Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio.
Avui una tertúlia a tres bandes,
una tertúlia amb el periodista de La Vanguardia, Esteve Giral.
Esteve, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Aquí ben informat.
No sé què estàs mirant, Esteve.
Porta aquí la tauleta.
Els titulars del dia.
Està mirant els titulars del dia.
Doncs, alguns dels titulars de l'actualitat local
en parlarem avui amb l'Esteve Giral.
També amb el Joan Besora, director d'organització del Port
i a més cap local de Convergència Democràtica
a la ciutat de Tarragona.
Joan, molt bon dia.
Molt bon dia.
I també amb la Sandra Ramos,
allà és gerent d'una empresa de gestió ambiental a la universitat
i a més a més portaveu de l'agrupació local
del Partit del Socialista.
Sandra, també bon dia.
Hola, molt bon dia.
Avui tenim un pantall de notícies diverses
de l'actualitat local.
Una, com a mínim, relativament positiva
en aquest context de crisi.
perquè ahir ens explicava
el Departament de Salut de la Generalitat
que aquest estiu es mantindrà una activitat similar
als hospitals pel que fa al tema dels llits i dels quiròfans
i, per tant, de les intervencions.
Es mantindrà, en fi, una activitat similar
a la de fa dos anys.
Recordaran que l'any passat va haver-hi molta polèmica
durant molts mesos
per les fortes retallades que el govern de la Generalitat
va aplicar a tot Catalunya
i en guany la reducció a partir del 15 de juliol
pel que fa al tancament de llits i de quiròfans
doncs serà només en funció
de les vacances dels professionals sanitaris.
És veritat que això coincideix
amb una altra notícia de debat aquests dies
que és la implantació a partir just d'aquest dissabte
de l'euro per recepta.
Escoltem el director territorial de Salut, Josep Marcadet,
com explicava ahir a Tarragona Ràdio
precisament el dispositiu d'aquests mesos d'estiu a Tarragona.
Diguéssim que serà proporcional
al que és necessari
per l'únic fet de les vacances dels professionals
no per altres temes com l'any passat vam fer
que l'any passat sí que hi va haver
una situació forçada de tancament
per evitar despeses.
I llavors es va fer, diguéssim, es va forçar el tancament.
En canvi aquest any no.
Aquest any es tancarà en funció de les vacances que s'ha de fer.
I com s'ha fet sempre, perquè això és una pràctica habitual
que durant l'estiu hi ha una reducció de l'activitat.
En l'àmbit sanitari doncs ens deixa aquestes dues qüestions.
Una, un tancament moderat de llits i de quiròfans
i l'altra, com dèiem, Esteve,
això de pagar un euro per recepta a partir de dissabte.
Una certa tornada a la normalitat
a mi em sobte una mica la sinceritat de les paraules
que escoltàvem ara del responsable de salut aquí a Tarragona,
que parlava de tancament forçat l'any passat,
quan l'any passat hi havia certa discussió
de si era o no forçat,
de si es feia perquè es podia fer
o si es feia perquè no hi havia més trons que fer-ho.
Jo desvincularia bastant el tema de l'euros per recepta,
tot i que són...
Sí, són mesures tot relacionades amb la crisi, no?
Són peces d'un mateix puzle
que no hi ha diners i que s'han de buscar
d'on faci falta, no?
I que segurament l'acabarà pagant tothom amb aquesta recepta.
I et sembla bé, això, de l'euro per recepta?
A mi no em sembla bé perquè és una mesura que afecta tothom.
I si afecta tothom, afectarà gent a qui no li hauria d'afectar tant,
tot i que es puguin impulsar algunes mesures correctores, no?
Que ho espero, no?
Però no em sembla ni just que ho pagui igual un pensionista
que ho pagui igual una persona que té un sou de 3.000 euros al mes, no?
Sandra.
Bé, també són dues coses diferents, no?
El tema dels hospitals aquest estiu,
home, hem trigat un any a aprendre que les malalties i els accidents
no es prenen vacances
i que les necessitats de la ciutadania són les mateixes tot l'any
i no pel fet de ser juliol la gent decideix posar-se menys malalta
i, bé, no és que sigui una bona notícia,
és que era l'única notícia que podíem esperar.
Tenint en compte la situació en què està quedant el nostre sistema sanitari,
que tot i així continuem tenint un dels millors sistemes sanitaris del món,
a l'estat espanyol i aquí a Catalunya també, no?
En comparació amb altres, però, home,
no cal desprestigiar el sistema sanitari,
però era de calaix que no es podia repetir la situació
que es va produir l'estiu passat, no?
I pel que fa a l'Europa Recepta,
l'altre dia sentia la notícia que la gent està fent a cop i de medicaments
abans de la data X, no?
Que em recorda quan ha de pujar el tabac, no?
I la gent...
És ridícul.
O sigui, avui en dia ja hi ha persones a les que els costa molt comprar medicaments,
sobretot a gent gran que prefereixen a vegades prescindir de segons quins medicaments,
sobretot quan s'han de medicar molt
i prefereixen no comprar-los per estalviar
o prendre menys dosi de la que necessiten.
I això no és que m'ho estigui inventant,
sinó comentat per amics, metges i metgesses que t'ho expliquen, no?
Diuen, això del euro per recepta és un drama,
perquè això voldrà dir que gent amb necessitats reals
es plantejarà realment no prendre medicació que necessita,
a banda que és un impost injust perquè no és redistributiu.
Evidentment, no és el mateix esforç per tothom pagar un euro per recepta.
I un dia, i en una situació com l'actual,
en la que la gent es pot plantejar o pagar aquest euro per recepta
o comprar dos paquets d'arròs i no és cap demagogia,
perquè això passa així,
doncs em sembla un despropòsit realment activar aquesta mesura.
Joan.
En quant a la primera pregunta,
la situació sanitària no és la que estem tenint,
sinó la que vam trobar o el que vàrem tenir en un principi, no?
Jo recordo que quan es van aplicar les mesures que es van aplicar,
es van aplicar també en un sentit de reajust,
en un sentit de, bueno,
si se tenia, doncs, de moment s'hauria de fer unes mesures de xoc,
perquè la situació era clara,
no hi havia caixa per poder pagar les nòmines
que requeria el sistema sanitari,
i a partir d'aquí, doncs, bueno,
se va prometre també que s'aniria reajustant,
i jo, doncs, veig aquesta possibilitat,
i en aquest sentit, una hora, diguéssim,
a la decisió del nostre delegat territorial,
en el sentit que, bueno, ha reconegut
que es podria millorar en aquest sentit
una situació que dràsticament s'havia adoptat l'any passat,
i per tant no se l'euro.
En el tema de l'euro per recepta,
jo també recordo que fins i tot la mesura aquesta
no era només per un sentit contributiu, no?
Sinó que era per un sentit, o recaudatori, més ben dit,
sinó perquè també era un sentit per evitar els abusos
que es feien de l'utilització dels medicaments,
en cap moment ningú quedarà desatès, diguéssim,
en aquest sentit, per no poder pagar un euro.
El que passa és que es feien realment uns abusos
i tot això.
Una cosa és que també entrem en el debat
de que si les empreses farmacèutiques
fan o els seus paquets de pastilles o de medicaments
són del volumen que tenen que ser, no?
Potser haurien de ser de menys pastilles,
de menys medicaments,
per poder optimitzar una miqueta el seu ús, no?
Jo crec que ho veig més bé des d'aquest punt.
Sí, és cert també que pràcticament tothom pagarà,
excepte les rentes que no són contributives,
i algunes poques excepcions més,
tothom li tocarà pagar aquest euro.
Hi ha un topall, recordem que serà de 61 euros per any,
en aquest cas, com que la mesura s'obliga a mitjans d'any,
a partir del 23 de juny,
el màxim que pagarà un ciutadà de Catalunya
per aquesta taxa és de 36 euros.
En qualsevol cas, és veritat que ahir
el director territorial de Salut ho justificava
per dos motius,
és a dir, per ingressar més diners
i una altra per mirar de frenar
el consum de medicaments
que es considera en qualsevol cas abusiu.
I també, a la meva pregunta sobre
si això és una altra greuja
entre els ciutadans de Catalunya
i la resta de l'Estat,
va venir a dir que tard o d'hora
això creu que s'aplicarà a la resta d'Espanya
i que Catalunya, en molts casos,
en mesures com aquesta,
estan sent,
no sé si dir-ne pioners,
Esteve, m'entens, no?
És la paraula que em sortia,
que tenim la sort de ser pioners
en algunes coses que tant de bo no ho fóssim, no?
Sí, però de fet, el delegat,
des del seu punt de vista,
es queixava que a la resta d'Espanya
s'haurien de prendre d'altres mesures
que el govern espanyol no pren
i que en canvi ho ha de fer
el govern de Catalunya per avançat.
Segurament s'acabaran prenent, no?
Per força,
però tenim la sort aquesta d'anar avançada, no?
La sort entre cometes.
Som innovadors
en mesures impositives, no?
També ho vencim el seu dia
amb el tema del cèntim sanitari
en el tema dels carbonants.
Et sembla, de totes maneres,
que es reduirà el consum de medicaments?
Segurament tindrà algun efecte, no?
El que comentava el Joan
d'aquells abusos que es cometien.
Hi ha gent que a l'hora de...
Si s'ha de rascar la butxaca,
segurament s'ho pensarà més, no?
Però penso que l'impacte al final
serà relativament petit.
I sí que és veritat que hi ha aquest topall, no?
Perquè aquelles persones que segurament
que tenen malalties cròniques
i que tots en coneixem, no?
que han de fer servir
un munt de pastilles i de medicaments, no?
Que aquests en quedin al marge
és...
Això sí que és absolutament exigible, no?
No pot ser que una persona
que té la desgràcia
de tenir una o diverses malalties
hagi d'anar pagant aquest euro
de manera reiterada.
Sí, però no quedarà al marge.
El que sí que hi ha és el topall.
Hi haurà aquest màxim.
Ja, 60 euros, 61 euros a l'any.
A una persona que té una malaltia crònica
li costa 60 euros més
que a una persona que no la té
quan no ha decidit tenir aquesta malaltia crònica.
És que em sembla molt injust.
A banda, abusos.
Jo no sé si realment hi ha tants abusos
en la presa de medicaments.
Potser sí, però estem parlant d'un euro per recepta.
No?
Per recepta.
Una recepta que et fa un metge.
O sigui, no vas a la farmàcia
i compres el medicament que tu vols
i llavors et carreguen un euro
perquè estàs abusant d'un medicament.
Estàs comprant un medicament
que t'ha receptat un metge.
Per tant, qui està abusant?
O sigui, acusar el pacient d'abusar
quan només està seguint les indicacions
i les prescripcions del seu facultatiu.
Home, no sé fins a quin punt
és just dir que la gent abusa dels medicaments.
Però sí que hi havia hagut cert abús, no?
O s'ha produït cert abús
allò de fer servir, per exemple,
aquell descompte que tenen els pensionistes, no?
I anar a comprar medicaments.
Això s'ha fet sempre, no?
Sí, sí, però...
Sí que és veritat que això has de tenir una recepta, no?
Que segurament potser la recepta de l'àvia
en algunes famílies
la feien servir més dels integrants d'aquella família.
Jo potser jo que l'impacte al final
serà relativament petit, no?
Sí, però potser
una cosa és imposar més control
sobre la presa de medicaments
i sobre segons quines avantatges tenen
com, per exemple, els pensionistes
i que no tota la família
prengui halocatils a costa de l'àvia.
No sé si estem parlant d'això, suposo, no?
Perquè a vegades parlem de coses
i no es sap massa bé de què estem parlant, no?
Però vaja, això jo crec que és fàcilment controlable, no?
Al final acaben pagant justos per pagadors,
que sol dir...
I tampoc em sembla ni mig normal
que una persona que té ja prou desgràcia
o ha tingut la mala sort
de necessitar medicar-se diàriament
que a més a més
de l'esforç personal
que suposa tot això
i la despesa que ja suposa
perquè els medicaments no són gratuïts
per la població en general
a més a més tens 60 euros més l'any
per recordar-te que a més tens una malaltia crònica
i que has de prendre molts de medicaments.
A veure, Sandra, tu dius
paguen a vegades justos per pagadors
que tots hem fet i tots hem tingut
i tots tenim a casa medicaments
que ens han sobrat.
Que ens han sobrat.
Possiblement, torno a repetir,
perquè el format no és l'adequat, no?
Ara bé, això té a veure també
amb l'actual situació de l'estat del benestar.
Ens hem acostumat també a les coses gratuïtes,
a les coses que no ens han de costar res.
I tot això, però,
entraríem en un altre debat,
però el tema de l'estat del benestar
doncs avui en dia és el que és
i ens hem d'anar acostumant
que haurem de pagar per tot.
Que s'ha acabat allò de dir
això és gratuït.
Perquè precisament,
no et torno a repetir,
pot haver-hi un tema recaudatori,
però no és un afany recaudatori en aquest sentit.
El tema és que ens hem d'acostumar
que alguna cosa ens ha d'acostar.
I això ho podrem traslladar a altres indrets.
Si podem parlar també del tema del bitllet de l'autobús,
etcètera, etcètera.
Ens hem acostumat malament,
per sort,
per sort,
és un gran avantatge gaudir
de l'estat del benestar que hem tingut fins ara.
Però a partir d'ara,
ara no tenim la situació que teníem
i en certa manera hem de posar-hi remei.
El tema no em val,
el tema de que,
de que mira, clar, home,
a ningú li agrada.
Jo soc el primer que no m'agrada
quan li dius, escolta, tantes receptes,
doncs tants euros, no?
Així de clar.
I més si tens a casa.
Jo he patit familiarment
una situació que, escolta,
Déu-n'hi-do la quantitat de medicaments.
Anàvem amb un cistell pràcticament
a buscar els medicaments a la farmàcia.
I és una llàstima tot això.
Però si tu ets coherent
amb la situació
i amb l'abús que s'han fet d'aquest tema,
jo crec que ho hem d'entendre-ho.
Jo sincerament crec que estem davant
de la gran mentida d'aquesta crisi,
que és que no ens podem permetre
tenir l'estat del benestar que tenim.
Per mi és la gran mentida d'aquesta crisi.
És a dir, la conclusió de tot això
que està passant,
amb tota la despesa que té un estat enorme
en moltíssims camps,
i al final la conclusió de ser
que no ens podem permetre
tenir l'estat del benestar que tenim.
Jo crec que és la gran mentida d'aquesta crisi
que a més ens l'estan intentant
venent en tot.
Dona solució per mantenir-ho.
Amb els pressupostos de l'estat a la mà
jo agafaria les tisores,
però les agafaria per retallar
per alguns altres cantons.
perquè podríem treure molts debats
que són molt recurrents
i que potser ara mateix no cal treure,
però hi ha institucions en aquest país
que probablement
una retallada de pressupost
tampoc faria que passessin pena,
com la monarquia,
ja sé que sempre reben,
però també serà perquè s'ho mereixen.
l'Església és una altra d'aquells que també reben,
però també és un debat que s'ho han buscat una miqueta
ells amb la seva actitud.
també reben, no estaria malament que també retallessin una mica
les seves aportacions i aquí a Catalunya
jo crec que podem sobreviure sense moltes ambaixades
o molts centres que tenim a l'exterior,
tot i que està molt bé que ens promocionem,
però jo abans prefereixo no haver de fer que la ciutadania
pagui un euro per recepta, per exemple.
És a dir, al final,
tot és una qüestió de prioritats polítiques
i està sent d'una forma tan evident
que la prioritat política
no està sent mantenir l'estat del benestar
perquè fa el començament de la democràcia
en aquest país...
No es pot mantenir l'estat del benestar, Sandra.
No es pot mantenir l'estat actual del benestar.
No es pot mantenir,
per mi és la gran mentida d'aquesta crisi.
No podem mantenir aquest estat del benestar.
Als anys 80, amb un PIB molt més baix
en aquest país,
es mantenia un estat del benestar.
Jo crec que per mi és la gran mentida
que estem sentint tant
que al final la gent realment s'està conscienciant
que no.
I al final l'estat del benestar
és l'eina que tenim en aquest país
per crear una societat igualitària.
Però clar, això...
Segurament per qui ha causat la crisi,
que són els bancs, els estats financers
i tot aquest núvol sense cara
que mai ningú sap qui és
i aquesta mà negra,
probablement ja és un bon objectiu
el fet de deixar de tenir una societat
tan igualitària.
Home, el que està clar és que el ciutadà en general
sí que veu que qui rep en general,
qui ha de pagar més taxes,
més impostos
i es retallen
doncs serveis,
és...
En fi,
doncs aquestes àmplies capes
dels ciutadans
mentre, en fi,
veiem el que està passant
amb la banca i amb el sistema financer.
El que sí que és veritat
és si la gent ja ho té assumit
en la línia del que diu el Joan
i que ho hem d'assumir
o estan més en la línia de la Sandra
que diu que ens ho venen d'aquesta manera
i ens estem resignant.
El més injust segurament
és que qui ho acaba pagant
és tothom
i el més problemàtic
és que a qui li tocarà pagar-ho
segurament alguns no podran pagar-ho.
Perquè, clar,
estem en moltes situacions
absolutament desesperades
de famílies
amb tots els seus membres a l'atur
i, desgraciadament,
tots ja ho veiem molt a prop,
tot això,
que abans era una mica
allò residual o marginal,
ara ja ho tenim a tocar.
I més enllà de si es pot
o no es pot mantenir,
l'estat del benestar
tal com l'havíem redimensionat
o tal com havia anat creixent,
perquè sí que és veritat
que havia crescut molt
i que la factura de la sanitat...
Estic d'acord amb tu, Sandra,
que s'haurien de retallar
amb molts altres estaments,
institucions i despeses,
però segurament la factura
de la salut pública
no és comparable
amb tots aquests altres
que també s'haurien de retallar
i que també s'hauria de ser mare.
I segurament també es pot fer
un exercici
d'optimitzar millor els recursos
i potser no hem sigut
prou curosos
a l'hora d'optimitzar
els recursos, segur.
Segur que s'ha inflat tot
de manera molt dimensionada
i només cal mirar
tota la pel·lícula
que està passant a Reus
amb tot el tema innova,
entramat d'empreses municipals,
etcètera.
Més enllà de si finalment
hi hauran responsabilitats
jurídiques, legals,
del cas,
el que sí que es veu,
en aquest cas és ciutat veïna,
però és un model exportable
a moltes altres ciutats,
és que durant uns anys
tot va anar molt a l'engròs,
tot anava molt,
les factures es passaven
amb una facilitat
exagerada,
i tot es pagava
perquè hi havia diners,
hi havia diners a la caixa,
i tothom inflava,
i vam viure
en aquesta gran bombolla
immobiliària,
però també de molts altres
ha estat entre 10 i 15 anys,
en què segurament
hem estat molt per damunt
de les nostres possibilitats.
En fi,
totes les notícies
més o menys
estan relacionades amb això,
amb els diners,
amb la situació actual.
En aquesta línia,
en fi,
els hi proposo comentar
una qüestió
o qüestions
que demà es debatran
en el plenari
a partir d'algunes
mocions
que presenten
els grups municipals.
Per exemple,
hi ha una dels socialistes
en la que demanaran
revisar
les bonificacions
fiscals existents
i demanaran
que fer pagar l'IBI
a algunes entitats
o col·lectius
que ara
n'estan exempts.
En el cas de l'Església,
només s'exigiria
l'abonament
d'aquest impost
per a aquelles propietats
de l'Església
que no facin funcions
de culte
o que siguin
socials i educatives.
I Iniciativa per Catalunya
també demanarà
en una moció
que es faci
un cens
de les propietats
que estan exemptes
perquè volen
que paguin
l'IBI
a la ciutat de Tarragona.
Escoltem Begoña Floria
del Partit dels Socialistes
i Argasentís
d'Iniciativa per Catalunya.
Hi ha un greu problema
de finançament
dels ajuntaments
que no se soluciona
només amb l'IBI
de l'Església
perquè ens entenguem
però sí que és veritat
que hem de fer
tota una reflexió
sobre el tema
i aquest tema
ens ha de servir
per a una revisió
del tema financer
de l'Ajuntament
i en aquest sentit
a la vegada
en la mateixa línia
que he dit abans
amb el tema
d'inserció social
d'aquelles instal·lacions
que tenen finalitats
socials educatives
i en aquest cas
que ajuden
que aquests problemes
que tenim a nivell social
no siguin encara
més greus del que són.
Jo penso que és important
que és una part anàlisi important.
Pensa que són ingressos
que deixa de tenir
l'Ajuntament
i quan estem parlant
d'aquestes coses
necessitem saber
exactament
de quina quantitat
d'ingressos
estem parlant
i molt més
amb el marc en què estem.
Saber què deixem d'ingressar
en virtut
d'aquestes excepcions
em sembla que és una cosa
que ens interessa a tots.
Podem estar d'acord
en què els hospitals
els col·legis
no paguen IBI
evidentment
però també necessitem saber
quines fundacions
no paguen IBI
quins immobles
que no paguen IBI
són titularitat
de cada confessió religiosa.
Esteve
què et sembla aquest debat
que es propaga
per molts àmbits
de la societat
i que demà arribarà
l'Ajuntament de Tarragona?
Interessant
que s'hagi posat
damunt de la taula
interessant
que se'n parli
interessant veure també
les postures
que prenen
els partits polítics
i les contradiccions
que ja s'han vist
en alguns.
Tu creus que s'hauria
d'obligar a pagar
en algunes institucions
i entitats
que ara queden exemptes?
Precisament en un moment
de retallada
de gent que
si hem de pagar
un euro per recepta
també altres institucions
o fundacions
han de pagar
han de pagar l'IBI?
Jo crec que és bo
que tothom
pagui
el que la majoria
de la gent paga
i segurament és injust
que molta gent
ara fa poquet
li ha arribat
la factura
de l'IBI
que en algunes ciutats
Déu-n'hi-do
com pot ser el cas
de Tarragona
tinc la sort
de no pagar-la aquí
pel gruix
que veig que té
i de companys
que m'ho comenten
que han anat creixent
i Déu-n'hi-do
i penso que és bo
que altres institucions
que han tingut
el privilegi
o l'exempció
de no pagar-la
també faci l'esforç
de pagar-la
i l'Església
és una d'elles
i per què no
i per què no
afrontar aquest debat
de manera valenta
i per què no
veure si els partits polítics
també la paguen o no
quines institucions
la paguen o no
és a dir
estem en un moment
tan remogut
que segurament
es posen damunt la taula
temes que durant anys
ni s'havien plantejat
però penso que és interessant
que es debati
i se'n parli
sense por
Joan
ara m'estava arrient
perquè em venia al cap
una dita
que es deia
paga el rei
paga el papa
i de pagar
ningú se n'escapa
però sembla ser que no
aquesta dita
devia ser
no sé
amb una altra època
molt antiga
perquè evidentment
d'una altra època
no és l'exemple
diguéssim
per aplicar
perquè crec que no
paga ni el papa
ni el rei
no
en aquest sentit
tothom ha de pagar
tothom ha de pagar
ara bé
a partir d'aquí
la llei impositiva
té moltes excepcions
consideracions
es pot valorar
un edifici
per un ús determinat
un edifici
per un ús d'un altre
i tot això
però com diu
l'Esteve també
escolta
aquest debat
després d'haver pagat
els ciutadans
el que ens ha tocat pagar
d'impostos
evidentment
no hi ha color
no hi ha color
a partir d'aquí
doncs els organismes
afectats
sigui l'església
sigui institucions
sigui associacions
sigui el que sigui
doncs bueno
l'únic que s'ha de fer
és en certa manera
poder-se adaptar
o poder mirar
la millor manera
d'establir
aquest pagament
en base
doncs a unes activitats
en base
a unes ocupacions
etcètera
Sandra
jo crec que
comparteixo
amb l'Esteve
que és un
un debat
prou interessant
crec que
no ens hem de quedar
només amb l'anec
anècdota de Líbia
a l'església
jo crec que això
és una anècdota
és una anècdota
en el sentit
que és un debat
que crec que va
més enllà d'això
o utilitzar l'església
és una mica
un am
per cridar l'atenció
de la gent
a veure
que hi hagi gent
i que la ciutadania
després de pagar Líbia
en la situació
que estem
comenci a
estar
menys favorable
que allà
davant dels privilegis
de certs estaments
no
no crec que sigui
una
una qüestió
d'agitació social
sinó una qüestió
de la situació
en què estem vivint
i que la gent diu
home
però si hi ha de pagar Líbia
perquè aquests
no han de pagar
i això passa
amb l'església
o amb qualsevol
entitat
que no pagui
el que ha fet
és un debat
que fa por
a molta gent
fa por
a l'església
no perquè
hagin de pagar
Líbia
perquè per ells
és la xocolata
del llor
o això
sinó perquè pot
iniciar un debat
sobre laïcitat
sobre model
de convivència
social
a la nostra societat
de per què
l'església catòlica
o les religions
han de tenir
una presència
tan important
en l'espai públic
pot obrir un debat
bastant més profund
que el fet puntual
que pagui o no pagui
Líbia l'església
i fa por també
als partits polítics
i fa por
als partits polítics
perquè és un tema
perquè fa por
perdre vots
i sembla que si dius
que l'església
ha de pagar Líbia
estàs en contra
de l'església
i no crec que sigui això
jo no estic en contra
de l'església
no és que jo crec
jo crec que s'ha de fer
una cosa no treu l'altra
en absolut
és a dir
és un debat d'aquests
és com el debat
de la immigració
són debats complicats
de gestionar
que depèn del que diguis
perds plomes
per un cantó
o estàs en contra
realment del que penses
són debats difícils
d'afrontar
el debat
sobre les confessions
al nostre país
o sobre
a vegades parlem
de l'església catòlica
perquè és la que està
més present
però no és només
l'església catòlica
però clar
jo crec que aquest tema
per un cantó
hi ha fundacions
que comencen
a sentir campanes
allò de
si sents
el veí afaitar
posa les teves barbes
a remullar
doncs diuen
home
si avui es fiquen
amb l'hivi de l'església
potser demà
es ficaran
amb l'hivi de les fundacions
i em sembla
que no és el mateix
la fundació
Casal Lamic
que la fundació
Mafre
per exemple
per posar dos exemples
són dues fundacions
la llei de fundacions
va donar joc
a
certes
fugides
diguéssim
del dret mercantil
del dret
d'administració
i en molts casos
i clar
crec que
posa nerviosos
algunes fundacions
i algunes
organitzacions
pel que pugui passar
però pel que fa a l'església
jo crec que
el tema de pagar l'hivi
ja et dic que
no crec que sigui
la màxima preocupació
que tingui l'església catòlica
sinó que realment
es pugui obrir un debat
més enllà d'això
al respecte
de la laïcitat
de totes maneres
el que proposen
com a mínim
els socialistes
en la moció de Tarragona
és que
queden en exempts
els llocs de culte
i els llocs de l'església
on fan activitats culturals
per tant
no estem parlant
que hagi de pagar
per totes les seves propietats
i per tant
en fi
tampoc estaríem parlant
segurament de quantitats
excessives
jo no sé si vostès
serien fins i tot
partidats
perquè l'iniciativa
per Catalunya
va més en la línia
que s'hagi de pagar
per tot
no sé si creuen
vostès que s'hauria de pagar
també i vi
per totes les esglésies
el pagar
pels llocs
estrictament de culte
i que estan fent
un servei públic
podríem dir-ho
per la gent que hi cregui
penso que va quedar fora
va quedar al marge
i els que tenen funcions socials
perquè clar
l'església també
alega i argumenta
tota la tasca social
que fa especialment
a través de Càritas
i d'altres organitzacions
penso que un edifici
que tingui un ús social
no ha de pagar
però un edifici
que té un ús residencial
o un ús privat
sí que ha de pagar
perquè jo pago el meu IBI
que també es paguin
altres edificis
a més és que Tarragona
és una ciutat
que està plena
d'edificis
i de propietats
que són de l'església
i llavors
serien bastants diners
clar
que jo sàpiga
que no s'ha comptat
però sí
seria interessant
és un debat
que en general
un poblet
que potser
l'església
només té
el que és
l'església física
del poble
i així
potser no té massa sentit
aquest debat
però en una ciutat
com Tarragona
que tots sabem
que la presència
de l'església catòlica
amb l'arcabisbat
i tot
vull dir
hi ha una presència
important a la nostra ciutat
home és un debat
que no és tan valentí
jo de fet
quan els ciutadans
de peu
paguem el nostre IBI
per la nostra vivenda
també podem diferenciar
entre l'IBI
de la vivenda
que ocupes
l'IBI
del pàrquing
que ocupa
el teu cotxe
i l'IBI
que ocupa
correspon al traster
que tens a casa
i tot això
són diferents IBI
tot això
per tant
no hi ha per què
no aplicar-ho
també directament
a aquesta situació
però jo també recordo
que quan anem tots
a fer la declaració de renda
al final et pregunten
si vols posar una creueta
en una caseta
que va destinada
també un tant per cent
no recordo quin
doncs tant a l'església
com a els col·lectius
que tu decideixis
en certa manera
ja tenen
ja tenen també
un tracte
a favor
en aquest sentit
i a l'hora de
molt més que a favor
o sigui
clar
és que ningú més
té una casalleta
en exclusiva
amb nom i cognoms
en quant
el que diu l'Esteve
que pugui tindre repercussió
en els vots
escolta
a veure si ho deixem
d'una vegada
això
una cosa
no t'importa
no deu ser pas casualitat
que just després
de plantejar-se
això damunt de la taula
surtin dos alcaldes
de dues ciutats
tan importants
com Tarragona i Lleida
i matitzin
tot el tema de l'Ibi
perquè es tracta
de dos alcaldes
absolutament respectable
i no hi ha res a dir
que són practicants
i creients
de la religió catòlica
absolutament res a dir
però són qüestions
molt sensibles
sí
però una cosa
no t'ha de treure
a l'altra
no crec que perquè jo
ara aquí m'hagi posicionat
d'aquesta manera
doncs quan vagi a missa
diumenge
perquè jo vaig poc
però hi vaig a missa
doncs me mirin malament
en aquest sentit
no ho sé
si canviaria
si estiguéssim
en plena campanya
per les municipals
i estiguéssim
a pocs dies
de les votacions
bé
doncs això
seria una qüestió
de maduresa personal
o maduresa
de la societat
si s'apigués
separar una cosa
de l'altra
no
no dic
no dic dels que estem
aquí damunt de la taula
però del debat públic
són qüestions
molt sensibles
sí perquè a més
fins i tot
pot anar més enllà
d'unes sigles
d'un partit polític
sinó que dintre
de cada partit
persones
del mateix partit
poden tenir sensibilitats
i posicions diferents
perquè estem parlant
molt d'una posició
en molts casos
personal
en fi
com poden veure
totes les notícies
com sempre des de fa setmanes
estan relacionades
més o menys
amb la crisi
ahir vam tenir
una nova manifestació
a Tarragona
contra les retallades
avui hi ha una concentració
dels sindicats
de mestres
en la recta final
del curs escolar
també
en fi
contra les retallades
en l'àmbit educatiu
i una
mini reflexió
per acabar
enmig de
tota aquesta
lleu de notícies
que ens arriben
a nivell d'Europa
i a nivell internacional
sobre
el rescat
bancari espanyol
o el rescat
directament
de l'Estat
vostès com a ciutadans
de carrer
tenen la sensació
que estem millor
que fa uns dies
Esteve
tinc la sensació
que seguim
en aquest caos
i que anem a millor
a pitjor
i que anem a pitjor
i que desgraciadament
anem a pitjor
perquè
és a dir
que els 100.000 milions
de fa uns dies
aquesta suposada
injecció de diners
a la banca espanyola
la injecció de diners
havia de donar confiança
la confiança
havia d'aturar
aquesta mà negra
ho comentava la Sandra
abans
anomenada mercats
que ja m'explicarà
algú
algun dia
bé
qui són
els mercats
aquesta mena
d'ents
estrany
i sembla
que cap mesura
té els seus efectes
i a mi em dóna la sensació
perquè
Espanya s'ha convertit
i que juga el paper
de Grècia
que és l'asa dels cops
i que per tant
és l'enemic més feble
aquell que utilitzar
per aconseguir
comprar diner públic
a interessos més alts
per exemple
i em dóna la sensació
que la política
cada cop
té menys
eines
per influir
en aquest
en aquest gran
entramat econòmic
en aquest gran
món
que ens costa
identificar
fins i tot
quins són els actors
mireu
mireu
l'altre dia
vam fer
un acte
amb la Fundació
Salvador Allende
i vam passar
una pel·lícula
documental
sobre la vida
d'en Salvador Allende
i l'any 71
va fer
un discurs
davant de Nacions Unides
parlant del perill
de les multinacionals
que tenen més poder
que alguns estats
sobirans
i que això
ho acabarien
pagant car
ho deia molt més maco
perquè el Salvador Allende
era un gran orador
però la conclusió era aquesta
un discurs
que el senties avui
et tapaves els ulls
i el podia estar dient
qualsevol persona
avui en dia
realment
estem parlant
de multinacionals
o sigui
els polítics
per bé
o per dolent
donen la cara
donen la cara
en el sentit
que la gent
sap quina cara
tenen
alguns més coneguts
altres menys
però tothom sap
identificar
les cares
dels polítics
les cares
de les persones
perquè darrere de tot
hi ha persones
sempre
no hi ha màquina
les cares dels que manen
en poca
dels que manen ara
vols dir
en poques paraules
les cares dels que manen
de veritat
perquè són els que tenen
aquest poder econòmic
no les coneixem
i a més
se'n guarden
que no les coneixem
i a més
no són elegides
pels ciutadans
com a mínim
els polítics
en un país com aquest
els elegeixen els ciutadans
i després ens agradaran menys
ens agradaran menys
i podem criticar-los
públicament i obertament
i estan exposats
a tot això
però aquesta gent
han provocat
un munt d'històries
perquè maneguen
fils
i és que és així
sembla que parlem del Padrino
però realment
ho és
i un dia
podem parlar
de les agències de rating
i com estan pagades
per aquestes entitats
que fan pujar el deute
d'un país
perquè els interessa
comprar-lo després
Joan
que anem acabant
una reflexió breu
una reflexió breu
estem millor o pitjor
escoltant
a la Sandra
pensava
en els polítics
però els polítics
poden parlar
i poden
diguéssim
objectar
moltes coses
sobre aquest tema
però hi ha una persona
que no pot
no vota en aquest cas
dir el contrari
i és el que mana
el que presideix
un govern
i tot això
i a Espanya
estem acostumats
o estem tenint
unes ascendències
que els presidents
que hem tingut
i el que tenim
no ens expliquen
la realitat
i això ens ha portat
on ens ha portat
no pot ser
que se'n vagi
el Rajoy
a Mèxic
amb els G20
i sembla
que hagi tornat aquí
victoriós
quan hi ha algun mitjà
de comunicació
que han dit
escolta
d'Espanya
ni se n'ha parlat
aquesta és la dura realitat
amb aquestes reflexions
una mica més generals
acabem
no sé si estem millor
o pitjor que fa uns dies
però en fi
estem en una situació
com deia l'Esteve
una mica de caos
acabem el temps
de la tertúlia
avui una tertúlia
amb Joan Besora
amb Sandra Ramos
i amb Esteve Girald
tres convidats
que ens han ajudat
a comentar
algunes de les notícies
de la setmana
potser no són gaire positives
però en fi
com a mínim
avui ha començat l'estiu
aquells que els agradi
la calor
que ho sàpiga
que ja podem anar a la platja
perquè farà una calor terrible
i tenim aquí a les portes
el cap de setmana
amb la rebella de Sant Joan
que mira
en fi com a mínim
anirem una mica de festa
Sandra, Joan, Esteve
gràcies
fins la propera
bon dia
a l'o'r-l-o'r-bil
a l'o'r-bil
a l'o'r-bil
a l'o'r-bil
a l'o'r-bil