Comença Un Quart de Català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Ja ho hem dit, ara fa un moment,
comença la sintonia de Tarragona Ràdio,
l'espai Un Quart de Català, amb Enric Garriga,
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Com sempre, comencem amb música.
Sí.
A veure què sona, avui.
A veure, a veure.
Vé per tu, pels carrers de Girona,
intentant trobar un camí dins veiem.
El vent s'endú les fulles ja caigudes
i em porta fins al càrrec.
Avui música de The Gramofo Noves Stars, Enric.
Sí, però té un aire així tropical.
Sí.
I com que avui anirem per les illes del Mediterrani,
no som jamaicans, però fa i llengua, això.
I els Gramofo Noves Stars són una big banda d'així de sol i de ritmes, diguem,
de la família de l'esca i del rock estate i tot això.
I surten en aquell disc que va anunciar la setmana passada,
que ja el tenim a les tres mans, que és el disc 10 anys de Bank Robert.
El segell Bank Robert ha fet els 10 anys,
i a part que vam fer un concert ja al desembre commemoratiu amb tots els artistes de la banda,
de la discogràfica.
Aquest diumenge sortia amb el diari Ara, d'obsequi,
per tant només es podia aconseguir comprant el diari,
però sense pagar un extra.
Aquest disc amb 15, 16 cançons dels...
Hi ha 16 temes...
Que molts els hem posat aquí, eh?
Molts.
Clar, tenim els Sant Jòsics, el Mazzoni, els Surfing Seedles
i una sèrie de grups de...
Mishima també estan allí?
No, Mishima, sí?
No, sí.
Sí que hi són, sí.
No.
No?
No.
Doncs no, m'he equivocat.
Doncs no.
És igual, doncs no hi és.
Però Sant Jòsics, el Petit de Cavalí, el Guillemino, vaja, el Spau de Maceta...
Tots aquests són, el Le Petit Ramón, eh?
I fins i tot alguns que ja no estan a la discogràfica,
com el Holland Park, perquè el Holland Park ara són Mazzoni.
O el Chico de l'Espina del Costado,
o els Taranà, que és un grup de jazz que ja hem posat aquí,
ara ja no estan amb ells.
Però també hi ha les noves incorporacions a la família Bank Robert,
com són l'Isaac Ullam,
i també tenim de, per aquí de nous, tenim els enjais i els macho.
Aquests tres grups són nous de la ciutat i també de cada un hi ha una cançó.
Han agafat els gramòfones o a les Tars amb aquesta cançó una mica molt encuniosa,
però que té aquest ritme que ens va bé per la cosa marítima i tropical.
Després de plorar es veu tot més clar.
Doncs aquesta és la cançó dels gramòfones o a les Tars.
Però avui no només tindrem aquesta música,
sinó que tindrem música en directe amb el Samuel Arba,
ell és cantautor sart i que és resident a Tarragona.
Samuel, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal, bé?
Bé, també.
Una setmana especial, perquè ells a més a més canta en el garès,
després ho explicarem i participaran els actes que aquesta setmana,
com dèiem, es fan amb motiu de la commemoració del quarantena aniversari
de la Germanament entre Tarragona i Balguer.
Participaràs aquesta setmana.
Sí, farem una petita actuació el divendres, a les 5,
després de tot un dia parlant en el garès
i per concluir farem aquest concert a l'antiga audiència.
Després l'escoltarem no només per abans, sinó també cantant,
perquè s'ha portat la guitarra, ho té tot preparat,
per tant després conversarem amb ell.
Però abans, Enric, com sempre, comencem amb alguns temes d'actualitat
del Centre de Normalvisació Lingüística de Tarragona.
Sí, cosetes d'aquestes que tenim obertes i que encara són vigents,
com ara l'exposició dedicada al Maragall, que ja vam comentar dimecres passat,
la tenim encara instal·lada al passadís principal del centre,
la segona planta d'aquí a la plaça Emperi del Tàrraco,
i la tenim fins al divendres 18.
Per tant, encara hi sou a temps, si us interessa,
saber una mica més de la vida i obra de Maragall,
i especialment de la seva dedicació a la cosa del teatre,
perquè és conegut, la gent pensa en Maragall,
sí, aquell de la poesia aquella, tal, de la deua Espanya i tot això,
però Maragall també té una important obra dedicada al teatre
com a crític, com a autor, etcètera, etcètera.
D'això va a l'exposició.
Tenim també el concurs d'aquest mes,
els sorteig que fem al Facebook cada mes,
aquest mes sortegem el DVD de les polseres vermelles,
la sèrie completa, que són...
No és un DVD, són quatre.
És un pack de dos packs,
dins del qual hi van dos discos.
Molt bé, per tant, quatre.
Dos, quatre, total, quatre.
Això, aquí, les matemàtiques, encara hi arribem.
I la pregunta que s'ha de respondre,
insisteixo, perquè encara hi ha gent que es despista,
i en lloc de fer el comentari, fa un m'agrada,
i ja està, i això no serveix.
Al Facebook, sota de la foto del concurs,
heu de clicar on diu, comentari,
i allí respondre, senzillament, a la pregunta,
quina és l'última pel·lícula que has vist en català al cinema?
Ja vam dir...
Que no té trampa, eh?
Que no podran fer trampa, que jo estic al cas,
i que tenim la web aquella del cinema en català,
per saber si una pel·lícula existeix o no en català.
No feu el ruc, sigueu cincers.
Encara que faci deu anys que l'heu vist,
també ho podeu posar.
Bé, això, després això, doncs...
Ah, sí, el sorteig el farem aquí.
Ah, clar, l'últim dimecre, sí.
D'aquí dues setmanes farem el sorteig aquí.
Per tant, encara hi ha marge de sobres,
perquè la gent voti,
i he de dir que en aquests moments
que estem a mitjans de mes,
i que ja fa dues setmanes quasi que ho tenim obert,
ja tenim el rècord de participació en comentaris
respecte als anteriors.
Cada vegada que fem un sorteig,
la gent ja ho està coneixent,
i per tant, cada vegada se'ns hi apuntem més gent.
Ja ho esperen.
Ja, clar, sí, m'ho pregunten.
Ai, que sortegeu el maig, que sortegeu el maig.
I, doncs bé, ja tenim més participants que el mes passat.
Però esperem que menys que el mes de juny.
Menys, per què?
Home, perquè el mes de juny encara n'hi ha d'haver més.
Ah, vau, d'acord.
Ah, vau, sí.
De cara al creixement.
Que n'hi hagi més, sempre.
Que n'hi hagi més.
I això, ja ho sabeu,
Pulseres Vermelles, la sèrie completa,
per veure perfectament durant l'estiu,
aquelles tardes després de dinar que fa la nyonya aquella.
Mira la sèrie,
que és massa via per anar a la platja,
que té torres,
doncs mira una sèrie.
Això.
I ara mateix, en aquest precis instant,
s'està fent una d'aquelles sessions
que fem de català inicial
per a gent que no en sap gaire
o que tot just fa poc està aquí,
que són d'aquelles...
Avui concretament fem la cinquena
i el tema és el mercat i les botigues.
Vocabulari sobre mercat, botigues, etcètera, etcètera.
Això s'està fent ara mateix
de 12 a una a una de les aules del centre.
I això, doncs, arribarà fins al juny.
I, com dèiem,
el Samuel Barba ens acompanya,
no és casual, eh?
I és que el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
també participa,
de fet és coorganitzador de les activitats,
Enric, això, per comemorar aquest agermanament
entre Tarragona i Valgueu,
40è aniversari.
Exacte, i això ja tenim muntat
un cap de setmana al Garesa,
de Catalunya en dic la setmana al Garesa,
perquè encara que això ho farem divendres i dissabte,
doncs, tota la setmana que ja anem fent prèvies,
ahir vau tenir el Xavi Brutons aquí parlant del tema,
els oients de tarda ja ho saben,
va venir la tarda?
El matí, matí.
El matí, també.
Potser ara repetiré coses que ell ja va dir,
però les hem de dir des d'un quart de català.
Això, també pels oients només d'un quart de català.
Incidint en el tema de l'aspecte lingüístic,
de la llengua al Garesa,
la llengua al Garesa és català,
català de l'Alguer,
i és una mica diferent del nostre,
com és una mica diferent el que parlen a Lleida
o el que parlen a Palm,
són dialectes.
Doncs bé, aquesta setmana al Garesa,
dèiem, primer,
hi ha una primera jornada divendres,
que és la jornada Coneguem l'Alguer i l'Algarès,
que es farà,
tots els actes es faran en antiga audiència,
al matí i tarda,
al matí hi haurà la presentació de la jornada,
diguem-ne institucional,
llavors hi haurà un audiovisual
sobre imatges i sons de l'Alguer,
comentat per Quim Vendrell,
que és el fotògraf,
l'autor de les fotos que es veuran en aquest audiovisual,
després hi haurà dos quarts de dotze
Vivim la llengua,
un documental algarès d'Antonio Carboni
i Franca di Nàpoli,
dirigit per Francesc Bellone,
Bellone, perdó.
I un quart d'una breu història
de l'agermenament entre l'Alguer i Tarragona,
això és des de l'any 1972,
que tacharà la farà Xavier Brutons,
que és company nostre
al Centre de la Generalització Lingüística
i és un dels que ha apuntat el pes de l'organització
perquè ell també és el secretari
de l'associació Els Amics de l'Alguer i Tarragona.
Al matí s'acabarà a la una tot això
i a la tarda,
ja diguem-ne hi ha una cosa més variada,
més festiva,
que primer tindrem a les quatre
una conferència del Pere Navarro,
professor de l'Alguer i Virgili,
expert en dialectologia,
que ha sigut professor
de tots els que sabem alguna cosa de dialectes
en aquesta ciutat.
I que tots el coneixem.
Tots el coneixem,
també per la seva vessant festiva
com a dames i vells i tot això.
Bé, ell ens explicarà com és l'Alguer,
les característiques del dialecte,
fonètiques, lèxiques, etcètera.
Després, el nostre convidat d'avui,
Samuel E. Arba,
canta Pino Pires,
amb un recital de Pino Pires,
és un cantautor algarès.
No ho explico més,
després el Samuel ens explicarà una mica
qui és aquest personatge important.
I ell, doncs,
el Samuel fa el concert de cançons
d'aquest cantautor,
acompanyat de la Denise Gersenich
a Flau de Travessera.
Flau de Travessera.
I Xavier Martín,
que és el tarragoní del trio.
Sí, amb l'acordió.
Amb l'acordió.
I després, a les 6 de la tarda,
hi haurà la situació actual de l'Algarès,
un col·loqui.
Això ja és un col·loqui, eh?
Aquí hi haurà, doncs,
un cantautor algarès que és Àngel Maresca
i Luca Nura i Salvador Marinaro,
que són del club de rugby amatori,
rugby de l'Alguer.
Que fa un club de...
Sí, ara ho explicarem,
això del rugby també.
Té a veure amb les jornades.
Sí, ahir també ens acompanyava,
de fet,
el president del rugby de Tarragona,
el Carlos Pérez,
que això,
de la final del torneig
que fan dissabte.
Exacte, perquè resulta que
a la final hi ha un trofeu
que es diu Trofeu 4 Barres
en què participen equips de rugby
dels països catalans.
I això, enguany,
es farà aquest dissabte,
aquí a Tarragona,
al camp de l'antiga universitat laboral.
El complex educatiu.
Ara es diu complex educatiu.
Jo és que sóc una mica antic.
La laboral.
L'antiga laboral.
Pels de més de 30 anys,
l'antiga laboral.
Actualment,
el complex educatiu de Tarragona.
Doncs bé, allà,
que tenen espai i de sobres,
hi haurà la final del trofeu 4 Barres
en què hi haurà les semifinals
i la final.
I participen aquí
el club rugby de Tarragona,
l'amatòric rugby de l'Alguer,
els barcelonins
Club Poblenous Enginyers
i el químic equip de rugby
també de Barcelona,
que són els que van guanyar
l'última edició del trofeu.
Després de la final
hi haurà un altre concert,
en aquest cas,
amb el cantautor aquest
que havíem comentat,
l'Àngel Maresca,
Lo Barber de l'Alguer,
que farà
el seu repertori
de cançons algareses
i per arrodonir la cosa,
com que estem parlant
de l'agermanament,
Tarragona-Alguer,
doncs,
per part de la cultura
tarragonina
hi haurà exhibició
de la colla jove
de xiquets de Tarragona.
Suposo que no faran
el 3 de 9
de 10 sense manilles,
perquè com que
no està puntuat el concurs
i ja no puntua
el 3 de 10 sense manilles,
doncs ja no puntuen,
no crec que el faci.
No cal,
ja no cal.
No cal fer-ho.
I bé,
tot això
és una mica
el resum
d'aquesta jornada
algaresa
i d'aquests dos dies
de l'aigua de manament.
S'està,
aquests dies al centre
també hem fet
sessions informatives
d'una mica d'això
per als alumnes,
amb els cursos,
i ens va dir
el Xavier Brutons
que s'espera,
que s'està intentant
organitzar un viatge,
diguem,
des de l'Ajuntament,
ja se'n va fer un l'any passat
o fa dos anys,
i s'està intentant
muntar un altre viatge
de tarragonins cap a l'alguer,
que no vol dir
que ens el paguin.
No.
Cada cosa se'l pagarà,
però bé,
si és una cosa organitzada
en grup,
sempre surt més econòmica
i doncs
per als tarragonins interessats
que sàpiguen
estiguin atents
perquè en qualsevol moment
s'anunciarà això
i es podran començar a apuntar.
Doncs després
en continuarem parlant
amb el Somio Learba
i amb la seva música,
però ràpidament,
com sempre,
tenim el rostim tòpics
a un quart de català
avui per parlar
de taronges franceses
i espanyoles
o
El misteri de l'Anna
que la taronja è italià.
Explica'ns això.
Jo buscava alguna cosa
de cuina algaresa,
no m'ha sigut fàcil de trobar
i no ho he trobat
i només he trobat
un tema
de cuina italiana,
del nostre ínclit
Jaume Fàbrega,
el seu blog
del Bona Vida
que té
molt de text
i tal
i ens parla
d'una d'aquelles
típiques anècdotes
d'historiadors
i filòsofs
i crítics astronòmics espanyols
que ignoren totalment
l'existència
de la cuina catalana,
no saben què és d'aquí
i què és d'allà
i ho barregen tot
i resulta que aquest senyor
deia que
a l'edat mitjana
només a Itàlia
cuinaven l'Anna
que la taronja
i que era una cosa
impressionant
i exòtica a Itàlia
i com és possible
que a l'edat mitjana
cuinessin l'Anna
que la taronja
a Itàlia?
Doncs bé,
és que aquest senyor
ho ignora
però
els primers llibres
de cuina
medievals
els més antics
són el llibre
aquell del Sant Sobí
que és català
o el llibre de coc
del mestre Robert
el tal mestre Robert
treballava a l'acord
dels papes Borgia
que tothom sap ja
que eren valencians
d'origen valencià
i el mestre Robert
hi ha dubtes
de si era italià
o era català
però el senyor
aquest és l'Abagalana
es pensa que és italià
però no,
aquest senyor era valencià
igual que el papa Borgia
i per tant
en aquest llibre de coc
hi ha molta recepta
en què
s'inclouen coses
amb taronja
i és d'aquí
d'on surt la recepta
en aquest llibre
està ple de receptes
en què són
a la catalana
que us he de dir
a l'estil català
i el fet que explica
doncs és que
a l'acord dels Borgia
es menjava
Anna Calateronja
lògicament
d'influència valenciana
els crítics gastronòmics espanyols
es pensaven
que això
que això
era una recepta francesa
el d'anar a la taronja
però els gastrònoms
que saben de geografia
com han de cuinar
Anna Calateronja
a França
si a França
no es cultiven taronges
un misteri
i diuen
home aquest és un argument
feble
però va pel bon camí
en realitat
doncs sí
a l'edat mitja
fins i tot a l'Empordà
es cultivaven taronges
per tant
era una cosa
molt freqüent
a tota Catalunya
i que l'Anna Calateronja
que es menjava
a Itàlia
a l'època dels Borges
és el fet
l'anècdota d'avui
doncs fem-ho ràpidament
a la publicitat
i de seguida
amb la llarga
atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
truquen sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
I avui com dèiem
tenim música en directe
de Samuel L. Arbel
tornem a sabotar
Samuel L. Bon dia de nou
Hola, bon dia
Com dèiem
participarà divendres
en aquests actes
de Germanament
de Tarragona i Balguer
del quarantè aniversari
de la Germanament
i com dèiem
comencem amb una cançó
quina cançó Samuel L.?
Comencem amb una cançó
que es diu
La baralla
i és la baralla
entre un matrimoni
ell li diu a ell
que està tot el dia
al carrer
xerrant
amb les amigues
i ell li diu a ell
que està tot el dia
en el bar
veient amb els amics
i aquesta és la cançó
una cançó en el garès
en el garès
en el garès
sí
de Pinopiras
que hem preparat
per aquest concert
del divendres
i res
aquesta es diu
La baralla
endavant
So estrec
i de tan trenta
So estrec
de barallar
No te vull
garibar
a veure més
No te puc
i m'he supoltat
Tu s'es un embriagoni
embriag
i cara dia
Tant estàs
ara a ta vena
a mare
a companyia
i no penses
a ta filla
mare
tant que te puc
i atrumentar
que per l'utrent
de l'urrosset
no és ixint
a passejar
So estrec
i de tan trenta
So estrec
de barallar
No te vull
garibar
a veure més
No te puc
i m'he supoltat
Tu s'es una tronineta
que quan vas
a fer l'espesa
te n'estàs
a xatxarà
A costat
de calquigres
a dir animal
de cara a u
Així
te passa el temps
I quan t'hi vens
a casa
el peix
ets apurent
So estrec
i de tan trenta
So estrec
de barallar
No te vull
garibar
a veure més
No te puc
i m'he supoltat
Si t'unessi
el temps enrere
no m'afora
més casarà
Amar un marit
Així
Una dona
és arruinara
T'he exposat
i pec el dia
que en aquella
portalleta
Ma so tot
amb papinara
Era encara
m'he supoltat
m'he supoltat
So estrec
i de tan trenta
So estrec
de barallar
No te vulgui

So estrac de barallar, no te vulguer i va haver-hi més, no te puc i m'he supoltat.
So estrac i de tant trenta, so estrac de barallar, no te vulguer i va haver-hi més, no te puc i m'he supoltat.
Doncs aquesta cançó en el Gares en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Qui és Pinó Pires, Samuel?
Pinó Pires era un cantautor de l'Alguer i que cantava cançons molt iròniques i de sàtira.
I cantava de la vida comú de la ciutat de l'Alguer.
I cantava de la gent, del que passava i res.
Ha quedat en la història de l'Alguer per això, perquè era molt irònica i molt pungent les seves lletres.
I aquesta cançó també el marit li diu a la mujer o la mujer li diu al marit estic cansat de barallar amb tu, estic cansat, no te vull veure més i no te puc suportar més.
I així feia teatre, era un personatge molt important de l'Alguer.
I com passa sempre, després de mort va ser més important encara.
Quan fóu mort el combraguen.
És el refrany que es diu que vol dir exactament això, que algú agafa esdevé famós quan ja ha passat.
Bé, però el Samuel ara ens està parlant en català de Tarragona, ens ha cantat en català de l'Alguer, també canta en sart, en italià, en castellà.
Quan fas un recital i fas cançons en tots aquests idiomes, no arribes a un moment de caos, no se't creuen tants idiomes que a més a més tot són llengües romàniques
i que tots tenen moltes coses semblants, algunes quasi idèntiques i llavors com t'aclareixes?
Si m'aparo a pensar-ho, m'abarrejo, m'empapino molt.
Però si deixo anar el pilot automàtic, com es diu, va tot bé.
Va tot bé.
Sí.
Perquè, escolta'm, què fa un sart a Tarragona?
Què fa un cantó com tu a Tarragona?
Bé, jo vaig sortir d'Itàlia, de Sardenya, per anar a veure el món.
I no sé, un dia vaig arribar aquí a Tarragona i me va agradar molt la ciutat, me va agradar, ho dic a veu baixa,
que em va agradar el fet de sentir-se d'un que se sentia català.
Perquè nosaltres en Sardenya també no som italians, però molta gent té vergonya de sentir-se sart i abans se sent italià.
I per això aquest orgull m'ha, no sé, m'ha, m'ha, m'ha gustat i per això estic encara aquí, no?
Quizà un dia portar el missatge, aquest missatge al sart.
Sí, no? Potser un dia ara tot el bagatge portar-lo cap allà, no?
Sí.
Algun dia.
A veure, sí, sí.
Tu quan vivies a Sardenya tenies contacte amb l'Alguer, vull dir, clar, tu com a cantautor,
tu ja vas sortir de Sardenya sent un cantautor i per tant ja sorties amb el teu repertori,
ja coneixies Pino Pires i l'Alguer i tot això.
Tenies clar que això de l'Alguer parlava en català i tot això?
Sí, en l'Alguer, sí, perquè jo, abans de sortir de l'illa, tenia que visitar l'illa.
I bé, vaig estar a l'Alguer i, clar, arribava ahir, els noms dels carrers estaven en català.
I deia, per què això, per què aquesta cosa, no?
I me vaig quedar un parell de mesos ahir a viure i a poc a poc vaig descobrir això,
que parlava en aquest català, que no era ni sard ni italià i...
O sigui, quan tu vas arribar a l'Alguer et desconeixies que allí parlava en català.
Sí, totalment.
Tu, abans d'anar a l'Alguer, en què parlaves tu?
En sard i en italià, sí.
I hi veus moltes diferències o moltes similituds, català, entre l'Alguerès...
L'Alguerès, sí, jo...
Bé, és català, en principi, però hi ha moltes paraules sardes,
hi ha moltes paraules italianes, també.
És una barreja, sí, un...
I és guapo, no?
Podent conèixer el sard, l'italià i el català d'aquí, que es parla en Catalunya,
havent descobert l'Alguerès.
No ho sé, em fa gràcia i per això m'he après també les cançons de Pino Pires.
I el Pino Pires el vaig conèixer aquí, estranyament, no?,
per part del Xavier Brutons,
i amb ell hem organitzat aquest petit concert per el divendres.
Déu-n'hi-do, quin bagatge, eh, Enric?
Sí, sí.
Bé, doncs on pot dir que parla l'Alguerès, el sard, català, italià, anglès, vaja...
Castellà, també.
Castellà, una mica de francès.
Una mica de francès, Déu-n'hi-do.
Excepte l'anglès tot saps no sé quantes llengües romàniques.
L'anglès no és romàni, però totes les altres llengües que he dit són romàniques.
Saps quasi tota la família.
Només et falta el portugués i alguna cosa com l'Aragonès...
amb un brasil·lià i alguna paraula, lluny de saber parlar el portugués o el brasil·lià.
Doncs recordem, a quina hora et podrem escoltar divendres, Samuel, recordem-ho.
A les 5 de la tarda o del vespre, estarem ahí a l'antiga audiència, després de, no sé,
què faran la...
La taula rodona.
Després de la taula rodona que hem dit, després del col·loqui.
Sí, després del col·loqui.
No, després de la conferència sobre com és l'Algarès del Pere Navarro.
Ah, del Pere Navarro, correcte.
De manera que el públic que tingués dubtes o que no sàpigués gaire d'Algarès,
quan escolti les cançons d'Algarès,
no ho darà exemplificat tot el que abans els haurà explicat el Pere Navarro.
Sí, ara repartirem els textos de les cançons,
així que la gent pugui seguir i llegir també el que vaig cantar
i el que aniré cantant.
Acabarem amb una altra cançó.
Quina cançó, Samuel?
Farem la cançó que es diu L'Esfratat, que vol dir el desnonat.
Hi ha l'història d'aquest desnonat que va a parlar amb el polític
i dient-li de donar-li un lloc per viure.
Home, de plena actualitat, un tema molt d'actualitat.
A més, ahir es commemorava el primer aniversari del 15M,
per tant, un tema d'actualitat total.
Sí, una cançó del 1980.
Imagina't.
Imagina't.
L'any 80 i ara, i no hi ha gaire diferència.
No, 30 anys i encara seguim amb els mateixos problemes.
I res, aquest desnonat va a parlar amb el polític
i el polític així amb una mica de cara de cansants
i li diu que ja està, que sí, que sap que hi són,
que l'altre dia van organitzar un piscolabis,
un menjar, tots junts amb els polítics,
per parlar d'aquesta situació.
I finalment van decidir donar la Casa Popular,
que és la Casa de Protecció Oficial,
i la van repartir entre tots.
Li donen una a l'esfretat,
una al benestat,
perquè així en tenues està millor,
hi pot viure millor.
I després de tot això li diu,
venia a votar-me a mi perquè jo...
T'he donat una casa.
T'he donat una casa, clar.
Doncs el podré l'escolta, eh?
Divendres a les 5.
Amb ella acabarem, Enric.
Gràcies, fins a setmana vinent.
Dimecres més.
Dimecres més.
I Samuel, moltíssimes gràcies.
Divendres t'escoltem a les 5.
Acabem amb la seva música.
A l'esfretat.
Un home del país
a un administrador de manurencia
vol fer-li saber que és esfretat
i que d'una casa té l'urgència
després de tantes dies de paciència
i donen-lo pel mig de conferir
de palà a futipopu l'eccellenza
que és a creu lo duegno del país.
de palà a futipopu l'eccellenza
que és a creu lo duegno del país.
l'uproba entra a schiena baixada
i picafolti el cor per l'emulsió
i picafolti el corpipopu l'eccellenza.
i faig arruganta d'arriba a futipopu l'eccellenza.
fa, bones dies, fotipopu l'eccellenza.
jo som aquí per com han esfretat
i volguessi demanar una clemença
troba'm un lloc
donga'm-hi un forat
sinc tantes persones en família
i dat que al carrer m'haveu ditat
tinc de rerussar fills immobilia
i han demes ma trob desviat.
Sua eccellenza
se el mira estriginat
en poltrona
lo traball que fa
es massacrant
i diu
per vosaltres es frattats
somirant
proprio a ir
a malspolitics
e manjat
per risolvi la cosa
com con ve
una spultinara
e organizzat
pulque du trenta
i llagosta
gran plaier
il problema
és estat
musigat
i fra l'angioni
i el vil
la tua qüestió
creu-me
s'has concluïr
en una indigestió
amb bufats
divirívem
regattant
ballent
i cantant
i menjant
amb bufats
divirívem
regallant
patejant
i veient
i rotant
però
després
de tant
estrangullar
una justa
conclusió
la vam trobar
la casa
popular
vengarà
sense parcialitat
s'hi consegnarà
per concluir la casa
enigarà
enigarà
distribuït a tots
com convé
que ara
ho contenti
sigarà
avem-se el cat
i de
diviribet
que ara
ho contenti
sigarà
avem-se el cat
i de
diviribet
una casa
la donem
al barracat
segons
l'apuntejo
que se troba
i una altra
la donem
al rufianat
però
té de
fa finta
de ser
prova
una altra
la donem
a l'esfratat
que
havem
gitat
enmig
del carrer
i calqui altra
la donem
a un benestant
a un benestant
i sí
que així
se'n troba
dues
i està més bé
calqui altra
la donem
al benestant
que així
se'n troba
dues
i està més bé
i esperem
que sigareu
contents
eh
no volguessi
que vulguem
en teu
mos barallem
per vosaltres
ja el veieu
no
mirem
si seu
reconeixents
i quan
t'arriba
el momento
de votar
advertiu
també
tots
i els
parents
que
futipopul
sap
administrar
i és
capaç
de vos
fer
tots
contents
futipopul
sap
administrar
futipopul
vos
fac
tots