Matí de Tarragona Ràdio
i estrenem sintonia.
La sintonia, la música que acompanya,
que acompanyarà a partir d'ara cada dilluns
l'espai del Caixa Fòrum.
Aquí a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Carles Marqués, molt bon dia.
Any nou, 2012.
Música nova, ens haurem d'acostumar.
És la mateixa dels anuncis
de la Caixa i de l'obra social.
Per tant, suposo que ja no es ve de nou.
No, no ve de nou.
El que passa és que sí, estàvem acostumats
a aquella sintonia que ens havia acompanyat
durant tant de temps.
També és maca.
Totes són macas.
Totes les músiques que es fan a la Caixa
i que tenen a veure amb el Caixa Fòrum
són realment maces.
Avui parlarem,
i ara mateix saludarem la Milagros Pérez Oliva,
avui parlarem d'una activitat complementària
de l'exposició que es pot veure, no?
Exactament, sí, del sigle de conferències
complementàries de l'exposició.
Avui és un diàleg,
sabeu que últimament ho hem fet en alguna ocasió
i funciona molt bé també,
perquè a més acaben sortint temes
que a vegades els conferenciants,
com que segueixen una regla i tal,
no traurien si no fos que això,
un periodista o una periodista,
en aquest cas, doncs en aquell moment burxa sobre allò i tal,
i em sembla que acaba tenint més interès,
no és que una conferència,
evidentment no en tingui,
però perquè el propi conferenciant
a vegades ha de reflexionar coses en veu alta
que potser fins aquell moment no se li havien acudit
i és un format més fresc.
Per què heu triat la Milagros Pérez Oliva?
Milagros Pérez Oliva perquè ella,
ara recordem que és la defensora de l'actor del país,
però clar, ella té una àmplia trajectòria
en temes socials, sanitaris,
i per tant, diguéssim,
era una experta que també,
com a periodista,
ha reflexionat sobre aquesta qüestió,
vull dir, per tant,
les preguntes que farà seran pertinents.
Doncs anem a saludar-la.
Milagros Pérez Oliva, bon dia.
Què tal, bon dia.
Abans que res,
què et sembla aquest format de diàleg
en què un periodista interpel·la,
en aquest cas amb un expert catedràtic de farmacologia
de la Universitat Pompeu Fabra,
Rafael Maldonado,
un dels comissaris d'aquesta exposició,
Parlem de Trogues.
Des del punt de vista teu també professional,
què et sembla, d'alguna manera,
obrir noves vies, nous formats com aquests diàlegs?
Doncs a mi em sembla una decisió molt encertada,
perquè hi ha alguns temes
que estem acostumats a tractar-los
des del punt de vista social,
però que tenen també una vessant científica molt important
que ajuda molt a comprendre
per què hi ha tanta addicció
i per què totes les societats han tingut addiccions
en algun moment a diferents substàncies.
I fer-ho des del punt de vista
d'una exposició magistral,
amb PowerPoint, etcètera,
doncs pel gran públic
pot resultar una mica àrid,
mentre que abordar-ho
amb un investigador de primera línia
que pot donar resposta
tant a l'avançant científica
com a les qüestions socials,
perquè Rafael Maldonado
ha destacat molt també per la seva preocupació
sobre les conseqüències socials de la drogadicció,
doncs permet al públic
fer-se una idea global
d'un problema
que si el reduïm només a la seva part científica
o només a la seva part sociològica,
doncs perd perspectiva.
Llavors, ajuntar-ho tot
és el que té interès
i fer-ho d'aquesta manera dialogada
també permet aproximar la ciència
a la ciutadania,
perquè és una manera molt més pròxima
d'acostar-s'hi.
Segur que tens plantejades ja en menys
moltes preguntes
sobre la qüestió.
Com ho enfoques?
És a dir,
què és el que et sembla més interessant
a tu com a periodista,
experta en aquests temes de salut,
però també el que et pot semblar
més interessant per al públic?
Doncs jo,
ja hem fet aquesta mateixa xerrada,
aquesta mateixa entrevista,
l'hem fet a Lleida
i va funcionar molt bé,
el públic va respondre molt bé.
I jo, en realitat,
faig de transmissora de preguntes
que crec que poden interessar
a la mateixa audiència.
Tu segurament hauràs sentit
parlar moltes vegades
de per què el senyor Carrillo,
que té 80 anys
i fuma no sé quants paquets de tabac
encara al dia,
doncs està allà tan fresc
i el seu cervell funciona tan bé
quan hi ha tantíssima gent
que mor de càncer de pulmón
o que té poc això.
És a dir,
per què a uns una droga
els hi fa mal
i a uns altres no els hi fa mal?
L'altra pregunta
també molt interessant
que sempre ens fem és
hi ha un llímit
a partir del qual
ja no hi ha marxa enrere?
Quins són els mecanismes
de l'addicció?
Per exemple,
s'ha dit moltes vegades
que a partir dels 20 canutos,
per exemple,
de les 20 vegades
que has fumat
un porro de cannabis,
potser ja et quedes enganxat.
Això és així
o no és així?
Quan quedem enganxats?
Quines persones,
per què unes persones
queden enganxades a la droga
i per què unes altres
no queden enganxades a la droga?
Quins són els mecanismes neuronals
que funcionen
en el nostre cervell
per fer que
quan provem una droga
tinguem moltes possibilitats
d'això
és com una ruleta russa,
no?
Tinguem moltes possibilitats
de quedar addictes
a aquesta droga.
Per què
algunes persones
que consumeixen drogues
desenvolupen,
a més,
una malaltia mental
com una psicòsis
derivada del consum
de drogues
i altres no?
Quin és el risc
de la salut mental
consumint drogues,
etcètera?
Llavors,
jo que he sentit
moltes vegades
el professor Maldonado
i que és un excel·lent comunicador
que ho explica
meravellosament bé,
jo crec que
quan acaba la sessió
la gent té molt clar
que
cuidado, cuidado
què fas amb el cervell
perquè
molta gent pensa
que
la gent que pren drogues
se les pren
per estar millor,
perquè les drogues
li produeixen eufòria
o benestar
o plaer
o sensacions agradables.
En realitat,
les drogues
funcionen d'una manera
en el cervell
que ell explicarà molt bé
que fan que
al principi sí
que quan prens la droga
tens aquesta sensació
de benestar
i d'eufòria
o d'alegria
o d'al·lucinament
o el que sigui,
no?
Però al cap d'un temps
el teu cervell s'ha adaptat
a que tu li suministres
aquests estimulants externs
i ja necessites la droga
no per estar millor,
sinó per no estar malament,
per estar normal.
La qual cosa és dramàtica
perquè molta gent
pensa que els drogadictes
estan enganxats
i el que busquen
és el plaer
i el plaer
i que no saben
sostreure's del plaer
quan en realitat
el que estan intentant
és evitar
no estar malament,
que és molt diferent.
A més, segurament
la immensa majoria
de la societat Milagros
potser pensa més
que les conseqüències
de la drogadicció
són més aviat físiques,
en un deteriorament físic
o en problemes
com càncers
o tumors
o altres patologies
i no es pensa tant
en la incidència
que té a nivell neurològic
en el propi cervell
de les persones.
Efectivament,
està claríssimament demostrat
que el consum de cocaïna,
per exemple,
o el consum
d'algunes pastilles
psicoestimulants
han produït
en els últims anys
un increment
des del 40 al 70%,
és a dir,
teníem un 40%
de crisis psicòtiques,
és a dir,
crisis de tipus esquissoide,
que estaven motivades
per un consum
d'algun tòxic.
doncs si estàvem
en el 40%,
les últimes estadisques
diuen que ara
el 70%
dels brots psicòtics
que s'atenen
als serveis
d'urgències
dels hospitals
estan relacionats
amb el consum
d'alguna substància
tòxica.
Després,
també s'havia dit
que el cannabis
no passava res.
Ara estem veient
que a Holanda,
la ciutat més permissiva,
que tenia regulats
els coffee shops,
que haurà sentit
parlar molt
del turisme,
del cannabis
cap a Amsterdam,
doncs estan replantejant-se
la permissivitat
aquesta
en aquests
coffee shops
perquè hi ha
una marihuana
que té
una concentració
de principi actiu
que arriba
al 17%
quan lo normal
en el que hi ha
en el mercat clandestil
és del 8-9%
i això fa
que molta més gent
estigui molt més
addicta
a aquesta droga.
i aquesta droga
doncs
aparentment
que la gent
pensa que és una droga
blanda
i que no té
masses conseqüències.
Primer,
sí que té conseqüències
perquè altera
els mecanismes neuronals,
això segur,
però és que a més
a determinades concentracions
encara és més evident
el dany que provoca
després d'uns anys
de consum
d'aquesta droga
que aparentment
és inòqua
hi ha pèrdues
irreversibles
de la memòria
i en una societat
com la nostra
en què la memòria
hem d'amagatxem
a tantes dades
i hem de saber tantes coses
simplement per funcionar
i per circular
per la vida.
Doncs una pèrdua de memòria
és un hàndicap important
per a les persones
que consumeixen.
Avui que parlem
d'aquesta activitat
que fareu aquesta tarda
amb aquest format
de diàleg,
d'entrevista
que faràs
amb el professor
Rafael Maldonador.
Milagros,
tu amb la teva experiència
periodística
de tants anys
dedicats a aquest món
de la salut
tens la sensació
que potser la societat
en general,
parlo en general,
abaixa't una mica
la guàrdia
respecte fins i tot
a la problemàtica
derivada
del consum
de substàncies tòxiques?
O no?
O al revés?
O creus que
cada cop estem més conscienciats
de totes aquestes conseqüències?
Mira,
jo,
la meva percepció
és que
precisament
perquè n'hem parlat molt
les mitjans de comunicació
i precisament
perquè
els serveis de salut pública,
totes les administracions,
tots els serveis de salut pública
d'Espanya,
de les comunitats autònomes,
etcètera,
han fet molt d'èmfasi
en la prevenció
d'aquest problema
perquè aquest problema
el que cal fer
és evitar-lo,
després lluitar contra ells,
pot lluitar contra ells,
però la millor manera
de lluitar contra ell
és evitar-lo,
eh?
Doncs
aquest missatge
una vegada
i una altra
i una altra
jo crec que ha anat
calant en la societat,
però el que sobretot
ha calat a la societat
és
que
molta gent
i molts joves
han tingut ja ocasió
de comprovar
en companys propers,
en germans,
en cosins,
en gent propera
que s'estimen molt
com la droga
els ha fet mal.
I per tant,
doncs una miqueta
com passava
en aquella vella pel·lícula
tan interessant
que es deia
La llei de la calle,
eh?
En el que els germans
petits estaven fascinats
pels grans
però també veien
com els grans
havien sucumbit a l'heroïna.
Doncs ara està passant
que molta gent jove
ha vist com la cocaïna
que era una droga
que inicialment
es va difondre molt a Espanya
perquè semblava
que era una droga
de llupis,
una droga
de dissenyadors,
una droga
d'artistes,
de gent
que necessitava
aquesta substància
per ser més creatiu,
per ser més ràpid,
més ingeniós,
etcètera,
etcètera.
Doncs ara han vist
quin mal
ha arribat a fer aquesta droga
en tota,
en molta d'aquesta gent.
I com que era un consum
que fins i tot
era una mica
d'ostentació,
és a dir,
que la gent no se n'amagava
i que fins i tot
a vegades
en feia ostentació,
els mateixos
que veien
aquests gestos
d'ostentació
han vist després
el decliu
d'aquestes persones,
com aquestes persones
han entrat
en processos
de paranoia,
de depressió,
en processos
d'aïllament social,
de pèrdua
de sentit
de la realitat,
etcètera,
etcètera.
I l'últim informe
que hi ha
de la Unió Europea
doncs ja recull
estadísticament
aquesta percepció
que teníem
així més
de l'experiència,
personal.
I aquest informe
diu, per exemple,
que en el cas
de la cocaïna,
des de l'any 2007,
potser la crisi
també ha influït molt,
des de l'any 2007
el consum
s'està reduint.
No de manera
molt,
allò no és una caiguda
d'aquelles en vertical,
però el fet
que s'hagi revertit
la tendència,
recordem que Espanya
havia tingut
en algun moment
el trist, diríem,
rècord
de ser el país
que més consum
per habitant tenia,
que s'hagi revertit
aquesta tendència
és un missatge
molt positiu.
I és molt positiu
també comprovar
que la prevenció
funciona
i que els missatges
de salut pública
destinats a prevenir
les toxicomanies
i les addiccions
també funcionen.
Per tant,
cal insistir
i cal continuar
i perseverar
en aquesta línia.
Doncs en aquesta idea
també hi ha l'exposició
que es pot veure
aquestes setmanes
al Caixa Fòrum,
al Parlem de Drogues
o l'activitat
que comentem avui
amb Milagros Pérez Oliva,
periodista del diari
El País
com a protagonista.
Milagros,
moltes gràcies
per les teves explicacions
i en fi,
un cop ens has fet
un petit apunt
de les preguntes
que faràs aquesta tarda,
segur que convides
a molta gent
a que vagi a veure
i també a sentir
les respostes
del professor
Rafael Maldorado.
El que recomano
sobretot
és un escoltar
el senyor Maldorado
que s'explica
meravellosament bé
i és un científic
de primeríssima línia.
Sí,
però a vegades també
és molt important
que el científic
ho divulgui molt bé
però també
que el periodista
d'alguna manera
sàpiga traslladar
les preguntes que...
És això que diu
el títol
del llibre
de Jorge Vangesberg,
si la natura
és la resposta,
quina era la pregunta?
Moltes vegades
la pregunta
és la que desencadena
una bona resposta.
Milagros Pérez Oliva,
moltes gràcies
per atendre
la trucada
de Tarragona Ràdio.
Que vagi molt bé
la conversa
d'aquesta tarda.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a la Milagros
Pérez Oliva,
periodista del diari
El País
amb una llarguíssima trajectòria
i ara mateix
també defensora
del lector
d'aquest rotatiu.
En fi,
un referent,
no cal dir-ho,
un referent
de la premsa espanyola.
Una activitat complementària,
com dèiem,
aquesta exposició,
que en el marc
del que comentàvem
amb la Milagros
val la pena...
Ja en vam parlar
en el moment
en què es va inaugurar,
però recordem
que l'exposició
estarà fins al mes d'abril
perquè la mostra
d'alguna manera
també serveix
per respondre
algunes d'aquestes
preguntes
que ens fem, no?
Només entrar
hi ha una paret
tota plena
de preguntes.
Clar,
és...
Parlem-ne,
perquè moltes vegades
sobre les drogues
això,
tots,
pares,
familiars,
es fan,
ens fem preguntes
perquè no sabem
les respostes.
És a dir,
és una exposició
que ja està molt pensada
justament
en aquest format,
de poder plantejar
preguntes
per respondre.
En aquest sentit,
també he de dir
que han estat venint,
i això m'ho ha explicat
la gent de recepció,
alguns
extroxicòmens
que han vingut a veure
a l'exposició
que han explicat,
a més,
que evidentment
els ha interessat
molt
i que molt probablement
s'haguessin tingut
respostes,
ara ja les tenen,
evidentment,
moltes vegades,
en l'experiència
després la tens,
però probablement
la prevenció
és molt bona.
És a dir,
al final,
com deia,
la Milagros
és una de les tesis
de l'exposició,
la drogadicció
és una malaltia
i, a més,
una malaltia
que em porta,
que en desencadena
d'altres
i que és evident
que si no saps
si seràs
o no seràs,
si tens una personalitat
psicològica
propícia
a l'addicció,
és obvi
que només
hi ha una sola
solució,
és a dir,
no drogarte.
Recomenem l'exposició
i recomanem especialment
l'activitat
d'aquesta tarda
amb aquest format
que la Milagros
també considerava
que era molt agraït,
segurament més a vegades
que a les conferències,
per molt important
que sigui
el científic,
a vegades
la conversa,
aquest format
de conversa
o d'entrevista...
La conversa
propicia la conversa,
és a dir,
si ja està formulat així,
és fàcil,
moltes de les nostres
conferències,
la de demà,
per exemple,
acaben,
segur,
amb debat
i amb preguntes,
però sí que ja està plantejat
des del principi,
convida molt més
l'espectador o l'espectadora
a fer les seves
preguntes,
que evidentment
que moltes vegades
estan basades
en experiències personals
o en dubtes
personals
i segurament
t'atreveixes més
a fer-les
si ja veus
que tot el marc
ja t'ho demana,
no?
És l'explició
aquella rigorosa
i científica
i tal,
home,
si el tema
és molt apavullant,
doncs distensió
una mica,
tot i que et pugui agradar molt,
però aquí
dóna la impressió
que això,
que si algú pregunta,
vol dir que tu també
pots preguntar.
Doncs
aquesta conversa
o aquesta entrevista
al voltant de l'exposició
parlant de drogues
serà aquesta tarda
en l'horari habitual
del Caixa Fórum Tarragona
a les 7 de la tarda
i com sempre
una activitat oberta
al públic en general.
Carles,
demà tindrem
a les 7 de la tarda
la segona conferència
d'aquell cicle
que comentàvem
dilluns passat.
Exacte,
també seria una mica
un marc
que podria haver estat
exactament igual,
és una mica de pregunta
i resposta
o de marc
de referència
i contingut.
La setmana passada
el Joaquim Ruiz
d'Erbulo,
l'arqueòleg,
ens va fer
una disserció
magistral,
magistral
per la gent
de Tarragona
sobre l'evolució
entre el Quesse
i Berd
i la Tàraco
i la ciutat
diguéssim romana.
Aleshores,
en aquest marc,
en aquesta possibilitat,
és a dir,
fins a l'època republicana,
preimperial,
preaugust,
es dona
el teatre
de Plauta,
les comèdies
de Plauta,
els costums
republicans.
I Joan Carbonell,
és a dir,
ara ja tenim
el marc,
ja sabem
en quina mena
de ciutat,
com s'hi vivia,
com era la ciutat
de Tarragona,
doncs què s'hi podia veure
en el teatre
en aquell moment.
A part de,
diguéssim,
de veure,
de parlar-nos
de Plauta,
evidentment,
ens parlarà dels continguts,
de què s'enreia
o de què parlava
Plauta,
no?
Vull dir que,
jo crec que pot ser
molt interessant.
I aleshores,
la setmana vinent
ja tindrem
la Tarragona
Imperial
i l'última setmana,
el dia 31,
doncs,
una lectura
de la Neida
a la Tarracó
d'August,
és a dir,
Virgili,
no tenim proves
que històricament
estigués a Tarragona,
per tant,
tot condueix
a dir
que no hi va estar,
però sí que
molt probablement,
o,
si em va treure,
a mi el molt,
probablement,
possiblement,
siguem rigorosos,
August va llegir
les primeres proves
de la Neida
aquí a la ciutat de Tarragona.
Recordem,
doncs,
que això serà demà dimarts
a les 7 de la tarda,
la segona xerrada
d'aquest cicle
de ficcions
arqueològico-literàries.
I per acabar,
Carles,
hi ha una recomanació
per a tota la família
de cara a diumenge.
Sí,
i una novetat,
és a dir,
ja sabeu,
dins el nostre programa familiar,
aquesta setmana estrenem,
estrenem un espectacle
que es diu
Acaba't la sopa,
que,
evidentment,
tot és una frase
que molts
hem sentit
de petit
perquè,
si no,
doncs,
no hi haurà postres
o el que sigui.
Però aquí,
el que
a la Muriel,
que és la protagonista,
li fan menjar la sopa,
però,
a canvi,
acaba aprenent,
entra en el món
de la música,
a més d'una música
absolutament molt
variada,
perquè,
ja,
això està a Kovic,
un compositor
d'actualitat
com Philip Glass,
però també
Simon & Garfunkel,
The Beatles,
és a dir,
si et menges la sopa
hi haurà música.
Molt bé,
això recomanat
per a tota la família
i els nens
a partir de quina...
De 4 o 5 anys.
4 o 5 anys,
correcte,
sí,
sí.
Això és diumenge
a les 6 de la tarda,
no?
Exacte.
I a més seran dos diumenges,
el 22 i el 29,
el 22 i el 29 de gener
amb les 6 de la tarda,
que és l'horari habitual
d'aquestes activitats,
d'aquests espectacles familiars
del Caixa Fòrum Tarragona.
el preu 3 euros.
El preu 3 euros.
3 euros,
un preu simbòlic.
Doncs,
ens acabarem la sopa
seguint aquesta recomanació.
Si no hi haguera música.
Ara que ve l'hora de dinar.
Carles Marqués,
ha estat un plaer.
Dilluns que ve
seguirem repassant
i parlant
de la molta activitat cultural
del Caixa Fòrum Tarragona.
Gràcies,
que vagi bé.
Igualment.