Fins demà!
Fins demà!
Ens hem trobat amb un pare, recent pare, i ens explicava el fet aquest, la il·lusió que la seva esposa estigui donant de mamà al seu fill.
I nosaltres, doncs això, la idea avui és d'aprofitar el fet que és la setmana de la lactància materna, doncs explicar els beneficis i explicar quines activitats a la xarxa estem fent aquesta setmana amb motiu d'aquesta celebració.
Moltes activitats no directament o no exclusivament directament vinculades a la lactància materna, però sí que moltes vinculades a l'entorn del que és la maternitat.
I hi ha tot un procés d'acompanyament, ja sigui abans del parc, durant el parc, després també, que també l'explicarem.
Un dia m'ho expliquen tot, avui podem parlar de moltes coses. De fet, vostè ha vingut molt ben acompanyat avui, doctor.
Avui estem en clara minoria, avui està jo, eh?
Exacte, sí, sí, estem en minoria absoluta.
Saludem la Núria Pie, Núria, bon dia. La Núria Pie és infermera gestora de maternitat, bon dia, benvinguda, no et sentíem abans.
La Lídia Miró, coordinadora d'infermeria pediàtrica d'atenció primària de la xarxa, Lídia, bon dia.
Hola, bon dia.
I també la Neus Montserrat, que és la coordinadora de Llevadores a l'Hospital del Vendrell. Neus, bon dia.
Bon dia.
Déu-n'hi-do la feina que feu a les Llevadores, jo crec que no està prou valorada la feina que feu,
perquè déu-n'hi-do la feina que feu i la tranquil·litat que donem sobretot als pares i les mares en aquest procés que a vegades genera molts dubtes, no?
I és normal, no?
Sí, sí.
Que genera molts dubtes.
Bé, és un procés molt maco, no?, que moltes de les famílies experimenten i la Llevadora, doncs, té l'oportunitat, doncs, d'acompanyar durant tot aquest procés, no?
Ja des de l'embaràs, doncs, fent les classes de preparació al part i després moltes vegades coincideixes amb les mateixes dones durant el mateix part
i, doncs, després segueixes amb elles, doncs, en l'hospital, doncs, acompanyant-les en els primers dies amb la lactància,
recolzant la lactància materna i després fins i tot postpart, amb els grups de postpart, les hores de lactància, les visites del puerperi, no?,
de tots aquests dies, els primers dies que són tan importants també, doncs, sobretot per establir la lactància materna, no?
I llavors, doncs, clar, moltes vegades coincideixes amb les mateixes mares, des del principi les hem vist embarassades
i després, doncs, les veus amb els seus nadons.
La Núria, fora de micro, diu que la lactància és miraculosa. Ara ens ho has d'explicar, eh? Perquè els fillers no ho han escoltat, eh?
Bé, miraculosa no, el que passa és que sí que la lactància porta beneficis, està demostrat científicament,
tant per la mare com pel nadó com per la societat.
En el cas dels beneficis que pot aportar de cara al nadó, doncs, el prevé de patologies infeccioses,
també el reforcen al sistema immunològic. En el cas de beneficis que podem explicar que li aporta la mare
és també donar al pit el prevé d'algun tipus de càncer, com pot ser el càncer de pit, està demostrat científicament.
Després, disminueix també la depressió postpart, que és una etapa després dels primers 15 dies
de parir que la dona té a les emocions. Bé, és un procés complicat
i el tema de donar al pit ajudar en afavorir la disminució de la depressió postpart.
En el cas dels beneficis de la societat, doncs, podríem dir que com que la llet,
la lactància materna no es fabrica, doncs, és un, és un, és un, és ecològica.
És ecològica, abans ho deia, no? És ecològica.
És ecològica i, per tant, doncs, bueno...
I és gratuïta.
És gratuïta. En principi, també, com que els nens no estan tan malalts,
els pares, en principi, no tenen tantes baixes laborals.
Bé, miraculós. És beneficiós per a tothom.
No cal preparar-la, no? No cal preparar-la.
No cal preparar-la. Està sempre pur, a la temperatura...
A la temperatura adequada, ideal.
És còmode, és còmode per la mare, quan realment està instaurada
i és còmode per la mare perquè qualsevol lloc pot donar el pit i, bueno...
Què passa, una altra cosa, perdó, doctor, anava a dir, una altra cosa,
és quan la mare ha de treballar, quan es incorpora...
Sí.
Suposo que en parlarem, eh? Digui, doctor.
No, no, seguint amb el tema dels beneficis, no?
El recull de beneficis que hi ha alguns que són supòsits
i d'altres que estan clarament demostrats, no?
És a dir, està demostrat per estudis que s'han fet a nivell de molts països,
està demostrat la disminució de la incidència d'otitis en els nens,
està demostrada la disminució de la incidència...
Això parlem de països desenvolupats, perquè, evidentment,
a nivell dels països del tercer món, els beneficis encara són,
podrien ser encara més espectaculars, no?
Estem parlant de disminució de dermatitis atòpiques
amb nens que han nascut amb famílies amb història de dermatitis atòpica,
estem parlant de disminució de la incidència de les gastroenterocolitis del nen,
estem parlant que disminueix la incidència de les hospitalitzacions
en els primers mesos de vida dels nens per problemes respiratoris,
estem parlant que disminueix el nombre de nens amb asma
amb famílies que tenen història d'asma familiar,
estem parlant que fa una prevenció al llarg de la vida de l'obesitat,
estem parlant que sembla que hi hagi...
aquests, diem-ne que ja entrarien en alguns que no estan del tot demostrats,
sembla que hi hagi una disminució en la incidència de les diabetis,
sembla que hi hagi també una disminució en els nivells de les tensions arterials de l'adult,
i també està demostrat que hi ha una disminució en la mort sobtada del nen.
És a dir, que pel nen demostrat hi ha tota una sèrie de beneficis directes.
En els nens pretermes, és a dir, aquells que neixen abans de les 38-40 setmanes,
també està demostrat que hi ha una menys incidència d'una malaltia realment greu,
que és el prematur, que són les enterocolitis necrotitzants,
que és una malaltia, diguem, greu, que és relativament habitual en les unitats de neonatologia,
i també sembla que estigui clar també que hi ha una certa facilitació en el desenvolupament cognitiu del nadó.
I parlava ara, com bé deia la Núria Pied, evidentment la prevenció del càncer de vamella,
també sembla que hi hagi incidència directa sobre la disminució en la incidència de càncer d'ovari,
també sembla que hi hagi, a llarg termini, afavoreixi la no sensibilització per l'aparició de la diabetes tipus 2,
per la mare, novament, és a dir, que a part dels beneficis aquests econòmics i socials que estàvem comentant,
la importància de la lactància materna, encara que només sigui estrictament des del punt de vista egoista,
del que tenim, té una importància grandíssima.
Lídia Miró, explica'ns una mica, doncs, el procés previ des d'infermeria,
el servei que ofereixen les mares, els pares, insistint en el paper del pare també,
que és molt important, en l'acompanyament de tot el procés, no?, des del començament.
El paper del pare és fonamental.
Com bé us han comentat les meves companyes,
el procés s'inicia ja durant la gestació, en què l'acompanyament bàsicament és fet per les llevedores,
segueix a la sala de parts, també per elles,
i un cop ja la dona és a planta o la família és a planta,
segueixen tenint tant el seu recolzament com el recolzament del personal d'infermeria de la planta.
Un cop la dona surt d'alta, llavors, normalment, els referents són la llevedora
i és l'equip de pediatria, en concret, sobretot les infermeres pediàtriques.
El que es fa és, s'intenta recolzar aquesta dona a partir del moment en què arriba a casa.
És un moment crític, és un moment en què necessita recolzament,
és un moment en què el nadó té una alta demanda
i és un moment en què és susceptible de deixar d'abandonar aquest allatament.
Per tant, el que és la informació, el que és el suport,
el que és la incorporació del pare, és un moment de canvi.
Per tant, necessiten adaptació, necessiten informació,
necessiten veure que el que els passa és normal,
necessiten assegurar tots els cuidatges que s'han iniciat ja a l'hospital,
sobretot en aquells aspectes en els que poden tenir més dificultats.
De fet, per un nadó la succió sí que és innata,
però per una mare el donar el pit no és innat.
Per tant, és un procés que s'ha d'aprendre.
I actualment en la nostra societat, potser les mares d'avui en dia
no han vist donar pit a les seves mares o dintre de la família.
Per tant, és una informació i és un suport que han de rebre probablement de fora.
I què cal saber en aquest supòsit?
Què cal saber a l'hora, donar el pit o quan el nadó no vol?
Bé, moltes vegades durant l'embaràs també ja comencem a donar tota la informació,
sobretot intentar que aquesta lactàcia flueixi de forma espontània,
sobretot amb petites coses, que a vegades no hi pensem,
com per exemple posar-se pell en pell, només néixer al nadó,
sense robeta, damunt del ventre de la mare, damunt del pit,
perquè el nadó ja té aquesta succió que sí que és innata
i moltes vegades, sense que nosaltres haguem de fer res,
és una cosa al·lucinant veure un nadó quan tot just neixa,
doncs ja va apropant-se cap a l'areola i cap al mugró
i moltes vegades s'agafen per ells sols.
Després, aquesta espontanitat, moltes vegades,
si separem el nadó de la mare o hi ha alguna altra activitat
que pugui fer que el nadó no s'enganxi bé
o ja hi ha també molta pressió de la família
o desconeixença d'altres mites i moltes coses que fan
que aquesta lactància s'interfereixi i que comencin les dificultats.
També hi ha moltes dificultats durant la lactància,
no hem de ser completament optimistes,
sinó que hem de ser realistes perquè moltes dones tiren la tovallola
quan es veuen dificultats com les clivelles o quan el nadó perd pes.
Llavors tenim el problema que potser els pediatres diuen
de suplementar aquest nen amb lactància artificial.
Llavors hi ha un seguit de fets que hauríem de valorar personalment
a cada mare i aconsellant-li el millor perquè no hi hagi altres coses
que interfereixin en que la lactància vagi correctament.
Nosaltres a l'hospital tenim un repte en aquest sentit que comentava la Neus
perquè a vegades sí que és veritat que les mares venen amb si vull donar el pit.
El que passa que l'entorn, un cop han parit, els genera molts dubtes
perquè bé, estan les àvies, està el pare, estan els acompanyants
i tothom dona la seva opinió.
El que sí que nosaltres treballem molt és no només treballem amb la mare en aquest cas
sinó que treballem amb la família i fem participar tota la família
i aquella informació que donem als professionals de la salut
en relació a com han de donar el pit
i tots els missatges que fem positius cap a la mare
volem que també els escolti la família, volem que els escolti el pare
volem que també els escolti, en aquest cas, les àvies.
Perquè d'alguna manera es facin ressò de realment el que estan fent
i ho fan bé, que han de continuar.
Tot i que, com comentava la Neus, el tema de les lactàncies és...
Tothom ho opina.
Les àvies ho saben tot, eh? És que m'esteu posant a...
Les àvies ho saben tot i no els hi pots dir res, perquè ho saben tot.
Sí, sí, els hi pots dir.
Hi ha molts mites, no?
Elles fa molts anys que han sigut mares i, clar, i tot ha canviat molt.
Home, de vegades són un recurs, eh? També les àvies.
Sí.
No, sort de les àvies.
Sovint.
Sovint són un bon recurs.
Per això també és important això, que a la xarxa al voltant de la dona
tothom estigui implicat en el tema de la lactància.
Probablement en aquestes àvies també les hem d'implicar.
I tornant una mica al que dèieu, jo el que diria és que moltes vegades en el que hem d'incidir
és en aquells aspectes que són fisiològics, que són normals i que, en canvi, la família
ho viu com que és un problema, que és una dificultat.
I, per tant, la informació és bàsica.
Sí, el tema, per exemple, que comentava la Neus, de perdre pes,
tots els nadons perden pes els primers dies.
Llavors és informar que no passa res, que s'ha de vigilar, evidentment,
però que, bueno, que si el nen està bé no li passarà res perquè perdi pes,
perquè, de fet, ha de ser així, ha de perdre pes els primers dies.
Hi ha un altre factor que també jo diria que potser ha fet molt mal, no?,
que és el fet d'haver integrat que els nens han de menjar, els nadons han de menjar cada tres hores.
La lactància materna es recomana que sigui a demanda, demanda quan el nen demana.
Amb això assegurem la producció làctea necessària perquè aquest nadó es vagi pujant pes i vagi desenvolupant-se.
Clar, si tenim la idea que el nadó ha de menjar cada tres hores i arribem a casa
i resulta que el nadó està demanant cada hora o cada mitja hora,
doncs aquells pares realment s'acaben angoixant.
I pensen que aquest nadó té gana, acabem posant una llet artificial de fórmula que no faria falta.
I a les nits, què han de fer les nens?
Paciència.
Molta paciència.
Molta paciència.
Cada nen és diferent i també per això és molt gratificant veure els grups de suport de moltes mares,
que per exemple aquí a Tarragona tenim les tacletes, el do de pit, el porta-me a prop,
grups de mares que reuneixen i donen suport a aquestes mares que els primers dies diuen
és que el meu nen s'aixeca molt sovint o plora o com puc aguantar una mica millor les nits
i tenir més paciència quan veus i comparteixes amb altres mares que totes estan dormint poc com tu,
doncs et sents més alleujat i fins i tot fas un somriure i dius, bueno, el meu és igual que els altres.
I dintre d'aquest suport també hi entra també el personal sanitari amb els grups de suport i de postpart
als diferents caps de primària i, bueno, són un espai per compartir
i si hi ha un personal sanitari també que pot donar un recolzament per problemes concrets,
doncs es pot anar fent un seguiment perquè aquesta lactància materna sigui el més exitosa possible.
De fet, tu comentaves ara els primers dies, però jo diria més, la lactància materna està recomanada
com a alimentació exclusiva pel nadó fins als sis mesos i l'OMS també recomana,
juntament amb l'alimentació complementària, que pugui durar fins als dos anys o més.
Per tant, aquest recolzament jo crec que sí que està molt clar o les mares ho tenen molt clar els primers dies,
però és un recolzament que ha de durar en el temps, ha de durar a partir del moment en què la mare s'incorpora a la feina
i probablement després, perquè tot i que sí que hi ha gent que segueix donant pit perllongadament,
culturalment potser no n'estem tan acostumats i, per tant, tots els missatges que reben aquestes persones
moltes vegades són negatius. El missatge d'aquest nen ja no hauria de prendre pit, aquest nen ja és massa gran
i, per tant, el recolzament és bàsic.
D'això tothom en sap molt, també, tothom té la seva teoria.
Per cert, quan un nen plora, un nadó plora, vosaltres qui treballeu a diari,
pel tipus de plor, se sap? Pot arribar a saber què li passa? Si és que té ganes, si té son, si està malalt?
La seva mare és real... Bé, els seus pares realment sabran quin tipus de plors, no?
I això no... Bé, alguna vegada s'ha dit que inventaran unes màquines que detectaran quin tipus de plors.
realment les màquines més meravelloses del món són amb els humans, no?
I realment cada nen és diferent. Jo no crec que es pugui estandaritzar un tipus de plor, no?
I quan realment tu saps i has viscut les 24 hores amb aquest nadó, doncs realment al final tu acabes sapiguent, doncs, què és el que li passa, no?
Doncs si es plora perquè està amb els bolquers mullats o perquè té gana o perquè té son, perquè està irritable,
només ho sabràs tu que vius amb ell 24 hores al dia.
Sí, la mare acaba coneixent el nadó i el nadó a la mare i de seguida identifica si aquell plor segurament és irritable,
perquè potser té una miqueta de còlic, vull dir, sí, s'acaba distingint, però ho distingeix la mare.
Això és al cap de pocs dies.
I la mare, quan a vegades les mares venen, s'han d'escoltar les mares, les mares, els pares, s'han d'escoltar,
perquè quan una mare està alerta sobre alguna cosa és que realment potser sí que passa i s'ha d'escoltar.
Quant duren els còlics? Ara aprofito ja la minentesa, perquè això també depèn de cada nen, de cada infant, de cada nadó.
Hi ha qui li duren dos mesos, n'hi ha qui li duren tres, n'hi ha que no en tenen.
Ja t'hauries al respecte.
Doncs això, d'acord, ja està.
Ens trobem de tot.
Ens trobem de tot.
El còlic del lactant, en principi, si agafem estadística, hauria de durar tres mesos, més o menys,
però no tots els nadons tenen còlic, ni molt menys.
De fet, la definició del còlic és plor de més de tres hores de durada, més de tres dies a la setmana,
amb un nen sa, que generalment és de cara al vespre o les primeres hores de la nit,
i que sembla que costa de calmar, i que al final es calma, però que es pot anar repetint,
i que no se sap per què és. De fet, no se sap per què hi ha els còlics del lactant.
Però en qualsevol cas, normalment passen.
I una altra vegada, amb la paciència, no?
Sí.
Igual que la lactança materna, els còlics es passen amb paciència,
sobretot agafant abraços a aquest nen,
intentant solucionar-li, no?,
alleujar-li aquest dolor que potser pels gasos o per alguna altra cosa que no sabem, no?
Hi ha estudis, aquí volíem parlar totes.
No, dic que aquí està el tema que des dels CAPS, no?,
ensenyant les llevadores i les infermeres pediàtriques el tema dels massatges infantils, no?,
que també poden alleujar el tema dels còlics i, bueno,
i alguna irritabilitat del nadó,
però que des d'un cop els han donat l'altre a l'hospital,
es poden informar perquè els CAPS oferten, diguem, els massatges.
Les mares, quan se'ls acaba la baixa per maternitat i no han de tornar al lloc de treball,
algunes opten per l'extracció, amb els extractors hi ha diferents tipus, manuals, elèctrics,
i després la congelen, la llet, en alguns casos,
perquè no poden ser-hi físicament per donar-li després el biberó.
Aquesta llet perd qualitats un cop descongelada, un cop congelada o no?
Amb alguna qualitat pot perdre,
però en qualsevol cas es considera que segueix sent l'aliment ideal,
o la llet ideal.
Per tant, si la pregunta és si és millor que una llet de fórmula,
a priori, si està ben conservada, ben estreta, sí, seria que sí.
Fins i tot avui en dia hi ha els bancs de llet materna
que també ajuden els nou nats,
que estan en les UCIs neonatals, els prematurs,
tal com deia el doctor, pot beneficiar moltes i prevenir moltes malalties
que tenen molts prematurs,
i aconsellem també a les mares que si tenen una bona producció,
quan ja la lactància materna està establerta o ja han tornat a treballar,
que també siguin donants de llet materna,
perquè també se'n beneficiaran altres nadons.
Com es pot fer això? Com es pot ser donant de llet materna?
Doncs contactant amb el banc de sangs i teixits,
que tenen un servei de donants de llet materna,
i anant a qualsevol hospital de referència,
per exemple, Joan XXIII també et fa les analítiques de controls,
mira que tinguis tot correcte, les cirurgies correctes,
que puguis ser donant, i et donen un extractor de llet materna,
i quan tens una quantitat de pots omplents,
te'ls passen a buscar per casa.
Digues, Núria, vas a dir.
No, que comentava que quan la mare realment vol reincorpar el món laboral,
s'ha d'informar de com ha de descongelar aquella llet,
de tot el procediment d'un cop...
Com ha de donar el biberon amb la llet descongelada,
s'ha d'informar, perquè sí que és veritat
que no es pot descongelar amb el microones,
hi ha una sèrie de coses, de recomanacions,
que ha de saber, perquè realment, si no, sí que perd propietats.
Quines són, així, grans trets?
Al bany maria, potser?
A la temperatura ambient, al microones no, al bany maria sí,
i en el cas dels potets,
normalment no van envasats amb bosses,
o van envasats amb uns potets que són de plàstic,
que no són de vidre,
llavors a l'hora d'escalfar-lo tampoc s'han d'escalfar amb vidre,
sinó que s'han d'escalfar amb el plàstic.
Fins i tot a l'hora de recollir la llet materna,
d'extreure'ls, hi ha una sèrie de normes
potser que s'haurien de respectar, no?
Tu pots, per exemple, acumular llet
que t'has anat extreient durant tot un dia,
però primer l'has de refredar prèviament
abans d'ajuntar-la amb la que ja tinguis freda,
o sigui, són uns quants requisits
que són molt fàcils de complir,
però que la dona ha de conèixer
abans de posar-s'hi a fer-ho.
I després aquesta llet, si n'has emmagatzemat una mica,
també et servirà més endavant
per complementar-ho amb les papilles
de fruites o els cereals,
en comptes de fer-ho amb aigua,
ho pots fer amb la llet materna.
Si ens escolta algun oient embarassada,
què pot fer?
Pot adreçar-se per tal que
li doneu aquests consells previs al part,
perquè pugueu fer aquest seguiment des de la xarxa?
Des de les visites de la Llevedora,
els caps d'atenció primària,
demanant una visita amb la Llevedora,
nosaltres fem el seguiment
de totes les dones embarassades,
també conjuntament amb ginecologia,
quan són embarassos d'alt risc.
I tant en les nostres consultes
com en les seves,
i també en les preparacions al part,
les classes de preparació al part,
també es fan sessions específiques
per la lactància materna,
on donem molta informació.
I després, de cara al postpart,
també en els grups de postpart,
també tenim l'hora de la lactància materna,
que fins i tot una dona
amb problemes o dificultats o dubtes,
doncs pot demanar hora pel mateix dia
i l'atendrem,
en la mesura que sigui possible,
per atendre qualsevol demanda,
tant per a infermeria pediàtrica
com amb les llevadores.
A més a més del que dius, Neus,
hi ha les xerrades del Neixer a la xarxa,
que es realitzen aquí a Tarragona,
a l'Hospital de Santa Tecla,
i en el cas, per exemple,
del Baix Penedès,
a l'Hospital del Vendrell,
en què tot l'equip,
tant de llevadores com de ginecòlegs,
es fa una presentació de l'hospital,
del moment del part,
de com serà el postpart,
i allà també es podria aprofitar
per preguntar pels recursos que hi ha.
A partir de novembre seran
el primer dimecres laborable de cada mes
i convidem a tothom
que estigui interessant
també per conèixer les nostres instal·lacions,
com treballem els nostres protocols,
que puguin venir a les sales d'actes
tant de l'Hospital de Santa Tecla
com de l'Hospital del Vendrell
a les 5 i mitja.
Nosaltres des de l'hospital,
també un cop la dona li donem l'alta,
la família li donem l'alta,
també li informem de tots els recursos
que té el CAP,
tant a nivell de les llevadores
com de les infermeres pediàtriques,
com dels pediatres,
de tots els recursos que té
en relació a l'electància materna.
Veig que no han parlat
de la setmana de l'electància materna,
dels actes, no n'han parlat, eh?
No sé si n'hi ha d'actes programats,
però...
N'hi ha, n'hi ha.
...d'acord, doctor,
anem per reina,
perquè si no, no avançarem en aquest sentit.
I després anem a fer una altra pregunta,
perquè als pares hi ha moments crítics,
especialment en el primer mes del nadó,
quan el nen té febre,
el nen o la nena,
el nadó té febre,
es passa molt malament
i, a més a més,
si el portes a l'hospital,
doncs, generalment queda ingressat,
no?, per protocol,
crec que funciona així, no?
No sé si tot arreu fan igual,
però, en qualsevol cas,
és un moment crític pels pares.
Què es recomana fer
quan el nadó té febre abans del primer mes?
Home, és una situació que angoixa els pares,
però, primer,
no és una regla de tres
de que febre igual a hospitalització,
ni molt menys,
sinó que el que s'ha de fer
és consultar amb el pediatre.
Si són les hores,
diguem-ne,
normals de funcionament d'un cap,
doncs en el propi cap,
i si són hores
que ja no hi ha possibilitats
que t'atenguin al cap,
doncs en qualsevol servei d'urgències
t'ha d'atendre.
És una situació d'angoixa,
perquè, evidentment,
un nadó el veus com un ésser
totalment indefens,
però, vaja,
no té per què ser
alguna cosa absolutament greu.
La lactància,
sí que és veritat
que la lactància materna
dona tota una sèrie
de protectors
contra determinades infeccions.
Per tant,
diguem-ne que bé
acuento això
de parlar del tema de la febre,
perquè, d'alguna manera,
seria alguna prevenció
per l'aparició d'alguna infecció
d'aquestes.
De qui ens parla,
les activitats?
Bé, mira,
hem fet les activitats
que han començat aquest dilluns,
les hem diferenciat
entre les activitats
del Tarragonès
i les del Baix Penedès,
però, en definitiva,
són activitats
que les hem preparat
al grup de lactància
conjuntament
i estan totes enfocades
en la maternitat,
en la família,
en el nadó
i en la mare.
Hem fet,
les vam començar el dilluns
tant al Tarragonès
com al Baix Penedès
en les xerrades
a la xarxa,
en què vam fer difusió
del programa
de la setmana
de la lactància
i també vam fer difusió
amb els diferents
professionals
tant de l'hospital
com dels CAPS,
de la xarxa.
Després,
les activitats,
doncs,
cada dia
n'hem preparat alguna
i s'acaba el divendres.
En principi,
el dimarts
tenim activitats
de massatge infantil,
el dimecres
tenim activitats
de portanadons
i taller de ioga
per nadons i nens.
El dijous a la tarda
tenim
divertir-nos
amb família,
com ho hem plantejat,
és una activitat
que fa un parell d'anys
no l'hem fet,
és una activitat
relativament nova.
L'hem plantejat
des de poder
fer activitats
amb jocs
i al parc,
en el cas aquí
del Tarragonès,
al parc de la Rebessada,
a dos quarts
de sis de la tarda
i en el cas
del Baix Penedès
a la plaça
davant del CAP
del Vendrell
i a la plaça
Catalunya
davant del CAP
de l'Arbós també.
I també
a la Rambla
davant del CAP
de Calafell.
I després,
el divendres
també tenim
el taller de portanadons
al CAP de Llevant
i el taller de ioga
al CAP de Torredembarra.
Això pel que fa
a les activitats
del Tarragonès
i les activitats
del Baix Penedès
Lídia.
Lídia, digues.
El divendres
també hi ha
el taller de portanadons.
Ja està?
Ja està.
Doncs perfecte,
són les activitats
que tothom que vulgui
està convidat
des de l'àrea de maternitat,
des de la xarxa
en definitiva
i jo crec que avui
m'ha après moltes coses.
Jo, d'aquestes que heu dit,
hi ha moltes que no ho sabia.
Ara m'ho tornaré a escoltar
i me les apuntaré
perquè deuré saber-les
i tenir-les molt present
en el dia a dia
perquè de vegades
no hi ha tanta reacció
i convé tenir-ho tot
molt present.
Núria Pia, gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies.
Neus Segons Serrat,
també moltes gràcies.
Gràcies.
Lídia Miró, gràcies.
Gràcies.
Torneu quan vulgueu.
Quan vulgueu podeu tornar.
En parlem.
Moltes gràcies.
Doctor Uriac, també gràcies
i fins a la propera.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Venim.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Grâce.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
-b
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
B也—