Gràcies.
Les notícies del dia. Home, avui, sens dubte
si hi ha una notícia, és la de l'arribada
dels Reis Mags de l'Orient, que, com deia
Carme, jo crec
que és la primera vegada que arriba pròpiament
al Serrallo, no? O fa any s'havia
arribat? Sí, sí, abans arribava al Serrallo.
Abans que a les escales
reials. Sí, sí, abans que a l'escala real
arribava al Serrallo. Sí, sí.
I llavors ho van treure, bueno.
I ara, esclar, per
necessitat, ara tornen a vindre per
necessitat. Però, bueno, seran
molt benvinguts. Esteu orgullosos al Serrallo
de... I aquest any més, eh?
Per què? Home, per... Per la
crisi, vols dir? No volia dir la
paraula, però sí. No, no, sí, de crisi en parlarem
durant tota la tertúlia. I llavors, esclar, penso
que, bueno, que potser és una miqueta
una punteta d'esperança, no?
Però quan fa anys que deies això,
d'aquesta, en parlant d'un parell de dècades,
20-30 anys, o no tant?
Sí, no, no, sí, sí, sí.
Uns 20 anys, segur.
I a més, vull dir, ara jo me'n recordo
molt bé que arribaven i arribaven
amb cotxes descapotables, o sigui,
donaven un tomb amb els cotxes descapotables.
No sé si eren dels bosquets, no sé de qui eren,
uns cotxes petits, descapotables,
boniquets. I llavors,
la cabalgata començava al
començament del carrer real, on ara hi ha la gasolinera.
No sé si ara també comença allí.
Sí, sí, més o menys, sí, sí. Però, bueno, llunc té la gasolinera
perquè, clar, sempre hi ha hagut el problema
del pas, o sigui, del pont, no?
I llavors començava allí la cabalgata pròpia
vindixa, però els reis
venien pel barri, pel Serrallo.
Teresa, què esperem dels reis?
Bé, jo serà el primer any que baixaré al Serrallo a veure'ls.
No he vist mai l'arribada dels reis.
No l'has vist mai? L'arribada no.
O sigui, la cabalgata i tot, sí, però l'arribada dels reis
no, i aquest any m'he proposat
venir al Serrallo per
veure'ls. Què li demano?
Bé, salut i veles!
Sí, però més enllà d'això,
què és el que demana tothom?
Alguna cosa en concret? Clar, no, el que passa és que
quan és una cosa tan general, està clar
que els calés manen
i em sembla que
és en general. Allà on vagin a parar seran benvinguts.
Per tant,
concret, és molt difícil concretar.
A mi m'és difícil concretar.
Jo penso que abans, quan preguntaves
a què demanes al res, no? A tothom,
no? Tothom deia
aquella paraula, no? Pau.
No? Pau. Ara tothom demana
fenya. Clar. Vull dir, la pau ja gaire
que ha passat en un segon terme.
Ja no s'anomena tant. Evidentment que està amb el sentiment
de tothom, no? Però abans deies a què demanes?
Potser perquè, doncs, la gent
estava molt conscienciada, doncs, de les guerres
i de la fam al món i tot això,
i llavors demanaves, bueno, pau, pau, no?
Perquè això es fa quan canvia... Sí, sí, sí, sí.
Quan tens el ventre ple. Clar.
I llavors ara, clar, vull dir, tothom demana
fenya. Salut, no?
Clar, evidentment, perquè si no hi ha salut
no hi pot haver mai fenya, però salut i fenya.
La salut sempre. Abans més la pau i ara
més la feina. Sí, sí. Avui se'ns dubtes
un dia màgic. Sempre el 5 de gener
parlem i utilitzem molt aquesta expressió
d'un dia màgic, d'una nit màgica,
però no sé si tenen la sensació
les nostres convidades a la tertúlia
que enguany entre...
Tot coincidint amb l'arribada del Nadal
primer i ara de la festa de Reis,
la magnitud de la crisi
ha fet que fins i tot
festes com aquestes només sembla que s'aprofitin
allò a última hora quan ja les tenim al damunt, no?
Clar, perquè han sortit moltes notícies
aquests dies
de retallades vàries per tot arreu.
Llavors, clar, vull dir, és normal que la gent
en el sentiment de la gent hi hagi això, no?
Però, bueno, per damunt de tot
hi ha uns dies que, per molt que hi hagi això,
hi ha unes coses que han de passar per sobre, no?
I tothom, a tots els reis, a tothom,
a la mesura que es pugui, segur que tothom farà
un gran esforç. Els reis faran un gran esforç
i portaran tot el que hem demanat.
I la Carme també té la sensació que...
No, a veure, jo la nit d'avui...
Tothom l'ha celebrat el Nadal.
Jo la nit d'avui és una nit màgica.
Vull dir, jo em fa el fet que es poden anar perdent festes,
evidentment, vull dir, Nadal i aquestes no,
però l'última que es perdria és por el rei.
Hi ha per les persones, tant si són creients com si no són creients.
Vull dir, la canalla mana.
I llavors, vull dir, no es vol que es noti la crisi amb els crius.
Amb els grans, potser, si en vés de portar-te una jaqueta,
et portarà una bufanda.
Però segur que alguna cosa hi caurà.
Però la canalla, quasi, quasi, que tothom fa l'esforç
que els reis vinguin carregats amb el que la canalla ha demanat.
La Carme té algun lloc preferit on veure la cavalcada?
Si és que l'ha vist molt sovint
o per motius de feina vegans no la podia veure?
No, jo precisament abans, parlo de 20 anys enrere,
la veia sempre, perquè jo treballava al carrer Unió.
inclús jo, a veure, ha sigut una festa que hi he viscut molt.
I inclús hi havia senyores o senyors
que en aquell moment entraven a la botiga, no?
Sí.
I jo els renyava.
Perquè a mi em feia gràcia veure la cavalcada,
em feia gràcia veure l'il·lusió dels crius i la meva il·lusió, no?
Llavors jo feia, home, hi ha altres hores,
doncs aquestes hores deixeu-les lliures.
Jo m'enfadava i sempre veia la cavalcada des d'allí.
I quan era petita, petita, la veiem sempre a la mitjalluna.
Mitjalluna i carrer Unió.
A la mitjalluna.
I la Teresa té algun prou preferit de la cavalcada?
Jo sempre he vist a la Rambla.
I últimament també havia vist l'arribada dels Reis
a la Passa de la Font, que m'agrada molt.
Quan baixen de les carrosses i arriben a peu fins a l'Ajuntament,
Miquel Trost m'agrada.
I aquest any faré aquesta cosa diferent, que és anar al Serrall.
Ahir, de fet, la nova presidenta de la Comissió de la Cavalcada
ens deia també que la plaça de la Font era...
Sí, a mi m'agrada molt.
...l'arribada, caminant dels Reis, no?
Sí, és molt bonic.
S'apropen molt els nens, no?
Clar, i a més a més, la plaça ara és prou ample
i llavors entren tots els terrenys a l'hora...
Bueno, no ho sé, és diferent, m'agrada.
Joan Menchon, bon dia.
Bon dia.
Et deixo respirar una miqueta,
perquè sembla que vinguis en plan avançada
dels Reis Mags de l'Orient aquesta tarda.
Portes algun regalet,
algun obsequi, alguna joguina al damunt?
Algún missatge?
Ho diré ara, home.
No, jo, això dels Reis a mi no m'ha agradat mai.
No, perquè...
Oi...
Estic absolutament en contra dels Reis.
Anda, ja.
Jo des de petit anava a veure els reixos.
Que és com se deia aquí, no?
Bueno, i ho diuen encara molta gent.
Jo no ho he dit mai, eh, però...
Ara els reis et posen així,
els genders et posen tontos
i te'ls foten al jutge,
doncs jo prefereixo els reixos de tota la vida.
Però, escolta, aquesta és una paraula terraonina,
ja que has tret això,
que jo crec que encara molta gent l'utilitza, no?
Sí, sí, però jo...
Conte Badellano, Alego,
tot això ho estan perdent.
I els naltros i...
Això, els naltros sí que...
Els naltros sí que...
Els naltros i valdros.
Clar, és que aquí ho estan perdent tot
per el tema aquest per culpa de TV3,
que, clar, abans només hi havia el Maginet
i hi havia el dia espanyol
i parlàvem com s'havia de parlar.
I ara,
amb el tema aquest de la normalització i tot això,
que tu et saps de parlar en català...
Bueno, això pot ser.
La Carme deia que no,
però totes maneres,
que al Serrallo parleu d'una altra manera?
No, amb el del rei sempre...
Jo sempre he sentit...
Home, a veure...
Però tu has dit reis o reixos?
Jo reis, reixos.
Reis.
Sí, sí, sí.
També hi ha gent al Serrallo que diu reixos, eh?
Vull dir que no...
Però jo sempre he dit reix.
Menxon, jo sempre he dit reix.
Els que els de la part maríptima...
No, no, que potser que hi ha gent
que puguin dir reixos, eh?
Que no dic que no, però no ho sé.
I la Teresa, per curiositat?
Jo sempre he dit reix,
però reconeixo que he sentit molt...
Vull dir que al voltant meu
s'ha dit molts reixos.
D'on deu venir, doncs,
això de reixos?
És a dir, Joan,
ja sé que no ets especialista
en aquesta qüestió,
però tu creus que ja ho parla
un determinat tipus de...
T'ho pregunto a la meva senyora,
que és filòloga,
que és el que en saben,
però no ho sé.
Ara, hi ha una cosa a mi
de la terminologia en la delenca
que últimament m'emprenya
de manera més estàtica...
Avui veig molt negatiu, eh?
Que és allò...
Allò diu,
anem al cagatió.
Dic, què collons?
A fer cagar el tió.
Això no cagar tió.
Sí.
És una cosa que em posa
bastant de mal humor.
Bueno, també hi ha un els Nadals.
Sí.
I és Nadal, no?
I hi ha gent que diuen
els bons Nadals.
Nadal n'hem tingut un,
el 25 de desembre
i el 26 de desembre
i el 26 d'anys alcalde,
vull dir...
I són els dos
que són irrepetibles, vull dir...
Sí.
I clar,
anem a veure el tió, no?
O anem a...
El cagatió.
A fer cagar el tió.
Clar, aquesta expressió...
que en bona part ve del tema
de l'escolarització
i de la castellanització
i catalanització d'això.
Dius, no,
escolta,
la cosa és pel seu nom, no?
Però bueno,
ja m'he despatxat.
Ja de totes maneres,
ja que has tret tants temes,
què creieu que triomfa
més ara?
El tio,
el Pare Noel
o el Reix?
O el Reixus?
O hi ha aquí
una dura competència?
Jo penso que hi ha una competència
entre el Pare Noel
i els Reix
degut a moltes històries
que tenim molt a prop,
però a mi m'agrada més el Reix.
Evidentment,
jo,
clar,
de petita,
el Pare Noel era un...
Sí,
estava allà,
però no...
Bé,
no passava res.
No sé,
jo el veig a casa,
no?
Vull dir,
a casa sempre hem mantingut
els Reixus.
Mon àvia,
sí,
que clar,
jo que t'arribin els Reixus
al final
i tinguis els joguets
un dia,
doncs ella va arribar
un dia que va dir
no,
ho donaré la nit de Nadal,
però no perquè fos...
Bueno.
ni perquè fos
el Pare Noel
ni Santa Claus
ni el tio
que no li havien fet cagar mai a casa
i això s'ho despatxava tot.
Però és que ara
en moltes cases fem
tio i Reixus,
però clar,
ja m'hi trobo.
El tio a casa meva,
en sotdemà,
a cama germana,
l'altre que el cunyat,
el dia 28
ma mare el fa cagar.
Aquest tio
acaba amb un problema
d'esfíntel
que clar,
antes que era el tio,
l'ampolleta de xampany
perquè no era cava,
a les quatre neules,
els torrons
i a córrer.
Ara no,
ara una cosa pel cunyat,
l'altre que no sé què,
no sé quantos,
no sé què,
l'has de comprar aquí els artesans,
els uns són corda,
després regalos pels nens,
pels crius
i metros cúbics
de confiteria d'aquestes,
del barata,
que al final acaben a reciclar
perquè els xiquets
acaben empatxats.
I tu, Carme,
que has celebrat més?
Jo és que clar,
jo comprenc ara
que ella estigui d'encontra
perquè diu que no ha fet cagar mai el tio.
Jo a casa meva
tota la vida
he fet cagar el tio,
tota la vida.
O sigui,
això que han portat els de fora,
que ja em sembla bé,
vull dir,
cadascú,
aquí a Tarragona,
bueno,
aquí a Catalunya la Nochebuena
no s'ha celebrat mai.
O sigui,
la majoria de casa
es feien cagar el tio
la nit de Nadal
i després
molts se n'anaven
a missa del gall,
senyor Menchon.
Sí, senyor, eh?
Sí, van.
I això era la tradició
més o menys aquí.
Home, encara hi ha gent que ho fa, eh?
Sí, no, no,
encara hi ha gent que ho fa.
Però cada vegada menys, eh?
Anàveu a missa del gall.
Claro.
I llavors fèiem cagar el tio.
Trobo que avui hi ha molta ironia
entre els contactors.
El secret cor
i anava al secret cor.
Jo també anava al secret cor.
No s'havien trobat mai.
A tu s'havien trobat mai.
A tu s'havien trobat mai.
A la jovenalla
sí que van dalt
a fer el gamberro.
I amb això
què volies dir, Carme?
Que s'estan perdent una mica
algunes de les tradicions
pròpies al país?
Jo diria que sí.
Home, però hi ha una barreja
de gent, és normal.
Hi ha una barreja, sí, sí.
És normal que tothom
posi de la seva part, no?
Sí, però a més a més,
vull dir, inclús,
a veure,
entre cometes, no?
És una festa una miqueta...
Es va de cantar
una miqueta més frívola, doncs.
Abans, ja dic,
la Noche Bueno
no se celebrava.
Ara, quasi,
en molts llocs,
o sigui, en moltes cases
se celebra la Noche Bueno.
Ara, si haguéssim de parlar
de fesses i de tradicions,
segurament la que millor es manté
és precisament
la que viurem aquesta nit.
Sigui per qui sigui, no?
De la procedència
de les persones que hi hagi.
Jo diria que sí.
Aquesta sí que es manté...
Els crios.
Es manté inalterable, no?
Jo diria que sí.
Malgrat també
que tinguem nens i nenes
que han vingut
d'altres països,
d'altres races,
pel fenomen de la immigració
en els últims anys.
Jo crec que aquesta sí que és una festa
realment...
Però t'adaptes al lloc on vas.
Quan hi ha festa,
t'adapta ràpigament.
Exacte.
Vull dir, per les festes
s'adaptaran, segur.
Ja que parlem de festes,
senyores i senyor Contartulis,
és molt maco viure el dia d'avui,
però l'actualitat
de les últimes setmanes
i dels últims dies
s'està marcant
d'una manera intensíssima
amb tot el tema
de números,
de pressupostos,
amb notícies a nivell
de Tarragona,
de Catalunya
i del govern central.
En fi, a nivell de Tarragona
i parlant de festes,
ja saben que
en els pressupostos
d'aquest 2012 presentats
dimarts per l'alcalde,
entre moltíssimes altres qüestions,
s'es planteja reduir
en un 50%
els pressupostos
les partides destinades
a les festes
a Santa Tecla
i a Sant Magí.
I ahir parlant
amb la regidora de Cultura,
ja va assegurar,
d'una banda,
que evidentment
tota la part tradicional
de la festa
es mantindria,
no hi hauria cap canvi,
però que això sí que
obligaria
els organitzadors
de Santa Tecla,
per exemple,
a renunciar
a grans espectacles
i a grans macroconcerts.
Què els sembla, Teresa?
Bueno,
és una conseqüència
del pressupost,
vull dir que
si hi ha menys calés
doncs s'han de notar
per un lloc o altre.
Jo, retallar per retallar,
més m'estimo
que retallin un concert
de no sé qui,
d'aquests que vénen,
que evidentment
que de les coses tradicionals
que són les que,
bueno,
a mi particularment
m'agraden
i penso que són les
que s'han de mantenir
en aquest cas, no?
Sí que hi ha gent
que sé que
bueno,
que si no hi ha
el concert
de no sé qui,
doncs serà un gran què
però també va dir
si no recordo malament
que s'estaven buscant
patrocinadors
perquè si
patrocinadors privats
volien organitzar
aquests concerts
doncs que els facin.
I em sembla
que la iniciativa privada
ja ha de poder jugar
un paper
i hi ha una cosa
que també es va dir
i va dir l'alcalde
em sembla
i també va dir
la Carme Crespo
que era apostar molt
per les coses locals
i per tant
pels artistes locals
i jo aquí
doncs així
a mi m'agrada això.
Joan.
Aviam,
la situació que tenim
és la que tenim
i esperem
la que tindrem.
Anem a dir les coses
pel nom
però és que
com dius tu
hem d'aprofitar això
perquè on hi ha
d'aquesta crisi
és una oportunitat
això de ser imaginatius
pot funcionar
i hem d'utilitzar
els recursos propis
que tenim a la ciutat.
Sí, sí.
També es pot entendre
de totes maneres
si em permeten
fer una mica
d'advocat del diable
que aleshores
els artistes
la gent local
els grups d'aquí
poden dir
ara recorren a nosaltres
perquè no hi ha diners.
Però els artistes locals
han de ser
prou espavilats
per fer sovenir
al seu terreny
i aprofitar l'oportunitat.
Hi ha artistes
i hi ha artistes
com de tot arreu
i ho hem de ser responsables
perquè al mateix argument
pots dir
que hi ha determinades
persones o col·lectius
que han estat vivint
del mòvio
i ara
s'indignen.
No, ho estan vivint
del mòvio.
Aquí hem de ballar tots, eh?
Però et semblaria
haver reduïdes
de la part
d'aquestes d'espectacles, no?
Entre altres coses
perquè la part més tradicional
de les festes
segurament és la més barata, no?
No t'ho puc dir jo
que hi ha estat molts anys
amb el seguissi
amb una entitat.
Els diners que ens donava
l'Ajuntament
doncs
amb prou feines
cobries la despesa
de fòlgora
o no la cobries.
Què fèiem?
Teníem un munt
de sortides a l'estiu
anaves fent raconet
i amb això
acabàveu de...
Acabava 50 tiros
l'altre dia
retorava 50 pistons
i és el que cremaves
el dia de Santa Tecla
perquè anàvem a cremar-ho tot
per això ho han fet tots
i després el tiberi
que ens fotíem
doncs el sortien
dels recursos propis.
La gent que no es pensi
que els diners de Santa Tecla
almenys no els seguissi
amb els grups
que ballaven
o que ballen
eren per muntar-se una farra
no?
Era pel manteniment
de la pròpia entitat
perquè no tenien
cap més diner, eh?
Carme, tu què et sembla?
És que jo no sé
el que poden costar
les festes de Santa Tecla
perquè jo quan veig
el programa de les festes
hi ha moltes coses
que estan patrocinades ja.
com una si ho fan
els Diables del Serrallo
l'altra que si ho fan
els Diables de Tarragona
l'altra cosa que si ho fa
no sé quin gremi
una altra cosa
vull dir, jo ja veig
que hi ha moltíssimes
hi ha molts actes
però molts d'aquests actes
la majoria
estan patrocinats
a veure, potser
aquests macroconcerts
i això
evidentment potser no
però
això és el que costa més
els macroconcerts
és el que costa més
o hi ha molts altres
que poden
si tu gratuits
però
després
evidentment que s'ha de dir
a l'iniciativa privada
que col·labori
però és que esclar
és que
si estem en crisi
estem tothom en crisi
o sigui
hi ha molta iniciativa privada
que també ha de plegar
i moltes empreses
que estan
en fallida
vull dir
no sé on
t'anirem a plorar
jo ho dic perquè
hi va haver uns anys
que
per exemple
al barri del Serrallo
sempre anàvem a plorar
al mateix lloc
hi ha un moment
que ens dèiem
bueno va
hi ha altres llocs
doncs
és que
clar
vull dir
l'iniciativa privada
està molt tocada
l'iniciativa privada
no els jefes de dalt
sí
les pròpies empreses
no estan disposades
és possible que no estiguin
molt disposades
en aquests moments
a col·laborar-hi
clar
és que
del que es va dir
relacionat amb cultura i fesses
es va dir això
la reducció d'un 50%
en el pressupost
però clar
d'altres actes culturals
també
es va dir
que per exemple
el concurs de focs
artificials
si no hi havia això
patrocini privat
no es podria fer
que recordem
que el concurs
havia tingut patrocinadors
privats
el Carrefour
el Priga
podríem dir
noms
sortia abans de començar
no sé si en guany
va ser el Corte Inglés
el Corte Inglés
va fer el concurs
de Castells
ah perdó
el de la plaça de Toros
no els castells
de focs
què els semblaria això
és a dir
realment perillen
i vostès serien partidaris
que si no hi ha patrocini privat
doncs
deixa de fer
el concurs
de focs artificials
que és un concurs
internacional
amb més de 20 anys
de trajectòria
no ho sé
potser es pot fer
en comptes de tota la setmana
va començar sent
una cosa més petita
potser es podia
reduir els dies
i també les despeses
és menys
sembla que va dir
que no era aconsellable
això
no ho sé
fins a quin punt
de quants estem parlant
que no ho sabem
de quants dies
el cas dels focs artificials
em sembla que
estaven parlant
d'uns 150.000 euros
tota una setmana
no ho sé
van a ficar
no et demanen
però no és el mateix
demanar 150.000 euros
amb un pagano
que fraccionar-ho
buscar diversos paganos
s'ha de buscar
la fórmula
buscar fórmules
home és una llàstima
perquè
jo no és que els vagi a veure molt
però jo veig la gent
que arriben a passar
pel serrallo
vull dir
és que
jo trobo que és un dels actes
més multitudinari
de durant l'any
segurament
amb el d'aquesta nit
amb el de la cavalgada
i quan toca els castells
vull dir
la gentada
que arriba
inclús dels poblets
molta gent de fora
i això genera vida
sí
perquè fos de la cervesa
o vas a sopar
o vas a profit
i compres
és una marca
de la pròpia ciutat
perquè és un concurs
que té
un ressò nacional
internacional
nosaltres cada any
parlem amb membres
del jurat
que venen de fora
i que realment
tenen el concurs
de Terrauna
com a referència
i a més a més
quan parles amb la gent
potser tu no els has vist
i sents que comenten
que et van agradar més
els d'ahir
o els d'abans d'ahir
o veure avui com s'hiirà
o llàstima ahir
que no va fer gens de vent
i va quedar tot
nubulat
vull dir
o sigui
el carrer
ho notes
que la gent hi va
i que ho viu
i jo trobo que fora
una llàstima
que s'hagués de treure
i fins a quin punt creuen
que la iniciativa privada
tu Joan
tu creus que sí
que trossejant les aportacions
podríem aconseguir
patrocinadors
aquesta és una fórmula
bona
és per dir que el mateix
a l'any 40 i pico
teníem un anfiteatre colgat
i gràcies
sí
hi havia un senyor maricà
que es deia Braille
que va posar calés
però no els va ficar tots
però gràcies
a jornals de vila
de la gent de la ciutat
i gent que va posar diners
a la seva butxaca
es va recuperar l'anfiteatre
i estava en una situació
bastant més bèstia que aquesta
perquè cada dia
hi havia gent que anava a l'oliva
i no tornava
havia passat una guerra
i hi havia ganes
estàs dient d'alguna manera
que potser també
podríem trobar
persones
amb diners
d'aquesta ciutat
amb empreses potents
que podríem fer una mena
de paper
de patrons
de macenatge
i de 50.000 coses més
clar
perquè potser 150.000 euros
en empreses són molt cèntims
però si això ho fracciones
bueno
doncs n'hi ha 10
n'hi ha 10 que fan allò
escolta
per què no aprofitem
el potencial
de la societat civil
que té Tarragona
per fer coses
envers la cultura
o el patrimoni
que es poden fer
els dissabtes i els dominges
o
el que s'ha fet
des de l'any 39
fins al 80
que és la cultura
d'aquest país
que s'ha fet
de 7 a 10 de la tarda
i es continua fent
el que passa
que hem estat molts anys
ens hem acostumat
a que moltes coses
s'han fet
gràcies a la professionalització
i amb un decret
d'una administració
com ho pagava
perquè clar
va arribar
30 anys enrere
la situació era una altra
llavors els ajuntaments
van agafar pràcticament
tota aquesta cosa
la van potenciar
que s'havia de fer
però potser ha arribat
un moment
que clar
és que
els ajuntaments
ja potencien tot
tot
potser
no i la gent
també s'ha tornat
més exigents
més exigents
i més comodons
i més comodons
no no
això ja d'entrada
clar
perquè si m'ho donen
perquè m'he d'esforçar
jo hi vaig i ja està
perquè és que
a més tot això lliga
tot això lliga
amb
en fi
amb altres aspectes
que contempla
els pressupostos
no rebaixar dràsticament
les subvencions
a les associacions
de veïns
a les entitats
culturals
de tota mena
als clubs esportius
tu per exemple
Carme
que has estat presidenta
d'una associació
de veïns que et sembla
fins a quin punt et sembla bé
que l'Ajuntament
escolta
pagui només
per realment
les activitats
que fa una associació
veïnal
és que pagava només
les activitats
que feia
vull dir
cosa que aquestes activitats
eren diverses
i ara s'haurà de limitar
molt l'activitat
que facis
home
a veure
amb el temps de restricció
doncs
no sé què he dit
però que
que és molt fotut
perquè clar
hi ha associacions de veïns
per no dir la majoria
que fan moltes activitats
fan moltes activitats
llavors
clar
això ho hauran de reduir
això ho hauran de reduir
llavors
vull dir
és llàstima
perquè
era una manera també
de fer ciutat
fent barri
també fa ciutat
llavors era una manera
que la gent
doncs
hi contribuïs
i no sé
i clar
el que passa és que
això ens porta a un debat
més ampli
sobre que realment
totes les associacions
entitats culturals
clubs esportius
tothom depèn
dels diners públics
de l'ajuntament
la gent s'ha acostumat
a depèn
de la subvenció
i fins aquí punt
no ho sé
en el cas
de l'associació del salari
però hi ha moltes entitats
que en el seu pressupost
hi ha un tant percent
elevadíssim
que depèn
de la subvenció
que reben de l'ajuntament
o el conveni que tenen
però és que ja ho hem dit abans
que la gent
se torna comodons
i llavors
comodonguin tot fet
a veure
no els demanis
pagar una quota
perdona
una quota
potser sí
però pagaran
una quota mínima
i per tant
cal recórrer
als diners públics
igual ho fa
una associació
de veïns
que un grup
de teatre
que una entitat
cultural
que un club
esportiu
però jo amb això
m'atiro pedres
a la toada
això és una roda
que és un peix
que es mossega la cua
però clar
jo això
no hi ha associacions
de veïns
entitats
que depenen exclusivament
perquè n'hi ha més d'una
i més de dues
de la subvenció
que reben de l'ajuntament
o del conveni que tenen
encara que sigui petit
és igual
perquè reconeixo
que hi ha gent
que té uns grans convenis
uns que tenen molt petits
que s'han acostumat
a dependre d'allò
i si no tenen aquells diners
o sigui
és molt còmode
jo m'ho invento
una entitat
que l'ajuntament
me mantingui
i em doni un local
i no sé què
doncs escolta
l'entitat
té unes despeses
i tenir una entitat
o fer una entitat
vol dir
una sèrie de coses
vol dir que els seus membres
han de pagar unes quotes
vol dir que aquelles quotes
han de servir
per una sèrie de despeses
quines?
el lloguer del local
o la compra de no sé què
o fer una activitat equips
no sé
i aquí ens hem acostumat tots
a que no
que això tot era
l'ajuntament m'ha de donar
el local
l'ajuntament m'ha de donar
la subvenció
que sí
però si per això també
si per això també es fa
i es pensa
perquè clar
tu el que dones
és per la ciutadania
vull dir
no és per la teva entitat
no és per quedar-t'ho tu
no és per la teva
no, no hi estic dient
que és bo
no, ja ho sé
però vull dir
no és per l'entitat aquella
sinó que l'entitat
llavors ens repercuteix
sobre la ciutadania
i llavors dius
bueno
jo no tinc uns mitjans
per poder-ho fer
evidentment
parlo de les quotes
perquè la quota
que els pots fer pagar
és una quota mínima
doncs clar
llavors dius
segons quines activitats
vull fer
doncs si vull fer
doncs un carnaval
per la canalla
o vull fer
hi ha entitats
a veure
jo reconeixo
entitats molt grans
però n'hi ha algunes
tan petites
que surten un cop l'any
o fan una activitat l'any
perdona
s'han d'agrupar
aquestes entitats
vull dir
quin sentit té
que jo tingui
ara no vull dir noms
perquè no
no ho queda bé
perquè a mi me'n venen molt
fins per a aquella
no, però clar
jo feia allò
i com que feia allò
una vegada l'any
haig de tenir un local
un conveni
i no sé què
perquè jo feia una cosa
per la ciutadania
escolta
potser hi ha una entitat
més gran
que pot
enquivir aquesta activitat
que jo vull fer
vull dir
si la gent s'agrupa
perquè clar
les entitats d'aquí Torragona
una altra cosa és
són
són fum en el fons
no?
perquè no tenen res
la majoria
no tenen un patrimoni
no se'n han cuidat mai
de res
perquè les que hi havia
en patrimoni
se les van carregar
fa molts anys
i les poques que queden
no són les poques que queden
te'n
ets metient en política
ja ho sé
encara no estem fent
ah bueno
ja s'acabam
no vull dir
que han de fer
un raonament diferent
penso
el que està clar
em sembla que abans
ho deia el Joan
que això de la crisi
ens serveix per repensar-ho
gairebé tot
de dalt a baix
i de plantejar-nos coses
que segurament
no ens ho havien plantejat
fins l'any passat
jo vull dir una cosa
aquí molta gent
i ara faré el contrapunt
és que
això de la subvenció
és una mamella
que després
se sapiguem
on van els calés
jo puc esperar
parlar
per experiència pròpia
de temes de Setmana Santa
els diners que rebeu
en les cofredies
de Setmana Santa
després els hem de justificar
contra factura
i segons quines factures
l'interventor
diu que
tororut
de les associacions
de bens també
clar
clar
també
si nosaltres
ens veiem de pagesos
enviem una factura
merendola
carajillos, copes
certrés
i fàries
i tot això
l'interventor de l'Ajuntament
no me la pagarà
i farà un informe
que el rebreu
amb certificat
i cos de rebut
i que estan me la traurant
i ojo
que la gent es pensa
moltes vegades
que això ens ho gastem
amb xampany i pastes
i no és veritat
jo no estic dient això
però de fet és dolent
ah bueno
en qualsevol cas
en fi
és evident
que totes les entitats
i tots els col·lectius
i tots els clubs
esportius
perquè aquí recordem
que ja el mes d'agost
va haver-hi una primera
tisorada al Nàstic
del que es va parlar molt
els clubs de bàsquet
en fi
tots aquests grans clubs
professionals
que també depenen molt
dels diners de l'Ajuntament
és evident
que també
aniran perdent
aquestes aportacions
municipals
en els propers mesos
i entre el paquet
entre el paquet
dels pressupostos
hi ha moltíssimes coses
també podem destacar
i ho va dir clarament
l'alcalde
la reducció del personal
un centenar de persones
que es quedaran sense feina
aquest 2012
i un objectiu
en aquests 4 anys
Carme
haver-hi reduït
l'estructura
en un 20%
et sembla
també raonable?
a veure
primera
que és molt lamentable
que la gent
que ha anat al davant
s'hagi arribat
fins aquí
ho han fet
molt malament
això en una empresa
privada
hi haguessin
plegat
segur
i que haguessin
arribat fins aquí
perquè una cosa
és anar retallant
a poc a poc
i una altra cosa
és retallar
amb un parell d'anys
el que s'arriba
a retallar
això et queda
una angoixa
que dius
l'any que ve
no sé què passarà
perquè això
s'hagués pogut
anar fent
a poc a poc
no tot de cop
amb un any
o amb un any mig
però fixa-te Carme
que tots els polítics
ho estan fent igual
no?
ho estan fent igual
de malament
fa un any
van començar
les retallades
al govern Mas
ara comencen
les retallades
al govern Rajoy
l'anunci
dels pressupostos
de l'Ajuntament
de Tarragona
algú
ho ha fet malament
perquè
ja dic
amb un any
amb un mes i mig
així
començar a retallar
tantíssimes coses
com ara
bueno
en quant a allò
de l'Ajuntament
potser van sobraven
aquesta gent
potser es contractava
molt alegrament
potser anaves
allí a l'Ajuntament
qui diu l'Ajuntament
diu amb altres
administracions públiques
potser sí
que sobrava gent
potser un paper
passava per cinc mans
i només cal que en passi
per una
a veure si s'ha d'estrany
el cinturon
ja ho sento
i sempre dic el mateix
jo ho vaig dir
fa molts anys
si s'han d'estrany
el cinturon
que se l'estranyen
jo vaig treballar
molts anys
en una empresa
i quan va haver de plegar
va plegar
sense cap mirament
pels treballadors
ara
tots gràcies a Déu
els poden anar recol·locant
quan va ser el moment aquell
que també va ser una crisi
ni molt menys
tan llarga com aquesta
ens vam haver d'espavilar
Joan
jo treballant a l'Ajuntament
és un d'aquells temes
que
els que estem a la casa
són sangrans
perquè veus que hi ha companys
i amics
i persones
de fa molts anys
que
hi ha un presentatge important
que són jubilats
però hi ha gent
contratada
allò que entres
i vas renovant contractes
que després d'una sèrie d'anys
s'ha acabat
i tampoc poden dir gaire
perquè sabien
que podia passar
però no t'ho esperes mai
i això ens passarà a tots
tota l'administració
d'aquest país
però
això ho patirà i ho patirem
però aquí hi ha un tema
no s'arrera
l'administració de l'Estat
fent fora gent
sols
ara el que s'ha de fer
és reestructurar
redimensionar
les necessitats
i una altra cosa
que no ens oblidem
adaptar
que en part és la llei òmnibus
la legislació vigent
aquesta flexibilitat
perquè
si un paper
ha de passar per cinc taules
perquè ho diu un reglament
no s'atreven les taules
has de canviar el reglament
i això la gent
a vegades no s'endona
o no ens en donem
és un tema
de replantejament
molt més profund
del que sembla
Teresa
a veure
si l'Ajuntament
realment ha de funcionar
amb aquestes persones
no sé quants són
aquest any
100 aniran fora
29 o 30
dels quals
seran per jubilacions
pot passar dues coses
que l'Ajuntament
funciona igual
sense aquestes 100 persones
en la qual cosa vol dir
que estaven de més
una
o
i després
penso que
s'ha de
o sigui
reinventar-se
reorganitzar-se
perquè si s'ha de fer
la mateixa feina
amb menys gent
doncs
és una mica
com la de les entitats
que hem dit abans
un s'ha de reinventar
doncs l'Ajuntament
en aquest cas
també ha de reinventar
com fa funcionar
tot allò
amb menys gent
perquè clar
si funcionarà
si la pretensió
és que funcioni igual
sense aquestes persones
molt diferent
no sé
ho sento molt
per la gent
que els toca
perquè clar
evidentment
és molt fàcil
parlar així
no s'hi ha de arreglar
el món aquí ara
però
quan t'heu tocar
doncs
deu ser una cosa
bastant diferent
però
si s'ha pogut
mantenir una sèrie de coses
i una sèrie de gent
durant un munt de temps
perquè hi ha hagut calés
i no sé què
doncs
ostres que bé
però en un moment
en què no n'hi ha
jo ho sento molt
però
un s'ha de reinventar
recol·locar
i això hi ha de
algú més amunt
que digui
ara aquest quadre
no t'has de ser així
i ha de ser d'aquesta altra manera
ara si s'hi fixen
totes les notícies
van a parar
en un mateix setor negatiu
i no hi ha manera
d'en sortir-nos
tenim la pujada
dels impostos
que anunciava
la setmana passada
el govern central
tenim les retallades
en matèria de sanitat
els funcionaris
de la Generalitat
que cobren menys
o no poden
cobrar la paga extra
quan toca
això que dèiem
ara de l'Ajuntament
un missatge d'optimisme
Carme
per acabar la tertúlia
vinga
que avui arriben els reis
jo
de veritat
és que és
amb els d'Orient
amb els d'Orient
sense gendres
ni nores
no, no, no
venen sols els tres
bueno
amb patges
amb patges
i carregats de regals
també veig
que hi ha menys caramels
i està bé
perquè potser també hi havia
una bulla
això ens portaria
un altre demà
perquè les coses
i els paraigües
però vols dir
que tindrem
una mica de felicitat
avui i demà
i a partir de dissabte
ja malament
un altre cop
bueno
com que començarà
les rebaixes
ah doncs vinga
ja tindrem un altre motiu
d'alegria
la felicitat d'avui
l'especial del dia
d'avui i de demà
que és perquè cauen caramels
o per la cara de Badó
que se li queda un nen
quan passen els reixos
home aquesta
aquesta
la segona
la segona
això no ho perdrem
no, això mai a la vida
no, mai
imagina-sia
vinga doncs pensem
en les cares
dels nens
d'aquesta nit
i amb aquest
somriure
ens quedem
en aquesta tertúlia
que ha de combatre
gairebé cada dia
aquí a la cinturió
de Tarragona Ràdio
amb aquestes notícies
negatives econòmiques
que ens arriben
de tot arreu
Teresa Valls
Carme Pedrol
Joan Menchon
que vagi molt bé
aquesta nit
que sigui molt feliç
que els hi portin
moltes coses
els reixos
i bon 2012
adeu
adeu