Perquè diuen més el que volen, i los falses viurem.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber,
vull estar-me d'estar, quan que no sigui fet.
Primer dilluns del 2012,
i aquí estem amb aquesta sintonia alegre i divertida,
amb aquesta cançó que ens serveix per introduir l'espai al carrer
que fem amb la gent de la Fundació Casal L'Amica.
Avui, en un dia com aquest, que és molt habitual,
dia de fer balanços i dia de parlar de nous projectes,
d'això és el que parlarem durant els propers minuts.
Farem un balanç, un repàs a les activitats desenvolupades
durant el 2011, però sobretot mirarem el futur,
i mirarem de fer-ho amb el major optimisme possible,
malgrat la crisi que ens acompanya i que, en fi,
ens pressiona cada dia amb totes les informacions que anem donant.
Però com a mínim, aquesta és la nostra voluntat.
Jordi Collado, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Jordi Collado és el director de la Fundació Casal L'Amica,
i com cada dia uns també ens acompanya el Xavi Saragossa,
del cap de comunicació de l'entitat.
Xavi, molt bon dia.
Bon dia i bon any.
Mirarem d'afrontar, Jordi, amb optimisme, malgrat tot el 2012.
Sí, home, sí, l'hem de mirar sempre amb optimisme,
amb tranquil·litat de fet el que hem fet fins ara,
i amb l'optimisme que sempre hi ha coses per fer,
i que hi ha oportunitats per tirar endavant.
Parlem primer del que s'ha fet, en tot cas,
del que heu fet durant el 2011 a la Fundació Casal L'Amica.
En general, esteu satisfets, malgrat que la crisi segurament
que ja ha començat a introduir i a afectar d'alguna o altra manera
a la vostra feina, quin balanç en feu?
Amb el balanç del 2011 és positiu.
Hem aconseguit fer un altre cop números importants
en quant a participants, rondaran els 4.000 infants atesos,
amb la qual cosa és interessant poder estar en aquesta línia.
Ha estat un any d'arrencar alguns projectes nous,
hem tocat per primer cop el tema de la inserció laboral,
que també era un any complicat per generar,
i la veritat és que estem molt contents amb el projecte,
amb el pell jove i com s'ha desenvolupat.
Hem aconseguit estar en un projecte a tota Catalunya,
i hem aconseguit insertar un número de joves petits,
pel que ens havíem marcat,
hem incorporat el 12% de joves al mercat laboral,
però el que hem aconseguit és que més del 50% dels joves
que han participat al programa, que han estat uns 120,
han tornat a la formació, que per nosaltres era molt important.
Directament el programa, el projecte era purament d'inserció laboral,
però sí que busquem alternatives i viabilitat
perquè els joves es reincorporeixin al circuit formatiu.
Els joves que havien trencat amb la seva formació
han tornat a l'institut, han tornat a intentar treure el certificat ESO
o un cicle formatiu, i per això a nosaltres és molt interessant.
En altres àmbits, com el projecte amb la FAP,
hem aconseguit, hem tret la guia de participació,
amb clau assemblea, és a dir, fent suport
a l'organització de la societat civil organitzada,
en aquest cas amb la federació, fent una tasca interessant i important,
que continuarem desenvolupant des d'altres perspectives,
però què ho farem?
El projecte europeu també de Correspondència Ciutadanes,
que ho hem fet conjuntament amb Ariadna i a tres països,
aquí a França i a Romania,
que també ha sigut una proposta que s'ha acabat, realment.
Per primer cop hem estat vinculats a projectes europeus,
això també ens ha permès obrir una nova porteta
de possibles estradeges i de finançaments
i de propostes diferents també,
barrejar cultura, educació, acció social,
per nosaltres era molt important i això ho hem aconseguit.
i hem desenvolupat els projectes que ens estimem
i que fem sempre a Centro Art.
Sí, perquè clar, quan parleu de 4.000 nens o nenes,
o joves, perquè clar, perquè heu aquí un ventall prou ampli,
més enllà d'aquest que comentaves,
d'aquesta voluntat també de formar
o d'introduir un altre cop en el sistema educatiu a joves,
en quin altre tipus d'activitats estem parlant?
Activitats educatives, lúdiques...
Clar, el projecte que més canella, per exemple,
ten amb diferències és carrer,
és el projecte de carrer vinculat a tots els barris,
fent molta derivació des del carrer cap als serveis
i els recursos que hi ha en el territori,
i això ha funcionat molt bé.
O sigui, l'equip de carrer, els 4 educadors,
han funcionat a tot drap realment.
i fent dinamitzacions i fent rutes d'atenció directa cada dia,
que surten una parella d'educadors
i fan quatre rutes diferents a la setmana.
I què fan aquests dinamitzadors?
Perquè ja ho hem explicat en programes anteriors,
en programes específics,
però avui toca una mica recordar o repassar la feina que feu com a fundació.
Què fan exactament?
Principalment és educació de carrer.
I fan diferents accions, podríem dir,
la manera de treballar.
Hi ha coordinació amb la xarxa,
vull dir, el treball amb xarxa és superimportant dintre del projecte,
estar en contacte amb diferents entitats dels barris de Ponent
i també amb diferents serveis i tècnics de l'administració,
importantíssim,
fan aquesta tasca de coordinació,
dues vegades a l'any fan dues xerrades,
dues trobades de seguiment que se n'hi diuen,
amb els tècnics i després també amb els...
O sigui, al matí es fa amb els tècnics i a la tarda es fa amb les entitats.
I és per explicar el que s'ha fet,
les propostes que volen fer en aquells sis mesos següents
i després també que la gent que ve també expliqui què ve a fer.
És una posada en comú.
El projecte de carrer que vol fer és de pont entre les entitats,
l'administració, el carrer,
és a dir, intentar facilitar que tots els recursos arribin a tot arreu.
Moltes vegades quan decidim intervenir al carrer
és perquè el carrer està sol, no hi ha ningú,
i és l'espai per naturalesa dels joves, dels infants,
allà on és més fàcil trobar-los,
en el seu propi terreny i on les necessitats són explicitades d'una altra manera.
No expliciten igual a l'escola que al carrer.
Heu pogut fer tot el que volíeu el 2011?
No.
Heu hagut de renunciar a projectes?
Hem hagut de renunciar a accions, bàsicament,
dintre dels propis projectes.
Hem hagut de renunciar a part del nostre model.
al Centre Obert ens agradaria poder fer un projecte molt més consistent,
molt més gran, treballar molt més amb les famílies,
però realment no ha estat viable.
Hem pogut fer, i hem fet una feina superinteressant amb les famílies,
a nivell de trobades, però sí que no hem pogut fer temes de formació amb ells,
que és un dels camins.
Fer aquest acompanyament, moltes vegades, cap als recursos que hi ha,
no el podem fer tal com el plantegem.
Jo, per exemple, a l'educació d'entorn no m'ha aconseguit,
o no hem pogut fer tota la incorporació a la xarxa que ens hagués agradat,
tota la tasca de mobilitzar la xarxa social d'entitats i d'institucions
al voltant de l'escola que ens plantejaven fer.
No hi hem arribat, però hem fet altres.
També és important reconèixer que no hem arribat allà on volíem,
no hem pogut posar en pràctica la guia d'assemblea
tal com la volíem proposar.
hem hagut d'anar reorientant a cada moment segons el...
Sobre la marxa, una mica.
Sobretot el juny, és una marca...
Per mi el maig-juny va ser un moment també de frenar important.
Ens arriben diferents informacions de...
Això no arribarà, això tampoc arribarà.
I al setembre, per exemple, és un altre moment de frenada,
que les entitats ens arriben retallades de subvencions o de contractes.
Perquè en un dia com avui, ja que estem parlant d'això,
per donar a conèixer la Fundació Casa de l'Amic,
amb quin pressupost es pot moure en un any com aquest que acabem de deixar enrere?
En 2011 hem estat en un pressupost d'uns 680.000,
més o menys, 680.000 euros anuals de projecte.
Això significa tenir una plantilla,
hem passat per la casa unes 45 persones treballant,
amb nòmina en el mateix moment,
amb una quinzena de projectes que han passat durant l'any,
10 d'ells tot l'any, equips estables,
i els altres 5 projectes molt puntuals.
I això, mateix aquests 4.000 infants en segons quins projectes,
és una mica el volum, els números que diríem,
una xarxa d'entitats, gairebé 200 entitats vinculades a la Fundació,
allò de caràcter, la xarxa natural de l'entitat,
amb projectes amb clau europeu, amb clau català,
i lògicament amb una clau molt més local,
tots intenten fer arribar la praxis o el model cap a Tarragona.
I aquests 680.000 euros en números rodons de pressupost,
bàsicament a partir d'aportacions de les administracions públiques,
o amb algun suport privat, o a nivell de particulars, amb donacions?
Hi ha un pressupost de la Fundació, el 70% es mou en caire públic,
un 25% en institucions privades,
i un 5% que es deve d'aportacions individuals de persones,
empreses directes, allò de donacions,
que en diríem més que de convocatòries, que és aquest altre 25.
Més o menys, allò fent els números grossos, aquests serien els números.
I com que la crisi marca molt part de números,
encara que no ens agradi, aquest 2012, quin pressupost preveieu?
Haureu de rebaixar...
Sí, sí, baixarem un 17% el pressupost per aquest any,
això és un tall important,
bàsicament del sector privat del financer,
és a dir, les caixes,
i comptem que no arribaran subvencions per aquest any,
i una baixada important en l'àmbit de lo públic,
tot i que estem pendents que ens ho anunciïn,
encara no ho tenim clar,
els pressupostos estan construint-se i ara estem en allò,
intentant saber cap a on ens mourem aquest any.
I aleshores, amb aquest descens del pressupost,
els objectius canvien molt,
bàsicament el que aleshores us proposeu des de la Fundació
és mantenir l'activitat en la mesura del que sigui possible
en tots els projectes en els que treballeu.
Com afronteu el 2012 aleshores?
Clar, nosaltres hem fet un pressupost inicial,
ja ho vam fer en 2011,
però el 2012 ho farem igual,
hem aprovat un pressupost ara a finals d'any,
que ens vincula l'any que ve,
bàsicament pensant fins al mes de juny,
a l'expectativa que vagi succeint.
Nosaltres fins al mes de juny mantindrem els projectes,
per exemple, Carre,
que fins ara està finançat en part per l'Ajuntament
amb el Pla Integral,
que en principi aquest suport desapareix,
amb el Romanent,
que per això som Fundació,
els diners que si fóssim a una empresa
s'hagués embotxacat l'empresari,
doncs com els reinvertim en el projecte,
això ens permet anar fins al mes de juny,
amb altres projectes com plegatiu d'entorn,
el plantejament fins al mes de juny,
és a dir, anirem amb vistes 30 de juny
i esperem que el març, abril, maig,
es vagin coneixent els pressupostos definitius
de les administracions
i a partir d'aquí poder anar fent...
Clar, es podran acabar de fer els números rodons
de tot l'any.
A veure, això de la crisi dels números
és realment com una cosa que ens pressiona cada dia,
però segur que malgrat aquestes dificultats
i la rebaixa dels pressupostos,
segur que des de la Fundació esteu engrescats
en algun projecte o en alguna cosa,
en alguna idea, en alguna iniciativa,
que potser sortirà amb més dificultats
de les previstes que...
En fi, que l'objectiu és que surti.
I esteu en això?
I teniu alguna coseta jo al cap?
Sí, sí, sí.
I entre mans que...
Moltes, al cap en tenim molt.
Sí, al cap segur, però allò que la tingueu entre mans
i que digueu, això serà enguany la nostra il·lusió.
Sí, nosaltres aquest any ja hem estat treballant tot aquest any
i esperem que aquest any sigui una realitat.
L'objectiu és obrir una estatgeria,
un espai turístic a servir a les Garrigues,
que és un...
que es deveu d'una fusió amb una altra entitat de Lleida,
que ho posarem a funcionar en clau d'espai turístic
per generar recursos.
És a dir, volem tirar endavant un projecte,
podríem dir empresarial,
amb tota la clau social,
és a dir, que la gent estigui contractada
amb clau d'inclusió generar tot una oferta laboral
allà al territori de les Garrigues,
que és la segona comarca
amb el major índex de pobresa a Catalunya.
Generar una oferta laboral estable i important
i tot això pensant en els barris de Ponent o en Tarragona,
és a dir, els beneficis, que en diríem,
sortirien d'aquell projecte,
puguin finançar els projectes de Tarragona.
Una mica és...
la Quadratura del Círculo,
intentant també fer un plantejament
de recerca de nou finançament propi,
apostar per l'economia productiva.
A veure, expliquem-ho una mica bé.
Us uniu amb una altra entitat de les comarques de Lleida
i decidiu muntar una hostetgeria
en un àmbit rural, no?
Estem parlant de la comarca de les Garrigues.
I aleshores,
qui treballarà?
És a dir, buscareu un perfil també de gent
amb aquesta voluntat?
Sí, sí, amb clau d'històries
de situació de risc social, que n'hi ha i n'hi ha unes quantes,
generant nova ocupació,
un llaciment del turisme,
que es perfila com un dels pocs àmbits que creixerà pel 2012,
que es mantindrà amb una mica de sort,
i anirem a apostar per aquí.
És una comarca on està emergint tot el fenomen turístic,
que no està gaire explotat.
Hi ha dos o tres espais a la comarca de les Garrigues
que estan funcionant en aquest sentit,
i la idea és aprofitar la cultura de l'oli,
que servia de superimportant amb la cooperativa,
i aprofitar les sinergies del canal Segarra Garrigues,
que s'acabarà d'executar durant 2012-2013,
per intentar iniciar una aposta de turisme allà.
I aleshores es tracta d'un establiment de turisme rural?
Sí, sí, és un establiment de turisme rural,
segurament un tres estrelles,
que és el que es plantegen allà,
amb la qual cosa això ens permetria,
d'alguna manera, si som capaços de mantenir
una ocupació més o menys estable durant l'any,
tenir la meitat de l'any una mica d'ocupació,
ens podria generar allà el pla d'empresa està fet,
i ens podria generar un rendiment econòmic senzill,
no estem parlant de milions ni molt menys,
però sí que és veritat que ens permetria,
d'alguna manera, finançar part del projecte,
o part d'aquelles coses que normalment no es financien,
que és una mica de tota la part d'administració,
d'aquella més feixuga,
de la persona que fa les nòmines,
de la persona que fa els pressupostos,
i aquestes coses,
ens permetria alliberar el pressupost de la casa en aquest sentit.
Un projecte que aquestes característiques no l'havíeu fet mai, no?
No us havíeu engrescat a fer, entre cometes, empresaris.
No, no, mai, mai. La casa realment...
Muntarem una nova organització,
no serà la fundació purament que ho faci,
perquè no tindria sentit,
com a fundació no estem destinats a això,
però aquesta nova organització seria qui ho tirarem endavant,
aquesta empresa d'inserció,
que en principi es dirà noves vies.
Noves vies.
Noves vies, justament per aquesta història.
L'espai és la via,
que és l'antiga fundació que tenia l'equipament,
que representava l'equipament.
Per nosaltres és un nou què,
i vam decidir posar-li aquest nom de noves vies
amb aquesta idea d'oferir noves vies a persones
que comencen a treballar allà,
oferir noves vies a les entitats
que estarem al davant d'aquesta proposta,
perquè ens canvia radicalment la lògica,
és a dir, allò que dèiem de reinventar-nos
i anar apostant per aquestes històries.
Ara ja hem iniciat un pla d'ocupació allà,
i hi ha una persona allà que ha començat a treballar a Lleida
i que s'ha reencarregada de liderar aquest projecte allà.
És una persona de Juneda, que és de la comarca,
amb la qual cosa, lògicament,
la idea és anar molt al propi territori.
Nosaltres volem...
És a dir, inserir persones laboralment d'aquella zona.
Exacte.
Segurament no hi haurà gent de Tarragona,
amb la qual vosaltres heu treballat habitualment des de la fundació.
No, inicialment no és aquesta la idea,
tot i que sí que se'ns ha passat pel cap
anar a fer allò d'estades formatives,
que també podria ser una opció pels nostres joves.
I per què aquest projecte, Jordi?
Doncs perquè la realitat ens es pitja.
La realitat ens diu que l'estat d'on està en crisi,
que les entitats que treballem en clau de prevenció
estem caient o estan caient com a mosques.
És a dir, nosaltres ja coneixem una llista
de quins entitats que han tancat aquest 2011,
molt semblants a nosaltres.
És a dir, la situació és molt complexa,
per les entitats socials,
i el que ens ve a dir és que l'administració,
estem veient algun apunt del pressupost municipal,
estem veient apunts del pressupost de la Generalitat,
i l'altre dia apuntava el pressupost estatal,
amb la qual cosa projectes en clau de prevenció no n'hi haurà,
o no es plantejaran com el leifmotiv dels pressupostos.
Amb la qual cosa, si volem treballar amb prevenció
i no amb l'existencialisme,
anar a curar allò que aquell mà que ja hem fet,
haurem de pensar altres fórmules.
La fórmula del mecenatge, per molt que s'intenti posar a moda,
és complicada, perquè la realitat ens diu
que el model del mecenatge nord-europeu,
angloamèricà, als països llatins,
ens costarà que funcioni.
Amb la qual cosa, per molt la llei de mecenatge que es plantegi,
complicat serà que ho puguem tirar endavant.
I quan obrireu, per serà aquest establiment?
Esperem que el març...
Al març, a la primavera.
Sí, sí, esperem poder començar ja a fer coses allà i obrir el projecte.
I preveieu treure un rendiment considerable que us ajudi realment a finançar projectes
que després tindran l'efecte directe sobre els nois i les noies dels barris de Ponent d'aquí?
Les predicions són bones.
Realment, tothom amb qui hem estat treballant,
hem estat en contacte amb Cedricat,
que és el Centre de Recursos de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya,
hem estat treballant amb el Consell Comarcal,
amb l'Ajuntament de Servià,
amb els propis cases rurals que hi ha pel territori.
Tenen una bona acceptació dins del mercat
i serà una qüestió d'entrar en espais on se'ns fan completament nous.
Realment...
No fa una mica de vertigen, això?
Molt.
Molt vertigen fa.
Clar, perquè procediu d'un món que segurament no té molt a veure amb el que estem parlant ara, no?
No.
Jo crec que realment va venir l'oportunitat, eh?
No l'heu buscat.
No l'heu buscat molt,
perquè realment va ser que l'altra entitat desapareixia i tenia aquest patrimoni i ens l'ha com cedit.
Sí, bueno, és una absorció.
És una absorció.
I clar, si no tinguéssim l'espai, no haguéssim fet res.
Clar, no l'heu fet per iniciativa pròpia,
sinó que us ha vingut una mica i sí que heu vist l'oportunitat de buscar noves vies que us serveixin de finançament pels vostres projectes aquí.
Sí, la primera idea va ser posar-li rodes i baixar-ho cap a Tarragona,
el que passa que realment tècnicament es feia difícil.
I llavors, clar, tenim un patrimoni allà,
la venda del patrimoni era una mala opció des del punt de vista que tal com està el mercat immobiliari,
doncs hauria estat una mala venda del patrimoni,
amb la qual cosa el que pensem és què podem fer aquí, no?
Hem estat gairebé un any mirant possibles projectes socials allà,
des d'una casa d'acollida per a dones, a un centre de gent gran,
és a dir, amb molta més clau social,
el que veiem és que el territori està realment deprimit econòmicament
i que no hi ha una perspectiva d'inversió important,
i el que ens aboca és o tenir-lo tancat o obrir noves propostes que ens engresquin o que ens puguin engrescar.
Molt bé, doncs n'estarem pendents i us ho anirem explicant des d'aquest espai,
però mentrestant, Xavi, en fi, la Fundació aquí,
el territori que trepitgeu, que bàsicament són els barris de Ponent de Tarragona,
quines són les coses que fareu?
Seguireu d'alguna manera amb un calendari i amb un tipus d'activitats similar al del 2011?
La màquina no para, hi ha algun projecte que sí, acaba el dia...
Bueno, ja ha acabat.
Ja ha acabat, ja ha acabat.
Va acabar el dia 31.
Va acabar el dia 31.
Sí, perquè avui recordem, estem al 2 de gener del 2012, que a vegades mentalment ens costa.
Va acabar el dia 31, per exemple, aquest del dispositiu accés,
que era aquest d'inserció laboral per joves, que ja ha acabat, per exemple,
però nous, podríem dir que no en comencem ara així, de bones a primeres,
i el que sí que fem és mantenir fins al juny.
Mantenim centre obert, a peu de carrer,
la UEC, la Unitat d'Escolarització Compartida,
l'educatiu d'entorn...
Ho he dit, deixem un silenci perquè no ho tenim clar.
Perquè això està pendent del finançament del Departament d'Educació.
De Madrid.
Ah, del Ministeri de...
Està mossegut un ministeri.
Doncs, aleshores, clar, amb el canvi de Ministre de Govern,
encara ho haureu d'esperar segurament.
Què ens deixem? Ens deixem alguna cosa?
Pac Escola...
Bé, no, el Pac Escoles.
Estem fent un projecte amb salut escolar d'aquí de Tarragona,
de l'Ajuntament de Tarragona.
Aquest també l'hem fet i la intenció és continuar-ho, evidentment.
3D el mantindrem aquest any.
El projecte 3D també, que és d'un projecte de participació
als centres educatius de secundària,
que es treballa amb delegats,
que en principi també tot apunta a mantenir-lo,
només en un centre, abans es feia a diversos centres,
ara només en un centre ho faríem.
Què més?
Què més, què més?
La campanya d'estiu.
Esperem que també puguem fer la campanya d'estiu.
Camps de treball, camps d'estiu...
Una mica, doncs, deu-n'hi do.
Sí, no, no, en realitat la imatge fins al 30 de juny no és dolenta.
El problema és quan mires més enllà del 30 de juny
i ara si intentes mirar el 2013.
Clar, i a més segurament el problema és que, com deia,
la crisi ens aclapara de tal manera
que fins i tot tot de veu moltes vegades
o l'estat d'ànim per afrontar les coses
fa que estiguis una mica més de caigut
del que potser seria normal, no?
I a més m'imagino que després vosaltres,
que trepitgeu molt el carrer, el territori,
que esteu sobretot,
doncs això, els barris de Ponent de Tarragona,
m'imagino que tant els que esteu dirigint la Fundació, Jordi,
com la gent que està treballant a peu de carrer,
en aquest 2011 s'ha notat
que l'impacte de la crisi anava més?
Sí, les situacions que t'arriben són molt més dures.
Ja fa dos, tres anys
que van començar a arribar històries complicades de gent,
però cada dia t'en arriba una nova.
I la veritat és que és més el volum,
el tamany del problema
i la quantitat la que et va esferint.
A més, quan treballes cols a cols amb l'administració
vas veient com tècnics de l'administració
van caient pel camí
en un sector com és el nostre,
que tot i ser servei públic,
que és una organització privada,
clar, realment els equips treballen amb pressió.
Si està caient el funcionari
però sí que el que està treballant a l'administració
que va ser de nosaltres.
Llavors aquesta situació sí que es veu amb dificultat
tant en la direcció que vas veient.
Realment quan ho veuen els tècnics
ja fa dies que ho estàs treballant
i que ho estàs veient
com amb els equips educatius
que estan veient com la gent
està caient d'una manera important.
famílies que no venien mai
perquè treballaven i així
doncs ara poden venir a portar els seus peques cada dia.
I això és un canvi
en principi seria de bona qualitat de vida
però no és cert
perquè el pòrting no és una història
decidida per la persona
sinó que no té més remei.
No he quedat atur, no tinc feina
amb la qual cosa acompanyo els meus fills.
I a nosaltres ens preocupa realment
tota la violència intrafamiliar
que això està generant tota l'atenció
a l'escola, a la família
contínuament arriben conflictes de l'escola
que estan en conflictes entre els propis xavals
les famílies contra l'escola
realment la situació és
la preocupació
o l'ocupació és atendre aquelles persones
que estan en una situació de dificultat
la preocupació és per aquesta violència intrínseca
i aquesta tensió que es viuen
en molts espais
no només a Ponent
perquè realment
quan et poses a fer un tomb
per la resta de la ciutat
inclús a altres ciutats
veus que l'ambient
no és d'un territori específic
el que passa és que és evident
que vosaltres treballeu
bàsicament en aquesta zona de la ciutat
i és una realitat que clar
la crisi té uns efectes materials
i pràctics de dificultats
però després també genera
totes aquestes qüestions
de més tensió, més nervis, més conflictes
entre nens, nenes, professors
mestres, famílies
en fi, una situació complicada
en fi, malgrat tot
bon any
avant i màquines
avant i endavant
aquí estarem
aquí estarem també per explicar-ho
des de la Sintonia de Tarragona Ràdio
malgrat les dificultats econòmiques
la reducció de pressuposts
fins al juny estarem
al programa del carrer
i esperem que aquesta casa
us pugui acollir també
sense problemes
cada dilluns al migdia
en fi, ha estat un plaer
compartir aquests minuts
del primer dia feiner del 2012
amb el Jordi Collador
el director de la Fundació
Casa l'Amic
i el Xavi Saragossa
que és el nostre fil conductor
i que cada dilluns
ens acompanya
com a cap de comunicació
de l'entitat
Jordi, Xavi
molt bona feina
i bon any
malgrat tot
que vagi molt bé
el 2012
per la Fundació
gràcies
gràcies
bon dia
salut
salut
l'anà
l'anà
l'anà
l'anà
sense paraules
Gràcies.