I com cada dilluns acabem el matí de Tarragona Ràdio amb Espai Queixa Fòrum
amb totes les activitats que s'hi poden veure,
que es poden participar al llarg de la setmana.
Ens acompanya el seu director, Carles Marquès.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Després parlarem del que s'ha fet, que és venir dels museus aquest passat cap de setmana,
del que es farà aquests propers dies.
Però avui parlem concretament d'una exposició, d'una mostra que es pot veure
al Queixa Fòrum, que és Finestres al món.
Exactament.
És un seguit de projeccions, un seguit de curtmetratges
sobre diversos països del món amb situacions de conflictes i circumstàncies adverses
i són diverses programacions diferents.
Aleshores, ho podeu veure entrant a la sala d'exposicions a mà dreta,
a la sala d'audiovisuals, des de l'endemà que es va inaugurar a l'Artiga,
fins que acabi aquesta, el dia 19 d'agost.
Fins al 19 d'agost, eh?
Exactament.
I avui tenim a l'altra banda del fió telefònic,
per donar-nos més detalls d'aquesta mostra,
la Marta Soussona, sotsdirectora de l'Ària de Comunicació de la Fundació La Caixa.
Marta, bon dia.
Sí, hola, bon dia.
Una mostra, aquesta Finestres al món, com deia el Carles,
que està formada per un seguit de curtmetratges.
Quin és l'objectiu d'una mostra com aquesta?
Ah, m'ho preguntes a mi?
Sí, sí, Marta, sí, bon dia.
Sí, molt bé, bon dia.
Doncs mira, Finestres al món el que vol és mostrar,
com ha dit el Carles, una sèrie de curtmetratges
procedents de rodats a diferents països del món,
però sobretot que estan protagonitzats per persones
que viuen sovint en situacions molt adverses,
perquè el context on viuen és difícil,
però que, malgrat tot, les afronten la realitat amb una gran valentia.
Llavors, el que vol Finestres al món és això,
oferir una sèrie de finestres, no?,
de petits espais on el públic de Tarragona, en aquest cas,
pot treure el cap i veure com es viu en aquestes altres realitats.
Com deies, són un seguit de curtmetratges.
Quines històries expliquen?
O què hi podem veure a cada un d'ells?
Doncs, mireu, en la programació que hi ha actualment,
que està, o sigui, cada 15 dies anem canviant la programació.
I ara, fins al 27 de maig,
es passen tres curtmetratges de forma seguida, no?
Un d'ells és Vides minades,
que és un curtmetratge que explica la història
d'un noi de Sarajevo
que va sofrir un accident de mina quan era jove,
i aleshores el curtmetratge explica la seva vida, no?,
a través d'un projecte de Gervasio Sánchez,
que és el procurador habitual del nostre programa,
i on explica, doncs, com ha estat la seva vida
des que va sofrir l'accident,
que era quan ell era jove,
i deu anys després.
Llavors, ell el fica molt en situació, no?
Després hi ha un altre curtmetratge, per exemple,
que es diu Seguim donant-nos les mans,
que és d'Equador,
que està fet per una fundació,
MFSH, Equatoriana,
que també és col·laboradora nostra,
i treballen, doncs, amb agricultors ecuatorians,
amb perillors o agricultors,
que s'organitzen en cooperatives,
doncs, per tenir més força, no?,
per presentar els seus productes en el mercat, no?,
i lluitar per vendre'ls a un preu just.
I, per exemple, hi ha un altre curtmetratge,
que és Camperols de Toro Toro,
que també és un petit poble
en una zona molt remota de Bolívia,
a l'Altiplà boliviar,
on també s'està duent a terme un projecte
que afecta, doncs, a la vida, no?,
d'aquests, també, en aquest cas, Camperols,
i com han millorat, no?,
les seves expectatives de vida.
Com neix, Marta, aquest projecte?
I, és a dir, com es fa aquesta seva acció?
Per què una història no una altra?
O com s'escollen?
Com arriben a les vostres mans aquests curtmetratges,
aquestes històries, com deies,
moltes vegades molt emotives,
i que això demostra que gent,
en situacions molt adverses,
lluita per tirar endavant?
Per tirar endavant.
Doncs la majoria d'ells...
A veure, la idea neix,
doncs, perquè a les nostres mans
ens arriben molt...
molt documentals de diferents projectes
que nosaltres, que des de Fundació de la Caixa,
és record, no?, a través del programa
de Cooperació Internacional.
Aleshores, va arribar un moment
en què vam veure que teníem, doncs,
una documentació que era molt interessant,
que, a més, a explicar,
que donava la veu als beneficiaris d'aquests projectes,
ja que en aquests documentals
són ells qui parlen,
no són tan documentals, així,
diguéssim, promocionals d'un projecte
o d'una institució,
sinó són documentals en els protagonistes,
els que parlen són les persones d'aquests països, no?
I, aleshores, vam veure que això era superinteressant
demostrar-ho, demostrar-ho a la gent
perquè s'entengui,
perquè la gent s'apropi més a aquestes realitats
i també entengui més
com es treballa la cooperació, no?,
en què consisteix.
I, aleshores, vam començar a organitzar-los
i a fer aquestes petites programacions,
ho vam començar a fer al Caixa Fàrum Barcelona,
també va ser al Caixa Fàrum Madrid
i ara ho estem movent pels diferents centres d'aprofisat, no?,
que tenim aquesta estructura de centres
de la Fundació de la Caixa, dels Caixa Fàrums,
doncs, mouen aquestes programacions.
I la veritat és que tant a Barcelona com a Madrid
ha tingut molt èxit,
a la gent li interessa molt,
entra molt a l'espai
i s'hi queda a veure i a escoltar aquests documentals
i en les enquestes que hem fet ens comenten
que ho troben molt interessant, no?,
i sens dubte que aquí a Tarragona creiem que també
tindrà la mateixa bona acollida.
Està tenint, està tenint.
Està tenint, eh?
Una acollida, com que és d'una vida llarga, diguéssim,
esperem que això també es vagi incrementant,
només el fet aquest d'anar variant la programació
també demana que hi tornis diversos cops.
Clar, suposo, i això us ho pregunto a tots dos, Marta Carles,
que és una manera potser no difícil,
és a dir, a través de la imatge, del so,
d'apropar-se a moltes realitats
que potser són molt desconegudes a vegades, oi?
Exacte, sí, sí.
La imatge, l'audiovisual, doncs, és un llenguatge
que apropa molt, no?,
i que és molt fàcil.
Bé, molt fàcil.
Jo penso que com que anem d'explicar històries de persones
i són elles qui les expliquen,
és molt emotiu i connecta molt amb la gent,
connecta molt més que no dient les característiques d'un projecte, no?,
que t'explica un projecte, doncs, dient
que és un projecte que s'ha de desenvolupar a Bolívia,
hi ha 35.000 beneficiaris o més dones de les poblacions
de tal qual altre lloc.
Si són aquestes persones les que t'expliquen
i t'ensenyen amb imatges,
perquè tu veus, doncs, com són aquests pobles.
Posa el cas de Bolívia perquè sorprèn molt,
veus, doncs, l'agresta, no?, que és el medi,
l'aïllat, expliquen quant costa arribar-hi, etc.
Llavors, realment, et fiques molt en la pell d'aquestes persones.
Sí, Carles, això ho aconsegueixes amb uns audiovisuals com aquest.
I, a més, el fet que estigui plantejat
com una exposició audiovisuals,
que estigui al costat d'una exposició per la que està passant força gent,
jo penso que això aconsegueix...
A veure, una de les vocacions,
i corregeixem-me si m'agradiu com a arte,
de l'àrea de cooperació internacional
és justament donar veu als que no entenen.
Aleshores, l'audiovisual, si és complex,
és pel que el realitza.
Pel que el protagonitza, d'alguna manera,
és la manera directa d'explicar-ho.
Aleshores, bé, nosaltres, tal com hem plantejat a la sala,
també és molt fàcil,
quan vas a visitar una exposició,
sents allò on es veus i entres,
i realment crec que...
I treus el cap.
Exactament, treus el cap.
Per la finestra.
Per la finestra, aquesta és la idea, així de fàcil.
Marta, abans ho dèiem, a més a més,
que trobo que també és interessant això que deies,
que durant aquests mesos d'exposició
no veiem sempre els mateixos curtmetratges,
sinó que hi ha una mica una alternança,
se'n van veient de diversos,
per donar cap a la majoria, imagino.
Exacte.
Això és interessant, imagino,
per això, per no veure sempre els mateixos.
Exacte, cada 15 dies canviem
i posem una programació nova
que consisteix en tres curtmetratges diferents.
Per exemple, la que hi ha actualment,
que és la que us he explicat abans,
estarà fins al 27 de maig.
Llavors, el 28 de maig al 10 de juny
hi haurà tres curtmetratges més,
també molt interessants.
El somni de Bianca,
que és un de Netge Sense Fronteres,
centrat a la República Centroafricana,
un altre de Guatemala,
Vides en Trànsit sobre els refugiats de Rwanda, etc.
O sigui que cada...
Van realment canviant
i ho actualitzem tant en el programa de mà
que la gent pot tenir quan va visitar,
com en l'agenda online.
Tot plegat fins al 19 d'agost, eh?
19 d'agost, etc.
Fins al 19 d'agost,
ho podreu visitar.
Marta, moltíssimes gràcies
i que vagi bé.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies per atendre'ls.
els deients a treure el cap
per les finestres del món.
Això, que treguin el cap per la finestra.
Gràcies, Marta.
Moltes gràcies.
Adeu, bon dia.
Era Marta Solsona,
sotsdirectora de l'Ària de Comunicació
i de la Fundació La Caixa Avui
per presentar-nos
aquesta mostra audiovisual
Finestres al món
que podeu visitar fins al dia 19 d'agost
a Caixa Fòrum Tarragona.
Dèiem, Carles, a l'entrar, a la dreta...
A la dreta, exactament.
A l'entrar a la dreta.
A mitja sala,
o abans d'arribar el gruix de la sala,
a la dreta.
Això és el que podeu fer aquests dies,
almenys fins al 19 d'agost,
una de les propostes,
però tenim coses més immediates
que seran...
Exactament, i que van de nits, per entendre's.
Van de nits, eh?
De nit a nit.
De nit a nit.
Vam tenir aquest divendres i dissabte,
això, la nostra participació
en el dia i en la nit dels museus,
com vam explicar la setmana passada,
i aquest dissabte ens n'anem...
Bé, hauríem de dir
que les places ja estan cobertes
o pràcticament,
o que aquella és tan simbòlica
que segurament,
m'en d'estic parlant,
ja a algú millor està cobert,
fem una sortida astronòmica
per veure el cel a Torroja del Pyorat,
com vam explicar
el dia que vam presentar
el curs d'astronomia.
De tota manera,
en el curs encara hi podeu participar.
Va per inscripció,
cosa que vol dir
que encara que faltin ara
un parell de conferències només,
hi podeu entrar igualment,
si fins ara no ho havíeu sabut,
i no ho sé,
vull dir,
el de la sortida de Torroja,
podeu preguntar a recepció
si ens queda alguna possibilitat.
són 10 euros el viatge,
està dirigida aquesta observació
per l'Associació Astronòmica
de Torroja del Pyorat,
que és la que hem col·laborat
amb nosaltres,
i que és la referència
de les comarques de Tarragona.
I això és aquest dissabte.
dissabte,
la sortida d'aquí a Tarragona
serà,
la cita amb la gent
és a dos quarts de vuit del vespre,
una idea de ser-hi per allà a les nou,
les nou tocades,
perquè la gent tingui temps
de,
si se'n porta a l'entrepà,
de sopar una mica,
mentre,
diguéssim,
els de Torroja
enllesteixen
el parc
de telescopis,
i aleshores hi haurà
un parell d'hores,
un parell d'hores i mitja,
diguéssim,
d'observació
fins a les dotze de la nit,
és a dir,
que jo crec que pot ser interessant,
a més,
com ens explicava
el Jaume Oliver,
el coordinador
d'aquest cicle,
el cel del Priorà,
del cel de Torroja,
encara està bastant net,
no hi ha la contaminació
alumínica,
tot i que deia que
es comença a costar
una mica,
però no,
el cel net
en la civilització
costa molt
de tenir-lo,
però,
però vaja,
diguéssim que allà
és dels més nets
que podem trobar
a Catalunya,
realment,
jo crec que
podem passar-nos
bé,
aquesta experiència
també ens ve
d'una altra
observació astronòmica
que vam fer aquí
a la ciutat de Tarragona,
aquesta sí que està més
contaminada
lumínicament,
al terrat
del Palau
Firal
fa tres anys
i que realment
va anar molt bé,
van programar
en una nit
de focs,
del concurs de focs
i, clar,
molta gent
podia passar
de veure
el foc
terràqui,
el foc, diguéssim,
dels focs d'artifici,
el foc celest
dels estels.
Això serà aquest dissabte,
com dèiem,
ja gairebé no queden places,
potser,
de fet,
ja s'han acabat.
Sí,
potser mentre estem parlant
se n'ha acabat,
però...
Però vaja,
era interessant apuntar-ho.
Exactament.
I com dèiem,
aquest cap de setmana,
divendres al Dia Internacional
dels Museus,
dissabte a la nit dels museus,
què tal, Carles,
satisfets?
Nosaltres vam apostar
una mica més
pel any,
perquè, a més,
com que eren dos dies consecutius
i vam pensar
des d'aquest fòrum
que ens convenia apostar
una mica més pel dia.
Va anar molt bé
i va haver moviment,
diguéssim,
a més,
tenint en compte
que,
d'alguna manera,
algunes de les activitats
de Tarracoviva
d'aquell vespre
tenien lloc
a la zona Eixamples,
és a dir,
al fòrum de la colònia,
etcètera,
jo penso que entre una cosa
i l'altra
ens va ajudar,
vull dir,
que va ser una tria
correcta.
I l'endemà
la nit dels museus
també va anar
prou bé
i l'any vinent,
com que em sembla
que el dia,
si no vaig errat,
el Dia Internacional
dels Museus,
la nit dels museus,
l'any vinent
casualment coincideix,
però el dia
sempre és el 18 de maig
i aleshores la nit
és el dissabte
més pròxim,
l'any vinent em sembla,
vaja,
jo no sóc qui ho tria,
si no és un organisme
internacional,
però em sembla
que així ho faran.
Aleshores,
per tant,
l'any vinent
concentrarem
les activitats
en aquest sol dia.
Nit dels museus
aquest cap de setmana,
de fet ha sigut
un cap de setmana
d'intensa activitat
a Tarragona,
amb moltes activitats,
una d'elles
passava pel queixafòrum
i la resta
de sales d'exposicions
i museus
de la ciutat de Tarragona
per commemorar
la nit dels museus.
Alguna cosa més, Carles?
De moment res més.
que poden venir a veure
l'exposició,
exactament,
fins al 19 d'agost,
com tot,
i que si ara parlàvem
de cooperació internacional
amb la Marta Solsona,
recordar que la setmana vinent,
el dia 30,
inaugurem exposició,
tindrem tres exposicions
de diferents magnituds,
evidentment.
L'exposició Maternitats,
amb el fotògraf i periodista
Bru Rovira,
amb el qual ja vam parlar
en una ocasió,
inaugurem el dia 30,
dimecres de la setmana vinent.
Per tant,
com que dilluns és festa...
Ens retrobem dimecres.
Exactament.
Dilluns vinent
ens retrobarem
per parlar d'aquesta nova exposició,
si dilluns vinent
és festa a Tarragona,
per tant,
nosaltres tampoc hi serem.
Ens hi tornarem a trobar
dimecres de la setmana vinent
a l'Espai que ja farà.
Carles, gràcies
i bona setmana.
A vosaltres.
Que vagi bé.
a l'Espai que ja farà.