Pucu, caca!
L'última mitja hora amb Josep Pardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Pardila.
Edició número 62 de l'última mitja hora.
Bon dia.
Bon dia als xics i a les xiquetes de la premsa.
Molt jovenets i molt jovenetes.
És una enveja per el que estem aquí.
Molt bé, jovenets.
Gràcies per tindrem-nos joves.
Què passa?
Què està passant?
Déu n'hi do, escolta.
Per l'amor de Déu.
Posem-nos... Ah, no, que això no és un programa sèrio, no?
No, no.
Per favor, per favor, eh?
Per favor, no, no.
Què d'aquí és aquest riure?
Bé, és un riure que arriba des d'una altra dimensió.
Bé, edició número 62, Miquel, de l'última mitja hora.
Amb això de fons l'opo.
Hem començat animats ja avui.
Sí, sí.
Com sempre...
Per favor, tinc una gràcia.
Tinc un riure dins el cap.
Com sempre, comencem repassant les vies de comunicació on la gent ens pot enviar les fífies que escolti a la ràdio.
El matí arroba a tarragonaradio.cat, facebook.com barra última mitja hora i twitter.com barra última mitja hora.
Doncs vinga, xics i xiques, comencem.
Xics i xiques, de la premsa.
Endavant, adéu.
La última mitja hora.
Pepe Dila i Miguel Mazzalic.
Pepe Dila.
Doncs sí, comencem i comença tu.
Sí, comença tu.
Comença jo perquè, clar, presentar-se una pifi a un mateix no queda massa bé.
No, no, no.
Per tant, ja la presentem jo.
I és que ara toca una del Miquel.
Feia dies que no sortia el Miquel i és que ja el seu que a vegades això ens passen coses com no pas a un tall de veu a la secció del quick i que sigui totalment una cosa contrària.
I si no, escolteu el que li passava al Miquel.
Tants a revisar els darrers continguts en format àudio que hem venjat a la nostra pàgina web.
O una entrevista amb la responsable de Creu-la, la J de Tarragona, Anna Sabater.
Sobretot incentivar l'esperit innovador en els nostres alumnes.
Que t'ha canviat molt la veu.
S'equivocal.
Òbviament no era Anna Sabater.
Escoltàvem l'Espai i Eines, un extracte de l'Espai i Eines que metem cada dimarts amb el suport de la CEPTA i també ja el teniu disponible online.
Ai, senyor.
Òbviament, si hagués sigut l'Anna Sabater, amb aquella veu.
L'Anna Sabater, és veritat.
Hi ha paraules, Josep, que són difícils de dir.
A mi, per exemple, em costa dir molt generalitat.
Ah, sí?
O prestidigitador.
A mi em costa dir proliferació.
Ah, no, ho he dit bé ara.
Proliferació.
Proliferació és igual.
I difumini?
Què tal ho portes?
Difumini?
Bé, eh?
Empezamos con ese grupo de música amateur, que empezamos ahí haciendo nuestros pinillos.
Sí.
Però que a partir d'ahí se difimun, se difimun.
A veure.
Se difimun, se difimun.
Difumina.
Sí, difumina.
Muchas gracias.
Mucho la historia y algunas veces muchos grupos se pierden en el camino, ¿no?
Sí.
Sí, en el camino se pierden.
Sí, sí.
Se difuminin.
Se difuminin.
Se difuminin.
Se difuminin.
Bé, difuminem això perquè era la setmana passada.
Oh, que bé que ho has dit.
I ara anem amb temes d'aquesta setmana.
És que m'encanta quan lliguem aquestes coses.
Queda boniquet.
Queda boniquet.
Sí, sí, sí.
I nosaltres riem gairebé tota l'última mitja hora.
Bé, en realitat, riem gairebé tot el dia, sempre.
Qui també arriba a l'informatiu del matí és el Ricard Laoz,
perquè algun problema tenies, Ardila.
Per la zona transiten 240 camions a diari.
Aliments bàsics per a una vintena de famílies de ponent.
La Fundació Casal d'Amic distribueix una tona de menjar a les persones
que participen al centre obert de l'entitat.
Els aliments provenen del Fons Social Europeu.
Pere Ferran.
Do presidirà el jurat del concurs a Castells.
Doncs clar, tu tens a fons i agafa el riure.
Sí, sí, sí.
És veritat, és veritat.
I què passa, que avui he de sortir més, jo?
Sí, avui he de sortir més perquè les unitats mòbils de Tarragona Ràdio
doncs sovint donen per molt.
I aquest passat dimarts era?
Sí, dimarts.
Anaves a fer leines des de l'espai Jovequesse,
on es feia el dia de la formació professional.
Hi vam haver algunes perles interessants, eh?
Perles interessants i sobretot l'actitud, eh?
Dels joves m'agrada, m'agrada.
I aquí tenim alguns dels alumnes, que algunes ja les tenim aquí preparades.
Bon dia.
Hola.
Hola.
Això del micròfon sempre hi posa una miqueta, eh?
Escuta, expliqueu-me com es fan això dels pestinyos,
perquè jo encara no ho havia sentit això.
Expliqueu-me com es fa.
Pues se hace la masa y luego se fríe.
I se le echa la nata.
I com es fa aquesta la massa?
Com la feu?
Pues con harina, con nata, con anís.
Que millor que vamos a estar.
Hoy de hoy tenemos capa, metido en el coche, ¿no?
Azúcar.
Leche.
I ja està.
I després, explicaves que després d'això s'ha de fregir,
alguna cosa més?
Pues que lo dejas reposar la masa, a ver si luego pues lo cortas en formas
y lo echas en la salta y en lo fríes.
Us animo a fer-ho a tots.
I aquí esteu tots una miqueta fent una mica cadascuna coseta.
Escuta-me, què apreneu?
Cortar cebolla, sobre todo.
Ole, ole.
A veure, nois, bon dia.
Bon dia.
No sé si veniu a l'Espai Jova QS avui.
Sí.
Feu estudiants d'ESO.
Sí.
I escuteu, què espereu trobar avui, per exemple, en aquest espai?
Què espereu trobar avui en aquest espai?
Hola a tu.
Eh, diversió.
D'aquí ja me'n vaig al servei, que no m'aguanto.
No, no, no tenim res clar.
Bueno, no tenen massa clar, ja ho veieu, estudiants d'ESO.
No, no, clar, al final ja no sabies com sortir-te'n.
Sí, sí, ja no sabia què feia.
Sort que era al final.
Sort, sí.
I ja sabeu que tots som unes estrelles de la ràdio.
Però clar, si ens comparen amb l'actriu Emma Vilarassau...
Estan macos, l'Espai Vilarassau.
Sí, però ens fem molt petits.
Sí.
No et va passar això, Miquel?
I tant.
Escolteu.
Si no falla res, d'aquí a uns instants saludarem Emma Vilarassau.
Com?
Aquesta actriu, aquesta estrella de l'escena catalana...
Comptes parades.
...que tindrem aquest divendres al Metropol.
Abans, però, tenim una altra estrella de la ràdio.
En aquest cas, Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Tanta estrella com Emma Vilarassau, eh?
Aquesta no era la sorpresa que m'havies de fer.
Jo crec que em quedo amb Emma Vilarassau, també, però bé.
Quina vergonya.
Home, segur que ho fa millor que tu.
Segur, segur.
Però tu a l'escenari segur que triomfaries.
Bueno, no ho sé.
En fi, a l'escenari de la ràdio sí que triomfa.
Venim a parlar d'informàtica.
Carai, tu i tus temes.
Jo i mis temes, sí, clar que sí.
Primavera, avui ha arribat la primavera i ja la tenim aquí amb un dia de moment esplendi.
Tot i que una mica fresc, eh?
Pot enganyar aquest sol que fa, però fa una mica de fresca al carrer.
Molt bé, Miquel, doncs, si no et sap greu, me'n vaig a parlar amb l'Emma Vilarassau.
No t'imaginaves que em quedaria així, no?
I tant, i tant.
Que crec que tindrà un punt d'interès.
No dic que parlar amb tu no sigui interessant, eh?
No, no, però segur que avui és més interessant el que t'explica ella.
Escolta, el clic torna demà, que vagi bé.
Evidentment, evidentment, l'Emma Vilarassau sempre té coses més interessants a dir.
Tu ets bon actor, què?
Bé, bé, no ho sé, no he fet mai teatre.
Bé, fem teatre sempre en divendres, no?
Quan fem l'última mitjana, una mica.
Una miqueta sempre fem teatre, no?
I el Miquel aquesta setmana també en el clic estava una mica despistat
quan la Núria li preguntava el tema del dia.
Ara parlem, però, vaja, fem un clic, anava a dir un futbolino,
fem un clic amb el Miquel González, que el tenim aquí esperant,
i a mi em fa patir una miqueta.
Miquel, bon dia.
Bon dia, no pateixis, dona.
No?
No, no has de patir.
És que volia que entressis abans, però em fa por no tenir gaire temps per tu.
Sí, bé, ho farem ràpid, ho farem ràpid, això.
Vinga.
Som-hi, va.
Ràpid, però bé, va.
Miquel.
Ah, esperava la sintonia.
No, no, estava esperant.
Lluís, puja, puja, Lluís.
És que no tinc...
Perdó, perdó, perdó.
Ai, pobre, sí.
Ara he quedat jo malament.
Bé, més de 10.000...
Clar, tot s'ha de dir que no tenia auriculars
i llavors no escoltava el que estava passant.
Clar.
I jo esperava la sintonia i Lluís, pobre, ja pujava la sintonia.
Home, la sintonia feia mitja hora que sonava.
Sí, i tant, i tant, sí, sí, sí.
En fi.
Parlant de Núria Cartanyà.
Parlant de Núria Cartanyà,
atenció, perquè potser té alguna cosa de pitonissa
i no ho sabem.
Ai, ai, ai.
Obrim la recta final de Tarragona Ràdio.
Com?
Obrim la recta final de Tarragona Ràdio.
No!
Això és el que diem sempre quan passem als titulars de la una,
però és que és així, eh?
A dos quarts de dues tanquem edició.
Què vol dir que obrim recta final de Tarragona Ràdio?
Tanquem la barraca.
Tanquem la barraca i marxem cap a casa?
O com està això?
Bé, són d'aquelles coses...
Que passen.
Sí, que passen.
Vinga, va, més coses.
Vinga, canviem.
I comentem tot de seguit.
Parlant de sintonies, eh?
Sí, comentem tot seguit els millors moments del partit del Semprenàstic
i és que aquest passat dissabte tenien greus problemes de comunicació.
Atenció als talls que venen.
Bernard Inol.
Qui?
Bernard Inol.
Home, d'en peus.
Sí, d'en peus, d'en peus.
Si algun cop et preguntem dues vegades
que tenim algun petit problema
i no acabem de captar bé el que ens dieu des de Tarragona.
És com si un ovni s'hagués colat a la nostra recepció de so.
Però bé, ho intentarem continuar.
Endavant.
Bé, doncs, aquí tenien aquests problemes.
Això era l'inici.
Sí, això era l'inici.
I clar, quan hi ha aquests problemes tècnics,
doncs es produeixen situacions com aquesta.
Escolteu.
El Twitter del Carlos Fecez Lozano, enganxats a la ràdio,
nou amics esperant que l'Àngel García ens canti un gol.
Som-hi, Nasti, que s'esperi.
Sí, Jordi?
Doncs hem tornat a perdre aquesta comunicació.
A propòsit d'aquest missatge que estàvem llegint a través del Twitter.
De moment, el Nasti, que està empatant a zero,
a Cartagonova davant del Cartagena, pendents d'altres...
No hi ha res més trist que quedar-se rient sol.
Completament que volia passar a la Tere Ortega.
I que ningú t'escolti.
I que ningú t'escolti.
Mira, és que mira quins sorolls estranys tenien durant la transmissió.
Si no m'estranya.
I preocupació per la salut del jove jugador africà.
Doncs aquest és el comiat de Jordi Blanc.
Fem una pausa per la publicitat i nosaltres diem adeu.
Déu-n'hi-do, eh?
Des d'on parlava, Jordi Blanc?
No ho sé, des de Marte.
Des de Ganímedes o una cosa d'aquestes.
Sí, sí, de veritat.
I clar, si no escoltes bé el retorn,
és a dir, quan tu estàs fent un directe,
si no escoltes bé a la ràdio que estàs escoltant,
clar, pot ser que tu parlis i estiguis en antena
i que no t'acabis d'entendre.
Vaja, això és el que li passava a Quim Pons.
Doncs sembla que hem perdut aquesta connexió de moment amb Cartagena.
Us estàvem narrant en directe el partit del Nàstic.
Jordi, Quim, podeu seguir?
He de dir que negociïs a veure si volia fer alguna cosa.
Endavant.
Doncs sí, perdoneu que s'ha tallat la línia.
Sí, sí.
Núria Cartanyà.
Sí, digues, Jordi.
Perdona, digues.
Endavant, Jordi, t'estem sentint en directe.
És igual, escolta,
dieu el resultat que vulgueu,
perquè tenim problemes de retorn
i costa que us entenguem.
Sí.
Per tant, doncs...
Dos a cero, cero a dos, diu la Núria.
Al final el dia diu,
mira, feu el que vulgueu.
Feu el que vulgueu, que...
Clar...
Una mica una conversa d'aquelles que en diuen de besugos, no?
És veritat.
Besugos?
Com és besugos en català?
Ho hem de buscar, jo tampoc ho sé.
Jo, de fet, estava pensant el mateix.
Més problemes tècnics i més paraules en antena
sense...
Vaja,
sense donar-se'n massa compte,
sense ser massa conscients.
Anem posant el punt final.
Per tant, el que busquem
és la millor xocada del partit.
I avui...
No sabem si el Quim està parlant
o si continua parlant.
L'avisem que s'ha perdut la connexió,
que no tenim en aquests moments
la comunicació amb Cartagena,
que ens hem quedat sense saber
quina ha estat la millor...
Ara ens mereixem un homenatge avui, eh?
Sí, mira, ara sí.
Vinga, Quim.
Som-hi, Quim.
Doncs ens quedarem amb un accent individual avui.
Sí que es mereixen un homenatge.
Sí, clar que sí.
De fet, sí, eh?
De fet, tenen tota la raó.
I Alquim Pons a vegades fa entrevistes
d'aquelles que li agraden amb ells.
Qui va entrevistar fa uns anys?
Fa un temps al Sumi.
Fa uns anys no.
Al Sumi, no.
Ah, és aquesta?
És aquesta.
No, no.
És aquesta mascota,
però és el reencuentro.
Ah, vau.
És la mateixa.
És la mateixa.
Després de temps s'han retrobat.
Que bonic, eh?
És fantàstic, escoltem.
Jordi,
ja sé que és un moment fric
i no sé si aquestes alçades
estem per aquestes tonteries que anirem ara.
És allò de retrobar-se amb ells, amics.
És que li he dejo una abraçada
i li dedico a Miguel González també.
Espera un moment,
que és que el tinc aquí.
Sumi, què tal?
Buenas tardes.
Hola, buenas tardes, què tal?
Te m'he echava de menos, tío, en serio.
Ay, gràcies, muchas gracias.
Venir a Cartagena és un placer
siempre para poder hablar contigo.
Ah, muchas gracias.
I és un placer també hablar con vosotros.
Està complicada la temporada, por eso, eh?
Porque yo creo que siendo un submarino
quizá mejor bajo el agua esta temporada
que aquí, casi, eh?
Bueno, pero siempre tenemos el periscopio
que se puede sacar.
Siempre hay esperanza.
¿Qué tal se lleva esto de ser un submarino
en la Tierra?
Muy bien, yo muy bien, muy bien.
Muy bien, porque al ser tan querido
por la gente
y sobre todo por los niños,
por los aficionados de Cartagena,
muy bien, la verdad que muy bien.
Tío, que eres un crack, Sumi.
Muy bien, muchas gracias.
Encantado, eh?
Venga, suerte.
Sumi, eh?
Que un any més aquí...
Era el Sumi, la mascota del Cartagena.
La mascota del Cartagena, fantàstic, eh?
És un senyor que va, doncs, això,
vestit de submarí.
Sí?
Sí.
Sabíem la història, és a dir,
per què va vestit de submarí?
No, li hauríem de preguntar
al Jordi Blanc o al Quim Pons.
Ja li preguntarem.
És veritat, se li preguntarem.
Vinga, seguim amb més coses.
No, sí, ara tornem a parlar
dels serveis informatius d'aquesta casa,
de Tarragona Ràdio,
i a vegades allò que ens passa,
que ens embubiquem,
que s'entrava la llengua,
això li passava a la Tera Ortega.
L'Oresta jugarà demà a les 6 de la tarda
al Camp del Gabà.
I Milà serà el nou escenari
de la nova etapa
del nova cursa
del Campionat del Monde,
Trià Lindo.
La prova es disputarà a Milà,
com deia.
I riu, i ella riu.
El nou etapa de la nova cursa.
En fi, ella riu.
Anem al plenari del passat dilluns
de l'Ajuntament de Tarragona.
Sí.
Escoltem que deia
Arga Sentis.
Però tenim una partida,
o una partideta,
per al Museu de la Setmana Santa.
És el patrimoni romà
el que fa d'aquesta ciutat
patrimoni de la humanitat,
no la Setmana Santa.
I, sincerament,
i no voldria ofendre ningú.
Qui parla, per sort?
Amb un parell d'excepcions,
el valor artístic
dels passos de la Setmana Santa
és el que és.
Ho sento,
però algú ho havia de dir.
Perdoneu,
però algú ho havia de dir.
Aquí tenen vostès.
Una pitonissa?
Dos coses.
Perdoneu,
però algú ho havia de dir.
Aquesta primer.
I després,
qui parla per sota?
Hi ha alguna veu per sota, sí.
Perquè hi ha una veu
que va parlant.
Patrimoni, patrimoni.
Vull dir,
és com si no estés massa d'acord.
Com l'Àngel i el Dimoni,
que li estiguessin...
Molt bé.
Senyors,
tanqueu micròfons,
perquè faig el dia,
se sentirà.
Correcte.
I bé,
si...
Sí, continuo jo,
perdona.
Escoltem aquest tall
que ve ara,
perquè és un muntatge,
ho avisem ara,
però de què devien estar parlant
Enric Garriga
i Josep Ardila
al darrer
un quart de català.
Tens les boles a punt?
Sí.
Bé, bé.
Oi, oi,
com m'ho les rebenes,
aquestes boles.
Quin sorollet.
Te trec dues boles?
Vinga, va.
Aquí?
Vinga,
tu mateix.
Mira, una tu, una jo.
Vinga,
doncs comença tu.
Sense mirar.
Sense mirar, eh?
Que ho treu una bola d'aquí, va?
Vinga, va, a veure.
Tigui, ñogui.
Por favor,
pero esto, ¿qué es?
De veritat.
Alguna, algo que objetar?
No, no.
Corramos un tupido a bebo.
Molt bé, gràcies.
Li preguntaré a l'Enric Garriga.
I si et sembla, Miquel,
acabem amb un document inèdit.
Jo tinc por, eh?
Ja t'he tingut i cara.
Sí?
Tinc molta por.
És que fa por, eh?
Fa por, fa por.
Fa por.
Molta por.
Molta por.
Fa molta por.
I és que és una psicofonia radiofònica
que va sonar el passat divendres en antena
i que no sabem exactament d'on va sortir,
ni per què, ni...
Vaja,
és un d'aquells misteris inexplicables.
Recordem que era el dia
que teníem problemes informàtics
i jo crec que això va sortir
d'algun arxiu, vaja,
de fa molt de temps.
I si no, escolteu-ho.
Mmm!
Mmm!
Mmm!
Mmm!
Oh!
Mmm!
Mmm!
Mmm!
Mmm!
Mmm!
Soc el Francesc Lledó.
Us espero cada dijous a les 11 del matí
a Tarragona Ràdio.
Ai!
Jo, de veritat,
tinc molta por a sentir aquest tall.
Molta por, molta por.
Home, d'hauria estar bo.
Suposo que sí, suposo que sí.
D'hauria estar bo bo.
Suposo que sí.
Per allà parcen els dits.
Bé.
Crec que era una...
Aclarim-ho,
perquè crec que era una falca
de l'espai de cuina dels dijous al matí
de fer ja temps.
De fer ja uns anys.
De fer ja uns anys.
Això ho s'hauria de fer abans.
Suposo.
Abans, abans d'arribar en altres.
No ho sé.
En fi.
En fi.
Ja ho sabeu que sempre posem el toc d'humor, eh, Miquel?
Sempre, ja ho sabeu, riem de tot i de tots nosaltres
i de nosaltres i de...
Vaja, parli una estoneta, que sempre està bé.
I de nosaltres més que dels altres.
I tant.
I tant.
Miquel, bona setmana.
Bon cap de setmana.
I tornem divendres vinent si no passa res, no?
Si Déu vol.
I ja podem avançar, si vols,
si tu un temps.
Atenció, perquè el dimecres 4 d'abril
farem un especial resum del trimestre de l'any.
O sigui, de tot allò nou que ens ha arribat a les nostres mans
d'aquest 2012 en motiu de Setmana Santa.
Molt bé.
Aquella setmana, ja ho sabeu,
farem especial dedicat a Setmana Santa.
Dijous serem a la plaça del Rei
i abans, doncs, a alguns espais diferents,
el que és més habitual.
Molt bé.
Molt bé, Miquel, bona setmana.
Bona setmana.
Adéu a tothom.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.