Obrim ja el temps de la tertúlia en aquest matí de divendres.
Som ja en divendres, a les portes del cap de setmana.
Avui una tertúlia que compartim amb la periodista i professora
de la Universitat, Nani Rodríguez.
Nani, molt bon dia.
Bon dia, Benora.
També ens acompanya el periodista, Sergi Casado.
Sergi, bon dia.
Bon dia.
El director de la Fundació Casal Amic, Jordi Collado.
Bon dia.
Bon dia, Ricardo.
I ara esperem que s'incorpori de seguida al quart con tertúli,
Carles Severo, director de l'Institut Municipal d'Educació.
Precisament d'Educació i d'Ensenyament en volem parlar
en els primers minuts de la tertúlia,
perquè, en fi, hi ha una notícia destacadíssima avui
a tots els mitjans de comunicació a nivell de Catalunya
que incideix en el global del país,
però que també té una incidència directa a la ciutat de Tarragona,
perquè hi ha un col·legi afectat pel tema de la immersió lingüística.
Ja saben que ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
va avalar el sistema d'immersió lingüística,
però també va determinar que s'haurà d'atendre
la demanda d'escolarització en castellà
de les famílies que ho hagin demanat.
I una d'aquestes famílies és de Tarragona,
això ja ho sabem des de fa anys,
perquè aquest és un procés judicial que crec que arrenca l'any 2006,
i es tracta d'una família amb tres fills
que estudien al col·legi La Saie.
El més petit d'aquests tres fills cursa a segon de primària
i té aquesta atenció personalitzada en castellà.
Ahir a la tarda, el director de La Saie, Josep Maria Prats,
explicaven que ells han complert escrupolosament la llei
i que s'ha donat una atenció personalitzada a aquesta família.
Tot i així, el director del col·legi La Saie
obria alguns dubtes a partir de la sentència d'ahir dijous.
L'únic interrogant que queda per resoldre
és si això a partir de quarta primària
continuarà com fins ara,
és a dir, ara a quarta primària ja era escolarització plenament en català,
o si s'haurà de fer o continuar fent en castellà.
I suposo que, suposant que s'hagués de fer així en castellà
en cursos superiors,
s'haurà de comptar amb recursos suficients per poder-ho fer.
Ara sembla ser que la sentència amb això és clara,
és a dir, avala el sistema,
diu que el sistema funciona,
el sistema de la immersió funciona.
Paraules del director del col·legi La Saie,
en Josep Maria Prats.
Centre educatiu afectat pel tema.
Nani, què et sembla?
Mira, jo volia fer,
a part de la valoració política que es pugui fer de tot això,
perquè evidentment és un tema polític,
i del cansament,
perquè això sembla com allò de l'escola d'idiomes de Tarragona.
Vull dir, és una cosa que es va sortint i va sortint
i ja no saps què dir, no saps què pensar.
Dius, bueno, és igual.
A part de tot això, jo voldria fer una reflexió.
Bon dia, senyor Cepero.
Ara, vinga, Carol Cepero.
Gràcies, Nani, per fer les presentacions.
Doncs volia fer una reflexió,
posant-ho en el lloc dels pares,
és a dir, com a mare,
i no m'entra el cap que hi hagi alguns pares
que vulguin que els seus fills siguin
els marginadets, els rarets,
aquells nens que estan en un cantó
i la senyora li explica unes coses en castellà,
quan estic absolutament convençuda
que aquells nens ho entenen tot en català
i que surten al pati i que no tenen cap problema
amb expressar-se i amb escoltar català.
No acabo d'entendre
quin és el raonament personal d'aquestes famílies
de voler que els seus fills siguin rarets.
Potser és un raonament purament ideològic, no?
Més que pedagògic.
Jo em sembla que si tu el que vols
és el millor pels teus fills,
tu el que vols és que els teus fills
es relacionen amb altres nens,
que estiguin integrats amb la seva escola,
el pati,
que ningú els miri de manera diferent.
Jo crec que això és una aspiració absolutament normal.
I no puc entendre, en sèrio,
jo he estat pensant,
quina raó ideològica pot haver-hi per...
Jo què sé, el meu pare, quan jo era joveneta,
el meu pare tenia una ideologia molt determinada
i molt perseguida en aquella època.
I jo sabia que el meu pare era com a raret.
Jo no em sentia rareta
perquè ell feia que jo m'integrés amb tots els nens,
vull dir,
que d'alguna manera no marqués la ideologia del meu pare
la meva vida diària.
I em sembla que, mira,
medio bien he salido.
De totes maneres,
parlant dels pares,
se'm recorreran, eh,
la sentència del Tribunal Superior de Justícia.
Home, per descomptat.
Però tu mira qui hi ha al darrere,
vull dir, qui són els portaveus.
Em sembla que el procurador
és un exfalangista,
que va defensar la llibreria aquella
que va estar jutjada per...
La llibreria Europa de Barcelona.
Sí.
L'altre és un càrrec del PP.
A l'advocat,
jo no sé si vau veure-hi l'advocat,
però aquell senyor,
per dir-li d'alguna manera,
no sé,
és igual,
deixem-ho aquí,
punts suspensius,
que jo no vull insultar ningú,
però em sembla que tots m'enteneu.
Sergi, com ho veus?
Tu creus que s'opra una escletxa
perquè...
de més polèmica?
Clar, sempre que hi ha una sentència judicial
acostuma o pot sentar precedent,
que es diu.
Però jo estic d'acord amb ella,
amb la nani.
És a dir, aquí hi ha un problema
o és de lògica,
de coherència.
En primer lloc,
estem a Catalunya.
Catalunya?
o sigui, hi ha...
Aquesta família,
si no li agrada,
per què està a Catalunya?
Aquesta família
és descendència catalana,
és descendència de fora,
és descendència espanyola.
Ha vingut aquí a guanyar-se la vida a Catalunya,
s'està guanyant la vida a Catalunya.
O sigui,
l'home,
el marit
i la dona
han pogut aconseguir feina
a Catalunya,
en un entorn català.
Està clar
que Catalunya,
de moment,
actualment,
forma part d'un estat
que es diu Espanya.
però estan,
o sigui,
estan vivint
a i de Catalunya.
Dic jo.
I clar,
és que el crio,
què fa el crio
allà al col·legi?
Un crio,
un crio no,
un crio.
Tres,
tres crios,
i n'hi ha un de petit petit.
Sí,
però l'afectat ara directament
és un,
que de totes maneres,
clar,
el que deia el director
del col·legi de la SAI
és què fem ara,
i això potser fins i tot
el Jordi que tracta,
i el Carles encara més,
clar,
ho sabrà millor,
perquè ara és fins a tercer de primària,
no?
I clar,
deia el director
del col·legi de la SAI
i ara,
què pot passar?
A veure,
Carles i Jordi.
No, no, no,
només aquest detall
i després si de casa
a quart de primària,
sí.
Perquè tu creus que s'obre amb dubtes
ara,
a partir de,
per als centres educatius,
o no?
Jo crec que no.
La llei ho diu molt clar,
quin ha de ser el tractament
per a casos d'aquests
que hi hagi
demanda de castellà.
Rarets,
Carlos,
ho pots dir.
Pels rarets,
què passa?
És que és així.
No, no,
perquè això,
perdona,
Carles,
funciona que les famílies
a l'hora de fer
la preinscripció
marquen una creu.
No, no, no,
no, no, no,
perdona,
només faltaria això.
Pensava que,
pensava,
doncs,
t'ho preguntava,
perquè pensava que
és que havien de demanar
prèviament
que els professors
tinguessin una atenció
individualitzada.
No, no,
hi ha creuetes
per moltes altres coses,
però per aquesta no,
només faltaria,
crec que jo.
Ara,
no deixa de ser una
de les opcions
que aquesta,
no sé com dir-li jo,
si cavernes
i no sé quantes,
que busqui
coses estranyes,
la lletra petita
del contracte.
La lletra petita
del contracte.
Sí, sí, sí,
però voldria
que hi hagués
l'opció
d'elecció
de llengua vehicular,
és a dir,
la llengua que s'utilitzi
normalment
per comunicar-se,
per ensenyar.
Jo dic una pregunta.
No té res a veure
amb la llengua
de les matèries després,
d'anglès,
de català o de castellà.
I la sol·licitud també
es fa en castellà?
No.
que és una sèrie allà,
això ja.
No,
però hi ha,
hi pot haver observacions
en castellà,
sí,
en català castellà,
però es fa en català.
Sí, sí.
Jordi,
com ho veus tu?
Que més treballes amb nens,
encara que no sigui
dintre d'una escola,
però en fi.
Sí,
el plantejament
jo converteixo molt
en el tema de la nani,
no?
O sigui,
convertir els infants
en armarrojadiza
és una història terrible.
Jo crec que el plantejament
que es fa
és fotut.
Jo crec que és indicador
el tipus de centre
en què els infants van.
O sigui,
qui s'està preocupant
perquè els seus fills
pateixen,
una discriminació
és important.
Jo crec que seria...
Creus que això
no passaria
en un centre públic?
No.
O en centres d'escoles públics?
Jo estic gairebé convençut
que no.
Si no sé,
que jo crec que és el que intenten,
obrir una barra lliure
de reclamacions
o de plantejaments
a tot arreu.
O sigui,
hi ha gent que podria plantejar
que els seus fills
volen aprendre en castellà,
però també són molt conscients
que els infants,
per desgràcia,
en les ocasions
només parlen el català
dins les aules.
I així que és un dels indicadors
més importants.
Als patis de les escoles
se'n parla en castellà
sense cap dificultat
i ningú diu res.
Amb la qual cosa
aquest tema desapareix amb...
Es dilueix, no?
Perquè no té cap sentit
dintre l'escola
i dintre el model
que, carai,
jo crec que...
Per una banda,
és interessant
que des de Madrid
facin, no?,
des del tribunal
facin un plantejament
d'avalar el model.
Pot ser que deixem de sentir,
no?,
que era el que deia l'Aran
i que estem ja cansats
de sentir
que si ara una denúncia,
que si ara un tribunal,
que si ara no sé què,
esperar que tres o quatre
o cinc o sis senyors
ens diguin
si el que fem fa anys
ho fem bé o no ho fem bé,
no?,
quan un decid...
Però tenen la sensació
que pot anar més,
la cosa?
Perquè, clar,
aquí hi ha la postura
i expressada pel govern
i per la immensa majoria
de partits polítics
que donen a entendre.
L'important és que s'avala
el procés d'immersió lingüística,
però, clar,
els que no estan a favor
de la sentència
diuen que aquí s'obren,
en fi,
moltes vies, eh?
La porta està oberta.
Jo crec que l'Estatut
i la pròpia Lleida d'Educació
de Catalunya
intentava blindar tot això
perquè no hi hagués
discussió possible
quan dones l'oportunitat
perquè hi hagi
una atenció individualitzada,
amb matisos, evidentment,
perquè no és...
perquè si no discriminaries
encara molt més
en aquella criatura,
però jo crec que no està tancat,
això.
i ara, senyor del Suprem,
i jo crec que, home,
veure una...
la líder de Catalunya
del Partit Popular
que va al departament
i exigeix i vol que...
no?
Perquè si li pugui oferir
tot l'ensenyament
amb llengua vehicular en castellà,
vol dir que el Fornà
està obert igualment.
Ideològicament,
més aviat, jo crec,
també,
perquè pedagògicament...
A veure...
Home, està demostrat
totes les institucions
i tot internacionals, no?
Sí, hi ha aquell matís
dels que defensem
o defensàvem
que l'aprenentatge
és una llengua materna,
i que hi ha aquest terme
que, llavors,
pot portar a confusió,
perquè diu,
si jo vull aprenentatge
una llengua materna,
els meus pares
parlen en aquesta llengua
i vull aquesta llengua,
perquè això
encara pot provocar molt...
Imaginem-se
en la diversitat cultural
i lingüística...
Home, ara que tenim
desenes de llengües
maternes
que es parlen a Catalunya,
no?
Per tant,
la definició
és la llengua vehicular
és aquella llengua
que facilita
la cohesió social
i la comunicació
entre tots,
parlin
quina sigui
la seva llengua materna.
És que jo diria
que no és un problema
d'escola,
és un problema
de societat.
Vull dir,
si per alguna
remota possibilitat
s'han de dividir les aules,
es dividirà el país,
això està fesíssim.
El model que fem servir
a l'escola
és el model que tenim
a la societat,
on hi ha molta més permissivitat,
on la gent es barreja,
on pensem que la diversitat
és creixement personal
i això és el model
de l'escola
que jo diria
que és una bandera...
És que no vull imaginar
que hi hagi una divisió
d'aules catalans i castellans.
Escoles de negres,
escoles de catalanets
i escoles de castellanets.
Una cosa importantíssima
que tots ho sabem aquí,
la garantia està
en que tots els alumnes
quan acaben l'ensenyament primari
parlen, s'expressen,
escriuen i entenen
amb les dues llengües
o amb les tres llengües.
És que no hi ha cap dubte
que els nens saben castellà.
És ridícul, això.
Sí, per cert,
que els defensors
de les postures
d'aquestes famílies
s'apel·len moltes vegades
a l'anglès,
en el sentit que
hauríem de tenir
una escola trilingüe,
no bilingüe,
sinó que tinguéssim
tres llengües vehiculars,
català, castellà i anglès.
Sí, però aquesta tercera llengua
no només depèn
també del sistema d'educació,
també hi ha altres elements
que haurien de contribuir.
Ara, no sé,
per exemple,
la televisió pública,
a l'hora en què
hi ha dibuixos animats,
doncs ja hauria de ser
no per decreir llei
perquè ara mateix
no podem...
Fins aquí podíem arribar.
Exactament, no.
Però hi hauria d'haver
la possibilitat
o els pares haurien d'estar
molt més conscienciats
que a la canalla,
des de petit ja,
davant la necessitat
que tenim actualment
d'una tercera llengua,
com és l'anglès sobretot,
doncs des del minut
un de partit
els crios ja.
Perquè l'atenció personalitza
de Carles
consisteix exactament
en què el professor o professora
atén aquell nen
de la classe...
Reforça.
El reforça.
El reforça amb la llengua.
Si no entén
algunes de les qüestions
que s'expliquen en una classe,
li expliquen castellà.
I això és fins a tercera primària, no?
Sí, sí.
Més o menys,
però ens sembla que és així.
Carles, i si ho entén...
I clar,
és que a partir
que ho entengui...
Si el nen no ho entén,
que perfectament,
pot ser que el nen
arribi ahir de Sòria,
i clar,
no sàpiga ni per on va.
De Sòria o de Pakistan?
O de Pakistan.
No crec que hi hagi
cap professor,
cap mestre,
que no li dediqui
una atenció personalitzada
a aquell nen
fins que aquell nen
té les eines
per poder-se desenvolupar.
Vull dir que això
em sembla fins i tot ridícul
de posar-ho negre sobre l'alçut.
Perquè entenem
que el nen no vindrà,
no va a escola alliçonat,
ideològicament pels pares,
és massa petit, no?
Clar.
Mira, no ho sé,
jo ja...
Bueno,
tu creus que sí,
que poden anar ja,
que ja...
Els hi deuen posar
la bandera a la moxilla
i embolicar el paper
en paper de bandera espanyola,
embolicar el bocat,
no sé,
és que no sé...
No, però som molt petits,
no?
Siguem menjar-me
mortadella o pernil dolç,
chorizo ibérico, no?
Digues, Jordi.
Jo crec que el plantejament...
O sigui,
aquí hi ha una gent concreta
que està intentant guanyar
els tribunals
allò que no aconsegueix
amb les institucions democràtiques
i ho veiem cada dia.
Ho veiem amb la inversió lingüística,
ho hem vist amb el juez Garzón,
ho hem vist...
I n'hi ha prou,
és que estem sempre en el mateix.
O sigui,
hi ha un grup de gent
que no suporta
certes situacions txecs,
doncs,
bueno,
no passa res.
Però també és molt significatiu...
Ara esgota, eh?
I tant, i tant que esgota,
clar.
Sí, sí,
la resolució del tribunal...
Perquè ara ja feia temps
que no parlàvem d'aquest tema
i torna a esgota.
Ara tenim tranquil
l'escola d'idiomes,
ara toca...
Ara que l'escola
tenim encarrilada, no?
Digues.
Que és curiós
que la resolució
del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
hagi estat fet
majoritàriament en castellà.
També diu molt.
Em sembla que només hi ha
una jutge
que ha presentat
un vot particular
que ho ha fet en català,
la resta,
tots en castellà.
Vull dir que també
diu molt.
No sé si és que la justícia
es per dar-li bé
com era parte, no?
Perdona'm,
però ens deu passar molt,
suposo,
però és un defecte
que tinc de tant en tant,
doncs visualitzo
i escolto InterEconomia,
un canal de televisió
que suposo que coneixeu.
Això ho fas
per la llaga de l'estómac,
per mantenir-la.
És allò una estona
perquè estava asseguda
que parlaríem
del tema de la resolució,
no?
I la veritat,
els comentaris
que esteu fent aquí
és que es confirma
perquè no hi havia
arguments gairebé
de sentit
pedagògic
i didàctic
per a la canalla,
sinó un sentit
del que estàvem dient.
On estem?
A Espanya?
És espanyol
i no en parlem més
i a tot de més
és una mica folclòric,
és anècdota...
I encara que no deien
a qui s'habla en cristiano,
que és el que deien
quan era petita.
Això no ho vaig sentir,
ja, veu,
que això ha passat,
però i persones
de tota mena,
no?
Què deia el Jordi?
Això es manté
aquesta pressió,
li dediquen
l'estona que cal
perquè saben
que tenen al darrere
un suport polític
i mediàtic...
I econòmic,
i econòmic, Carles.
I segurament econòmic, també.
Sí?
Econòmic?
I tenen mitjans,
més mitjans afins,
hi ha molta,
no sé si desgraciadament,
però hi ha molta gent
que només consumeix
aquest tipus de mitjans
i és la idea
que s'emporten.
Si em permeten,
digues, digues.
Sí, sí,
i els mitjans ajuden
o contribueixen
a fomentar
una opinió
a la ciutadania.
Perquè no tenim els titulars
aquí dels diaris
de tots els diaris.
No, no,
però és que mira,
ara t'anava a satisfet,
anava fent broma
a Carles Tepero,
li anava a satisfet
la curiositat,
ja que li agrada InterEconomia.
Ara estava mirant
la portada de la Gaceta,
que és del grup InterEconomia,
que també,
ara estic fent propaganda
d'un diari
que segurament
no ho hauria de fer,
però en fi,
per satisfer
el Carles Tepero,
el titular de portada
avui de la Gaceta,
que és aquest diari
d'ultradreta de Madrid,
en Washington
on se habla español
y en Cataluña
lo tiene que decidir
un juez.
Mientras el Departamento
de Estado norteamericano
ofrecía ayer
su primera rueda de prensa
en castellano,
el Tribunal Superior
de Justicia de Cataluña
avalaba l'actual modelo
lingüístico nacionalista
obligando a los padres
que quieran educar
a sus hijos en español
a acudir a la justicia.
Lligan Estats Units
i Cataluña.
Què et sembla,
n'hi?
Lo que se passa
que la Gaceta
potser no s'ha donat compte
que ho hagin d'on
parlar en castellà,
però no és per Espanya,
sinó per Latinoamèrica,
que és on han rebre
el suport.
A part que hi ha milions
d'ispans als Estats Units,
no, també?
En fi,
no cal fer més propaganda
de...
No, no, no,
jo abans deia
que aquí el problema
és d'arrel,
però d'arrel primària,
és d'origen.
Sí, primària sí que són, sí.
I a part és que sí.
No és de pedagogia,
perquè no es tenen
cap intenció d'aprendre,
ni de raonar,
ni de venir a veure
què passa.
I un últim punt
és curiós que a Tarragona,
Déu-n'hi-do'l,
que les polèmiques
que ha originat
en aquest tema de la llengua,
recordarem la professora
de la universitat
i els problemes
que va tenir l'exrector
de la Rovira i Virgili.
I amb aquella plataforma
que hi va haver,
hi va haver una plataforma
que es van apuntar
a un munt de professors.
Sergi, te'n recordes?
Josefina Albert,
aquella professora
que veia...
Érem joves.
No, no,
però és veritat, eh?
Sempre...
Un detall amb això,
perquè els primers anys,
alguns ho coneixereu també,
a la zona de Camp Clar,
quan també de forta immigració
i no vinguts i tal,
quan els primers anys
de la immersió lingüística,
que van ser també,
doncs,
d'una manera progressiva,
de veritat.
Va ser allò,
no de cop i volta
es va deixar,
perquè jo mateix
m'estaria ensenyat en castellà,
perquè tal com me van dir
que ho fessis.
En cristià no,
jo en cristià no,
tu en castellà,
jo en cristià no.
I hem après segurament
més d'allò grandís,
però allà hi havia famílies
com ho van fer
en un procés
d'anar progressivament,
incorporant el català
primer, segon,
tercer, etcètera,
que,
ja que si Jordi Arden,
i por qué no han empezado
antes a hacerlo esto?
I por qué?
És a dir,
de veritat,
la família,
els pares,
el que volen
és que els seus fills
s'intentén,
per això no han ventrat al cap
a aquestes coses.
Tinguin els màxims
coneixements possibles.
Per aquí aquella de sàpiga dos llengües,
jo només n'hi he de sàpiga una,
quan jo,
la meva expectativa
és treballar i viure aquí.
Jo si porto els meus fills
i si me'n vaig a Alemanya,
jo voldré que els meus fills
en Alemany
des del minut 1,
no els portaré a un col·legi
on parlin espanyol?
És igual.
O a Galícia,
o a Euskadi.
Sí, exactament.
En fi,
el tema cansa,
segurament esgota,
però ens veiem obligats avui
a parlar-ne
arran de la interlocutòria
que va fer pública
ahir el Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya
i que, com deiem,
té una afectació directa
en un centre escolar de Tarragona.
Altres notícies.
Canviem de tema.
Els hi proposo parlar
en el marc aquest
de les retallades
i de la crisi
i d'on hem de treure els diners
i mantenir els serveis socials
i potser treure activitats culturals
i d'oci.
Aquests dies se n'està parlant molt
a Tarragona
de la supressió, per exemple,
del concurs de focs artificials
o del festival de Dixilan.
Tot això per mantenir,
per garantir els diners
de les prestacions socials.
Ahir l'alcalde,
en la línia directa,
en resposta als oients,
clar, molts oients
li van preguntar
pel festival de Dixilan,
pel concurs de focs artificials
i va garantir
que l'any que ve
sí que hi haurà
concurs de focs
i festival de Dixi.
Hem buscat
i seguim buscant encara
la possibilitat
de trobar-hi fórmules
d'esponsorització
per no renunciar-hi.
La regidora de Cultura
ha dit el que havia de dir,
que no formava part
de les prioritats
donat a aquest moment.
També ha dit
la regidora de Cultura
que l'any vinent
està assegurat
perquè l'any vinent
no tenim la inversió
del concurs de castells,
per tant,
podem dedicar aquesta inversió
al concurs de castells
de foc
i a la Dixi.
Paraules de l'alcalde.
Nani,
aquest debat
sobre esdeveniments...
Ara ho he entès
que aquest matí
no ho entenia.
És a dir,
el que diu
és que com l'any que ve
no hi haurà concurs
de castells
a la plaça de Braus,
de castells,
de castells,
de torres humanes.
No ho entenia.
Jo pensava,
què està dient?
que el que tenia previst
per aquest any
ho guarda per l'any que ve
no acabava d'entendre
i ara se m'acaba
d'encendre la llum.
Aquest debat
sobre els esdeveniments
culturals
que aquí a Tarragona
i en altres ciutats
s'està passant la tisora...
Jo ho entenc
i em sap greu.
A mi la Dixi
l'any m'agrada força,
i el concurs també,
però entenc
que s'hagin de retallar
aquestes coses
abans d'altres
més prioritàries.
Vull dir,
és així.
Abans de retallar
serveis socials
o amb ensenyament
o amb el que sempre es diu,
d'allà aquestes coses.
Ara bé,
em sembla que
particularment
el concurs de castells
no era...
De focs.
De focs artificials.
Castells de focs.
Castells de focs.
Artificials
de la platja.
No era
només un aconteixement
lúdico festivo,
sinó que era
un aconteixement
que generava
un efecte
amb un...
No sé com s'ha dit.
Què vols dir?
Que venia molta gent
que generava
molt moviment a la ciutat.
Exacte.
I donava notorietat.
perquè veies
les carreteres
quan aquella setmana
a partir de les 6 de la tarda
veus una afluència
de gent
de tota la comarca
fins i tot
de zones bastant allunyades
que venien a veure el concurs
i això és una inversió
per Tarragón.
Aquella gent venia
i sopava
també n'hi havia
que s'emportaven
al bocat
a la platja
però vull dir
tot això generava
és com una campanya
de promoció
de la ciutat
i penso que
sí que valdria la pena
que es fes un esforç
per fer-lo
cada any.
segur que has cobert
molts concursos
de Fox Artificial
o uns quants
com a mínim
com a jurat
i fins i tot
com a jurat
és veritat
Sí, sí
tot i que
no n'he entès
però...
Què et sembla aquest...
Ara ho confessa
que no entenia
No, no...
Jo crec que
molts membres
del jurat
participaven
com a...
Com a aficionat
d'un mitjà de comunicació
Escolta,
què et sembla aquest debat
generat
en les últimes setmanes
sobre això?
Ara que es té
ara concurs
ara no concurs
en guany no
l'any que ve sí
o sigui
això és una cosa
molt més seriosa
del que pot semblar
en primer terme
Les bases
del concurs
és a dir
no és...
O sigui, tu no pots
montar un concurs
d'un dia per l'altre
perquè les bases
crec que es fan
se redacten
al gener
al gener
de cada any
o sigui
perquè se seleccionen
una sèrie
de pirotècnies
que venen
que presenten
els seus castells
o o sigui
els seus castells
des de tot el món
n'hi ha d'Austràlia
n'hi ha de Canadà
n'hi ha de Japó
n'hi ha de Xina
etcètera
llavors
clar
i aquest certamen
té un prestigi
Tarragona feia
22 anys
que celebrava el concurs
és a dir
que ara quedi
descavalcada
respecte
certaments importants
com puguin ser
el de Bilbao
el de Gijón
el de Sant Sebastián
que són concursos
que duren
entre 7 i 8 dies
llavors
tu surts
del circuit
surts del circuit
és a dir
no pots dir
ara sí
o sigui
en guany no
perquè no tenim diners
però l'any que ve sí
ves a saber
si
l'edició
de l'any 2013
doncs
hi ha unes pirotècniques
doncs
ja s'han compromès
amb altres
m'entens?
bueno
i ves a veure
com està la crisi
perquè clar
i a veure
com recuperes el concurs
perquè en principi
un concurs
de cara a lluís
internacional
ha de ser mínim
de 4-5 dies
no pots fer un concurs
amb dos pirotècniques
és a dir
tu no l'hauries eliminat
tu no l'hauries eliminat
jo no l'hauria eliminat
tot i l'argumentació
que primer són els serveis socials
i després la cultura
sempre ens queda
l'esperança
que a Bilbao i a Sebastián
tampoc tinguin
i sempre el suspenguin
em sembla que tenen
una situació econòmica
més
saneada
al País Bàs
les coses estan millor
que a Catalunya
Jordi
a tu què et sembla
aquest debat?
jo quan sentia
ahir les declaracions
me'n recordava
d'una vinyeta
que veia l'altre dia
en una revista
per mi de referència
és el jueves
i que explicava
estratègies
i a més deia
estratègies polítiques
per a poder ahorrar diner
i una de les estratègies
deia
convertirem
els actes culturals
ambientals
o ho deixarem
per l'any que ve
i llavors
amb els seus comentaris
de sempre
jo crec que
realment
el discurs
està molt bé
el parc cultural
la inversió social
però és que
podríem veure
que doblarem
els recursos
amb temes de castells
podríem
o sigui
hi ha tot un seguit
d'espeses
de castells
vols dir
de colles castelleres
els de persones
que farem
un concurs
de dos dies
que obrirem
la terra corena
plaça
aquesta
bueno
això costa uns diners
amb la qual cosa
crec que és una mica
estratègia
jo crec que no serveix
per tot dir allò de
tal com estan les coses
això ho farem
o això no ho farem
jo crec que el tema
el Dixieland
és una història
que havia aconseguit
era dels pocs festivals
que havia aconseguit
estar a tota la ciutat
o sigui que això
és una cosa
que en aquesta ciutat
no costuma passar
arriba a tot arreu
exacte
era molt fàcil
trobar grups
al mercat de Torrefort
els dissabtes
o a Bonavista
o a Sant Paris-Sant Pau
trobar part d'aquest festival
allà
i no només en el centre
amb la qual cosa
és una llàstima
que aquest precisament
se'l carreguin
jo crec
bueno
jo recuperarem l'any que ve
tu creus?
3 a 1 o que no
un incís només
un incís
recordo que
inicialment
o des de
fins a l'edició número 19
el castell
va durar 6 dies
6 dies
i des de fa 3
també és veritat
que al principi
fa molts anys
era va 3
i tant
quan es va crear 3
després va anar creixent
ha anat creixent
i es va retallar
a 5 dies
i van dir
a l'edició del 2012
clar evidentment
ningú sabia
l'abast que tindria
la creixió econòmica
però van dir
a partir del 2012
2013
recuperarem el 6è dia
i ni 6è dia
Carles
jo no ho tinc gens clar
de veritat
jo me n'alegro
que les coses
puguin ser
de vegades tan clares
però jo crec que en aquest cas
no ho són gens
i tampoc crec que
s'hagi descartat del tot
perquè tinc entès
malgrat això de les bases
que diu el Sergi
no l'alcalde
i deia que
continuen treballant
buscant patrocinadors
però clar
el concurs costa
més de 150.000 euros
això he sentit
jo entenc
els temps
i la preparació
i les empreses
que són de tot el món
i tal
i el prestigi
però
però bueno
i a més a més
crec que fins i tot
retallades
n'hi ha
a tot arreu
és a dir
d'acord que
l'argumentació bàsica
és aquesta
que serveix socials
educació
etcètera
però és que també n'hi ha
en aquests espais
també n'hi ha
també n'hi ha
de reducció
la despesa
s'ha de reduir
els ajuntaments
estan adoptats
la Generalitat
etcètera
i han de
per tant
retallar
és a dir
en alguns llocs
home
a mi
que s'anunciïn
aturades
temporals
de veritat
o definitives
del circ
entre cometes
és a dir
més m'ho estimo
que no pas del pa
del pa
n'hi ha
i més cirquenses
ho sento molt
sí que són també
aspectes culturals
que mouen l'economia
segurament
gairebé tot
mou l'economia
al final
en un sentit
de mobilització
d'un espectacle
però
en fi
jo
opció per opció
estic d'acord
en que
s'anunciïn
aturades
d'aquest tipus
d'espectacles
Jordi
em volies afegir
alguna cosa
que t'he vist amb ganes
la història
a mi que em preocupa
molt i molt
és
que em fa l'ensació
que no en tenim
una estratègia clara
i a mi és el que em preocupa
sí
o sigui
no em preocupa
si els focs
però qui no la té clara
el món
Catalunya
Espanya
Catalunya
no
estem parlant aquí
en aquest cas
en aquest cas
l'Ajuntament
i casa meva
tampoc
ho tenim clar
bueno
però esto
i si vols entro
però no
fa l'efecte que no ho sé
assenyalar
un
jo crec que Jordi
però
és difícil assenyalar
un responsable
perquè potser ningú té clar
on estarem d'aquí uns mesos
a nivell econòmic
vols dir això o no Jordi?
clar
la història és
quina és la nostra estratègia
com a ciutat
o sigui
jo quan sento
parlar a la
Carme Crespo
com a regidor de la cultura
i plantejar
mantindrem allò
que té valor afegit
i cau el REC
i cau el
concurs de focs
i cau el DICSI
entenc
que el seu plantejament
és intentar
mantenir les històries
de ciutat
i que
per asa o per bèstia
no ho pot aguantar
i que
hi ha un plantejament
perquè a més
hi ha un desmèrit
cap a la gent
que està
utilitzant
o sigui
jo recordo
el Xavier García Puerto
del REC
quan li deia
quan xerravem
deia
clar és que
la regidora diu
que mantindrem allò
que de qualitat
i de referència
i que marca diferències
i se'ns ha encarregat
no som
ni de referència
ni tal
o sigui
clar
però també els del REC
aquí
els del REC
també haurien d'haver buscat
pel seu compte
més finançament
no dependre únicament
de
ara el Sergi
obre un debat molt interessant
que clar
les activitats culturals
bàsicament
tot a la Tarragona
institucions
entitats
casals
tot ho paga l'Ajuntament
tot ho paga
papa Ajuntament
i estem mal acostumats
és com un
com un
com un nen malcriat
però ho plantegem
ho plantegem directament
quina inversió privada
té la Setmana Santa
en aquesta ciutat
paral·lelament
paral·lelament
tot
publicar 68.000 euros
tot
tot
però no està mal
tot
quina inversió tenia el REC
50.000
bueno
clar
o sigui
però fem taula rasa
per tothom
fem-ho del tirón
nos animamos
venga
això seria tenir estratègies
Sergi
perdona'm
jo crec que
les estratègies
i els plans
hi són a tot arreu
fins i tot
de veritat
ja ho dic molt en sèrio
a la família mateixa
a la família mateixa
en què si tens
menys ingressos
has de
començar
a muntar-te
a tenir imaginació
a buscar estratègies
diferents
per poder
continuar
portant el ritme de vida
que portaves
aproximadament
és a dir
bueno
potser has dit que també t'agrada sortir a sopar
un dia a la setmana
però bueno
no aniràs al restaurant
aniràs al B
o aniràs al McDonald's
no ho sé com dir tu
és a dir
bueno
el sigui
per això
que a la casa
no
i si parlem de
doncs anirem
no fer més propaganda
que no supereixen
a fer una costellada
o a fer el que sigui
no ho sé
en comptes de fer-la en un restaurant
l'anirem a fer amb família
el que passa és que segurament
dona la sensació també
que clar
com que la crisi va
sembla que més
no?
amb tots els inputs
clar
sembla que tothom es vegi
una miqueta obligat a improvisar
clar
perquè parlem de l'Ajuntament
però podríem parlar
de les altres administracions
el govern de la Generalitat
o del govern de l'Estat
que també van prenent mesures
una mica sobre
sobre la marxa
jo diria que això és el que emprenyen
i entenc que
que d'alguna manera
no poden fer res més
però aquesta sensació
d'assalto de mata
és la sensació
que et dona
de dir
no acabem de tenir clar
si ens estan administrant
o estan tapant forats
potser d'assalto de mata
hauria d'actuar
una família
una entitat petita
un col·lectiu
amb pocs membres
ara
un Ajuntament
d'una gran ciutat
doncs
amb tants tècnics
que treballen
i amb tanta gent
i amb tanta transversalitat
doncs
no sé
si li podria exigir
una mica més
d'eficiència
no dic
que no
com que jo estic una mica
posat
en una part de l'administració
la planificació
i és
t'ho juro
no
l'estratègia
i és
i és de veritat
els objectius
i són
de veritat
que hi són
ara bé
si tu planifiques
per fer una actuació
decent
i dius
com ho faré
això decent
25 les famílies
25 l'Ajuntament
50 les dades
i els anuncis
que et van arribant
que no estan planificats
tampoc
és
el que et vaig dir
que tindria 50
no pot ser
tindràs 10
i què faré ara
o talles l'activitat
o te la muntes
d'una altra manera
i és això el que està passant
de veritat
ara per això diré
de veritat
en broma
que no sé
qui és el responsable
qui és el responsable
l'estat deu diners
a la Generalitat
la Generalitat
deu diners
als ajuntaments
la iniciativa privada
està
i no ho vull justificar
però has de prendre
les decisions
i suspendre el concurs
un any
és prendre una decisió
i segur que
quan es va decidir
suspendre el concurs
de Castells
i el dic
segur
que es va estar
va haver
segon brainstorming
allí a l'oficina
entre l'alcalde
i segur que hi va haver
que van circular
decisions
i que no agrada fer-ho
i que no agrada fer-ho
i que no agrada fer-ho
que l'estàs aguantant
sí
no no no
és que em sorprèn
és dubte
no és ironia
com es planteja
l'Ajuntament
comprar la caserna
de la Guàrdia Civil
amb la situació
en què estem
perquè l'altre dia
vaig llegir
que l'Ajuntament
compraria la caserna
això és una sortitxa
que sortia ahir
o abans ahir
al diari Més Tarragona
per fer-hi pisos socials
sí
i ara podem comprar
un solar
no
fas preguntes
per les coses
no tinc resposta
compres i vents
perdona
compres i vents
tu ho fas
és l'administració
per poder
tenir el crèdit
per poder fer l'operació
fas negoci
fas negoci
sense benefici
és a dir
mous els diners
no fem o no fem
pisos socials
sí
però
vols dir que
aquest solar
és el moment
ara d'invertir
no sé quants milers
era una pregunta
era una pregunta
perquè dius
clar
si les coses
estan així
com a salto de mata
jo no sé
si és el moment
a mi m'agradaria
l'altre dia sentia
que hi havia pisos
a Tarragona
per 60.000 euros
nous de trinca
amb 3 habitacions
trastero i garaje
vull dir
tot el euro nena
eh
públic
però clar
jo no puc
fantàstic
si tingués
si tingués molts diners
doncs mira
em dedicaria a fer això
però no puc
amb la qual cosa
em costa d'entendre
aquesta decisió
em queden només
dos minuts de tartulis
que m'agradaria
preguntar-los
molt breument
macrofesta universitària
a la Tarra Quarena
plaça
ho vam treure
la notícia dimecres
ahir els hi comentava
que teria regidors
a l'Ajuntament
i expressaven
alguns dubtes
la Tarra Quarena
plaça
per una macrofesta universitària
Jordi?
per què no
per què no
clar que sí
és que és un espai públic
que és l'espai de la gent
i carai
si la fem anar
ja estarà bé
que es passen molts dies
tancats
aquell espai
com altres
Carles
jo també
amb les mesures
que convinguin
i que sí
ara ens sobrerà temps
i tot
explica una mica
has demanat
concreció
que sí
que allí s'han invertit
molts diners
i allòs de la ciutat
i que a veure
que els estudiants
no són cafres
evidentment
els professors de la universitat
també ja aniran?
no ho sé
t'han convidat o no?
no perquè em fa vergonya
quan hi ha tanta gent jove
me veuen allà
com el marginado
de la salla
no m'acaba de fer pes
no
Sergi
com ho veus?
oh genial
a la Tarragona
i la plaça
l'hem de destinar
a macro
a macro
a macro que sigui
no hi va haver
una macro
missa
crec
ah sí
del moviment
de joventut
havien d'anar
a la diada
mundial de joventut
amb el més de bosc
amb allò
amb groguet
que estava a Tarragona
plena de gent
amb un o dos groguets
que anaven capellats
també eren joves
també eren joves
que van anar allà
joves cristians
que seguien la visita del papa
doncs eren joves
que escoltaran música
i veuran
ara depèn del que
els hi posin el vot
no ho sé
en fi
acabem amb aquesta preu reflexió
perquè ahir
alguns regidors
també expressaven
algun dubte
sobre la idionitat
de destinar
un recinte
com la Tarragona
a la Tarragona
a la Tarragona
i si ho fas
no dubtes
recorda que la Tarragona
és de la Diputació
no és de l'Ajuntament
l'Ajuntament
en tot cas
ha de posar
la Guàrdia Urbana
i temes de seguretat
en fi
senyors
que acabem la tertúlia
senyors i senyora
Nani Rodríguez
Sergi Casado
Carles Tepero
Jordi Collado
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els ulls
de Tarragona Ràdio
i bon cap de setmana
Fins la propera
Gràcies
Adeu