Com cada dia emigra ens curam amb salut,
com sempre amb la xarxa sanitària i social,
social i sanitària, millor dit, de Sant Pau i Sant Tecla.
Ens acompanya, com sempre, el director de l'hospital,
el doctor Javier Uliach.
Doctor, bon dia.
Hola, bon dia.
Ho he dit bé o he invertit els termes?
Sanitària i social.
És igual, el resultat és el mateix.
Sant Pau i Sant Tecla, per aquest ordre.
Sant Pau i Sant Tecla.
L'ordre no altera el producte, en aquest cas.
Avui ens acompanya també el doctor Jordi Enjuanes.
Doctor, què tal? Bon dia, benvingut.
Bon dia.
Vostè parlem de vertigen.
Així mateix.
Tot i que quan un diu vertigen,
vénen moltes coses al cap, millor dit,
mai millor dit, i cal diferenciar, no?
Termes, conceptes...
És molt ampli, això?
Hi ha una confusió popular
que inclou diferents conceptes
en la paraula vertigen.
tècnicament, i específicament,
vertigen significa
sensació il·lusòria de moviment.
Què vol dir això?
Doncs que el pacient explica
que percep que o bé es mou el món,
generalment tot gira, generalment,
o bé un percep que un mateix,
el cap em gira, jo giro,
i és evident que no hi ha aquest tomb
de les coses ni d'un mateix.
Aquesta sensació subjectiva
que alguna cosa es belluga
quan no és cert és vertigen.
una altra cosa són altres conceptes
com el mareig,
que és una sensació d'una certa inestabilitat,
un malestar general,
una sensació nauseosa,
el desequilibri,
no m'aguanto dret,
no estic bé dret,
la fòbia a les alçades,
tinc vertigen quan miro una alçada?
No, no, això és una fòbia a l'alçada,
m'atreu al buit,
això és un tema psicològic,
no és un tema fisiològic.
Són diferents conceptes.
Vertigen és la percepció subjectiva
d'un moviment que no existís,
un moviment il·lusori.
I això quan es pot passar?
I li pot passar a tothom?
En qualsevol edat?
En qualsevol...
En principi sí,
sí que és cert
que és menys freqüent
amb els nens
i que conforme avança l'edat
apareix més sovint a la població,
és més comú a la població.
Hi ha molts diferents causes,
però també els nens,
sorprenentment,
poden tenir vertigen.
I és això, no?
Els símptomes són aquests, eh?
S'han notat que tot al voltant gira, no?
Un mareig,
una mena d'inestabilitat
a nivell físic, no a nivell...
Sí, diem...
Vertigen és el que explica el pacient.
Vertigen és que tot em roda,
habitualment,
tot gira, el món gira.
I se sol acompanyar
d'un conjunt d'altres circumstàncies,
símptomes,
que ens orienten
a buscar
on és la causa d'aquest vertigen.
Nosaltres pensem,
dividim el vertigen,
segons la causa,
en central o perifèric.
central vol dir que la causa d'aquest vertigen
és en el cervell
i perifèric vol dir que és en l'òrgan
del sentit de l'orella,
de l'oïda.
Endavant és audició,
la part posterior és la que controla
les acceleracions i els girs.
La part posterior de l'orella
controla això,
les acceleracions endavant,
enrere i lateralment,
i els tombs.
Quan s'afecta l'orella,
dona un vertigen d'origen perifèric,
d'orella.
Tot i que hi ha causes centrals,
ictus, hemorràgies, infeccions,
tumors, etcètera,
que van donar la mateixa sensació
de tomb de les coses
dins el cervell.
Carai.
Què podem fer amb el vertigen?
És a dir,
quin és el tractament,
depenent, suposo,
de cada camí,
de cada variable, no?
Home,
el vertigen,
insisteixo,
és un símptoma,
no és una malaltia en si.
Ens explica que alguna cosa
està fallant.
El primer que hem d'intentar
determinar és
on està,
quina és la causa.
el vertigen d'orella,
que ens afecta als otorrinos,
és un vertigen que,
per sort,
per nosaltres,
sempre és igual.
Té unes característiques
molt concretes.
I és que
l'orella,
quan s'expressa
per malaltia,
té unes vies
anatòmiques,
unes vies fisiològiques
predeterminades
que sempre són les mateixes.
I, per tant,
quan hi ha un vertigen,
sempre s'ha d'acompanyar,
si és d'orella,
d'una sèrie de trastorns,
com és desequilibri,
me'n vaig cap a un costat,
no cap als dos costats,
aquella orella que em falla
fa que el cos
se me'n vagi
un costat a l'altre,
sempre s'acompanya
en major o en un grau
d'una sensació
nauseosa,
de basques,
inclús de vòmits,
excepcionalment,
inclús d'un episodi
de diarrea,
perquè s'afecta
el tracte digestiu,
i sempre s'acompanya
d'un moviment
molt concret
dels ulls
que es diu
un histagmus
quan hi ha la crisi.
És a dir,
quan el vertigen
és d'orella,
en el moment del vertigen,
quan ha passat la crisi,
pot no ser així,
sempre s'expressa
aquestes circumstàncies.
Jo
expreso,
dic,
noto
que tot tomba,
a més a més,
me'n vaig,
me'n vaig,
me'n vaig d'un costat,
em trobo malament,
em trobo suat,
palpitacions,
com a ganes de vomitar,
vomito,
i si m'exploren
en aquell moment,
els ulls fan unes
axades
molt concretes
que es diuen
histagmus
que acompanyen
la crisi.
Això és un vertigen d'orella.
És greu?
Normalment no.
És fotut.
És simplement l'expressió.
Això li deuen preguntar
a la consulta.
És greu, doctor?
Normalment no.
És una situació
a vegades
angoixant.
I sol ser pitjor
l'experiència
angoixant
que tot tomba,
no sé,
m'està passant,
si és el primer cop
que em passa,
em trobo molt malament,
una sensació
molt desagradable
de basca,
de nàusia,
i no sé,
m'estarrà,
no ho puc controlar,
això és molt angoixant.
Normalment la causa
és benigna,
excepcionalment
és greu.
És una cosa
molt invalidant,
afecta molt
el pacient,
molt angoixant,
i excepcionalment
pot ser greu.
Doctor Oliat.
Molt incòmode.
Sí.
Molt incòmode,
sí, sí.
és bàsicament això,
no?,
que invalida.
Invalida
més que per la pròpia gravetat,
però sí per tota la simptomatologia
que s'acompanya.
És habitual?
És molt habitual
a l'hospital?
Bé,
diguem-ne
que no és una patologia estranya.
El que sí que és habitual
és la consulta,
aquesta que has de diferenciar
entre si estem parlant
d'aquest vertigen
d'origen
de la uida interna
o bé
de totes aquestes altres situacions
que tenen alguna similitud,
com és això,
la sensació d'emmareig
provocat per una hipotensió
o bé
o per un problema
a les cervicals
que provoca
que hi hagi
transitoriament
una disminució
en el rec sanguini,
el fet
que hi hagi
la sensació aquesta
que dèiem
d'un desequilibri,
la sensació
que se'n va cap a un costat,
però
diguem-ne
que el que és
això sí que és una consulta
molt habitual,
en canvi
el que és el vertigen
en si
és relativament habitual,
no és molt habitual,
és relatiu.
Es cura, no?
Té tractament.
Parlem,
doncs parlem.
Clar,
tot depenirà de la causa,
és a dir,
si suposem,
si la causa del vertigen
és una infecció de l'orella
que està afectant
l'orella interna,
quan curem l'orella,
la infecció millora el vertigen.
Hi ha malalties cròniques de l'orella,
si les intervenim,
les operem,
traiem les lesions,
millorarà.
d'altra banda,
hi ha malalties pròpies de l'orella,
la més coneguda,
o el conjunt més conegut
és el que la gent coneix
com a malaltia de Menier,
això és una malaltia
que té tractament
però no té cura
com a tal
i és molt variable
d'un pacient a un altre.
Per tant,
tenim molts tractaments
en funció
de les causes
que generen
aquesta irritació
que condueix
el vertigen.
Quan ens passa,
quan som, per exemple,
a casa i ens passa,
què hem de fer?
Hem d'anar ràpidament al metge
o podem reposar-nos-on el sofà
a veure què passi,
si ens recuperem,
què cal fer
davant dels primers símptomes?
Normalment,
el vertigen
sol té una d'orella,
sol té una durada limitada
de minuts.
Una cosa és que
la percepció de malestar
perduri durant hores.
Per tant,
el que hem de fer
és intentar
no accentuar
aquesta sensació
amb moviments
del cos
i formatament del cap.
Per tant,
va interessa
amb un cert repòs estirat
o en una situació còmoda,
controlar
si tenim vòmits persistents
la hidratació
i en funció de la durada
o bé
acudir un servei d'urgències
perquè es puguin controlar
simptomatològicament
o un cop ha passat
l'episodi
accedir al metge
de calçera
perquè valori
la necessitat o no
de fer tractament
o consulta.
En l'altre cas,
en el que és central,
el que seria
a nivell del cervell,
què passa?
Home,
això ja és un tema
més de neuròleg
o neurocirurgià,
és a dir,
estem dient que
hi ha una afectació
amb els nuclis
que controlen
l'equilibri,
els nuclis centrals,
que generen
aquesta percepció
de tomb de gir.
És fonamental,
és importantíssim,
d'estriàquina
és la causa.
Pot ser des de causes
bastant transitoris
i banals
a causes,
evidentment,
molt serioses.
Pot ser des d'un trastorn
isquèmic transitori,
és una mala circulació
transitoria
que després desapareix,
fins pot ser el debut
d'una esclerosi múltiple,
per exemple.
Per tant,
és fonamental
estabilir-ne
la topografia,
on és dins o fora
la causa
i buscar el diagnòstic.
La franja d'edat,
ja em dic que
no és gaire habitual
en infants,
tot i que hi ha casos,
però podria aparèixer
en qualsevol moment
d'una persona.
Això sol apareixer,
insisteixo,
en el decurs de la vida
cada cop més.
De fet,
és una patologia
molt comuna
a partir dels 50-60 anys
i un motiu de consulta,
tot i que hi ha molta confusió,
com bé deia el doctor Oliac,
doncs amb la tercera edat.
Que tot se'n diu
vertigen.
No,
no,
vertigen.
Insisteixo,
és una cosa molt concreta,
l'únic que
com que els pacients
tenen pluripatologies,
tenen un únic que
tu que des de tot arreu
te vas a aquest mareig,
aquest malestar,
aquesta sensació
d'hipotensió,
d'assensió
prelipotímica,
com si ens sembla
d'esmaiar,
aquest malestar general,
al final,
algú li posa
l'etiqueta de vertigen
i és molt difícil
d'estriar
aquesta maledicció
i estic etiquetat,
em quedo satisfet
perquè m'han dit
que tinc vertigen,
ja estic estigmatitzat,
doncs arrossego això.
És crònic?
Pot arribar a cronificar-se?
Depèn de la malaltia.
Pot ser un moment puntual,
pot ser un moment puntual,
per exemple,
un vertigen posicional
que es desencadera
per un trastorn localitzat
d'uns components
de l'orella,
pot ser posicional
uns dies,
una durada,
un vertigen
ocasionat per una infecció,
un cop resolt
està resolt,
en què hi ha malalties
que tenen episodis
recurrents
al llarg de la vida,
com és el que dèiem
la malaltia,
la síndrome de Menier.
És variable.
Tot depèn de la causa.
Això és un símptoma,
és com dir,
tinc febre,
la febre la tornaré a tenir?
Home,
depèn de què te l'ocasioni.
Pot ser un refratrat,
una neumonia,
un tumor,
una infecció post quirúrgica,
és febre.
Això és el mateix.
El vertigen és un signe,
el podem mesurar,
el vertigen és un símptoma,
ho explica el pacient.
A nivell de prevenció,
hi ha alguna cosa
que puguem fer
a nivell de l'oïda?
En principi,
no...
No requereix cap prevenció,
és un trastorn
que pot deixar
passar el moment.
No,
no tenim mesures específiques.
No hem d'evitar
anar al dragoncat,
ni molt menys,
ni hem de deixar
de fer tombarelles
als nens,
no, no, no,
vida normal.
Hi ha un tema
amb les oïdes,
pel que fa a la cura
de la neteja.
Vostè és per dir,
és que li volia preguntar,
ja fa estic contingutment,
és partidari
d'utilitzar els bastonets?
No.
No.
No trobareu cap otorrino
que recomani
l'utilització
de la neteja
dels conductes.
És important,
això, no?
Sembla que sigui,
no sé,
una cosa...
És important,
pot provocar problemes,
no?
Més aviat?
Sí.
Això és molt beneficiós
pels farmacèutics.
No resol res.
Moltes vegades
el que fa
és que empenys la cera
cap al fons del conducte
i aconsegueixes compactar-la.
És a dir,
la mica de cera
que pots tenir
al llarg del conducte,
si vas posant el bastonet
doncs la vas compactant
i com a desgràcia major
inclús pots arribar
per fugir-te el timpà.
Això tampoc no és habitual
però podria fins i tot
arribar a passar.
Per això dic que els otorrinos,
bueno,
el doctor Juan
és segur que donarà
la seva opinió
però segur
que no serà gaire favorable.
No,
globalment
el benefici
que pots treure
a una persona
especialment habilidosa
per retirar una mica de cera
no es veu compensat
per la majoria
de complicacions
que veiem
perquè realment
la cera
és un producte natural
de protecció
que habitualment
la mateixa pell
el va eliminant
i en principi
llevat de grans acúmuls
i facin tamponament
o oclusió
i per tant
una certa pèrdua auditiva
no dona més trastorn.
I generalment
a la gent
no els mirem
dins l'orella.
Les senyores
tenen molta costum
per no dir mania
de remenar les orelles
i amb una senyora
crec que cap dels tres
li mirem les orelles.
Vestons per tant
no és necessari.
Hi ha alguna alternativa
a aquells líquids
que hi ha pressió?
És a dir,
li pregunto
d'una altra manera.
Cal periòdicament
tenir cura
de la neteja
de l'orella?
Llevat de les persones
que tenen
hi ha persones
que no sé
un acúmul excessiu
de cera
que els oclueix
o les persones
que són usuàries
d'audífons
i per tant
el molle
de l'audífon
els impedeix
la normal
transcurs
d'aquesta cera
i la neteja
autònoma
del conducte
no cal manipular-ho.
Excessualment
es pot recórrer
a diferents sistemes.
Si cal recollir
la que està fora
amb un bastonet
o un bastonet
gotes
solvents
de la cera
rentats
o irrigacions
pot ser raonable
però
el polcomum
de la població
no és necessari
en absolut.
I els auriculars
fan tan mal
com diuen?
Els de botonet
eh?
Els de botonet
Sí,
això és un tema
des del punt
de protecció auditiva
el que s'ha recomanat
hi ha un cert consens
de fa temps
que van sorgir
els MP3
doncs
que s'aconsella
independentment
de l'aparell
que sigui
els consells
que es dona
és no usar
més d'una hora
continuadament
no passar
dels dos terços
del volum
de l'aparell
independentment
de l'aparell
que sigui
i generalment
per un tema
no tant de sonoritat
sinó de pressió
cascos externs
més que no intraauriculars
tot i que
intraauriculars
ens aïllem
de l'exterior
i ens aïllen
perquè ens sentien
més puresa
la música
però
no és aconsellable
de forma permanent
tampoc és aconsellable
del cert
del tot
jo aprofito
que vostè és aquí
per preguntar-li coses
perquè se'm van ocorrent
ara que parlem
del vertigen
que era el tema central
i el que podem recuperar
parlem del vertigen
l'oïda
per tant
entenc
que forma
no sé si una part motora
important
de l'equilibri
no sé com dir-li
però vaja
de l'equilibri
del cos
de la direcció
de certa manera
l'interconeixement
entre el cervell
i els sentits
com funciona
tot plegat?
hi ha un exemple
que és molt
crec que és bastant clar
molt simplificat
evidentment
diem que el nostre equilibri
funciona com una
taula de quatre potes
les quatre potes
són
la percepció
de com tenim
el cos
col·locat
i com estem
d'en peus asseguts
nosaltres tenim
una sensació profunda
que ens indica
sense mirar-nos
com estem col·locats
els diferents òrbans
del cos
respecte als altres
els braços
les cames
i nosaltres respecte al món
tenim una sensibilitat
que ens diu com estem
la segona seria
la percepció visual
de l'entorn
si l'entorn es mou
o jo em bellugo
el meu entorn
canvia
a més a més
aquests sensors
que tenim
a la part posterior
de l'orella
ens determinen
l'acceleració
del moviment
si em bellugo
endavant
endarrere
el tombo
jo ho percebo
sense mirar res
perquè l'orella
m'ho està indicant
aquestes tres informacions
de la postura
del que jo veig
i el que la meva orella
m'informa
han de ser congruents
i estan integrades
per la quarta pota
que és el cervell
el sistema nervió central
ha de ser tot congruent
per tant
si les quatre informacions
quadren
i estan bé
la taula
està estable
si una de les informacions
desapareix
si una pota
desapareix
la taula cau
si no tinc percepció
no sé com puc caminar
vagi tort
si no hi veig
ens ho pegaré
si l'orella no funciona
tinc verdigen
cauré
i si el cervell
és incapaç
d'integrar-ho
no puc desenvolupar
en el meu entorn
per tant
per mantenir l'equilibri
és imprescindible
que els quatre potes
de la taula
funcionin
funcionin alhora
i funcionin bé
quan hi ha petits trastorns
és una pota
que és més curta
que les altres
per tant
va catecac
belluga la taula
no cau mai
però no mai està mai estable
és el mareig
per entendre's
veig que és un bon exemple
partint d'aquest exemple
si una de les potes
no hi és
de fàbrica
diguem-ne
les altres
de forma natural
es reforcen
amb el pas dels anys?
l'avantatge que tenim
és que el nostre
si el sistema nerviós
si el cervell funciona
l'avantatge que tenim
és que és molt plàstic
per tant
si el trastorn
és de naixement
de fàbrica
o
a l'edat molt primerenca
els nens
són capaços
de funcionar
coixos
sense coixos
amb un ull
sense ull
la plasticitat
per adaptar-se
és tremenda
no és el mateix
quan ens fem grans
la nostra capacitat
d'adaptar-nos
a circumstàncies noves
és menor
per tant
la capacitat
de compensar
les pèrdues
i els trastorns
és menor
amb l'edat
anem perdent
una ullida
a mirar que es fem grans
o de forma progressiva?
normalment sí
normalment
hi ha
diferents patrons
hi ha
famílies
que tenen més
tendència
a perdre o ella
que d'altres
per tant
això és una lluita
entre la nostra
càrrega genètica
familiar
i l'entorn
més o menys agressiu
no és la mateixa evolució
del món civilitzat
que dels índices
de l'Amazones
la seva evolució
auditiva
és molt diferent
no tenen tanta pressió auditiva
no es gasta tant
no tenen tant trauma acústic
per tant
la seva audició
envelleix menys
que la nostra
envelleix més
per exemple
en una gran ciutat
que en un ami rural
imagino
o no?
probablement
probablement
no està estudiat
no
no ho sé
probablement
es pugui determinar
i si jo
en aquest moment
desconec
fins aquest punt
això és tan cert
com a priori sembla
bucòlic
més aviat
que rural
perquè a vegades
al món rural
els traumats acústics
també existeixen
seria un ambient bucòlic
d'un ambient més
per cert
cada cop
més difícil de trobar
en el dia a dia
cal dir en fi
el partí
ja ho dèiem
un avís
en certa manera
com la febre
per tant
com és un avís
s'està dient alguna cosa
a nivell del cos
que s'intel·ligent
es dius
alerta que passa alguna cosa
i a partir d'aquí
cal actuar
a nivell d'actuació
quan no és la part de l'oblida
quan és l'altra part
diguéssim
la part central
o el cervell
suposo que també
és molt diferent
i varia molt
en funció
de quina sigui la causa
del que està causant el problema
efectivament
és important
arribar al diagnòstic
perquè com ho deia abans
són molt diferents
les causes
i això seria
només un tema
exclusivament neurològic
o neuroquirúrgic
inclús
aquí intervenien altres
altres professionals
evidentment
doni doncs
el verdigen
és un tema
que avui dia
també està present
en el dia a dia
de l'actuació mèdica
i que en fi
ho hem volgut parlar
amb un doctor
amb un expert
en la matèria
i és un tema
que també suposo
que a nivell d'investigació
avança molt
el tema de l'oïda
tot el que s'hi relaciona
que
sí
de fet
els grans avenços
actualment
amb el que és
l'orella interna
van acompanyats
de l'avenç tecnològic
de la microelectrònica
en definitiva
tant per el que és
l'estudi
de les funcions
de l'orella
tant auditives
com de l'equilibri
i sobretot
de la correcció
del trastorn auditiu
això va molt associat
a la milloria
i la miniaturització
de la tecnologia
són aparells
pràcticament
que
ara vull dir
els que hi ha
els darrers aparells
pràcticament
els veuen
però molt poc
cada cop menys
això és que es veuen
és a dir
actualment
es disposen
de diferents
games
d'aparells
per trastorn auditiu
els clàssics
audífons externs
retroauriculars
intraauriculars
intracanals
etcètera
però també
hi ha dispositius
implantables
és a dir
des del més conegut
que és l'implant coclear
a les persones
que tenen
trastorn auditiu
i es col·loca
una electrode
dins la còclea
per sentir
a les persones
que tenen
un trastorn auditiu
no tributari
d'implant coclear
però
que es pot col·locar
implants
o semi-implantables
però té semi-implantables
part de dins
part de fora
de l'orella
totalment implantables
persones que
no tenen orella
però es col·loca
un vibrador
dins l'os
perquè sentin
a través de la vibració
de l'os
hi ha tot un ventall
tecnològic
ample
i molt car
que permet
solventar problemes
que fins ara
n'hi resolubles
per què és tan car
tot això?
perquè s'ha de rendibilitzar
són molts anys
de recerca
molts materials
molt nous
pocs casos
per tant s'ha de rendibilitzar
són aparells
tècnicament
complexes
d'implantar
i
econòmiament molt cars
no són
simples amplificadors
no?
deuen fer un pas més
són una mica més complexos
hi ha un tema
de la gestió
del so
del software
evidentment
i després el hardware
el material
requereix
la miniaturització
que compleixi uns requisits
que pot ser implantables
dins d'un cos humà
això
tecnològicament
és molt complex
i és
insisteixo
són molts anys
molta gent
molta enginyeria
molta microelectrònica
i que a més
canvia molt
per tant els models
cada X temps
van quedant obsolets
per tant
això és molt car
tornant al partit
abans del doctor
que dic que
el problema
la columna
podria també produir
allò un pinçament
i podria per tant
també tallar una mica
el rec sanguini
què passaria
en aquest cas?
columna cervical
que
per alguna raó
que
que es provoqués
una certa dificultat
del rec sanguini
en el cervell
llavors et pot donar
entre altres coses
la sensació de mareig
que és el que dèiem
que aquest motiu de consulta
no sé si estic marejat
vertigen
tot això
per uns problemes
transitoris
de la circulació
i entre d'altres
és un problema
de compressió
pot donar-lo
sensació de mareig
compressió
entenc
entre
vertebres
entre vertebres
i
les artèries
que passen
a través
d'aquestes zones
perquè aquí tenim
la columna
que hi tenim
que és tan important
i vital
no?
ja
diguem-ne que
hi ha
dos tipus
de
de
de
de
canals
de transmissió
el que és
el neurològic
exclusivament
però després
també hi ha
envasos sanguinis
que travessen
la
per la zona
dels ossos
i per tant
algunes alteracions
dels ossos
poden provocar-te
una certa
disminució
del rec
sanguini
i això et pot
provocar
aquestes sensacions
no Juan
és per anar acabant
ja per concloure
podem fer alguna cosa
d'allò immediata
per pal·liar una mica
l'efecte
del vertigen
en primera instància
sense que estigui
el metge davant
eh?
de fet és difícil
de vegades
els consells
més senzills
és primer no espantar-se
perquè normalment
és un tema
autolimitat
que en uns minuts
desapareixerà
i de vegades
pot ajudar
pot ajudar
el fet d'intentar
fixar la mirada
en un punt
relativament llunyà
és a dir
si jo intento
fixar la mirada
en un punt llunyà
estabilitzo
o intento
estabilitzar
el meu camp visual
de manera que
intento
que bellugui menys
per tant
la percepció
de moviment
sol disminuir
de vegades
el pacient
prefereix estar
amb alguns clucs
perquè veure que el món
gira
i no pot controlar-ho
ho viu molt malament
però a vegades el que
acusés
estabilitzar la mirada
i serenar-se
ho viu
menys malament
no sempre és possible
doncs avui n'hem parlat
i el partit
amb el doctor Jordi Enjuánez
gràcies per acompanyar-nos
a vostès
així nos veiem
bon Nadal
igualment
bones festes
igual també el doctor
ens veurem la setmana vinent
sí, sí
ens veurem
el doctor Javila
doncs fins la setmana vinent
i llavors ja li desitgem
tot i que també li desitgem
un bon Nadal
igualment
gràcies