.
Aquí estem, com cada dimarts, a l'espai Eines.
Aquest espai que fem des del matí de Tarragona Ràdio
i amb el suport de la CEPTA de la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona.
Un espai que, ja ho sabeu, ja des de fa unes quantes temporades,
pretén donar a conèixer el món de la formació professional.
Els cicles formatius, els ensenyaments que s'imparteixen
en els diferents centres educatius de la ciutat de Tarragona.
Avui dediquem l'espai, té com a protagonisme l'espai,
l'Institut Vidal i Barraquei.
Avui parlarem de dos programes que s'anomenen Qualificat i Acreditat.
I ho farem amb la companyia del senyor Salvador Soler,
que és director de l'Institut Català de Qualificacions Professionals.
Senyor Soler, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el senyor Raül Sales, que és sotsdirector de formació professional
de l'Institut Vidal i Barraquer.
Molt bon dia.
Bon dia.
Tenim una professora experta de l'Institut,
ella és professora experta del Grau Mitja d'Atenció Sociosanitària,
que és la Marlène Fernández.
Molt bon dia, Marlène.
Bon dia.
I tenim dos alumnes que han participat i participen en el programa Qualificat,
que són la Ingrid Duc.
Ingrid, bon dia.
i també el José Luis Sant Rodríguez.
Bon dia.
Bon dia.
Doncs avui parlarem d'això, de l'Acreditat i del Qualificat.
Dos programes que ens enmarcarà el director de l'Institut Català de Qualificacions Professionals,
el senyor Soler, el primer convidat que presentàvem.
Senyor Soler, què és el Qualificat i què és l'Acreditat?
El sistema de formació profissional cal entendre'l com un conjunt de models d'ensenyaments
que no només són l'ensenyament reglat, com es diu, s'anomena formació profissional inicial,
sinó la formació ocupacional i la formació contínua,
així com altres tipus de formacions de tipus acadèmic,
com poden ser els famosos PECUPIs, abans programes de garantia social,
sinó també dos processos que s'estableixen
perquè les persones que no han finalitzat el sistema educatiu
d'ensenyaments obligatoris o posobligatoris,
que pot ser vaixiat o formació profissional,
i aquelles persones també que estan treballant
i que d'una forma o d'una altra es poden incorporar
a qualificar-se o titular-se en estudis de formació profissional.
Aleshores, està programat dos tipus d'accions,
un és l'acrèdit i l'altre és l'qualificat,
que d'una forma molt sintètica intentaré resumir perquè s'entengui,
perquè no s'ha explicitat bé per part de l'administració,
tant estatal com autonòmiques,
i en aquest sentit n'hi ha una sèrie de qüestions,
podríem dir-li, que distorsionen la realitat,
des del punt de vista de l'usuari.
Molt bé. Per on comencem? Per l'acrèdit o pel qualificat?
Bé, a partir de l'any 2002 es va publicar una llei orgànica,
o sigui, de base estatal, que és la llei de qualificacions profissionals,
en la qual contempla tot el tema de qualificacions i d'acreditacions,
és a dir, d'integrar tot el que és el sistema de formació profissional,
com he comentat al principi.
Hi ha moltes formes de formació profissional,
d'ensenyaments i d'altres temes, com l'experiència laboral,
que cal integrar-les perquè totes arriben a una mateixa finalitat.
En aquest moment, des de fa uns quants anys,
a Europa, començant per Alemanya, des de l'any 85,
que totes les empreses o tots els sectors productius
requereixen als seus treballadors d'una acreditació de competències,
és a dir, a veure si són competents per desenvolupar unes funcions.
Aquí n'hi ha un concepte que no està ben explicat ni també bon entès.
és que sembla que per qualificar-se una persona
hagi de tenir els estudis aprovats d'un títol complet,
de qualsevol nivell,
siguin de PECUPI, siguin de tècnic, grau mitjà de formació profissional,
tècnic superior de grau superior de formació profissional,
el que mal anomenat diplomat o carrer de cicle curt de l'universitat,
que això ja està finalitzat en tot el tema de l'acords de Borelònia,
i licenciatura o enginyeries o arquitectures.
Tot és formació profissional de diferents nivells.
A partir d'aquí, les empreses no necessàriament fan falta
en totes les empreses i sectors productius el títol complet.
Aleshores, cal explicar una mica com estan configurats els títols.
Els títols de formació profissional,
el seu conjunt, independentment del nivell, com he explicat ara,
estan configurats d'acord amb les activitats
que s'estan fent en el món professional.
Aquestes activitats tenen uns paràmetres de classificació,
d'acord amb el que es fa, amb els títols que es fan,
i a partir d'aquí s'engloben perquè això es traspassi
al món de la formació, al món acadèmic.
És a dir, s'uneixen totes aquestes activitats
en el que es diu unitats de competència,
i aquestes unitats de competència conformen les competències professionals
i la suma de competències professionals
automàticament dona la qualificació.
I la qualificació, la suma de qualificacions dona el títol.
Com he dit abans, a nivell de sector productiu,
determinades empreses, no li fa falta que la persona professional
que desenvolupi les tasques en aquella empresa, en aquell sector,
tingui tot el títol.
És a dir, totes les qualificacions ni totes les competències.
Per tant, s'han establert dues vies.
Arran d'aquesta llei orgànica que he comentat abans del 2002,
es van fer processos d'acreditació de competències professionals.
És a dir, allò que ha de demostrar la persona que treballa en un sector,
en una especialització determinada,
doncs el que sap fer i el que sap ser hi està ell.
És a dir, tot el que ha de demostrar la persona que treballa en un sector,
valors i normes.
Per exemple, no és el mateix que una persona que treballi en el món sanitari,
atenent pacients o malalts, o persones majors, o sigui, grans,
en atenció social sanitària,
que una persona que treballi en un món químic, en un laboratori,
un informàtic o bé un mecànic.
És a dir, hi ha uns aspectes relacionals en les persones
que configuren aquest saber ser hi està.
És a dir, acreditar les seves competències professionals.
Exacte, és la suma del saber, saber fer i saber ser hi està.
I aquestes competències professionals es poden acreditar bé
a través de l'experiència que té en un sector productiu determinat,
que es pot acreditar,
és a dir, té un contracte laboral o bé un contracte autònom,
té un temps de dedicació,
una experiència laboral valorada en un nivell competencial determinat,
o té una formació, podríem dir-li, no arreglada.
Una formació que ha pogut muntar aquí el sector empresarial,
aquella empresa, una formació ocupacional o una formació contínua.
I a partir d'aquí, això es valora,
aquest procediment que s'estableix d'acreditació de competències,
es valora per a veure si aquestes persones,
en tot això, en l'experiència, en la formació,
no arreglada que heu tingut a la llar del seu itinerari professional
o personal o de vida,
doncs per entendre'ns si se li pot convalidar
algunes competències professionals
que conformen després la qualificació i el títol.
I qui ho valora?
I això ho valora un tribunal o una comissió avaluadora
que es munta als centres,
tot això tutelat i patrocinat per l'administració educativa
en aquest moment i tot el procediment de metodologia
precisament per l'organisme que jo dirigeixo, en aquest sentit.
I aleshores es valora en funció del que acredita cada alumne
i cada cas és un...
Exactament.
I cada cas és un...
Sí, es fa unes fases, unes fases i etapes d'informació, orientació,
un altre d'assessorament i un altre d'avaluació.
Es munta un tribunal al qual hi ha un president, un vocals
i un secretari, que tots són del centre,
nomenats pel director i tutelats i habilitats
per l'Institut Català de les Qualificacions
en quant han de tenir una formació adequada
que són de 130 hores, aproximadament més 30 hores d'orientació, 160,
i a partir d'aquí aquestes persones valoren,
primer assessoren i valoren tota la documentació
que presenten, acreditativa, que presenten a les persones
que han estat treballant o han tingut aquesta formació no arreglada,
prèviament assessorades per les persones del tribunal,
és a dir, molt dirigides.
No passen cap examen, tot i que sí que se li pot exigir,
però normalment el que es fa és valorar tot això,
se les assessora i si n'hi ha coses o documents que són incomplers
o bé que li s'hi faltan unes parts de tant d'experiència laboral
com de la seva formació, se'ls orienta perquè això la finalitzi.
Perquè, aleshores, en funció de la valoració que fan en cada alumne,
aquell alumne pot fer després determinada formació...
Exactament, exactament.
A aquesta persona se li marca un itinerari
o bé, perquè si ja li és suficient el que té
per als requeriments que té l'empresa,
per exemple, ara ens trobem en un cas,
podríem dir, d'urgència,
que és el sector d'atenció sociosanitària,
tant domiciliària com en institucions o en residències,
i en el qual fa falta acreditar aquestes persones
perquè aplicant la normativa europea,
com s'ha fet en altres sectors,
ara, precisament el dia 31 de desembre,
fa falta que totes les empreses que es dediquen a missió
tinguin un 30% de persones habilitades en competències evolucionals.
i d'aquí dos anys al 100%.
Una altra qüestió és que s'arribi,
que ja es pot avançar, que això tindrà un ajornament.
Per què?
Perquè no estem preparats a l'Estat espanyol ni a Catalunya
per tenir tots aquests professionals,
evidentment, acreditats a nivell de competències.
I una curiositat, hi ha molts alumnes?
És a dir, realment hi ha molts casos i molta gent que participi en aquests programes?
Sí, en aquest moment estem en el procés d'una convocatòria
que es va publicar el 4 de novembre
i que s'iniciarà pràcticament en els sistemes d'assessorament i avaluació
el primer mes de març,
en el qual es va convocar per 8.118 persones
i han estat inscrites 15.700 i escaig, més o menys.
O sigui, gairebé el doble del que preveu a nosaltres, no?
En 8 famílies professionals, com és l'atenció sanitària,
el tema de transport sanitari, el tema d'ambulàncies,
el tema de gestió i aplicació de biocides,
o sigui, a nivell de plantes,
el tema d'educació infantil,
el tema de manteniment d'aigües,
o sigui, el típic, podríem dir fontaneria,
però des del punt de vista d'explicitat,
el tema de soldadura, el tema d'electricitat.
És a dir, que en aquest sentit és bastant ampli.
És un èxit, des del punt de vista de participació,
i vostès també consideren que són uns programes que funcionen.
Funcionen i són necessaris.
És a dir, el que s'intenta garantir és de...
Jo poso un exemple molt curiós,
que més o menys hem estat sempre,
tots els ciutadans que tenim una llar,
o sigui, una casa,
submesos amb això.
Crides al pintor, crides al fontaner,
crides al palet, a vegades, per fer alguna cosa,
i, evidentment, quan saps si aquesta persona és competent,
de veritat, en aquell ofici,
són els 15 dies quan ha acabat la feina,
de dir, mira, aquesta pintura no ens rebe,
s'ha pintat bé, no es corre tal i qual.
Aquest on va, home,
doncs ara m'adon que està bé o que està malament,
o bé el fontaner,
que allò que t'has reparat,
doncs funciona.
Es tracta de tenir aquesta acreditació directa,
que no significa, al 100%,
totalment la garantia que sigui així.
Imaginem-nos, per exemple,
que per conduir qualsevol automòbil
no se sol·licités la competència professional,
o sigui, el carnet, el que s'entén, no?
Què passaria?
Ja passen coses, imaginem-nos-ho.
Aquesta és una via
que va directament relacionada,
aquelles persones podien dir-li
que ja tenen un perfil de vida muntat,
adults i que el que s'interessa realment
és trobar un treball o...
És a dir, que ja estan treballant
en un sector determinat fa temps
però que necessiten la qualificació
i acreditar que realment estan preparats.
O bé estan a l'atur
i tenen aquesta oportunitat de dir,
mira, fent això, tal i qual.
I l'altra via que es va muntar
abans de sortir el real decret
que organitza tot això,
que va sortir a l'agost,
perdó, al juliol del 2009,
des de la Generalitat de Catalunya,
es va muntar un altre sistema,
un altre procediment
que s'anomena qualificat.
Aleshores, aquí a Catalunya
s'havia fet des del 2005
sis convocatòries d'acreditat
i va sortir el tema qualificat
en el qual és una altra via
que va més directament relacionada
a aquelles persones
que encara no tenen,
no necessàrem, eh?
Tenen el pla de vida consolidat,
és a dir, no tenen família consolidada, etc.
I ja són en una edat
que pot estar, doncs,
entre els 18 i 30 anys aproximadament,
en els quals, pel que en el seu motiu,
han abandonat el sistema educatiu
i es troben en l'oportunitat
de poder continuar
per acabar aquests estudis
d'efavoració personal.
Aquesta és la idea.
La itinerària, què té?
En relació també
a l'experiència i formació,
podíem dir-li, no formal,
de veure com
és valida,
no s'acredita,
és valida, que és diferent,
és valida,
davant del que podíem dir
trossos, trossos, bocins
d'assignatures.
Nosaltres diem
mòdus profissionals
que en aquest sentit de Catalunya
estan configurats
aquestes assignatures
que valen per tot l'estat i Europa
en unitats formatives.
És un trossos d'assignatures, no?
Aleshores, a partir d'aquí,
aquesta validació
segueix el mateix camí,
però obliga
a aprovar
totes les unitats formatives
que s'hi configuren
a les mòdus professionals
i una vegada
tens els mòdus profissionals
automàticament
pots acreditar
les competències profissionals.
És a dir,
és un recorregut
perquè la seva finalitat
d'entrada
no és per
el mateix tipus
de persones
ni una cosa important,
ni per les empreses,
perquè és més llarg.
Aleshores,
òptim
per tot,
però dos col·lectius
diferenciats
en funció
de les pròpies
necessitats de la persona.
En aquest sentit,
jo opto per això
perquè més és fàcil
per cada circumstància,
perquè aquí
cal veure una cosa,
que per completar
les assignatures
d'aquestes que he dit
o els bocins d'assignatures
fa falta després matricular-se,
fa falta tal, tal, tal,
i els horaris
precisament
a nivell organitzatiu
no estan sempre
adequats
a les persones
que tenen ja
un pla de vida
molt conformant.
O sigui,
són dos temes
complementaris
que no s'han explicat
suficientment bé,
jo només tinc l'ocasió
ara,
per qüestió de temps,
de fer-ho d'una forma
molt concreta,
molt reduccionista,
però que
no estan,
per dir-ho de la forma,
contraposats
un a l'altra,
però cal tenir
les coses ben clares.
I el qualificat
també funciona?
Sí.
Encara que sigui
més curt
en l'experiència,
però...
En aquest moment
estan funcionant
les dues.
Estan contents?
Sí, sí, sí.
És a dir,
el que realment
des del món empresarial
que en aquests moments
de situació
d'un atur molt elevat
i de necessitats
de qualificació,
realment,
que l'atur va lligat
també indiscuntiblement
independentment
d'altres aspectes
d'ubicació d'empreses
o desubicació d'empreses,
etcètera,
o polítiques
en aquest sentit,
evidentment,
que el que té
més protagonisme
en aquest sentit
i més consistència
de cara a un futur
és el tema
de les acreditacions.
Sense renunciar
a l'altre,
que també,
com he dit abans,
pot anar dirigit
preferentment,
sense escloure,
a uns sectors determinats
que per qualsevol motiu
han abandonat
el sistema educatiu,
que en aquest sentit
consideren com un fracàs
del sistema,
no només de les persones,
i que podem recuperar
tot aquest potencial
que ens fa molta falta.
Aleshores,
Salvador,
des del punt de vista
de...
Perdó, Salvador,
Raül,
volia dir,
Vidal i Barraquer,
com apliqueu
aquests programes
que comentem avui
a l'acreditat
i al qualificat?
Doncs,
a nivell organitzatiu
és bastant complicat
perquè,
com ha dit el director
de l'ICCOP,
tenim els dos programes
funcionant de manera paral·lel
i no tots els estudis
entren per les mateixes vies.
O sigui,
nosaltres tenim
estudis
dintre de la mateixa família
professional
com servir de la comunitat
que funcionem
amb l'acreditat
i amb el qualificat
i famílies professionals
que només funcionen
amb el qualificat.
Llavors,
clar,
a nivell organitzatiu
és bastant complicat.
Més que res
perquè nosaltres
amb el qualificat
no només validem
l'experiència professional,
sinó que també
a nivell de centre
aquestes comissions avaluadores
també validen formació
que es fa
dintre de les empreses.
És a dir,
una empresa ofereix
al seu col·lectiu
de treballadors
una formació determinada
directament relacionada
amb aquestes unitats
formatives
que formen part
d'un títol professional
i professors
del centre
van a aquella empresa,
fan un examen
i llavors,
si el resultat és òptim,
es valida igualment
aquella persona
amb aquella unitat formativa.
Nosaltres,
per exemple,
a Servici de la Comunitat
l'Acreditat funciona
amb Atenció Sociosanitària
i amb Educació Infantil
i Qualificat funciona
al grau superior
d'Integració Social.
I quants alumnes teniu?
Previsió d'alumnes
d'Atenció Sociosanitària
250
i d'Educació Infantil 75
i d'Integració Social
que l'estem fent ara mateix
en tenim 24.
I tots us arriben
a través d'aquesta via, doncs?
Tots arriben
o bé
a partir de l'empresa
que els deriva a l'Institut
o a nivell personal
els mateixos
per les seves inquietuds
o situació personal familiar
es dirigeixen
al centre.
Malgrat els problemes
d'organització interna
o maldecaps
que suposa,
els programes
considereu
que funcionen?
Funcionen molt bé.
O molt bé?
L'experiència que tenim
és que funcionen
molt bé.
És a dir,
és una manera
de qualificar
realment treballadors
que és el que necessita
ara mateix
la societat
o les empreses.
el món productiu
ara necessita
treballadors qualificats
i una via ràpida
per qualificar
aquests treballadors
és que passin
per aquestes comissions
que realment
certifiquen
que aquell treballador
disposa d'aquelles unitats
de competència,
que realment les té.
Posteriorment,
el treballador
decidirà
si vol optar
o no
a obtenir el títol
que s'ha de matricular
en un centre
per fer-ho.
Però el que realment
estem garantitzant
des de l'institut
és que les persones
que treballen
en el sector
i que passen
pel qualificat
o l'acreditat
realment
estan acreditades
o poden certificar
que fan bé
la seva feina.
Per tant,
des del punt de vista
vostre com a institut
són programes
que funcionen
i que tenen
ja recorregut.
I més segurament
en aquest context
de crisi.
Nosaltres
des de la primera convocatòria
que va sortir
que ho portem
fent
i l'experiència
és molt positiva.
Perquè aquí,
a partir de les convocatòries
l'institut opta
i tria
el que vol
fer?
És a dir,
pot triar
evidentment
si opta o no
a aquella convocatòria?
Amb el qualificat
podies optar
i amb l'acreditat
no.
Ja et ve donat.
Amb el qualificat
l'institut
tenia més capacitat
d'elecció.
Per exemple,
nosaltres
a l'institut
de les quatre famílies
professionals
la família informàtica
va decidir
no oferir
qualificat.
Llavors,
no oferir
un qualificat.
En canvi,
amb l'acreditat
si ens hagués vingut
donat
per la resolució
ho haguéssim
hagut d'acceptar.
L'acreditat
ve donat,
el qualificat
l'institut
decideix
quantes persones
vol acceptar
i
quins estudis
vol oferir.
I aquest tipus
d'alumnes,
aquest perfil
d'alumnes,
com conviu
amb la resta
amb el conjunt
de l'institut?
Bé,
aquí tenim dos alumnes
que van venir al centre.
Són alumnes
que intenten
compaginar
el màxim possible
la vida laboral
amb la vida acadèmica,
que en el fons
ho han aconseguit
perquè la majoria
realment acaben
obtenint
la titulació
i, bueno,
és molt difícil
per ells
perquè
al nivell d'edat,
per exemple,
molts tenen família,
molts tenen un horari,
s'ho han de compaginar
amb els estudis,
necessiten temps
per estudiar,
però, bueno,
que tots
ho han tirat endavant.
Ara coneixerem
els seus testimonis,
però abans li vull preguntar
a la Marlene Fernández
que m'expliqui
això de professora experta.
Ell és professora experta
a l'Institut,
el Vidal i Barraquer,
que avui és el protagonista
de l'espai,
en el grau mitjà
d'atenció sociosanitària.
Què vol dir, Marlene,
ser professora experta?
Bé,
és una figura
professional
que,
a part de ser professor,
és a dir,
em parteixes
uns coneixements
amb uns alumnes,
estem vinculats
al món del treball
d'allò
que estem explicant
a una classe.
És a dir,
jo estic treballant
a l'Hospital
de Sant Joan de Reus,
tinc una vida laboral
que és el que
s'ha de valorar
realment
per ser professora experta,
que tu puguis impartir
uns crèdits
de les que tu
has estat vinculada
al teu món professional.
Llavors,
donem unes classes
més que
de tota aquella teoria
que està en un llibre,
molt a nivell
professional
d'experiències.
Són classes
molt pràctiques,
molt pràctiques.
s'està treballant
dia a dia
al món laboral
d'allò
que estàs donant.
El bo que té
és que
estem renovant
contínuament
perquè a mi
m'exigeix
la meva empresa
que de poc
me vagis reciclant
cada any
i necessites reciclar-te
perquè van canviant
les coses.
I més amb el sector
d'atenció sociosanitària.
És un sector
que no va començar
fa molts anys,
que tothom
era per nosaltres
una cosa,
doncs bueno,
veníem del món sanitari
i eren molt
assistencials,
molt tècnics
i
a mi jo
se deixava
una miqueta
aquesta part
més humana,
més a prop de
què és el que
nosaltres vam
tindre que començar
a reciclar
una miqueta.
Explica'ns una mica
el teu cas
personal,
és a dir,
la teva professió,
què fas
i com aquests
coneixements
pràctics
els portes
després
a les aules?
Quan jo vaig començar
a treballar
a sanitat,
vaig començar
a Creu Roig de Tarragona,
vaig passar
a l'Hospital de Sant Joan,
jo porto en aquest moment
28 anys
en el món laboral,
com a auxiliar
d'infermeria,
llavors érem
hospitalaris,
érem hospitalaris
directament,
al sortir del programa
de vida als anys,
atenció sociosanitària,
ens van dir un dia
que havíem
d'anar a treballar
amb atenció sociosanitària,
és un treball
assistencial
totalment diferent,
amb un col·lectiu
realment també
diferent,
que té unes necessitats
molt similars
però també molt diferents,
llavors tot això
has de començar
a treballar,
quina manera
d'apropar-me
a aquest món
com a professional,
com a bona professional,
què faré?
Llavors,
t'ho comences a reciclar,
anar a Barcelona,
aquí no existia res,
anava a Barcelona,
cursos,
és a dir,
d'alguna manera
tu tenies
que arribar
a aquest món
per considerar-te
que podies
fer-ho bé,
no?
Doncs
vaig començar
amb aquest món,
d'això
de parlo
ja de fa 15 anys,
de l'atenció
sociosanitària,
va ser un món
que me va encantar,
me va interessar
moltíssim
i
arrel
de tot això,
suposo que
amb els reciclatges,
les meves ganes
de fer,
amb l'experiència
professional
amb el sociosanitari
de l'Hospital
de Sant Joan,
que realment
vaig estar
treballant
molts anys
amb un equip
molt bo,
molt bo,
avui en dia
té fama
aquesta unitat
de ser una unitat
que treballa
molt bé
amb l'atenció
sociosanitària
i a partir d'aquí
va arribar
al meu currículum
a una educació
i me van cridar
un dia
que tenia el perfil
com a professora experta
per poder impartir.
És a dir,
que tu envies
un currículum
a l'administració,
al departament
d'ensenyament
i són ells
els que et qualifiquen
d'alguna manera?
Me qualifiquen
com a professora experta
per poder partir
una sèrie de crèdits
que això ja està
d'alguna manera
reglamentat.
Reglamentat.
I començo
amb aquest món
ara farà
set anys,
set cursos.
Portes set cursos
al Vidal i Barraquer
i a l'Hospital
de Sant Joan
a Reus.
I explicant
les teves experiències
amb casos pràctics,
el que passa
en el dia a dia
en un centre sociosanitari.
Jo crec que
tot professional
ha de tenir una teoria,
és molt important,
els coneixements teòrics
són bàsics,
tens que saber
el perquè d'aquesta patologia,
què és aquella patologia,
però també tens que saber
tota aquesta cosa
que no t'explica
el llibre de test,
aquesta part pràctica
més profunda,
més
propera
tant al pacient,
a l'usuari,
com a la família,
que és aquell pacient
oblidat
que en altres parlem,
com actuar,
què dir en tot moment,
com expressar
els teus sentiments.
Això és una cosa
que no està escrita
en cap llibre,
no t'ho poden dir
tampoc els psicòlegs
com a professional,
no?
És una cosa
que la tens
que d'alguna manera
fer-la veure
o comunicar-la
a través de la teva
experiència professional.
I clar,
el meu bagatge,
el meu bagatge
és molt llarg
en aquest aspecte,
jo crec que puc aportar molt
i són gent molt jove
perquè parlem gent
de 16 i de 7 anys.
I què tal
la relació
amb els alumnes?
Bé, bé, bé, bé.
Aprenc d'ells molt, eh?
Sí?
Sí, sí,
jo crec que
m'han anat molt bé
perquè aprenc molt d'ells,
m'enfado amb ells
i també m'ho passo molt bé,
la veritat, eh?
I a més jo crec que
sortiran molts bons professionals,
aunque siguin molt jovens.
I tu creus que ells
també et veuen
d'una manera diferent?
Sí.
A una professora,
entre cometes, normal?
Me veuen diferent
perquè li s'encanta
que els expliqui coses
i sobretot
com a experiència professional,
no?
Li s'encanta, no?
I llavors,
ells a vegades
me pregunten
i els veus, no?
Molt atents.
Jo m'ho passo molt bé realment
i jo crec que és un món molt maco.
I el qualifica't
o l'acredita't
passa el mateix.
Estàs allà davant,
pots assessorar,
competències,
orientes competències
i avalues competències
des del teu punt de professional, eh?
I aleshores una curiositat,
el perfil aquest de professora experta
està durant tot el curs?
Es manté al llarg de tot el curs
o és una qüestió molt puntual?
No, no, no,
durant tot el curs.
Unes sessions i ja està,
no, tot el curs.
Sí, sí.
Jo a més tinc
dues hores dilluns,
i dues hores dimecres,
i a unes hores,
és una mitja jornada
en el meu cas
i està durant tot el curs
fins al final.
Molt bé.
Anem a escoltar també
el testimoni d'alumnes.
A veure, la Ingrid.
Ingrid,
què estàs fent?
Què has fet
i què estàs fent ara mateix?
Ara mateix estic a la universitat.
He arribat a la universitat
perquè jo des de molt jove
vaig començar a treballar,
vaig crear una empresa
de molt jove,
als 20 anys
i clar,
no vaig estudiar,
no vaig estudiar,
m'ho vaig quedar...
Una empresa de què?
De serveis.
Sí, bé,
amb bastants serveis,
englobem bastantes coses.
I aleshores,
bé,
vaig deixar d'estudiar.
Me vaig enterar
d'això del qualificat
a través del GenCat
i, bé,
vaig dir,
per què no ho provem?
Ja teníem
molta experiència laboral
i però,
com aquest país
ja ho sabem
que és el país
dels titulillos,
no?
Sense un tituli
no ets ningú,
diguéssim.
Llavors vaig anar,
vaig acreditar,
me'n van orientar molt bé,
vaig acreditar
i gràcies a acreditar
me'n van quedar
dues assignatures
només per fer
i amb aquestes dues assignatures
tenia el títol.
Assignatures de quin àmbit,
de quina família?
Del comerç i màrqueting.
Comerç i màrqueting.
Sí.
Llavors,
amb aquestes dues assignatures
ja tens el títol,
val?
I aquestes dues assignatures,
per exemple,
perquè la gent no s'entengui,
les has de fer
durant tot el curs?
Les he de fer
durant tot el curs.
Com qualsevol altre alumne?
Sí.
Però només dues assignatures?
Però només dues assignatures,
poques hores
i els professors,
si algun dia
no pots assistir
per alguna cosa,
t'adonen facilitats.
Això és l'important.
Perquè tot això
ho vas fer
mentre mantenies
la teva feina?
I tant, i tant,
clar,
no se pot deixar la feina.
Molt bé.
Aleshores,
et qualifiquen,
fas aquestes dues assignatures
i ja tens el títol.
Això mateix.
El títol de què?
De comerç i màrqueting.
De comerç i màrqueting.
Això és un grau mitjà
o un grau superior?
Superior.
Un grau superior, sí.
Llavors,
amb aquest títol
de grau superior
tens accés directe
a la universitat.
I ara què estàs estudiant?
Geografia.
Geografia
i ordinació del territori.
I quina valoració fas,
doncs,
de tot aquest procés
del qualificat?
Home,
és una...
Bueno,
tornes a tindre ganes
d'estudiar.
T'ho donen moltes facilitats
i tornes a tindre ganes.
No et va costar?
No.
gens.
A mi gens.
En el teu cas personal,
gens.
Gens, gens.
Perquè tenia molta experiència laboral
amb el que vaig poder
qualificar moltes coses.
Clar,
i aleshores,
en el moment de l'experiència laboral,
perquè a mi això
em sembla interessant
d'explicar-ho a la gent,
tu tens aquesta experiència laboral,
te n'enteres
d'aquella que el qualifica't,
i quin és el procés
que has de fer
en la pràctica
per acreditar,
per qualificar
tota aquesta experiència
que...
Què et demanen?
Què et demanen?
Bueno,
hi ha uns terminis,
tu t'has de presentar els terminis,
te fan una orientació,
diguéssim,
i te diuen
tal dia has de vindre
davant d'un tribunal
i te faran
una sèrie de preguntes.
Te fan la sèrie de preguntes,
si te veuen
que estàs qualificada,
doncs t'ho acrediten
i t'ho convaliden directament.
Un examen oral?
Sí.
Dit en poques paraules.
Una conversa.
Una conversa.
Una conversa.
Una conversa.
Una conversa
on te pregunten
les teves experiències laborals,
que és l'essencial,
no?
El món laboral,
les experiències laborals.
Clar.
Com assumeixes els problemes.
quan estàs treballant,
no?
I tu,
com que tenies
molta experiència laboral,
et fa que tinguis
un nivell alt,
per dir-ho d'alguna manera,
en la qualificació,
per tant,
que només hagis de fer
dues assignatures.
Si haguessis tingut
menys experiència,
si haguessis acreditat
menys experiència,
menys coneixement,
hauries d'haver hagut
de fer més assignatures.
Això mateix.
En tot cas,
no et va suposar
un problema
ni d'horari
ni de funcionament
el fet de fer compatible
la feina
amb els estudis?
No, gens.
Gens.
Gens,
perquè ja te dic,
si algun dia no pots vindre
perquè tens treball
o el que sigui,
els professors t'ajuden.
Doncs presenta'm aquest treball,
presenta'm aquest altre.
Ja saben
que ets una persona adulta,
que estàs interessada,
que no estàs allí
per perdre el temps
i llavors
te fiquen facilitats.
I què té la relació
amb els altres alumnes?
L'altre perfil d'alumnes
que hi ha a les classes?
Bueno,
en aquest cas
de comerç i màrqueting
eren tots
molt petits.
Molt joves.
Molt joves,
molt joves
i llavors veus
que estan
amb un altre rotllo,
diguéssim,
però bueno,
és una experiència
i és interessant.
Parlaves de titulitis,
aquest país de titulitis.
Sí.
I ara que tens un títol,
què?
Bueno,
ara que tinc un títol,
és una satisfacció personal
que ja és
un bon què
i si mai
n'és a l'aigua
el meu projecte
d'empresa,
doncs tindria
un currículum.
I ara busques
un segon títol,
universitari.
I tant,
i tant.
però gràcies
a la motivació
que m'ha donat
amb el qualificat
m'ha motivat
a seguir estudiant
i que ho pots fer.
Sí,
perquè això també
suposo que és interessant.
Si haguessis
d'alguna manera
fracassat
o no t'haguessis
trobat bé
o no haguessis
pogut fer el qualificat,
segurament això
t'hauria fet abandonar
i en canvi
tu prens una decisió
jo em vull formar
vull entrar
en aquest sistema
un altre cop
i com que és positiu
l'entorn
i el context
et fa que tinguis
aquest títol
i que ara segueixes
estudiant a la universitat.
Això mateix,
sí,
sí,
sí.
És molt important
el tracte que tens
amb la gent.
Jo aquí al Vidal i Barrac
vaig tindre unes
fantàstiques persones,
la veritat,
i me van orientar molt bé
i me van motivar
a seguir estudiant.
Tu creus que hi ha
molta gent
en el teu àmbit,
en el teu sector
que amb una situació
semblant a la teva?
Sí,
però ho desconeixen,
ho desconeixen,
aquest era el problema.
Jo m'ho vaig enterar
de rebote,
no?,
que es diu,
el meu pare,
ei,
mira't això,
eh,
vinga,
anem a veure,
a veure què tal,
no?,
però n'hi ha molt
desconeixement.
Jo ho explico a vegades
a persones com a experiència
i diuen,
i això,
què és?
Explica'm-ho,
no ho sé.
Ara,
abans d'acabar el programa,
tornarem a explicar les vies
per tenir molt més coneixement
i molts més detalls
d'aquests programes
que avui estem explicant.
i el José Luis Rodríguez,
que m'explica la seva història
també,
en quin moment estàs
i què has fet fins ara.
Bueno,
jo llevo cinc anys i mig
treballant en una resència,
directament ara dos anys,
més o menys,
una companyera
me dix que estava
facendo el qualifica,
que directamente
estava estudiant
per la mañana
i que directamente
els mateixos professors
le havien dit
que amb els certificats
que ella tenia
i els coneixements
teòricos
i tal,
li iria millor,
en lloc de estar
tota la mañana,
passar el qualifica
i que quasi
l'ho tindria
tot aprobada,
li quedaria molt poca cosa
per tenir la titulació.
Gràcies a ella
jo me pongo
en contacto
amb el Vidal Ibarra,
bueno,
empecé con
el que era
antiguo al laboral,
ella lo estava
haciendo
por sanidad,
por el de curas,
yo me pongo
en contacto
con estas personas
y me dicen
que directamente
para lo que yo estoy
haciendo
puedo hacer las dos,
por sanidad
o por la familia
de servicios
a la comunidad
y ellos
lo están haciendo
por sanidad
o directamente
al Vidal Ibarra.
Entonces me recomienda
que vaya al Vidal Ibarra
que me pongo
en contacto,
paso una selección
directamente
de apuntas,
habíamos ciento
y pico,
de los cuales
se cogieron
a la 48 personas,
yo fui al 53,
según la relación,
me llamaron
en navidades,
hubo dos selecciones,
una antes
y después
me llaman en navidad
cuando ya también
iba a presentarme
para poder asistir
y me piden
una serie de cosas
que si la quería hacer
y tal,
pase al cualifica,
me aprobaron
cinco créditos,
vamos a decir,
según
directamente
lo que estoy haciendo,
me lo aprueban
y ahora
en este momento
voy a poner
la titulación.
Pero aleshores,
cuando pasas
al cualifica
te quedaban
para hacer
algunas asignatures?
Vamos a decir,
si hay
18 créditos,
paso cinco
para la titulación
y tal
y en este momento
estoy realizándolas
por la mañana.
Ahora estás
fent el curso
de sociosanitario.
De sociosanitario.
Estoy haciendo
primero o segundo,
vamos a decir,
tengo asignaturas
de primero,
tengo asignaturas
de segundo
y como es presencial,
el problema gordo
es que tiene que ser presencial,
bueno,
yo lo he admitido así,
hay otras maneras,
según tengo entendido,
lo puedes hacer
por internet y tal,
yo lo he aceptado así
y directamente
lo que no salga
este año
saldrá el año que viene.
porque estás
fent asignaturas
de premio y segundo
pero lo harás
en dos años,
no solo en un año.
Sí,
vamos a decir,
el año que viene
puede que quede
una, dos,
claro,
es presencial,
si hay dos asignaturas
o una tengo
que dejar
la alimentación,
¿por qué?
Porque me queda
con otra asignatura,
es el mismo crédito,
entonces como
tienes que ser
el problema,
que directamente,
claro,
es toda la mañana,
tiras toda la mañana
con,
para mí,
mis crios,
hay algunos
que son mayores
que ellos,
que los que
con ellos,
que estoy estudiando,
sales corriendo.
Tu estàs estudiant
en nois o noies
que tenen la mateixa edat,
o són més grans
que els teus fills?
Que son más pequeños,
yo tengo una de 22
y son 18.
Claro, claro,
al revés,
es verdad,
sí,
son más pequeños.
Entonces,
¿qué pasa?
Que directamente
te encuentras
un poco desfasado,
¿no?
Pero bueno,
lo aceptas tú,
¿no?
Entonces,
¿qué pasa?
Que duran hasta
las dos y media,
a las tres empiezas
a trabajar,
de tres a once,
sales por la mañana,
dejas a la pequeña
en el autobús
para que vaya,
estás todo el día.
¿Cuántas horas
de clase
fas al matí?
Unes cuatro horas?
Pues calcula
de las ocho y media
hasta las dos y cinco.
Sí.
Entonces,
sales corriendo,
tienes diez o quince
minutos para comer
y entras a trabajar
a las tres de la tarde
hasta las once.
Pero bueno,
la valoración
que fas...
La valoración
es buena,
directamente,
es una cosa...
Vamos a decir,
me dieron la oportunidad,
es la oportunidad,
directamente,
yo pedí,
yo me entré
a una residencia,
no me pidieron
una serie,
pasé mi currículum,
yo tenía un FP2
en otra materia,
directamente,
que no se ha cumplido,
no he podido seguir en ella
y ahora,
directamente,
donde estoy,
sí,
necesitas una serie
y cada día necesitas
una serie de cosas
para formarte,
¿no?
Lo que pasa que,
te digo la verdad,
es muy difícil
porque directamente
son trabajos,
son...
Acostumbrarte
a una cosa
que directamente
tú ya tienes,
desfasada.
Yo tengo ahora ya
48 años,
tengo una familia,
tengo una serie
de problemas,
es lo que tenemos todos.
T'ha adaptat
al tema
d'estudiar.
Lo que pasa
que dices,
bueno,
es un año,
si lo consigues,
ya está directamente.
És com un repte personal,
m'imagino,
¿no?
Bastante,
bastante grande,
es bastante grande,
pero estoy muy contento.
Sí,
perquè aleshores,
tu,
quan acabis
i tinguis la titulació,
suposo que també
a nivell professional,
doncs,
en fi,
tindràs aquesta titulació,
la podràs demostrar
davant de l'empresa
on treballes
i davant d'altres...
davant de tot el sector,
davant de tothom,
no?
Directamente,
dentro,
como están diciendo,
dentro de dos o tres años,
el que no tenga la titulación
no podrá estar.
¿Ese me entiende?
Sí,
el problema
verdaderamente gordo,
ya directamente,
ya no es que,
vamos a decir,
sí,
toda la preparación y tal,
directamente una persona fija,
como soy yo
o somos muchos
que llevan un montón de años
atendiendo,
estando en residencia,
estando,
¿qué pasa?
Que directamente
dentro de los años
se nos pide más,
se nos pide
que directamente
eso que sabemos
verdaderamente sepamos
y que directamente
seamos buenos profesionales
y es el problema
que tenemos.
Entonces,
claro,
lo tenemos que demostrar
unos estudios,
nos piden unos estudios
y directamente
a eso vamos.
Pero a banda
de la obligación
de tener estos estudios,
tú también,
ahora que ya portas
unos meses estudiant,
¿estás convencido
de que realmente
et serveis?
Creo que sí,
directamente,
yo te digo la verdad,
yo cuando entré
en el problema
que yo tenía,
que cuando yo entré
a trabajar,
¿qué pasa?
Sí que te pueden enseñar,
pero directamente
hay muchas cosas,
muchas cosas
que no sabes.
Directamente
haces cursillos
dentro de lo que puedes,
porque el problema
que yo trabajo de tarde,
por la mañana no hay nada,
vamos a decir,
por la tarde,
yo trabajo de tarde,
por la mañana no había nada,
la verdad es que me han dado
la oportunidad,
directamente por la mañana
he podido,
puedo ir a un centro
a estudiar
y coger una serie
de conocimientos
que tampoco sabía,
que llevo cinco años
trabajando con ellos,
que sí,
que hay una serie
de cosas que has aprendido
ya mecánicamente,
se puede decir,
porque te lo han enseñado,
pero hay mucha teoría,
hay muchas cosas de estas
que la verdad es que
llena bastante.
A més,
aquest camp del món sociosanitari
de l'atenció a la persona
és un món
que està creixent,
no?,
i que cada cop serà
més necessari,
de més gent
i de més qualificada,
no?
A més,
cuando ya lo tienes
directamente en tu casa,
tengo una persona mayor,
mi sogro tiene Parkinson,
lo vas viviendo,
lo tienes más o menos,
es una cosa
que ya no lo dejas en el trabajo,
sino que lo tienes también en casa.
La veritat
és que escoltant
el testimoni
d'aquests dos alumnes,
Raül,
en fi,
l'Institut ja fa el que pot
i fa molt,
segons els alumnes,
i que cal ajudar-los,
perquè clar,
cada alumne
és un món diferent,
cadascú té
les seves circumstàncies
de feina,
personals,
i cal adaptar-se...
És el que comentàvem abans,
la dificultat
de compaginar
aquests dos mons,
però és el que dèiem,
és important dir
que quan ells
entren amb el qualificat
a l'Institut,
tenen una persona
que els autoritza
i que és individual
i que només està per ells,
o sigui,
que el suport
que reben
és una mena de guia
que els acompanya a tot arreu.
Tens un tutor
que t'acompanya
des que entres amb el qualificat
fins que surts,
tens una persona
de referència
que et va guiant
i et va aconsellant
cap a on t'has de tirar,
perquè,
ho han explicat ells,
el fet de compaginar,
tenir una empresa
o de treballar
i a casa
i, bueno,
necessiten molt de suport
perquè,
sobretot en perfils
com el de socialitària,
hi ha molta gent
que fa molts anys
que va deixar d'estudiar,
molts anys.
I llavors els hàbits
d'estudi
no els tenen.
Llavors necessiten
que estiguis per ells.
En aquests casos
segurament no és el mateix
tenir 25 o 30 anys
que tenien 45 o 50.
Exacte.
Aquí hem vist exemples,
no?
A la Ingrid
no li va costar res
perquè és més jove,
bueno,
ho tenien més recent,
en canvi el José Luis
feia molts més anys
que havia deixat d'estudiar.
És molt interessant
els dos testimonis.
Salvador,
en fi,
pel que deien,
cal explicar-ho més
o cal difondre més
aquests programes.
Això s'ha de fer
sobretot,
tota la informació
que vostè ha explicat
sintèticament al principi,
tot això
a través d'internet,
a través de la pàgina web
del Departament d'Educació
o d'on em digui,
vostè ara
es trobarà
tota la informació?
Sí,
volia comentar
precisament
el que s'ha parlat aquí.
Tot el tema aquest
se sustenta
en tres bases
o tres fonaments,
o en tres pilars.
Una és
precisament
la manca d'informació
ja no dic d'orientació
sinó d'informació
que té la ciutadania.
L'administració
pateix
d'un
d'un mal endèmic
etern
en el qual
que
des del punt de vista
de l'administració
es té la sensació
que en el moment
que es publica
qualsevol
instrucció,
norma,
etcètera,
en això
hi ha la ciutadania
i no només ciutadania
sinó organismes,
òrgans,
entitats,
empreses
implicades
en aquest tema
ja estan assabentats.
No,
cal arribar
en el dia a dia
tal com ho heu fet vosaltres
és un exemple
en el qual
cal informar
d'una forma
podíem dir-li
el més clara possible
amb molta transparència
i efectiva
és a dir,
la palla
deixa-la de banda
i anar directament
a la grau.
L'altre aspecte
és el tema
de
que fa falta
realment
que és el que
tenim confiança
que es faci
molt aviat
integrar
tot el que he comentat
al principi
que són els elements
que configuren
la formació
posicional.
No només aquells estudis
que fins ara pensaven
que només eren
els reglats
aquells que donen
el títol oficial
sinó tot
i aquests processos
com parlem de qualificat
i acredita
fonamentalment
perquè el futur
va per aquí
ha sigut clar
i ens ho diu
l'experiència europea
i també l'estatal.
I per l'altra banda
n'hi ha un aspecte
en el qual
s'estan donant compte
que n'hi ha
uns resultats
d'aquestes
etapes
de caràcter experiencial
que encara
no estan consolidades
que és el tema
de la motivació
i de la il·lusió
dels alumnes.
I en aquest sentit
evidentment
que depèn
d'una forma
objectiva
evidentment
jo sempre dic
que no s'ensenya
si no s'aprèn
o no s'aprèn
si no s'ensenya.
Si un professor
pot dir que ensenya
però si l'alum
no n'aprèn
pel que en sevol causa
evidentment aquest procés
està tancat.
I en aquest sentit
està implicat
els professors
i els alumnes.
Totes les processos
que es fan
d'acreditat
i de qualificat
en els centres
de formació professional
precisament
com aquest del Vidal Berra
que tenen una experiència
impressionant
i una massa crítica
professorat
motivat
per fer això
dona garantia
dels resultats
que estem veient aquí
per part dels alumnes.
És a dir
persones
que en segure circumstància
no han seguit
el sistema educatiu
o formatiu
perquè en segure circumstàncies
el que sigui
evidentment
tenen l'oportunitat
de reenganxar-se
i no només
reenganxar-se
de cara a l'empresa
per cobrir
allò que li fa falta
de veritat
sinó també
com aquesta oportunitat
de formació
al llarg de la vida
que jo
des del meu punt de vista
ja personal
dic
i està provat científicament
és que
al formar-se
al llarg de la vida
una altra cosa
és sense pressió
de tenir treball
o no tenir treball
és l'opció
més sana
més sana
per a la persona
per tenir la ment
evidentment
en perfectes condicions
escolti
i aleshores
per acabar
un consell
per a aquella gent
que ens estigui escoltant
i que potser
no haguessin sentit
pràcticament parlar mai
on poden trobar
més informació
a internet
és ICQP
Institut Català
de Qualificacions Professionals
és a la pàgina
de la Generalitat
del Gencat.cat
ICQP
allí està
tota la documentació
en tot cas
qualsevol qüestió
jo em poso
a disposició vostra
i aprofito
per donar-vos
l'agraïment
per part
de tot l'equip
de l'Institut
de Qualificacions
i el meu propi
per aquesta iniciativa
que estem disposats
a ampliar-la
d'una forma
més
més concreta
en la temàtica
que creu convenient
perquè és una tasca
indispensable
informar
de primera mà
el ciutadà
de fet
cada dimarts
quan fem aquest espai
jo mateix
i m'imagino
que els oients
demostren
la importància
que té la formació
i el potencial
de la formació
professional
amb tots els cicles
amb tota l'oferta educativa
cada cop més àmplia
i cada cop
moltes vegades
mirant el futur
més immediat
amb moltes possibilitats
amb moltes sortides
professionals
i en un moment
com el que parlem
de tanta crisi
i de tantes persones aturades
la veritat és que val la pena
que ens ho expliqui l'administració
i que a més ens ho expliquin
el testimoni d'alumnes
com avui
el José Luis Sant Rodríguez
i la Ingrid Duc
a tots dos
moltes gràcies
que us vagi molt bé
en els estudis
i en la feina
i que tingueu molta sort
i felicitats
i gràcies
pel vostre testimoni
gràcies
gràcies al José Luis
i a la Ingrid
gràcies també
al testimoni
que ens ha ofert
la Marlene Fernández
com a professora experta
avui hem après
una miqueta més
què és això
de professora experta
i gràcies també
perquè la teva experiència
professional
la portes
a les aules
gràcies
gràcies
i al Raül Salasó
director de formació
professional del Virali Barraquer
per tornar a venir
a aquest programa
l'Eines
que fem conjuntament
entre els instituts
i aquesta caseta
a Ràdio
Raül moltes gràcies
i especialment
el Salvador Soler
director de l'Institut Català
de Qualificacions Professionals
que avui de manera sintètica
però jo crec que de manera
bastant clara
han explicat
en què consisteix
en què consisteixen
aquests programes
l'acrèdit
i el qualificat
senyor Soler
moltes gràcies
i fins la propera
moltes gràcies a vosaltres
així acabem l'Eines
aquest Eines
avui dimarts
també a la sintonia de Tarragona Ràdio
com sempre
amb el suport de la CEP
de la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona