Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Què? Qui comença?
Per ordre alfabètic o per edat.
Toca a mi.
Segons per on vagi l'edat.
De més a menys o de més a menys.
A la societat que es deriva del dret romà, com és la nostra,
sempre es poden exigir responsabilitats
quan algú ocasiona un dany o un perjudici amb un tercer,
en qualsevol circumstància.
Siguin responsabilitats derivades de contractes,
siguin responsabilitats extracontractuals.
I, per tant, el nus de la qüestió sempre està en desllorigar
la causa i l'efecte, no?
És a dir, si realment pots acreditar que la causa,
les raons per les quals aquesta casa s'ha enfondrat
i ha ocasionat danys a tercers o a l'espai públic,
té, els efectes aquests tenen la seva causa,
precisament en un mal manteniment de la propietat,
evidentment hi haurien responsabilitats determinades,
de tipus, jo entenc, bàsicament civil,
cap als propietaris d'aquest immoble.
Però aquí sempre el debat,
i el Lluís, que és un lletrat molt més insigne que jo mateix,
podrà explicar que està sempre en acreditar aquesta causa-efecta,
és a dir, on estava l'origen de la cosa.
Per tant, no està del tot clar que aclarim la situació.
Lluís?
No, home, sempre que es poden demanar responsabilitats,
sempre es poden object d'alguna posar problemes
en aquesta suposada reconeixer responsabilitats.
a mi d'entrada se m'acudeixen unes quantes coses,
d'entrada, que d'acord, molt bé, que es demana responsabilitat,
però també saber que havien fet els serveis administratius de l'Ajuntament,
si havien fet alguna cosa, si hi havia antecedents o no.
És a dir, en tota discussió de demanar responsabilitats,
s'assumen un munt de variables que, d'alguna manera,
en una declaració política, en un moment on un està calent
i on un està de respondre en una situació singular,
no es poden produir.
però segurament després, quan això se concreti en una via judicial,
d'alguna manera hi haurà els arguments de totes les parts
i ho haurem de veure.
De totes formes, jo crec que no ens hem de quedar
exclusivament amb el discurs jurídic.
Jo crec que aquí hi ha un discurs que hi ha una mancança
per part de tots,
que no tenim la cura als propietaris,
que potser les administracions no fan les inspeccions,
vull dir, és a dir, això és una suma
d'una sèrie de qüestions
que d'alguna manera incideixen en què finalment passa una situació
que no agrada a ningú.
i en tot cas, independentment de les responsabilitats
que es puguin reclamar, que se'ls diuen o no,
jo crec que deu que sí que valdria la pena
és que per part de l'Ajuntament
s'endegués una iniciativa de veure
que això no torni a passar,
perquè el problema no és que hi passaria,
sinó que es pugui repetir en altres ocasions
i segons diu tothom això es podia repetir
a casa nostra amb altres indrets.
Sí, de fet, en altres municipis del país
hi ha hagut, en fi,
es produeixen de tant en tant
esfrontaments d'aquestes característiques o similars.
Quico, aquí qui té més culpa?
Perquè clar, és el debat de tard, no?
És el propietari realment qui ha de tenir cura?
És l'Ajuntament que, l'administració pública
qui ha d'anar al darrere dels propietaris?
Suposo que és una mica de tothom
en la línia del que comentava el Lluís Are,
però m'he quedat una certa sensació
que la crisi,
que tornem al tema de sempre,
probablement farà que aquests fenòmens
vagin a més, és a dir, que creixin
en el sentit que no hi ha tanta capacitat
perquè els propietaris puguin arreglar
aquests immobles, malgrat que són
la seva responsabilitat, és evident,
no se li ha d'exigir a l'administració
que arregli a casa meva,
ja m'estaria bé, però no és el cas.
I segona lectura,
que és una dada que he sentit
quan estava venint cap aquí,
que és que per les subvencions
de la llei de barris,
el que és l'apartal de Tarragona,
si no ho m'equivoco,
s'havien obert 80 expedients
de subvencions per millorar
immobles de l'apartal de Tarragona.
Clar, la crisi ha frenat una mica
aquest, el que pretenia la llei de barris,
sobretot en els projectes aprovats
a nuclis antics de municipis de tot Catalunya.
Si ara això es frena,
el de positiu que tenia la llei de barris
d'anar arreglant i d'anar
adescentant
immobles de nuclis antics,
doncs s'haurà vist frenat.
Per tant, hem de pensar que, en fi,
que és un fenomen que, de fet,
sempre de tant en tant hi ha hagut,
de coses d'aquestes,
però que pot anar a més,
perquè no hi ha capacitat
financera dels propietaris,
probablement, per iniciar.
Una mica aquest fenomen sociològic
que s'ha produït a moltes ciutats,
que molta gent, per entendre'ns,
d'Aterragona de tota la vida,
ha abandonat la casa de l'apartal
per anar-se'n a viure als Eixamples, no?
I, clar, la casa continua sent
propietat de les famílies,
però, en fi, ja no és la prioritat
en l'economia familiar
arreglar la casa de l'apartal.
Ja, en aquest cas estem parlant
d'una casa senyorial,
al carrer Caballers,
vull dir que no és una casa d'aquelles...
Després hi ha el vessant de patrimoni, clar.
Jo volia afegir-hi precisament
aquesta referència, no?
És a dir,
quin és el tracte que han de tenir
aquests immobles
que són declarats bé cultural d'interès,
sigui vecin o sigui vecil,
més igual l'interès nacional
que l'interès local.
Disortadament,
des del punt de vista legislatiu,
però també des del punt de vista social
i, per tant,
des del punt de vista
de la majoria de components polítics,
això es veu com l'inici
d'un procés de prohibicions.
Això és un bé cultural d'interès local,
és un bé cultural d'interès nacional,
per tant, escolta,
aquí vostè no m'hi pot posar
aquest tipus de material,
no pot pintar-lo d'aquest color,
no em pot modificar la façana,
les taulades han de ser
d'aquestes característiques,
vostè ha de refer
tots els elements arquitectònics
que tenen aquesta façana,
quan,
el normal,
jo entenc,
que és en una societat
que volgués conservar
el seu patrimoni
històric o patrimoni cultural,
seria que aquests béns
rebessin unes línies especials
d'ajut,
precisament,
perquè el ciutadà
o la ciutadana
que n'és el propietari
es troba amb aquestes limitacions,
per tant,
compensi-m'ho vostè
d'alguna manera o altra,
no?
No faig referència
en aquest cas concret,
sinó en general,
el fet que
la catalogació
a través dels plans urbanístics
de la casa teva
amb aquest tipus de tipologia
normalment són l'inici
d'un encèrbia crucis
a l'hora de voler,
quan vols realment,
inclús,
quan vols rehabilitar-la.
Clar, el que passa és que això
en èpoques de vaques gràcies
segurament hauria estat més viable
i ara
sembla difícil.
Tu creus, Juís,
també coincideixes
en que l'administració
hauria de facilitar
línies d'ajut
als propietaris
de cases d'aquest tipus?
Jo el que m'agradaria
és que l'administració
t'ho que és de peus a terra,
no?
I que d'alguna manera
s'agilissessin les coses
i poguessin portar a terme
les coses.
Jo us poso un exemple,
jo tinc uns clients
que han fet unes obres
en una botiga,
van tindre un problema
perquè van sortir
una sèrie de temes
jo no sé si això és lògic
o no és lògic
el que és evident
és que causen
un perjudici impressionant
amb unes persones
que havien apostat
el seu patrimoni allà
i que porten sis mesos
tancat pendent
del paperet últim
que s'arreglarà.
I no és que no tinguessin
vocació de reglau
perquè els meus clients
i bueno,
ja tenen vocació de reglau
a la botiga
i posar-la bé
però clar,
com s'han de posar
com deia el Matías
un tipus de material
o un tipus d'això
i han d'estar pendents
del patrimoni de la Generalitat
patrimoni de l'Ajuntament
jo crec que
el que hem d'aplicar
és el sentit comú
i malauradament
en els darrers anys
com les coses
com deia el Quico
anaven molt bé
per tothom
tothom s'aficionava
sobretot a les administracions
a crear molta burocràcia
administrativa
no tocant de peus a terra
i ara que en sec
ens ha inveït
a tots
aquesta situació crítica
especialment de caire econòmic
és quan d'alguna manera
hauríem de posar
una mica de seny tots
i no és que jo
vulgui trencar una llança
respecte a buscar il·legalitats
però haurem d'aplicar
el sentit comú
i el sentit comú
implica que aquell senyor
ho arregli
i que li responguin
amb 48 hores
i que el senyor
que vagi buscant la llicència
no estigui com està
jo crec que totes aquestes coses
que són molt fàcils de dir
s'haurien de concretar
per part de les administracions
i no lamentar-nos
de tot ho passat
com és aquest cas
el que passa és que
mentrestant
es poden anar llançant
uns i altres la pilota
els propietaris
perquè diuen
que és molt lenta
l'administració
i l'administració
diuen
home, vostès són els propietaris
i vostès ho han d'arreglar
hi ha un informe
de fa 4 anys
del pla integral
de la part alta
es van inspeccionar
900 immobles
només les façanes
perquè l'interior
per entrar a l'interior
ha d'haver-hi evidents
causes de problemes estructurals
i d'aquests 900
150 es va concloure
que necessitaven
alguna mena de rehabilitació
i d'aquesta dada
jo que deia abans el Quico
uns 80 propietaris
han fet alguna
han fet alguna millora
però clar
tenim situacions
realment molt problemàtiques
a més en el cas d'ahir
estem parlant
d'un carrer
si volem afegir més dades
especialment turístic
amb un escasse senyori
els a l'altra banda
en un estat
de conservació
esplèndides
i en canvi
amb aquesta que s'ha ensorrat
que toca fins i tot
el Conservatori
de Música
de la Diputació
per tant
estem fins i tot
en fi
si volen
clar
podria haver passat
una massacre
diguem-ho clar
perquè ja
passen molts turistes
i passen molts nens
nois i noies
a l'hora d'anar a classe
del Conservatori
i podria haver estat un desastre
però des del punt de vista
fins i tot
d'imatge de ciutat
doncs
no ajuda
no ajuda
és un dels carrers senyorials
de la Peralta
de Tarragona
jo no vull
no vull evidentment
criticar
perquè la situació
és la que és
però fa dos anys
ja portem dos exercicis
en els quals
la Generalitat
ha retirat
de convocatòria
els ajuts a rehabilitació
és a dir
això és una tonteria
o pot semblar
una tonteria
però segurament
aquella persona
que vol arreglar
aquesta casa
si tu li dones
algun tipus d'estímul
si l'ajudes
en certa manera
doncs
hi sent més atret
clar
quina ha estat la reacció
als dos últims anys
doncs
no convoquem
els ajuts
jo crec que aquest
quan diuen
és que llavors
és que hem de canviar
la filosofia
és que la realitat
és la que és
és que els moments actuals
ja no podem anar per aquí
és que no podem estirar
més el braç que la mà
no doni vostès
ajuts a fons perdut
és a dir
busquen el sistema
una vegada
hem donat a l'ajut
de rescabalar-se
d'aquest ajut
en 30
en 35
en 40 anys
els que vostès vulguin
com més llarg
millor
que no sigui tan gravós
pels propietaris
però no ho eliminem
és a dir
no
a mi el que em preocupa
és que l'actual situació
és tan desestimulant
per molta iniciativa privada
que els seus efectes
aniran molt més enllà
dels simples
del cicle econòmic
i per tant
que estem generant
una societat
molt desanimada
i quan llancem
aquests missatges
és a dir
no cal que vostès rehabilitin
o no pensem ajudar-los
perquè vostès rehabilitin
efectivament
no dic que estem generant
coses d'aquestes
no té res a veure
però evidentment
que sí
que a mig termini
farà que el diferencial
entre les 80
de la llei de barris
que jo crec que va ser
un gran encert
en el seu moment
de dinamització
i de cohesió social
allà on s'ha aplicat
ben aplicada
aquesta llei de barris
diem-ne
sigui encara més gran
és que fixa't
les dades que deies
és a partir d'un instrument
pla integral de la part alta
que es fa a la revisió
per tant
és possible
conèixer
quina és la realitat física
dels edificis
encara que sigui
de forma parcial
per això que comentaves
de les façanes
i a partir de la llei de barris
hi ha un instrument
perquè
que estimula
però és que
amb la llei de barris
gràcies a la llei de barris
els carrers del costat
de la casa enfonsada
s'han arreglat
s'han millorat
és a dir
s'estan fent
tota una sèrie
d'obres
algunes per cert
que s'han alentit
també a causa
de la crisi
però és a dir
és la paradoxa
ja ja ho comentàvem
en la tertúlia
la paradoxa
que aquí hi ha instruments
de l'administració pública
per millorar nuclis antics
com aquest
i en canvi al costat
se t'està caient la casa
d'un propietari
a més una casa
amb un valor especial
s'ha d'entendre també
que es ve d'on es ve
i que
per molts instruments
que hi hagi
és un procés molt lent
i que primer una casa
després l'altra
després l'altra
després l'altra
i potser mentre s'està fent
la segona
cau la quarta
això és evident
no es pot fer tot
d'avui per demà
però
la nit del que deia
el Matías
és a dir
calen els instruments
i ara els instruments
estan
diguéssim
en recessió
avariats
i una certa perversió
del sistema
és a dir
jo tinc una casa
que és
Bé Cultural
d'Interès Local
en quin estat la tens
Matías
és la casa
en la qual
vaig néixer
i que
com que era
una de les cases
del mercat medieval
de Montblanc
hi ha unes mesures
de gra
i per tant
això
l'Ajuntament
amb un extraordinari
favor
del meu entranyable
amic
Andreu Maiaio
doncs em va col·locar
aquella casa
com a Bé Cultural
d'Interès Local
Bé
jo vaig fer
obres de rehabilitació
està en perfecte
estat de revista
no tinc por
més enllà
de la por
raonable
que un sempre
ha de tenir
la conclusió
després de l'arranjament
quina va ser?
Ah que va venir
el Catastre
i llavors
el Catastre
va dir
ah bé
aquesta casa
fa molt de goig
això ara està molt bé
està molt endreçat
sí que t'acrac
és a dir
ara pugem
el valor de l'Ivin
no?
Aturem una mica
amb allò
que deia abans
esclar
aquesta
jo he sostingut
alguna vegada
Conclusió
potser viure
en un pis normal?
No
que l'actual situació
requereix
de la suma
d'esforços
entre el públic
i el privat
si no
no ens en sortim
és a dir
ni el privat
sol se'n sortirà
llevat d'alguns
és un rosa
excepcions
ni el públic
es pot regenerar
si no compta
amb la col·laboració
inexcusable del privat
jo crec que aquest és
el canvi de paradigma
en el comportament
públic
que la crisi
no
jo crec que abans
el mateix
ha fet menció
a un tema important
és a dir
ara ho més
escoltem
retallar
jo crec que
el retallar i haver-lo reactivar
és a dir
posar imaginació
i posar sentit comú
jo és que al final
tot això
és concret
però com ho hem de fer
ens haurem de posar d'acord
la iniciativa privada
i la iniciativa pública
a veure com ho fem
ja sabem que estem molt fotuts
que la situació econòmica
és molt complicada
que evidentment
tot el que vulgueu
però la realitat
és que
haurem de sumar tots
i el que està clar
és que aquí
no ens en sortirem
si no som capaços de sumar
per tant vull dir
aquest és un exemple més
d'una situació
que la portem molt de temps
que evidentment
aquí quan les coses anaven bé
suposo que
tothom podia esmarxar
una part del seu capital
per tirar endavant
i per arreglar les coses
i suposo que ara
ha sigut una deixadés
degut a la pròpia situació
i les prioritats
que cadascú marca
per tant vull dir
bueno
aquesta és la situació
parlen de retallar
en fi
és el verb de moda
des de fa mesos
aquesta setmana
estem parlant molt
de qüestions relacionades
amb retallades en sanitat
o de copagaments sanitaris
o de taxes d'euro
per recepta
les farmàcies
estan al centre
de l'actualitat
ahir entrevistàvem
la nova presidenta
del col·legi de farmacèutics
de Tarragona
Anna Sánchez
i coincidia
aquesta entrevista
amb una decisió
presa
al Parlament de Catalunya
entre el govern
de Convergència i Unió
amb el suport
del Partit Popular
per revisar
a finals d'aquest any
la taxa de l'euro
per recepta
la taxa
que es va implantar
el passat 23 de juny
una taxa que a més
ja sap tothom
que ha provocat
moltíssims problemes
informàtics
en tota la xarxa
de farmàcies
del país
i a la qual
s'hi ha afegit
des del passat diumenge
el copagament sanitari
aprovat
pel govern espanyol
la presidenta
dels farmacèutics
de Tarragona
deia que ara seria absurd
que trobava bé
treure la taxa
de l'euro
per recepta
però que ara seria absurd
que al cap de sis mesos
es retirés
aquesta taxa
la taxa es posa
en un moment complicat
doncs per solucionar
d'una manera ràpida
la problemàtica econòmica
que hi ha
però esclar
posar aquesta taxa
en funcionament
ha representat
uns recursos
importants
tant de gent
com de diners
llavors a veure
jo crec que els polítics
haurien de fer
un esforç
per plantejar
les coses
no tant a curt termini
i amb una miqueta
més de perspectiva
no
s'està planificant
a curt termini
Quico
amb això
de la taxa
de l'euro
per recepta
i el copagament
perquè si ara resulta
que a 31 de desembre
el govern farà
una anàlisi
de com ha anat
i potser
ja el 2013
no s'aplica
en aquesta mateixa taula
en alguna ocasió
s'ha comentat
que sobretot
en matèria sanitària
la sensació
que hi ha
és que s'està
improvisant molt
i una mica
el tema aquest
de la taxa
de l'euro
per recepta
no tant per la decisió
sinó per l'acord
del Parlament d'ahir
una altra mostra
que fa pensar
que s'està improvisant molt
jo crec que el tema
de la taxa
de l'euro
en fi
necessita un cert recorregut
per avaluar-lo bé
és normal
és a dir
hi ha un debat ideològic
per tant
hi ha posicions
diguéssim a favor
i en contra
d'entrada
però
deixant de banda
el debat ideològic
que és important
evidentment
perquè estem parlant
de model de societat
per entendre'ns
jo crec que cal
una mica de recorregut
és a dir
que el sistema informàtic
es posi en solfe
que passi un temps
que s'avaluï
els efectes socials
que hagi tingut
que aquests casos
que probablement
són anecdòtics
de gent que diu
que no pot comprar
el medicament
anecdòtics o no
però
és a dir
quin valor estadístic té
si es poden establir
mesures correctores
és a dir
jo crec que necessita
un cert recorregut
si partim de la base
que aquesta taxa
és necessària
que no ho sé
aquest seria un altre
un altre debat
per tant
treure conclusions
tan aviat
des del punt de vista
polític
en fi
una altra mostra
que el govern
de la Generalitat
és
diguéssim
està segrestat
ja la vessant política
que el govern
està minor
i el PP
aquí li pressiona
per potser retirar
o no la taxa
però clar
com ens quedem
els ciutadans
quan
és a dir
el govern
fa una lluita
titànica
pedagògica
per intentar ens convèncer
de la necessitat
de l'Europa recepta
arriba al Parlament
i per una necessitat
conjuntural
d'una votació
ostres
ara
tot això
d'acord
m'heu convençut
però al desembre
ho farem marxin
i després de 10 dies
en què els farmacèutics
han anat de corcoll
en fi
en un caos absolut
per la complexitat
de la mesura
afegida la del govern espanyol
Matías
com ho veus?
és que crec
que d'entrada
el que planteja
això és una certa
perversió dels mots
és a dir
a veure
una taxa
és el que el ciutadà
ha de pagar
quan l'administració
li presta un servei
que comporta
una despesa extra
per aquesta administració
més enllà
del que l'administració
està obligada a fer
això és una taxa
i esclar aquí
jo no veig el servei
per enlloc
per tant
eliminem aquest
com a concepte
com l'hem de dir
això és un increment
dels ingressos
per una via
que s'acaben d'inventar
i llavors
sincerament
em fa sortir urticària
és a dir
consti que jo sempre
he estat molt antitaxes
perquè
les taxes
en la mesura
en què
difícilment incorporen
elements de progressivitat
o en la mesura
en què
difícilment incorporen
tarifació social
és més
moltes vegades
inclús el Tribunal Suprem
ha dit que
sobre una taxa
no s'hi podia aplicar
tarifació social
és a dir
que un cotitzi
que un pagui
en funció
del seu nivell
d'ingressos
sinó que tothom
ha de pagar el mateix
és tremendament injusta
i per tant
escolti
si el que es tracta
no és de
pagar
un servei
públic
que rebem
i el que es tracta
simplement
d'incrementar
els ingressos
de l'erari públic
perquè tenim
aquesta necessitat
busquem
algun altre sistema
busquem
algun altre sistema
que representi
està incardinat
dintre d'aquesta
progressivitat fiscal
i per tant
que qui més té
més paga
si la situació
és la que és
lògicament
l'Estat
com tota bona família
el que ha de fer
és reduir les despeses
i mirar d'incrementar
els seus ingressos
això és el primer
de la facultat
que ho expliquen
aquesta cosa
bé
jo no
no sé si ha d'anar
per aquí
però si han de vostès
incrementar els ingressos
escolti
facin-ho de manera
que qui més pagui
que pagui més
qui més té
i no que tothom
hagi de pagar igual
i sobretot
en un sector
on
com t'expliquen
molts farmacèutics
aquests dies
hi ha gent
que té dificultats
per poder
fer això
o que quan ha fet
números
amb el volum
de receptes
que representa
doncs efectivament
tensiona moltíssim
la seva tesoreria
i és
jo estic d'acord
d'entrada
amb el que diu
tant el Matías
com el Quico
ara bé
jo crec que aquí
estem parlant
d'una filosofia
i la filosofia
és dir que
un dels paquets
més importants
de despesa
en aquest cas
de la Generalitat
de Catalunya
és la despesa
sanitària
si evidentment
la implantació
d'aquesta taxa
o aquest impost
o diguem-li
com vulguis
aquest ingrés
per part de
en aquest cap
de l'administració
autonòmica
suposa una reducció
del que és
el paquet
de medicines
que d'alguna manera
tots són conscients
que moltes
no es fan servir
que moltes
es deixen
allà aparcades
i que en demanem més
de les que hauríem de demanar
si això serveix
per posar una mica
de lògica
en tot cas
haurem de veure
si això és positiu
o no
de totes formes
jo crec que aquest és un debat
que malauradament
entra massa en la política
i poc en l'economia
i el sentit comú
jo crec que tots
estem d'acord
que el que no podia ser
és allò que passava
abans a la societat social
que anava
quan estava el Joan XXIII
i s'ho portava tot
i això crec que ho hem sentit tots
i ja sé que és una singularitat
però no sé
ja ho sé que és una singularitat
igual que és una singularitat
la persona
que no pot pagar l'euro
per descomptat
per tant vull dir
jo crec que d'alguna manera
jo torno a el que deia abans
és a dir
amb aquesta situació
el que hem d'aplicar
és el sentit comú
però perdona Juís
la passant política
aquesta de que
ara el govern
pot fer marxa enrere
perquè li pressiona
un partit polític
amb el PP
aquesta sensació
que pot donar la societat
cap a on anem
cap a la dreta
cap a l'esquerra
però jo crec que això
és un problema democràtic
escolta
si no hi ha majories
i tenim aquest model
que suposa
que els governs
han de tindre
majories parlamentàries
i no són
diguem
el nostre sistema electoral
no és un sistema majoritari
això comporta aquestes situacions
i això és per bo i per dolent
i evidentment
el govern de la Generalitat
unes vegades
té el suport
dels grups
de la dreta
i altres té el suport
dels grups de l'esquerra
jo crec que això
la gent ho entén
jo crec que la gent
és conscient de la realitat
i que hi ha un partit
que governa Catalunya
que no té la majoria
i per tant
ha de comptar
amb crosses
per poder anar tirant endavant
els projectes
que evidentment
a vegades no és agradable
o m'està clar
si entrem en el tema
del pacte fiscal
veurem que passa
el contrari
per tant jo crec
que el problema
no és aquest
el problema de fons
independentment
que vulguem discutir
ideològicament
és dir
escolta
aquí tenim un paquet
que gastem
amb medicines
que és molt important
dins del pressupost
com hi posem lògica
han optat
per aquesta via
jo no sé
si és la millor
perquè no sóc
esperant
amb temes sanitaris
però han optat
una via
haurem de veure
quin balanç se fa
no sé d'aquí sis mesos
d'aquí un any
i jo la meva opinió
és que em sembla
que no hi val
però és una opinió personal
és a dir
la meva opinió personal
jo no n'hi diria per aquí
però bueno
el fet del que comentava el Matías
seria més just
el copagament sanitari
del govern espanyol
és a dir
en funció de la renda
paguem el 40, el 50
o el 60%
amb una sèrie de topalls
i també els pensionistes
un 10%
també amb una sèrie de topalls
seria més just
aquest que no el de la taxa
o impòs
o diguem-li com vulgui
de l'euro per seta
que és més lineal
és evident
una taxa lineal
és el que
que tothom paga el mateix
el Matías Vives
és a dir
el que passa
que la taxa té un tope
i l'altre no
és que tot té
és molt interpretable
i a més a Catalunya
clar
són dues
hi afegim dues coses
és a dir
la del govern de la Generalitat
i la del govern espanyol
una cosa és el concepte
que estaríem tots d'acord
i l'altra cosa
suposo que és
on poses les limitacions
d'aquests ingressos
i per tant
quin és el topall
quin és el sostre
a mi el que em preocupa
una mica de tot això
és que la tendència actual
dels nostres governants
del color que siguin
no estic criticant
ara cap color
és a buscar
una mica solucions
medievals
a problemes
que són del segle XXII
medievals
què vols dir?
en el sentit
que tenim un problema
a la sanitat
si bé
l'intentem resoldre
dins de la sanitat
ràpid ja
tenim un problema
amb les escoles de música
escolti
pots hem de resoldre
dintre del mar
de les escoles de música
tenim un problema
generat
i per aquí
podríem seguir
i això és una mica
la pèrdua
de referents de govern
jo crec
és a dir
és aquí on hi ha
la política
és a dir
aquesta certa incapacitat
per imaginar-te
solucions globals
i que un pressupost
d'un govern central
autonòmic municipal
és el que ha de fer
una ordre de prioritats
no
és a dir
ara qui en protesten
ara en protesten
els de les escoles bressol
he de buscar una solució
dintre de l'escola bressol
escolti
les bates
tothom que compri
una bata
de l'escola bressol
haurà de portar
un botó de color verd
a la bata
que valdrà 10 euros
són 2.000 nens
guanyaré 20.000 euros
i això evidentment
és la imatge
d'un cert desordre
la imatge
d'una certa improvisació
d'una certa pèrdua
de sentit
d'això que se n'hi deia abans
que ara ja és un concepte
molt antic
i molt poc adient
de sentit d'estat
i aquest tipus
de situacions
i per tant
és realment
realment preocupant
des d'aquest punt de vista
però aquesta reflexió
que el Matías fa
i que hem escoltat
en moltes tertúlies
aquest desordre
aquesta falta de full de ruta
o aquesta falta de saber
cap on anem
potser és que no tenim
dirigents preparats
o no tenim
o no hi ha ningú
que realment
ens sàpiga
fer anar
per un camí
més o menys
o potser la situació
ens ha superat
tots plegats
exacte
perquè clar
les notícies
que tenim cada dia
que quan anem avançant
a més
com que estem parlant
de qüestions econòmiques
fins i tot
en l'economia domèstica
el pitjor que pots tenir
és una certa incertesa
és a dir
no saber si el mes que ve
cobraré
o no saber
si cobraré aviat
i ara
per exemple
sembla evident
que cau
la rebaixa de sou
dels funcionaris
la setmana que ve
o la propera
sembla que serà
terrible
d'acord
a Catalunya
aquests sous
ja estan rebaixats
la incertesa
del funcionari
de la Generalitat
de dir
que m'afectarà
o no m'afectarà
allò
per entenir
com que ja no es creuen
a ningú
fins que no ho vegin
a la nòmina
no ho sabran
i aquí
hi ha
un problema
de credibilitat
del sistema
polític
aleshores
és per incapacitat
dels polítics
han passat
de l'estat
de benestar
a l'estat
de malestar
això és una evidència
jo crec que això
hi ha molt responsables
evidentment
la classe política
té molta
però es podria fer millor
és a dir
aquesta planificació
si és que n'hi ha planificació
es podria veure
amb més perspectiva
o aquesta sensació
d'ara pujo l'oliva
ara he de baixar
els sous
els funcionaris
la sensació
és que la setmana que ve
ja és llarg termini
i clar
i si
ara poso l'euro
per recepta
ara aplico el copagament
ara no sé què
però escolta
però jo és que crec que
a veure
aquí hi ha uns discursos polítics
que es fan a les eleccions
i després d'aquests discursos
ven que no es poden portar a terme
però segurament
no és que el senyor Rajoy
no estés convençut
que no volia pujar a l'IVA
és que
o el puja
o no hi ha
llavors vull dir
no és un problema
de raonament
aleshores perquè s'estanegant
des de fa temps
que no s'ha pujat a l'IVA
no però si veia tu
ell suposo que estava convençut
que no l'havia de pujar
com suposo que el president Mas
havia d'estar convençut
de no fer les coses
que s'havies obligat a fer
llavors la realitat
és la que et porta
en aquesta situació
i jo crec que com diu el Matías
aquí les coses són globals
tu no pots dir
escolti no faré això
o no faré allò
no no
escolti miri
jo faré això
i si passa això altre
faré això altre
i ho diré globalment
el que no diré
és que aniré a arreglar
el problema de la guarderia
o l'escola Bressol
o arreglaré el tema
del col·legi no sé què
o arreglaré el tema
de la sanitat
i hauré de fer un discurs global
i que la gent
d'alguna manera
i aquest és un discurs
que ja
jo fa molt de temps
que crec que és per on hem d'anar
a la gent se li haurà
de demanar opinió
no solament cada 4 anys
sinó que els li haurà
de demanar opinió
més vegades
de Santa Tecla
en vez de costar tant
costin tant
tot això
jo crec que la gent
el que ha de tindre
és participació
perquè si no la gent
com diu el Quico
aquí estem tots acollonits
amb perdó
vull dir
no sabem què passarà demà
no sabem si es pujarà a l'Iva
el 23%
que és un disbarat
no sabem si hi haurà
una rebaixa de sou
perquè clar
quan analitzes això fredament
dius
és que si hi ha una rebaixa de sou
vol dir que hi haurà menys consum
per tant els que tenen serveis públics
ja es poden a preparar
rebaixa de sou
i pujar d'Iva
tot en una
baixa de consum
això és el peix que es mossega la cua
per tant estem en una situació
que clar
vull dir
el discurs
dels representants polítics
també deu ser molt complicat
jo m'imagino
perquè a cap polític
que sigui
li fa il·lusió
dir que ha de fer
determinats retallats a la gent
per tant
aquesta és la situació que tenim
jo crec que a més a més
que hi ha un tema
que és que esclar
en aquest moment
aquí estem davant d'una realitat
de marca europeu
en el qual
si la decisió
que prenen els dirigents
d'aquest país
és el de romandre
dins de l'euro
i seguir
diguem-ne
agermanats
amb el que és
la locomotora europea
o presumiblement
és la locomotora europea
que en el cas és Alemanya
això comporta
una pèrdua de sobirania
i o s'està disposat
amb això o no
i si s'està disposat
amb això
escolti
truqui vostè a Berlín
digui
escolti
què hem de fer
miri
això això i això
doncs d'acord
ara no s'està fent ja això
demà ho expliquem
s'està fent però de manera vergonyant
s'està fent a mitges
s'està fent
diem
que no ho fem
perquè ens ho ha dit Berlín
sinó perquè jo ho he dit a Berlín
que jo ho volia fer
amb la qual cosa
el ciutadà
primer
com aquella cançó
del Serrat
dedicada al Sabina
quan estan parlant
de les musses
i diu
miri no no
és que a vostè no li vinguin
les musses
sinó que tal com el veuen a vostè
unes ullen
i altres se descojonen
doncs la societat
una mica
en aquest moment
està fent això
és a dir
quan veu aquesta actitud
de dir
no eh
si jo
qui n'he impuesto
que has de ser tu
qui n'has impuesto
per tant escolta
no parlem incontents
clar
però acceptem tots plegats
que això comporta
pèrdua de sobirania
i acutem
quina sobirania
hem de cedir a Europa
i a partir d'aquí
en aquests camps
ja no decidim
o li demanem
això sí
en instància
a la senyora Merkel
que sisplau
Alemanya
surti de l'euro
perquè és que
si no
la resta
no ens en sortirà
sí però Matías
jo crec que al final
hem d'anar a coses concretes
és a dir
els ingresos de l'estat espanyol
més menys
d'acord
els generals de l'estat
són 365.000 milions
d'euros l'any
la despesa
355.000
el problema és que devem
els mercats financers
que ens han deixat calés
en devem 35.000
aquesta és la realitat
escolta
això
miri qui s'ho miri
objectivament
diu això
és un disbarat
aquests no podran pagar mai
ni en pagaran mai
llavors vull dir
això
estem en una xuca
i per tant
de moment
el ciutadà veu
més retallades
però jo crec que això
s'ha d'explicar clarament
Ricard
jo crec que aquestes coses
no s'expliquen
llavors vull dir
penso que amb aquesta por
que diu el matí
es diu
no ho diem
no sé què
ho dieu
escolti
digue'm-ho
jo crec que la gent
ja està preparada
ja és conscient
escolti
el que m'hagi passat
digue'm-ho
com ho farem
quant durarà
o quant preveuen
que vostès durarà
el que no pot ser
és que avui sigui blanc
demà pujarem el 21
la setmana que ve
pujarem el 25
ja veurem
què els hi retallem
els funcionaris
com deia el Quigú
què els hi passarà
els que ja els hi han retallat
aquesta és la situació
de malestar
i d'incertesa
jo crec que és el problema
de mala governança
de mala governança
però aleshores
pregunto
es podria fer millor governança
perquè amb l'anterior govern espanyol
semblava que el canvi
de govern a les eleccions
semblava que tot aniria millor
i s'ha demostrat
sis mesos després
que bona o mala governança
va en la mateixa línia
tens aquesta sensació Quico?
sí
i que la situació
es va complicant cada cop més
bona governança
suposo que una de les coses
que implica
si un se la vol aplicar
és pensar una mica
mig llarg termini
i el problema és que
o no en saben
o no poden
o no volen
o pensar mitjans
la setmana que ve
ja arribarà la setmana que ve
i tenir capacitat
de posar-se d'acord
és a dir
jo crec que els ciutadans
agrairien moltíssim
que en aquell moment
Partit Popular
SOE, Convergència i Unió
Izquierda Unida
Comissions Obreres
UGT
el Banc de Santander
La Caixa
FEC
Sendesa
Iberdrola
Gas Natural
Telefònica
carai
es trobessin
no no ja està
ja acabo
les grans empreses de serveis
les entitats financeres potents
i els governs
i els de tots colors polítics
se't trobessin
encara que fos per sortir
el de la reunió
dient
miri no sabem
què hem de fer
suposo
si em permets la broma
Matías que a la llista
no posem bànquia
no?
a la llista
doncs segurament
bànquia no l'hi podríem posar
o bé
doncs també els hi podríem
deixar anar
perquè
com que és una part
molt important del problema
importantíssima
doncs segurament
hi ha un precedent
els pactes de la Moncloa
baixa una mica això
són els pactes de la Moncloa
és que si 7 milions d'aturats
i una situació d'endeutament
com la que ara explicava el Lluís
i una manca
d'una recessió econòmica
com la que tenim
no són elements suficients
com perquè hi hagi uns pactes
de la Moncloa
dos
jo no sé què hem d'esperar més
i observant
que més tenen
o tenen la sensació
que dels aturats
que van pujant
tot i que ara portem 3 mesos
que hi ha una davallada mínima
per qüestions turístiques
gairebé no se'n parla
no, no, de cotisants
perdona
el primer quatrimestre
va baixar el 3%
de cotisants de la societat social
però tenen
clar, vull dir
ens expliquen la meitat
expliquen la meitat
de mitges
no, no, no, perdoni
el primer quatrimestre
els cotisants de la societat social
que són els que paguen
3% menys
aquesta és la realitat
i el que diuen matí
és això
però tenen la sensació
que ha deixat de ser
com un tema prioritari
en l'agenda
pública, de política
i dels mitjans de comunicació
i que parlem molt
de la prima de risc
i del que hem de pagar
i de la crisi bancària
del sistema financeri
sembla que dels 5 milions
llargs d'aturats
no se'n parli
parlem massa
d'economia financera
i massa poc
de macroeconomia
perdem massa
de macroeconomia
i poc de microeconomia
jo crec que el problema
és la gent que no
i perdem de vista
que tenim al costat
que l'atur té moltes cares
que les tenim al costat
no?
sí, sí
i a prop
vull dir que
cada família
coneix casos segur
i de situacions
que comencen a ser
preocupants
i que
en fi
sort de les famílies
sort dels avis
sort de
de la família
com a
la xarxa familiar
com a element de protecció
en molts casos
acabo
temen que seran molt dures
les mesures que s'anuncien
per la setmana que ve
Matías?
segur
segur
segur
segur
absolutament
vull dir
jo crec que en aquest moment
el que estem
i les aguantarem
els ciutadans?
les podrem
però és que el problema
no és si les aguantem
o no
evidentment això provocarà
inseguretat
i evidentment
moviments de la gent
que són lògics
i respectables
i provocarà
una situació de malestar
cada vegada més galopant
per tant
jo crec que l'única resposta
en tot això
és a dir
això passa per un acord
entre totes les opcions polítiques
si no
això no té solució
la meva opinió fa molt de temps
seran dures?
jo crec que sí
jo crec que sí
i esperant allò
que hi hagi
alçada de mires
per part de
el que dèiem
de govern
partits polítics
que els partits polítics
es deixin de banda
d'una punyetera vegada
del màrqueting polític
i facin política de veritat
tot plegant
no sé si això es podrà complir
perquè després hi ha exemples
en la política del dia a dia
que precisament
no demostren gaire
per això ho dic
no hi ha moltes imatges
precisament d'unitat
ni d'alçada de mires
Quico Domènech
Lluís Badia
Matías Esfives
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
malgrat el to
que vagi bé la setmana
el cap de setmana
i fins la propera
bon dia
adeu-se'au