Música
Música
Música
Música
No, no és com un Facebook, no sé, per explicar-ho...
Instagram, cal dir que hi existia antigament, no com a xarxa social, sinó que existia antigament.
Instagram és una xarxa social, pels que no ho coneixin, diguéssim, no sé si feia una mala bona comparació, seria com un Twitter però amb imatges, no sé si en definició.
Jo ho comparo bastant a Twitter. A Twitter sí, a Facebook no, però a Twitter sí.
Sí, és a dir, els diàlegs no els veu tothom, si vols que algú vegi un diàleg has de posar el nom d'ell, i llavors en si són diàlegs més íntims, oi d'alguna manera,
però, bueno, la foto la veu molta gent, i en el cas meu i amb ell també, que té molts seguidors i tinc gent de tot el món,
doncs fas fotos de Terrona i estem fent una publicitat de Terrona i de nosaltres.
Bé, és una xarxa que està molt bé, és molt divertida, ens ho passem molt bé i, bueno, això de fotografiar, gaudir, distreure't, però s'ho trobo fantàstic.
Però quina és la característica principal, diries Carles, d'Instagram com a xarxa?
A veure, jo principalment crec que Instagram és una evolució del que era abans el Fliquer, o el que podia ser el Picasso,
o el que podien ser plataformes per a penjar fotografies, i el que aconsegueixes és la interactivitat immediata,
o sigui, es penja una foto i automàticament te la pot veure, doncs, a 70 milions de persones,
que no és el cas meu ni molt menys, però és aquesta interactivitat i es poden donar a conèixer
el que tu en aquell mateix moment estàs veient, o estàs pensant, o estàs sentint.
I això enganxa? Enganxa com el Twitter?
A mi m'enganxa tot.
És que clar, jo, tot el que sigui fotografia, jo amb això de les xarxes,
en principi em va costar, perquè em va costar posar-me al Facebook, em va costar posar-me...
A veure, m'enganxa, és el que diu el Carles.
Un cop t'hi poses...
En definitiva, tu vas, jo aquests dies he estat a París i em sembla que tots heu estat informat més o menys,
més o menys, perquè ho dius amb imatges, dels passos que vas seguint i vas...
I encara hi ha una cosa molt important en totes les xarxes en general, però amb Instagram també és el poder compartir.
Jo considero que... I parlo com a professional, perquè hi ha professionals que són molt més gràcies, no?
La meva fenya, la meva fenya, la meva fenya...
No, jo penso d'una altra manera, és a dir, no tinc un plantejament també quan treballo com a persona amb Instagram,
un plantejament professional de buscar la gran foto.
Jo faig les coses com les faig sempre, sigui amb Instagram, sigui amb una reflex, sigui amb una cara de formació.
I per mi el més important que crec que té aquesta xarxa en concret, i altres, però que estem parlant d'aquesta,
és el poder compartir la teva visió, la teva mirada amb altres companys,
i com deia molt bé el Carles, que poden ser del Brasil, poden ser del Japó, o poden ser de tot el món.
No sé si a Mart o això hi ha algú i també li arriba, però...
Jo crec que el principal és poder compartir la teva mirada, la teva vivència a l'instant, que això és molt important.
Si fas una foto, la pots retocar, no la pots retocar, cadascú té un estil, cadascú té una manera de fer,
i bueno, la tires endavant i anem fent, ho trobo genial.
Tu, Carles, diries que estàs enganxat, ets un addicte d'Instagram o no?
O saps controlar, diríem, la passió?
Jo, dimecres, dia 12, crec que sóc un addicte a Instagram, però com parlàvem abans,
de Rècord, estàvem parlant que és una xarxa, és una red social que té pujades i baixades,
i ara estic a un pic bastant alt d'enganxada.
També tinc ganes de que començo a baixar, i això, i baixaràs segur perquè ja ha baixat,
i després estàs tres dies, una setmana, que l'únic que fas és mirar i no penges res,
i no saps què fer, i jo què sé, i després et tornes a ganxar,
i tornes a parlar, a mirar, a interactuar amb la gent, i bueno...
Va canviant la cosa.
Va canviant la cosa, sí.
Perquè també diríem, no sé si esteu d'acord, que Instagram també té una característica,
que és que d'alguna manera, una mica remetent el que és la homografia,
el que permet és fer filtres de les fotos, és una de les coses que potser crida més l'atenció
quan comences a utilitzar Instagram, que tens una sèrie de filtres que la fotografia els apliques
i bé, et transforma la fotografia, no?
És modificar totalment la realitat.
Moltes vegades veus fotos de Tarragona i et preguntes, i això on està fet?
Quin carrer és este?
No veus...?
Bueno, amb la nostra mirada ja fragmentem part de la realitat, no?
És a dir, si es mirem amb la base fotogràfica, nosaltres, sigui el que sigui,
quan fotografiem alguna cosa, el Carles o jo estic segur que ens diuen
aneu a fotografiar allò, bueno, amb les trobades mateix d'ahir i Resterrona,
que se'n va fer una últimament i va ser un èxit,
si ens diguessin aneu a fotografiar alguna cosa en concret, estic segur que tots ho faríem diferent, no?
Es diu que nosaltres fotografiem fragments de la realitat o de la nostra realitat.
Llavors el que dius tu, pots utilitzar filtres o no?
Jo quan vaig començar vaig a utilitzar algun filtre, perquè me'n recordava l'Homo,
però ara només utilitzo un que és el fotografi, que és mínim,
li dono un toc així com a més vell i ja està.
Jo ho veig així.
I tu, Carles, quin filtre utilitzes així més sovint, ho saps?
O fas, depèn una mica de la fotografia?
Jo tinc èpoques i moments, però normalment utilitzo.
Faig la foto, li dono una mica de textura
i després utilitzo un filtre que es diu X-Pro 2.
I jo diria que el 60% de les vegades utilitzo això.
I després, jo què sé, l'Isli Vert, o ho vas modificant.
Hi ha vegades, les mínimes, que penjo la foto tal qual surt del mòbil,
de l'iPhone, en aquest cas.
Però m'agrada modificar la realitat,
m'encanta la fotografia en blanc i negre,
m'encanta, m'encanta,
i a Instagram no em penjo cap.
No sé per què.
Jo a Instagram veig en color.
I no sé, fotografio molt Tarragona
i Tarragona la veig en color quasi sempre.
I després, si faig fotos en reflex,
m'agrada fer-les en blanc i negre.
Perquè són diferents les fotos que feu amb el mòbil
i pengeu a Instagram de les altres fotos
que podeu fer amb una càmera?
No, jo no.
Feu fotos pensant en Instagram?
No, no, jo t'explico...
És a dir, jo inclús feia col·leccions.
És a dir, jo faig col·leccions.
I a mi, en principi,
que m'ha canviat una miqueta la vida, entre cometes.
A veure, interpretem-ho bé,
ha sigut el tindre un...
En el meu cas és un iPhone.
Ja sé que feia publicitat, però bueno.
Què m'ha permès l'iPhone?
És a dir, portar una càmera a la butxaca.
Llavors, bueno, vas pel carrer,
ja no vas amb aquell pes, amb aquell carrer,
i vas mirant...
Ja t'ho dic, jo la meva mirada sempre...
És la mirada futura,
perquè jo visc i visc per la fotografia, no?
Llavors, jo faig...
Realment és amb color,
però a vegades hi ha hagut un dia
que vaig fer un diari,
vaig penjar 20 i des fotos,
que era el diari meu d'un dia,
i vaig penjar amb les coses que feia
i que, a veure, ho feia en blanc i negre.
És a dir, depèn com m'aixequi.
També us he de dir una cosa,
moltes que penjo a Instagram
m'ha comportat que sigui l'inici
d'una col·lecció fotogràfica.
És a dir, jo me'n recordo,
i ho recordareu,
que vaig començar fent cares que veia per la paret,
i arriba un punt que no és que tu buscis les cares,
sinó que t'estan buscant elles a tu.
És a dir, ja vas pel carrer i veus cares, no?
Jo, perdona,
jo recordo que em vas comentar,
te vaig fer un comentari sobre les cares que veus a les parets,
i tu em vas respondre que les parets ens parlen.
Home, clar.
Jo, és una frase que repetisco molt.
Sí, home,
jo penso que les parets ens parlen,
perquè són efímeros total, no?
Vull dir, tu cada vegada que passes,
o veus una cara,
o t'han fet un gràfit i que val la pena,
doncs l'endemà t'ha passat la brigada,
no sé què, te l'ha tapat,
ja no existeix,
i no sé si és pitjor la tapada que hem fet,
o el gràfit que hi havia.
Però, en si,
tot és efímero,
però les parets,
jo sempre crec que ens parlen.
Jo que em moc bastant per la pare alta,
quan tu camines,
i vas sol,
i vas veient coses,
les parets t'estan parlant,
és a dir,
tu t'impregnes
del que tens al costat,
i això comporta una reacció,
que en el nostre cas,
o en el meu com a professional,
és fotografiar.
És a dir,
jo sempre dic una cosa,
la fotografia del principi en barat
és la mateixa,
és la mateixa,
és una caixa amb un forat,
és una caixa amb un forat,
el que passa que avui en dia
tens avanços tecnològics digitals,
però l'essència és la mateixa,
té un objectiu i una caixeta,
com la Pinkhall,
per dir-ho d'alguna manera, no?
qui manes a l'ull,
és el que dius tu,
tu tens una mirada diferent a la meva,
t'agrada transformar la realitat,
jo a vegades fei coses diferents,
el que em ve, no?
Però, bueno,
me serveix per,
jo t'ho dic,
per llistrar-me,
per gaudir,
me serveix per la meva feina,
i en cap,
una cosa molt important,
és a dir,
jo penso que els futores,
i com jo que visc,
o intento veure la fotografia actualment,
és a dir,
necessites educar l'ull continuantment,
i a mi sigui el mòbil,
i llavors publicar-ho a la xarxa
i poder-ho comportar,
me comporta que jo cada dia
estigui educant més a l'ull,
no?
I per mi això és molt important.
perquè tu, per exemple,
clar,
la meva pregunta a Rosa,
ell des del punt de vista personal,
que no t'hi dediques professionalment,
per tu què suposes?
És a dir,
amb quina voluntat utilitzes l'Instagram?
A veure,
a mi des de sempre
m'ha agradat molt la fotografia,
no sé,
des de petit
era el típic de la colla
que anava amb la càmera
de fer fotos,
i totalment amater,
i no m'he dedicat mai
a la fotografia,
però, bueno,
descobrir un mòbil
que té una càmera
de fer fotos bastant acceptables,
que no té cap inconvenient
de portar-ho a la butxaca,
que t'hi cap,
que la pots treure quan vulguis,
i que pots fer la foto
i automàticament penjar-la
i compartir el que tu estàs veient,
hosti,
jo això ho trobo realment
una cosa xula,
molt guapa.
Llavors,
no sé,
no deixa de ser un divertiment,
aquí tenim el Pep Escoda,
que és un fotògraf professional
i que utilitza esta xarxa,
no sé,
hasta com a divertiment,
no?
No,
com a divertiment
i veuràs una exposició
feta amb mòbil
i he fet ampliacions amb mòbil
i he fet ampliacions fetes
amb l'iPhone
de 30 per 30
i quan ho ensenyes
la gent s'ha quedat parat.
Té unes possibilitats
de cara a un professional
i vosaltres també com a aficionats
té unes possibilitats brutals
i llavors ho quedem
que venim més o menys d'Instagram,
no?
Torno a repetir,
és a dir,
que ho puguis compartir,
és que jo trobo que...
Potser és aquí,
no?,
la diferència més gran
en el sentit
que potser la mirada la teniu,
és la mateixa
en una càmera
com una altra,
però en canvi potser
aquesta immediatesa,
aquest instant de publicar-ho,
que de fet
quan ho publiques
és una mica
quan ho mostres,
no?,
quan l'obra, diríem,
es penja una mica.
Ahir mateix...
Llavors això sí que deu canviar,
no?,
el concepte de la sèrie,
del que...
Sí, sí,
és com t'aixeques aquell dia,
és dir,
jo normalment intento
penjar una foto,
no?,
si estàs a fora,
doncs ahir vaig estar
a Barcelona manifestació,
el que passa
és que es va col·lapsar
a la xarxa,
però, bueno,
quan vaig tindre,
em vaig penjar quatre,
no?,
si estàs...
Ahir hi havia
milions de fotos,
perquè vaig mirar
el tag de l'onze de setemà
i hi havia,
clar,
estàs,
ho està veient,
i t'ho dic,
és brutal,
jo com a fotor professional,
jo t'ho dic,
n'hi ha,
n'hi ha que això
de les xarxes,
no?,
oi,
no sé què,
no sé quantos,
no,
escolta,
mira,
jo ara estic revejant
el meu negatiu,
hi ha com a 200.000,
200.000 fotos
que estan en un calaix
que mai hi ha hagut ningú,
m'enteneu,
llavors jo tinc la possibilitat
ara de poder-ho compartir,
què millor manera de compartir-ho,
no?,
és a dir,
i trobo que és això.
Jo crec que és una xarxa
que va a més,
igual que a Twitter,
d'immats,
el Telenotícies van dir que,
o sigui,
ara estem acostumats
a que la gent pot seguir
els grans actes
per Twitter,
no?,
en un tag determinat,
ja no va ser Twitter sol,
sinó que el Telenotícies van dir
que es podia seguir
per Twitter i per Instagram,
o sigui,
és una xarxa més que...
que cada cop
es pot utilitzar més
i pot ser
hasta una eina
de comunicació
molt bèstia,
una imatge vol moltes vegades
més que mil paraules,
i ara...
és que 140 caràcters.
Ara, Rosa,
a Fonsiés va haver-hi
una trobada, no?,
de...
Sí, exacte,
clar,
ara també volia comentar
amb ells el tema
de la desvirtualització
de tota aquesta comunitat
que es genera
al voltant de la xarxa,
no?,
que també...
A més,
això és un fenomen curiós
perquè és global
i alhora molt local,
no?,
perquè hi ha moltes ciutats,
més de 300,
n'hi ha a tot el món
que tenen comunitats
d'instagramers
que fan trobades presencials
per compartir presencialment
conèixer
i intercanviar personalment,
no?,
amistat,
de fet, no?
L'altre dia va ser la primera,
no?
Va ser la segona.
Ah, la segona ja de Tarragona.
Sí, l'any passat ja se'n va fer una,
ara se'n va fer aquesta,
que hi va haver ja 90 inscrits,
vull dir que la cosa va augmentar.
Clar, que m'imagino
que d'un any a l'altre
això ha pujat moltíssim, no?
Sí.
I bé, doncs,
també els hi volia preguntar
a què els aporta a ells,
el fet de trobar-se
amb aquesta gent.
Jo vaig estar molt poca estona
perquè tenia un compromís,
vaig estar molt poca estona,
però, bueno,
la trobada,
espero que aviat se'n faci alguna
per poder estar més estona.
Què comporta?
Doncs mira,
jo retec que haver estat,
que haver estat molt poc,
que es coneixes gent
que no es coneixes personalment.
Això, el primer.
Desvirtualizes tot el moment.
La bola infinita,
aquí és la bola infinita,
no?
Avui el tenim aquí de cos.
Carles Llop,
que el tenim aquí de cos present
i és veritat que...
Es que et permeteix.
Té veu,
com a mínim té veu.
A part que Iguers Terrona
ho estan muntant molt bé,
hi ha novetats,
que ja les dirà la Rosa,
si convé,
però estan muntant molt bé,
però, bueno,
te trobes gent,
fas la cervejeta,
que està molt bé,
està de conya,
fan proyeccions,
i llavors coneixes,
comparteixes,
que és el que estem parlant ara.
Escolta, tu,
és a dir,
que no hi hagi secrets,
perquè en el món de la fotografia
tan professional
com a aficionat
o Instagram o que sigui,
el que no serveixen ja
ja són els secrets.
Això és una cosa
que ha passat al passat,
han d'evolucionar més.
És a dir,
Carles, com ho fas?
Que m'està dient ell,
mira, jo utilitzo aquest filtre,
jo utilitzo aquest,
jo utilitzo l'altre,
i és compartir.
Ja sé que ho he repetit
diverses vegades aquest dematí,
però és compartir.
I les trobades d'Iguer Terrona
que comporten és això,
que ara m'han sigut Rosa,
quan has dit?
80 o 90...
90 inscrits, sí.
I que a la próxima,
estic segur que potser
serà molt doble,
jo soc molt optimista,
serà molt doble.
I coneixes gent,
i són el que se'n diu xarxa,
o sigui, xarxa mai ben dit social,
perquè la xarxa social
ha existit de tota la vida,
no?
Jo et coneixo tu,
no m'has presentat a un altre,
el que passa que tenim un aparell
que ens dona molta més llibertat
per compartir amb la gent.
I a tu, Carles,
què t'aporta el fet de...
això,
veure't les cares?
Bàsicament desvirtualitzes,
veus les cares,
pots interactuar físicament
en l'opnic que tu coneixes,
li pots preguntar com fa aquelles fotos,
tu pot explicar o no,
clar, i sempre t'ho explica tothom,
i després,
doncs,
conèixer les inquietuds
que pot tindre una persona
o de l'altra punta de Tarragona
o de l'altra punta d'Espanya,
com se va donar el cas
que l'altra banda
va vindre Caïns,
que és un tio de Torrevieja,
que és un dels ígars
que té més seguidors al món.
Organitzador del primer congrés
d'Instagramers d'Espanya,
que va fet aquest any,
a Torrevieja,
i clar,
doncs,
si la gent de Ígars Tarragona
no munti aquestes trobades,
doncs,
això seria impossible,
o parlar en Pep Escola
i preguntar-li aquella sèrie,
perquè la vas fer en blanc i negre,
o perquè has fet això,
i tranquil·lament vas fer-hi que...
I també és curiós
que potser et mires,
quan coneixes la persona,
també et mires les fotos després
d'una altra manera, no?
Clar, d'una manera diferent, no?
Totalment.
Sí, sí, això passa, no?
És curiós, perquè...
Això passa,
perquè sempre te fas,
jo crec que amb la fotografia
i amb el cinema,
o amb tot, no?
Sempre...
o d'un locutor de ràdio,
és a dir, tu...
Te l'imagines d'una manera
i després...
Sents la veu
i te l'imagines d'una manera
i llavors és una altra.
Quan ho coneixes.
Bueno, a mi la gent m'imagina
ros, alt, guapet,
i quan me veuen,
hòstia, un pai, un panxa,
barba i 54...
Però, per si a tu et coneixes
gairebé tot teu,
a Tarrerbora.
Bueno, però va bé
aquesta Torrevieja
no en coneixia,
poc.
Va viure una nena també de fora
i em pensava que eres més guapo.
Dic, bueno, mira,
què le vamos a hacer?
Bé, doncs, per exemple,
això ara comentes, no?
També, perquè, clar,
de fet,
també és tot un món
de persones aficionades
a la fotografia
que no necessàriament,
diríem,
coneixen la fotografia professional
i jo, abans ho deies, Pep,
jo crec que,
no sé si és un optimisme
per part meva,
crec que potser
això el fet d'educar l'ull,
no?,
i de conèixer...
Essencial, essencial.
Això crec que és positiu
pel sector professional,
sembla, no sé,
o diries que no?
És positiu per tothom.
Vull dir,
el fet que tothom faci fotos,
no?
És positiu per tothom.
El Carles,
ell diu,
soc aficionat,
però jo estic segur
que quan ell va començar,
m'hi poso a Instagram,
quan ell va començar,
jo,
no fa tant que estic a Instagram,
també que el diu,
que jo el vaig seguint,
el vaig veient,
a veure,
jo veig una evolució
com a fotògraf,
jo veig una evolució d'ell
amb la seva fotografia,
és a dir,
veus que es cuida més l'enquadre,
per exemple,
el Carles,
ell busca molt el moment,
sempre hi ha algú,
ell és una persona
que sempre,
permete'm,
amb les fotos que fa ell,
a part que li dona un toc
especial al color,
és una persona que sempre,
o que fotografia passa a algú,
és a dir,
no passa a molta gent,
però sempre hi ha algun referent,
no?,
i te situa en l'espai.
Ho intento,
ho intento,
dic allò d'ell,
el que penso jo com a fotògraf,
el que veig d'ell
i com a altres,
no?,
és a dir,
cadascú té,
hi ha gent que té un diari,
és un diari personal,
és a dir,
bueno,
jo ho veig així,
no ho sé.
No,
però això,
això que les comenten d'educar la mirada,
això és bo relativament,
perquè jo vaig pel carrer
i miro d'una altra manera,
o sigui,
jo vaig pel carrer i m'entretenc,
la meva dona em diu,
anem,
va,
corre,
no sé què,
i jo paro,
miro,
aixeco la vista,
jo poques vegades havia aixecat la vista.
Però tens una solució,
la teva dona té mòbil?
Sí,
però no té Instagram.
Bueno,
doncs l'has de convèncer,
que com la meva,
la meva companya,
que tingui Instagram,
llavors està més aficionada que jo,
i anem tots dos a un Instagram,
solucionat tu,
si no el problema.
No,
a un ritme els dos.
Exacte,
aneu tots dos i ja està.
Això des del punt de vista professional,
per tu no,
suposa un menys teniment de la feina de fotògraf,
això que tothom faci fotografies
i tothom les pensi a la xarxa.
No,
no,
jo t'explico una cosa.
I aleshores la gent no tindrà,
per dir-ho d'alguna manera,
no sabrà valorar la feina dels bons fotògrafs.
Bueno,
és un problema de la gent,
no ho sé,
no és un problema meu,
és a dir,
jo poso tot el meu interès i la meva mirada,
sigui en una fotografia
que faig amb una altra càmera per una col·lecció,
que a Instagram.
i en la fotografia que també faig comercial,
que em guanyo la vida,
també em diverteixo,
és a dir,
a mi la meva base és divertir,
mi que vull dir del que faig,
si no,
no portaria 23 anys fent fotos,
t'asseguro,
perquè si no,
ja he d'estar encat 20 vegades.
Que hi ha fotògrafs que pensen molt diferent a mi?
Un món,
un món.
També he dit una cosa,
d'un comentari vaig sentit una vegada,
a la Corillas,
a veure,
no tothom és fotògraf,
tant,
ja penso que tothom fa fotos,
de fer fotos,
de ser fotògraf és una altra cosa,
per mi ser fotògraf és una manera de viure,
una manera d'interpretar,
de caminar per la vida,
com porto jo 22 anys,
no?
Penso que és molt diferent,
és a dir,
tampoc hem de caure,
ni professionals ni aficionats,
és a dir,
és que jo penjo fotos,
fei fotos a Instagram,
o a la xarxa,
i soc fotògraf,
home,
sí,
ets fotògraf,
això no ho discutiré,
però ser fotògraf,
amb mayúscules,
és una altra cosa,
és viure en clau fotogràfica,
jo considero que soc una persona
que visc amb clau fotogràfica,
i quan que visc amb clau fotogràfica,
és més igual fer un treball comercial
que un treball personal,
o fer,
com he fet jo,
treballs personals,
amb l'iPhone,
i a més a més,
els he penjat a Instagram,
és que no passa res,
jo com a professional,
la pregunta que tens,
jo he tingut grans debats,
grans debats,
llavors escolta,
qui li piqui que s'agasqui,
que se ho facin mirar,
no és el meu problema,
saps?
No és la norma,
he trobat un fotògraf professional a Instagram,
i que utilitzo Instagram
com a un mitjà per a treballar,
sinó que tu et pots trobar
algun fotògraf professional
que fa publicitat dels seus treballs a Instagram,
però que utilitzo la xarxa
com a un mitjà de comunicació o de treball,
no és la norma,
i Bebescola, per exemple, ho fa.
Una altra pregunteta molt breu,
però que us voldria fer,
és,
recomaneu-nos dos,
dos ígers a seguir.
Això no es fa, eh?
Sí, sí, sí.
Ígers vol dir,
i per la gent,
això no es fa,
que és el que l'any.
Home,
a veure,
és que és una miqueta delicat,
perquè,
perquè realment,
això dels ígers,
al final,
te converteixes en bons amics.
Ja.
Llavors,
bé, no pot ser per diferents motius,
no dic que...
Llavors,
faré una cosa,
jo en recomanaré un,
però no serà d'aquí.
Bé, bé.
I es diu Tomàs Lave,
que és de Florida,
i és un fotògraf professional molt bo,
i recomano aquest.
Tomàs,
Tomàs,
repeteixo,
Tomàs Lave,
amb B baixa.
Molt bé.
I tu, Carles,
què?
Qui diries?
Jo m'arriesgo,
perquè és fàcil.
Un és Pepe Escoda,
perquè et pot servir
per entrar al seu treball
com a professional de la fotografia,
i l'altre ho tinc fàcil
perquè és una noia
de Múrcia
o de per allà baix,
que es diu Manzapol,
Marian,
que potser va ser
la primera
que vaig començar a seguir.
I si hagués de triar
tres fotos
que més m'han agradat
des d'aquest que estic a Instagram,
segurament serien
tres fotos seues.
Perfecte.
Mai havia agafat una càmera
i mai havia fet una foto,
quasi,
fins que li va caure a les mans
un iPhone.
Clar, per cert,
quan fa aquesta,
sa Instagram?
Jo crec que dos anys i mig,
ho deia per el tema
de com evoluciona tu tan ràpid.
És molt de temps.
Clar, dos i mig,
això és gairebé la prehistòria.
Jo he tingut favoritos i tot,
fa dos anys i mig,
cada foto que penjava
és de sortir de favoritos.
Sí,
a mi m'ha sortit alguna
també,
i a veure,
us he dit que soc un desastre,
això del rotomí,
tot això dels obrisos,
i un dia em va sortir
el favoritos i em va enterar,
i m'anava a sortir
i al final ho vaig tenir
a preguntar.
Vull dir que, a veure,
jo ho utilitzo,
però us ho dic en sèrio,
tot això de les tècniques aquestes,
escolta,
mire,
i algun dia també agafo la càmera
amb un rodet,
que també m'ho passo molt bé.
Ens hi imaginem.
M'acosta,
m'acosta que la dium,
això,
ara que ho dius tu,
que si em va passar l'altre dia,
m'arrijo com a favorito
i dic,
què és això,
tu?
És que ho vaig tenir a preguntar,
no sabia el que era.
Però bueno,
m'ha defenc bé,
m'ha defenc bé.
Molt bé,
i per acabar la secció,
sempre fem la pregunta
del millón,
que és com la cultura
us transforma
en el vostre dia a dia,
és a dir,
que ens expliqueu una mica
com la cultura
afecta el diari.
Jo t'ho vaig contestar
l'altre dia,
i et diré el mateix,
la cultura a mi
no em transforma,
m'ha transformat
cada minut,
cada segon,
cada mil·lèsima de segon
i m'està transformant
a estar aquí amb vosaltres
ara mateix,
això és cultura.
I tu, Carles,
com t'afecta?
A veure com m'afecta,
jo crec que la cultura
moltes vegades
s'ha de buscar
i has de saber triar
una mica el grà de la palla,
però la cultura
en línies generals
t'afecta en el dia a dia,
en qualsevol cosa,
agarres un mòbil
i si tu saps triar
trobes cultura,
pots anar al teatre
metropol
o aquí al teatre
d'aquesta mare
i també t'afecta
i també et transforma
com a persona.
No sé,
jo crec que en el dia a dia
però s'ha de saber
triar alguna mica
el grà de la palla.
Molt bé,
doncs amb el Carles Llop
i amb el Pep Escoda
hem convertit avui
el Cruïlles,
aquest Cruïlles espacial
que fem des del vestíbul
del Teatre Tarragona.
Carles Llop,
moltes gràcies
i que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
A la teva vida professional
i aquesta afició
evidentment personal
a la fotografia
i al Pep Escoda
també moltes gràcies
i en fi segur que ens retrobarem
en algun d'aquests dies
perquè clar,
Pep Escoda i Santa Tecla
és una mica...
No hem parlat
de tot el que fa però...
No, no, clar,
és que la gent...
Estic esgotat,
us ho dic en sèrio.
Abans de començar les festes
ja estàs esgotat.
M'ha fei gran,
no,
és que em faig gran,
ho tinc tot.
Doncs ànims,
Pep,
i ens retrobem segur
un d'aquests dies
a la programació
de la Ràdio de les Festes.
Rosa,
acabem com sempre
amb una recomanació.
Sí,
una recomanació
que precisament
és el motiu
perquè fem aquest programa
avui aquí
parlant d'Instagram
que és el Mirades de Tarragona
que és un concurs
precisament de fotografia
que hem convocat
durant aquest any
i ara anem per la sisena edició
i la dediquem a Santa Tecla.
Precisament el Pep
és un dels membres del jurat,
el Carles ha guanyat
en diferents edicions,
és a dir que també
estan molt ben triats
amb aquests convidats
que hem tingut
i bé,
aquesta edició de Santa Tecla
és tan especial
perquè hi ha premis
que estan força bé,
hi ha un iPad
de primer premi,
hi ha entrades
al concurs de Castells
i bé,
una mica és convidar la gent
que participin.
I com s'ha de fer?
S'ha de fer,
doncs es pot fer
per correu electrònic,
miradesdetgn.com
o bé etiquetant,
diríem,
les fotos que pengen
a Instagram o a Twitter
amb Mirades de TGN.
Han de ser,
doncs això,
sobre Santa Tecla,
el que vulguem,
poden ser mirades
molt originals
i impensades.
Precisament es valora molt
la qualitat
i l'originalitat
que té la mirada
de la fotografia.
Mirades personals
de qualsevol
de Tarragoni o Tarragona
o de gent de fora
que vulgui participar
en el concurs
i a determini fins a...
Fins al 28 de setembre.
Fins al 28 de setembre.
Així que agafar la càmera,
el mòbil o el que sigui,
per fer fotografies
de Santa Tecla
aquests dies.
Bé, el web també
ho trobaran tot.
T2012.tarragona.cat
Allà hi ha totes les bases
del concurs
perquè també hi ha unes bases,
hi ha els premis,
està tot explicat.
Molt bé, doncs Rosa Gomes,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Ens retrobarem ja després
de Santa Tecla
i ens retrobarem
als estudis de la ràdio.
Molt bé.
Perquè això de venir al teatre
està molt bé
però no ho podem fer tot l'any.
Gràcies, Rosa.
Gràcies.
Que vagi bé.
Adéu, bon dia.