?
És com Schwarzenegger però en primer.
No, no, però és que ara li acaba de fer un gest a Raúl Fuster, tan desagradable.
Deixem-ho malament.
Ulla la jugada, ulla la jugada de la birra.
És com Schwarzenegger però en primo.
Jo em quedo amb aquest comentari.
I m'agrada dudatera de prou.
Prou, prou.
Això és que Quim Pons i Rafa Montsevez haurien tenir enveja d'aquest tal Lucas.
Jo crec que sí, perquè el Quim Pons...
Home, el Quim Pons també seria com Schwarzenegger amb...
Bueno, sí, bé, deixem-ho.
Continuem, continuem.
Podem afirmar que Quim Pons està fotut.
Sí.
Està fotut, aquests dies està malament.
No acaba d'estar en el seu millor moment.
No, gairebé no té veu.
i pel que sentirem ara, massa vista, tampoc.
Per què?
Blanc, què és aquest senyor que passa pel teu davant amb una botxilla?
La de la botxilla azul.
El que passa amb la bandereta, porta una navareta de Coca-Cola
i ven Coca-Cola i el que vulguis comprar-li.
Però porta un vestit, vaja, com tradicional, tirolès.
Com seu, una cosa així?
I amb una bandereta.
No, no.
No ho sé, és que el veig molestat.
Tirolès?
No ho sé, el veig com a...
No, però com uns tirants.
Ah, doncs amb la nevera, clar.
És la nevera.
La nevera que la porta com a motxilla, eh, no?
Madre mía.
Entre un que no veu els números, que ho veu lluny,
l'altre que com fot un tirant.
Però això què és?
I després t'has de fotre la bronca a tu, eh?
Sí, després el fotre la bronca a mi, tio.
Hòstia, és que veia molt amunt.
Va, va, va.
Lo dels tirants és la motxilleta de la nevera de Coca-Cola.
Un Coca-Cola i un fantàraca.
No sé qui té que anar a l'òptica, eh?
Sí.
Perdona, jo veig, n'hem de dir que estava la mar de bé, eh?
Sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Tu s'haig confiant amb el teu òptic.
És que em van trobar guapo, home.
La culpa són dels dorsals al celda.
Jo m'he quedat així, veient, intentant diferenciar el dorsal 19 i el 18 a les samarretes del celda.
Vull dir, clar...
Tinc un dubte.
Aviam.
Això té un fantà, un Coca-Cola.
Un fantà i un Coca-Cola.
Qui ho diu, això?
Rafa González.
Ah, va, no és el tiroès.
No, no, no, no.
Aquí tenim diversos conceptes.
És un, d'una banda, el tiroès, que és el senyor de la nevera.
D'altra banda, el piponazo, que no sé per quin motiu ho introduïs Jordi Blanc.
Suposo que perquè aquest senyor també venia pipes del piponazo.
Després, un fantà i un Coca-Cola, del Rafa González.
Vull dir, és que, clar...
S'ho passen bé, eh?
I jo, escoltant-ho, no ho saps com.
Vull dir, bueno, i suposo que la majoria dels nostres oyents també.
I tant, i tant.
És que això ho fa divertit.
Això fa més divertit les derrotes, no?
Sí, exacte.
Bé, i amb un intent de contribuir a la recuperació de la veu del Quim,
perquè el que fem els companys és ajudar-nos els uns entre els altres,
ahir a la tarda aquest servidor, el senyor Miquel González, tu mateix, Miquel,
li feies un favor en directe al Quim.
Ell ho necessitava, era aquell moment que ho necessitava,
i tu eres allà per ajudar-lo.
I tant que sí.
Anava a dir on tens el Quim Pona.
No, ara acaba d'arribar.
Ah, vale.
El que passa no l'has vist perquè passava per darrere.
Vale, vale, vale.
Què, és la tarda dels secretaciós o què?
Fantàstic, és possible, sí.
Està aquí, eh, ja.
Està aquí, el que passa que avui té una veu...
Sí, avui ja està...
Quim, bona nit, home.
Bona nit, bona nit.
Bé, eh.
T'has fotudet o què?
Va, una mica.
Una veu, una mica.
El just i necessari.
Ara aniré a buscar un cafèret calent, tranquil.
Vols alguna cosa?
L'agraeixo.
Vale, gràcies, ara te'l portaré.
Si pot ser xocolata, que el cafè no se'n posa gaire bé.
Fantàstic, te'l porto, eh?
Val, fantàstic.
Vinga, que vagi bé fins a...
Passa el temps.
Al mig, mentre...
Home, al final de comprar ja he portat tant tant.
No n'hi havia, eh?
Val, val, val.
Això és la ràdio en directe, eh?
Un quart i tres minuts de 9 de l'est, però això és el sempre nàstic.
Ara ha passat el xocolatet calent.
Per quin punt, a veure si recupero una mica la veu.
Gabriel.
Bé, doncs que, evidentment...
I se'l va prendre en directe, sí senyor.
Home, i tant.
Molt bé, molt bé.
Escolta, tu fas molt sovint això d'entrar xocolateta...
No, però és que com li vaig prometre, doncs ho havia de complir.
No, no, i tant.
Ja està.
Tots un home de paraula.
Clar, clar que sí.
Vinga, doncs continuem, va.
Anem ara a comentar el plenari del passat dilluns,
en el qual es van aprovar els pressupostos municipals.
Nosaltres sempre busquem aquella altra cara de l'escola,
és l'altra cara de la moneda.
Sí.
L'alcalde parlava del temps de les intervencions
i tenia un petit lapsus llingüístic, com ell diria.
Que en aquest tipus de plenari,
igual que el de les ordenances i el pla general i l'estat de la ciutat,
el temps d'exposició oponent, en principi, és indefinit,
encara que li recomano una certa brevetat.
I la intervenció és de 20 minuts en el primer torn d'intervenció,
10 segons en el següent i dos minuts d'explicació de vot.
Perdó, què he dit?
10 segons.
Segons? No, minuts.
Tant de bo.
Tanta brevetat és gairebé impossible.
Però...
Sí, en 10 segons...
10 segons, no crec jo que he dit massa...
A fer de Déu que no faria massa cosa.
No, no, no.
I escolta'm, tu saps què vol dir?
Fer oposició des de l'oposició a l'oposició?
Jo és que al final tanta oposició, ja em faig un embolic.
Ara què diu Alejandro Fernández?
I jo, per tant, voldria començar felicitant pel grau d'innovació en les referències que ha fet el Partit Popular,
a la senyora Forç, grau d'innovació perquè no havia vist mai a la vida fer oposició a l'oposició des de l'oposició.
Jo havia vist moltes vegades fer oposició a l'oposició des del govern.
El mandat passat, per exemple, la senyora Florias, catedràtica de prestigi internacional en la matèria.
Ho ha gravat això, no, senyor Laó?
Ah, que sí que ho ha gravat?
Però el que no havia vist mai és fer oposició a l'oposició des de l'oposició.
Molt bé.
Jo, per tant, li voldria donar les gràcies també a la senyora Forç per posar-nos també en el centre del debat polític d'aquesta ciutat,
perquè, insisteixo, sembla que tinguem nosaltres 18 escons en lloc de tenir 7.
O diu, i fem un cafè i ho discutim. Gràcies.
Doncs sí, això ho hauràs de fer. Fem un cafè per l'oposició.
Ha quedat una mica... No sé si que em va acabar, però vaja, s'entenia el concepte.
L'oposició és l'oposició. Pepe, a mi em sap greu.
El què?
Tot en general.
Per què et sap greu?
A tu no et sap greu? No et sap greu que a mi em sàpiga greu?
Home, molt de greu. Em sap que et sàpiga greu a tu.
A tu et sap greu que em sàpiga greu, a mi.
Sí, em sap greu que a tu et sàpiga greu que a mi em sàpiga greu.
A Larga Sentis també li sabia greu.
En fi, senyor Pérez, em sap molt de greu que a vostè li sàpiga greu,
però entenguin que en aquestes circumstàncies la confiança que vostè em demana,
jo no l'hi puc donar, perquè el que m'està demanant no és confiança, és un acte de fer.
I la fe, senyor Pérez, per la Setmana Santa.
A mi també et sap greu que al senyor Pérez li sàpiga greu que a vostè li sàpiga greu.
No emboliqui la troca.
Doncs no, millor no emboliqui la troca.
Millor no emboliqui la troca.
Millor perquè, si no, malament rai.
Vinga, va, tiram avall.
Deixem a planar-hi més cosetes.
I no hi ha res millor que començar la setmana, anàtos o l'acabem, eh?
Però hi ha gent que ja comença la setmana amb un bon somriure, això és important.
I si no, escuteu el Ricard Baoz a l'informatiu d'aquest passat dilluns al matí.
Que tinguin permís per fer-ho.
Recordem que el passat divendres els treballadors van bloquejar l'entrada
i durant tot el dia la persona només hi va...
Què passa?
...treballar dos funcionaris.
A més, van ter-hi tallada l'Avinguda Republicà Argentina durant més de 12 hores.
Els treballadors protestan per una doble retallada.
Doncs reia, el Ricard Baoz reia.
El que caldria saber és per què riu.
Potser li hauríem de preguntar a la Tere, eh?
Crec que hi havia pel mig algun gest o alguna cosa.
Algun dia ja ho explicarem.
I atenció amb el tall d'ara perquè és d'aquests, doncs, memorables.
Dimarts passat, Núria Cartanyà va agafar la unitat mòbil de Tarragona Ràdio
per explicar-nos com anava la benedicció dels animals des de l'església de Sant Llorens.
Sí.
Vam descobrir noves races de gos i una senyora molt simpàtica, la Paquita.
N'hi ha, eh? N'hem vist de gossets i gatets. Aquesta senyora ens diu que no, que marxa. Bon dia.
Bon dia, tinguem a tothom.
L'hem enredat, és que encara abans que ens donessis pas estàvem parlant i gairebé doncs se'ns ha colat a través del micro. Com es diu vostè?
Jo em dic Paquita, de Sant Magí. Jo soc la Paquita de Sant Magí.
Però vostè no ha portat gosset?
Sí, imita'l.
Aquest que porta tant amb la senyora al coll.
Porta una senyora al coll.
Senyora al coll, ben maca i ben bonica.
Com es diu aquest bitxo?
Rufó.
Rufó.
Es diu Rufó i és un morgaire.
Imita'l braç, un morgaire.
Perquè la gent ens fem una idea, a través de la ràdio de com és, a quina raça té o com és el Rufó?
Un Don Saïla.
Un Don Saïla.
Uf!
Un Yorkshire.
Un Yorkshire.
Petitet, petitet.
Molt morgaire.
Molt carinyós i molt bon nen.
Li agraï moltíssim que hagi volgut parlar amb nosaltres.
És igual, adéu-maca.
Adéu-maca.
Jo primer...
Això és el més agraït d'anar al carrer i fer directes al carrer.
Jo primer m'havia entès un bon Saï, però dic no, no, no crec.
Una salutació cap a la Paquita si ens està sentint també.
Des de Sant Magí.
I tant, i tant que sí.
I darrerament l'espai fem un click, jo el sabeu, presentat pel Miquel González.
S'està convertint...
Home, no sé si llegir això que està posat al seu...
Sí, ho puc llegir, això del guió?
I tant, i tant.
S'està convertint una mica en un...
Un referent zero.
Un antirreferent, diguéssim.
Un antirreferent per aquella gent que parla molt correcta la llengua catalana.
Sí, ara mateix no t'entenc, però bueno, ja està bé, vinga.
I també de la llengua inglesa, i si no, escolteu.
...en forma de protesta contra la llei Sopa.
La llei Sopa és una llei que atén a les sigles Stop Online Piraquí Act,
que seria una llei...
Piraquí.
Piraquí, piraquí, piraquí, piraquí, pira tu,
i pirem tots perquè ja n'hi ha prou.
Hi ha més coses, jo crec, eh?
I si a més vi afegim que la Núria i el Miquel abans del clic es posen a xerrar,
s'obre el micro i passen aquestes coses.
La nostra secció habitual, el clic amb el Miquel González.
Sí, Núria, sí, Núria, sí, Núria.
Et comentava, és que estem parlant fora d'antena
i se'ns ha obert el micro així d'una manera instantània, no?
Sí.
Jo crec que ens hem...
Bé, bé, bé, bé, instantània.
Bé, anirem cap a l'última mitja hora, va.
Última mitja hora, vinga.
Bon dia, bon dia, parlant de tot.
Bon dia, bon dia, adeu, adeu.
És que hem començat a parlar fora d'antena
i quan m'he anat compte he intentat recontrolir la situació.
El Miquel, per el clic d'avui, em deia
«Entra a la pàgina anglesa de la Wikipedia».
Sí, i no funciona, eh, que no?
Sí, sí.
No funciona?
Sí que funciona.
No.
No, ara no.
Ah, no funciona.
Ai, què ha passat?
Mira, més de 10.000 pàgines web
s'han sumat avui a l'apagada d'internet.
Aviam, funcionava o no funcionava?
Jo crec que no.
La Núria, segons ella, sí.
Jo crec que no.
Escuta, no passa res.
No passa res, no passa res.
I una subsecció que podríem batejar ja
com la paraula incorrecta del clic del Miquel González.
Ja la podríem batejar.
Sí.
I és que aquesta setmana, Miquel, t'has superat.
Ho sé, ho sé.
I si no, escolteu.
Atenció, perquè ara mateix és tendència, Núria.
Me caí en una lanxa.
Me caí en una lanxa.
Tu saps de què?
Sí.
Són unes declaracions del capità del Costa Concòrdia.
Ai, què dius?
El Francesco Schettino,
que deia que, clar, no va poder tornar al barc.
Poder tornar al barc.
No, no, no.
Està equivocat, vale?
Al barc o al vaixell, perdó,
perquè se caió en una lanxa.
Déu-n'hi-do, Miquel.
Com era, dius?
Un barc.
Un barc.
Un barc.
Un barc, un barc.
Molt bé.
Jo crec que podem continuar.
Aquest i el següent, no?
Tenim temps dels dos?
Doncs sí, va.
Canviem ara d'espai i anem al quart de català
amb l'Enric Garriga.
I és que ell, tan jocós com sempre.
El govern mallorquí que volen carregar-se
això dels requisits lingüístics i altres coses,
tenen 10.000 al·legacions, els hem presentat.
I se les volen passar pel foro dels...
Pensa tu la rima.
Doncs tot això ho explicarem la setmana que ve.
No fa rima, però no fa rima.
La setmana que ve ho explicarem al Niquillo.
Per això dic, avui siguem optimistes,
comencem a la ganya amb alegria.
Cagat i pixat.
Doncs ja veus, ja veus, no acaba la rima.
Vinga, i ara sí, acabem amb l'espai de cuina,
amb Francesc Lladó.
Clar, ell, com a van cuiner que és,
sap fer la salsa dels calçots.
I tant.
El problema és quan els oients no estan d'acord
i truquen per demostrar la seva disconformitat.
Tenim una trucada,
algú que vol fer potser una pregunta o alguna apreciació.
Bon dia.
Bon dia.
Hola, qui ets?
La Dolors, també.
Dolors.
M'anem.
Digues, digues, tu deus haver trucat
per comentar alguna cosa de les consultades del Francesc, no?
Sí, però el Francesc Lladó, sí.
la salsa de calçots no es fa així, eh?
Home, toma, toma, toma.
Tota la vida, mai.
Ell ja ha començat com la fas.
Ell ha fet una salsa de calçots,
per ell, clar, però els calçots,
els calçots de tota la vida, no.
Doncs explica'ns, explica'ns com la fas.
Explica'ns com la fas.
No, bueno.
Jo només veig un problema.
Jo, emulcionar una salsa amb un oli fregit,
jo no ho faria mai.
Doncs mira, queda, eh?
Sí, sí, no, que quedi bé segur.
El que passa és que passem d'una salsa boníssima pel cos
a una salsa molt dolenta pel cos.
Bueno, sí, sí.
Bueno, doncs escolta.
Això és una sugerència.
Oi, tant, i tant, no, no.
Jo encantat, perquè jo m'encanta aprendre.
Jo sempre dic que...
Jo també.
Jo sempre t'escolto i sempre preng de tu.
Sempre.
Doncs jo també de vostès, dels oients que em saben.
que la salsa de calçota és una cosa.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Doncs ja veus la Dolors, eh?
Que sabia fer la salsa de una manera diferent.
Hi ha moltes maneres de fer-la.
Molt bé, Miquel, fins aquí, motiu a mitja hora.
Fins la setmana vinent.
Adeu!
Adeu, adeu, que vagi bé, bona setmana.
Adeu.
Adeu, adeu, que vagi bé, bona setmana.