Hola, què tal? Molt bon dia.
Benvinguts un dilluns més al Tothom de Tarragona Ràdio,
aquest espai que cada dilluns al matí s'encarrega de parlar
sobre el col·lectiu de persones amb discapacitat.
Avui, un dia després de la dinovena edició del mullat per l'esclerosi múltiple.
Aquest any, 110.800 persones s'han mullat per l'esclerosi múltiple a tot l'estat.
Entre tots han nedat 63 milions de metres.
Globalment s'han recollit 560.000 euros bruts
que es destinaran a la inserció laboral de persones amb discapacitat física
i als serveis sociosanitaris que ofereixen les entitats a través dels hospitals de dia.
La jornada s'ha celebrat en 633 piscines, 13 més que l'edició anterior,
i ja han participat 1.200 voluntaris.
Molts tarragonins es sumaven també a la campanya solidària,
193 piscines participaven al conjunt de la demarcació i 8 a la ciutat de Tarragona.
A Catalunya hi ha més de 7.000 persones que tenen esclerosi,
una malaltia neurodegenerativa que afecta el sistema nerviós central.
La iniciativa, que se celebra des de l'any 1994,
el que vol és conscienciar la societat sobre una malaltia
que afecta sobretot els joves d'entre 25 i 40 anys.
Així doncs, la nostra enhorabona a la gent del mullat per l'esclerosi múltiple.
Nosaltres avui, al Tothom, volem parlar d'una altra cosa completament diferent.
Volem parlar de literatura, volem parlar d'un llibre
que ens ve a presentar avui el seu autor,
amb el qual de seguida parlem.
Abans deixeu-me que us recordi que tenim un correu electrònic
on ens podeu enviar qualsevol sugerència,
qualsevol consulta al tothom, arroba, tarragonaradio.cat,
també al nostre Facebook, a facebook.com barra tothom,
o al nostre perfil de Twitter.
Avui a la part tècnica, la Sílvia García,
i qui us parla, el Miquel González. Comencem.
Ho deia en la presentació, avui tenim amb nosaltres el José Ángel Castro,
que ens ve a presentar el seu llibre Tals Art.
José Ángel, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tothom.
A la ciutat de Tura, l'antic Egipte,
passen una sèrie de fenòmens que espanten a la gent.
Un estrany vampir que es diu Tals Art
i el seu fidel servent
es dediquen a xuclar la sang
de les diverses persones
que posseixen el tipus zero positiu.
Sí, només el zero positiu.
Aquesta seria una mica la introducció del teu llibre?
És a dir, seria la base de partida del teu llibre?
Sí, exactament.
Aquesta seria, diguéssim, la trama del que és el llibre, no?
Perquè l'argument, com bé has dit, és el Tals Art,
que és un vampir que té 2.618 anys d'antiquetat,
i és molt peculiar, perquè és molt ciberita, com bé has dit, no?
Que a ell més li agrada és la sang zero positiu,
que és la més escassa del planeta.
I llavors comença d'aquesta manera
a seleccionar les seves víctimes
i a recórrer mig planeta del món antic
per donar casa a les persones amb sang zero positiu.
Després entrarem en més detall al llibre.
Abans m'anaria a saber qui és el José Ángel Castro,
perquè el José Ángel Castro nosaltres el coneixem
a través del Club Social La Muralla,
ell és usuari,
ell doncs es posa en contacte amb nosaltres
a través del Club Social La Muralla
per comentar-nos la presentació d'aquest llibre.
Però qui és José Ángel Castro?
Bueno, José Ángel Castro, no val, és un...
Bueno, un noi, ja no tan noi.
Ets tu, eh? Deixem-ho clar per a l'audiència, no?
Que parlem amb tercera persona,
però José Ángel Castro ets tu,
és el nostre convidat d'avui.
Sí, doncs jo vaig néixer a Villanueva de Messia,
que és un petit poble encantador de la província de Granada.
I llavors, als vuit anys d'edat,
recentment feta la primera comunió,
la meva família es va traslladar a l'espluga de Francolí,
d'aquí de la província de Tarragona.
Sí.
Llavors, quan vaig finalitzar els estudis d'EGB,
al Col·legi Públic Martipoc,
vaig anar a estudiar a l'Institut Pere Berenguer de Montblanc,
vaig fer allà els estudis de formació professional de segon grau d'Electricitat Electrònica.
Després, també em vaig anar a Valls, a l'Institut Jaume Oguet,
per fer un curs d'especialització en eutròlica i pneumàtica.
I un any més tard vaig venir aquí a Tarragona,
a l'Institut Comte de Rius,
per fer una altra especialització en robòtica.
llavors, quan vaig acabar els estudis tècnics
i mentre esperava a fer el servei militar,
quan era obligatori,
vaig estar treballant en diverses empreses de la comarca,
però mai m'assortia res del que havia estudiat, no?
Llavors, en aquells dies,
per aquests dies ja m'agradava la lectura, no?
Però mai havia pensat en escriure.
I concretament, a l'edat dels 22 anys,
ja tenia el gossanillo també d'anar-me a Anglaterra a estudiar anglès.
Déu-n'hi-do, o sigui, aquest és una persona força inquieta, no?
Sí, de cul calent, amb perdó, què es diu?
Sí, sí, sí, sí.
Com se sols dir.
I després, doncs, vaja, continues, no?
Et lliures, comentaves,
doncs que et lliures això del servei militar
i després se't presenta l'oportunitat
d'agafar les maletes, vaja, d'anar a l'aventura, no?
Exacte.
En terres britàniques.
A terres britàniques.
I què passa allà?
Doncs allà vaig estar sis anyets,
que em van pensar molt rapidets, saps?
I el que també m'agradaria destacar
és que quan vaig arribar allà tenia un anglès molt bàsic, no?
Que era el típic
Hello, how are you, what time is it?
Les quatre paraules que tothom coneix.
Exactament.
Però arribes allà només amb l'accent
i amb la manera de parlar gairebé ni ho entenia, no?
I llavors me vaig tornar de cop i volta, va ser com tornar-se un sort i munt, no?
Perquè no entens ni saps parlar, no?
I llavors va ser com néixer de nou.
Llavors allà vaig començar a fregant plats en un restaurant espanyol.
Sí.
Al mateix temps que vaig començar a estudiar anglès, no?
I llavors al cap de l'any aproximadament vaig anar a treballar amb un pub anglès,
que això va ser a la localitat de Watford, un apetit de ciutat del nord de Londres.
I ja has de dir que allà, al pub, va ser on realment vaig aprendre a parlar en anglès.
Perquè cal tenir en compte que l'anglès que t'ensenyen al col·legi, tots els instituts,
res tenia a veure amb el llenguatge i la gran varietat d'accents de les persones del carrer, no?
Llavors me'n recordo que veia les notícies a la tele o escoltava la ràdio,
la BBC en concret, que era on se parla l'anglès més correcte,
i on tenia gairebé tot.
Però quan baixava el pub a atendre els clients, en profenen en teníem una parada del que em deien, no?
I llavors això vaig passar uns dos anyets.
Vaja, passes una aventura per allà, després més tard tornes aquí,
tornes a la teva terra, et criden de Barcelona, no?
O sigui, passen una sèrie de coses a la teva vida.
Si et sembla, centrem-nos quan ja tornes a l'Esplug, al cap de ja d'anys, no?
Sí, quan de tota aquesta peripècia que vaig estar a Madrid treballant un any,
tres anys a Barcelona, llavors també vaig estar tres mesos a Nova York,
doncs t'han donat homs i tal, al final vaig decidir de tornar cap a l'Esplug, no?
Perquè vaig dir, ja n'hi ha prou, no?
I aquest és un moment, entre cometes, crucial, no?
Sí.
Aquí és quan, en certa manera, tot comença, no?
Exactament.
Llavors, quan pensava que la meva vida ja estava moderada,
que tapum, vaig caure amb una profunda depressió, no?
I llavors va ser quan vaig sentir aquests atacs d'ansietat, taquicàrdies,
una mica d'agorafòbia, por a la gent,
i vaig estar gairebé sis anyets tancat a casa, no?
Vull dir, tan forta va ser la depressió que vaig estar totalment aïllat, no?
Durant sis anyets, no?
I és aquí quan et comences la teva relació amb el Club Social La Muralla?
O sigui, és quan tu decideixes anar a demanar-los ajuda amb ells, o com va passar això?
No, va ser després.
Va ser passat els sis anys, que ja me vaig començar a trobar una mica més bé.
Llavors, els meus psiquiatres i psicòlegs me van recomanar, doncs, que hi anés, no?
Perquè...
És a dir, que durant aquests sis anys vas estar igualment amb algun tipus de tractament psicològic, no?
Exactament, tractament tant psiquiàtric com psicològic, no?
El que passa és que estava totalment aïllat, no?
El que passa és que amb aquest punt crucial va ser quan realment vaig començar a escriure, no?
És aquí quan comences a interessar-te per la...
Deies que ja t'interessava la lectura, però és aquí quan et comença a interessar a escriure i, de fet, quan ho comences a fer, no?
Exactament.
I què t'aporta a escriure en aquest moment de pressió?
Doncs va ser com una mena de teràpia, no? Va ser una mena de lliurament, perquè encara que el que escriguis sigui ficció,
perquè el que escriguis és ficció, aventura, misteri, una mica de por...
Doncs sempre desprèn's alguna cosa del teu ésser, no?
I llavors era com canalitzar les pors, totes aquestes emocions incomprensibles en aquell moment
i les vas canalitzant amb personatges, no?
I ho vas ficant, doncs, amb certs tipus de personatges i tal, i era una mena, doncs, de no ser jo, no?
Per alguna manera, no? De treure'm una mica com l'enfermetat del damunt, no?
Una manera de no ser tu i a l'hora d'explicar la teva vida o de crear analogies, no?
De la teva vida amb els personatges del teu llibre, perquè veient el perfil psicològic dels personatges,
tu al llibre parles de seguretat, no?
Aquell moment que expliques que, vaja, quan més segur se senten aquests dos personatges
és quan més perill corren, no?
Sí, sí.
I una mica és el que et va passar a tu, també.
Quan la teva vida semblava que estava més assegurada és quan va passar aquest daltabaix, no?
Exactament. Sí, sí, tens tota la raó.
I per això et dic, és una manera de teràpia, no?
I era d'en sortir-te'n i d'expressar emocions, bàsicament, no?
A l'hora d'escriure.
I quina relació et mantens ara amb el Club Social La Muralla?
Perquè ells, doncs, això ens han posat en contacte.
De fet, suposo que t'han donat també un cop de mà a l'hora de promoció en el llibre, no?
Com ha anat tots?
Sí, sí, m'han ajudat força perquè...
Bé, és un club que ajuda molt a la gent
i està fet per una bona gent, no?
Tant professional com personal, no?
Vull dir, som molt macos tots, no?
I me van ajudar, doncs, a promocionar el llibre, no?
Me van ajudar a l'hora també perquè fan molts concursos, que trobo que és molt bo.
Sí, és cert, fan concursos de poesia, no?
De fet, els agrada molt el tema de la literatura.
Sí, sí, fan concursos de fotografia, de literatura...
I llavors això és una mena també d'estimular la gent a activar la ment, no?
Perquè el pitjor en aquests casos o en aquestes malalties mentals és estar parat, no?
És el que trobo que és el pitjor de tot, no?
És a dir, hem de fer treballar el cervell, no?
Perquè...
Doncs per prevenir fins i tot aquestes malalties possibles, malalties mentals
i en altre cas per activar-lo, no?
Exactament, perquè una de les característiques d'aquest tipus de malalties mentals és l'apatia, no?
És l'apatia no fer res, estar tot el dia sentat al sofà o davant de la tele
i tornar-te com una pedra, no? Sense sentiment i sense res, no?
I llavors aquest tipus de concursos que fan a la muralla
a mi personalment m'agraden molt
i els diria a tothom que siguin o no siguin socis
que s'apuntin i que fallin ús
perquè és una eina molt important, no?
Que n'estiguin pendents i que participin en la mesura del possible, no?
Tornant al tema del llibre,
Com et sorgeix la idea d'escriure un llibre sobre vampir, sobre l'antic Egipte?
Era un tema que ja t'agradava o...?
Bueno, la veritat és que tinc escrit tres llibres més
Lo que passa és que aquest és el primer que m'han publicat, no?
Ah, doncs ara...
A pels altres dos o no?
Sí, sí
Què passarà en un futur?
Sí, sí, i ara estic entre mig, tinc un altre també, no?
Molt bé.
Centrem-nos en aquest, també, el Talsar, no?
Com neix la idea de Talsar?
Doncs bé, el Talsar neix perquè a casa tinc una enciclopèdia
que es diu Grandes Civilizaciones
i llavors un bon dia vaig agafar el tom d'Egipte
que, òbviament, tracta sobre l'antiga civilització egípcia
i vaig començar a llegir-me-la minuciosament i amb un gran entusiasme, no?
Llavors, després d'hores i dies de lectura
vaig arribar a un punt que vaig llegir que els egipcis
tenia un gran temor amb un ocell xucladó de sang, no?
I llavors, voilà!
Se me va encendre la bombeta, com se sols dir en aquest casus, no?
Sí.
I la ment me va començar a cavilar sobre el món dels vampirs, no?
Per què no posar un vampir
en el sempre apassionant món egipci, no?
I llavors, bàsicament, és com se me va córrer la idea, no?
I d'aquesta manera, doncs, vas barrejar aquestes dues...
Vaja, aquestes dues qüestions, no?
D'una banda, l'antic Egipte i d'altra banda, el vampir.
A quin públic va dirigit?
És a dir, a qui podem dirigir aquest llibre?
Pot ser hi ha gent que està pensant en llegir-lo,
gent que està pensant en fins i tot comprar-lo, en regalar-lo.
Sí.
A quin públic va dirigit?
Bé, aquest és un llibre per a adults, no?
I per definir una mica més el mercat,
em diria que és un llibre que va dirigit
a un públic juvenil d'edat i d'espírit.
Perquè no cal...
Em agrada això, d'edat i d'esperit, no?
Exactament.
No cal allò, posar una edat límit,
sinó que moltes vegades és l'esperit quan tu et sents jove, no?
Exactament.
Que no, hi ha molta gent que té 50, 60 anys
i els encanta els comptes o...
I la literatura més juvenil, més juvenil.
Exactament.
I llavors jo diria que va dirigit
a aquest tipus de públic, no?
Que per cert, la gent que se l'ha dirigit i tal,
sobretot al poble,
ja m'han felicitat
i que s'hi ha agradat bastant
i que està bastant entretingut.
La crítica és positiva?
Sí, sí.
Les crítiques que s'han fet arribar són bones?
Sí, sí, sí.
De moment, gràcies a Déu.
I això també...
Ara relacionar-nos amb les infermetats mentals i tal,
també ho trobo molt positiu.
Perquè és una manera de dir
que no tots els malalts mentals
són gent passiva
o que no serveixen per res
o...
És treure una mica l'estigmatització, no?
I de fet,
el fet de recollir aquest fruit
que tu vas sembrar
quan vas començar a escriure aquest llibre, no?
Que ara ja el tens acabat,
ja el tens editat,
ja el tens publicat,
doncs és també aquest fet.
Perquè el tema d'editar un llibre,
de publicar-lo,
com tu vas manegar
perquè això fos possible?
Sí, això ja és bastant complicat, no?
Perquè, per exemple...
Que no és tan fàcil, no?
No, no.
Tal tard el vaig presentar
per almenys a 15 editorials o així
i et diuen de tot, no?
Et diuen...
Hi ha d'unes que et diuen que està molt bé
però que no és el...
El seu perfil, el que busquen.
El seu estil, exactament.
D'altres els agrada
però que en aquest moment
no estan buscant
a ningú,
d'altres no els agrada.
I finalment, quina confia en tu?
I finalment és Edicions Atlantis,
que és una editorial d'Aranjuez
i són els que vam proposar, doncs,
d'agafar i publicar el llibre.
I llavors vaig...
Sempre hi ha una mica de pos, no?
A veure com anirà i tal,
però al final és llançar-se una mica
també a la piscina, no?
I a veure què passa, no?
Exactament.
I a l'aventura, mai millor dit.
Exactament.
Bé, de fet, tu sempre has estat José Ángel
una persona molt aventurera
pel que hem llegit abans.
És a dir, que això ja no t'ha de fer gaire por, no?
Tampoc?
Sí, però sempre n'hi ha, no?
Sempre hi ha el respecte aquest, no?
Que dius, a veure què passarà, no?
Sempre amb el dubte aquest.
I ara mateix, després d'aquest llibre,
després d'aquests anys ja,
d'aquell moment, doncs,
tan crucial per la teva vida,
aquell moment de depressió,
quina vida fa ara mateix el José Ángel?
És a dir, fas vida normal?
Què és exactament el que fas?
Sí, intento fer la vida més normal possible, no?
Doncs, ara baixo tres dies a la setmana
al centre de dia de Tarragona,
que és una altra cosa que també volia dir, no?
Que a la gent, i suggerir, no?
A la gent que realment estigui passant-ho malament
perquè té una enfermedad mental o el que sigui,
sobretot que busqui ajuda, no?
Perquè hi ha molta gent que està malament
i no la busqui,
tant professional com de l'estat, no?
De la seguretat social, no?
Que acudeixin a psiquiatres,
als centres tant de dia de Tarragona
com a la muralla,
o si s'ho poden permetre de pago,
i sobretot això, que busquin ajuda, no?
I tornant cap a mi,
jo intento fer la vida més normal possible, no?
Doncs, baixo tres dies al centre de dia,
de tant en tant passo per la muralla,
a veure com està l'assunto de les concursos i...
Molt bé, vaja, per tenir la ment ocupada
i per no parar, no?
Exactament.
Que és el que dèiem al principi.
Exactament, sí, sí.
I si et sembla, José Ángel,
ja per finalitzar, doncs comentem
on podem trobar aquest llibre,
perquè estem tota l'estona parlant de Talzar,
aquest llibre,
però ja tenim punts de venda, no?
Tant a Tarragona, a Montblanc,
a l'Expluga de Francolí, a internet,
aviam, explica'ns una mica això.
Sí, els punts de venda...
Mira, l'Expluga de Francolí
el poden trobar a la llibreria La Rialla
i a l'Índex.
Molt bé.
A Montblanc, a la Valdufa,
a la llibreria Requesens i a Dinau Arcs.
A Valls, a Ditec.
I a Tarragona...
Aquí a Tarragona?
Aquí a la Capona.
A la Capona, no?
Que està al carrer Gasòmetre.
Molt bé.
I si no, a internet,
veig que els principals...
vaig a les principals pàgines, no?
Sí, exactament.
a Amazon.es,
a la Corte Inglés...
Sí.
El que passa és que a la Corte Inglés
és només per encàrrec,
però, bueno, s'ademana...
S'ademana i ja està, no?
Ja està.
Molt bé.
I a l'ambient, no?
I llavors a la Casa del Libro hi ha Fnac.
Casa del Libro, Fnac,
a la Corte Inglés o a Amazon.
Vaja, o sigui, que la distribució
sembla que en principi no tens problemes.
Si algú vol aconseguir aquest llibre
és relativament fàcil
aconseguir aquest tal zar
del José Ángel Castro, no?
És així.
Sí, sí, sí.
Doncs, José Ángel, moltíssima sort.
Esperem parlar amb tu
per la publicació de més
de nous llibres.
Tens algun tema pensat pel...
Vaja, des que ja tenies algun
fins i tot d'escrit, no?
Sí, en tinc dos més escrits
i un a mitges, no?
Que es diu
El árbol de cero
i tracta sobre
el Perú colonial
i és una mica de ciència-ficció, no?
Vull dir que aquí hi ha canvi de tema.
Canvies de registre.
De registre.
Diuen que els bons escritors
han de saber escriure
sobre tots els registres, no?
Sí, sí.
Doncs, José Ángel,
n'estarem pendents.
Moltíssima sort.
Un clar exemple també
de superació
arran d'aquesta malaltia mental
i com l'ha ajudat
el tema de la lectura
i després de l'escriptor.
Recordeu,
tal zar
de José Ángel Castro.
José Ángel, moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Bon dia.
I amb el testimoni
del José Ángel Castro
nosaltres tanquem
l'edició
del Tothom d'avui
i tornarem
el proper dilluns
a partir de les 11
i alguns minuts del matí
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
amb 96.7
de la freqüència modulada
i també saludar
a tots aquells
que ens esteu escoltant
a través d'internet
a través de
www.tarragonaradio.cat
Recordem que allà
dintre d'uns momentets
doncs podreu escoltar ja
també aquest mateix programa
i si no
les edicions anteriors
també es queden enregistrades
a la nostra pàgina web.
Que acabo de passar
una molt bona setmana.
Fins dilluns vinent.
Tothom
un programa de Tarragona Ràdio
perquè les diferències
són d'allò més normal.