Comencem l'espai que dediquem cada dilluns
a la Fundació Casalamic, un espai que anomenem al carrer
i que, com sempre, ve una mica, vaja, del tot, produït i hostatjat
per a la Javier Salagosa, que és l'encarregat de la comunicació
de la Fundació Casalamic. Javi, bon dia.
Bon dia, Núria.
Ja t'has recuperat de l'acostipat, veig, eh?
Fas molt millor cara.
I millor veu, a veure, digues.
Sí, sí, més o menys.
Sí, sí, ell.
Hola, hola.
Doncs la Javier avui ens ha proposat un tema de molta actualitat
que tindrà un caire reivindicatiu avui la secció
i és que ens apresenteu una altra de les entitats
en què a la Fundació Casalamic ja esteu inclosos, no?
Sí.
Sí, i avui parlarem amb la Plataforma Ciutadana
per la defensa dels drets públics,
que aquí tenim un dels portaveus de la Plataforma,
que és Antoni Peco,
per parlar, doncs, de la novetat,
bueno, la novetat que no és tan novetat,
perquè ja tothom ho ha de saber,
del 14 de novembre, que hi haurà la vaga.
Ara parlarem de la Plataforma,
quan i per què va sorgir,
jo crec que és una entrevista que ja hem fet moltes vegades,
però no dins d'aquest espai,
per tant, li donarem un altre caire
i sabrem exactament què feu a la Fundació Casalamic
dins d'aquesta Plataforma
per la defensa dels drets públics
i com us plantegeu la jornada de dimecres.
Ha vingut també la representant de la Fundació Casalamic.
Hola, bon dia.
Recordes el teu nom?
Soc l'Anabel.
Sí, és veritat, l'Anabel,
que la vam tenir la setmana passada, no?
Sí, sí.
Parlant d'altres qüestions...
D'altres coses que fa la Fundació, sí.
Molt bé.
Doncs parlant justament,
si recordeu,
per si ens vau escoltar,
sobre un taller que havíeu d'impartir al Vendrell,
al Vendrell,
sobre com formar a Ampes.
Sí, com gestionar les Ampes.
Molt bé.
I va anar bé, no?
Molt bé, molt bé.
Molt gratificant i molt bé gratificant
en dues parts, no?
Per la Fundació,
perquè està rebent l'agraïment
i està veient que dóna bons resultats
i que ho perceben amb molta intensitat
perquè veus la necessitat
i llavors, com a tallerista,
ho perceps i estàs molt agraïda.
I ells també agraïts
perquè els faltava, no?
Aquesta part més tècnica,
aquesta part més informativa
i ha sortit una cosa molt bonica.
I l'Anna Bela ens acompanya avui
com a representant de la Fundació
en el que són, bueno,
en la plataforma, no?
Sí.
Esquivaig a les reunions i, bueno.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Us distribuï la feina d'aquesta manera, eh?
Sí, clar.
Ens hem d'anar dividint
diferents membres
entre el patronat i treballadors
per anar a les diferents plataformes
i diferents entitats de segon nivell
que també participen en la Fundació.
Doncs, Toni, entrem en matèria.
Qui sou?
La Plataforma per la Defensa dels Drets Públics.
Quan vau sorgir?
Per què?
Explica'ns una mica d'història.
Hola, bon dia, primer que tot.
I gràcies per convidar-me
a formar la part d'aquesta tertúlia,
d'aquest programa del Casa Llamic
i Tarragona Ràdio.
Bé, doncs,
la Plataforma sorgeix
fa un any i mig,
una mica més ja,
doncs,
arran de les primeres retallades,
sobretot en l'aspecte sanitari,
que es van produir
a Tarragona,
a l'Hospital Llón XXIII,
que és on van començar.
A partir d'aquí,
des de la Federació de Veïns de Tarragona,
vam veure, doncs,
que el volum de retallades
i que la feina que ens venia a sobre,
sobretot perquè ja es veia
aquesta crisi que seria dura,
doncs,
vam decidir de muntar una plataforma
de manera que tinguem no només
l'expressió veïnal,
des del punt de vista
de les persones de veïns,
doncs,
a l'hora de formular queixes
i propostes
de com portar millor aquesta crisi,
vam veure aquesta necessitat
d'incrementar el grup,
doncs,
amb més entitats,
sobretot de l'aspecte laboral,
que formen part,
la totalitat,
pràcticament,
dels sindicats,
i també sobre el tema
d'entitats socials,
no?
A partir d'aquí es van sumar
doncs ampas
a col·lectius de la gent gran,
a entitats de...
Toni, Toni, però esteu parlant
d'una macro plataforma,
quantes entitats
formen part,
avui en dia,
de la plataforma?
Doncs tenim 40 pico,
no me'n recordo el nom ara,
exacte,
40 pico entitats
dels diferents sectors,
com he dit,
des dels sectors veïnals,
sectors sindicals,
sectors del tercer sector,
entitats socials,
Casal Lamic,
Enxarxa,
Colmeca,
Entre Pobles,
hi ha moltíssimes entitats.
Una d'aquestes entitats,
i per això, doncs,
inclouem aquesta entrevista
dins l'Espai al Carrer,
és la Fundació Casal Lamic,
en aquest sentit,
i ara ja sí,
saludem la Jordi Collado.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia que tenim el telèfon
aquí abandonat.
Sí.
Jordi, quan, com i per què
la Fundació Casal Lamic
va decidir formar part
de la plataforma
per la defensa dels drets públics?
Doncs va ser un plantejament
quan es va començar a muntar,
aquest any i mig llarg
que comentava en Toni,
en aquests moments
estàvem treballant conjuntament
amb la FAP,
tot el tema de participació
a les assemblees,
vam coincidir que en aquell espai,
el plantejaven,
el començaven a construir,
vam entendre
que justament
l'espai de defensa
dels drets públics
era bàsic, no?
Nosaltres hi vivim
i treballem amb ells
i també vam començar
a veure i a viure
les primeres retallades
que justament,
doncs això,
van començar el 2010,
tot i que sembli
que no hi ha manera
de tallar-ho i això,
no hi ha manera
que s'acabin,
doncs una mica
vam plantejar
l'opció
que com a entitat
havíem d'estar
en aquest espai
per entendre
i per conèixer
tot el que està succeint
i per l'altra banda
per reforçar
i acompanyar
les entitats
del nostre territori.
Jordi,
tenim aquí el telèfon,
tu intervies quan vulguis,
eh?
T'han de preguntar,
però si has de dir
algun cop,
digue-la.
Estupendo.
Seguim endavant
amb la Toni,
et volia preguntar,
clar,
el fet que segueu
una plataforma,
ja no és una SSS,
és una plataforma,
ja s'entén així,
però de 40 entitats,
una quarantera d'entitats,
com es gestiona això?
Com treballeu a nivell intern?
Perquè sembla a vegades
que, bueno,
que sigui més
una cosa simbòlica
de dir...
Com podem,
com podem.
...que executiva,
perquè clar,
40 entitats?
Sí,
bueno,
hem fet un petit grup motor,
un grup que reunim
cada dimarts,
dimarts a la tarda,
i en la qual,
doncs,
estem una vintena,
més o més la meitat,
és la que normalment
venen a les reunions.
Però fan goig
aquestes reunions,
eh?
Goig!
Perquè veus,
a més,
diferents perfils
de persones ja
que participen
a les assemblees.
Sí, sí,
és tot un repte
de gestionar
aquestes reunions.
Clar,
perquè participatives
ho deuen ser,
no?
Sí, sí.
Tothom deu aportar idees
i deu tenir ganes
de fer coses.
Hi ha molts perfils,
no?
Des dels sindicats
fins a les entitats socials,
fins a les entitats veïnals,
i per tant,
com intentar,
arribar a acords
és complicat.
El que sí que és interessant
i molt,
bé,
també és molt loable
per part de les persones
que venen,
és que, clar,
tothom intenta imposar
una mica el seu criteri,
el seu punt de vista,
i també estem disposats
a deixar coses.
Vull dir,
tothom es deixa
algun plantejament
que potser no està
molt alineat
amb el seu perfil,
però,
finalment,
doncs,
sobretot perquè
el que més importa
és el propòsit superior
que deia la nostra companya Núria,
el propòsit superior
és que hem de mantenir
aquesta unitat d'acció
contra el que tenim a sobre,
contra aquestes retallades
que estan afectant
a la nostra població,
als nostres veïns i veïnes.
Podríem dir que tothom suma.
O sigui,
una de les coses
que hem vist
és que allà tothom
està aportant,
com tu deies,
idees,
però també en respecte.
Hi ha un respecte
per intentar
que tothom
tingui un espai
per dir la seva,
per informar,
per aportar idees,
com dèiem,
i això és molt important.
O sigui,
veure entitats
de caire
molt diferent,
que de partida
poden,
a vegades,
semblar que siguin
contraposades,
treballant
en el mateix sentit
i sumant
jo penso
que és molt important,
no?,
i que cadascuna
aporta allò que pot.
Entenem que
des de sindicats,
per exemple,
poden aportar
megafonia
o hi ha una sèrie
de coses
que ells ja tenen
i que és fàcil
que l'aportin.
En canvi,
des d'un altre sector
o des d'una altra entitat
es pot gestionar
a gent,
no?,
o mobilitzar gent
i això és l'important,
que cadascú
està fent
tot el que pot
dins de la seva mesura,
no?,
i penso que
és molt doable
per part de totes
les entitats
que estan representades.
Porteu un any i mig
des que es va formar
la plataforma,
com dèieu,
tot va començar
per les primeres retallades
o forma de comidaments
a Joan XXIII,
no?,
la cosa no ha parat,
però sí que és una lluita
o una carrera
de llarga distància,
va tenir el seu boom
i ara,
bueno,
la cosa continua.
La pregunta és,
els ànims continuen igual?
Encara hi ha,
doncs,
aquestes ganes
de tirar endavant,
han de seguir lluitant?
O aquest ha caigut una mica
a les pel·lis?
No, no,
cada cop es donen més motius
per sortir al carrer,
malauradament,
aquests governs que tenim
s'ho posen fàcils
per continuar a lluitar
i estar crescats.
És que,
no paren
d'atemptar
contra els drets,
contra la dignitat
de les persones
i fins i tot
aquest cas de setmana
hem tingut
amb el tema
dels desnonaments,
doncs,
notícies molt desagradables,
no?,
en aquest sentit.
Vull dir,
cada cop
tenim més ganes
d'intentar parar
tot això
perquè creiem
que hi ha alternatives,
que les coses
no s'han de fer
com ho diuen ells
que s'han de fer
i que,
els que precisament
estan dient
són les mateixes mesures
que van proposar
a altres països,
com a Grècia,
a Portugal i més
i mira com estan,
no?,
per seguir els seus dictaments.
Per tant,
nosaltres no volem
fer el mateix camí.
A veure, Toni,
que és que
estàs apuntant
del que vas dient
a jo intueixo
diverses coses.
Posem,
a veure,
no noms i cognoms,
però posem etiquetes.
Contra qui lluita
la plataforma dels drets públics?
Qui són els enemics?
No lluita,
defensa,
defensa drets.
Vale.
Contra qui?
Per defensar aquests drets
hem d'intentar
que les polítiques
que estan aplicant,
la majoria de polítiques
que estan aplicant
dictades
per els bancs centrals europeus,
per la senyora Merkel,
per la troika
aquesta famosa,
doncs són les mateixes
polítiques
que han fet
aplicar
a altres països
que els han enfonsat
i que no surten
d'aquesta crisi.
Per tant,
si a ells
no s'hi surt bé,
per què fan
les mateixes polítiques
contra nosaltres?
I nosaltres
no podem estar impassius,
sobretot
perquè s'estan
privant,
s'estan traient
drets fonamentals
que fins ara
s'havien aconseguit
i que aquest país,
aquest estat
estava reconegut
com a model
de bona gestió
en aquests aspectes
i s'ho estan
encarregant tot.
Sí,
la transferència
del deute
del privat
al públic
és la gran història,
quan ens expliquen
què ens han passat.
Llavors,
la manera
d'aconseguir
regenerar la situació
és retaient
serveis públics
i aquesta és la història.
És una mica
el que deia en Toni,
no és una lluita
contra algú,
sinó per defensar
allò que s'ha guanyat
amb els anys.
L'estat del bonestar
en aquest país
va arribar
amb 100 anys
de tardança.
Els 80
vam aprovar
la primera llei
de serveis socials
a l'estat espanyol.
Per tant,
una mica
has intentat
defensar allò
que havíem aconseguit
i que havíem vist
que funcionava
i que funcionava
com a motor econòmic
també.
Per tant,
l'economia
seria el primer
cavall de batalla.
Bé,
l'economia,
diguéssim que
el primer
cavall de batalla
és lluitar
contra aquestes
propostes econòmiques
que fan recaure
amb les classes
més vulnerables
el pes
d'aquesta crisi.
Jordi,
digues.
Sí,
és justament
aquest plantejament.
El tema
és que
sembla que els governs
siguin
consells d'administració
d'empreses
ara,
parlant de gestionar
apurament
quan haurien
d'estar parlant
de fer política
i de fer plantejaments
amb majúscules
de defensar
les persones.
Ja fa dies
que com a organització
la plataforma
Afecte a la Hipoteca
està dins
de la plataforma
i ja fa dies
que parlem
de l'adhesió
en pagament
i ja fa dies
que parlem
de l'injustícia
d'aquests models
i resulta que
avui
cuita corrents
perquè l'altre dia
per desgràcia
va morir
una persona
que no és la primera
i jo crec
que això
és una d'aquelles coses
que marca
la importància
dels mitjans
de comunicació
quan els mitjans
han posat
en la palestra
aquesta situació
de cop
s'ha convertit
en l'injustícia
i de cop
s'han hagut
de mobilitzar
estàvem dient
coses d'aquest tipus
i d'altres
que estan plantejant
tot el sector públic
tots els funcionaris
que estan anant al carrer
estan sent gent
que estan deixant
de fer consum
diguem-ne
amb la qual cosa
també
el cercle econòmic
de compra
i de més
també baixa
estan veient
que la recessió
tot de petites botigues
que estan tancant
cada dia
i això és un efecte
directe
de la retallada
dels serveis públics
Entenc que vosaltres
us ho plantegeu
des del punt de vista
més de la microeconomia
per entendre's
de l'economia local
d'això es tracta
d'associacions de veïns
i tot plegat
Expliqueu-me
aquí a nivell de Tarragona
quins són els fronts
que teniu oberts
per exemple
parlàveu l'altre dia
que vau participar
en el que era
l'acte d'habitar
el desnonament
que s'havia de produir
que era
Sant Salvador
Quins altres fronts
teniu oberts
aquí a Tarragona
a Parque i Metresa
com?
Expliqueu-me
doem etiquetes
jo per la qual
et sentim
totes les guerres
totes les guerres
en quines guerres esteu
la plataforma
sobretot
amb el tema de sanitat
el tema de llistes d'espera
ha estat brutal
les retallades
que s'han produït
el tancament de quiròfans
de tancament de llits
de plantes
d'acomiadament
de professionals
i per tant
suposa
que s'emprim
les llistes d'espera
la defensa
de l'hospital
de referència
del 23
com a hospital
de referència
i de model
de bona atenció
a les persones
a les ciutadans
en aquest aspecte
ha estat un cavall
de batalla
i encara ho és
importantíssim
encara es fan
les trobades
cada dimecres
no ho sé exactament
si cada dimecres
però sí que portem
al dia una mica
el seguiment
de quines són
les actuacions
que s'estan fent
vam coincidir
el mes de maig
amb una reunió
amb la direcció
de l'hospital
per tal de reobrir
quiròfans a la tarda
i ara estem demanant
ja una altra reunió
per fer aquest seguiment
de com ha anat
i perquè tenim notícia
que per exemple
al cap de la granja
que també és un centre
nostre
molt proper
doncs estan produint
que estan traient
hores de visites
als metges
als especialistes
i per tant
obliguen a desplaçar
totes les persones
d'afectació
de l'àrea d'influència
d'aquell cap
a Joan XXIII
quan si és un servei
que ja tenim
doncs home
no volem
que es treguin això
i no volem anar enrere
per tant en sanitat
en sanitat
un front importantíssim
diria per desgràcia
heu hagut d'actuar molt
i esteu molt al damunt
sobretot
perquè tot el tema aquest
que si et dona un infart
doncs t'has d'anar a Barcelona
perquè aquí no et dona temps
a atendre el 6 per la tarda
o coses d'aquestes
que nosaltres no entenem
com a ciutadans
però sí que patim
i per tant
ho defensem
doncs
en totes les ungles
més batalles
en què estem ficats
amb ensenyament
ensenyament
ha estat aquest estiu
bàsic
perquè la retallada
no només
amb aspectes
de manteniment
sinó en aspectes
d'ensenyament
de qualitat d'ensenyament
estem veient
com han retallat professors
doncs
s'incrementen els alumnes
per aula
i sense tenir cap mirament
no perquè considerem
doncs que hi ha
llocs de la ciutat
doncs que l'atenció
del seu teixit social
doncs ha de ser una mica
més acurada
i necessita més recursos
i això no ho han mirat
no
i aquí estem davant
d'un fracàs escolar
bastant gran
i que la política
econòmica
que han apostat
aquests governs
és retallada
amb professors
i amb material
i que això comporta
doncs seriosos
seriosos problemes
un exemple
que m'explicaven
els professors
de l'Ies de Terraforta
al laboratori
abans feien dos grupets
perquè 35 persones
a un laboratori
pot ser
bueno
ja en qüestió de seguretat
no?
o sigui
feien dos grups
perquè hi havia dos professors
o sigui
les han tret un professor
per tant
clar
ara s'ha d'anar
molt en compte
i el nivell
de qualitat
d'aquest grup
que entra a un laboratori
35 persones
a un laboratori
35 alumnes
a un laboratori
doncs veritablement
posen molt dificultats
a la seva feina
també
són serveis mínims
en el sentit
que a més que han baixat
els mestres
per l'escola
no supleixen
les baixes
han d'estar 15 dies
de baixa
per poder tenir
un mestre
de suplència
i això vol dir
que s'han de dividir
o sigui
no tens el mestre
d'anglès
ja no fas anglès
evidentment
perquè aquesta persona
està de baixa
però a més a més
has d'assumir
el seu grup
oblida't de tots
els desdoblaments
que tinguis que fer
i 15 dies
sense aquest mestre
com que
en la mateixa escola
hi hagi un altre mestre
que es posi de baixa
què fem?
ajuntem dues classes
o sigui
ja no en tenim 30 alumnes
per classe
en tenim 60
o sigui
estem parlant
de
no de mínims
de sota mínims
de qualitats
sí
com parlàvem
fa uns anys
ara tot és economia
però fa 4 o 5 anys
dèiem
ostres
hem de millorar
el sistema educatiu
i per això cal
millorar el sistema sanitari
i cal no sé què
avui ens diuen
no
treurem profes
treurem metges
treurem
o tancarem caps
urgències
no sé què
i no passarà res
amb la qualitat
el discurs
incoherent
en què s'estan
produint
algunes retallades
és important
en aquest tipus
de plantejament
més batalles
educació
sanitat
l'atenció
a les persones
està patint
moltíssimes retallades
també
aquesta pagueta
que teníem
per la dependència
que s'ha rebaixat
en alguns casos
s'ha tret
i això comporta
que famílies
que tenen problemes
d'atenció
a casa
no ho tenen
no tenen aquest ajut
i per tant
ho posa
molt més difícil
sort
aquí sempre diem
sort
que encara
el teixit social
està conformat
per pares
i mares
i els avis
i entre tots
es van ajudant
però
una batalla guanyada
que ja teníem
que ja havíem aconseguit
tenir un ajut
per les persones
que tenen
altres persones
dependents
a casa
doncs ara
es veuen
que tornem enrere
doncs és injust
que aquests diners
que se'n van cap
als bancs
per socorre bancs
no siguin
per ajudar
aquestes persones
és injust total
tenim
tenim
que hem tingut
l'exemple
dels PIRMIS
que a més
els van cancel·lar
o els van aturar
temporalment
per fer revisió
hi ha hagut PIRMIS
que van dir
bueno
ja els pagarem
quan hagi passat
quan hagi demostrat
que esteu aquí
i que lo necessiteu
això s'ha fet
hi ha PIRMIS
que encara queden
per pagar
situacions de reducció
el plantejament
era
que hi ha molta
picaresca
per tant
vam convertir
tots els preceptors
del PIRMIS
en suposats
estafadors
al cap del públic
llavors el plantejament
és allò
de tornem un altre cop
amb el discurs
aquell
és que no és que siguin pobres
sinó que són
estafadors
i són perdedors
és aquest discurs
que ha anat calent
en el teixit social
la pèrdua
ara per aconseguir
un PIRMIS
una persona
una família
ha d'estar un any
sense rebre
cap tipus d'ingrés
què succeeix
en aquest any
en aquesta família
tiraran cap
a una economia
diguem
de subsistència
ajudada
assistencialista
per poder repartir
per rebre
aliments de càritas
o de creus roja
o hi haurà
economia submergida
en temes
més complexos
a què estem abocant
aquesta gent
què és el que han de fer
han d'estar un any
vivint de l'aire
però escolta
vosaltres que esteu
que treballeu molt
a nivell local
sense perdre de vista
que això són
doncs problemàtiques
que clar
estan en àmbits
més generals
de la piràmide
de l'administració
hem començat
parlant una mica
demanant a Europa
unes polítiques
no tan restrictives
hem començat així
però fins a quin punt
d'aquesta piràmide
hem d'anar a trucar
a la porta d'Europa
o hem de demanar
responsabilitats
a governs
més propers
Madrid
Barcelona
Tarragona
a tots
a tots
a tots
a tots
a tots
i clar
directament
l'Ajuntament de Tarragona
va aprovar
una llei
pressupostària
l'any passat
que marcava els pressupostos
pels propers 3 anys
i l'endeutament
i aquesta estava marcada
per una direcció espanyola
a l'estat de Madrid
i aquesta estava marcada
per una direcció
marcada a Brussel·les
amb la qual
tot el plantejament
acaba sent que la realitat
és que avui
hi ha més dificultats
es va pujar l'Ibi
es va pujar l'aigua
es va pujar la brossa
o sigui
tota aquesta pujada
d'impostos
ens arriba
per unes decisions
preses
a Brussel·les
a l'Audio Europea
i que es van traslladant
de mica en mica
parlar d'Europa
és parlar de l'Ibi
parlar d'Europa
és parlar de l'import
de les comaries
o que a Tarragona
hi hagi
al camp de Tarragona
hi hagi
un 34%
més o menys
de la població
que està
i vient
sota el llindar
de la pobresa
o en risc d'exclusió
és tan local
com això
Parlem ja directament
que se'ns està acabant
l'entrevista
bé
abans
Anabel
a què aporta
la Fundació Casal Lamic
en aquesta gran plataforma
per la defensa dels drets públics
que abans deies
sindicats poden
a vegades
físicament
aportar la megafonia
altres entitats
a la convocatòria
a què aporta
la Fundació Casal Lamic
a veure
intentem aportar
una visió
des de l'àmbit educatiu
i des de la infància
potser
aquesta visió
com deia el Jordi
dels pirmis
de les ajudes
socials
d'un estudi de pobresa
que està sortint
d'infants
dels infants
que estan patint
la pobresa
no
l'estudi que ha sortit
tenir en compte
aquest estudi
és que nosaltres
el vivim
no el fem
o sigui
estem veient
al Casal
els nostres infants
com estan
en aquest llindar
com no arriben
com de vegades
estem pensant
que arriben bruts
o que no es poden rentar
o que coses d'aquestes
no?
quan dius
clar és que no poden pagar l'aigua
o
o a la pròpia escola
estem treballant
a les escoles
i veiem com els mestres
estan preocupats
i nosaltres mateixos
en que
en dones morsars
hi havia un
a Camp Clar
em sembla
l'escola de Camp Clar
aquest any
no sé si ho fan
altres cursos
ho han fet
que juntament
amb la comunitat europea
teníem un servei
per donar esmorsars
saludables
que aprofitaven
aquest esmorsars saludables
almenys aquest nen
jo sé que avui menja
estem parlant
d'aquests nivells
ara venim
del programa
de beques escolars
i estàvem parlant
de la caiguda
d'ingressos
de les famílies
als quals
atén
els centres educatius
i com els centres educatius
no estan tenint
resposta
perquè no la poden donar
en molts sentits
per aquests motius
i els centres educatius
és veritat
aquesta història
de l'esmorzar saludable
aquest any
ha baixat
i la majoria
de centres
poden fer
l'esmorzar
un dia
a la setmana
aquestes ajudacions
s'estan donant
és molt general
aquesta situació
tan crítica
que ens plantejaves
Anabel
a veure
és general
hi ha zones
com sempre hi ha hagut
hi ha zones
més delicades
per qüestions
econòmiques
bàsicament
perquè el lloguer
la vivenda
és més econòmica
on es centralitzen
aquests casos
però
podem dir
que a nivell adquisitiu
totes les famílies
de Tarragona
m'imagino
que estan patint
aquestes retallades
i que estan patint
l'increment de l'IVA
i que estan patint
perquè hi ha el parc
que augmenta
o sigui
estem parlant
d'una situació
a nivell de social
de tota la ciutat
de Tarragona
de tota Catalunya
de tota Espanya
estem parlant
de situacions
molt crítiques
és que ho estem vivint
és que estem parlant
d'un desnonament
aquí
a
que era
no era
a San Salvador
no és el primer
i estem parlant
d'aquí al costat
i aquests infants
tenint relació
amb la Fundació
Casa d'Amigos
i que estem vivint
una situació
i
en parlàvem
els psicòlegs
que treure fora
un infant
de casa seva
és una situació
que viu
amb una cruessa
i amb
digues
Jordi
Sí, sí
no, no
i amb aquesta angoixa
que pateixen
dels nassumaments
és evident
hi ha una dada
l'altre dia
parlàvem
amb una persona
que es dedica
al tema
d'inspecció de gas
on avui dia
s'està tallant més
el gas
de la ciutat de Tarragona
curiosament
és a la vall
de la Rebassada
on hi ha més tallades
de gas
setmanalment
a la ciutat
és una zona
que històricament
no havia tingut
dificultats socials
Tallades de gas
per impagament
Exacte
entenem
amb la qual
aquest és un exemple
d'allò
d'aquesta història
ens afecta a tothom
el Toni
parlava
de la crisi
jo sempre
feia la conya aquella
d'això no era una crisi
això era una etafa
i ens l'estan
ens l'estan venent
com a tal
és aquesta situació
que històricament
havíem vist
que afectava
unes zones concretes
que avui s'està
estirant
també haurem de veure
què diu
si es torna a fer
l'estudi
i condicions de vida
de Tarragona
el 2008
teníem un mapa
molt clar
d'on estava focalitzat
la pobresa
i de privadesa
de qüestions
com a menjar
i de més
doncs
ara estem
en 2012
entre 2013
l'any que ve
anaria bé
tenir un altre cop
aquest mapa
i poder veure
aquesta evolució
les de les que parlem
ara moltes vegades
estan
amb dos anys vista
no sabem
l'afectació real
de la crisi
i amb dos anys
bastant crucials
exacte
aquesta és una mica
la història
ara haurem de veure
si tornem
si és per la impulsar
en aquestes condicions de vida
que es va fer
des de la universitat
amb Caritas
i Ajuntament
doncs anem
ara sí
acabant l'entrevista
ja hem conegut
extensament
aprofunditat
la plataforma ciutadana
per la defensa dels drets públics
i l'excusa
també de l'entrevista
de tenir-vos aquí
Toni
és que participeu
i demaneu
que la gent participi
a la vaga de dimecres
14N
sota quin lema
us heu plantejat
d'anar amb aquesta vaga
sent això
que la plataforma
la conformen 40 entitats
ben diverses
teniu un lema conjunt?
més que un lema
està clar
sobretot la motivació
o sigui
de tot això
que hem parlat
com intentem aturar
tot això
com es pot aconseguir
que canviïn aquestes polítiques
que s'estan portant
per aquest camí
que volem
doncs bé
entre altres coses
que fem manifestacions
i queixes
i de més
doncs hi ha una proposta
que ens ve plantejada
ja des de
sobretot
altres països
del sud d'Europa
ja des de França
des de Portugal
Grècia
Bulgària
diferents països
de la Unió Europea
que estan també
patint
aquesta situació
en major
o menor mesura
i el que volem
és plantejar
un prou
un prou
fins aquí hem arribat
i convoquem
una jornada
més que de vaga
que també
que tota la gent
que treballi
les empreses
el sector econòmic
diguéssim
aquell dia
s'ha d'aturar
sinó també
és una vaga social
i per això entenem
que s'han d'aturar
des dels consums
des de no portar els fills
a l'escola
des de no anar
a treure caixells
als bancs
tot aquello
que
diguéssim
aturar el país
aquell dia
no s'ha de fer res
és una protesta
general
contra aquesta situació
deixeu-me ser
advocada del diable
de què serveix
un dia de vaga?
doncs de què serveix
un dia de vaga?
doncs que si hi ha
una protesta massiva
de la ciutadania
contra aquestes polítiques
els governs no poden fer
doncs una mica
mirant un altre costat
no?
hi ha alternatives
hi ha propostes alternatives
d'altres sectors
també econòmics
que diuen
doncs que
aquest camí
no és el més adequat
hem de fer veure
doncs que la ciutadania
aposta
per aquesta
alternativa
no per aquesta reducció
de drets
i aquesta reducció
de serveis
bàsics
i fonamentals
de l'ésser humà
sinó que
es poden fer
altres mesures
i això és el que hem de dir
clarament el dia 14
sortir al carrer
i dir
doncs
la ciutadania
ha dit prou
aquestes polítiques
no ens porten
a sortir una mica
es deixen fora
es deixen a banda
són excloents
d'un sector
que està
doncs com hem dit
abans
doncs molt marginat
en aquest sentit
no s'està atenent
les seves necessitats
bàsiques
estem parlant
d'habitatge
estem parlant
de sanitat
estem parlant
d'educació
vull dir
estem parlant
de drets bàsics
i que aquestes polítiques
són excloents
d'aquesta població
que cada cop és major
per tant
hem de dir prou
parlarem ampliament
de la vaga
evidentment
a la 14-N
aquest dimecres
ho farem també
en la prèvia
de fet avui
heu acabat
de fer una roda de premsa
Toni
per explicar els vostres motius
per demanar
que ens sumem a la vaga
i ho explicarem
amb caire informatiu
dins l'informatiu
del migdia
i nosaltres anirem
amb la moneta en mòbil
i anirem fent seguiment
us demanem aquesta col·laboració
per intentar explicar
com hem fet avui
i aquí a Tarragona Radio
doncs
aquests motius
d'aquesta vaga
i deixem-me
30 segons
només volia agrair
sobretot
i fer
pública
fer veure
doncs
aquesta aportació social
que estan tenint
les petites botigues
de barri
petites botigues
de carrer
que estan aguantant
doncs
allò que
a mi va passar
també de petit
que al final de mes
no arribàvem
i anaves a comprar
el pa
i ja te lo pagarà
mi madre
i me l'apuntes
i això
està fent sortir
i està donant de menjar
a molta gent
sobretot
als barris
on jo he vist
i a barris del costat
aquesta labor social
d'aquestes botigues
petites
que a vegades
només pensem
en els grans centres comercials
sobretot
als polítics
se'ls omple la boca
dels grans centres comercials
cortes ingleses
carrefurs
mercadones i demés
i vés-hi tu
a la caixera
i diga-li
que apunta-te-lo
que ja ho pagarà
mi madre
a final de mes
per tant
trenco una llança
amb aquestes botigues
que s'assumin
també a la vaga
que no ho vegin
com una pèrdua
és una inversió
perquè la seva clientela
ho necessita
necessitem
que canviïn les polítiques
i tots
s'han de sumar
i molt bé
per aquesta labor
que fan aquestes botigues
Doni Peco
de la Plataforma Ciutadana
per la Defensa dels Drets Públics
escolta
que no s'agiré gaire feina
home
tant de bo
poguessin celebrar
l'Anabel González
és la representant
de la Fundació
que és el amic
dins la plataforma
Anabel
moltes gràcies
per venir un altre dia
Jordi Collado
gràcies
per estar al telèfon
gràcies
una abraçada
i a Javier Saragossa
gràcies de nou
per portar-nos
t'he vist calladeta avui
mira que avui tenies veu
avui tenia ganes d'escoltar
jo penso que a vegades
també és important escoltar
home però això ha de ser
també el dia 14
una mica per reflexionar
i tant
doncs moltes gràcies
i fins de dilluns
vinent
aquí estarem
vull parlar de parlar
vull saber de saber
vull estar-me
feria
l'an