Aquesta és la sintonia que cada setmana
arriba aquesta hora dels dimarts a Tarragona Ràdio.
És la sintonia del Festival d'Estiu de Tarragona,
la sintonia del Festival ETC.
Un dimarts a més ens acompanya el coordinador del festival,
Jordi Giramé. Jordi, molt bon dia.
Bon dia.
I avui amb diferents convidats,
perquè avui tenim dos espectacles aquesta setmana al Camp de Mar.
Tenim el concert del Pat Metheny, de la seva banda,
la Pat Metheny Unity Band, que es farà dijous a la nit
i que ens ajudarà a comentar el president
de l'Associació de Músics de Tarragona, el Miguel Alberto Cruz.
Miguel Alberto, molt bon dia.
Bon dia.
I després parlarem del concert de la banda Sinfònica Unió Musical de Tarragona
i vindrà el seu director, Òscar Miguel Lozada,
que també el podrem saludar d'aquí uns minuts.
I abans, Jordi, podem comentar, en fi,
l'espectacle de divendres a la nit amb Manolo García,
el concert que em sembla que va agradar i molt
a tots els seguidors que van anar al Camp de Mar, no?
Doncs sí, ho estàs dient perfectament.
Em sembla que la gent que va poder assistir el divendres al Camp de Mar
va viure durant dues hores i mitja, dues hores i tres quarts,
un d'aquells concerts memorables, no?, del Manolo García.
Ja ens té acostumats a això.
És un cantant i un artista que ho dona tot a l'escenari,
que té aquesta connexió amb el públic i, per tant, no és casual que any rere any, no?,
masses de fidels i de seguidors i tal segueixin
perquè ell dona aquesta autenticitat, aquesta comunicació amb el públic.
En parlàvem dimarts passat amb ell, no?
Segurament, a diferència d'altres concerts, un pèl més reivindicatiu,
però és que segurament sí.
Ja el vam notar en l'entrevista, que està especialment, no sé si reemprenyat,
però en fi, sí, el vam veure molt reivindicatiu.
Indignat, ell deia, no? Indignat, sí, sí.
Bé, si un artista es caracteritza també per estar compromès amb el seu temps,
de reflectir què és el que li passa al seu voltant,
també és normal que d'alguna manera o altra això es deixés translluir,
per tant va haver referències.
El concert crec que el va dedicar a tota la gent,
als joves que estan intentant tirar endavant en un moment difícil.
No sé, van anar recordant diferents coses
i em sembla que va estar molt bé.
I divendres, i tu comentaves dimarts passat amb ell,
de dir, home, precisament divendres faràs el concert
en un dia en què es preveu l'apocalipsis, deies tu, no?
Doncs, Déu-n'hi-do, eh?
I Déu-n'hi-do!
La que es va anunciar divendres.
Clar, i jo penso, i això ho vaig estar comentant amb diferent gent,
que és que sempre funcionen molts concerts al Manolo,
i al Manolo mig concert va saltar a la graderia,
i per tant aquesta comunió molt pública,
aquest viure dues hores i mitja d'una manera intensíssima i emocionant,
jo penso que també hi havia quelcom d'això,
és a dir, que hi havia també unes ganes afegides
d'almenys durant dues hores i mitja,
de dir, sisplau, ara no toca, ara no,
ara que no ens parlin més de crisi,
anem a disfrutar una estona, anem a deixar anar,
i almenys durant una estona siguem feliços, no?
I demà ja tornarem amb aquesta realitat que se'ns imposa
i que és molt dura, no?, realment.
I bé, va ser un concert molt maco,
comença de manera acústica al davant de l'escenari,
i acaba també de la mateixa manera acústic,
però llavors hi ha com una mena de fons que surt,
que es treu, el fons al darrere, perquè ells actuen al davant,
i la major part del concert, la part del concert més pop-rock,
més contundent, és amb tot l'escenari obert,
amb aquestes coses escenogràfiques que són pròpies d'ell,
d'utilitzar materials reciclables que estan penjats a l'escenari,
vull dir que visualment també és molt bonic,
sonava realment molt, molt, molt, molt bé, molt bé sonava,
i bé, que em sembla que és una manera excel·lent
de 1.900 persones al Camp de Mart, absolutament ple,
em sembla que és d'aquests concerts, com deia abans al començament,
memorable, que a vegades és el que s'espera d'un fet artístic,
com estaria molt bé, no sé si hi doneu entrada,
oients i tal, que parlessi una mica de les seves sensacions,
de les seves experiències, no?
I em sembla que és un preludi fantàstic el concertàs
que ens ve aquesta setmana, que ara tindrem oportunitat de parlar-ne,
em sembla que és un preludi excel·lent.
Miguel Alberto, com estàs a punt de Pat Metheny?
Nerviós.
Però si tu no sortiràs a l'escenari, no?
No, però quasi, o sigui...
A veure, primer que res explico,
aquí el Miguel Alberto, president de l'Associació de Músics de Tarragona,
ha portat discos d'aquells de vinil de fa la tira d'anys,
ha portat CDs, quants discos portes aquí?
Bueno, de LPs 3, de CDs 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,
en el de David Bowie,
i bueno, el que he deixat a casa, cintes de casset i tal.
Qui és Pat Metheny, doncs?
En poques paraules, com el definiries?
Un improvisador nat i, a més a més,
un personatge que ha fet que la guitarra de jazz soni d'una altra manera.
Tota la selecció que escoltarem durant els propers minuts
ens la porta el Miguel Alberto,
a més, amb un cert ordre.
Això què és, per començar?
Bé, això és el més paregut que escoltaré en el dijous.
Això va ser el primer projecte quartet que va fer Pat Metheny,
que llavors serà la Pat Metheny Group,
que era l'Isla Mace, els pianos,
és tot Steve Rodey al baix, contra baix,
i el Paul Wurtico a la bateria, d'acord?
Llavors, escoltarem, el dijous és una renovació,
que és la United Band,
amb tres els nivells, però de jazz,
d'allòs que ho veus al Blue Note, a New York,
divendres, dissabte, en concerts especials,
toquen en John McFarlane,
amb la gent de nivell top, top one.
que seran el Chris Porter, el Ben Williams i l'Antonio Sánchez,
percussionista bateria impressionant,
que la vaig veure, per cert, en la contrabaixista,
que ara està tothom flipant amb ella,
i bueno, ja anirem parlant.
Bé, això que tenim ara és una manera d'entendre el jazz,
un jazz agradable,
un jazz creatiu,
un jazz, diria jo,
que fins i tot en una nova sonoritat.
Estem parlant d'un disc que va sortir l'any 1996,
i realment va ser un punt diferenciador,
no?, que fins ara, en aquest punt,
era la Pat Metzing Group
i el que després ha sigut Pat Metzing a soles.
Però bueno, per això hem de parlar de l'arqueologia,
anem a fer arqueologia de Pat Metzing.
Qui és aquest noi?
Bueno, aquest noi va ser un noi de 15-17 anys,
que un bon dia va entrar a la Berkeley,
a fer un nivell,
jo avui estudia i tal,
venia de visitar un país d'aquells dels Estats Units profuns,
Missouri, el rotllo d'aquest, no?,
i ningú l'havia vist mai,
no sabíem qui era aquest noi.
Estem parlant 15 anys, més o menys, 17, vale?
Però de quina època estem parlant?
De l'any 70-74, com a molt, vale?
Sí, ell ha nascut el 54, no?
Sí, sí.
Llavors es va presentar, va fer un nivell
i es van quedar tothom.
¿Cómo que qué?
Que tu tienes que estudiar,
tu tienes que estudiar,
tu hauries de...
Ho van presentar,
ho van...
No sé si tenia una carrera de 3 anys,
però la va fer en un any,
i al final van dar, fins i tot,
o sigui, una càtedra.
O sigui, a ell, com a guitarrista.
Estem parlant d'un tio nou,
que arriba d'Amèrica Profunda,
es fica a la Berkeley
i tothom es queda maravillat.
Val la pena, potser, dir,
si em permets, no?,
que la Berkeley College de Boston
és segurament la...
És la referència per als artistes.
Referència de música, no?,
en el mundial més important,
i que, per tant,
un noi de 19 anys,
aproximadament,
quan acaba aquests estudis,
que ja doni classes,
em sembla que dona una idea
del talent, no?
Sé que en aquella época
Paco de Lucía
estava treballant en John Mazaolin,
John Mazaolin era
el master of the universe,
venia de toca a Miles Davis,
venia con la Maja Visnu Orquestra,
i a llavor en Sel
donava clases
a Paco de Lucía
que venia de John Mazaolin.
Sí, de un i do.
Para, nada,
para aclararme,
perquè és que jo con esto
la guitarra de palo,
és que, claro,
és que el que decía Paco,
el otro le dio 4 ideas
i al final va a fer
aquella gira tan famosa
que va a ser en el 79,
que serà en directe
John Mazaolin,
Paco de Lucía
i el Dimeola, ¿vale?
El primer bolu que va a fer Paco de Lucía,
la primera gira que va a fer Paco de Lucía,
clar, és que
sé en quién és,
pues, clar,
ja surt,
ja surt,
ale, a saco.
Va a girar en Johnny Mitchell.
Ojo,
o sigui,
estem parlant d'una compositora canadenca
d'altíssim nivell també,
o sigui,
de lo més,
de lo més,
Diane Kral,
més encara que Diane Kral.
I el baixista que tocava amb ella
era ni más ni menos
que el famoso baixista
que després va a morir
i que, bueno,
es van quedar tots així una miqueta
atabalats
perquè va ser el que va
revolucionar completament el baix.
Baix elèctric.
Jacob Astorios.
Baixista
de pro,
o sigui,
d'alt nivell.
Clar,
imagina't un noi de 19 anys
tocant a la Johnny Mitchell
i a la Jacob Astorios.
I el tio se feia escoltar,
es feia passo
i feia de tot.
I aleshores,
a partir d'aquí,
Methane saca
el disc
que va ser el primer,
que va ser el primer
si els fals,
which it are so false,
which it are false.
lo tengo a leer
perquè és
bastant complicat,
no?
I a partir d'aquí,
d'aquest disc
va començar
a fer bolus,
concerts...
És a dir,
aquest és el primer disc
que ell edita?
Aquell que acabem de dir
és el primer que edita
i és una obra maestra
del jazz,
de jazz contemporani
i de guitarra elèctrica.
O sigui,
és un punt ni a part
a la música,
no?
Llavors,
ell comença
a muntar
el que és
la Pat Methane Group.
La Pat Methane Group
des del primer moment
té el que hem dit
a l'Aile Meis,
que és el pianista,
que jo crec que és
una part molt important
del so de Pat Methane,
llavors el so
que coneixem tots
de Pat Methane
i sobretot
el baixista,
Esti Roddi,
un baixista descomunal.
O sigui,
en un tipus així,
tocant darrere teu,
tu pots fer el que vulguis
i és el que estan fent.
O sigui,
fan uns sons
perquè el solista,
en aquest cas,
Methane,
sigui lluit
de dalt a baix.
Com trobo jo
a Pat Methane,
molt fàcil,
l'any 83,
a una tenda de discos
d'aquesta ciutat,
trobo un disc
i el senyor Terrassa,
discos Terrassa,
escolta,
mira,
no sé què,
sempre que buscavem discos
anaven a Terrassa
que era el que més
portava discos
d'allò,
els rompedors totals.
Escolta,
escolto Offran
i em quedo enganxat
i ostres,
això què és?
Estem parlant
de l'any 83,
el disco Offran
va sortir a finals del 82
i des d'allà,
i fins ara
no he deixat mai
d'escoltar Pat Methane.
És més,
puc dir que un de,
com a guitarrista,
un dels meus tòtems,
un dels meus sons
que m'agrada tocar
i compartir
és el que ha fet Methane
fins ara,
o sigui,
per a mi Methane
és una part molt important
de la meva creació musical
terragonina.
A veure,
escoltem més música.
En aquests
gairebé 30 anys,
des del 83,
dius,
ha evolucionat molt
Pat Methane,
és a dir,
com,
jo suposo que sempre
és molt difícil,
no?,
fer aquesta descripció,
si evoluciona,
no evoluciona,
cap a on va un artista,
però,
què diries
de Pat Methane?
Evidentment,
jo per a mi Methane
és un dels músics
més evolucionats
que no para mai
d'evolucionar
i que no para mai
de presentar coses.
Mira,
hem escoltat un quartet
que és el més paregut
que escoltaré
aquest dissabte,
dic,
perdó,
aquest dijous,
però també escoltaré
una part acústica
que és Aquentis,
One Kid Night,
que va sortir,
com,
ell estava fart
de gires,
de macroconcerts,
estem pensant,
parlem d'un tio
que no para de fer concerts
a l'any,
de tocar amb tothom,
i quan dic tothom
és tothom,
o sigui,
en aquest disc,
One Kid Night,
que per a mi
és una obra d'art,
aquest disc ho va gravar
als hotels
on ell anava de gira,
a la guitarra acústica,
va fer els tracks
a les primeres tombes
de so,
i ho va acabar
a l'estudi de gravació
on sempre que acaba
ell a Estats Units,
a New York,
track o el que sigui.
Aquest tema
que estem escoltant
és un tema
proconegut.
és un tema
que va guanyar Grammys,
és un tema
de la Nora Jones
a Don't Know Why
i, bueno,
és una versió lliure
que és impressionant.
Bé,
per què parlo d'això?
Perquè igual que estem
escoltant això
que és clàssic
tocat amb guitarres
de bronze,
d'acústiques
amb un sou personal
de jazz,
barítono,
també trobem coses
que són impressionants.
O sigui,
Methane
va ser els primers músics
que va agafar
i va fer discos
com Zero Tolerance
for Silence,
guitarra elèctrica
solament.
Una hora i pico
de soroll,
però soroll,
o sigui,
ni Sony Youth,
i estic parlant
de so
i de soroll,
ni los Cure
han fet mai
un disc com aquest.
Trencador,
per davant de tothom,
estem parlant
de l'any
1994.
Aleshores,
ens estàs dient
que fa coses
molt diferents.
Molt diferents,
molt diferents.
Fins i tot
va treure un disc
a l'any
1988
amb
Ornette Coleman,
Charlie Hayden
i Jack Dejonet,
o sigui,
master of the universe
del Free Jazz.
Aquest és un disc
de Free Jazz.
Això és evolució constant.
Què seria un Free Jazz?
Com ho podríem explicar
d'una manera molt planera?
Mira,
música per a músics.
Ja està.
o sigui,
o sigui,
o sigui,
o sigui,
ahir estem escoltant.
Però vols dir,
però musica per al públic
també, no?
O només és per a músics.
O sigui,
pensa que
Scott Henderson,
que Miles Davis,
que Jack Dejonet,
John Coltrane,
com a músics,
tenien una part
d'improvisació pura i dura
i n'hi havia concerts
que arribaves
i tu,
escoltarem,
no sé què,
no sé quant,
tal tema,
tal estàndard de Conveixi,
tal estàndard de Francinatra,
de Thelonious Moon i tal,
no, no,
i se ficaven a improvisar
i llavors acabaves atabalat
perquè tot el que te venia damunt
eren escales,
sons,
sorolls,
silencis
i treball musical
a saco.
Bé,
aquest disc d'Hernet Coleman,
Charles Hadden
i Jack Dejonet
i Leonardo Coleman
de Pat Methen
és una altra de les maneres
de dir
que Methen no para mai,
és que no para mai,
realment és un tio
super, super inquiet,
super inquiet.
Són propostes musicals
que ens porta el Miguel Alberto Cruz,
això què és?
Bé,
aquest va ser
un punt
completament diferent,
o sigui,
la Pat Methen Group
acabà de dir
que l'havia parat
i llavors començava
les seues propostes musicals
directes,
Pat Methen,
Pat Methen
partint del jazz
i apropant-se molt
a la New Age,
llavors aquest disc
va guanyar
Grammys,
no un,
crec que va guanyar
tres o quatre,
o sigui,
en aquest disc,
Methen,
Secret Story,
s'atrevia fins i tot
a tocar en una orquesta
de música
de balí
o de vuit,
Vietnam
o coses d'aquestes,
ficar-les a dins
i improvisar damunt.
Aquest va ser
el primer concert
que vaig veure
al...
el...
el...
el...
el...
el sexto...
el sexto festival
de guitarra
de Barcelona,
l'any 95.
El Miguel Alberto
porta l'entrada i tot.
I realment
va ser impressionant
el Palau d'Esports,
estava ple de gom a gom.
Va sortir
a tocar
l'acústica
improvisant,
va estar improvisant
deu minuts,
es van quedar
tots atabalats
i de cop i volta
van començar
aquests sonos,
aquests sons
i va canviar
radicalment
el concert.
O sigui,
aquesta és la proposta
que va fer
Methane,
o sigui,
va del jazz,
el clasicisme,
això és super,
super clàssic,
això podria ser
una composició
de Sibelius
de qualsevol
música contemporani,
dels últims clàssics
que tenim,
però estem parlant
de Pap Methane.
Què té Pap Methane
que no tingui ningú?
Bé,
a més d'evolucionar
el so de la guitarra,
com demostra
en aquest tema,
ha evolucionat
sobretot
el so
de la seva manera
de tocar.
O sigui,
als anys 80
ell va trobar-se
per primera vegada
en aquest disc
en una guitarra
d'una marca
que és la GR300
de Roland
i aquest sonor,
el so
que escoltaré
en el dijous
específic,
que és com una trompeta
però sintetitzada,
és el so
que es va fer diferenciador.
Com a Pap Methane
guitarrista de jazz
de tota la vida
en les grans guitarreres
i vanes
o grans guitarreres
G-son 3-6-7
que són grans
i així,
que sonen
de jazz pur i dur,
de cop i volta
va entrar
en el que era la sintetització
va ser els primers
en incorporar
una guitarra sintetitzada
a un concert
de jazz,
de jazz clàssic
a més a més
o del free jazz
improvisat
i fins i tot
es va atrevir
a comprar
uns dels 3 o 4 prototips
que n'hi havia al Mona
llavors,
estem parlant
de l'any 82,
83,
84
d'un sintetitzador
que se'n deia
Saint-Clavier
al nivell.
Aquest ho tenia
Franz Zappa
ho tenien 4 il·luminats
i en aquest disc
aquesta gent
va revolucionar
una altra vegada
la manera de treballar
els estudis de gravació.
Saint-Clavier
era un estudi de gravació
digital
que era un sintetitzador
i tu gravaves
allà les pistes
bateria,
veus,
el que tu vulguis.
Agafaves,
sintetitzaves,
xateaves
en els sons
d'una orquestra
ho ficaves
des de la guitarra
eléctrica.
perquè, clar,
avui en dia
ja és normalito,
però llavors
era, bueno,
què està fent?
Recordo també
una de les propostes
que va fer,
no fa molt,
fa 4 anys
l'orquestrion
que sortia a tocar
sense el sintetitzador
i sense res,
o sigui,
tots els instrumentals
ho tocava ell
i eren
instruments mecànics,
o sigui,
tocaven pedals,
tocava la bateria,
tocava el contrabaix,
tocava el piano,
era una pel·lícula.
O sigui,
recordo que la sensació
que vas tindre
quan la vaig veure
va ser la mateixa
que vas tindre
quan vaig veure
la pel·lícula
El baron de Munchausen
de los Python
con Tergillian
en donde
hi ha una part
en donde
agafan a un
o lo fican en una càrcel
i a la càrcel
comencen a putejar-lo
i comencen a sonar
un sintetitzador,
un òrgano
i en els sorolls
del mal que le feien,
no?
Doncs era el mateix,
un guitarrista
allà sentat
tocant un munt
d'instruments
mecànics,
res elèctric,
no?
I en els últims anys
t'he puc dir
que...
O cap a on ha anat,
és a dir,
en els darrers
10 anys,
per exemple?
Sempre ha anat
on ha volgut,
o sigui,
és un alma lliure,
aquest tio
és un musicàs,
o sigui,
pot tocar,
si agafes YouTube
i agafes
de l'últim que ha fet,
abans de morir
el pianista
Sborns Benson,
va tocar
en Sborns Benson Trio
en un concert
a un país
aquí d'Europa
i tal,
impressionant,
o sigui,
estava improvisant
i ell era un invitat,
era un músic més,
no?
I ja,
ho veus allà
com està evolucionant
i com està treballant
en altres històries.
La música que trobarà
en els llors
és jazz,
però també n'hi haurà
moments per a improvisació
i aquesta improvisació
és el futur
que et donarà
Pat Metheny.
Però quan parles
d'improvisació
què vols dir?
Improvisar,
improvisar,
improvisar.
Els músics de nivell
poden improvisar.
Una cosa,
la Unity Band
des de quan
està amb Pat Metheny
és una cosa recent.
Una cosa recent,
és un invent que ha fet,
és una altra manera
de reinventar-se
a si mateix,
no torna
a la Pat Metheny
en grup,
però sí que té
la United
que són músics
de alt nivell
també
que podem tocar
amb ell
sense cap problema.
Pensa que aquest tio
igual que fa això
està tocant
en David Bowie
i està fent temes.
Després ho escoltarem
en un tema
que té allà.
És un rar avis.
Realment és un tio
molt raro.
En certa manera,
ara que deies això
cap on va
amb la Unity Band
recupera,
de fet és una cosa
que en molts anys
recupera aquesta formació
de quartet.
Com deia el Miguel Alberto,
durant un temps
va estar en trio,
durant un temps
va estar també en solitari
i recupera
aquesta versió
en quartet
dels inicis
de fa 30 anys
amb la Pat Metheny Group
i ara és la Pat Metheny
Unity Band
i potser val la pena
destacar
que aquí
acompanya.
En aquest cas
són tres músics
extraordinaris
també.
Qui són
els músics
que l'acompanyen?
Antonio Sánchez,
Ben Williams
i el Chris Porter.
O sigui,
el primer que et trobes...
Antonio Sánchez
és un espanyol,
doncs?
No,
és latino.
És latino.
Latino,
però normalment
a ell sempre
li agrada molt
treballar en bateries
latins,
o sigui,
des del Pol Huertico
fins a nana Vasconcelos,
li agrada molt
aquesta simbiosi
entre la música latina
i agafar-la
i mezclar-la
amb el so americà,
no?
I llavors
troba
noves formes
estilístiques
de composició,
que és el que va trobar
a Brasil
al seu moment
quan anava Vasconcelos,
etcètera.
O sigui,
realment,
a més de ser un guitarrista
excel·lent americà
i de jazz,
estem parlant d'un tipus
que controla
tot tipus de música
i que a més sap
fagotitzar-la,
o sigui,
l'escolta,
la fagotissa
i te la fica
damunt de la taula.
Diu,
mira,
jo he fet això
amb això.
Ostres,
és impressionant
el que fa
i d'una manera natural.
Llavors,
de què estem parlant?
El primer que dona gust
escoltar de la Unit Band
és aquest saxo.
Esclar,
és que és això que deia.
Aquesta és una diferència.
Aquesta és la diferència
d'aquest concert
de diferència.
Vull dir que veurem
un concert de jazz,
de jazz amable,
com bé deies tu,
per a tots els públics,
però que et dona
aquesta sonoritat
al fet que sigui quartet
i que el saxotenor
et permet això,
com el front line,
et permet un xoc determinat
amb uns músics
que li segueixen
molts estímuls
que ell vagi dient.
És curiós perquè mai
ell l'ha tocat
descaradament en una banda
on el solista
sigues un saxofonista,
no sigues ell.
Llavors,
serà de les primeres vegades
que trobarem aquesta unió.
Fins demà!
Avui Pat Metheny
és protagonista,
ens dubta,
d'aquest espai
del Festival d'Estiu de Tarragona
i aquesta cançó,
Miguel Alberto,
jo diria que és segurament
de la que coneix més gent
del públic ampli,
no?
No segurament especialitzat,
però què és aquesta cançó,
de quan és
i què representa
aquest tema
en la carrera
i en la trajectòria
de Pat Metheny?
Bé,
realment,
la carrera
de Pat Metheny,
jo diria que la carrera
de David Bowie,
perquè fins i tot
no va relançar
a David Bowie,
estem parlant
d'un camaleón,
d'un alt nivellazo,
Bowie és un crac,
a mi m'encanta Bowie,
tots els discos que ha fet
des del principi
i al final,
l'últim que està fent,
tot el que no fa
també m'agrada,
però sí que és veritat
que Bowie semblava
que després de l'Spaders,
la gira aquella de l'Spaders
com guitarristes
molt bons
del rock'n'roll
s'hauria quedat
parat
i venia també
de la proposta
del Faint,
d'aquests sons
més discotequeros,
del Duque Blanco,
etcètera
i s'havia quedat parat
també,
o sigui,
no tenia res més a fer
i de cop i volta
es troba amb Pat Metheny
i Pat Metheny li diu
fem una cançó
i parla d'Estats Units,
parla del seu país,
d'Amèrica.
De quan és això?
Això és en parlant
de l'any 93-94,
no és més nou.
I aquesta simbiògia,
aquesta unió,
l'ha fet amb altres artistes?
O com que és una mica això...
Diguéssim que la més...
Ha anat per lliure
en la seva vida,
doncs mira,
si ha sortit l'oportunitat
de fer la combinació
amb Debbie Bowie,
la fa i si no,
doncs...
El número 1 en ventes
és aquesta,
després té coses
molt serioses,
jo estava mirant ara
els arxius
i té amb músics pol·lacs,
amb músics contemporanis,
raríssims,
allò que és
perquè t'agradi la música
per escoltar-lo
i fins i tot ja dic jo
escolta,
cuida-ho,
vigila,
no?
És que no para,
és que t'ho pots trobar
passat de mà,
potser si l'enganxem
a la capsa de música
i treballem
en algun dels músics
que tenien a Terraona
que fan ja,
és un tio d'aquests
que si l'agrada
la història,
la matemàtica,
llavors poden acabar
fent alguna cosa.
I en el concert de dijous
què creus que escoltarem?
Música.
Això és molt,
avui en dia ja és molt.
Jo el que ha dit
el Manolo García,
ja ho sé,
ja ho sé
des de l'any 82
que ho vaig veure
per primera vegada
al Camp de Mar,
com l'últim a la fila.
Sempre fa el mateix,
Manolo és el que té,
Manolo és energia,
és pura concordància
a la gent,
o sigui,
és missatge,
però res més.
Mécin no,
Mécin és pensament,
és resolució,
és música
per escoltar,
per trobar,
per indagar,
per redescobrir temps després,
música per treballar,
posar-la darrere,
posar-la de viatge,
estem parlant
d'uns grans,
dels grans
i la veritat
és que tindre
aquesta oportunitat
de portar
pel Mécin a Tarragona
això fa capital,
però de veritat
i de llarg.
Això que diu
el Miguel Alberto,
ara, en fi,
m'anava
perfecte
per comentar-li
amb el Jordi
que, clar,
portar un artista
internacional
com Pat Metheny
a Tarragona
no és gaire habitual,
també és veritat
que l'any passat
va venir Roger Hudson
del Supertramp,
però, en fi,
és tot un luxe
per una ciutat.
Sembla que Pat Metheny
només s'hagi d'anar
a Madrid,
Barcelona,
Bilbao,
València
i és un luxe
portar-lo a Tarragona.
Per això una mica
ho estem posant en valor,
perquè a vegades
sembla que no passin coses,
no, van passant
i de fet
s'inscriu
amb aquesta línia
de continuïtat
que sempre s'ha incorporat
en el Festival d'Estiu
un gran artista internacional
perquè, esclar,
normalment
la nostra memòria
sempre és limitada
i ens en recordem
del Roger Hudson
de l'any passat
que va ser com un concert
de Supertramp,
un autèntic luxe,
però és que l'any anterior
vam portar Chico Rea
amb una banda
impressionant
amb el Roy Haynes
a la bateria
de 80 anys,
un mite de la bateria
que havia tocat
amb Miles Davis
que havia tocat,
en fi,
i més enrere,
doncs,
segur que no recordo,
però hem anat portant
aquesta pinzellada internacional
quan tu deies
home,
es tracta d'aprofitar el moment
de fet
és l'únic concert a Catalunya
i a Espanya
només en hi ha dos
és a dir,
ve a Tarragona
i posteriorment
va al Festival de Jazz
de Vitòria,
un dels festivals de jazz
més prestigiosos
dins una gira mundial
és un artista
que toca molt,
que fa molts concerts
i abans una mica
sintetitzant
potser el missatge
és això,
que diríem
que Pat Metheny
és un dels millors
guitarristes del món
l'avalen
no sé si
19 premis gramis
perquè la gent
es faci una certa idea
i que jo diria
una mica
recullin les teves paraules
que segurament estem parlant
d'un gran virtuós
de la guitarra
però acompanyat
d'una gran inspiració
de que tot allò
que toca
ho fa màgic
ho fa com
unes sonoritats
com molt
especials
segurament
es nota que escriu
veus-ho veus
jo parlo de la música
però parla de paraules
i té corda
té corda
per estona
doncs
Metheny
o ell
també
home
Metheny
pel que expliques
sí no
Metheny
jo que sé
ja que tome
morirà damunt
de l'escenari
segur
veus
ja ho diria aquí
con los mejores deseos
home
ha portat fins i tot
un autògraf
Miguel Alberto Cruz
és únic
amb aquestes coses
Miguel Alberto
hem d'anar acomiadant
Pat Metheny
fins dijous
amb quin tema
l'acomiadem
des d'aquí
des de Terraona Ràdio
en un disc
que va ser
un punt
i final
en la Pat Metheny
en grup
però una manera
de marxar-se
super contundent
super comercial
aquest és un dels temes
més comercials
que ha fet
Pat Metheny
en grup
això diu el Miguel Alberto
que és comercial
això és comercial
per a Pat Metheny
sí
o sigui
va vendre un munt
de milions de discos
en això
la Géffen
acabava de comprar
amb els directors
d'aquests diners
tan famosos
i va ser un puny a part
en la seva carrera
discogràfica
comercial però elegant
molt elegant
Pat Metheny
aquest dijous
a les 10 de la nit
al Teatre Auditori
del Camp de Mar
alguna qüestió pràctica
Jordi
que haguem d'explicar
del concert
les entrades a la venda
en els sistemes habituals
sempre
Tarraco
perdona
el Tarraco Master
no?
sí
Ticket Master
ara estàvem pensant
en Tarraco Ticket
Ticket Master
que tenim pàgina web
tenim telèfon
i tenim els caixers
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
a la gent que li agrada molt el jazz
i per
i en canvi no
perquè
ara
ara feia un gest
el Miguel Alberto
molt eloquent
obri els braços
és veritat
és un músic de jazz
però que està
diguéssim
que té vocació
de gran públic
i que per tant
una mica el que fem
com sempre
és no tan sols que la gent faci
fer cega
amb la programació
sinó que en aquest cas concret
que s'arrisqui
que
que no es pensi
que això no va amb ell
sinó que sigui molt conscient
que té l'oportunitat
d'haver una cosa
extraordinària
a Tarragona
al costat de casa
i que
jo sempre ho dic
que a vegades
inclús gent
que no hagi escoltat
mai
Pat Metheny Group
el que segur que li podem
assegurar
és que hi anirà
i no sortirà
de fraudat
i això és una cosa
que els que portem molts anys
ho sabem perfectament
que quan parles d'estrelles
a nivell internacional
d'estrelles d'aquest nivell
mai surts decepcionats
perquè
vas i dius
ostres
doncs jo no sabia
que això m'agradaria tant
i és perquè
hi ha un punt de qualitat
que
encara que no hi entenguis
o encara que no hagis escoltat jazz
hi ha una cosa
que transmet
que és que
els dos segons
te n'adones
que estàs davant
d'un concert
vas impressionant
que allò sona
que sona molt bé
que els músics
són impressionants
que fan els seus solos
em sembla que és una cosa
molt característica
de qualsevol dels concerts
que tu vas a veure
encara que no sàpigues
quina música vas escoltar
m'adonant
escoltant els discos
doncs escoltar-lo
en directe
al Camp de Mar
que és un puesto
impressionant
la veritat
és un dels millors
puestos que jo
conec
d'aquest estat espanyol
per ara
com hem d'anar
al concert
amb la mena oberta
completament
i ha de deixar-se anar
Methane United Vine
ja ho veuràs
és una altra història
Miguel Alberto
ha estat un plaer
gràcies per les teves explicacions
aquesta és la música
de Pata Methane
dijous a la nit
al Camp de Mar
i de seguida
parlem d'un altre concert
dissabte
també al mateix escenari
i de seguida
i de seguida
el jazz
elegant
super elegant
jo diria que
gairebé super exclusiu
de Pata Methane
aquest dijous
a les 10 de la nit
al Teatre Auditori
del Camp de Mar
en una setmana
on la música
dels altres àmbits
continuarà sent protagonista
Jordi
dissabte tenim
la banda sinfònica
Unió Musical de Tarragona
una cita
jo diria que també
ja habitual
de cada estiu
al Camp de Mar
doncs sí
aquí en toques
haig de fer referència
a una cosa
que vam dir
a la roda de premsa
de presentació
del festival
que és que
nosaltres
sempre fem molta incidència
o fem molt incís
en que
això és un programa
no és una programació
el festival d'estiu
com sol passar
amb diferents programes
d'arts escèniques
o musicals
que estem portant
al llarg de tot l'any
i que per tant
està molt bé
dins el festival d'estiu
portar aquests artistes
internacionals
vinguts de fora
m'ha agradat molt
que ho destaqués
el Miguel Alberto
diu
això fa capital
és veritat
quan estem parlant
de capitalitat
és també
d'alguna manera o altra
que una ciutat
com aquesta
pugui
de tant en tant
acollir artistes
a aquest nivell
i que això ha de ser
absolutament compatible
i per això parlo
de programa
amb que
dins la mateixa
programació
incorporem
aquelles
propostes
aquells agents artístics
del nostre territori
de casa nostra
amb els quals
fem confiança
amb els quals
donem continuïtat
i ajut
durant tot l'any
i que d'alguna manera
o altra
a nosaltres
ens sembla
que incloure
la banda
sinfònica
Unió Musical
de Tarragona
que té
un altíssim nivell
en aquest gènere musical
incloure-la
al costat d'artistes
com Pat Metzeny
Unity Band
o Manola García
o Bonavista Social Club
i la mare Portuondo
ens sembla
que és una manera
de donar visibilitat
de donar ressò
és una petita aportació
que es fa
i nosaltres
modestament
ens sembla
que contribuïm
amb això
que volem fer
que és donar
aquesta visibilitat
i donar valor
als artistes locals
una banda
que
aprofitem per dir
que l'any passat
va fer
el canvi de director
del Joan Batista Massagué
que va estar
durant uns llargs anys
amb l'Òscar Miguel
Loçada
jo diria
que un dels talents
en el món
de la banda
més importants
en aquests moments
del nostre país
un senyeng
d'Aprò
que ha fet
bona part
de la seva trajectòria
amb la banda
de la Senya
i que jo penso
que ha portat
un altre aire
un aire fresc
perquè de fet
la joventut
l'acompanya
i un aire fresc
un aire diferent
a la banda
que potser
m'ho ha sentit
a dir
altra gent
darrerament
que jo cada vegada
reivindico més
la sonoritat
de la banda
i la sonoritat
de la copla
i segurament
altra gent
i sembla que ara
perquè tenim aquí
l'Òscar Miguel
i ara perquè parlem
de la banda
que sembla
que
que bueno
que ho diguis gratuïtament
però no
és a dir
em sembla que són
sonoritats
molt genuïnes
del nostre país
i que si
i si fas
diguéssim el mateix
que dèiem abans
de fer confiança
en coses que no coneixes
o que aparentment
no t'atrauen
com el jazz
del Pat Metzen
i tot plegat
si fas l'esforç
d'anar al gam de mar
i escoltar
segur que et portes
una sorpresa
agradabilíssima
com segur que serà
aquest dissabte
amb aquest programa
Quadres i Viatges
Oscar Miguel
Osada
molt bon dia
un jove director
de la banda
sinfònica
Unió Musical
de Tarragona
que a més debutarà
dissabte
a l'escenari
del Camp de Mar
no?
no m'equivoco
precisament l'any passat
va ser el meu debut
va ser
exactament al Camp de Mar
i què ens prepares
per aquest any?
bé aquest any
hem preparat
com ha explicat
el Jordi
un programa
que es diu
Quadres i Viatges
com a eix temàtic
que són els quadres
i els viatges
com a eix temàtic
però realment
el que podrem veure
són quatre grans
compositors
en quatre estils
molt diferents
compositors
que han sigut
referència
compositors
que són referència
i compositors
fins i tot
que m'atreviria a dir
que seran referència
en un futur
portem un compositor
per exemple
toquem una obra
del compositor Alfred Ritt
El Camino Real
que en si és un viatge
i ens explica
el viatge
que el Camino Real
que és la travessia
que unia Mèxic
amb els Estats Units
és un compositor
ja va morir l'any 2005
que ha sigut referència
dins del repertori bandístic
precisament
aquesta és una de les obres
més interpretades
i és una miqueta
també retré un homenatge
als primers
probablement
és un dels millors
compositors
del segle XX
ja no parlo
no només exclusivament
pel que fa a la música
de banda
sinó
com a nivell de compositor
un dels millors
del segle XX
i ha sigut una referència
per a totes les bandes
de música
tots els futurs
compositors
que ara actualment
estan composant
se basen molt
en l'estil
en tot això
que va arribar
a crear
Alfred Ritt
i fins a arribar
per exemple
a altres compositors
com serà
com escoltarem
una peça
d'Oscar Navarro
la peça Libertadores
que és un compositor
molt jove
de l'any 81
que realment
està creant
les noves tendències
musicals actuals
i és una autèntica referència
de cara al futur
de cara allà
en vol anar
a la sonoritat
de les bandes de música
la selecció
dels autors
i del programa en si
com l'heu fet?
quins criteris
heu seguit?
bé
jo
en principi
la selecció
el que faig
és una programació anual
tenint en compte
una activitat
molt intensa
de molts de concerts
per exemple
fa tres setmanes
vam participar
en l'home del paraigua
en el concert inaugural
esta setmana passada
este cap de setmana
venim de fer un concert
el dissabte
al Teatre Bartina de Reus
i el diumenge
vam actuar
a l'Auditori de Barcelona
per tant
portem una gran activitat
de concerts
a més
vam estar parlant
aquest any passat
també vam estar aquí
a la ràdio
parlant
que formàvem part
de l'Espai
per tant
tenim molts de concerts
jo el que intento
és seguir una línia
en la qual
podem anar
introduint
repertori nou
els músics
van aprenent
també el repertori nou
jo una mica
la meva
este primer any
que he estat aquí
he intentat molt
fer una mica
de pedagogia
de banda de música
com molt bé
explicava el Jordi
que la sonoritat
molt específica
de les cobles
o de les bandes
que també forma part
de la tradició catalana
la meva intenció
és crear
este gust
per la música
de banda
i la música
escrita per a banda
la sonoritat
particular
diferenciada
de qualsevol
altre conjunt
instrumental
i en si
el que faig
és això
al llarg de l'any
anem posant
fites
per exemple
sabíem que
ara anàvem a l'auditori
i havíem de portar
un repertori fort
que són dues
de les obres
que interpretarem
este dissabte
que mos portareu
alguna sorpresa
en alguna de les obres
ja si com veia
explicarem després
una mica més concretament
i basant-nos
en aquestes obres
per a buscar
un eix temàtic
vaig buscar
aquest eix temàtic
dels quadres
per una de les obres
que és el
Dutch Master Suite
també d'un dels compositors
indiscutiblement
de referència
com és Johann Demeck
que realment
el que fa
és representar
tres quadres
del Rijksmuseum
d'Amsterdam
tres quadres
de tres autors
coneguts del segle XVII
com és Rembrandt
com és Jan Steen
com és Vermeer
i el que fa
és representar
musicalment
aquests tres quadres
i aquí
no vull desvelar
massa detalls
però realment
és una obra
que aporta
és molt innovadora
pel que fa
a la sonoritat
buscar
Johann Demeck
sempre és un compositor
que ha estat
com a investigant
sobre la sonoritat
de la banda
i això ho porta
a l'extrem
en aquesta peça
i no desvalarem
més sorpreses
però realment
està molt carregada
de sorpreses
a nivell sonor
també per l'altra banda
l'altra peça
que us estava comentant
de l'Oscar Navarro
que també és un compositor
molt jove
que es diu
Libertadores
que va ser un encàrrec
per a un certament
internacional de bandes
una peça
molt innovadora
que també
seguint
la línia dels viatges
mos introduïts
a la selva de l'Amazones
també per a poder fer això
utilitzar recursos
no habituals
dins de l'àmbit musical
com pot ser
la percussió corporal
com pot ser
el cant
dels propis músics
mentre estan cantant
evidentment
percussions llatines
percussions
per a portar
aquest esperit
una mica
de la selva de l'Amazones
i precisament
el nom
Libertadores
és un homenatge
que ell ret
a tots els Libertadores
d'Amèrica del Sur
a Simón Bolivar
i a José Sant Martín
és el seu propi
l'homenatge
és una persona
que té
molt de pressa
a tot aquest moviment
reivindicatiu
que es va donar
en aquella època
ja en altres de les obres
que ha fet
han estat jugant
una miqueta
en aquest estil
de temàtica
de l'Amèrica llatina
de la reivindicació
de les cultures
indígenes
i una miqueta
podem fer l'associació
també una miqueta
en les bandes de música
aquesta reivindicació
d'un fet cultural
propi
català
també compartit
en la comunitat valenciana
en els nostres veïns
de la comunitat valenciana
però un fet propi
cultural
i que realment
m'agrada destacar
el fet
aquest
que les bandes de música
formen part
de la nostra cultura
i anem a lluitar
per elles
anem a lluitar
per la nostra
per la nostra sonoritat
i també
per un fet molt important
que considero jo
de les bandes de música
que és el fet
que som unes societats musicals
per a mi
això implica
molt més
que un simple
conjunt de gent
que s'ajunta
per a fer un concert
en la màxima qualitat
possible
sinó que és
una cosa
que implica
la ciutadania
hi ha que pensar
que la banda
de Tarragona
és una banda
formada
per gent de Tarragona
que té una escola
de música
amb 150 alumnes
xiquets de Tarragona
que a part
de la banda
sinfònica
té una banda
juvenil
té una banda
d'iniciació
per tant
el que estem fent
és portar la cultura
la cultura musical
apropar-la a la gent
evidentment
la part més visible
de la banda
quan tots ens veuen
pel carrer
al Santatecle
a Sant Magí
a les processons
etcètera
això és la part més visible
però realment
darrere de tot això
hi ha un grandíssim treball
a nivell pedagògic
i a nivell de
voler esportar
aquesta cultura
al nivell més baix
és a dir
a la gent del carrer
que la gent
tingui accés directe
a la cultura
quanta gent hi és
i sou ara mateix
al voltant de la banda
a la banda
són 85 músics
a la banda
a totes les bandes
no
això és la banda
sinfònica
que són els que
sortireu a l'escenari
el dissabte
85
però quanta gent
us moveu al voltant
de la banda
de la formació
de l'entitat
com a tal
com a tal
bueno
t'ho diré
està la banda juvenil
sobre els 50 músics
la banda d'iniciació
sobre uns 30 músics
l'escola
que he dit
sobre els 150 músics
i si no recordo malament
estàvem al voltant
dels 200 socis
evidentment
tot això
en tot el que comporta
professors de l'escola
de música
etcètera
és a dir
és un teixit cultural
molt molt molt molt actiu
aquí
fins a quin punt
l'escenari del Camp de Mart
condiciona l'elecció
del programa
la veritat
és que el Camp de Mart
perquè has dit
vaig decidir
de fer un programa
amb força potent
és molt potent
realment el programa
que portarem
per aquest dissabte
és molt potent
és una acústica
molt molt agraïda
per els dos sentits
primer acústicament
és molt bona
és una acústica estupenda
però també
a mi m'agrada molt
que veure la gent
a la cara
que realment el músic
quan estiga tocant
puga
tinga el contacte visual
este
en la gent del públic
vega les seues
pròpies reaccions
això ens va passar
precisament
este diumenge
en una de les peces
que com he dit
n'hi ha alguna sorpresa
el fet que el músic
quan fa algo
no tan habitual
com és tocar el seu instrument
la sorpresa
ja la veureu
el dissabte
vora la reacció del públic
i això realment
va fer créixer
molt a la banda
va fer el fet
que ells
anaven actuant
anaven fent
tot representant
el quadre
que realment
és el que fem
anaven la reacció
del públic
com
veus que ell
està rebent
està veient el quadre
quan tu realment
no li estàs ensenyant
el quadre
sinó que realment
el que estàs fent
és música
aquesta interacció
és màgica
és única
i per això
el camp de mar
crec que és un escenari
que ho té
veus molt directament
el públic
el tens damunt
veus la seva cara
els pots mirar els ulls
és molt important
i això
sí que hi haurà un moment
en què hi haurà un músic
que tocarà l'instrument
i sorprendrà la cara de la gent
estàs dient?
bueno, bueno
ja
mos invito a vindre
no diem res més
el que passa és que encara
m'ha augmentat la incògnita
amb això que ens explica
l'Escar Viguer
m'agrada
m'agrada que ja vingui l'incògnita
en definitiva
viatjarem a l'Amèrica Llatina
no?
serà?
d'alguna manera
és el fil conductor
de les quatre peces
de les quatre
tres de les quatre
després n'hi ha un altre
que se diu Magallanes
que la qual
és d'un compositor valencià
que és Ferrer Ferran
també un compositor
des de referència
un dels primers compositors
espanyols
que ha sigut més internacional
probablement dels primers
que ha guanyat premis
de composició internacional
que ha sigut
en una de les seues obres
nomenada
millor obra de l'any
escrita per a banda de música
cosa que encara no havia passat
en aquest moment
però es toca en una de les seues peces
que com he dit
se diu Magallanes
el que representa
és el viatge de Magallanes
d'Ernesto de Magallanes
al voltant del món
Ferrer Ferran
en aquest cas
és una obra
que té una forma
d'escriure
molt programàtica
és a dir
una música
en la qual
ens sentirem
estarem tots
damunt del barco
patirem gana
com van patir
els viatgers
que van anar
a Magallanes
patirem les revoltes
realment és una música
molt programàtica
que arriba molt
a la gent
Jordi
jo deia que sí
que és un programa
molt abocador
i molt referencial
en tot cas
i quan deies
que fem aquest viatge
a l'Amèrica Llatina
vull dir que
el programa és doble
que em sembla que d'una banda
hi ha tota aquesta referència
a l'Amèrica Llatina
però de l'altra
hi ha aquesta peça
del Johan de Meij
molt important
que és aquest recorregut
per tres quadres
importants
de la pinacoteca
d'Amsterdam
i per tant
d'alguna manera o altra
també
no sé si els arribarem
a veure físicament
espero que sí
els quadres
i per tant
una mica
la sonoritat
ens anirà
fent aquest viatge
interior
per tot el que succeeix
els quadres
i tota aquesta sonoritat
vull dir que és com
aquest programa doble
molt referencial
i en tot cas
també destacar
això que has comentat
perquè
hi ha una mica
com aquest lloc comú
de dir
és que l'acústica
del camp de mar
tot plegat
i en canvi
tu la destacaves molt
també és veritat
una cosa especial
que ells no actuaran
a dalt de l'escenari
sinó que actuen
on està el fossat
que està tapat
el fossat
i com que està tapat
i és fusta
d'alguna manera
també fa aquesta caixa
de ressonància
i fa que se senti
molt bé
i que per tant
no tan sols
se sent molt bé
perquè està molt pròxim
a la banda
i fa aquesta reverberació
sinó que a més a més
com bé destacaves tu
i abans te'n
ho has comentat tu
sobre les excel·lències
del camp de mar
cosa que enteno fer
i sempre ho dic
però és que no és un tòpic
vull dir l'altre dia
hi havia dos dels promotors
importants del país
i ho deien
que el camp de mar
sens dubte
era el millor escenari
de Catalunya
i potser dels dos millors
d'Espanya
juntament amb Mèrida
que Mèrida
evidentment
té la referència
aquesta històrica
i per tant
té aquest plus afegit
però no ens n'acabem
de donar
però aquesta configuració
de greco-latina
embolcalla una mica
l'escenari
la gent està molt propera
i es provoca aquesta comunicació
que deia l'Òscar Miguel
que no és menor
aquest fet comunicatiu
de l'espectacle en viu
ens sembla que no és menor
no?
no, no
realment per al músic
és molt important
notar aquesta interacció
que tot aquell
hauria de pensar
a la banda
és una banda amater
que això no vol dir
evidentment
a la banda
hi ha músics
que són professionals
s'ha dit que professionalment
però venen aquí a la banda
de forma amater
és a dir
tots els músics de la banda
no cobren
per formar part de la banda
i també
és una de les coses
que a mi m'encanta
per això
sóc un enamorat
de les bandes de música
perquè pot juntar
en una mateixa banda
gent professional
que toquen
orquestres sinfòniques
professionals
en gent
en xiquets
que estan estudiant
a l'escola de música
i tots plegats
són capaços
de portar
de fer un repertori
per exemple
d'estes dimensions
d'esta qualitat musical
nosaltres intentarem
fer-ho
en la màxima qualitat musical
estic convençut
que sí
perquè tinc uns músics
meravellosos
però
aconseguir
juntar
totes aquestes parts
des del més professional
fins a un xiquet
que probablement
se dedicarà
o no
a la música
juntar-los allí
en un escenari
i que entenguen
veient aquesta interacció
és únic
és màgic
així d'apassionadament
parla
Òscar Miquel Osada
director des de fa un any
de la banda sinfònica
Unió Musical
de Tarragona
actuarà en dissabte
a les 10 de la nit
algun altre punt
pràctica
per acabar Jordi?
No
el mateix d'abans
en totes maneres
destacar
que és la banda sinfònica
per tant
estem parlant
d'una banda
d'una formació musical
de 85 músics
vull dir que la gent
vull dir que dèiem
que actuen al fosat
però segurament
l'agradaria
acabarà pujant
cap a dalt
de l'escenari
perquè no hi queben
suficientment
vull dir que tan sols
visualment
l'impacte és important
i a més
amb un preu
absolutament mòdic
de 8 euros
per escoltar
el dissabte a la nit
tranquil·lament
escoltar
això que
jo penso
que l'Òscar Miguel
ha portat a la banda
que també
un repertori nou
més nou
amb altres sonoritats
i que per tant
val la pena
apostar per això
el mateix
de Ticketmaster
telèfon, internet
i
tarracomàstic
Ticketmaster.com
i també
les taquilles
del Metropol
o bé aquells
que vagin
última hora
una hora abans
a les taquilles
el mòdul aquell
de turisme
que hi ha a l'entrada
dels jardins
del Camp de Mart
i que
en fi
una setmana
plena de música
de bona música
molt diferent
el dijous
Pat Metheny
i Unity Band
i el dissabte
la banda sinfònica
Unió Musical
de Tarragona
Oscar Miguel
Losada
director de la banda
molta sort
que vagi molt bé
el concert de dissabte
i en definitiva
tota la temporada
moltes gràcies
avui
la banda Unió Musical
de Tarragona
i Pat Metheny
han estat protagonistes
d'aquest intens
temps de ràdio
que hem dedicat
al Festival d'Estiu
de Tarragona
Jordi Girame
que vagi molt bé
la setmana
en conjunt
al Camp de Mart
gràcies
molt bé
moltes gràcies
setmana intensa
i d'aquí 15 dies
Concha Velasco
i els amics de les arts
o sigui que això
no para
seguirem parlant
bon estiu
i els amics de l'esquid
i els amics de l'esquid
i els amics de l'esquid
i els amics de l'esquid
i els amics de l'esquid
i els amics de l'esquid
i els amics de l'esquid
i els amics de l'esquid
de l'esquid