És l'aventura de la vida, viu l'aventura de la vida.
Seguim en directe al Matí de Tarragona Ràdio,
ara com cada divendres, l'aventura de la vida.
I és una sintonia que avui escoltem per última vegada aquest any,
aquesta temporada, i és que avui fem el darrer espai,
la darrera aventura de la vida d'aquest any a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Ja us sabeu que cada divendres us hem estat acompanyant nois i noies
de diverses escoles de Tarragona, que en el marc del programa
L'Aventura de la Vida han treballat moltíssims temes
i molt ben treballats a les seves escoles, com sempre amb el suport
de les Conselleries de Salut i Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
i de la Fundació Catalana de l'Esplai.
I avui ens visiten nois i noies de Tercer A i Tercer B
de l'Escola Sant Domènec de Tarragona.
Nois i noies, bon dia.
Bon dia.
Què tal, contents de ser a la ràdio?
Sí.
Teniu el privilegi de ser els que tanqueu la temporada,
això és un privilegi, eh?
Per tant, bé, esteu contents, eh, que sí?
Sí.
Nosaltres sempre els sabudem, els presentem,
però ells s'ho han preparat cadascú a la seva presentació.
Per tant, són 12 nois i noies que ja estan preparats
i que, si us sembla, 11, 11, molt bé.
11 nois i noies que ja estan preparats
i que ells mateixos es presentaran
i després que es presentin començarem a parlar i a explicar
de què han parlat i què han treballat a la seva escola.
Comencem?
Sí.
Em dic Carles, tinc 8 anys.
Vaig a l'escola Sant Domènec de Gourmand.
A la classe de Tercer A.
M'agrada molt jugar a futbol.
Hola, em dic Raül, tinc 9 anys.
Vaig a l'escola Sant Domènec de Gourmand,
a la classe Tercer A.
I m'agrada jugar a futbol a la Play.
Em dic Metric, tinc 9 anys.
Vaig a l'escola Sant Domènec de Gourmand,
a la classe Tercer B.
A mi m'agrada jugar amb els meus amics.
També m'agrada dibuixar i pintar.
Hola, em dic Eric, tinc 8 anys.
Vaig a l'escola Sant Domènec de Gourmand,
soc de Tercer B.
M'agrada jugar a futbol i a l'agüí.
Em dic Laura, tinc 9 anys.
Vaig a l'escola Sant Domènec de Gourmand,
a la classe de Tercer B.
M'agrada cantar, ballar i jugar amb els amics i amigues.
Em dic Anna, i tinc 9 anys.
Vaig a l'escola Sant Domènec de Gourmand,
de Tercer B.
M'agrada molt l'esport.
Em dic Esther, i tinc 9 anys.
Vaig a l'escola Sant Domènec de Gourmand,
i vaig a la classe de Tercer B.
El que més m'agrada és pintar.
Em dic Maria, tinc 8 anys.
Vaig a l'escola Sant Domènec de Gourmand,
faig tercera, i m'agrada molt el ball.
Em dic Laia, tinc 9 anys.
Vaig a l'escola Sant Domènec de Gourmand,
a Tercer A.
M'agrada jugar al futbol.
També m'agrada anar a la minidisco i jugar a la Nintendo.
Em dic Pau, tinc 8 anys,
i vaig a l'escola Sant Domènec de Gourmand.
M'agrada jugar a bàsquet i a futbol.
M'encanta jugar a l'ordinador,
i vaig a Tercer A.
Em dic Alfredo, tinc 8 anys.
Vaig a l'escola Sant Domènec de Gourmand,
de Tercer A.
M'agrada molt jugar a futbol i la natació.
Doncs molt bé.
I la May, vau dir alguna altra cosa?
Digues, May.
Venim representant a tots els nens de la classe
que no han pogut estar avui en directe al programa.
Molt bé.
Per tant, ells ja ho sabeu que sempre ve una representació
de les classes a la ràdio,
perquè tots no hi poden venir,
però tots han treballat el tema de classe.
Molt bé, doncs fetes les presentacions de l'Àlex,
el Raúl, la May, l'Èric, la Laura, l'Anna, l'Ester,
la Maria, la Baia, el Pau i l'Alfredo, començarem.
I és que ells han treballat el tema de la solidaritat, oi?
Sí.
I per què el tema de la solidaritat?
Qui m'ho explica per què?
Raúl, vinga.
Perquè som una escola solidaritària.
Solidària, no?
Perquè som una escola solidària.
I hi ha algun motiu més o què?
Digue'm, Alfredo.
que el nostre, el nostre patró...
Te'n recordes?
O ho pensem?
Vinga, va, Pau, digues.
Perquè ens agrada molt ajudar.
Molt bé, per exemple, no?
Laia, què més?
Perquè és un tema que parlem a classe.
i també perquè Sant Domènec era solidari i va ajudar molt a les persones que tenia al voltant.
Molt bé.
Àlex.
Digues.
Perquè m'agrada ajudar els nens i les nenes.
Molt bé.
Per exemple, no?
Èric.
Perquè a classe, sempre que fem aventura de la vida, moltes vegades parlem d'aquest tema.
La solidaritat, no important, no, Laura?
Perquè és bonic i així ajudem a les persones que estan patint.
Molt bé.
Ivana, què en diu?
Per a mi és important aquest tema perquè Sant Domènec era solidari.
En un moment de la seva vida va vendre els seus llibres als pobres.
Molt bé.
Maria.
Perquè a l'escola...
T'has d'acostar el micròfon, eh?
Perquè a l'escola fem moltes coses que tenen a veure amb la solidaritat.
Per tant, queda clar que a l'escola som molt solidaris i que ells ho treballen,
però clar, si... Digues, Pau, què volies dir, Tomés?
Però clar, i la solidaritat què és?
Si pensem en què és la solidaritat o què entenem per solidaritat, què podem dir?
A veure, Àlex, per exemple, el micròfon.
Compartir amb els nens i les nenes i respectar els altres.
Això podria ser una definició de solidaritat, no?
Però segur que n'hi ha més, no?
A veure, per exemple, Laura.
Per mi és ajudar les persones més necessitades i vivir com a bons germans.
Molt bé.
Què més?
Pau.
Per mi és ajudar els altres.
Molt bé.
Alfredo.
Per mi és ajudar els altres si los necessites i respectar els altres.
Molt bé.
Per tant, hem dit ajudar els nois i noies, els altres, els que ho necessitin, respectar-los.
Eric.
ser solidaritat i fer bones accions, ajudar els amics i amigues i estar atent.
Molt bé.
May, digues.
Per mi és fer bondat amb totes les persones que m'envolten.
Molt bé.
Anna.
Ser amable i tenir bon cor amb les persones.
Esther.
Per mi la solidaritat és un tema molt important.
És per ajudar les persones i tot el que ens envolta.
Molt bé.
Laia.
La solidaritat és per mi fer alguna cosa, compartir i ajudar sense rebre res a canvi.
Molt bé.
Mira, aquesta m'ha agradat, no?
De compartir i ajudar les persones sense rebre res a canvi, no?
Per exemple, entre nosaltres com podríem ser solidaris, per exemple?
Entre els companys o els amics.
Eric.
Ajudant-nos i quan les persones...
I quan una mica s'ha fet mal, ajudar-lo i tot aquest...
I tot aquestes coses.
Molt bé.
Per exemple, no?
Per exemple, Anna.
Compartir les coses.
Compartir les coses, no?
Això també ser solidari, no?
Pau.
No, és això.
Respectar i ajudar els altres.
Però no, respectar i ajudar els altres.
Vaja, vosaltres com creieu que sou solidaris, vosaltres?
Respectar els altres, fer-li company als nens i nenes que estan tristos, ser testimoni de la solidaritat.
Molt bé, molt bé.
Eric.
Respectar els altres, ajudar a consolar, ser testimoni de la solidaritat, ser una persona bona.
Molt bé.
Molt bé.
Àlex.
Respectar els altres i compartir amb els altres.
I també ser testimonis.
I digues, Alfredo.
És ajudar els que estan al meu costat i consolar els que estan tristos.
Molt bé.
I vosaltres creieu que vosaltres sou sobiraris o què?
Sí.
Sí, no?
A vegades.
A vegades.
A veure, Eric, a vegades.
Sí?
Per què?
Per què?
Perquè moltes vegades al futbol, a la classe any, hi ha un nen que es diu, Alberto, que la solidaritat és el futbol maté patades al que s'encontra.
Per tant, hi ha vegades que n'hi ha prou solidaritat, potser.
Però en general sí que som sobiraris, no?
Sí.
Que quan algun company ho necessita l'ajudem o l'ajudem a fer els deures o li deixem si s'ha deixat alguna cosa, no?
El que hem de compartir, que també és solidaritat, no?
Per tant, per vosaltres tot això significa ser un nen sobirari, no?
Sí.
Hi ha alguna més definició de ser un nen sobirari?
Algú té alguna altra idea més d'això, de ser un nen sobirari, a veure?
No ser egoista.
Molt bé.
Per exemple, no?
Raül.
Ajudar els meus amics i respectar-los.
Molt bé.
Per exemple, no?
Vaya.
Quan veus algun pobre, doncs no donar-te la volta i ajudar.
Molt bé.
Per exemple, no?
I Iva Maria, què en diu?
Ser sensible amb les persones que estan patint.
Molt bé.
I Iva Ester, què en diu?
Ajudar, perquè un dia jo em vaig deixar el llibre de català al col·le i jo vaig trucar a l'Eric i me'l va deixar.
Ah, molt bé.
Molt bé.
Per tant, quan alguna vegada hi ha alguna cosa, entre els companys us ajudeu, no?
Digues, Alfredo.
No pagar, no pagar a ningú.
Per exemple, no?
I el Pau, què diu?
Doncs no ser egoista i compartir-ho tot.
Molt bé.
Eric.
I no ser egoista i no insultar i que respectem a tots i als pobres.
Molt bé.
Mei.
Ajudar la família.
Molt bé.
Aquesta també, no?
Quan la família s'ho necessita, també podem ajudar, no?
Anna.
Tenir cura amb les persones que ens envolten.
Molt bé.
Àlex.
Eh, comprar-li a les persones pobres i menjar.
Molt bé, no?
De fet, d'això en parlarem ara, eh?
Eric.
L'únic.
Quan no passar dels pobres i si fem una compra per al súper, donar-li una mica de menjar.
Molt bé.
Maria.
Que quan algú està patint, consolar-lo.
Clar, perquè és allò que si nosaltres ens passés, ens agradaria que ens ajudessin, no?
Que fossin solidaris amb nosaltres.
Alfredo.
Si els pares, per comprar, necessiten ser algun euro o dos, donar-los.
Molt bé.
Molt bé.
Laia.
Doncs que si estàs a casa i la mama té molt de treball, tu el pots ajudar.
Per exemple, no?
I com pots ajudar la mare, per exemple?
Doncs renten els plats, que jo al càmping ho faig.
Molt bé, molt bé.
Eric.
Que quan jo m'enfado, per exemple, amb un amic que es diu Pol, la meia sempre em consola.
A la meia et consola.
Molt bé.
Per tant, per això estem els amics, no?
Molt bé.
I escolteu, ara hem parlat una mica del que podem fer nosaltres entre els amics, amb la família, entre els companys,
però clar, hi ha diverses accions o diverses entitats en les quals podem canalitzar tota aquesta solidaritat, no?
Com en diem d'això?
Com en diem d'això?
Laura.
ONG.
ONGs, no?
Molt bé.
I les ONGs, sobretot, que hi ha gent que...
Àlex.
Que ajuden les persones a les més necessitats.
Molt bé.
I ho fan de manera...
Dieu, dieu.
Voluntària.
Molt bé.
De manera voluntària.
Aquí volia arribar.
Per tant, les persones voluntàries també són molt importants, no?
Perquè una ONG, vosaltres també n'heu parlat, d'això com podem explicar què és una ONG, Esther?
Una ONG és una associació que ajuda les persones.
Els seus membres treballen voluntàriament per ajudar a millorar la vida de les persones.
L'objectiu és treballar junts per aconseguir els objectius.
Molt bé, molt bé.
I què més podem dir?
A tu us coneixeu alguna ONG o no?
Eric.
La de Reus.
La de Reus?
Quina és la de Reus?
No sé com es diu.
A veure, May, tu quina coneixes?
Càritas.
Càritas, per exemple.
Anna.
Mans Unides.
Mans Unides.
Alguna més coneixeu?
No?
La de la Fira de la Fam.
La de la Fira de la Fam.
La de Mans Unides, no és?
La de Mans Unides.
Mans Unides, Càritas, Unicef, no?
Són moltes ONGs que hi ha per tot el món i que ajuden a les persones que més ho necessiten, no?
I com dèiem, hi ha molts voluntaris aquí.
Què vol dir ser voluntari?
Eric.
Que tu et presentes i no et pagues i ho fas sense que et paguin ni res, només perquè ho vols fer.
Molt bé, esteu d'acord amb això?
Sí, no?
Sí.
I què més, Pau?
No, no és el que diu l'Èric, el que diu l'Èric.
El que diu l'Èric, no?
Sobretot són gent que fan les coses de manera voluntària, no?
I sense cobrar, sense tenir res a canvi, que crec que ho deia abans la Laia, no?
De donar, però sense tenir res a canvi, simplement la satisfacció d'ajudar els demés, no? A la resta de gent.
Vosaltres us faríeu voluntaris?
Sí!
De què us agradaria ser voluntaris?
Per exemple, Pau, de què t'agradaria ser voluntari a tu?
D'ajudar als pobres, llorar ONGs en Mons Unides.
Molt bé, per exemple, anar a ajudar als pobres seria una idea, no?
Vaja, tu de què t'agradaria ser voluntària?
Doncs, a mi m'agradaria ser voluntària de Caritas.
Molt bé, molt bé. I per ajudar, què t'agradaria fer tu?
Si penses, jo vull ser voluntària, però m'agradaria...
Doncs, quan donen diners, doncs agafar-los i anar a donar-los els més necessitats.
Molt bé, molt bé. I l'Èric, en què m'agradaria ser voluntari?
En la ONG de Caritas, i quan em donin els diners, ir al sopar, comprar molts aliments,
i quan em trobi un pobre, donar-li, perquè sempre que vaig a missa n'hi ha un pobre sempre a la porta
i a vegades li dono cinc euros.
Molt bé, molt bé. Esther, tu de què voldries ser voluntària?
Voluntària de les alzines, per ajudar els avis.
Ah, molt bé. De fet, això ho heu fet, oi que sí?
Sí!
Expliqueu-m'ho, això. Expliqueu-m'ho. A veure, Laura, va.
Hem anat a fer teatre als avis.
També hem anat a fer teatre i li hem fet postals de Nadal.
I al teatre de Sant Jordi li vam regalar flors.
Molt bé, això va a Gingrande, la residència de les alzines, no?
I què vau fer? Quin teatre vau fer, Alfredo?
Eh... El Sant Jordi... Sant Jordi... I l'altre...
I l'altre què vau fer, l'altre?
Com es diu?
Àlex.
I el de Nadal.
I per Nadal, no? Va, Laura, digues.
El de... El Nadal màgic del senyor Jampoll.
Ah, molt bé. Molt bé. I què? I vau, tu, quan vau estallar amb la Gingrande, amb els avis,
i els hi vau fer aquesta obra de teatre, com us vau sentir? Què vau pensar?
Àlex. Éric.
Que estaven bé i també al final de l'obra van cantar Nadal. O sigui, jo era un dels dos Jampolls.
Molt bé. Ah, va bé, d'acord. Perquè era l'obra, era això, no?
Raül, tu què te'n recordes d'allò?
Doncs que ja quan tu li donaves la postal, ells t'ho donava un altre postal i jo te donava uns caramels.
Molt bé. Mei. Ah, no volies dir res? Maria.
Que va ser una experiència molt xula perquè vam veure somriure els avis.
Molt bé, molt bé. Pau.
Bueno, jo vull dir dues coses. Una, quina era la pregunta? Que no me n'enrecordo.
La pregunta era com te'n recordes tu d'aquell dia? Com ho vau viure, allò? Com ho vau sentir?
Ah, doncs... Doncs que havíem ajudat els avis.
Molt bé. I la segona cosa ho volies dir?
No, la segona era la...
Doncs que quan vam fer l'obra de Sant Jordi, crec que era l'obra de Sant Jordi, doncs al final van donar una flor als avis.
Molt bé. Esther.
Que quan vam acabar l'obra de teatre vam veure tots que els avis s'havien ficat molt contents perquè els havien fet aquesta obra de teatre per ells.
Per tant, a vosaltres us va agradant això, que els poséssim contents els avis que hi anéssiu, oi?
Molt bé. Anna.
Vam estar molt emocionats.
Sí? Sí, no? Eric.
Que quan vam fer el teatre, no a les alcines sinó al col·le, ho vam fer amb els nens de Patrèix i el meu, i jo tenia tres.
El Kevin que s'havia anat a Amèrica, un altre que ja no volia ser meu.
I m'ha tocat un que era un plasta però l'obra se va tornar bo.
Molt bé. Àlex.
Doncs, que a mi m'agrada, quan he anat a les alcines, jo sentia que eren els meus avis.
Molt bé, molt bé. Ava ja.
Doncs, que l'Alberto li va donar una flor a una senyora, bueno, a una àvia, i llavors l'àvia li va donar una altra.
i potser era perquè havia vist que una altra àvia estava trist i li va donar la flor perquè no tenia.
Molt bé. Per tant, vau ser aquell dia un dia molt solidari, eh?
Sí.
Per tant, us va agradar l'experiència, eh?
Sí.
Per tant, ja hem parlat, ja sabem que ser voluntari, no?
Ja sabem que són les ONGs, que ser solidari, i vosaltres, ho dèiem, heu fet diverses accions solidàries a dins de l'escova i a fora de l'escova.
Hem començat per les de la fora de l'escova, per tant, si volem, podem continuar per aquí.
Va una, com dèiem, a fer de voluntaris a les alzines, a la residència que crec que està Maria Cristina, al carrer Maria Cristina, eh?
i heu fet també recollida d'aliments, un banc d'aliments, explica'm-ho això, Maria, explica'm-ho.
Doncs a la Fira de la Fam, cada nen, des de la llar d'infants fins a quart d'escova, fa una manualitat que venem a una fira que organitzem al pati de l'escola.
Molt bé. Eric.
Quan fem el sopar solidari, que ens reunim alguns del col·legi i sopem al col·legi.
Molt bé. Anna.
Aquests aliments els recull càritas i els distribueix entre les persones més necessitades de la nostra ciutat.
Molt bé. Alfredo.
Que en el sopar solidari vam fer una rifa per recollir i també van vindre unes noies a ballar.
Molt bé. Mei.
Cada any a finals del mes de gener celebrem el Dia Mundial de la Pau i la no violència.
La professora de música ens ensenya una cançó que parla de la Pau.
Aquest any ha estat No hi ha camí per la Pau. La Pau és el camí.
A més, és una cançó que ho sabeu que després ens la cantareu després, eh?
Raúl, digues.
I tots junts fem una celebració conjunt al pati per recordar com és important el respecte.
Molt bé.
Laia.
Que el de la Fira de la Fam ho tenim la Maria i jo i ara ho tornarem a llegir perquè tenim dos parts.
Doncs vinga, va, expliquem-ho.
Doncs la Fira de la Fam. Cada nen, des de la llar d'infants fins a quart d'ESO, fa una manualitat que venem a una fira que organitzem al pati de l'escola.
Els diners recollits els donem a mans unides per ajudar a tirar endavant algun dels seus projectes al Tercer Món.
Molt bé. A veure.
En el dia a dia, amb els companys, al pati, a la classe, amb la família...
Per tant, també maneres de ser solidaris, no només amb campanyes d'aquestes, sinó en el teu dia a dia, amb els companys, amb la família. Pau.
Doncs el sopar és solidari, que ja fa dos anys ens vam ajudar a germanar amb l'escola de Ruscon al Nepal i des d'aquell dia celebrem anualment el sopar a l'escola.
La Loli ens explica un dels projectes més urgents que té la nostra escola germanada del Nepal.
Aquest any ve que les famílies fem un donatiu econòmic. També hi ha escolars per a dos dels seus millors alumnes, sonil i bisgú.
I nosaltres, amb les nostres famílies, fem un donatiu econòmic. També hi ha actuacions durant el sopar i fins i tot una rifa solidària.
Durant el curs, elaborem materials educatius en anglès. Després, voluntaris de l'ONG portem personalment el Nepal.
Això ens ajuda als nens nepalí a aprendre aquest idioma. També en aquest curs hem fet un taller d'escriptura nepalí.
Hem après a dibuixar el idioma, també amb el seu alfabet i a escriure paraules i el nostre nom.
Així ens sentim més a prop dels nostres amics del Nepal.
Molt bé, per tant, un sopar solidari, molt solidari amb tots els amics del Nepal i aquesta escola germanada.
Molt bé, Eric, digues.
En la Fira de la FAM, quan se va acabar, van recogir, crec que 983 euros per càritas.
Molt bé, per tant, no? Després tot serveix per recaptar diners i donar-ho a les ONGs.
Per tant, per exemple, a l'escola feu la Fira de la FAM, no? El sopar solidari que heu explicat. Feu padrins de lectura?
Què és això?
Jo!
Qui ho explica? A veure-ho.
Vinga, Eric.
Que quan els nens de cinquè, quan nosaltres anàvem a P5, ens van fer padrins de lectura i n'hi havia una casa amb coses per llegir, nosaltres agafàvem una cosa i ells ens ajudaven a llegir les coses que ficava.
Molt bé, molt bé. Mei, digues.
A mi em va tocar de padrins de lectura el meu germà.
Ah, mira, i ell et va ajudar a tu?
Sí.
I llavors no ho fèieu a casa?
Sí, també.
Ell t'ajudava a casa, no?
Sí, també m'ajudava.
Molt bé. Digues, Laia.
Que a mi de padrins de lectura em va tocar una nena que es deia Zenaida.
I què? Va anar bé?
Sí.
I què feia l'exercici? Com ho feia? Explica'm com anava això.
Agafàvem unes targetetes i teníem que llegir-les i teníem potser que fer frases, no me'n recordo ben bé, però crec que era fer frases amb diferents paraules.
Molt bé. Pau.
Doncs a mi me va tocar un grassonet, però que era molt amable i ho vaig passar molt bé.
Molt bé.
Eric.
Que jo, quan el meu padri de lectura, que era una nena, que crec que es deia Carla, que ara fa sisè, sempre agafava la mateixa cosa per llegir i dicia una altra vegada, el mateix cada dia.
Oh, però segur que t'ho feia perquè ho aprenguessis bé, no?
Sí.
I em vas aprendre bé o no?
Sí.
Et va servir, eh? Que sí?
Sí.
Ah, doncs ja està. Raül, tu m'ho havies dit alguna cosa, no?
Per tant, padrins de lectura, teatre amb P3 també, abans ho dèieu, no? Què vau fer amb això? Ester.
Doncs nosaltres vam ajudar els nens de P3 a fer l'hora de teatre perquè ells es diverteixin i perquè estiguin contents.
Molt bé, molt bé. Àlex.
Ah, no? Quita? Laura.
Jo tenia una nena que es deia Abigail i quan fèiem els assats ella tenia molta por, però quan va ser el dia de l'obra, que estaven tots els pares, avis,
doncs no va tenir por i ens feia cas.
Sí, o sigui, aquell dia us va fer cas i va sortir bé l'obra, doncs, eh?
Molt bé, molt bé. Laia.
Doncs que la meva millor amiga Mireia, la seva nena era molt tremenda, que no es volia moure, que estava tota l'estona de peu i es volia assentar.
I quan tenia que... la Mireia, quan tenia que anar a explicar coses, doncs, tenia que agafar la seva nena per els braços i portar-la,
i portar-la perquè no volia aixecar-se.
I al final va sortir bé o no?
Així, així. Alfredo.
Que el meu amic, el David, li va tocar un nen i sempre el nen, en els assats, estava anant corrent d'un joc a l'altre, d'un joc a l'altre.
I al dia de l'obra es va... es va passar bé i al final ho va fer bé.
Molt bé. Àlex.
Doncs que el meu ney es deia Pol i quan jo com era Sant Jordi, matava bé el drac.
Molt bé, molt bé. Veus?
Mei.
La meva nena es deia Emma, era molt mona i una miqueta tímida.
I la meva millor amiga Isabel, doncs la seva nena es deia Júlia i les nenes de P3 eren les millors amigues.
Molt bé. Per tant, en general, l'experiència va ser xula, no?
Sí.
Perquè vau ajudar els més petits, els de P3 a fer una obra de teatre, molt bé.
Eric.
També a mi me va tocar un nen que es deia Kevin, que era el que millor se portava amb mi.
Quan es va anar a Amèrica, em va tocar un que passava de trot.
I el tercer me va tocar que era com un terremoto, tot el rato per tot l'escenari.
Corrent per l'esquerra, la redeta, damunt, avall.
Ostres, ja ho va...
I la Paola deia, està quiet!
Pau, digues.
Doncs que a mi me va tocar la meva germana, va ser una sort.
Molt bé.
I ja et va creure amb la teva germana?
Els primers assaig, sí, els dos últims, els tres últims me van castigar per culpa d'ella.
I a l'obra, bueno, ja es va portar bé, que li vaig vagar una mica.
Ai, Eric.
Que un amic que es diu Aaron, tenia la seva germana, que és ella Anaís,
i aleshores els últims, sempre es portava bé, però els últims assaig, tot el rato.
Era com el tercer nen meu, detrás del banc, tot el rato.
Movens i a l'aeron.
Estat quieta!
Estic quieta, no?
Per tant, una de les activitats, eh?
Aquesta teatre en P3, els padrins de l'actura, hem parlat també de la Fira de la Fam.
Del dia de la Pau, què més podem dir?
Què més vau fer el dia de la Pau, vaya?
Vam cantar una cançó.
La cançó, després ens la cantareu, eh, que sí, així, per acabar el programa, avui.
I què més vau fer el dia de la Pau?
El dia de la Pau, al final, vam ballar, i com es van fer, crec que era aquell dia,
es van fer unes disfresses amb bolses de brosa.
Nosaltres anàvem de xinesos, no?
I jo tenia quatre pellets aquí i un bigoti a l'aigrat.
I les nenes tenien uns ulls més llarques que jo què sé.
Molt bé, per tant, també us vau fer disfresses i tot, no?
I aleshores, què més?
A veure, el dia...
Perdoneu, la recollida d'aliments de Nadal també vau fer.
Sí, sí.
I què, com va anar això?
Com va anar?
Sí? Alfredo, com va anar?
Molt bé.
Vam aconseguir molts aliments i ho vam metir en unes caixes i cada setmana uns nens de l'ESU,
de quart de l'ESU, anaven a recogir.
Molt bé.
Vaya.
Doncs que vam posar unes capses al passadís de cada classe, llavors deixàvem els aliments en una bosseta
i cada setmana o així un nen de quart d'ESU anava a recogir-ho i ho portava als més pobres.
Molt bé.
Anna.
Al passadís de la nostra classe havien caixes grans on posàvem els aliments que portaven
i cada setmana uns nens de l'ESU els recollia, els portava a càritas
i els distribuïen entre les persones més necessitades.
Molt bé.
Per tant, vaja, moltíssimes activitats que heu fet relacionades amb la solidaritat.
No sé si ens n'hem deixat alguna.
Diria que no, no?
Totes les hem explicat que eren bé totes.
I sobretot el que dèiem abans, no?
El dia a dia amb els companys, crec que ho deia la Laura,
que això també és important, ser solidaris entre tots els companys,
però també fora de l'escova, no?
Abans crec que era la Laura que ho deia.
Sí, jo a vegades ajudo la mare a rentar els plats,
però com més podem ajudar i ser solidaris a casa, Àlex?
Doncs ajudar els més pobres, donar-li diners per comprar una cosa,
suc o un menjar i que us ho mengi, que no tiri a la brossa,
perquè si no s'enfadarà.
Però i a casa?
I a casa com podem ser més solidaris amb la família, per exemple, Esther?
Per exemple, quan el meu germà sempre s'enfada perquè ell sempre vol mirar la tele
i jo també vull mirar una altra cosa, com ell és el més petit de la classe,
doncs bueno, jo me callo i el deixo mirar la tele.
Molt bé.
El que vol ell.
Molt bé.
May?
Ajudant a les feines de casa.
Per exemple, en què podem ajudar, May?
Per en taula.
No? Per exemple, per en taula és una bona manera, no? Roux?
La meva mare fa el menjar i jo me'l menjo.
Ah, està bé això.
I tu creus que això és solidari o no?
Hombre, és que així no tirem el menjar.
Bueno, passa que potser seria més solidari si l'ajudessis també a fer el menjar, no?
No, ja l'ajudo.
Ah, vau, vau.
Vau, vau.
Anna?
Portar-se bé i fer casa als pares.
Per exemple, Maria?
Que si la mare té un nen petit, com els nens petits donen més feina, doncs ajudar-la.
Per exemple, algú té un germà més petit oi i l'ajuda a casa o no?
L'Aster sí, no? I tu ajudes, no, la mare?
Molt bé.
Eric?
Que jo tinc un germà que és un joanetat que de solidari poc, però de comportar-se malament molt.
Sempre que jo estic jugant, per exemple, a l'ordinador, quiero jugar a l'ordinador.
Doncs tu havies de donar exemple, doncs, Eric.
Sí, i jo li deixo, perquè si no, tot el rato, Eric, Eric, Eric, Eric.
I a vegades, de tant dir Eric, s'acansa i em comença a pagar.
Ai, els germans. A veure.
Jo tinc una germana que va a la universitat, que com ella està fent un treball d'auxiliar d'infermeria,
l'ajudo a fer algunes coses, com jo jugo a metges, doncs li dic, això es fa així, això es fa així.
Ah, o sigui, i quan ha de fer coses et fa servir de conillet d'índies.
Molt bé, també és ajudar la germana, no?
Laia?
Doncs que jo i el meu germà, quan estem veient la tele i ma mare està dormint,
jo veig una sèrie, Ina Zuma Eleven, i a mon germà no li agrada.
Llavors, quan s'acaba, hi ha una cançó i no la vol escoltar, i triem una vegada cada un.
Per tant, no? Perquè no ens enfadem una vegada tu i una vegada...
Molt bé. Pau, digues.
Jo tinc un germà petit, tinc un germà i una germana petit.
La petita és amb qui vaig estar a l'obra de Sant Jordi, i el germà va primer, de primària.
Es diu Magí, i quan t'he de fer molts deures, jo els faig ràpid i l'ajudo una mica.
Molt bé. Àlex.
Doncs que jo tinc un germà que es pati a P2, jo algunes vegades jugo amb ell,
i algunes vegades m'apega perquè jugo a l'ordinador,
i li deixo uns quants minutes perquè si no ho estorpella tot.
Ho estorpella tot.
Ho estorpella tot.
Digues, Alfredo.
Que jo sempre que la mare necessita fer alguna cosa, com tenim un gos,
doncs jo cada matí faig la cama, saco el gos,
i sempre, sempre, sempre quan acabo, rento els plats.
Molt bé. Per tant, veig que aquí tenim uns fills exemplars, eh?
Així m'agrada.
I escolteu, ja anirem acabant perquè heu treballat també els drets dels nens, oi?
Els drets que els nens tenen.
Què en podem explicar? Què podem dir dels drets dels nens?
Àlex.
Siguis donsigui, ningú t'ha de deixar de banda.
Mei.
Protegir les persones que tenen més dificultats.
Molt bé. Anna.
Esther.
Néixer i créixer bé i sants.
Molt bé.
Baia.
S'estimats per la família.
Molt bé. Alfredo.
Que tots som iguals dels països que vinguin.
Molt bé. Raül, apropa't el micròfon.
No treballar fins que siguin grans.
Tenim dret a que ningú ens faci mal.
Molt bé. Laura.
Tenir un nom i ser d'un lloc.
Molt bé. Anna.
Si tenim problemes, rebre ajuda i atenció especial.
Molt bé. Pau.
Aprendre moltes coses.
Per exemple, no?
Que al llarg de la nostra vida com a nens
puguem aprendre moltes coses a l'escola, no?
Maria.
Estar ben cuidats.
Estar ben cuidats.
Estar ben cuidats.
Per tant, vaja, que n'hi ha molts dels drets dels nens, eh?
I no només aquí, arreu del món, no?
Fins i tot el que deia el Raül, que fins i tot hi ha nens més petits que vosaltres,
que a altres països del món treballen i no poden anar a escola, no?
Sí.
Digues, Eric.
Que, per exemple, en alguns països, com per exemple a la Índia, que si tens un nen
i si te toca una nena, diuen que tens mala sort perquè t'ha tocat una nena,
perquè creuen que els homes ho fan tot, són més forts i tot aquest rotllo.
Molt bé. I no hi ha res d'això que no, perquè tots som iguals, no?
Sí.
Molt bé.
Vaja.
Doncs que a la Índia, com ha dit l'Eric, doncs que a vegades les maten i tot.
Fins i tot, no? Imagineu-vos, no? Per tant, Anna.
Tenim que donar poder a les nenes, home.
Fent-me reivindicació aquí, eh? Molt bé, molt bé.
Alfredo.
Que una nena com un nen és igual, perquè una nena pot ser més fort que un nen
o un nen més fort que una nena.
Molt bé. Tots som iguals, no? Laia.
Que hi ha classe perquè ha aixecat els nois.
Ah, sí? Mira-la. Veus? És un exemple, no?
Eric.
Espera.
Que ara no me'n recordo.
Ara no me'n recordo. Bé, pensem. Digues, Anna.
Tots som iguals. A veure, els nois criden com les noies.
Imagina't, eh?
Jo puc.
Jo puc.
Digues, Àlex.
Jo puc cridar com les noies.
No cal, no cal que fem l'exemple. No cal. Eric.
Que moltes vegades, sempre que fem, per exemple, un pulso, la me i jo,
sempre mai m'aguant a mi ni jo a ella. Estem empatats.
Esteu empatats. Veus? Per tant, un empat que així estem tots contents, no?
I si us sembla, acabarem parlant d'un tema que també heu treballat, que són els objectius del mil·lenni.
Sí.
Què voleu dir quan parleu dels objectius del mil·lenni, Baia?
Doncs, cuidar el medi ambient.
Cuidar el medi ambient, no?
Per tal que hi hagi terra de cultiu i aigua a tots els racons del món.
Molt bé, una manera també fins i tot de ser solidaris, no?
Que tothom tingui a l'abast les necessitats bàsiques.
Laura.
Pobresa.
La riquesa no només són béns materials, tenir moltes coses,
sinó també tenir coses que no són materials,
com ara els amics, els companys, la família, sentir-se estimat.
Hi ha una abundància molt gran als països del nord
i moltes vacances de necessitats bàsiques en d'altres parts del món.
Molt bé.
Laura, Anna, perdona.
La salut.
Hi ha persones i nens que moren al tercer món
perquè els hospitals els queden lluny
i perquè els medicaments són cars.
Esther.
Com hem dit abans, la igualtat dels nens i les nenes.
A molts països del món la gent pensa que les nenes són més valuosos,
que, perdó, que els nens són més valuosos que les nenes.
Simplement pel fet de pertany al gener masculí
hem de donar poder a les nenes.
Menos.
Molt bé.
Vaia.
Doncs que, per exemple,
nosaltres, mon germà i jo i ma mare anem amb autobús
i després tothom té que anar al lavabo
i el meu germà i jo ocupem els dos lavabos que hi ha
i la meva mare diu que el primer que surti que no tiri la cadena
que anirà a ella.
Molt bé, no?
Per tant, i així es pot utilitzar...
Sí.
No es gasta tanta aigua.
Àlex.
La salut.
Hi ha persones i nens que moren al tercer món
perquè els hospitals els queden lluny
i perquè els medicaments són cars.
Molt bé.
Eric.
L'educació...
L'educació és la base de qualsevol societat
que permet aprendre a llegir i a conèixer el medi.
La història permet el procés de desenvolupament
de les persones i els països.
Molt bé.
Laura.
Els objectius del mil·leni són 8
i els tenim que complir abans del 2015.
De moment, els resultats són pocs esperançadors
perquè tot i que s'ha fet molta feina
encara queda molt per fer.
És important que els polítics ajudin fent lleis
que afavoreixin els milions de persones
que hi ha al món
i que s'han de beneficiar d'aquest 8 objectius.
Molt bé.
Alfreda.
Hi ha persones i nens que moren al tercer món
perquè els hospitals els queden lluny
i perquè els medicaments són cars.
Molt bé.
Eric, vinga, que anirem acabant ja.
que moltes vegades els polítics posen lleis més tontes
com, per exemple, a part que tens una hora
i estàs un minut més,
molt d'un minut sol per aquesta cosa.
Un minut sol.
Un simple minut.
A tu no t'agrada això, que no?
No.
A ningú li agrada.
Però tinc sort que la meva mare treballa en un pàrquing
i sempre que algú té una multa
venen a suplicar-li.
Treuant la multa.
Bé, ho deixem aquí, no?
Bé, escolta'm, crec que ho hem dit tot, eh, que sí?
Hem vist que són nois i noies molt solidàries
i que a l'escova són molt solidàries.
Marissa Cerrillo, bon dia.
Hola, bon dia.
I assegur que la Marissa ens ha acompanyat
durant tota la temporada,
controvant quan tenim tots aquí aquests nois i noies
amb els micròfons, que tot funcioni bé.
Com sempre, un poer, Marissa,
acompanyar-nos cada setmana d'aquests nois i noies, eh?
M'encanta, a més, l'entusiasme que tenen,
les ganes de fer, no?
Jo volia aprofitar aquest darrer programa
per agrair, en principi, a Tarragona Ràdio
que fa possible aquesta aventura,
l'aventura de conversar, que diem nosaltres,
i sobretot als mestres, als tutors,
que dia rere dia treballen a les aules
en continuïtat, tots aquests aspectes
que tenen a veure amb la promoció de la salut
tant física com emocional, com social,
com dèiem aquí,
i que sense ells també aquest treball
seria impossible.
Gràcies a tots per la seva col·laboració,
a les escoles que han participat,
i sobretot als nens i a les nenes
que han posat aquí la seva veu,
les seves reflexions.
I la temporada vinent més.
Continuem, evidentment.
Per tant, ens veiem a propera temporada.
Ens veiem al gener de l'any vinent.
Marissa, gràcies.
A vosaltres.
I escolta'm, nois i noies,
avisem el tècnic,
perquè, Lluís, ara tots els nois i noies
ens cantaran.
Per tant, com que tenen un to de veu potent,
doncs acabarem amb una cançó
que és almenys la tornada de la cançó de la Pau,
de la cançó que vau cantar,
Pau dia de la Pau, oi?
Sí.
Esteu preparats?
Sí.
Sí?
Tres, dos, un.
No hi ha camí per la Pau, la Pau és el camí, aixecat dinamí, construirem de nou un món millor.
No hi ha camí per la Pau, la Pau és el camí.
Aixecat dinamí, construirem de nou un món millor.
Vinem.
Molt bé, un aplaudiment.
Doncs són els nois i noies avui de tercera i tercera B de l'Escola Sant Domènec de Tarragona.
Nois i noies, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé, adéu.
Adéu.
I fins aquí, l'Aventura de la Vida,
els hem acompanyat tots aquests mesos els divendres a les 11 del matí,
ara ja hi tornarem l'any vinent, cap al gener, a l'Aventura de la Vida.
Ja sabeu que aquest espai el podeu tornar a escoltar a la nostra web, a tarragonaradi.cat,
i diumenge a les 11 del matí.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Junts en aquesta aventura,
quin amic,
tots inventarem
més motius
per poder gaudir
de la vida.
Us explicarem
mil històries
per poder xerrar.
És l'aventura
de la vida.
Viu l'aventura de la vida
És l'aventura de la vida
Viu l'aventura de la vida