This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Sintoria de Tertúlia en aquest matí de Tarragona Ràdio,
en aquest matí de dimecres.
Una tertúlia que avui compartim amb Pere Valls,
president de l'empresa municipal de mitjans de comunicació.
Pere, molt bon dia.
Bon dia, Pere.
També ens acompanya l'arquitecte Agustí Pujol.
Agustí, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I esperem un tercer convidat, el doctor Josep Maria Soler Poblet,
president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques aquí a Tarragona,
perquè també ens pugui aportar les seves opinions
al voltant d'algunes notícies que tenim avui a l'actualitat.
La veritat és que l'economia tornarà per diferents motius
a centrar, en fi, les qüestions que abordarem a la tertúlia,
però avui, com a mínim, sembla que tenim una bona notícia
en el marc econòmic i en el marc també urbanístic,
pel que suposa el que ahir la Comissió d'Urbanisme
de l'Ajuntament de Tarragona donés llum verda
al conveni urbanístic que ha de permetre
l'arribada de la multinacional sueca IKEA
amb uns terrenys de Tarragona, al costat de la T11,
just a l'altra banda, d'on hi ha el polígon Les Gavarres.
Per tant, ahir es va donar el primer pas.
Divendres aquest conveni passarà pel plenari municipal.
És un conveni, un document que afecta les tres parts,
que són l'Ajuntament, la pròpia multinacional sueca
i els propietaris dels terrenys, i entre d'altres coses inclou
que IKEA pagarà més de 15 milions d'euros
per disposar dels drets comercials d'uns terrenys
que ocupen una superfície de 45.000 metres quadrats.
Estem parlant del Pla Parcial 10,
que, insistim, és el que hi ha a l'altre cantó de Les Gavarres.
Sembla, per tant, Pere, Agustí, que estaríem davant,
home, enmig de la crisi, d'una notícia esperançadora.
Ja fa uns mesos ja es va dir sobre aquest tema
que s'haurien de parlar poc i treballar,
i sembla que aquesta vegada s'ha fet així
i que estem a un pas ja, això s'ha d'assignar encara, suposo,
però vaja, quan l'Ajuntament fa aquest pas
és perquè ja tots s'han posat d'acord,
això els arquitectes hi enteneu més,
però vull dir, és una mica els passos previs
que comencin a construir, quan toqui,
perquè això és per més per l'any 2015,
ja està bé que també som-hi les coses
que cada empresa fa les seves previsions.
És veritat que això, al cap d'all, és un negoci,
però és un negoci important,
i en tot això que tu ets dóna capitalitat,
centralitat comercial,
és a dir, és un tipus de botigues
que només n'hi ha a Barcelona, per entendre'ns,
i que ara la tindrem aquí,
i la tindrem situada en un lloc molt comercial
per aquest tipus d'empreses,
que és el davant de les Gavarres,
davant d'allí del carrer Furn,
tot això del house,
és a dir, totes aquestes empreses volen anar juntes,
perquè és tot un tipus de clientela,
diguem-ho així,
que va amb aquestes coses,
i que a més a més estan situats
en un lloc cèntric de tot el territori,
i clar, la gràcia és que estigui al teu terme municipal
per totes les avantatges econòmiques que això porta.
És a dir, la gent,
si ho posen en un altre lloc,
qui hi hagi d'any n'hi ha igual,
però si ho tens aquí,
a més a més l'Ajuntament i la ciutat
se'n beneficia econòmicament.
Home, jo crec que és un equipament comercial
que marca diferències.
Amb el que dius tu,
jo penso que el símil més clar i més recient
ha sigut el cort ingrés de Tarragona.
Seria una mena de segon cort inglès,
en aquest sentit.
Evidentment, el que passa és que el cort inglès,
diguem-ne, és potser...
Més urbà.
Exacte, defineix més un equipament de ciutat,
aquest és més de territori,
però en qualsevol cas,
Ikea és un tipus d'establiment,
un tipus de negoci que, com dic,
marca diferències pel fet que no està a tot arreu,
sinó que, lògicament,
s'implanta en llocs on,
per una banda,
l'empresa considera convenients i oportuns,
i, per altra, on hi ha realment un nucli de població
que permet que aquest establiment creixi.
Jo volia...
Evidentment, la notícia és molt important,
una gran notícia,
no només per Tarragona,
crec que aquí hem de parlar d'un àmbit una mica més ampli,
però bé, estem parlant de Tarragona
i, per tant, és bo per Tarragona
perquè, finalment, sembla que aquest conveni...
M'agradarà veure el contingut,
perquè, clar, un conveni urbanístic
tampoc garanteix res.
El que sí que fa és desbloquejar una situació
on la implantació d'IQEA s'estava complicant.
Per què s'estava complicant, home?
Perquè la negociació entre l'empresa i els propietaris
deixava l'Ajuntament una mica
en una posició de poca força.
És que, clar, al final és un negoci
que fan els que compren amb els que venen, no?
Sí, però...
Sí, el que passa és que no sé
si aquí hi ha una compra-venta.
Sembla que no,
perquè els propietaris no perdren la titularitat.
Exacte.
Per tant, és un lloguer.
Per això dic un lloguer a veure el conveni.
Bé, o no.
L'Ajuntament també és propietari.
Potser és la seva propietat la que està posant-se ara
en aquest conveni.
En tot cas, si acaba bé, com sembla,
aquí vol dir que s'ha fet una feina...
Un conveni, evidentment, no garanteix res,
però crec que és l'eina que feia falta
perquè l'Ajuntament pugui agafar una mica
la direcció d'aquesta gestió,
cosa que no podia.
Perquè hi havia com una certa resistència,
és el que s'havia dit,
el propi alcalde ho havia dit,
alguns propietaris no volien.
Un propietari, clar, si no vol vendre,
o posa un preu,
que és impossible de vendre,
llavors és una operació que pot no arribar...
a bon termini.
Crec que el que ha fet ara l'Ajuntament,
com tu vens dir,
treballant amb més silenci,
sense menys soroll i tal,
que és el que s'ha de fer,
doncs, bé,
crear aquesta eina urbanística,
aquest conveni,
on permetrà que l'Ajuntament
porti la direcció de l'operació, diguem-ne.
I per mi té una altra...
No, no, era simplement que llavors vull creure
que és això,
que l'Ajuntament juga amb el seu sol,
perquè això, o sigui, jo crec que
IKEA s'implantarà amb aquest tros de terreny
propietat de l'Ajuntament,
que llavors ja no sé si ho vendrà
o farà un dret d'ús de superfície,
perquè clar,
aquests 15,7 milions...
Quant diners, eh?
Sí, però clar,
com a drets comercials,
això a mi no...
Vamós, no...
M'ha faltat alguna cosa, però...
Clar, hem de conèixer una mica la lletra petita.
Sí, però que és igual,
tampoc ara és el moment d'entrada.
Ahir el tinent d'alcalde de territori
sí que deia que, clar,
amb les condicions
que s'han creat al voltant del conveni,
creu que pot haver-hi una entesa total
amb els propietaris,
però també diu una cosa,
que si hi hagués algun desacord
amb algun dels propietaris,
això ja es garanteixen fórmules
perquè tiri endavant el projecte.
Perquè el sistema d'actuació,
m'imagino que serà el de cooperació,
no el de compensació.
El sistema de cooperació permet a l'Ajuntament
ser el que marca les pautes.
I en tot cas, doncs,
d'alguna manera,
si hi ha un propietari
que, evidentment,
no es posa en línia,
doncs, bueno,
es quedarà...
No esclós,
no perdrà la titularitat,
però quedarà esclós
d'aquest procés d'implantació.
No, crec que és, ja dic,
és molt bona notícia,
i més amb els temps que corren,
necessitem notícies d'aquest tipus,
i que tant de bo,
doncs, sigui com diu,
en el final,
la notícia,
que el 2015 tindrem ja...
També es trenca...
Es trenca, no,
l'hi veies la segona vegada,
que aquests projectes,
que a vegades es parla de Tarragona,
que si es fan,
que si no es faran,
que a vegades s'expliquen ja
com si t'hessin fets
i encara no hi ha res.
Jo crec que aquest Pere
és un dels problemes principals.
Llavors, ara, en aquest cas,
doncs, no és així.
Vull dir,
s'ha de fer les coses
perquè donin un fruit
i va donant fruit.
Vull dir,
amb una velocitat
que deu ser la que pot anar
i no la que potser
alguns deien o volien o no sé què.
A vegades fem de corolls.
Sí, exacte.
I això, doncs,
és allò de callar,
treballar
i quan està fet,
ensenyar-ho.
I això reforça molt,
perdonin,
la capitalitat,
per obrir un altre aspecte
a la capitalitat comercial,
que ja es va parlar molt
quan al Corte Inglés,
perquè, clar,
ara tindrem,
o ens imaginem d'aquí quatre anys
quan l'IQEA estigui instal·lat,
tindrem al voltant de la T11,
aquesta carretera
que ara està plena
de rotondes,
obres,
carrils tallats i tal,
però, clar,
tindrem una macroàrea comercial
com qualsevol altra
macroàrea comercial
de l'àrea de Barcelona.
Sí, sí.
La T11,
des de les Gavarres
fins aquí baix,
allò serà un carrer,
amb voreres,
amb arbres
i amb bancs pels veïns.
de les Gavarres
fins a l'aeroport
serà l'autovia
i de l'aeroport
per amunt
també serà...
Però col·locar ja
Ikea
reforça...
Ikea vol anar
a un lloc
on passen
totes les carreteres.
Molt ben comunicat, clar.
És a dir,
la de València-Barcelona
està allà al costat,
que és l'A7,
la de Tarragona-Reus
és aquesta
i el darrere,
per venir de Solou,
per entendre's,
que és al mig
del rovell de l'ou,
jo em penso
que el lloc és l'ideal.
Qualsevol empresa
d'aquestes,
home, les Gavarres
no està allà per casualitat.
El Carrefour,
que fa molts anys,
ja s'hi va posar.
És a dir,
no venen aquí,
no es volen posar
en un altre lloc,
es volen posar aquí,
com és lògic,
i a més a més
els terrenys del voltant
ja tenen aquest...
donen aquest joc
perquè s'hi puguin posar,
no?
Llavors,
jo penso que aquí és lògic
que vingui...
I espera't,
que jo no sé si encara
hi ha més coses,
perquè aquest tipus d'empresa
una crida a l'altra.
I això ja ho hem vist
i a més a més
cal que vegi
de les Gavarres
que hi has de...
Ja ha anat creixent.
Vas allí,
hi ha de tot,
no?
Tampoc està malament
que hi haguessin
dos o tres nuclis comercials.
I aquest tipus d'empreses
no es poden posar
al mig de la Rambla,
perquè hauries de buidar
tota la Rambla,
perquè són espais molt grans,
és clar.
Bé,
no,
jo penso que,
bueno,
en quant a la situació,
evidentment és un ús estratègic,
és un ús de circulació
on,
bueno,
ja ho era
quan estava
a la proximitat
de la sortida
de l'autopista,
no?
Ara, a més a més,
tenim autovia
i a més a més tenim...
Però pensa que estàs
a mitja hora de falset,
per tu.
Sí,
per això,
però és que jo crec
que la gent de falset
anava,
quan anava a Ikea,
anava a Barcelona,
perquè no tenia més remei,
abans a Badalona,
és a dir,
tenia de travessar,
ara no a l'Estatament,
però ara vinen aquí.
O sigui,
exacte,
això és,
m'imagino que això
és elemental
per l'empresa
que estudia
les ubicacions
dels seus centres,
no?
Jo crec que,
de car el que dèiem,
home,
evidentment completaríem
un centre comercial
de primer nivell.
Quan jo he dit
que marcava diferències,
bueno,
això és de primera divisió,
quan tinguem
el que tenim ara,
fins i tot
amb equipaments d'oci,
com són els cines
i restaurants
i totes les activitats.
Jo crec que és de Champions,
tot això,
ho he dit.
Bueno,
home...
No,
ho dic perquè...
Diguem...
És igual,
jo ara crec que entre Champions
i primera divisió,
no,
està bé el símil,
jo em conformo
amb primera divisió
perquè clar,
un Champions ja teníem
d'anar als típics
molts americans
on realment
estan oberts
24 hores al dia,
amb el qual,
doncs ja no tens...
Bé,
que potser arribarà això,
eh?
Bueno,
és possible
perquè la tendència
és cap allà,
però bé,
en fi,
no,
simplement és com a model
o com a referència.
Dit això,
home,
està bé que es concentra...
No,
està bé.
Es concentrarà
una activitat comercial
tan potent
que espero
que els accessos
i la mobilitat
als dies punta,
que, bueno,
doncs estigui resolta,
perquè clar,
no pensem que ara
amb tot aquest
escalèstric
de la T11
es solucionarà tot,
no?
Vull dir,
tornarem a tindre
una afluència de gent
en moments punta
que suposo que col·lapsarà.
De fet,
en algunes àrees comercials
al voltant de Barcelona
això ja passa
en dies punta
de comerç,
no?
I per tant aquí,
home,
clar,
se suposa que el 2015
haurem acabat les obres
de la T11.
No falten
tantes coses ja.
De totes formes,
abans quan deia,
Pere,
el tema
que jo passa
a ser quasi
un vial urbà.
Amb el temps,
eh?
Sí,
no sé ben bé
com està definit.
Jo voldria posar
una referència
que tots hem anat,
potser,
si passeu per allà,
jo últimament
per entrar o sortir
a Barcelona
l'utilitzo bastant,
la gran via
d'Hospitalet.
Aquella transformació
d'aquell eix
que abans era
l'entrada
de l'aeroport,
l'aeroport de Barcelona
entraves per la gran via.
Però clar,
dius,
ostres,
com ha canviat això?
Gràcies,
evidentment,
a unes gestions magnífiques
de l'Ajuntament d'Hospitalet
o de qui sigui,
però crec que això
són referències
que hem d'una mica
agafar.
Jo voldria
que aquesta T11
pogués ser això,
però clar,
llavors han de fer
unes zones
on soterres els cotxes
perquè els peatons
puguin bellugar per sobre.
I no sé si ho veurem,
però al cap de vall
de la T11
hi ha d'anar a l'estació.
No sé si ho veurem,
això.
A mig termini sí,
exacte.
Crec que és un projecte
dels que realment
es tindria d'apostar
i fort.
No,
deia això perquè
aquests eixos
d'accés a la ciutat,
l'Avinguda de Roma
tindria de ser un altre,
o sigui,
des de pràcticament
la Canonja,
però bueno,
per lo menys
des de Bonavista
cap aquí,
tindria de ser
un altre eix així.
Un altre eix
de sector terciari
on trobessis
grans...
Home,
ja s'ha posat
alguna gran...
Sí,
ja s'ha posat
de la T11.
Deia això perquè
llavors descentraríem,
ja no tindríem
només aquest centre comercial
ubicat a la zona
aquesta de la T11,
sinó que tindríem
un altre potser
a l'ullar
de l'entrada
de València.
De l'Iquea Futur
a la cràtica
de València Vella,
que hi ha
un quilòmetre,
és la ramba
de Camp Clar.
Sí,
però imagina't
un eix com aquest
o dos eixos importants
que és a Tarragona.
Que canviaria
tota aquella zona
que...
Jo crec que seria...
però encara falten
els carrers ben fets,
no?
Seria el famós
cosit dels barris,
el cosit definitiu
seria aquest.
Estem intentant
fer carrils bici.
Que es pugui anar a peu,
diguem-li,
fins a bona vista,
ara s'hi pot anar ja,
però que no te'n donis
compte que és quan tu
que passeges pels carrers,
això pot tardar,
però aquestes coses
són els que lliguen.
Bueno,
el que parla és que clar,
mentrestant,
doncs es fan carrils bicis,
es fan actuacions puntuals
per intentar,
doncs,
incorporar els barris
a la ciutat,
això és difícil
perquè la geografia
és la que és.
Ara,
el dia que tinguem
aquests dos eixos
realment equipats
i complerts,
llavors sí que podrem
parlar d'una macrociutat
o d'una ciutat
que realment
ha incorporat
els barris perifèrics.
És una bona notícia,
jo ho deia al principi
de la tertúlia,
perquè mig de tantes notícies
negatives i de crisi,
doncs home,
ja està bé que sembla
que es confirmi
aquesta inversió d'IKEA
en els propers anys
a Tarragona.
Això passa avall
per la Comissió d'Urbanisme
i acabarà de passar
i segurament que coneixerem
molts més detalls
del conveni d'IKEA
en el plenari
del proper divendres.
I això també ha passat
en un moment
en què ha aparegut,
encara que fos
com una mena
de castell de focs artificials,
algunes informacions
de política municipal
relacionades
amb converses
més o menys oficials,
més o menys oficioses
sobre possibles
pactes de govern.
Recordem que tot el tema
d'IKEA
compta amb el suport
de les formacions
polítiques majoritàries.
Ahir es va demostrar
a la Comissió d'Urbanisme
i es tornarà a demostrar
al plenari municipal,
però insisteixo
que això ha coincidit
aquest inici de setmana
amb algunes informacions
periodístiques
que parlàvem
de possibles acords
per formar
un govern estable.
Recordem que el govern
del PSC
està en minoria
o en majoria relativa,
però en general
els partits polítics
han vingut a dir
que s'estan fent
converses,
que es mantenen
sempre converses
per anar a pactar
en tots els temes
i que de moment
de pacte de govern
sembla que no n'hi ha.
Abans de res més,
saludo
al doctor Soler Poblet
que arriba ofegat.
Doctor, bon dia.
Bon dia.
I més que res,
vostè tranquil,
respiri una mica,
vagi pensant la resposta
i mentrestant...
Posiciona.
I mentrestant
li pregunto
a l'Agustí i al Pere
creuen necessari
un pacte de govern
a l'Ajuntament
per donar més estabilitat?
Creuen que és millor
la situació actual
en què el govern
es veu d'alguna manera
obligat a anar a pactar
punt per punt
totes les qüestions
importants
de la ciutat de Tarragona?
Què et sembla, Agustí?
Home, a veure,
jo qualsevol pacte
o acord
entre partits
pel bé de la ciutat,
doncs benvingut,
vull dir que això
en principi...
El que no sé
és si un pacte estable,
lògicament,
estable vol dir
permanent en el temps
durant la present legislatura,
no sé si és
el més convenient.
Això és un aspecte polític
que lògicament
cal valorar.
El que jo sí crec
és que els punts
importants
de la ciutat
sí que requereixen
aquests pactes previs,
que és el que sembla
que no s'ha sapigut
o que puntualment
s'ha donat
però tampoc
d'una manera clara,
vull dir,
amb el tema dels pressupostos
o ara no sé
amb quin altre...
L'altre dia,
el dilluns,
es van aprovar
totes aquelles...
demanar el crèdit
de 20 milions d'euros
per pagar els proveïdors
i aquí va haver-hi
el suport de Convergència
i Uniól,
també.
O sigui,
a veure,
l'ideal,
que a la vegada
és utòpic,
el pacte
entre els tres partits
no majoritaris
no els tres importants
o entre els quatre,
és igual,
ja poso Esquerra també
encara que només tingui...
Iniciativa.
Ei, perdó,
Esquerra.
Iniciativa
perquè són els partits
que conformen
el cartapassi municipal.
Però,
clar,
això és impossible,
ja sé que és impossible
posar-se d'acord amb tot,
però per mi
el joc polític
era una mica això,
no?
De dir,
bueno,
jo proposo una cosa
però potser no la puc portar a terme
si prèviament
no hi ha arribat
amb un acord
amb els altres.
Jo crec
que amb aquests
grans temes de ciutat,
evidentment
doncs
qualsevol pacte
puntual
o estable
benvingut
i ja dic
i sobretot
sempre
l'interès de la ciutat
per sobre dels interessos
de partit.
Pere,
jo pel que sé
és el que deies tu,
vull dir,
converses
n'hi ha
no amb aquesta legislatura
i amb la d'abans
perquè
també depèn molt
del tarannà
de les persones
és molt més fàcil
parlar
que amb unes altres,
això també influeix.
A mi em va fer l'efecte
tot això,
jo dic de debò,
que és que ara
amb el mes d'agost
que no hi ha notícies
i que surten aquestes coses,
això a l'estiu passa,
que si hi ha canvis
en un govern,
jo en deien serpientes de verano,
vull dir que una mica
en aquest sentit.
Pels temes importants,
evidentment que hi ha d'haver
acords,
hi hagi
majories absolutes
o no n'hi hagi,
vull dir,
això,
jo em penso,
i més amb els temps
que corren,
això està clar.
Ara bé,
els pactes
si arriben,
que jo en aquest moment
no el veig,
ha de ser un pacte clar,
però ha de ser un pacte
que la gent
en pugui entendre,
també,
si arribés a això.
Però jo també,
pel que jo sé,
vull dir,
no hi ha res més
que converses
com hi ha converses habituals
de l'alcalde,
que per cert
tampoc està patint
més del compte,
diguem-ho així,
vull dir,
que no li haguessin aprovat
els pressupostos
o no sé què,
vull dir,
això s'ha anat aprovant,
els temes importants
van sortint,
vol dir que
la mà esquerra
de la gent funciona
i de tothom funciona,
perquè això
no només és mèrit d'uns,
és mèrit de tots,
de tots els que si,
diguem-ne,
volen tenir aquesta intenció,
és veritat
que ara això surt
el moment que
Convergència Democràtica
canvia,
diguem-ne,
el seu comitè local,
que jo penso que és un...
canvia perquè toca,
vull dir,
i llavors és possible
que hi hagi un senyari diferent,
però fins ara
jo no tinc cap notícia
més enllà de tot això
i benvinguts siguin
les ganes de fer coses junts,
vull dir,
mani qui mani,
perquè això que parlava abans
de l'IQE
o coses que puguin venir,
com més complicitats
hi hagi
amb el plenari municipal,
tot serà molt més fàcil,
això està clar.
Doctor,
ja està, no?,
a punt?
Sí, sí,
hi havia una certa maledicció
que semblava
que no podia arribar.
Què li ha passat?
T'ha tingut algun problema professional?
Ah, problema professional,
sí, sí.
No era de trànsit?
No, no, no,
problemes professionals.
Bueno,
a veure,
a l'inici
d'aquesta legislatura política
i abans
que es prengués posació
a l'equip de govern nou,
a la discussió
de si s'havia de fer un pacte o no,
ja existia.
Hi va haver converses,
hi va haver apropaments,
hi va haver,
doncs,
èpoques
o dies
en què semblava
que tot anava molt bé,
dies que anava fatal,
i finalment
es va quedar-ho allà on estava,
es van quedar els grups municipals
de lluntera
en cada un,
i no es va fer el pacte de govern.
Un.
dos,
home,
a mi m'agradaria
que es fos un pacte permanent,
és a dir,
jo sempre he entès
que en un ajuntament
els partits
no haurien de comptar,
gens ni mica,
hauria de comptar
un sol partit,
que és la ciutat,
i s'haurien de preocupar
tots de fer l'esforç
perquè la ciutat
vagi el millor possible
i més en moments
com els que ens caiguen
amb el que està passant,
no?
Per tant,
això hauria de ser així,
i hauria de ser així,
o bé democràticament,
que vol dir
haver signat
un acord de govern
de tots els partits,
o no,
o simplement
un pacte de facto
i n'ha fet.
De fet,
en el fons,
jo crec que
durant tot aquest temps
s'ha fet això,
una mica de pacte de facto
i es van fent coses
perquè tot el que ha estat
important per la ciutat
s'ha provat.
Ara,
amb el tema d'IQE,
per cert,
vull fer la connotació
que ahir
TV3
va consagrar
i que s'instal·la a Tarragona
i ho va anunciar
ahir en el Telenotícies
de migdia.
Per tant,
crec que és una notícia
que és important
perquè ara
ja no són somnis.
Què vol dir?
Que és notícia
perquè s'haurà TV3?
No,
perquè és més important
el TV3
que el conveni urbanístic.
El que vull dir
és que
fins ara
estàvem sortint
notícies
permanentment
que si
i si no
i si anàvem
a un altre lloc
o venia cap aquí,
ahir d'alguna forma
per tot Catalunya
va quedar sacralitzat
que ve aquí.
per tant,
això és una notícia
que també és bona
per nosaltres,
encara que sigui
un termini una mica llarg,
però bueno,
és important.
Tercera
i últim,
la meva opinió personal
és que tal com estan
les coses
el millor que es pot fer
és fer pactes
puntuals
i anar fent
acords
que com ara
o com fins ara
han funcionat bé
sobretot
pel que són
coses importants
per la ciutat.
L'ideal,
l'ideal,
com dic,
és aquest,
és el de que
tots siguin
tarragonisme
i prou
i que sigui
l'únic partit polític
imperi
però és evident
que aquesta no és
la situació
en la que viu
el nostre país
que decidim
fer càmeres
de tot allò
que tenim
en un munt de càmeres.
Entenc dos
de les seves paraules
que consideren
que un any
després de les eleccions
perquè recordem
que ara farà
un any
de les eleccions
en fi,
la situació
s'ha conduït
prou bé
i que tampoc
cal
especular
sobre possibles
pactes
PSC-PP
PSC-Convergència
i Unió
Tal com està
el panorama
el que toca
és fer pactes
puntuals
de coses
importants
perquè si no
farem pactes
i a lo millor
Antinaturals
Antinaturals
i per coses
i per coses
i per qüestions banals
que pot ser
jo crec que tot pacte
entre tres partits
que tenen
ideologies diferents
són antinaturals
i veus coses raras
el que passa
que pactar
vol dir
que un deix
una part
del que
renuncia
renuncia una mica
és com un matrimoni
un acord és això
l'acord
és que un volia 10
l'altre en volia 8
i al final
potser és amb 9
per diàl·lo
això ha funcionat
sempre així
això és la vida
però jo per això
també estic d'acord
amb Josep Maria
en quant a que
potser és millor
els pactes puntuals
fins ara
a veure
jo crec que com a
política de govern
no
lògicament
el govern
voldria tindre
primer majoria
pròpia
sense tindre
de comptar amb ningú
cosa que a vegades
no sempre és bo
encara que sigui
molt còmodo
pel qui mana
però això si passa
és perquè la gent
ha votat
sí
no no no
però tot i així
les majories
absolutes són dolentes
exacte
voti o no voti
és tot lo legítim
que vulguis
però no és bo
i antidemocràtica
no és bo
això és molt fort
si la gent
si la gent vota
el que vota
per alguna raó
no els hi poden dir
antidemocràt
no és legítim
jo no he dit
que la gent
sigui antidemocràtica
el resultat definitiu
és el que és poc democràtic
perquè
tens majoria
pots fer el que vulguis
diguem-li
no
no diguem
de totes
i s'està veient
tornant als pactes puntuals
tornant al tema
del pacte
jo el que sí demanaria
és que quan hi hagi un pacte
evidentment
sigui com tu deies
els interessos de la ciutat
per sobre de tot
quan això és el que
crec que genera dubtes
o sigui
almenys a mi em dóna
la sensació
que doncs hi ha ara
el que va sortir
sí
ahir
no d'hitllors
a principi de setmana
que ho publicaven
el diari de Tarragona
i el diari més
el d'Alejandro Fernández
clar
és que aquí hi ha un interès
personal
d'Alejandro Fernández
a tu el que no t'agrada
és que es parli
quan es parla de pactes
que es parli de cadires
per exemple
o d'interços privats
o polítics
això de demanar
un any l'alcaldia
per exemple
que és el que apareixi
en algunes eleccions
ara veus que darrere del pacte
hi ha un interès
que no és de ciutat
sinó que és personal. Si és que és així
en tema, jo no vull entrar perquè tampoc
conec a fons si realment s'ha produït, perquè després
també t'ho han desmentit, o sigui que això a vegades
aquesta rumorologia o aquesta notícia
com la d'ahir va sentir
el doctor,
el de TV3,
segons qui ho diu, realment genera més
tranquil·litat,
més confiança.
Bé, dic això perquè els pactes han de ser
per mi...
clars i transparents
i hi ha interessos de ciutat
per sobretot. Ahir era 15M,
ho hem vingut recordant aquests dies,
mobilitzacions als indignats.
És que portem unes setmanes que avui, per exemple,
Ikea és com un parèntesi
o un oasi en les bones notícies,
però clar, portem unes quantes setmanes
o uns quants dies amb les mobilitzacions
als indignats. Ahir el president Mas anunciant
la tercera onada de retallada
sense concretar números, però ja
dient una mica cap on van les coses.
El govern espanyol, en fi, anunciant
en sanitat,
en educació, en universitat,
tota una sèrie de mesures
perquè s'han d'estalviar
10.000 milions d'euros
suplementaris als que ja s'incloïen
els pressupostos de l'Estat.
Tenim el tema bànquia,
amb tota la indignació que això provoca,
crec jo, entre els ciutadans
amb els bancs.
En fi, una reflexió sobre
el moment econòmic.
Jo amb això, de debò, que hi ha coses
que no és que estiguis indignat,
perquè això de l'indignat
ara sembla que m'ho puguin dir alguns.
la indignació
ja no és
de si un govern
ho fa bé o malament, només,
sinó que
sembla
que a més a més
és el culpable
que un altre no ho hagi fet bé.
És a dir,
m'explicaré,
vostè és el director d'aquesta ràdio,
vostè ha de fer bé la seva feina.
No hi ha d'haver,
o sigui,
no hi ha d'haver un vigilant.
El vigilant hi pot ser,
vostè ha de fer bé la feina.
I això,
amb la feina de tothom.
I aquí,
els que han fet malament les coses,
que són el sector aquest,
els bancs,
que ara hi ha més pisos que persones,
quasi bé,
en aquest país,
resulta que no només
són els culpables,
sinó que quan els fan fora,
els indemnissen de tal manera
que al final,
jo vaig llegir un dia un que feia un xiste,
jo em posaré un banc
i així després m'indemnitzaran.
Passa això, no?
És a dir,
aquí s'ha deixat fer això.
S'han fet unes coses així
i és evident
que si hi havia algú
que havia de vigilar,
no ho veiem,
que és el Banc d'Espanya,
però per això està,
si no,
com qualsevol qui sigui,
aquest senyor,
el Fernández de Dona,
que ha donat lliçons
de com surt sempre
i sembla que sigui un,
perdó,
un senyor que fa un sermó
i et diu el que no està bé,
que vostè no ho fa bé
i ell,
què ha fet?
Però clar,
el que ho ha fet malament
no és ell primer,
és el senyor dels bancs
i les caixes de València,
el senyor de la caixa de Madrid,
tota aquesta gent
que és el boing gros.
Els altres bancs
també en deuen tenir,
o els de la caixa de Tarragona,
que ningú en parla,
però aquests
se n'han anat a casa
amb les butxaques plenes
i ningú se n'en recorda d'ells.
Ningú se n'en recorda.
En canvi,
la gent que té els diners allí,
gent amb les participacions aquestes
que eren una mena,
suposo,
participacions,
que era més o menys
una mena d'accionistes,
o no,
però una cosa així,
que molts hi eren
perquè els hi havien dit
el de tota la vida,
posa-ho aquí,
que ho tindràs bé,
i les gent s'ho creien,
aquí són fora,
no els hi ha passat res,
ningú demana responsabilitats
de res.
Ara,
tu no deixis de pagar
un rebut de l'aigua,
o de la llum,
o del gas,
ja és què et passa,
no?,
aquesta,
i clar,
i després,
si a més a més hi afegeixes
que això val 10.000 milions,
i casualment són els 10.000 milions
que arreglen dels serveis bàsics,
home,
evidentment,
qualsevol que llegeixi això,
sigui d'on sigui,
ha de ser tan indignat,
o enfadat,
o jo què sé,
perquè és lògic,
què hem de fer,
jo no sé què hem de fer,
perquè la meva,
jo particularment no sé,
però és veritat,
és a dir,
es rebaixen sous,
es pugen impostos,
es congelen els sous
de molta gent
que està treballant,
resulta que es puja tot,
la gasolina,
es puja el llum,
tot es puja,
es puja l'IRPF,
vol dir que cada mes
tots tenim menys diners
a la butxaca d'entrada.
Es pujarà l'IVA,
clar,
llavors,
que això s'ha de fer així,
home,
jo crec que
en alguns llocs
ja s'ha vist
que la gent
no està tan d'acord
que això s'hagi de fer,
només això.
Doctor,
només això.
A la consulta
li arriben indignats?
A part de malalts,
jo crec que tenim
malalts indignats.
Tenim més patologies
perquè la gent
està torturada,
és una realitat aquesta.
Jo crec que
el problema
que hi ha de fons
existeix,
el que acabes de dir tu,
estic absolutament
d'acord
amb el que dius
i és
surrealista
i desmotivador
en el sentit
de creure en el país
i de creure en res,
perquè et dones compte
que qui ho fa
més malament
resulta que és
el que està més privilegiat
i més ben remunerat
i totes aquestes coses
fan molt de mal.
Jo el que sí
també penso
és una qüestió
que a mi m'ha preocupat
des del primer dia.
Jo només sento,
és a dir,
tot el que sento
és que anem molt malament,
que això va
cada vegada més baixar
davall
i que cada vegada
hem de fer més retallades.
i el que és
una paraula
que doni esperança
que això
algun dia s'arreglarà
no l'he sentit mai
encara,
mai.
I que només
fent retallades
això no s'arreglarà
està més clar que l'aigua,
és a dir,
com més retallem
més malament anirem.
Això és una cosa
que és segura.
Si no hi ha
algun tipus
d'inversió
en el propi país
i en la pròpia nació
i intentem
que això remunti
i que hi hagi
sobretot
el que és
la vida interior
d'un país,
el comerç intern,
el consum.
Si no aixequem això,
aquest país
no pot aixecar
de cap de les maneres
i acabarem
com a Gràcia
o pitjor.
I a més és curiós
que recordant
aquella data
que ara fa un any
del moviment
dels indindats
estem pitjor
avui que fa un any.
Recordo
que el president
del banc europeu
quan va estar aquí
ara fa molts dies
li va dir al senyor
Rajoy
que escolta,
només fent retallades
ja estan bé
però vostè ha d'invertir
també en el país
perquè si no invertim
en el país
se li modirà.
dona la sensació
que cada dia
que s'anuncien
noves retallades
des del govern espanyol
o des del govern català
dona la sensació
que no n'hi haurà prou
i que serà insuficient.
Noves mesures
s'han de prendre.
A veure,
jo volia
fer un comentari
primer sobre el tema
indignats
ja que ahir va ser
el 15M
el 15M
l'aniversari
diguem
d'aquest moviment
jo crec que és un moviment
popular
que no té
no dic un final feliç
sinó que no es veu
la part
pràctica
positiva
o sigui
jo crec que és un moviment
de queixa
evidentment popular
i en fi
fet amb menys
a vegades
acaba amb actes violents
que evidentment
sempre són
en fi
no desitjables
exacte
bueno sí
anava a dir
és igual
vull dir
que no tindria
que desacrediten més
el moviment
exacte
això passa
amb tots els actes
no només amb aquest
totes les celebracions
sempre hi ha
exacte
aquests quatre
que acaben
aprofitant
la vinentesa
no vinc a dir
que
bueno
perquè és un moviment
popular
però
que no li veig
la part pràctica
que és dir
d'on estan les solucions
no només
queixant-te
s'arreglen les coses
això és el que vinc a dir
i és molt difícil
que un moviment popular
que evidentment
falta
l'estructura
jeràrquica
de qui dirigeix
de qui està
moviment assembleari
és molt difícil
que es pugui articular
si no pots muntar
una assemblea
a la plaça La Font
i allà per aquí
i discutir
com hem de discutir
sí per això
exacte
crec que és un moviment
simplement de queixa
però que no porta en lloc
i per tant
no és la solució
tema econòmic
evidentment que
els responsables
financers
de tot aquest
tinglado
i quan dic tinglado
parlo des de la macroeconomia
a la microeconomia
i ara estem pensant
que això dels crèdits
a nivell
de favorir el consum
de poder fer
la llar d'infants
que penso he sentit abans
que no es pot fer
perquè falta crèdit
aquestes són les que
s'han de desbloquejar
en primer lloc
és que perdona Agustí
ja que ho dius
és que una de les notíces
que estàvem explicant
perquè ahir ens ho va dir
el regidor d'ensenyament
és que les tres llars d'infants
adjudicades per l'Ajuntament
no es poden fer
perquè les empreses
que han tingut
no els han donat els diners
el crèdit
per fer-les
per mi això
en aquest moment
és microeconomia
la macro és
la famosa
però aquesta micro
després que van omplir
els pintors
els que venen a les cadires
els que venen a les taules
i per tant
tot està parat
sí exacte
però el primer
que s'ha de desbloquejar
és això
perquè jo crec
que un crèdit
per poder construir
un allar d'infants
ostres
estem parlant
de molt poqueta cosa
però tal com està la banca
el sistema de finances
sembla impossible
que s'obri l'aixeta
però a veure
per segons què sí
que hi ha diners
però s'estan injectant
milers de milions
a la banca
i a bànquia
i en canvi
s'ha de dir
que a canvi
que es faci això
per segons què sí que hi ha diners
perquè per fer l'avi cap a Galícia
n'hi haurà de diners
no
perdona
és una exageració
tot això que estem dient
per segons què sí que hi ha diners
només diu
i és ofensiu
per segons què sí que hi ha diners
jo no dic que no hi hagi d'arribar allà
el tren aquest
jo m'agradaré prou
dir que no se'l mereixen la gent
però clar
però això ens portaria el debat
sobre les prioritats
en matèria d'infraestructures
aquí són les prioritats
de qui governa
que fa una cosa
o en fa una altra
i després hi ha el tema
banca
de la falta de crèdit
però jo per mi
exacte
però tots els experts diuen
que no s'obrirà l'aixeta
crec que hi ha dimensions
del problema econòmic
i quan parlem
hi ha coses
la macroeconomia
a mi se m'escapa
evidentment
estem parlant
d'una economia
a nivell mundial
o a nivell europeu
però clar
quan parlem d'aquesta
més petita
més local
dius
home aquesta sí que es tindria
de fer el primer pas
els responsables
financers
qui té la paia pel mànec
les entitats financeres
i ells no obren l'aixeta
no?
perquè les lleis
i les situacions
sembla que sigui tan dolenta
perquè les lleis
dels últims anys
han anat
que els estats
tinguin menys força
i el mercat governi
i això és un error
i dona la sensació
que els polítics
estan en mans
també de
quan algú ho va dir
ens van fer callar
perquè era antic
això
i ara s'ha donat
la circumstància
que el que no pot ser
és que els governs
perdin els controls
que tenien
de determinades coses
perquè no és així
però com que des dels anys 80
que això ha anat així
i semblava que si no feies això
doncs eres anticuat
o eres no sé què
ara s'ha donat la circumstància
que en èpoques de crisi
els governs
no tenen els instruments
que tenien d'avant
acabem
hem acabat parlant de la crisi
és que d'una o altra manera
hem de parlar de la banca
del sistema financer
de la indignació
segurament de molta gent
que s'expressa al carrer
alguns ho expressen al carrer
i altres no
en fi
hem acabat parlant d'això
en una tertúlia
que hem obert
com a mínim
amb la bona notícia
que sembla que serà
la instal·lació
ara sí
ja definitiva
d'IKEA
a Tarragona
Agustí Pujol
Josep Maria
Soler Poblet
Pere Valls
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els ullens de Tarragona Ràdio
i fins la propera
que vagi bé
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia