Com cada dilluns i avui no ha estat una excepció, saludem en Carles Marquès de l'Espai Caixa Fòrum.
Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
Què, no feu por en el Caixa Fòrum?
No, no fem por. Bé, almenys jo no faig por. L'activitat sí, avui no tenim res, estem relaxats, però jo no faig por.
A més, per tots els que organitzeu activitats, agenda, més rere més, avui és un dia lletgíssim,
perquè és el dia aquell en què s'acaba el mes, demà en comencen de nou, per tant, sí, és un terra de ningú.
Això tingueu en compte que, a més, com que ja el tenim, estem programant, eh, vull dir,
tampoc escoltin que hem tancat l'any vinent i tal, en aquestes coses ens hi fixem, eh, vull dir,
el calendari està posat quan és Setmana Santa, l'1 de maig si coincideix en pont,
i aquests dies no es programa, i si ho hem fet algun cop ha estat accidental o perquè no hi havia més remei,
que a vegades passen aquestes coses, però s'intenta, s'intenta.
Però té el sobretoc positiu, que és que podeu fer una mini parada i fer una visió enrere i endavant,
i per això precisament ha vingut el Carles avui, per fer una mica de balanç del que ha passat de moment,
i especialment, i això és molt interessant per presentar-nos, el que ha de venir, eh,
programació del Caixa Fórum pel mes de maig, que jo l'estic regirant per aquí.
Des del maig fins a l'agost, i venim a presentar l'agenda.
Oh, fa molt bona cara.
Aquí l'agenda, aquí els ullens de Torra Bona Ràdio.
Fa molt bona cara, eh, ja us ho aviso.
Com sempre, amb exposicions, amb conferències, amb activitats per als nens,
amb audiovisuals, projeccions, i a més amb activitats, veig aquí,
per esplais i casals d'estiu.
Exactament, sí, que cada any, diguéssim, el juliol,
fem algunes activitats pels casals d'estiu,
i a més sempre hi ha alguna novetat, o sempre hi ha alguna cosa així, una mica diferent,
i en guany, per exemple, no havíem de començar per aquí, però si et sembla, comencem per aquí.
Fem un taller del 23 al 27 de juliol
per plantar plantes, diguéssim, amb gent de l'Hort de la Cínia,
l'Associació Mediambiental, que està així al límite entre Tarragona i Altafulla,
doncs això, fan un taller que es diu Esqueixos Llavors Planter on s'aferren a la vida.
I a part d'això, doncs altres tallers, visites, a les exposicions,
que a més tindrem tres exposicions de cop.
Ja? Començam a parlar de les exposicions?
Sí.
És que són fortes, ja, les exposicions?
Sí.
No, mira.
A veure, si li demano al Carles que m'adestaqui alguna de les moltíssimes activitats
que tindrà lloc des d'ara i fins a l'estiu,
m'adiràs el que hi ha en portada?
Sí, generalment, per això es posa en portada.
Clar, és que també això que no vols justificar.
I perquè és una exposició, és de les tres exposicions que us deia,
aquesta és la forta, és la que ocupa la sala d'exposicions, diguéssim,
la gran, entrant al centre, que és Un món flotant,
fotografies de Jacques Henry L'artigue,
que és un fotògraf de principis del segle XX
que, a més, era un fotògraf aficionat, diguéssim,
quan encara la fotografia estava en mans, diguéssim,
de la gent amb poder adquisitiu
i que fotografiaven, doncs, la seva família i les vacances i tot això.
Però, i aquest senyor feia això,
però la gràcia, diguéssim, és que va crear un estil sorprenent, no?
L'exposició es diu Un món flotant,
perquè tota la gent que surt a la seva fotografia
sembla que surhi, no?
Sembla que tot és molt fresc, molt, molt, molt...
Això es devia fer amb alguna tècnica especial, no?
Bé, en el cas de la majoria de fotos que veiem aquí a l'agenda,
no, senzillament captant el moviment,
fent saltar una persona,
ni algun de la seva cosina que salta per una s'escala,
que sembla que voli.
De tota manera, sí que és veritat que n'hi ha alguna...
A veure, tècniques en aquell moment,
clar, es començava amb la fotografia i tot era molt...
Molt incipient.
Molt incipient, exactament.
Però sí que ell ja va fer servir alguns trucs,
és a dir, algunes fotos de fantasmagòriques, diguéssim, diguéssim,
deixem-ho així, perquè és que si no, no vindreu.
No ho desvallem.
Si ho explico massa, no em vindreu a veure l'exposició,
però que ell ja feia, diguéssim, això,
vull dir, doblant les exposicions, és a dir...
Ah, val, o sigui, el jugàvem al revelat.
Exacte.
Bueno, pel revelat, va, en fi.
Bé, bé, bé.
Ja ho vindreu a veure, va, va, no ho expliquem més.
Molt interessant, però, eh?
Molt estètic.
I, a veure, reflexa també d'una època, no?,
finals del segle XIX, començaments de...
Bé, no, començaments del segle XX, eh?
Començaments del segle XX, sí.
Aquesta gent seta europea.
Ell va néixer el 1894, vull dir, per tant,
és més segle XX.
Purament, perquè, vull dir, ja,
quan va fotografiar, ja era...
Un món flotant.
Si voleu començar ja a tenir alguna idea visual,
Jacques Enric, l'artigue, amb G1, l'artigue,
i ja busqueu-ho per internet, ja ho veureu.
Exactament.
S'inaugura el 10 de maig, o sigui que ja en parlarem la setmana...
Nou, nou, nou.
Nou, va, sí.
Parlem la setmana vinent.
La setmana vinent ja toca, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí, va, això...
Ja es pot...
El comissari, devrem parlar.
Exactament.
Molt bé, molt bé.
Sí, jo encara no he parlat amb ell,
però bé, suposo que el podrem portar aquí com sempre.
És de llarg recorregut aquesta exposició,
durarà fins al dia 19 d'agost.
Exactament.
Déu-n'hi-do, amb visites, evidentment, comentades, no?, concertades.
Com cada exposició fem visites dijous, dissabte i dimonja,
però quan s'acosta la temporada d'estiu canviem d'hora
perquè, sobretot, a més, ja si ens acostem a l'agost,
sortir a les 6 de la tarda al carrer ha de ser una heroïcitat, no?
Aleshores, canviem l'hora i les visites són en català dijous, dissabtes i dimonja a les 7 del vespre
i en castellà dissabtes i dimonja a les 8 del vespre.
Vull dir una hora més tard del que la resta de l'any és habitual.
Serà l'exposició més imminent, la que durarà més,
l'exposició central en aquest tram final de temporada del Caixa Fòrum,
Un món flotant, fotografies de Jacques Henry Lartigue,
però no serà l'única.
No serà l'única. També tenim maternitats, fotografies i narracions,
és a dir, tant les fotos com els textos són de Bru Rovira,
que també la vam tenir fa poc, el periodista que ara està al diari Ara,
i que parla d'una sola cosa que es repeteix arreu del món, diguéssim,
i a partir d'aquí fa les seves lectures contraposant-les a les situacions,
diguéssim, de diversos països.
L'exposició es diu maternitat, llavors, al fet, la relació,
ves que t'he d'explicar tu, és la relació entre una mare i el seu fill, no?
Aleshores, la relació, evidentment, a cada persona és diferent,
però sí que té una unicitat,
però, esclar, ell les fotografia en situacions, diguéssim,
de guerra, malaltia, fam, pobresa, presó...
És allò que diu ell, que diu aquí, no, amb les seves paraules,
una relació única en la qual...
No, en què, perdona, una situació en què sobreviu,
no tan, lligam tan índim, que sobreviu la relació
per molt malament que vagin les coses.
En efecte, exactament, sí, sí.
I, aleshores, aquesta exposició estarà al pis de dalt,
és a dir, on habitualment pugeu per veure les conferències,
doncs hi ha unes aules i la tindrem allí,
i s'inaugura el dia 30 de maig,
amb l'assistència, evidentment, del periodista
Bru Rovira, doncs, que ens farà una visita
per l'exposició.
I també en aquesta mateixa línia, diguéssim,
de situacions de països en conflicte,
tindrem, aquesta sobre el públic només,
és a dir, no hi ha inauguració,
del dia 10 del maig, és a dir, del primer dia
que es podrà veure públicament l'exposició de l'Àrtic,
finestres al món, també fins al 19...
Coincideixen, de fet, això veiem.
Sí, sí, sí, hi haurà un moment que això,
que algú us deia, són tres exposicions finestres al món,
és una exposició petita, diguéssim,
és una exposició, sobretot, de curtmetratges,
no de peces fixes,
sobre històries com la d'un nen amb si de la Índia,
el naixement d'una filla en una família quíxua de Bolívia,
la vida d'un camparol de Zàmbia,
que acull nens i nenes orfes,
o el dia a dia d'una cooperativa de dones del Salvador.
Aquestes són algunes de les històries que es projectaran en aquest espai,
que sabeu que és el que habitualment destinem a l'art contemporani...
Al canal visual, per entendre'ns.
Exactament, però en aquesta ocasió pensem que val la pena,
doncs, treure, com diu aquí,
treure al cap per les finestres el món,
i el món, diguéssim, que potser no és tan còmode com el nostre,
però que val la pena de conèixer.
Per tant, d'alguna manera, com podeu veure,
que tenim tres visions del món complementàries, diferents,
i ara que ho veig, això, vull dir, molt enriquidor, no?
Des del món feliç i còmode,
que devia tenir, evidentment, les seves coses, no?
De la burguesia de començaments de segle,
les mares d'arreu del món,
amb històries felices, amb històries, diguéssim,
contundents o dures,
i històries, diguéssim,
del món que,
tot i que, doncs,
expliquen també històries, situacions difícils,
doncs, sempre hi ha una mica
d'esperança.
Aquesta exposició de l'article,
a la que fèiem referència, al començar,
clar, jo buscava, dic, no pot ser que no hi hagi
conferències paral·leles, activitats paral·leles,
sí que hi són. I tant.
I tant, tot un cicle de conferències dedicats a aquesta exposició.
La primera d'entrada, que aquí en el cicle que t'estàs mirant
no hi és, perquè és la pàgina anterior,
és la conferència inaugural
del comissari
de l'exposició,
el mateix dimecres, 9 de maig,
a les 7 del vespre,
Florian Roderí, que és el comissari,
doncs, ens farà una conferència
en llengua francesa,
però amb servei de traducció
al català,
sobre, genèrica, sobre l'exposició
Un món Flotant.
I després tindrem quatre conferències més,
totes elles d'Estrella de Diego,
assagista i catedràtica història de l'art
de la Complotència de Madrid,
des del 31 de maig,
que és la primera,
fins al 21 de juny,
que és l'última,
cada dijous a les 7 del vespre.
Aleshores, les exposicions es diuen
Xele Fotograf,
la transformació fotogràfica del segle XIX
i principis del XX,
Amateurs,
que és el nostre fotògraf,
i professionals,
la segona,
Atrepar el temps,
la fotografia com a fotograma,
el fotògraf com a reporter,
la vida moderna,
després,
del 14 de juny,
la vida moderna,
esportistes i elegants.
És allò que dèiem
que a començaments del segle XX,
clar,
només feia esport
les classes benestants.
Correcte,
exactament,
per això, diguéssim,
aquí a Tarragona
hi ha un club del 1886
que es diu Club Gimnàstic,
amb els seus orígens
Club Gimnàstic,
espero que els d'esports
d'aquesta casa
no em denunciïn
per intrusisme professional.
Crec que estan amuntats
per altres coses,
diguéss,
Carles.
M'imagino,
per l'actualitat,
per l'actualitat del gimnàstic,
en qualsevol cas.
Sí, no per la fundació.
Però bé,
quan va aparèixer el Nàstic
era un club,
diguéssim,
allò de...
No sé si podríem dir
d'elit
en una ciutat petita
com era aquesta,
però sí que sí més no
de l'esport
encara no era una qüestió
de masses
com és ara.
Doncs justament
d'aquest moment
és aquest fotògraf l'artic
a l'esport
en aquell moment
era una cosa,
això,
elegant
i...
No s'ho ha.
Cers esports
ho continuen sent,
encara molt elegants,
que passa que,
diguéssim,
ja ha pogut arribar
una mica a tothom.
I després,
l'últim aspecte
és la família,
l'àlbum de família,
la fotografia
com a autobiografia.
És a dir,
com podeu veure,
són els quatre o cinc aspectes
que us comentava
que són importants
en l'obra
de l'artic
i també són els que ens acostaran,
ens donen l'interès,
no?
És a dir,
tots fent fotografies
també de família,
clar,
en aquest cas,
aquesta família
va tenir un fotògraf
excepcional entre ells,
però les fotos
dels seus estiuejos,
bé,
vull dir,
tenen aquest punt
que tots
d'alguna manera
siguem
d'on siguem
i ens hi podrem
entendre.
Anem avançant ràpidament,
això són les conferències
que ens ajudaran
a entendre millor
l'exposició
de l'artic
i després
m'han dit,
Carles,
que us aneu d'excursió.
Exactament.
He dit així
que no faig-ho,
però no, eh?
No, no, no,
avui ens anem d'excursió
a l'univers,
a tot l'univers.
Si recordeu,
fa un...
el 2009,
era el 2009?
2008,
que va ser
l'any internacional
de l'astronomia,
vam fer
una observació
nocturna
i ara hi tornem,
però anirem
a Torroja del Priorat,
el dissabte
26 de maig.
D'acord?
Prèviament...
Que és el cap de setmana aquell
que el 28
és festa aquí a Tarragona,
per tant, diguéssim,
ja podeu començar,
sí,
és festa,
és la segona festa
amb això,
és de Sant Magí,
28 de maig.
I aleshores
hi ha 5 conferències
sobre astronomia
els dies 8,
15,
22,
no cal que us apunteu
perquè em sembla
que és el 6, 49,
el 29 de maig
i el 5 de juny.
Tots són dimarts
i són, diguéssim,
d'especialistes
vinculants, diguéssim,
a la demarcació
de Tarragona
i amb la col·laboració
de l'Associació Astronòmica
de Torroja del Priorat.
Complementat
amb un taller de ciència
el dissabte,
12 i dimenja,
13 de maig,
de planetes i estrelles.
Per als més petits.
De manera que els papes
poden anar
al curs d'iniciació
a l'astronomia,
els petits,
amb aquest taller
i després els reunim tots
i anem cap a Torroja del Priorat.
Això mateix,
el dissabte,
26 de maig.
Molt bé.
Cinema.
Cinema,
molt de cinema.
I cinema amb un fil argumental
molt xulo,
que és la ciutat
i a més amb pel·lícules
absolutament imprescindibles
com Los Inteslations,
és a dir,
Tokyo,
Chongqing Express,
Hong Kong,
Collateral de Los Ángeles,
Caro Diario
de Nani Moretti de Roma,
Goodbye Lenin,
gran pel·lícula
protagonitzada
a més per un català,
el Daniel Brühl.
I Blow Up de Londres,
Taxi Divert,
Nova York,
evidentment també inconfusible
i per acabar
no podia faltar,
suposo que ja he anat pensant
de que París,
quina pel·lícula és?
Amélie.
Amélie.
Molt bé.
Títols, sí, sí,
imprescindibles.
Molt bé.
Tot això els dilluns
a partir de dos quarts de vuit.
Entre el 25 de juny
i el 13 d'agost.
Un altre cicle de cinema
es diu Maternitats,
igual que l'exposició
del Bruno Vira.
Exactament, va vinculat
a la pel·lícula
i presentat per l'Ester Farré,
programadora de cinema,
especialista en didàctica
i mitjans audiovisuals,
molt coneguda
a Tarragona,
de les persones
que és referent
del cinema aquí,
que presentarà
quatre pel·lícules
que són una mica
diferents
de les anteriors
perquè parlen
de dones
en països
molt diferents,
vull dir,
Argentina,
Bòsnia,
Cambotja,
Senegal
i això serà
els dimecres
30 de maig
i els dilluns,
una mica recuperant
aquesta idea
que els dilluns
per nosaltres
el dia del cinema,
4 de juny,
11 de juny
i 18 de juny.
Doncs més projeccions
al voltant de
més mirades
a la maternitat
i ens queda ja
simplement
re,
un minutet Carles
en què hauries de resumir
les activitats educatives
per l'estil.
Exactament,
són activitats
per esplais,
per tant,
diguéssim,
no s'hi pot
venir directament
però bé,
suposo que
qui més
qui menys
totes les famílies
de la ciutat
de Tarragona
tenen els seus
nens
amb esplais
i aleshores,
a part del taller aquest
que us deia
de plantes,
en tenim un
vinculat
a les finestres
del món,
visita dinamitzada
a l'exposició
de l'àrtic,
taller de maternitats,
taller de dansa
i percussió
africanes,
taller d'una festa
a la cuina
que també és
de música
per més petitons
i taller
a tot gas
també
pels petits
d'arts plàstiques.
Estic veient aquí
que allò són activitats
o tallers
a partir de 3 anys,
eh?
Exactament,
sí,
després hi ha un segon
fragment d'edat
que és a partir
dels 8,
és a dir,
pels petits
i pels anys
fins als 16 anys.
Hem anat molt ràpid,
és la visió
de les activitats
del Caixa Fòrum
a l'engròs
que ens queda des d'ara
i fins a l'agost.
Ens l'has explicat ràpidament
el Carles Marquès,
però setmana, setmana...
Anirem repassant.
Els dilluns,
anirem repassant.
Ja tinc ganes,
que pinta molt bé això.
Vinga.
Carles, gràcies.
A vosaltres.
A vosaltres.