M'he confós, és que és com un laberinto això, llavors doncs, ara pots entrar, ara no, no ho sé, ja tinc moltes ganes de que s'acabi, eh?
Bueno, escolti, senyora, escolti, senyora, ara, és l'última mitja hora, sí que a vegades ens fem una mica d'embolic, però és lo que hi ha, és lo que hi ha, aquí dieu és lo que hi ha, allà com ho dieu?
És lo que hi ha, tots plegats parlem molt malament català, ja ens ho diuen, ja ens ho diuen, així que dius que aneu a una festa del pijama avui?
Avui, avui tenim festa del pijama, però això com va, que vas amb pijama?
Sí, sí, sí, vas a sopar i després vas al ball amb pijama, però la gent va al carrer amb pijama?
Carrem pijama i bata i, com sigui allò, i pantunfles.
Ah, ostres, i no passeu fred amb el pijama?
No, perquè ja et poses un jersei jo a sota. Bé, podem deixar de parlar de la meva vida personal, sisplau?
Sí, deixem-ho, deixem-ho. No crec que als oients les interessin.
I parlem de la vida de tots, de nosaltres, eh? I de les vies de participació que, com sempre, teniu, si ens voleu fer arribar les vostres peticions...
Sí, què rius? Està rient i no en tinc.
T'estàs ofegant.
T'estava ofegant, sí.
Si vols continuar, elmatí arroba tarragonaradio.cat, facebook.com barra últimamitjora i twitter.com barra últimamitjora.
Són les vies de participació que teniu per posar-vos en contacte amb nosaltres.
Molt bé, doncs comencem.
Comencem.
Vinga.
L'última mitja hora, Pepe Dila i Miguel Monsalit.
Joan Maria, suposa que no tenim cap problema amb el micro? Notava que hi havia alguna cosa?
No, no, perfecte.
Doncs el Joan Maria Bertran, que és el nostre tècnic avui, que està atent al que passi amb els micros.
i us hem d'explicar que ara fa uns dies s'estrenava a Tarragona el documental Més enllà del Cumbarcana.
No, tampoc ho he dit bé. Aviam.
Més enllà del Cumbacarna.
Ara sí, del Cumbacarna.
Saps què és el Cumbacarna?
No ho sé.
Sembla que és com una criatura mitològica.
Sí, jo crec que és com una... No sé si és una muntanya o alguna cosa d'aquestes.
Cumbacarna, eh?
Cumbacarna.
Atenció al que deies tu.
Minyana, que pronunciarà la conferència sobre la cova urbana.
La covenda es farà el dijous 1 de març del Tinguador 4 del Moll de Costa
amb l'estrena mundial del documental Més enllà del Cumbarca.
Més enllà del Cumbarca.
Cumbarca.
Cucum...
Cucum...
Cucum...
Cucum...
Cucum...
Cucumarca.
Cucumarca?
Jo vaig dir Cucumarca i en realitat era Cumbacarna.
Però és difícil, eh?
Perquè a més és Cumbacarna amb una...
Cumbacarna.
Cumbacarana, una cosa així.
Sí, sí, és molt complicat.
En definitiva, que és una muntanya i és un documental de l'Òscar Cadillac.
Per cert, més coses.
Digue'm.
Més coses, Jordi Bardila.
Quan volem saber la informació del temps, a qui ens hem de dirigir?
Al Servei Meteorològic de Catalunya.
Segur?
O al Servei...
O no sé on, sí.
Al Servei Meteorològic de Catalunya, no?
Sí.
Vale.
Un dels apunts informatius del dia d'aquest dilluns, dia 20 de febrer.
Un matí que s'ha despertat amb temperatures baixes.
Tenim ara 5 graus de temperatura al centre de la ciutat.
Repassem quin temps ens espera per avui dilluns.
I avui dilluns, segons informa el Servei Català de Trànsit.
El Servei Català de Trànsit ens espera una jornada amb alguns núvols,
sobretot a les primeres hores del matí,
però amb sol a la ciutat de Tarragona,
a les hores centrals de la jornada cap al migdia.
En absolut el que li estàvem demanant.
Doncs no, no era.
Doncs no, no.
El Servei Català de Trànsit no es faria.
No, seria el Servei Meteorològic.
Correcte, sí.
O el Centre d'Emergències de Catalunya, tampoc.
Tampoc.
No, no, Servei Meteorològic de Catalunya
o l'altre servei que no me'n recordo com ho diem.
Aquest l'hi devem al Lluís Comes, eh?
El nostre tècnic Lluís Comes, que la va caçar al pol.
Lluís, gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies, com diria el...
I ara ens n'anem a l'informatiu del passat divendres
i és que es notava que era el cap de setmana de Carnaval,
que s'acostava al Carnaval
i ens entrava aquell riure tonto que passa a vegades
i sobretot amb la música del Carnaval.
I si no escuteu què va passar a l'informatiu del migdia.
El peu de les entrades és de 5 euros anticipada,
6 euros en taquilla.
Diumenge serà el torn ja de la Rua de Lluïment
en què hi participen les comparses més espectaculars.
A partir de les 7 de la tarda
hi recorrerà Rambla Nova i Rambla Vella.
Amb música ben animada
arribem a una altra pausa per la publicitat.
Ara tornem.
Aquí em faltava aquell tall de la Tere
que diu jo porto una pluma d'Índia
perquè clar...
Amb música ben animada, eh?
És allò que...
No anem bé avui, eh?
No anem bé, no anem bé.
Ja estava animada la Tere.
Vinga, va, anem als esports.
N'escorts, va.
Avui hem de parlar d'esports i tenim forts detalls
i és que diumenge passat, al partit de les Palmes Nàstic,
la Tere continuava posant música,
no tan animada com la que acabem de sentir.
No.
Era la música del José Vélez.
Sí.
I es col·lava una psicofonia
que jo, per mi, que era la veu d'Alfons Arús.
Bé, escoltem-ho, si et sembla,
perquè és tot bastant surrealista.
Avui és José Vélez,
aquest cantant de Gran Canària
ens serveix per posar música al partit del Nàstic
en una temporada amb molt mala sort pels sarragonins.
Recordareu, Quim Jordi,
que José Vélez va ser utilitzat en algun programa de ràdio
ara fa uns anys per donar sort al Barça.
Veurem si a partir d'ara ens treu també la malastrugança al Nàstic.
i recordeu, no?
Sí, que no recordo d'Alfons Arús, eh?
Juga-se la carta Vélez, eh?
Sí, sí, home.
No le ven la gracia, pues ya se la verán.
Hola, me llamo Pepe, Pepe Gases.
¡Qué mala suerte!
Doncs el qué mala suerte,
a veure si avui ens aporta sort a nosaltres.
Va ser una derivació,
perquè primer sempre la José Vélez,
o sigui, sempre jugava la carta Vélez, recordo.
Després va derivar,
quan crec que el programa se'n va a l'Antena 3,
si no recordo malament,
en aquella època començava l'Antena 3 Televisión
i Alfonso Arús va fer el programa allà,
i els va començar a dir-se Pepe Gases.
Molt bé, el Quim Bons sabia la història,
amb la fuerte.
Jo suposo que això estava preparat,
però sembla com una psicofonia que és...
Sembla que paregui per allà al mig, eh?
Com a la fuerte.
No serà l'única de psicofonia que sentirem.
I és que ara no parlem de psicofonia,
sinó que parlem de megafonia.
No, però ho sembla, eh?
Ho sembla, no?
És que el Quim s'aliculava a aquesta megafonia
de l'estàdio de Gran Canària
a través del micròfon inavàmbric.
I també sembla això una psicofonia.
Això ens ha d'explicar un dia el Joan Maria Bertran
com pot ser possible
que es col·lin aquestes coses.
A veure, escoltem.
3 segons tard,
i el que fas amb vestir Rubén Pérez amb tot per davant.
El pilota que la posa del...
No se sent res, ara, eh?
Tenim un petit problema, eh?
Sí.
Ara. 3-3, Quim?
Sí, sí.
Molt bé.
És que entrava la megafonia pel teu inalambric, eh?
Ja, ja.
Que portaves a la butxaca, el senyor de la megafonia, o què?
Sí, està aquí amagadet.
El treu.
El pilota que la vau al Nasti,
coller el llançament d'aquesta centrada, que és bona.
Ens diu el nostre tècnic que això és que em metien amb codificat,
com el Canal Plus, és veritat, podia ser, podia ser.
Quasi, quasi, no?
Per cert, això del 3-3...
Sí.
No ho dius.
No s'acaba d'entendre massa.
No, 3-3, diu.
3-3.
3-3.
De moment quedem-nos amb el 3-3 i després anirem pujant de nivell.
Per cert, el Quim, ara sí que estava en contacte amb el Jordi Blanc,
però després, quan havia d'entrar d'Alessandro en roda de premsa,
alguna cosa tècnica tornava a fallar,
o Quim Pons no hi era, o...
Hi havia quelcom malament.
Escoltem.
Anem a les palmes endavant.
Doncs anem, perquè sembla que hi ha Jorge d'Alessandro
ara mateix a la sala de premsa, Quim.
No estava el Quim.
Sembla que ara hem perdut aquesta comunicació, Quim.
Caramba.
Sí, sembla que hem perdut la comunicació amb la sala de premsa.
Quim.
Comptem ara l'entrenador.
Ara, Quim, sí.
Clar, sí, arriba Jorge d'Alessandro i començarà la compareixença pública del tènic del gimnàstic de Tarragona.
Crec que es cola per l'Ambric.
Bueno, Luiz, en què relacionas el partido?
Crec que ara, escoltem-ho, Alessandro.
Tenia el mejor partido impossible de haber ganado aquí hoy.
Arriba, arriba, ja ho crec, arriba.
Arriba com ho trobes.
Sabeu què més?
Què?
És que a l'estàdio Gran Canària, que és molt gran, molt gran,
és veritat, és veritat.
A l'Inalambric i la zona on està el Jordi, la cabina, que és on hi ha l'antena,
està molt lluny i a vegades la recepció no arriba, eh?
A més, són parets molt gruixudes i això fa que la freqüència, doncs, no...
Clar.
que les zones no les puguin traspassar.
I anem a la segona part del tall on ni Quimpons ni Jordi i Banc són conscients
que encara que estan en antena i es posen a parlar de les seves coses tècniques,
estan en antena i no en són conscients i ells comencen a parlar.
On estaria, Núria Cartanyà?
Que no trigarà massa a acabar Jorge d'Alessandro, no?
Espero que no i estem buscant ubicació perquè tenim problemes ara per poder entrar.
Doncs esperem a solventar aquests problemes.
Fem ara aquesta pausa per la publicitat i mirem a veure si podem solventar
aquests problemes amb el nostre Inalambric.
Mentre, però, us comento que...
Jordi?
Què?
Sí, Quim.
No, no, no, Tire, feu publicitat, feu.
Fem publicitat.
Talleu el nostre canal, sisplau.
Us comento, sí, espera, ara...
Primer he de repassar uns marcadors perquè no és possible que també tanquem...
Quim, digues, digues...
Estàs a 4 a 4?
Sí.
4 a 4?
Sí.
Doncs, Jordi, hem d'anar a una altra perquè aquí no entrem, eh?
Sempre n'estic, el partit.
I tant que van entrar, ja ho crec que van entrar.
Van entrar de ple, de ple en antena van entrar.
Escolta, 4 a 4, 3, 3...
Això són les freqüències del micròfon inalàmbric, eh?
Perquè sembla que parlin en codi binari, no sé.
Sí, sí, sí.
Sembla que parlin...
No ho sé.
En codi blancpons o una cosa d'aquestes.
I la Tere estava dient, escolta, que ara no puc posar aquí publicitat.
No, no, no podia, no podia.
Jordi, Quim?
Quim, Jordi, Quim, en fi.
Per cert, parlant de la Tere, hi ha acudits que envien als nostres gent que fan gràcia relativa,
però que a la Tere li fan riure.
A la Tere li fan gràcia, escolta.
Si l'altre dia li col·laven allò del Philip Olles, recorda-ho,
doncs aquesta setmana era un altre codit.
El Rubén Teruel, la plantilla d'amnàstic, necessita una saxòloga.
Moltes oportunitats, però no aconsegueix posar-la.
És un comentari que...
Que a mi no m'ha fet gràcia, el nova trucada, bona tarda.
A mi no m'ha fet gràcia.
Sí, diu, mira, m'ha fet gràcia, està bé, està bé.
Déu n'hi do, déu n'hi do.
I el partit d'aquest dimecres a l'estalla de Torreforta,
recordeu el gran partit de la història de Tarragona,
una gran tarda de futbol que es va viure a Tarragona,
doncs jugava contra un àstic, Torreforta a nàstic.
Feia fred i, home,
és aquell moment en què et ve de gust un cafè amb llet,
un dònut...
I persones amables al món, n'hi ha moltes.
Moltíssimes.
I si no, escoltem.
Per cert, ara no li dius res al Quim,
que ja tens aquí el cafè amb llet.
I un cafè amb llet d'aquí i un dònut a cadascú.
Per cert, agrair el tracte de la cultura del Torreforta,
que ràpidament ens ha portat ara aquest cafè amb llet.
Ara ja teniu el cafè amb llet, no?
Sí, sí, ja teniu el cafè amb llet.
I el donos també, eh?
Moltes gràcies, eh?
M'agraig.
Pobre Quim.
A la cultura del Torreforta.
Quim, per cert, si és per mi,
no t'aniràs avui del camp del Torreforta
sense prendre un cafè amb llet.
Hòstia, gràcies.
Gràcies.
Mira, sort que tenim algun criteri,
perquè si m'he de fia dels altres dos,
m'anava sense cafè amb llet i sense pantalons, quasi.
Àngel García s'ha acabat agafent llet i el donos.
No, no, jo m'ho imagino, ja.
No, no, sí.
Ja us conec els dos lladres, ja.
Eh, escolta, Quim, que cada pala aguanta su vela.
Sí, no, no, clar, clar.
Ah, ja, ja.
Mouia la pilota llarga.
El forat al mig del camp està més...
Està més...
Està més...
Blanc, perquè ja estic dret,
però em vaig a ficar encara més en peus
gràcies al company Joan Andreu Pérez, eh?
Que m'acaba de portar aquí a la intendència, eh?
És un crac.
Digue-li que fas una foto i la penges,
que ens ho demanen de la grada.
Sempre hi ha un ànima caritativa.
I al final hi vam portar el cafè amb llet, eh?
Finalment.
Sí, sí, eh?
Pobre...
I vam portar el cafè amb llet al Quim.
Perquè la conclusió era que cada pavo aguanta su beba.
Aquesta és la frase.
Aquesta és la frase de l'Àngel García.
El Quim ja ho té clar, això.
Sí, senyor.
Vinga, més cosetes.
I avui ens setem una nova secció.
No sabem quantes setmanes duraran
i si la podrem fer només aquesta setmana.
Potser mai més la tornem a fer.
Però també us animem a participar, els oients,
a través del correu electrònic o les xarxes socials,
perquè estem buscant pareguts raonables de la veu.
A la secció l'hem titulat Veus Semblants,
amb una...
Amb una gana d'astúcia.
Sí, amb una gana d'astúcia.
Són la mateixa persona, el comentarista Jordi Bargalló,
el col·laborador del Jatard d'Esbeta
i el francès Lladó del Quim Quima.
Podrien ser la mateixa persona?
Escoltem.
I, bueno, espectacular.
Espectacular.
I avui està a la banqueta
perquè López ha volgut premiar els jugadors
dels últims anys que juguin de titulars,
però és un reforç molt important per la segona part,
si la cosa va apretada.
Feia 50 anys de la primera persona
que es passejava a l'espai.
Va ser el Yuri Gagarin.
Va ser el mes d'abril del 1961.
I en guany, doncs, el 21 de febrer,
et queda una pasta de color negre,
que després d'aquesta pasta,
senzillament passar per una paella,
fas com unes hamburgueses,
les Pascla Vella estan espectaculars.
Home, doncs deu-n'hi-do, eh?
Tenen semblança, eh?
Tenen semblants.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, eh?
Us animem als oients a que ens envieu,
doncs, si creieu, per exemple,
que la meva veu es preix, no sé,
o s'assembla, doncs, alguna que trobeu,
o la del Josep Ardila,
o la del Ricard Laoz,
o la de la Teresa Ortega,
bé, qualsevol veu que li trobo
algun paregut semblant...
Miquel no sabia que la uïda
també la tenies tan espatllada.
Jo tampoc, jo tampoc, jo tampoc ho sabia.
I escolta'm, acabem amb dos talls de la setmana,
d'aquells que a vegades ens agrada recuperar.
Crec que tenim indicatiu, espera.
Ah, sí?
Sí.
El tall de la setmana.
Moltes gràcies, Joan Maria.
Ets tan amable.
Molt bé.
Aquest el podries fer en directe un dia,
Joan Maria, jo crec.
Sí, sí.
Un dia el farem intervenir.
Sí, sí.
Doncs, el tall de la setmana.
Avui, declaracions de Loren Morata,
ell és jugador del Torreforta,
i mentre feia aquestes declaracions,
de fons algú hi juga amb una llauna
i algú crida molt fort.
A veure, a veure què diuen.
Pues, sí, bueno, yo desafortunadamente
no puedo estar en ese partido,
pero, bueno, sí.
No es, digamos, una revancha,
pero...
Oye, oye, oye.
Tenemos ganas de ganar al Paip, sí.
Oye, oye.
Oye, sí, sí, era una mica...
Era una interferència de ràdio.
És veritat que hi havia alguna cosa semblant.
Hi havia alguna cosa semblant.
I acabem amb les declaracions de Bernie Álvarez,
l'entrenador del Tarragona Bàsquet 2017,
que es referia amb aquests termes
al jugador Andréch Selakoff.
Com ho he dit jo?
Andréch Selakoff, crec que és així,
que ve patint problemes estomacals
dels darrers dies.
Hem buscat la paraula al diccionari, eh?
Malament, anar a l'hospital pràcticament cada dia,
fent-li moltes proves,
no sabem ben bé el que li passa,
però no acaba d'estar bé de l'estómac,
no acaba d'aguantar el menjar,
el fet que pugui això fer fort,
i realment jo ho vaig veure ahir,
ha perdut molt de pes,
està fet un...
està fet un piltrafilla ara mateix, no?
Piltrafilla ara mateix, no?
Piltrafilla, piltrafilla, piltrafilla.
Un piltrafilla.
Jo he buscat la paraula piltrafilla,
que surt diminutiu de piltrafa,
i sembla que és una persona,
doncs això, que està molt prim,
que està amb els ossos,
que és prim, sí, sí.
Per tant, que l'Andréch Selakoff
és un piltrafilla.
Però tu no saps d'entrar-me de res.
N'altres també, n'altres tampoc.
Tu ets un piltrafilla o no?
Jo, no.
N'altres n'hem piltrafon,
podríem dir-ho, no?
Uns piltrafes.
Uns piltrafes.
Molt bé, Miqueu,
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do fins aquí.
Quin material aquesta setmana, eh?
Com sempre, hem rigut,
ens ho hem passat bé
i hem recuperat els millors moments
de la setmana a Tarragona Ràdio.
Que vagi bé la festa del pijama la setmana.
Vaig cap a l'armari a buscar el pijama
i aprendre'm un altre fernador,
perquè si d'això no ho curarem.
Que vagi bé.
Adeu-adeu.
Adeu-adeu.
Un besito, guapíssims.