Obrim l'espai de salut amb les xarxes socials i sanitàries de Sant Pau i Santa Tecla,
com sempre amb el director de l'hospital, el doctor Egepia Uliach.
Doctor, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem?
Molt bé.
Sí?
Sí, sí.
Tenen feina, eh?
No ens queixem.
Sí, no, no.
Si ens fa feina, no, no.
I més del que parlem avui, Déu n'hi do, eh?
Perquè ara parlàvem fora de micròfon d'aquests 8.000 casos de fractura de fèmur a tot Catalunya.
Jo no sé si és molt o poc, a mi em sembla molt.
No sé com ho veu, vostè.
Sí, sí, és molt.
És una patologia que és relativament freqüent als hospitals.
Vèiem amb relativa freqüència una persona, normalment és una senyora,
normalment és d'edat avançada, que amb una caiguda casual, doncs això, es trenca la cadera, el fèmur, el maluc.
I, a més a més, això té unes conseqüències importants, perquè el ser una persona gran, doncs, li repercuteix en la seva vida,
d'una manera important en la seva vida futura, no?, immediatament.
Perquè té una taxa de mortalitat amb la gent gran molt elevada, encara que s'intervingui d'una manera més o menys ràpida.
A part d'això, ja diem que això serien el que són les situacions per fractura,
però a part d'això, hi ha una altra entitat molt freqüent, també, en aquesta articulació,
que parlem de l'artrosi, o la degeneració, o l'osteoporosi, del que és l'articulació aquesta.
I que això també, moltes vegades, desemboca en una intervenció, en aquest cas, no és una cirurgia urgent o preferent,
sinó que és una cirurgia programada, però que també comporta una elevada hospitalització.
Nosaltres estem amb xifres de més de 70 o 80 pròtesis de maluc de l'any 2011,
de les quals hi ha una variabilitat, això sí que no ho podem predir,
però hi ha una variabilitat important, però de les quals probablement un 50%
són provocades per aquesta fractura casual i un altre 50% són les que hi ha una articulació
que està molt degenerada, que no funciona, que fa molt de mal i que, per tant,
d'una manera programada, amb unes condicions determinades,
doncs s'ha d'operar, s'ha d'intervenir i s'ha de canviar la... s'ha de fer una pròtesi.
I aquí s'entra la feina del doctor Jordi Requesens, el cap de la telemetologia,
que ens acompanya avui. Doctor Requesens, bon dia.
Bon dia.
Aquí és on entra el seu equip, eh?, de traumatòlegs.
Sí, sí, és el seu dia a dia, eh?
Sí, és la part quasi diària de l'hospital.
De fet, vostè ara ens comentava fora del micròfon que avui ja han treballat aquesta nit
i que ha hagut de fer d'intervenció d'aquestes, no?
Sí, que aquesta nit, doncs, bé, venen sempre malalts amb fractura de maluc.
Hi ha diferents tipus de fractura, però, eh?
Sí, jo, si no et sap greu, primer et voldria dir, perquè a la vida diària veus que hi ha un petit problema de definició en el familiar,
quan li expliques, escolti, s'ha trencat el fèmur.
L'altre et diu, eh, m'he trencat el maluc.
Hi ha una mica de dificultat.
O sigui, el maluc seria l'articulació, o sigui, el que formen les dues peces,
una del fèmur i una de la setàbul de la pelvis.
Allò s'articula, el fèmur, per fer-nos una idea, seria una bola de billar,
que en una part hi surt un petit coll que s'ajunta a el que seria la forma del fèmur, que és recte.
Llavors, ja per arquitectura, allò té aproximadament uns 130 graus,
ja no és un os recte, sinó que hi ha una angulació.
Llavors tenim la bola, el coll i, li diríem, la titza del fèmur, no?
Llavors, les fractures, habitualment, són el coll del fèmur, que li diem,
però que és el maluc, que el maluc és tota l'articulació.
Llavors, seria fractures, quasi totes, a través d'aquest coll,
que és la zona més dèbil de l'os.
I, depenent si estan sota del coll, al mig del coll, o més avall del coll,
són els diferents tipus de fractura,
i segons el tipus de fractura hi ha un tipus de tractament més evident per a la persona.
I per què es trenca el maluc?
Bàsicament, la causa fonamental és un traumatisme.
Però és un traumatisme sobre un os, que moltes vegades és osteoporòtic,
a qüència que ha perdut una massa d'os.
Llavors, és un lloc dèbil que, després d'un traumatisme,
sigui caiguda o sigui un mal gesto,
al baixar unes escales o alguna cosa d'aquestes,
es trenca i és degut, bàsicament, a aquesta osteoporosis.
Parlem, sobretot, en gent gran.
Després hi ha també moltes fractures de coll de fèmur
amb persones joves, però ja són traumàtiques.
Ja són per accident de moto, ja són per accident de cotxe,
ja són per altres mecanismes.
Però, bàsicament, el gran número d'aquestes fractures
és en gent gran, a partir dels 65.
L'edat més és els 70, 75, 80,
i com més gran és, més possibilitats tens de trencar-te aquest fèmur.
De fet, l'estadística parla del 93%,
de majors de 65 anys,
que són els d'aquests 8.000 casos que dèiem a nivell de tot Catalunya.
És molt, no?
El 90%, gairebé la majoria, són persones grans.
Sí, sí, la majoria són persones grans.
La incidència augmenta amb l'edat
i, com comentava el doctor Requesens,
això a partir dels 90 anys són relativament freqüents.
Què cal fer un cop, doctor?
Un cop ja hem diagnosticat el que ha passat a partir d'aquí,
i què fem?
A partir d'aquí, una vegada tenim el mal diagnosticat,
segons el tipus de fractura, es decideix el tractament.
Hi ha fractures que són molt a prop de l'abola que hem dit abans,
que són fractures subcapitals,
que el tractament és posar-li una pròtesis,
parlem sempre amb persones grans,
si això fos traumàtic a una persona jove,
li donaríem una possibilitat que aquell cap
visqués fent-li una intervenció en claus,
però això només en persones relativament joves.
I si hi hagués de fractures més a baix,
es posen uns ferros per estabilitzar la fractura,
perquè la fractura estigui en contacte,
i això doni temps a que aquest os s'enganxi.
Això sembla fàcil per no ho és, no?
No ho és perquè estem parlant d'un os que és osteoporòtic,
que a vegades ho parem i posem uns caragols,
que quan tenim que, com el de la paret notes que fa força,
el nostre també, quan agafes os, sa o fort,
tu notes que allò fa força i que et costa.
A vegades tu poses aquell caragol, arriba al final,
en la medició, i veus que allò no agafa absolutament res.
Penses, mare de Déu, tenim molts números
que això vagi malament.
I tenen taco química com amb les parets, o no?
No, no tenim taco.
Ara està sortint alguna possibilitat de fer tacos.
Hi ha alguna casa comercial que està intentant vendre
a través d'aquests claus, posar una mica de ciment
i que allò quedi més bloquejat.
Però això és molt novedor encara.
Això suposo que s'hi troben sobre la marxa, no?
És a dir, clar, no ho podem preveure,
si allò s'aguantarà, no aguantarà el cargol,
fins que no ho ha obert.
No, fins que està posat, no, moltes vegades no tens la sensació.
Bàsicament és una sensació que tens,
a l'apretar, al descargolador,
dius, ostres, aquí no tinc fi.
I la singularitat d'aquesta operació, quina és?
Perquè, clar, segons com,
és una operació que es perd molta sang, no?
Ja ho dèiem, és de risc, no és allò?
És una intervenció de risc,
és de risc per diversos factors,
sobretot perquè és una persona molt gran
i sempre, moltes vegades,
va acompanyada de patologia de base.
Pateixen del cor, pateixen del runyó,
tenen suficiència respiratòria,
tenen una sèrie de factors.
El segon, ja hem dit,
l'intrínsec de la fractura,
perquè l'ús és més tou, l'ús és més fluix,
tenim possibilitats que això vagi malament.
I el tercer lloc,
és una intervenció que pot sangrar
i que requereix,
després,
en certs casos, transfusions.
També, com el principi del malalt
està immobilitzat en un temps,
també s'ha d'intentar prevenir
les trombosis
i les conseqüències d'aquestes trombosis.
O sigui, és un malalt de principi complicat.
De mitjana, doctor,
que estan 8 dies a l'hospital,
8-10 dies, o depèn de cada cas.
Sí, més o menys.
Una de les pretensions, també, de la cirurgia,
és intentar aconseguir que aquesta persona d'edat
es mobilitzi quan abans millor.
perquè aquest és un altre dels factors
que, en el pronòstic,
en el futur immediat,
defineix més quin pot ser el pronòstic.
Una ràpida mobilització d'aquests pacients,
diem-ne que preveu
totes aquestes possibilitats que hi ha
dels embolismes,
de la pròpia ja degeneració,
situació de degeneració hòstia muscular
d'un pacient o un pacient d'edat,
doncs, amb un enllitament massa prellongat,
és molt difícil la posterior recuperar.
Per tant, tot això,
tot això incidiria a posteriori
amb el risc d'increment de la mortalitat.
Per tant, també de la cirurgia,
una de les qualitats que s'han desprès
és intentar poder que el pacient
pugui deambular d'una manera ràpida.
A la mínima, aixecar-lo,
treure-lo del llit.
L'endemà de la intervenció,
si és possible,
aixecar-lo ja del llit,
treure-lo del llit,
i segons quin tipus,
el pots fer caminar a les 48 hores,
potser algun tipus tardarà alguna mica més,
perquè en aquestes que ens donen la sensació que l'os és molt tou,
no els deixem apujar,
no els deixem carregar.
Els aixequem, els mobilitzem, els fem rehabilitació,
però sense carregar,
per donar temps que s'enganxi.
Aquesta setmana,
deu dies,
ens ajuda,
primer,
a vigilar que no hi hagi cap complicació,
més o menys immediata,
i després,
a ensenyar,
a reeducar el pacient en aquesta marxa nova,
amb aquesta nova peça que té en el seu organisme,
és a dir,
a fer la rehabilitació i la fisioteràpia,
i l'altre,
a vigilar que no hi hagi complicacions immediates,
la infecció,
les hemorràgies,
coses d'aquestes que poden aparèixer en els primers dies.
Quan fan la saturació de la ferida,
no sé si parlo gaire tècnicament jo,
però quan fan la...
Quan cussen, en definitiva,
després ara posen com una mena de...
Com ho diríem,
com una mena de tirita gran, no?
Que ja es va curant sol a la ferida, no?
Durant aquests vuit dies per evitar...
Són hidrocoloides,
són que ajuden a la cicatrizació,
i que no donen...
Les gases antigues s'enganxaven a la ferida,
el malalt estava incòmode,
teníem petits problemes a les ferides,
i en aquestes noves hidrocoloides
que posem a les fractures,
aparentment sembla que és més bon resultat
de cara a la comoditat del pacient.
No són tan rígids,
es poden moure més.
Sempre abans deien,
la padrina nen,
que em tira la ferida,
que em fa mal,
que no sé què,
ara en l'hidrocoloide,
doncs ara ja no els hi tira,
ja estan bastant més còmodes.
La recuperació d'aquests pacients,
com és?
Depèn de cada cas,
imagina, no?
I de la situació de cada individu,
cada persona, però...
depèn molt de l'estat del pacient,
depèn molt de l'entorn,
depèn molt de la voluntat d'ell,
vull dir que són gent gran,
ja ho dèiem,
que els costa moltes vegades
anem a caminar,
ui, avui estic cansat,
avui em fa mal no sé què,
avui estic marejat...
Clar, la voluntat és imprescindible,
intentar fer-los caminar
i que ells hi col·laborin bé.
Després és molt important l'entorn,
la família,
que col·labori en aquest sentit,
i sobretot a l'estat general.
Hi ha padrins que cauen,
que tenen demència,
Alzheimer...
Clar, aquests malalts,
no saps mai com anirà,
és la cosa,
potser és un d'aquests pacients
que tenen Alzheimer,
que són col·laboradors
i 48 hores caminen
i altres persones,
però és que és molt impossible.
Perquè per caminar,
és a dir,
després d'aquesta setmana,
10 dies aproximadament,
ja s'ha de caminar?
Es pot caminar?
De principi,
ja parlem de alguns
quin tipus de fractures,
que la majoria posen això,
ja poden començar a caminar
amb l'ajuda de carrutxes,
de caminadors o en crosses.
Si l'os està fortament agafat,
l'apoi d'un os sobre un os
és un estímul de creixement,
o sigui,
si s'apoya,
per això moltes vegades,
ara no és el cas,
però en guixos,
si podem fer guixos en carga
que l'os apoyi sobre l'altre,
això en si és un estímul
de creixement de l'os.
Perquè quan es posen les plaquetes,
què passa amb aquest os
que ja ha fracturat?
Al final s'acaba soldant?
L'únic que fa la plaqueta,
el clau,
el caragol,
el que vulguis,
és posar l'os en una bona posició
i donar-li una estabilitat
a que el propi procés
de consolidació
de la fractura
funcioni.
O sigui,
qui enganxa l'os
no som nosaltres,
és el malalt,
el propi malalt
i el seu sistema
que crea
el callo oci,
que crea això.
O sigui,
nosaltres l'únic que fem és,
per entendre'ns,
enfrontar a fractura i fractura
i posar alguna cosa
perquè allò s'aguanti així
i no es desplaci.
Això en la majoria,
en totes les fractures
que enganxa
és el propi organisme.
O sigui,
és el propi organisme,
el seu mecanisme
de consolidació
de les fractures
i d'arribar al callo oci
és el que enganxa l'os.
I quan s'adopta
per la pròtesi
és que no hi ha,
diguéssim,
possibilitat de...
Sí,
quan s'adopta
a la pròtesi
és quan
creiem
per l'anatomia
que la sang
que arriba
a la bola aquella
no hi arriba
perquè al trencar-se
s'ha trencat
també tots els vasos
que van allà.
Llavors,
si allò ho enganxéssim
aquell os es moriria
perquè no hi arriba
sang.
I llavors
es decideix
posar una pròtesi
com
les pròtesis
de les artrosis
per treure
perquè aquella bola
es morirà
i vindrà
el que nosaltres
tècnicament
diem
una necrosis
de l'os.
Ens hem centrat
en les fractures
i si voleu
podem entrar
en el que és
la degeneració
l'artrosi
no?
A mi
és que això
com ho he vist
cada dia
crec que és important
una mica
jo crec que hi ha
unes certes normes
per la gent gran
de que
previndre
fins a cert punt
aquest tipus
de fractures
per exemple
anar ben calçats
sabates
que no llisquin
les alfombres
de casa
les catifes
quantes vegades
ve la persona
que ha quigut
perquè s'han sopegat
en la catifa
l'encendre
la llum
quan un va al lavabo
quan ve una fractura
a les 3
o a les 4
de la matinada
de fèmur
segur que aquella padrina
no estava ballant
sinó que s'ha aixecat
ha anat al vàter
per no molestar
el marit
o per no fer xiroll
o el que sigui
no obert la llum
han sopegat
en alguna cosa
que no hi era
en aquell moment
allà
ha caigut
les barres
de subjecció
quan un està al lavabo
en gent gran
que els hi costa
a la banyera
o a la dutxa
tots aquests sistemes
que ajuden
una altra cosa
que també és difícil
en la persona
és l'exercici
o sigui
l'exercici
fa que
la musculatura
sigui més forta
i que s'estimuli
la formació
d'os
en certa manera
o sigui
l'exercici
dintre de les possibilitats
de cada pacient
no és el mateix
un als 65
que els 90
fer una mica
d'exercici
dintre les possibilitats
prevé la fractura
donen més estabilitat
a l'ús de medicaments
que ajuden a dormir
i no puc dormir
jo no puc dormir
la nit
llavors pren una pastilla
per dormir
què fan
que quan s'aixequen
no estan prou bé
cauen
els hipertensius
hi ha molta medicació
al redor del malalt
de la gent gran
que fa que el seu nivell
de consciència
o del control
disminueixi
i aquí ve la caiguda
això ho volia dir
perquè és que moltes vegades
la gent
d'això
si tu parles en ell
sempre t'explica
que hi ha hagut una caiguda
a conseqüència d'algú
que ha pujat a buscar
a buscar
a buscar
a buscar
a buscar
a buscar
a l'armari
com no hi arribava
ha posat un taburet
clar
75 anys
i no pots pujar
dalt d'un taburet
que la teva estabilitat
sempre hi ha petits detalls
que si tu
els prevents
probablement
aquest número de fractures
baixaria
crec jo
ara només falta
que creguin
això a cert edat
és molt difícil
això és impossible
aquesta és una altra batalla
això és una batalla
i un altre factor
també que és
l'alimentació
cada dia
es parla més
que la vitamina D
és un gran protector
de l'osteoporosis
que l'os això
el menjar
les proteïnes
ja sabem que la gent gran
quan es fa
no menja massa
la desnutrició
relativa de la persona
totes aquestes factors
intervenen
en la descalcificació
de l'os
i que aquest os
sigui més top
la vitamina D
avui en dia
els estudis
diuen que
qualsevol tractament
si no hi ha vitamina D
no
i la vitamina D
és bàsicament el sol
vull dir que
en els elements
l'incorporen
però el sol
és el que fa
que hi hagi
més vitamina D
a l'organisme
una vida activa
una vida activa
és el que dèiem
la mobilitat
proporcional
a l'edat
tampoc
si tens 85
vulguis fer-lo del 75
perquè també tindràs problemes
però bueno
jo crec que
són petites normes
que això
a casa
no l'alfombra
les sabatilles
ben posades
que no
no encerrin el terra
totes aquests
petits detalls
i ajuden
que això
probablement
tingui
menys risc
el futur
d'aquests pacients
no sé
com és
és a dir
poden arribar
a fer vida normal
després d'una operació
com aquesta
a certa edat
la recuperació
és lenta
perquè
com que
parlarem de persones
de 70
80
90
aquest matí
estava mirant
estadístiques
d'aquests últims mesos
de la gent ingressada
per una fractura
de maluc
i parlava
bueno
estava mirant gent
de 94
96 anys
clar
pensar que
aquesta gent
es pot recuperar
d'una manera
òptima
després d'una
càrgula d'aquestes
doncs
jo penso que és
no
per tant
és proporcional
també a l'edat
a l'estat previ
i
evidentment
aquells factors
que el poden ajudar
la pròpia voluntat
l'entorn familiar
el suport familiar
o el suport social
perquè aquestes persones
puguin
recuperar-se
però
realment
no és fàcil
no és fàcil
tenim
dades
que
això
que hi ha
una alta mortalitat
no directament
explicada
però
com a factor
ajudant
amb la fractura
de maluc
una alta mortalitat
en els sis mesos
a posteriori
de la
lesió aquesta
per tant
estem parlant
d'això
d'una situació
en la qual
veia molt de risc
abans
era habitual
que
una fractura
d'aquestes
amb una persona
d'edat
desembocava
gairebé
d'una manera
inexorable
la mort
perquè
el diàmic
del tractament
era
el repòs
clar
i el repòs
absolut
amb una persona
de 80 o 90 anys
doncs era
condemnar-lo
a la mort
afortunadament
ara no està
en aquesta situació
però sí que és veritat
que això
que relacionat
amb la major edat
i amb l'estat previ
perquè clar
parlem de pacients
moltes vegades
pluripatològics
plurimedicats
i en unes situacions
de base
doncs això
ja
que dificulten
la readaptació
les operacions
doctor
no tenen res a veure
amb les que fan
avui dia
amb les que fèiem
fa una dècada
per dir alguna cosa
no
no
és
ha millorat
molt
els tractaments
d'avui
i jo me'n recordo
quan vaig començar
posàvem
una cosa
que dèiem
els claus d'enter
que els posàvem
a través
des del ginoll
anàvem
per dintre del fèmur
fins a arribar al coll
una tècnica
altament difícil
amb moltes complicacions
ara es posen
tots aquests claus
que diem
i com comentàvem abans
hi ha la possibilitat
que aviat tinguem
tacos de ciment
per agafar
bé els caragols
vull dir que
la cosa evoluciona
i hem vist això
que és una patologia
molt freqüent
i que costa
molts diners
a l'arari públic
crec que
tothom
s'aboca
a estudiar
a previndre
per això parlava
de la vitamina D
i això són estudis
relativament moderns
vull dir que
per previndre les caigudes
i per previndre tot això
és un tema
on hi ha molts estudis
sobre aquest tema
és a dir
que si algú
ha estat operat
que almenys
sorti a fora
al carrer
a prendre el sol
el sol
o la terraceta
de casa
si és que
d'això
però vull dir
que el sol
estimula
el que no diem
és que la gent
vagi a la platja
a les 12 del migdia
de l'agost
vull dir que
el sol
té que tocar
a la pell
i això fa
que la provitamina D
passi a ser vitamina D
i aquest ajudi
al metabolismo
del calç
que es deposita
a l'os
un cop operats
el dolor
ens acompanyarà
durant gaire temps
o
ens hem de medicar
de forma
no sé si
pràcticament crònica
podem parlar
del dolor
postoperatori
que pot durar
unes
dues
o tres setmanes
però cada vegada
sempre
va a menys
però com hem dit
abans
hi ha un dolor
que és propi
de la fractura
que nosaltres
encara que hi posem
caragols
a vegades
hi ha petits
moviments
a dintre la fractura
que fins que
aquella fractura
no es consolidi
poden tindre
certs
problemes
després
inherent
a la intervenció
i a la fractura
hi ha tot el teixit
al rededor
dels lligaments
i la càpsula
i totes aquestes coses
que fan
que s'inflamin
i que hi hagi
un dolor
però que és un dolor
que progressivament
ha d'anar
desapareixent
hi ha gent
però és ocasional
que segons com
els claus
els hi poden donar
problemes
i els hi tenim
que retirar
però de principi
la gent
els tolera bé
i no és necessari
fer cap tipus
de tractament
més sobre aquest cas
és doctor
més freqüent
doctor
que més freqüent
en homes
que en dones
o la inversa
és més habitual
en dones
està relacionat
amb l'osteoporosi
és a dir
amb l'empobriment
del teixit oci
vinculat
al sistema
hormonal femení
és a dir
que jo no sé
exactament
les proporcions
però probablement
estem parlant
d'un home
per cinc dones
tothom bateix
a l'osteoporosi
a partir de certa edat
o no?
sí
cert grau d'osteoporosi
a partir dels 30 anys
cert grau d'osteoporosi
ja hi som
què passa amb els osos
es van empobrint
van perdent
consistència
hi ha un factor
sobretot en les dones
un factor hormonal
que quan perden els estrogens
hi ha un canvi hormonal
i en aquell moment
quan comença la menopàusia
hi ha un empobriment
de la qualitat
de l'os
i entrem en el problema
gran problema
de l'osteoporosi
i quan vas al metge
de la capsella
i diu que no tens prou calci
què has de fer?
bueno
hi ha algun remet
tipus del sol
amb la vitamina D?
no, no
això és una petita pedra
vull dir que no
creiem ara
que anant a prendre el sol
ningú se'ns trencarà
no, no
és el que deia
hi ha l'aport de calci
l'aport de les proteïnes
l'aport de la vitamina D
hi ha una sèrie de factors
o sigui l'osteoporosi
es té d'estudiar
pot ser inherent a la menopàusia
pot ser deguda
a altres malalties
i ara parlem de normes generals
però que vull dir
que hi ha un osteoporosi
depenent de la menopàusia
però també n'hi ha d'altres causes
que almenys
es té d'estudiar
doncs avui no hem volgut parlar
bé
des d'aquest punt de vista
de la salut
algun afegitó més
abans de marxar
prevenció
sobretot
jo sí
si estima amb això
doncs seria millor
per treballar menys
crec en el que diu
el doctor Regassens
és a dir
aquests mínims
consells del dia a dia
que poden evitar
això mal major
que no és agradable per ningú
doctor Regassens
cap de traumatologia
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vostè
i fins a la propera
doctor Oliach
fins la setmana vinent
moltes gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies