Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio,
dimecres, dia 28 de març,
com cada dia que ha història amb aquesta sintonia,
ja el sabeu els més habituals del programa,
l'espai curar-se'n sabut
amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tegla.
Com sempre, ens acompanya el doctor Javier Obiach,
el director de l'hospital.
Doctor Obiach, bon dia.
Hola, bon dia.
I avui també ens acompanya el doctor Jordi Martín,
metge adjunt d'ophthalmologia.
Doctor Martín, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui per parlar de la degeneració macular.
Per a aquells que no ho coneguin,
com ho expliquem, això, resumidament?
Molt bé.
Parlem d'una alteració de la màcula,
que això és una redundància,
però que és una zona de la retina, del nostre ull,
que és la que s'ha encarregat de definir millor la visió
i especialment de la visió central.
Llavors, aquesta zona pateix per unes alteracions que es produeixen,
uns deterioraments,
i ens provoquen que la visió central,
la que s'encarrega de poder veure la lectura
o de poder veure la persona que tens davant,
aquesta visió central desapareix o s'esborra o te queda difuminada.
Llavors et queda una situació força invalidant.
Quines conseqüències pot tenir això per la vida normal d'una persona?
En principi és una malaltia molt invalidant,
sobretot perquè hi ha formes que afecten els dos ulls en molt poc temps.
Llavors, com molt bé ha comentat el doctor Oliac,
l'afecte a la visió central,
el que són molts hobbies, per exemple,
com és la lectura, no es poden realitzar,
segons quins esports també no es poden realitzar.
i clar, quan estem parlant que afecta per edat a gent de més de 50 anys,
doncs això els limita molt el que és la vida,
sobretot si estem en edat laboral.
Ja, a mesura que van passant els anys,
sobretot a partir del 75,
doncs el que s'ha demostrat és que, per exemple,
el risc d'una caiguda es multiplica per 3,
fer servir un telèfon es dificulta per 12,
i llavors això suposa una càrrega a la família
que pot arribar a crear una exclusió social.
I, bueno, una cosa molt important és que en el 2005
es va fer un estudi de qualitat de vida,
que és el que en realitat ens interessa a tots,
i es deia que els pacients que tenen aquesta malaltia en els dos ulls
tenen la sensació de tenir una qualitat de vida pitjor
que moltes malalties terminals.
Llavors, realment és molt important el tractament
i, sobretot, prevenir-ho.
Perquè hi ha remei, és a dir, un cop apareix,
pot fer alguna cosa per intentar tornar enrere o no?
Bueno, en principi s'ha de diferenciar,
sobretot que hi ha dos tipus,
una que és la degeneració macular seca
i l'altra és la humida.
El 90% és el tipus sec,
i aquesta, doncs, el que passa és que a poc a poc,
com ha comentat el doctor Oliach,
doncs es va atrofiant al centre de la retina,
i és una cosa molt lenta.
Les persones, doncs, acaben en una situació invalidant,
però la progressió és molt lenta
i pot anar acostumant-se a fer servir
els altres sentits o a poder buscar ajuda.
L'altre tipus és molt ràpida,
apareix d'un dia per un altre,
i llavors, bueno, doncs,
és quan es nota més el canvi de vida, no?
I aquí és quan la gent ve a preguntar.
En aquesta és l'única en què hi ha tractament,
amb l'altra no n'hi ha.
Perquè quan comencem a notar símptomes d'això,
és a dir, quan hi ha uns primers símptomes
que comencem a patir aquesta malaltia?
Bé, principalment el que afecta és això.
Com ha fet Televisió Central,
doncs ens donem compte, sobretot, a l'hora de llegir,
sobretot el que són les línies que en lloc de rectes
es veuen corbades, es veuen ondulades
o es veu una taca en el centre.
Llavors, bueno, és molt fàcil,
tothom té un televisor a casa
i els marcs normalment són rectes,
llavors és molt fàcil simplement mirar el marc
i si el marc es veu ondulat,
llavors, mà de senyal, s'ha de revisar.
Si apareix de manera brusca,
s'ha de consultar un oftalmòleg de manera urgent,
quan abans es comenci millor.
Un cop hi ha aquests primers símptomes,
què recomaneu als metges?
És a dir, que acudi ràpidament al metge?
És a dir, quan és aquest procés que és més lent,
hi ha alguna manera d'alentir-lo encara més?
És a dir, d'intentar agreujar-ho?
En principi, si és el procés lent,
que és la degeneració macular seca,
el que es pot fer és enlentir-lo
amb tractament amb antioxidants,
fer servir ulleres de sol...
Llavors, com moltes vegades la gent no s'en dona compte,
perquè, per exemple, comença moltes vegades
a l'hora que apareix una catarata,
les persones pensen que és la catarata,
i ja aniré a l'oftalmòleg.
Aquí és el primer error.
S'ha d'anar a fer les revisions regulars,
anuals,
i aquí nosaltres podem diagnosticar,
sobretot, les fases precoces.
I començar a donar el tractament aquest amb antioxidants,
que el que sí que aconseguen és
que comencin els símptomes més tard
del que començarien sense fer-ho.
Ens saltem una mica,
i per això intervenc,
per parlar una mica de les causes,
potser més que de les causes,
dels factors que afavoreixen
l'aparició o la progressió de la malaltia,
i aquest sí que és un tema important,
perquè alguns d'aquests factors
és evitable.
L'edat no, perquè no podem fer res,
i el que està clar és que,
a mesura que avança l'edat,
va apareixent més les degeneracions maculars,
sobretot, especialment parlem de la seca,
però n'hi ha d'altres que tenen molt a veure
amb els estils de vida,
que és un tema que també és recurrent
a les nostres intervencions,
que sí que tenen,
i s'ha demostrat que tenen una influència
molt directa en la degeneració macular.
I entre altres,
com a causa,
com un dels factors més importants,
parlem del tabaquisme,
però no solament del tabaquisme,
n'hi ha d'altres.
El doctor Martín segur que ens pot ampliar aquest tema,
dels factors aquests que ajuden
o que desencadenen la malaltia.
Com bé ha dit el doctor Olià,
que aquí tenim tres factors,
que el principal és l'edat,
com bé ha dit,
no podem fer res contra l'edat,
el que sí que podem fer,
que és el que recomanem,
és un control anual a partir dels 50 anys
del fons d'ull.
L'altre és el factor genètic,
que és molt important.
Si hi ha algun familiar
que ha tingut aquesta malaltia,
doncs tenim números de poder patir-la,
sobretot si és familiar directe.
En aquest cas,
tampoc hi podríem fer res?
Tampoc podem fer res,
el que sí que és cert
és que una persona que tingui aquest,
si ho sap,
vindrà abans.
A la mínima que noti alguna cosa,
podrà pensar que és aquesta malaltia
i vindrà abans.
I fins i tot ha acabat d'aparèixer,
estem parlant de potser fa un mes,
dos mesos,
un kit de detecció genètica,
que a partir de la saliva
ens diuen quin risc genètic
tenim de patir la malaltia.
I això no està orientat a qui la pateix,
sinó a qui ens trobem en fases molt precoces,
que sabem quin risc té d'evolucionar la malaltia,
i sobretot en fills,
de pacients que ho han tingut.
Sobre l'únic que podem actuar
és sobre els factors ambientals.
Llavors, evidentment,
si tenim una persona
que a més a més té els factors de risc genètic elevats,
doncs hem d'actuar abans,
i el principal és el tabac.
El tabac s'ha d'eliminar
des del primer dia,
l'actiu i el passiu,
i després és l'únic que està demostrat.
A partir d'aquí,
els altres com la dieta,
doncs es fan servir les vitamines,
els complexos vitaminics
que enlenteixen la progressió de la malaltia
o l'aparició.
El que és el sol,
doncs fer servir ulleres de sol,
però tot això ja són mesures extres.
La principal sobre la que podem actuar
és el tabac
i fer controls més exhaustius
i més freqüents.
Per tant, el tabac seria el principal,
per tant,
seria un dels factors de risc més importants.
Exacte.
En el que podem incidir.
Exacte.
En el que podem incidir, no?
En el que podem incidir.
Comentaves abans que,
això,
l'edat més o menys en la que apareixia,
pot aparèixer,
però en edats més tempranes,
en edats abans?
Si ens trobem una malaltia similar a la retina,
abans dels 50 anys
hem de pensar en altres coses, primer.
És molt infreqüent.
La pròpia paraula ho diu.
És una degeneració de la màcula
associada a l'edat.
I, en principi,
s'ha de pensar en ella a partir dels 50.
Sobretot a partir dels 70-75 anys,
que augmenta moltíssim la incidència.
Un cop hi ha aquestes causes,
aquests factors de risc,
m'imagino que després hi ha el diagnòstic,
el diagnòstic,
aquesta malaltia en els pacients.
quin és aquest procés?
El diagnòstic és molt senzill.
Qualsevol oftalmòleg,
només fent un fons d'ull,
que el fons d'ull és la visualització directa de la retina,
ho pot diagnosticar.
Llavors,
és molt ràpid,
només cal arribar a la consulta,
doncs es posen les típiques gotes d'ahilatar
i es mira la retina.
I, si hi ha algun dubte,
doncs sí que cal fer servir alguna prova
com és un OCT,
que disposem a la xarxa,
que vindria a ser com una resonància de l'ull,
encara que no és exactament això,
però és molt fàcil d'entendre-ho així per la gent,
com són com unes fotografies
i et donen una imatge que és inequívoca.
No serveix tant per diagnosticar,
sinó més aviat per veure l'evolució
i, evidentment, per diagnosticar els casos dubtosos.
M'ha semblat interessant això
que comentava abans el doctor Martín,
aquest mètode nou que ha sortit fa poquet,
deies que a través de la saliva...
Com funciona això exactament?
Bé, realment és un kit
en què la persona hi introdueix la saliva,
és així, de senzill,
va amb uns conservants
i això s'envia a un laboratori
que està a Madrid.
Ara mateix és l'únic que hi ha
i també és sobre la única malaltia
sobre la que realment val la pena fer-ho.
Tenen altres kits,
però no surt a compte.
I més o menys en el plaç d'un mes
doncs ens diuen el risc genètic d'aquesta persona.
A veure, això realment depèn molt de cada persona.
Hi ha gent que no en vol saber res
i, bueno, si m'arriba ja m'arribarà
i jo ja em prenc les castilles
i ja està, no?
I hi ha altres que sí que ho volen saber
i quan abans millor
en lloc de fer un control anual,
fer-lo semestral
i, bueno, doncs està més pendent del tema.
En qualsevol cas
parlem d'una prova
que et dona una probabilitat
genètica.
No és un 100% fiable.
No és un diagnòstic.
No és un diagnòstic.
No és un diagnòstic,
sinó que és una probabilitat genètica
que tinguis més possibilitats
d'acabar fent una degeneració,
però no és una prova diagnòstica.
És a dir, no pel fet
ni que et surti negativa
ni que et surti positiva
no et confirma
que el fet que tens o no tens
aquesta malaltia.
Però vaja, podem incidir
en la prevenció que dèiem abans,
no imagino?
Exacte.
A veure, en realitat
l'únic que canvia
és que la persona vindrà abans
i li farem els controls abans,
però les recomanacions
són sempre per tothom
i el tractament només
es fa quan apareix la malaltia.
El que sí que es pot incidir més
en aquests casos
serien, diguem-ne,
en els consells
d'estils de vida,
novament tornem al tabaquisme
o amb la dieta
perquè evitar
d'afegir-hi més factors,
a part d'aquest factor hereditari,
d'afegir-hi altres factors
que faciliten l'aparició
d'aquesta malaltia.
Seria, diguem-ni,
potser el més important
de la realització
d'aquesta prova.
El fet que et pogués permetre
això incidir més
en la conscienciació
de la importància
d'aquests temes.
Perquè si parlem de la dieta
que dèiem abans,
dels estils de vida,
de viure millor en definitiva,
perquè no ens apareguin malalties.
En aquest cas concret,
no sé si és que hi ha
alguns aliments
o algunes vitamines concretes
que afavoreixen
que no aparegui
tan aviat aquesta malaltia.
Bé,
sembla que el mecanisme
parla que hi ha
una alteració
dels petits vasos,
més petits vasos
de la retina,
de la zona de la màcula.
Llavors, clar,
tots aquells factors
que incidissin
sobre
els danys,
tots els factors
que poden danyar
aquests petits vasos,
diguem-ne que serien
els que s'haurien d'evitar.
Llavors,
el colesterol,
les hipertencions,
el tabaquisme,
tots aquests factors,
encara que alguns d'ells
no estan directament demostrats,
però sembla que sí
que puguin tenir
incidència
en evitar
l'aparició
o la progressió
d'aquesta
degeneració
d'aquests vasos,
d'aquests petits,
aquestes petites arterioles.
Per tant,
important també
aquesta bona dieta
per intentar evitar-ho,
doncs, eh?
exactament.
És important
i en realitat
és l'únic
que ens permet
enlantir la malaltia
amb una persona
en la que suposem
que hi ha...
Sí,
per defecte,
nosaltres hem de suposar
que no hi ha
una bona dieta,
amb la qual cosa
els complexos
vitamínics
que es venen
precisament
per la degeneració
macular,
doncs,
ens permeten
enlantir
o això,
o retrasar
endarrerir
el que és
l'aparició
de la malaltia.
Però,
òbviament,
si portem
una bona dieta
a base,
doncs,
serà d'extra.
Un cop fet
aquest diagnòstic,
ja diagnosticada
la mama bautien
al pacient,
quin és el següent pas?
Bueno,
respecte al tractament,
com us he comentat abans,
el que és
la malaltia seca,
no,
desgraciadament,
no té tractament,
per això és tan important,
doncs,
començar abans
amb el tractament
antioxidant
i les mesures preventives.
És una cosa
que canviarà
en el futur,
perquè,
si és el 90%
de les persones
que pateixen
la malaltia
tenen la versió seca,
amb la qual cosa
s'hi estan posant
molts esforços
per trobar
un tractament
que reverteixi
la malaltia.
Amb l'altra,
que és la més invalidant,
i, a més,
és la primera causa
de seguesa legal
en el nostre país,
en persones
de més de 50 anys,
doncs,
és, afortunadament,
en la que tenim
tractament.
Però,
el que és la pèrdua visual
apareix,
sobretot,
en els tres primers mesos.
Una vegada,
us heu d'imaginar
que aquí el que apareix
és una aveneta
que es trenca,
sangna,
i després el cos cicatritza.
Una vegada
està la cicatriu,
no tenim res a fer.
Quan està al principi
la inflamació
i la sang
és on podem incidir,
de manera que
el tractament
que consisteix
en unes injeccions
que es posen
dins de l'ull
de manera repetida,
aconsegueix
que la cicatriu
sigui més petita,
de manera que
les cèrlules
que s'han inflamat
del voltant
puguin recuperar
la seva funcionalitat
i es pot millorar
la visió.
Ara,
evidentment,
quan abans
es posa el tractament
millor.
Si tardem,
el tractament
pot ser inútil
o fins i tot
hi ha persones
que se'ls diagnostiquem
i els diem
que no val la pena
posar-se el tractament
perquè només tindrà
el risc del tractament
i no tindrà el benefici.
Perquè quan tens-ho
podríem avantir
tot plegat,
és a dir,
no sé si hi ha
algun màxim de temps
que diguem
fins aquí
podem arribar
amb la medicina
que ara tenim,
amb les eines
que ara tenim.
A veure,
s'aconsegueix
millorar
però mai
com si l'ull
no hagués tingut
aquesta malaltia.
Sempre la persona
ha de saber això
i ha de saber
que quan va
aquest tractament
és per intentar
millorar una mica
el que té
però no estarà
com si no
li hagués passat.
Això és com
quan on ha tingut
un atac de cor,
doncs no estarem
com si el cor
tingués 20 anys.
Però sí que és cert
que es pot
millorar
però només
si s'agafa
molt aviat
i el tractament
es fa molt aviat.
Això apareix
als dos ulls?
Només a un ull?
O com funciona?
Sempre apareix
la seca
apareix en els dos,
és de manera simètrica,
és a dir,
que comença més un
que no pas l'altre
i la humida
sol començar
per un
i desgraciadament
la meitat
de les persones
que ho han tingut
en un ull
en 5 anys
ho tenen en l'altre.
Per això
és la primera
causa
de sequesa legal
en més de 50 anys
aquí, no?
Perquè l'extrem
és aquest,
es pot arribar
a quedar sec
o pacient?
Aquesta és una pregunta
que ens fan molt
i és la que més preocupa.
Quan una persona
pregunta per si es pot
quedar sec
el que en realitat
està preguntant
és si es pot quedar
sense veure llum
que és el que més espanta,
no?
A les tales fosques.
Això és impossible
perquè aquesta malaltia
només agafen el centre.
Llavors ja només
donant aquesta resposta
dins de la gravetat
que és
i la invalidesa
que provoca
la persona
ja es queda
més tranquil·la.
No es quedarà
a les fosques.
Ara això sí,
el centre de la visió
el pot perdre
de manera
total i irreversible.
Ara,
el que és al voltant,
saber si ve un cotxe
per un costat,
si hi ha una persona,
poder deambular,
tot això
que és el que
pot donar
un cert grau d'independència
com a mínim
encara que sigui
dins de la pròpia casa,
doncs això es manté.
Es pot mantenir això
una mica
una vida normal
entre cometes
amb les limitacions
que això comporta,
però vagi adaptant-se
a aquesta nova vida.
Imagino,
no sé si això també
ajudeu
des dels metges
o des de l'hospital
a intentar portar
aquesta nova vida
el millor possible.
En principi
hi ha un servei
a l'hospital
de psicòlegs
i una assistente social
i més d'un pacient
li hem aconsellat
que parli amb ells.
Molts d'ells
acaben
ingressant
a l'11
des de l'hospital
moltes vegades
els expliquen
quins són
els passos burocràtics
a demanar,
com han de ser els informes
perquè això
pugui ser així.
Per tenir aquest servei
és l'hospital
important, eh?
Sí,
es posem del servei
de psicologia
per donar suport
a situacions
d'aquestes
i d'altres situacions
i en alguns països
el que sí que existeixen
són els grups d'ajuda
típics
per aquest tema concret.
Nosaltres aquí
almenys
a Tarragona
no tenim coneixement
que existeixen.
Sí que és veritat
que hi ha l'entitat
que com comentava
el doctor Martín
que és la 11
que fa molt de paraigües
de tots aquests pacients
que han entrat
en una situació
d'un grau d'invalidesa.
Perquè ens fem mala idea
que comentàvem
fa un moment
de com
afecta la capacitat
de la visió
doncs
diríem que seria
com portar
unes ulleres fosques
però que no et cobreixen
tot l'ull
però molt fosques
de tal manera
que la part central
no la veus
només veus
pels voltants
i per tant
doncs això
et permet
una certa mobilitat
et permet veure
sis de dia
sis de nit
si veu
si hi ha una persona
al teu costat
la veus
però
coses que són
molt del dia a dia
molt d'això
molt importants
per poder tenir
una vida normal
entre cometes
doncs la veritat és que
estan absolutament impedides
com poder llegir
o poder mirar
la televisió
o poder veure
el teu interlocutor
no?
saps que hi ha una persona
i si gires el cap
doncs veuràs
la figura de la persona
però no pots
veure la persona
que tens just davant
amb la qual estàs parlant
en tot cas
podríem acabar
si us sembla
tornant a incidir
en aquestes prevencions
en aquestes recomanacions
que podem fer
on en tot cas
podem això
almenys
prevenir
la malaltia
o almenys
trobar-la
més aviat
del que pot ser habitual
el que dèiem abans
la prevenció
i per tant fer aquestes revisions
anuals
exacte
sí
en principi
a partir dels 50 anys
s'ha de fer una revisió
de fons d'ull
anual
i si hi ha
algun antecedent
a la família
doncs
amb més motiu
i davant del mínim dubte
doncs
poder disposar
d'alguna experiència
com per poder detectar
els casos molt precoços
o de tenir la tecnologia
com tenim a l'hospital
amb l'equip
de l'OCT
doncs
per detectar
els casos dubtosos
de manera que es pugui
si és de les que té tractament
tractar-ho des del principi
i si és de les que no
doncs
intentar l'entir-ho
amb el tractament
no sé si ens hem deixat
alguna cosa
a tinta
doctor Biach
jo penso que
crec que ho hem repassat
força bé
sí
sí
és un tema que
no és massa conegut
diguem-ne
però que
sí que
bé
doncs
és el que diem
que és una de les causes
amb majors de 50 anys
de ceguesa
o d'invalidat
per una ceguesa
i per tant
diguem-ne
que des del punt de vista
de transcendència social
doncs en té força
tot i que és poc conegut
i això
que els dispositius sanitaris
sobretot
en els que són
les humides
tenen
tractament eficaç
i per les evolucions
de les seques
doncs tenim
tractaments
i recomanacions
que la poden alentir
i en quant a l'aparició
doncs el mateix
incidir sobre
sobre
els estils de vida
sobre determinades
tipus d'alimentacions
que
que poden
en teoria
faciliten
reforcen
les nostres
l'estructura
de la nostra retina
i per tant
fan com de factor
protector
contra l'aparició
de la malaltia
molt bé
doncs ja ho sabeu
avui hem repassat
això
de generació
macular
una de generació
doncs
que ens afecta
avui
i que va associada
a l'edat
amb gent
més enllà
dels 50 anys
ens ha acompanyat
com sempre
el doctor
Biach
director de l'hospital
i avui amb el doctor
Jordi Martín
metge adjunt
d'oftalmologia
doctor Biach
doctor Martín
gràcies i bon dia
moltes gràcies