El millor de la temporada a Tarragona Ràdio.
Aquest estiu la sintonia de Tarragona Ràdio és vesteix de records
perquè volem tornar a compartir amb tu alguns dels moments més especials,
més interessants, que més ens han marcat a la sintonia de Tarragona Ràdio.
L'escola Olga Xirinacs tancava portes a aquest curs després de set anys.
La Generalitat anunciava que el centre tanca
i que s'ha de fusionar amb el Col·legi Tarragona.
Fa alguns mesos compartíem, al matí de Tarragona Ràdio,
amb pares, mares i professors i alumnes per recordar la història d'aquesta escola.
Escoltarem un resum del que va succeir aquell matí emocionant
des de l'escola Olga Xirinacs.
D'aquesta manera omplirem la següent hora de ràdio
recordant, com dèiem, el que succeïa aquell matí
a l'escola Olga Xirinacs
en un programa especial del Matí de Tarragona Ràdio.
Escriviti al Matí de Tarragona Ràdio
Podrem més escola o les xirinats,
podrem més escola o les xirinats,
ens ho projectes ja encantats.
Som una escola menuda, d'infants molt petits,
però a un no l'interessa i hem de dir-ho en crits,
perquè ens agrada créixer amb amigues.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio,
una cançó que identifica l'escola.
De fet, ja fa dies que a la ràdio, preparant el programa,
la cantem entre tots perquè s'enganxa molt aquesta cançó
i fa dies que estem tot el dia cantant la cançó de l'escola Olga Xirinats.
Avui, com dèiem, passem el matí de Tarragona Ràdio,
bona part del programa fins a l'una del migdia en aquesta escola,
que en guany tanca portes.
Ha estat oberta des de l'any 2007, una història curta,
però, com dèiem abans, intensa.
I és que hem fet moltíssimes activitats,
són una escola singular per la seva manera de fer i de treballar
i avui volem compartir records,
que s'emportin un bon record d'aquests anys a l'escola Olga Xirinats.
I per començar el programa ens acompanyen les tres persones,
l'Alma Màter, podríem dir, de l'escola, l'equip directiu,
amb la seva directora, la Rat Sebriant.
Rat, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
També ens acompanya l'Anna Altadill, la cap d'estudis.
Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
I l'Ester Navarro, que és la secretària.
Ester, bon dia.
Bon dia.
Avui, un dia especial, passar el matí de Tarragona Ràdio aquí.
No sé si us ho havíem fet mai, un programa en directe de ràdio tot el matí.
No, no, molt de la vida.
Un bon record per acabar, no?
Sí, sí, una xulada.
Com dèiem, volem passar això tot el matí aquí,
parlant de història, de records, del que ha significat aquesta escola
per a tots aquests nois i noies que enguany acaba.
Un curs, a més a més, que està a punt d'acabar
i que, de fet, divendres ho vau celebrar Rat amb la festa de final de curs.
Com va anar això?
Sí, sí, va ser un fi de festa preciós perquè vam fer un festival.
Nosaltres, cada any, a final de curs, doncs, el juny,
fem un festival que és molt participat
i enguany vam comptar amb la col·laboració del Joan Rioner
i la Cristina, una noia que també és actriu i compta-comptes,
i ells van fer tot un espectacle,
però els infants van col·laborar moltíssim
i pares que van fer música també van pujar a l'escenari,
pares voluntaris que van ajudar...
Va ser un muntatge que va implicar molta gent
una mica com ha estat aquesta escola, no?
Que tothom hi ha pogut participar, qui ha volgut.
I llavors vam fer un paral·lelisme amb el jardí,
al jardí de l'Olga, hi havia un espanta-ocells que tenia por
i a través d'un conte de l'Àngels Uller
que va ser aquí fa unes setmanes per explicar el conte original,
doncs aquest espanta-ocells deixa de tenir por i és valent
i acaba sent feliç, no?
Per tant, va ser un festival molt emotiu també
perquè érem conscients que això s'acaba, no?
La primera frase del discurs va ser
Benvinguts i benvingudes,
el que probablement serà el darrer festival de l'Escola del Batxirinats
perquè l'esperança és l'últim que es perd,
però tots conscients, doncs, que la cosa s'acaba,
també va ser el moment, doncs, de reconèixer
que hem estat molt, molt, molt feliços, no?
I que hem fet un viatge junts increïble, increïble.
Cap de nosaltres l'hauríem pogut ni imaginar
abans de començar-lo.
Llavors també va ser el moment d'agrair a moltíssima gent
la implicació que ha tingut el centre com a pares, com a alumnes,
com a mestres, com a famílies dels mestres,
perquè ells també han patit molt el fet que hi hem dedicat moltes hores
i potser no hem estat prou com caldria amb les nostres respectives famílies, no?
Per tant, va ser molt emotiu, alegre,
perquè això no és un drama, això és un pas més a la vida,
i va acabar el festival amb un conte d'unes granotes,
el qual vam canviar una mica el final perquè s'hi ha digués,
i després vam sopar tots amb un sopar que havíem organitzat
i després vam fer una ballada de música folk.
Per tant, va ser una festa molt rodona, molt sentida
i molt de tots, que és el que ha estat l'escola.
Home, ara ho dèiem al començar, ha estat una història curta,
però intensa, perquè és el que dèiem, heu fet moltíssimes coses,
moltes activitats, heu guanyat diversos premis,
que en cinc anys d'escola és important de destacar-ho, això, no?
Sí, sí, sí, això és cert, sí, sí, estem molt contents d'aquest camí,
dels premis que hem aconseguit, perquè són fruit del nostre treball,
de la nostra empenta, i ens honoren, o sigui, ens fan molta il·lusió.
No treballem pels premis, evidentment, però ja que fas una feina,
dius, doncs, escolta, presentem-la aquí, presentem-la allà, no?
I sí, a part dels dos Valdir i Reixacs, que hem guanyat,
també vam guanyar un premi de fotografia d'Abacus,
amb disfresses creatives de Carnestoltes,
un any que les vam fer amb molt de gust i amb molta gràcia,
i després també un alumne ha guanyat el premi Sambori,
d'Òmnium Cultural, i ja està, i per cinc anys, déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Perquè ara, si mirem una mica enrere, ara que suposo que és moment
de fer balanç, de mirar enrere, mirar què és el que s'ha fet en aquests anys,
com a directora, RAT, tu quin balanç en fas d'aquesta història
de l'escola Oaxirínex, d'aquests anys d'activitat?
Jo és que estic molt agraïda al departament, no per tancar-la, eh?
sinó per haver-me deixat crear un centre així.
Ja et dic, jo no m'hauria imaginat mai poder viure aquesta mena de somni, no?
Ha estat un somni que ens ha tret moltes hores de son,
però realment allò que en un dia dius,
és que t'imagines que poguessin fer un centre així,
t'ho imagines? Doncs és que l'hem acabat fent, no?
I això és una felicitat que no es pot escriure en paraules, no?
Ha costat molt, molt d'esforç.
I també jo penso que els astres s'han alineat, no?
Tots, tot a coincidir, tot a favorit que això pogués ser així, no?
Perquè, doncs, les famílies, tot i que ara us explicarà l'Ester
com vam començar, s'han anat enganxant a l'escola,
fins a punt, doncs, ja heu vist totes les reivindicacions
que han fet a favor de la seva continuïtat, no?
Els alumnes també hi han estat molt a gust
i els mestres, els mestres s'hi han implicat moltíssim, moltíssim, moltíssim.
O sigui, les tres coses han fet, doncs,
que tot això hagi pogut estar en realitat, no?
A part, també esteve en un lloc, doncs, que té la seva màgia.
El màs Mallol és un màs que, quan vam arribar,
hauríeu apretat a córrer, si ho haguéssiu vist com estava.
Però, a poc a poc, doncs, l'hem anat posant bonic,
l'hem anat creant un caliu,
hem anat aprofitant moltes coses que potser s'haurien hagut de llançar,
doncs, nosaltres els hem donat una altra utilitat.
I tots els reconeigts de l'escola tenen alguna cosa especial, no?
Tot el que hem fet aquí ho hem fet amb molt de carinyo, amb moltes ganes,
mimant molt tot el que hem pogut les persones,
els espais i les activitats que fèiem.
I això es nota, no?
La gent diu, ostres, és que quan vas, és que és màgic, no?
Hi ha una cosa especial, es respira l'ambient, doncs, sí, no?
Tenim un fantasmet que corre per dalt,
que també, suposo que ha ajudat a fer aquesta màgia.
I bé, ell està preparant una cosa, un regal,
pels nens i nenes l'últim dia d'escola,
perquè també, igual que la idea que heu tingut vosaltres,
que també és molt d'agrair que Tarragona Ràdio
hagi volgut deixar-nos un bon record,
doncs, aquest fantasmet, les mestres l'ajudem una mica, eh?
Vau fer el mateix, eh? Vau fer el mateix.
Sí, sí.
Doncs, el que vol és això,
fer un regal l'últim dia per tots els nens i nenes,
perquè tinguin un regal d'aquest somni, no?
D'aquesta escola que ha estat, doncs, això,
una cosa molt preciosa per recordar.
A nivell professional ens en duem moltes experiències,
a nivell humà, a nivell personal,
a nivell... a tots nivells, no?
I encarem ja a la recta final d'aquest espacial,
avui en directe des de l'escola Olga Xirinacs.
Com dèiem, hem volgut passar el matí,
el matí de Tarragona Ràdio,
amb els pares, amb les mares, amb els alumnes,
amb els nois i noies de l'escola,
també amb els professors.
I ara, com dèiem, hem trucat ja dos potes,
els professors i els alumnes,
i una tercera pota molt important són els pares i mares,
que, a més a més, n'hem parlat al llarg de tot el matí,
que han tingut i tenen, vaja, una implicació molt important
i capdalt en l'escola.
Tenim la taula plena, no sé com ho farem, això,
però ho farem, perquè han vingut tots
i han volgut ser avui en aquest programa especial.
La Lídia, la Montse, la Yolanda, la Jovi, la Lluïsa,
la Naveu, el Jordi, la Carmen, el Manolo, la Cris i la Maria José.
Tots ells amb papers diferents,
que ara anirem detallant i explicant.
Però a mi m'agrada començar, potser, amb la Naveu i la Lluïsa.
Potser la Lluïsa perquè va ser a la primera AMPA de l'escola,
quan es va crear l'any 2007,
i la Naveu, que és l'actual presidenta de l'AMPA.
Com va ser aquell inici de l'escola?
Com ho recordeu vosaltres, Lluïsa?
Hola, bon dia.
Jo soc la Lluïsa i durant els tres primers anys
vaig tenir el càrrec de tresorera de l'AMPA.
Érem de les 17 famílies quatre pares
que vam agafar les rendes una mica
davant la necessitat que eren poquets
i algú s'havia de fer per fer nostra l'escola
i per aglutinar-nos com a grup.
Ja que el primer any va ser dur
perquè només un dels nens va triar l'escola.
Els altres una mica
hi havia aquest sentiment de rebotats
perquè ens havíem quedat fora de les escoles que volíem,
en un ambient que el primer curs
vam començar l'escola sense haver acabat les aules.
I una mica era això,
fer pinya i anar treballant,
encara que fossin poquets,
per les famílies.
Suposo que va ser important això,
fer pinya i treballar tots a una, oi?
Sí, home, va ser dur al principi
però vist l'ho vist
s'han anat recollint els fruits
al llarg d'aquests cinc anys.
I a l'Anaveu li ha tocat
ser presidenta de l'AMPA
quan l'escola tanca,
a l'Anaveu,
i en guany heu fet moltíssimes accions,
et suposo que ha estat un paper dur també.
Molt dur però amb moltes ganes,
o sigui,
van començar el curs passat,
aquest AMPA,
aquesta junta,
i ho va agafar ja sabent
que tindrien que lluitar,
pensaven que lluitarien per una escola nova,
per la construcció d'una escola nova,
el que no esperàvem
era que tinguem que lluitar
per la continuïtat d'una escola pública.
I més que res,
perquè en moltes reunions
ells sempre ens van deixar clar
que l'escola continuaria
i que mai vam dir-nos
que la tancaríem,
mai.
De fet,
a veure,
aquest curs P3 existeix,
o sigui,
que aquest curs mateix
ja teníem pensat continuar,
o vam demanar
un estudi geotècnic
dels terrenys,
per tant,
Generalitat,
i parlem d'aquest govern,
no parlem del tripartit,
ni res,
parlem d'aquest.
Ells sempre ens deixaven clar
que l'escola
tenia continuïtat.
Llavors,
ha estat molt dur
per això,
perquè pensaven
que haurien de lluitar
molt
perquè construïssin l'escola,
però estan lluitant
per la subsistència
i això
és molt dur,
és molt dur
per les famílies
de l'escola.
Quan us donen la notícia,
aneu a veure,
i quines raons
us donen?
Al desembre reuneixen,
l'equip directiu
de l'escola,
no ens ho diuen
a nosaltres,
a les famílies,
sinó que al desembre
els reuneixen
i li diuen a ells
que ens transmeteixen
aquesta informació.
Nosaltres rebem
per circular
i en reunió,
que tancen l'escola,
però no exactament
perquè demanem
un paper
on això
estigui escrit
i el paper
que ens donen
des de l'administració
és, diguéssim,
una oferta,
una proposta
que fan ells.
Ells cap a Barcelona,
cap a Generalitat,
cap a dalt,
fan la proposta
de tancar
aquesta escola.
Llavors,
nosaltres entenem
que encara
poden lluitar
i, de fet,
a l'octubre
d'aquest curs,
al Parlament,
tots els grups
parlamentaris,
incluint Estiu,
fan una proposta
i aprovan
mantenir l'escola
Olga Xirinax.
Mantenir l'escola
Olga Xirinax.
I què ha passat?
Han passat
un munt de despropòsits,
un darrere d'un altre.
O sigui,
a nosaltres diuen
que ens faran l'escola,
després ens diuen
que canviarem
transitoriament
al Tarragona,
però sempre respectant
les dues escoles.
Després això passa
a no mirar
és que anireu
al Tarragona
i fareu una fusió
i després això
acaba sent
una absorció total,
sense fusió
i sense res,
sense respecte
per les famílies,
penso,
perquè sí,
sí que ens han reunit
amb nosaltres,
però només per informar-nos.
No hem fet res
més que informar
les decisions ja preses
i a més,
tinc que dir
que reunions
molt dures,
molt dures
i en què
no s'ha insultat
perquè mai
s'ha faltat
el respecte,
però s'han dit
coses que feien
molt de mal,
com que a l'AMPA
ja pot anar recollint
que tot ho té
que traspassar
al Tarragona,
dius,
espera,
que encara estic lluitant
o que les famílies
no tenen res
que fer
i no tenen
per què demanar
un informe.
Nosaltres vam demanar
l'informe aquell
teòric
en què han pres
aquesta decisió
de tancar l'escola.
Ens van dir
que nosaltres
no eren ningú
per demanar
aquest informe
i que ens miréssim
l'OE
i l'OXI
aquestes lleis
que hi ha d'educació
per saber
quin era el nostre paper,
que el nostre paper
no era demanar coses.
Llavors,
és el que dic,
no és un insult,
però fa molt de mal
i més quan estàs lluitant
per l'educació
dels teus fills.
I aquest informe
que demanaven
i estic dient
el...
o sigui,
el demanaven
el gener,
el demanaven
el febrer,
el demanaven
el març,
a cada reunió
l'hem demanat,
resulta que
quan el Sergi
de los Ries
d'Esquerra Republicana
ho va demanar
parlamentàriament,
ho va demanar
un 22 de març
i les dades
de l'informe
són del 23 de març.
O sigui que
molt enfadats,
molt enfadats
perquè s'han fet
molt malament
les coses.
De fet,
vosaltres també
heu fet un informe,
la Montse
i té a dir aquí
perquè heu recollit
dades interessants
i que també
vau fer arribar
la Generalitat.
Hola,
buenos días,
Montse García.
Doncs sí,
la verdad es que
puesto que no nos daban
el informe
nos pusimos nosotros
manos a la obra
a ver
cuál era la posible
justificación
para cerrar el centro.
I fuimos,
recogimos las actas
de la OMER,
de l'Ajuntamiento
de Planificación Escolar,
todos los datos
de las últimas
matriculaciones.
Y, bueno,
lo más sorprendente
realmente han sido
las últimas matriculaciones
en que las preinscripciones
sobrepasaban
la oferta
de plazas
públicas
ofertadas
por la Generalitat
en la Ciudad de Tarragona
en lo que es
el centro de Tarragona.
Es decir,
una cosa muy importante
a entender
de la Ciudad de Tarragona
es que no es
un único núcleo
que se pueda distribuir
a la gente,
sino que están
los barrios
que tienen,
digamos,
una planificación
diferenciada
de lo que sería
el centro.
Entonces,
claro,
como ha dicho
Anabel,
el famoso informe
en realidad
es únicamente
los datos
de nacimientos
de la Ciudad de Tarragona.
Nacimientos
de la Ciudad de Tarragona
que no demuestran
ninguna disminución,
pero se utilizan
como justificación
de que hay menos niños
y entonces hay que cerrar líneas.
Lo que se esperaba
de una administración
es que hiciera un estudio,
es decir,
que recogiera datos,
que hiciera un análisis
de la información,
que con este análisis
hiciera una serie
de propuestas razonables
y que tomara una decisión,
pero no ha habido ese proceso,
simplemente ha habido
una decisión arbitraria.
Y el hecho,
a día de hoy,
y que afecta
no solo a la escuela,
sino a todo
el enseñamiento
de Tarragona,
es que de los
nueve centros públicos
que hay en el centro
de Tarragona,
las nueve escuelas públicas
que hay en el centro
de Tarragona,
ocho están
por encima
del ratio estándar,
digamos,
por encima de los 25,
dentro de lo permitido
ahora con la nueva
modificación de la ley.
Pero ocho,
teniendo en cuenta
que faltan niños
de matrícula viva
y cuando se incorporen
en primero
los niños
que sus padres
han decidido
no matricularlas
porque no es obligatorio
en P3,
habrá que contar
con unos aproximadamente
200,
250 niños más
que se tienen que incorporar
a estas escuelas
que ya están
sobrecargadas.
Con lo cual,
el perjuicio
no es únicamente
los padres de la escuela
Olga Chirinax,
sino que es un perjuicio
para todo
el enseñamiento
de Tarragona
y que es
únicamente
por unas decisiones
tomadas
sin ningún tipo
de reflexión,
de análisis
y no sé si
por incompetencia
o por mala fe
de los servicios
de enseñamiento
de la generalidad.
La lluita no s'ha acabat.
De fet,
abans creo que
me lo decía
la Giovanna
que la lluita
encara no s'ha acabat
o sí que s'ha acabat?
No,
no s'ha acabat.
Per què?
Perquè
l'escola
tornarà a començar
el 12 de setembre
i jo tinc encara
la fe
i l'esperança
que estarà
a la porta
de la nostra
porta belleta
de l'Olga Chirinax.
Teniu esperança
tots?
Sí,
l'únic que espera
és l'esperança
en la veu o què?
A veure,
el que passa
és que l'Abel
ha de parlar
en nom de totes
les famílies
de l'escola
i sí que és veritat
que hi ha
un volum
molt important
de famílies
que estan per l'escola
d'Olga Chirinax
i lluitant
per l'escola
de Chirinax
parlarien
d'un 80%
o sigui
la gran mayoría
la immensa mayoría
però n'hi ha també
un número de famílies
que s'han de tenir en compte
que estan cansades
que estan cremades
de tota aquesta situació
penseu que portem
dos anys lluitant
i un
aquest últim
molt dur
que no poden més
que és que
hi ha un estrès psicològic
que és que
o sigui
hi ha hagut
maltractament administratiu
hi ha hagut
un maltractament administratiu
cap a aquestes famílies
hi ha gent
que ha decidit
que vol que acabi
aquest procés ja
i que vol anar
a l'escola
que sigui
i que vol donar-lo
per tancat
que estem parlant
d'un 4%
que estem parlant
de 4, 6, 10 famílies
sí, és veritat
però s'han de tenir en compte
també
que aquestes existeixen
que s'han de respectar
i que tenen tot el dret
de dir
ja no puc més
Jovanda
volies dir alguna cosa
sí, jo entenc
que hi ha molta gent
que ja està igual cansada
ho entenc
perquè no és fàcil
són els teus fills
és el futur teu
i el que els pots transmetre
és sobretot l'educació
uns valors
una sèrie de coses
que aquí
estan
i són
i viuen aquí
tot això
hi ha la felicitat
amb aquesta escola
perdoneu
la Jovanda
que s'ha emocionat
suposo que
les emocions
han estat a flor de pell
durant aquests mesos
anàvem
és el que et deia
o sigui
les famílies
estan molt tocades
molt cansades
però
estan molt il·lusionades
o sigui
si tu li dius demà
que aquesta escola
continua
el 80%
de les famílies
torna a aquesta escola
i no el 80%
d'aquestes famílies
sinó que famílies
que volien venir
i ja li han dit
que no
tenien 28 famílies
que han vingut
a finestres obertes
per inscriure el seu fill
i estem parlant
que ja sabien
que aquest centre
s'estancava
que ja sabien
que no deixaven matricular
P3
i van venir
a finestres obertes
i van escriure
una carta
a la senyora Irene Rigau
i una altra
a la senyora Àngels González
dient que volien
matricular els seus fills
en aquesta escola
per això dic
aquesta escola està vida
i té història
i vol fer història
Quina relació hi ha hagut
i amb això
tancaríem el tema
perquè jo crec que
també és interessant
que expliquem
què heu fet
durant aquests anys
era interessant
crec
escoltar les vostres reivindicacions
perquè us són interessants
però també m'agradaria parlar
de què heu fet
durant aquests anys
però ja per tancar el tema
aneu a veure
perquè la relació
per exemple
amb la consellera
o amb la director
dels serveis territorials
quin ha estat?
A veure
amb la consellera
ha estat
pràcticament nul·la
no ens ha volgut rebre
hem enviat cartes
les famílies
personalment
també han enviat cartes
i no hem tingut
converses
de forma formal
l'AMPA i tot això
no ha tingut cap conversa
no ens han volgut rebre
amb la directora
dels serveis territorials
d'ensenyament
la senyora Àngels González
hem tingut
reunions
diguem sí
exactament no és el número
però hem tingut
al llarg d'aquest procés
diverses reunions
i ha dit que
cordials podem dir que no
d'acord
educades sí
no hem vingut mai
a veure l'escola
cap de les dues
han estat convidades
en repetides ocasions
tant per les mestres
com per l'AMPA
sempre han estat convidades
sempre se'ls rebrà
en els braços oberts
aquí ningú fa mal a ningú
sempre han estat
respectuosos
amb tothom
però mai
mai han vingut
o sigui
tanques una escola
i mai vens a veure
com treballen
que fan
quina és la seva metodologia
mai
a mi
és aquest maltractament
administratiu
que penso
que han sofert
les famílies
això són les reivindicacions
però ara hem de parlar
de moments
vaja
tots els moments
que heu viscut aquí
que ens són mous
amb els vostres fills
per exemple
tenim el Jordi
i la Carmen
si voleu agafar
ells són els primers pares
que van decidir
venir a l'escola
Carmen
oi que sí?
sí
hola bon dia
explica'ns-ho això
perquè clar
a Valtros vau decidir
anar a Olga Xirinax
de fet sense saber
que es diria Olga Xirinax
i sense ni veure l'escola
com va anar això?
a veure
nosaltres vam anar
a la jornada
de portes obertes
d'aquí del PACS
llavors ens vam parlar
que s'obria una escola nova
no tenia nom encara
i bueno
jo no coneixia l'errat
però bueno
li vaig dir al meu marit
que era una manera
que el nen
creixi amb l'escola
al mateix temps
des del principi
a més ens van dir
que quan la fessin nova
ens la farien
als països catalans
nosaltres vivíem a Sant Pere i Sant Pau
ens anava superbé
inclús per anar a caminar
i bueno
parlant amb amics
i coneguts
ens vam parlar de l'errat
ens vam parlar
molt i molt bé
llavors ja no
vam decidir
que agafàvem aquesta escola
després vam anar
a la primera reunió
que jo he explicat abans
em sembla que l'Ester
no?
al setembre
i bueno
totes les famílies
estaven una miqueta
rebutades
naltros
supercontents
encantats
i bueno
l'errat
es va guanyar
a tots els pares
en aquella reunió
i juntament amb els professors
i naltros
encantats
sí Jordi
el balanç
és bo
oi
d'aquests anys
el balanç
és positiu
i evidentment
ho tornaríem a repetir
i tant
a veure
nosaltres vam trobar
interessant
que una escola nova
doncs dir
bueno
ha de ser
els nens
han d'estar aquí
com a reis
això és el primer
que penses
només és el nostre
però tranquils
que sols
no ens hi quedarem
perquè jo me'n recordo
vindre aquí
a portar el material
de la canalla
i veure això
dic ostres
on ens hem posat
però bueno
es van dir
tranquils
que sols
no us hi quedareu
i ja està
i la veritat
és que després
perfecte
Lluïsa
volia dir alguna cosa
Lluïsa
jo volia dir
que amb totes les reunions
que hi ha hagut
pels nous pares
quan venen
a les portes obertes
a conèixer
és un centre
que convida
a venir
vols venir?
sí vull venir
per l'exposició
que et fan
per tota l'acollida
que fan tant l'escola
com els membres d'AMPA
que demanem hores de feina
per venir
per acollir
els nou vinguts
vull dir que
vols venir
tenim el Manolo
i tenim la Ioli
que ells són membres
del Consell Escobar
si no m'equivoco
i que també han tingut
un paper important
quin has tingut
el vostre paper
Ioli i Manolo
en el Consell Escobar
on els pares
també tenen
un pes important
hola bon dia
sóc la Ioli
doncs mira
penso que sí
que és un paper important
dels pares
de fet el Manolo
jo vam ser
primer vaig ser
escollida jo
després el Manolo
a posteriori
en anys posteriors
i no res
era per donar una miqueta
de veu
a les famílies
al conjunt de famílies
que volien dir
quelcom
en aquest Consell Escolar
sabeu que els Consells Escolars
són
ens
es creen
per prendre decisions
molt importants
a l'escola
molt importants
de fet
es creen documents
que tots avaluen
tots valoren
dic tots
que són membres
són mestres
són pares
i també representants
de l'Ajuntament
de la nostra ciutat
llavors
doncs és
un paper
força important
el dels pares
perquè estem allà
estem
a l'escola
fem escola
i es prenen
decisions
en conjunt
es tenen en compte
totes
totes les
les posicions
de les famílies
i els mestres
no Manolo?
si això és important
això totes aquestes decisions
que es prenen conjuntament
sí
perquè teòricament
com diu ella
són vinculants
a més un poder
jo si em permets
tinc de dir una cosa
molt
caninosament
a l'Amel
les reunions
que han tingut
amb la delegada
territorial
han sigut
educades
per una part
per l'altra part
no
i ho dic
alt i clar
ha sigut
una persona
que m'ha insprellat
a totes les persones
que van estar a les reunions
que érem 12 o 13
més o menys
Ana,
ho sento
Anabel
perquè no ha comptat
a les persones
i el pitjor
és que no ha comptat
en el que és
l'Olga Xirinàs
que no és un edifici
que no és un col·legi
sinó que és un projecte
aquest projecte
és vital
pels crios
i està acreditat
per tot arreu
qui ho coneix
s'esparvera
els pares de primera instància
des de després
se van trobar
amb un nord
de
fet
ja
la problemàtica
ha sigut aquesta
la política
després
si hi ha temps
ja la comentaré
però com deia
Jolanda
el Consell Escolar
és molt vinculant
inclús l'any passat
va tindre
la directora
el seu examen
per als quatre següents anys
com a futura directora
òbviament
no el va passar
el va aprovar
més que de carrer
la senyora inspectora
se va equivocar
amb els números
però bueno
també ho dic
en veu alta
no sabia sumar
amb tot el carinyo
també
jo dic tot el carinyo
però són les veritats
ho sento
les veritats
són veritats
va ser elemental
unes dècimes
de res
però
era per passar
un notable
un accident
o no?
l'excedent
ja la té
des del primer
any
o sigui
que això no és res
és veure
els que no ho sabien
que ho veiessin
el problema és
on quedaran
els tres anys
que venen
de la senyora directora
no per ella
sinó per projecte
jo hi estic
ja ho han dit
diverses crevats
també tenim
a la Lídia
a veure
farem una cosa
li passarem el micròfon
inalàmbric
si m'ho passa
oh no
mira
aquí tenim
que ella també
ens volia parlar
de les comissions mixtes
ho hem explicat abans
els pares
heu tingut un paper
molt important
en totes aquestes comissions
on entre tots
heu fet moltíssimes coses
Lídia
de fet
bon dia
jo soc mare primerenca
i el terme
comunitat educativa
se'm va obrir
aquí
els cinc minuts
d'estar a l'Olga
de coneixer a l'Olga
aviam on portava
la meva filla
que ha estat escolaritzada
tres anys
tres anys magnífics
durs
però
tornaríem a repetir-ho
també
tornaria a repetir
llavors el terme
comunitat educativa
implica
el professorat
el personal
que no és docent
d'administració
i de serveis
pares
mares
avis
diets
tothom que vulgui
estar al costat
d'aquella canalla
fent-la créixer
llavors
les comissions mixtes
és
l'estar a prop
del teu fill
no supervisant
sinó col·laborant
en el seu creixement
en el seu enriquiment
com a persona
donant-li les bases
per
continuar
creixent
llavors
des de la biblioteca
ja s'ha comentat
el nostre
Ponedu
som una escola
molt jove
però amb un motor
i amb una marxa
que és
una llàstima
que ens treguin
la gasolina
la biblioteca
ha estat oberta
als nens
durant aquest curs
ha estat un goig
heu vingut
pares i mares
a les tardes
a les tardes
ja no
no compto
amb el
treball personal
que fem els pares
perquè
penso que tot el que fa
un pare
per un fill
és poc
llavors
bueno
col·laborant
un samunt
un saball
tot tira endavant
llavors
és
una cosa
intrínsec
aquesta feina
que fas
a la part
dirigits
capitaneats
pels nostres mestres
pel nostre equip directiu
va paral·lel
llavors
jo aquest terme
de comunitat educativa
vaig al·lucinar
quan ho vaig sentir
per primera vegada
després he viscut
en primera persona
que és una comunitat educativa
el dia té moltes hores
l'escola té moltes hores
però ha de ser
tot una continuïtat
per
bueno
està vist
que és tot en benefici dels nens
en aquest cas
són nens petitets
però penso que les bases
són indispensables
volia mencionar
bueno
s'han comentat
al llarg de tot el dematí
la comissió de la biblioteca
la comissió de l'or
la comissió de matge
el tema
de
de la web
de les comunicacions
que està sent indispensable
pel fet de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
reivindicacions
la medioambiental
som escola verda
m'agradaria saber
quantes escoles
han trigat tan poc temps
en aconseguir
el logo
el logo
del cartellet
d'escola verda
que no és només un cartellet
és tot una feina
i és tot
una interiorització
dels valors
que fan els petits
i sobretot
la comissió
de solidaritat
per tot
si ha sabut
la desgràcia
la trista desgràcia
de
de
de la mort
d'una mare
i d'una criatura
membre
de la comunitat
educativa
llavors
aquestes
famílies
en la mesura
de lo possible
són molt poquets
però s'han sentit
recolzades
per la resta
de pares
a nivell econòmic
a nivell moral
són famílies
amb certes dificultats
però no només
per aquesta desgràcia
havien
sigut ateses
hi havia
també un altre
bagatge
al darrere
i després
també
la nostra solidaritat
en la recollida
d'aliments
de joguines
de cara a les campanyes
de Nadal
són molt poquetes
famílies
quantes som
som 85 famílies
però
després
quan venen
els camions
les furgones
a agafar tot el que
recollim
de vegades
fan dos viatges
i tot
perquè no es pensen
que en una escola
tan petita
pugui
haver-hi
aquesta solidaritat
és una miqueta això
el terme
comunitat educativa
queda molt bonic
però quan ho vius
no et queda bonic
et queda
el cord
a la vida
ja mi quedarà això
comunitat educativa
podràs explicar
a tot arreu
on vagis
què és una comunitat educativa
una de les comissions
que no tenim
és aquesta d'imatge
que una part té
decorar tota l'escova
l'entrada
tot el centre
però n'hi ha una
molt important
que és
fer-se sentir
a la internet
a les xarxes socials
Maria José
heu fet aquí una afanyada
també
i la Cristina
Sí
Soy María José
me he ganado
el apodo
de la pesada
del Facebook
la pesada
del Facebook
porque me he dedicado
muchas horas
jo y Cristina
nos hemos dedicado
muchas horas
a machacar
a intentar informar
a la gente
de nuestra problemática
porque en un principio
nosotras pensamos
en crear el grupo
en octubre
noviembre del 2010
cuando veíamos
que la administración
iba muy lenta
y no conseguíamos
que
ni siquiera
que cedieran el terreno
entonces
intentábamos difundir
nuestras reivindicaciones
y
y bueno
al final
ya me he perdido
Tranquila María José
bueno
viendo que
como el tiempo
pasaba
y nuestras
comunicaciones
bilaterales
con el ayuntamiento
para que acelerara
el proceso
de cesión
del terreno
se encontraban
en punto muerto
entonces hicimos
el grupo
del Facebook
para intentar
concienciar
de nuestro
problema
entonces
justo
después
hicimos
una manifestación
en la plaza
del ayuntamiento
donde hicimos
una escuela
con cajas
y
creamos un evento
en el Facebook
para que la gente
supiera
por qué nos
estábamos
manifestando
allí
con las cajas
y
no sé
habla Cristina
bueno
a ver
el tema
estaba que
en vista
de que nadie
nos hacía
ni caso
que era
la impotencia
que sentíamos
y decir
bueno
que es lo que
hacemos
que alguien
nos oiga
o que
por favor
que alguien
nos dé
una explicación
porque yo creo
que el problema
aquí ha estado
en que en ningún
momento
nadie nos ha dado
una explicación
nadie
o sea
yo hablo
María José
y yo hicimos
un buen equipo
porque María José
bueno pues era la que
se encargaba
de estar
hasta las 3 de la mañana
tranquilamente
con el ordenador
tal
entonces
yo por mi cuenta
pues fui un poquito
picando un poquito
lo que es al tema político
¿no?
pues a todos los partidos
políticos y tal
entonces
me centré más
en los dos grandes
dijéramos
hablé con
tuve una reunión
con el señor Fernández
del Alejandro Fernández
y bueno
fue el único
que me fue sincero
desde un principio
o sea
él desde un principio
tenía muy claro
y sabía perfectamente
cuál era
la posición
que tenía
el gobierno
o sea
tenían bien claro
que el colegio
se iba a cerrar
que nos íbamos
a ir al Tarragona
y que no había
nada más que hacer
entonces claro
yo preguntaba
bueno pero esto
por qué no se nos dice
a nosotros
o sea nosotros
nos están diciendo
bueno sí
tranquilos
un año más
bueno no
qué tal
bueno
nos iban mareando
entonces claro
él nos comentó
que bueno
que era
porque
lo decía
quien lo tenía que decir
que en este caso
era la señora González
y ya está
y de ahí
no querían salir
entonces
ya opté
por ir al señor
Ballesteros
del cual
me ha servido
mucho todo esto
porque
no soy una entendida
de la política
pero sinceramente
me gusta
entonces esto
me ha servido
para abrir los ojos
mucha gente
mucha
mucha
mucha
mucha
me decía
Cristina
cuidado que son políticos
cuidado que tal
y yo decía
no no no
que yo estoy hablando con ellos
que súper bien
que bueno
bueno pues yo tuve
una de las reuniones
aparte tuvimos varias
pero en una de estas
que incluso el señor Ballesteros
me pidió una camiseta
de Bulema
el Centro
no
la que teníamos azul
incluso que si
se tenía que
que ir a
a Barcelona
a
a
ser pesados
que él también vendría
me pidió la camiseta
entonces
en una de estas
me dice
mira
voy a hacer
con los amigos
del Facebook
vamos a hacer un café
un café todo
entonces pues me llamo
y digo
ah pues vale
pues voy
bueno pues el café
fue el 22 de noviembre
del 2011
yo le pregunté el tema
bueno
como va el tema
porque claro
aquí estamos escuchando
muchas cosas
pero nadie sabemos nada
y entonces me dijo
el señor Ballesteros
que ya se habían
juntado todos
incluso para hacer
los estudios
que tenían que hacer
tal
que estaba todo arreglado
no había ningún problema
entonces claro
me cae a mí
una balsa de agua
congelada
cuando en diciembre
sale esa señora
diciendo que se cierra el cole
y cuando me entero
que el 29 de noviembre
o sea siete días
una semana después
el señor Ballesteros
tuvo una reunión
con Enseñamén
donde se le comunicó
que se iba a cerrar el centro
donde el señor Ballesteros
llegó a un acuerdo
y lo aceptó
entonces
sinceramente
yo estoy de acuerdo
que ahora el señor
de los Ríos
todo el mundo
nos esté dando el apoyo
y tal
claro
si miramos bien
si este colegio
hoy en día
no está
personalmente
esto es opinión
ya personal
he llegado a la conclusión
que es gracias
a todos los que estaban
en ese momento
ahora es muy bonito
venir
y no, no, no
y queremos esto muy bien
para meter presión
vale
pero en su momento
el señor Sanaujas
pasó de nosotros
como de vamos
o sea
fue algo increíble
o sea
yo creo que ese señor
está
le dicen
usted tiene que hacer esto
y usted tiene que hacer lo otro
y ya está
o sea
algo increíble
fue increíble
entonces
a mí sinceramente
me ha servido
para decir
ole
por la política
ole
sinceramente
y es un tema
que me gusta
pero
me queda
y de los únicos
que puedo decir
es tanto del señor
Alejandro Fernández
que fue
el más sincero
porque al menos
conmigo fue el más sincero
y el señor
Jordi Roca
que se jugó
mucho
mucho
porque hizo declaraciones
apoyó en todo momento
vinieron a todas
a todas las manifestaciones
que han habido
han venido
y bueno
han llegado a tener hasta
rinyas
pues con ciu
con todos
es la reivindicació
que heu fet
a mi m'agradaria acabar
perquè ja ens queda
poc de temps
hem parlat
crec tots una miqueta
m'agradaria acabar
els que vulguin parlar
de què us emporteu
d'aquesta escola
que us emporteu
del pas per l'escova
del pas per l'Ugaxirinacs
o què creieu
que s'emporten
els vostres fills
que potser és més interessant
Montse
Bueno, jo quería
fer solamente una qüestió
respecto a los números
ja que soy
la chica de los números
y lo más importante
es que
no son números
el problema
es que estamos hablando
de niños
con nombres
Candela
Pol
y desde la administración
se consideran números
¿dónde colocamos
las sillas?
Pues mira
en este espacio
en lugar de 50
vamos a poner 54
que más dan 4
si esto
voy a ser muy dura
lo llevásemos
a una granja
de pollos
de cerdos
o de animales
hay estipulado
un ratio
de metros cuadrados
por estos animales
y la inspección
les cerraría
o les multaría
en Tarragón
se ha hecho un aumento
indiscriminado
de ratio
en todas las escuelas
la señora Ergao
dijo
se estudiará caso por caso
aquí se han aumentado
escuelas nuevas
con aulas muy justas
escuelas en módulos
escuelas muy grandes
de tres líneas
se han aumentado
las ratios
va a venir alguien
a mirar
si el espacio
de mis hijos
cumple
por lo menos
un mínimo
de
lo diré
de dignidad
para que los niños
puedan desarrollar
su aprendizaje
de manera correcta
alguien
si la administración
se ha equivocado
le dará el toque
a la administración
porque claro
al fin y al cabo
son niños
que tienen que
empezar su aprendizaje
pero que les queda
por delante
los tres cursos
de infantil
y los seis
de primaria
en condiciones
lamentables
y esto
que vayan a visitar
las escuelas
cuando estén
todos los niños
ahí embutidos
de cualquier manera
y que les pregunten
a los profesores
a ver si se lidia igual
con 24
que con 27
y a ver si es lo mismo
respecto
a la
buena educación
de un niño
y a evitar
el fracaso escolar
y que me llevo
pues yo poco
pero mis hijos
un montón
se llevan
una manera
de aprender
con curiosidad
con interés
se llevan
bueno
cada una de las cosas
de la escuela
se refleja
en su actitud
son escolas
verdad
pero ellos
reciclan
se hace
el punto edu
y ellos leen
no es una escuela
y una familia
es una actitud
que se llevan
de la escuela
ahí donde vayan
y eso
pocas escuelas
lo pueden decir
un aplaudiment
acabarem
tots
gairebé
plorant
Anna Beu
que us emporteu
el que s'emporten
els vostres fills
ho ha dit molt bé
la Montse
a veure
jo
volia també
fer aclariments
o sigui
volia dir
que la comissió
d'imatge
el que és la pàgina web
ho porten
famílies
de l'escola
el Javi
el Javi
la Garreta
el Javi Pava
jo mateixa
en conjunt
amb l'escola
vam fer
la pàgina web
i després
principalment
aquest bloc
que hi ha
que és una passada
ple d'informació
actualitzat
contínuament
és el Javi Pava
que ho porta a terme
i això
volia aclarir-ho
perquè hi ha un treball
allà
de dia a dia
molt important
que s'emporten
els nostres infants
les famílies
doncs jo
dir el mateix
que vaig dir
al festival
que aquí
ho diré en castellà
perquè
és com ho sento
en esta escola
no s'han ensenyat
a volar
que és el que dije
volar es superimportante
i volar
és com
montar en bicicleta
jamás te olvides
i allà a donde vayem
sabrem volar
sempre sabrem volar
i volarem
com diu
a la escola verda
a la biblioteca
a la biblioteca
a la PUNEDU
a tot el que ens han deixat
les poesies
la forma de ser
el treballar
amb il·lusió
amb coraçó
esa curiositat
que tenen
per aprendre
per buscar
el que no saben
per trair tot
estàs caminant
estàs viendo
algun arbre
alguna hoja
que és especial
i ja la quieren
traer
estan
viendo en la tele
que hablan
del cuerpo humano
de la anatomía
i ja quieren buscar
informació
per atraer-la
i compartir-la
amb els nens
tota aquesta il·lusió
este saber volar
és el que ens llenem
totes les famílies
i, por supuesto,
nostres fills
Vinga, va,
l'última, Cristina
que així acabarem
i saborem
per tancar el programa
a barrat
Vale,
jo quiero decir
que mi filla
ha aprendido
moltíssim
perquè moltíssim
però he aprendit
jo més
que ella
Sí?
Sí,
perquè jo era
jo para mi
no sé
estava molt perdida
en ese sentit
i per mi era
bueno,
vaig a llevar
al cole
a la niña
que era como
pues dejarla
en la guardería
cuando la lleve
a la guardería
i jo me voy
i ja està
i, sin embargo,
pues he venido
más horas
extras al cole
me llevo
muchísimas amigas
i amigos
muchísimos
he aprendido
a reciclar
que no tenia
ni idea
de reciclaje
és que he aprendido
bueno,
estoy aprendiendo
mogollón
perquè mi hija
me està enseñando
vamos
es que
si te pusiera a explicar
no acabaríem
no acabaríem
ens estàs enseñando
tot
i acabarem saludant
a la Rat
si pot parlar
perquè també
hem caigut
Rat,
quan escoltes
tot el que diuen
els pares
què penses?
a part de plorar
a part de plorar
bé,
doncs
és que
no
no
no
no
no puc dir
gaire cosa més
o sigui
és que
el que et deia
abans dels astres
no
hi ha una complicitat
molt gran
o sigui
aquí
hem intentat
cuidar
molt
les persones
perquè
sí que
nosaltres
ens paguen
perquè
eduquem
els nens
perquè
aprenguin
però hi ha
un plus
a més a més
si és que
creus
aquesta professió
que hem triat
d'educadors
que és
que tothom
creixi
i aquí
hi ha una complicitat
molt gran
amb les famílies
perquè tots
remem
en el mateix
sentit
els nens
que estan
a casa
d'ells
són els nens
que cada dia
tenim aquí a l'escola
i no té sentit
que hi hagi
desconfiances
que hi hagi el fet
que cadascú
vagi a la seva
que es contradiguin
actituds
o opinions
sobre coses
pot haver
opinions diverses
com a tot arreu
però hem de tenir
molt clar
que tots
hem d'anar
cap a potenciar
un creixement
integral
de l'alumnat
amb el desig
d'aprendre
de descobrir
de fer-se grans
d'estar entusiasmats
per viure
el millor possible
això
no
al començament
no hi era
perquè no ens coneixíem
el que passa
és que això
amb el temps
s'ha anat fent
s'ha anat teixint
una complicitat
que ja veus
és fantàstica
ells han parlat
més del tema
reivindicatiu
del tancament
de l'escola
però també
han explicat
com es treballa
llavors
nosaltres
hem tingut
molt clar això
que no tenia sentit
anar
per separat
i s'ha creat
amb una comunicació
constant
vull dir
les circulars
una mare un dia
m'ho va dir
és que les circulars
ells riuran
perquè tenen
dos i tres futs
les circulars
no és habitual
però és que nosaltres
pensem que la confiança
es fa a través
d'informació
i tot el que hem pogut
informar els pares
i ajudar-los
i acompanyar-los
doncs ho hem fet
una circular
costa molt de sortir
perquè hi ha
moltes coses
i s'han de dir
molt ben dites
però sempre
hem intentat
doncs això
i aquí tenim un lema
des del primer dia
que venen els pares
a veure l'escola
a les finestres obertes
nosaltres en diem
finestres
perquè hi ha unes graelles
i la gent
tria
el moment que vol venir
no és una jornada
per tothom
no és unes portes obertes
per una finestra
entra menys gent
llavors hi ha uns dies
i demanen hora
això ho vaig aprendre
quan abans l'Esther ha explicat
quan estàvem al PACS
la Maria
tenia molt clar
això
que havies de dedicar temps
a les famílies
que et venien
i llavors
quan ella acabava de parlar
ella mateixa deia
mireu
aquí a l'escola
al costat
se farà un centre nou
i tal
doncs
fins i tot
els dies
de finestres obertes
és un moment
on nosaltres
expliquem als pares
ei
que si veniu
a aquesta escola
us podreu implicar
tant com vulgueu
aquí hi ha hagut un respecte mútu
els pares
és el territori dels pares
i els mestres
és els mestres
o sigui
cadascú té unes
unes tasques encomanades
però en el que hem pogut
estar en comú
doncs
des del respecte
dels uns pels altres
hi hem estat
i en aquestes reunions
es diu això
sapigueu que si voleu
podeu participar
i aquí tenim un lema
que de moment
ens ha funcionat
que si
algú
hi ha alguna cosa
que no la viu bé
si hi ha algun fet
que t'amoïna
que t'preocupa
que no hi estàs d'acord
o que no ho veus igual
o que pensis
que podria millorar
sisplau
digue'ns-ho
perquè ho han fet els pares
i ho han fet també els mestres
si hi ha alguna cosa
que pensem
que pot millorar
i que pot afavorir
l'aprenentatge
que és per això
perquè venim
i el creixement integral
de les persones
que estem aquí
tant les petites
com les grans
perquè tots
tots hi tenim un paper
doncs això
s'ha intentat resoldre
i suposo que
aquesta idea
és una mica
la que ha mogut
aquesta confiança
i aquesta col·laboració
entre tots
doncs són les paraules
que ens ajudaran
a tancar el programa
avui hem volgut compartir
el matí de Tarragona Ràdio
una part
amb els pares
amb els alumnes
i amb els professors
amb la simple voluntat
d'això
explicar
què és el que hem fet
en aquesta escola
que ara
com dèiem
malauradament
s'acaba tancant
i perquè s'emportin un record
perquè tinguin un record
del pas per l'escola
nosaltres hem volgut fer això
el matí de Tarragona Ràdio
avui
des d'aquí
des de l'escola
Olga Xirinacs
moltíssimes gràcies
per l'acollida
que ha sigut una gran acollida
els professors
els nois i noies
que ens han explicat
la Mar de Bell
i també
la Rata
l'Anna i l'Ester
que durant aquestes setmanes
hem estat coordinant
aquest programa
a la part tècnica
el Joan Maria Bertran
us ha parlat
Josep Ardiva
que vagi bé
bon dia
Són projectes
que hem cantat
Som una escola
menuda
d'infants molt petits
però a algú no li interessa
i hem de dir-ho en crits
perquè ens agrada
créixer
amb amigues i amics
jugar, cantar
i de somni
ser ben rics
volem més grans
o la Olga Xirinacs
volem més grans
o la Olga Xirinacs
El millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
Moments emotius
sens dubte
els que es van viure
aquell matí
des de l'escola
Olga Xirinacs
i que nosaltres avui
hem volgut tornar
a recordar
des de la sintonia
de Tarragona Ràdio
i és que
aquell programa
també ha format part
o forma part
de fet
del millor de la temporada
2011-2012
i per això
l'hem volgut recuperar
en els darrers minuts
Nosaltres avui
ho deixem aquí
i tornarem
això sí ben aviat
recuperant encara
alguns moments
de la temporada
radiofònica
2011-2012
a la Ràdio de la Ciutat