El millor de la temporada, a Tarragona Ràdio.
Hola, què tal? Nosaltres continuem recuperant entrevistes,
moments, records d'aquesta darrera temporada radiofònica 2011-2012
per referir-vos una nova edició del millor de la temporada.
Avui recordarem una entrevista amb Jordi Gené,
coordinador d'AMIC-UGT,
l'Associació d'Ajuda Mútua als Immigrants a Catalunya.
Amb ell analitzàvem fa alguns mesos la situació dels immigrants
residents a la demarcació, les seves condicions laborals i personals
i el que demanen a una entitat com aquesta vinculada al sindicat.
I després també recordarem una entrevista a Josep Andreu,
president de l'autoritat portuària.
Amb ell vam repassar les últimes dades sobre els moviments de mercaderies
aquest 2012, les inversions previstes pel port,
l'estat del projecte del tercer fil
i l'activitat cultural al voltant del Moll de Costa i el Serrallo.
Tot seguit en la pròpia hora de ràdio,
dedicarem a recordar aquestes dues converses
que formen part del millor de la temporada.
Volem analitzar en aquest programa durant uns minuts
la situació dels immigrants en residents a la demarcació de Tarragona,
les seves condicions laborals i personals
i el que demanen a una entitat com és AMIC,
l'Associació d'Ajuda Mútua d'Inmigrants a Catalunya
i que està vinculada al sindicat UGT.
Treballen des de fa molts anys, pràcticament des de fa 20 anys,
treballen precisament per la integració social i laboral
de les persones nouvingudes a Catalunya.
i avui volem analitzar la situació actual
en un moment en què es parla molt, per cert,
de retallades alguns drets d'aquests immigrants.
Per això ens acompanya el coordinador d'AMIC UGT a Tarragona,
el senyor Jordi Gené.
Senyor Gené, molt bon dia.
Bon dia.
Primer que res, expliqui'ns exactament,
jo ho he fet una presentació molt sintètica,
però AMIC què és l'Associació d'Ajuda Mútua d'Inmigrants a Catalunya?
AMIC és una associació,
ens dediquem, bàsicament, a treballar a favor del col·lectiu de ciutadans nouvinguts
en tot el seu procés d'inserció, no només social, sinó laboral.
Fem un acompanyament des que arriben a casa nostra,
des que arriben a Catalunya,
i els anem acompanyant al llarg de tota la seva trajectòria vital entre nosaltres
fins que ja han aconseguit la integració plena com qualsevol altre ciutadà.
i fem diferents itineraris segons les necessitats de cada persona o de cada grup.
Hi ha grups que necessiten més una inserció social, d'altres una inserció laboral.
També treballem amb la societat dita entre cometes autòctona,
fent campanyes i actes de sensibilització sobre què és la cohesi social,
sobre què és el moviment migratori, desmentint discursos que són xenòfobs, evidentment,
i que són demagògics, que s'estan produint i que estan calant molt en la nostra societat
en un moment que la crisi social i econòmica és molt forta,
ens està afectant a tots de forma molt dura,
i tots veiem amb preocupació les dificultats per trobar feina,
les dificultats per accedir als serveis bàsics de l'estat de benestar,
i intentem fer totes aquestes dues tasques,
una amb col·lectiu nouvingut i l'altra amb col·lectiu autòcton, entre cometes.
I quina és la vinculació aleshores de l'associació amb el sindicat, amb l'UGT?
La vinculació que tenim nosaltres amb l'UGT ve ja des del seu naixement
per donar un itinerari, una atenció adequada
amb aquelles persones que venen d'altres realitats culturals,
d'altres realitats socials de diferents llocs del món,
per facilitar el seu encaix en la societat catalana.
A part de ser ciutadans com qualsevol altra, també són treballadors,
i com a treballadors també tenen les seves necessitats.
Pensem que la majoria dels ciutadans nouvinguts
que resideixen amb nosaltres
venen de països on l'àmbit laboral no és el d'aquí, ni de lluny.
El tema sindical, home, segons en quins països no existeix.
Al contrari, s'ha de fer tota una activitat de sensibilització,
de socialització avers amb aquests nous ciutadans
per explicar-li tota la realitat, i la realitat també passa
pel marc laboral i normatiu que hi ha a Catalunya.
L'entitat, jo et deia, que porta més de 20 anys treballant,
per tant s'han viscut situacions molt diferents
al llarg de la història recent, perquè a més el fenomen
migratori en els darrers anys ha estat espectacular,
en la darrera dècada, i en canvi ara ens trobem
amb un canvi en els darrers 3, 4, 5 anys, segons ja com ho mirem,
perquè la crisi arrenca entre el 2007 i 2008,
portem ja 4 anys com a mínim d'un impacte duríssim de la crisi,
per tant, de forma molt sintètica, i després entrarem potser
si volem una mica en detalls, quin és el panorama
que tenen ara mateix damunt de les taules de l'entitat?
Actualment el panorama és molt greu,
és molt greu en relació, en concret,
amb el col·lectiu de ciutadans nouvinguts.
Aquests ciutadans, a la qual l'Estat els nega la seva condició de ciutadans
i els tracta com a residents, regulars o irregulars,
és el grup que està patint de forma més dura la crisi.
No dic que la resta de població no l'estigui patint,
que quedi clar, l'està patint de forma més dura
per dues qüestions bàsiques.
Una és, en general, estan ocupant els llocs de treball
més precaris i més volàtils.
Són aquells llocs de treball que els autòctons no hem volgut fer.
Nosaltres no volem fer determinades tasques,
i com que no les volem fer i aquestes tasques s'han de fer,
algú les ha de fer, hem cridat a gent de fora que vingui a fer-les.
I ells han ocupat aquests llocs de treball,
en condicions, insisteixo, que precàries.
Amb un entorn laboral molt volàtil.
Amb això hi hem d'afegir la seva situació administrativa.
Ells, els ciutadans no vinguts,
han de tramitar una autorització de residència
i una autorització de treball.
Per anar renovant aquestes autoritzacions,
necessiten demostrar que han treballat
en un període determinat,
tampoc entrem perquè hi hauria molta informació,
i està treballant en el moment de la renovació.
Poso un exemple dels diferents supòsits.
800 i escaig mil de ciutadans catalans que estan a l'atur.
Imagina't la dificultat de trobar feina,
no s'imagina't la dificultat per renovar.
Si no renoven, es queden sense el que s'anomena popularment papers
i tornen a la marginalitat,
a no tenir cap dret.
Si ja com a residents no tenen els mateixos drets
que qualsevol altre ciutadà,
no tenim papers, en tenen menys.
A part de passar a l'extrema pobresa,
passen a l'exclusió social absoluta.
I clar, ja tenim aquí les dues potes de la seva situació.
No poden trobar feina
perquè no tenen la documentació
i perquè no hi ha feina.
i les feines que poden accedir són molt pregàries.
I aquí són les dues potes dels principals problemes que tenen.
A partir d'aquí entraríem en la qüestió de la inserció social.
La inserció social dependria molt dels col·lectius.
No és el mateix, per posar un exemple,
un ciutadà llatinoamericà
que ja porta de naixement el coneixement del castellà
amb la qual cosa no ens hem d'enganyar amb el castellà,
aquí pots viure perfectament i sense conèixer el català.
Però en canvi un ciutadà que sigui d'origen magrebí
que no té nocions ni de català ni de castellà
li és molt més complicat poder-se insertar socialment.
Llavors es creen els lluitos.
I aquí tenim el grip de la qüestió.
Aleshores, laboralment la situació és molt greu per a aquestes persones.
A més, suposo que ens hem de trobar amb molts nouvinguts
que sí que havien pogut treballar en un moment determinat
però que han fet el pas enrere.
És a dir, ells havien vingut a aquest país a fer passos endavant
els havien pogut fer i ara ens trobem que han fet pas enrere.
Endarrere, sí.
I aquest és el perfil ara, per exemple, de la majoria de casos que teniu?
Sí, per desgràcia la majoria de persones que estem atenent ara actualment
ens venen a preguntar per dos motius.
Un és la renovació, arriba el període del moment
que han de renovar la seva targeta
i volen renovar, evidentment.
I llavors aquí ens expliquen la seva situació.
quan et diuen, no tinc feina, no he cotitzat el mínim...
Ostres, llavors, clar, allò no...
Aleshores és impossible renovar.
És molt, molt, molt, molt difícil.
Molt complicat.
Molt complicat.
Hauríem d'entrar en determinades consideracions de cada cas.
Parlo sempre en àmbit general.
Aquesta gent no pot renovar i s'ha acabat la seva situació regular.
Torna anar enrere els sense papers.
Llavors tenim també la gent que ja ve directament a demanar
l'arrelament social, que és la porta en la qual pots accedir
a la situació de regularitat estant a Catalunya,
demostrant que portes com a mínim tres anys residint a Catalunya
de forma continuada i tot una xerra d'equisits.
La majoria d'aquesta gent, el 90%, són gent que ja havien perdut la targeta
perquè no l'havien pogut renovar.
Podem parlar de gent...
El que ens ve a preguntar renovacions és que l'estan perdent ara
o en l'últim any i arrelament es que l'han perdut ja en moments anteriors.
Però clar, són gent, insisteixo, en el 90% dels casos
que tenien la seva documentació i que han fet, com tu bé deies,
el pas enrere i han tornat a la situació de regularitat.
amb la qual cosa no tenen feina, no tenen ingressos,
s'han de pagar lloguers, s'han de pagar hipoteques,
no pots accedir segons quins serveis.
La bola de Neu se va fer més gran.
Per fil d'homes relativament joves que han vingut sols o no?
O ja hi ha moltes famílies, parelles, en alguns casos fins i tot amb nens petits,
perquè ja havien fet... en fi, ja porten un cert temps aquí.
Sí, a veure, la majoria de gent ja porta més de 3 anys.
Porto les dades aquí, estaríem parlant que el 39%
porta més de 10 anys residint a Catalunya, parlo d'usuaris de mica.
Que van venir, per tant, en aquell moment...
Del boom.
Del boom, no? De la bomboia en tots els sentits.
Veniu tots, que hi ha feina per tothom.
I llavors el 38% porta entre 5 i 10 anys.
Per tant, tenim una població que ja porta bastants anys residint aquí.
Són ciutadans més com qualsevol de nosaltres.
I, evidentment, aquestes persones, doncs, amb el temps han anat portant a la seva família.
Han fet el procediment que s'anomena reagrupament.
Han portat a la seva parella, el marit o la muller, i els fills.
Això era fins al 2008.
El 2009 la cosa ja va començar a canviar,
i ara, el 2010 i 2011, el procés de reagrupament ha caigut en picat
pel fet que, com que no tenen feina,
no tenen ingressos mínims demostrables,
no poden complicar els requisits per fer el reagrupament.
Aleshores, Jordi, recuperant el que deies al principi de l'entrevista
i explicant que la vostra tasca és precisament la de fer-los un seguiment, un acompanyament,
clar, quin acompanyament se'ls pot fer a aquestes persones
que es troben en una situació ja pràcticament al marge d'exclusió social
i que se'ls està convidant indirectament o directament a que marxin.
Sí, se'ls convida directament,
perquè quan tu no tens documentació el que tens és una hora d'expulsió.
Té X dies, crec que recordar que són 15 dies per abandonar el país.
Per tant, quin acompanyament podeu fer vosaltres?
Perquè m'imagino que, clar, per tant han canviat molts objectius d'amic des de fa uns anys
amb l'època del boom, en què van venir milers de nouvinguts
a l'actual?
Però nosaltres, òbviament, com tothom, miracles no ho podem fer.
Però intentem que aquesta persona que està resident aquí,
que és un conciutadà i que té certs problemes,
intentem oferir-li el màxim de suport i assessorament tan legal.
Escolta, la teva situació és aquesta.
Possibilitats per solventar-ho, depenent del cas.
Doncs tens la A, la B, la C.
O no en tens cap, perquè hi ha de tot en aquest món.
O no en tens cap.
Què els hi fem?
Acompanyament en inserció laboral, en el sentit que no tens feina,
però tard o d'hora n'hauràs de trobar.
És així.
Per tant, formació.
Formació a través de cursos,
inserció en bosses de treball,
derivació a altres actors socials de la província
que treballin els aspectes que aquella persona necessiti.
Podríem parlar de Càritas, podríem parlar de Creu Roja,
podríem parlar de diferents entitats
que estan fent una feina magnífica.
Podríem parlar de...
Últimament el que els estic comentant molt és,
estàs a l'atur,
intenta per tots els mitjans que tinguis
fer cursos de formació,
d'allò que a tu t'interessi.
Si tu vols fer informàtica, no facis de pescador.
I sobretot, coneixement de l'entorn,
integració social,
que ells treballin al seu lloc de residència.
És a dir, si hi ha una associació de veïns,
doncs un treball comunitari.
Si hi ha un equip esportiu del barri,
participar-hi.
Un treball voluntari propi.
I a més a més també els esperarem que facin,
depenent de la persona,
fer cursos de català o cursos de català-castellà
per tenir majors oportunitats.
El fet de conèixer correctament
les dues llengües que actualment es parlen a Catalunya,
se'n parlen moltes més,
però les meves llengües són català-castellà,
ens fa que el seu ventall d'oportunitats
d'integració social i d'integració laboral augmentin.
I us fan cas, en el sentit.
He preguntat d'una altra manera.
Detecteu que hi ha molts d'aquests nouvinguts
que decideixen marxar
tornant al seu país
o buscant altres possibilitats
o tenint en compte que la majoria dels usuaris
que han vingut en els darrers anys
ja porten un cert temps aquí,
doncs tenen ganes de mantenir aquest arrelament?
O això és molt difícil que vosaltres ho pugueu detectar?
La majoria de gent ens comenta
que ells el que volen és quedar-se aquí.
Tenen la família aquí,
en la majoria d'ocasions,
els seus fills van a l'escola.
Tenen un cercle social més o menys ampli.
no tenen intenció de tornar al seu país
com a primera opció.
El que hem vist és que hi ha gent
que el que opta és per anar a tercers països de la Unió Europea.
Holanda, Bèlgica, Àustria, Alemanya,
els països escandinaus, Anglaterra,
buscar-se la vida.
Aquí no treballo, no tinc feina,
és la filosofia i l'objectiu de l'immigrant,
anar allà on hi ha feina, on puc prosperar.
Si s'estableixen allà,
al final acabaran portant la família allí
o quan millori la situació aquí tornaran.
Això ja és un projecte de vida de cadascú.
N'hi ha d'altres que sí,
que evidentment opten per tornar al seu lloc d'origen.
Pel que nosaltres veiem,
per les dades que tenim d'amic,
no és la visió que té la societat
que tothom està marxant,
perquè aquí no.
La nostra visió és que sí,
que realment hi ha gent que està marxant,
és un procés lleu.
Hem de tenir en compte que la majoria de països d'origen
estan en situació pitjor que els catalans,
que Catalunya.
Sí que hi ha, per exemple, casos concrets,
com peruans o brasilians o uruguaians,
que les economies d'aquests països
estan en un moment d'expansió,
hi ha llocs de treball, hi ha moviment.
Si parlem de col·lectius molt concrets,
sí que hi ha un possible retorn més ampli.
Però en general no es pot parlar d'un efecte retorn voluntari.
I en aquest context tan complex,
de crisi, d'impacte,
d'impacte a tota la societat,
i especialment als nouvinguts,
aquesta, en el capítol de mesures de retallades,
anuncies en els últims dies,
aquesta sobre la targeta sanitària,
que encara no s'ha concretat del tot,
però les intencions, com a mínim, han quedat clares.
Això com pot afectar?
Ja quanta gent pot afectar aquí?
Home, pot afectar a força gent.
No tinc la dada concreta,
això ho hauríem de buscar
a l'Institut Nacional d'Estadística,
o l'IDESCAT.
Pot afectar gent.
No són les dades que ha donat el govern espanyol,
perquè, quan parlem de ciutadans estrangers
empadronats a l'Estat, a Espanya,
es compta el global.
Hem de tenir en compte que la majoria
de ciutadans estrangers residents a Espanya
són comunitaris.
Gent d'origen alemany,
anglès, francès, italià,
romanès, búlgar...
Per si ciutadans de la Unió Europea
tenen assistència sanitària,
com qualsevol altra ciutada espanyol.
i, depenent dels convenis,
depenent de la situació administrativa,
l'Estat espanyol facturarà o no
les despeses sanitàries al país d'origen.
Si ho fa o no ho fa,
i és una cosa que és del Ministeri de Salut.
Si ells consideren que no han de cobrar
amb un ciutadà alemany, per posar un exemple,
o francès, el seu tractament sanitari,
perquè, pel motiu que sigui,
són ben lícits de fer-ho així,
però que no vinguin carregant les tintes
sobre la part de població estrangera resident a Espanya
que no té papers,
que són els que menys utilitzen els serveis mèdics.
Els que menys...
El que explicava el Jordi Genet fins ara
és el que coneixem popularment
o periodísticament li hem anomenat
el turisme sanitari.
Sí, no existeix el turisme sanitari,
perquè legalment no és possible.
Però hem acunyat aquest concepte,
potser incorrectament,
però, en fi,
ho volia especificar perquè ens entengués l'audiència.
Aleshores, aquests estrangers no comunitaris
en situació irregular
es quedarien sense assistència sanitària?
Sí.
Segons els plans del govern espanyol,
doncs sí.
I això què pot suposar, segons vosaltres?
Doncs col·lapsarà els serveis d'urgència.
És així.
O sigui, això és molt clar.
Si jo m'he trencat una cama,
no se'm curarà sola.
Això és evident.
A algun lloc hauré d'anar.
I on aniré serà urgències.
Llavors, allí faran el que faran.
Faran el que podran
o faran el que els deixin fer.
Però tots acabaran anant urgències.
A la qual cosa, urgències,
si ja tenen una situació,
els professionals de sanitat
ho saben molt millor que jo,
que és una situació ja fotuda,
doncs encara no serà més.
Aquesta decisió o aquest anunci,
creieu que obre portes a altres mesures
que puguin retallar els drets
d'aquests col·lectius?
Sí, evidentment, evidentment.
I per on poden anar, segons vosaltres, creieu?
No ho sé, no ho sé,
per on poden anar.
Però quan hi ha dirigents polítics
del partit que està en el govern d'Espanya
que diuen que no pot ser
que els ciutadans immigrants,
no ciutadans,
es diuen els immigrants,
els immigrants tinguin més drets
que algú a l'espanyol,
i a partir de que això és mentida,
perquè en tenen molts menys,
i a partir de la base
que voldran passar la tisora
la més grossa que trobin
per treure tot el possible.
En què pot afectar, sobretot?
Doncs a les prestacions socials.
Evidentment, serveis socials,
prestacions com, per exemple,
el PIRMI,
prestacions d'ajuda familiar,
fins i tot l'atur.
Tot el que sigui,
tot el que serien serveis generals
de la població,
m'atemo que faran una,
tinc la por,
que faran una discriminació
per raó d'origen.
Sobre el tema de la targeta sanitària,
n'heu tingut alguna consulta?
Sí, sí, sí,
gent molt espantada.
Ostres,
què passa?
Encara no sabeu respondre,
perquè encara no s'ha determinat exactament.
Tranquils,
tranquils,
no vulguem ara posar el bou
davant del carro.
Ja anirem veient,
però dubto molt
que cap ciutadà català
es quedi sense assistència sanitària,
perquè això seria un atac gravíssim
contra els drets fonamentals
de les persones.
Això és fonamental,
atacar els drets
que qualsevol persona té
pel fet de ser persona,
pel fet de ser ciutadà,
això és una gravetat absoluta
que ens estaria acostant
a discursos
ja molt abandonats,
però altament racistes
i xenòfobos,
i ja només faltaria
que tots els immigrants,
pel fet de ser immigrants,
els hi posem una senyal,
com els jueus als anys 30
a Alemanya,
vostè és un immigrant,
tingui un senyal,
de color del que sigui,
identificats
per mofa de la resta.
Això ja seria
el nou amas.
No sé si és el cas d'amic,
però la gent que us ve
a demanar assessorament,
ajuda,
una petició,
la que sigui,
noteu vosaltres també
pels comentaris
d'aquests col·lectius
o de la societat en general
cada cop actituds més xenòfobes?
Sí, sí, sí,
evidentment.
s'està implantant
un discurs xenòfob,
altament perillós,
generat,
reproduït
i animat
per determinats
partits polítics
que estan creant
el que un historiador
que es diu
Xavier Casals
va acunyar
com a
l'apenització
dels esperits.
O sigui,
tots els problemes
que jo tinc
com a persona
són deguts
als immigrants.
No,
és veritat.
No han vingut
a invair-nos,
no han vingut
a robar-nos la feina,
no han vingut
a cobrar prestacions socials,
no han vingut
a anar al metge
perquè el seu lloc
no en tenen,
no han vingut
a fer res
en contra del nostre.
Han vingut
a prosperar,
han vingut
a buscar-se la vida.
Han sigut expulsats
dels seus països d'origen.
La immigració
no ha de ser
una expulsió,
una violació
dels drets humans.
Me'n vaig de casa meva
perquè o bé
em moro de gana
o me'n vaig
a la migèria més absoluta
per tant,
me'n vaig a buscar la vida
i el que vull
és prosperar,
anar a un lloc
on hi hagi feina
on pugui portar la família,
pugui viure dignament
com un ciutadà més.
La idea
que s'està inculcant
a la població en general
és just la contrària,
que han vingut aquí
a lo millor
de cada casa.
Tots són uns xoriços
i que venen a robar
i que no,
res més,
lluïn de la realitat.
Venen a fer exactament
el mateix
que fa qualsevol persona
que hagi nascut aquí
o a França
o a Austràlia,
que és guanyar-se la vida
dignament.
No podem jutjar
tot un col·lectiu
pel que pugui fer
determinades persones
perquè per la mateixa
regla de tres
diríem que tots els catalans
som uns llades
perquè el senyor Millet
ha fotut no sé quants milions d'euros
i no és veritat.
Per què amb els immigrants
es fa?
Oh, és que ja
cobren,
hi ha algú que fa,
compra el contracte
per tenir una prestació.
Home,
vostè què faria
si tingués fills,
dona i s'estigués fotent de gana?
A veure,
la pregunta és aquesta.
Sí que hem de perseguir el Farao.
El Farao s'ha de perseguir tot,
del primer a l'últim,
permetre's que per complir la llei
estiguem generant injustícies brutals.
Perseguim els Faraos,
perseguim-los correctament,
sancionem-los,
però no generem
discursos demagògics,
no generem sancions impagables,
no generem destrucció de vides familiars,
no generem injustícies a tot i a dret.
Jordi Gené,
coordinador d'AMIC,
associació d'ajuda mútua
d'immigrants a Catalunya,
el coordinador aquí a Tarragona
d'aquesta associació
que treballa al costat de l'UGT.
Moltes gràcies per aquestes reflexions
tan interessants
i per algunes de les dades
que ens demostran també com
i de quina manera
està la crisi impactant
en els col·lectius de nouvinguts
a les nostres comarques.
Moltes gràcies
i bona feina.
A vosaltres.
Gràcies.
El millor de la temporada
a Tarragona Ràdio.
Parlarem de l'actualitat
del port de Tarragona
durant els propers minuts.
Enmig d'un munt de notícies econòmiques,
en general força negatives,
el port de Tarragona
almenys proporciona xifres
i dades més aviat positives.
Així com a mínim ho confirmen
les dades del primer trimestre
d'aquest 2012.
Aquest serà el punt de partida
de l'entrevista
que mantindrem
durant els propers minuts
amb el president
de l'autoritat portuària
de Tarragona,
el senyor Josep Andreu.
Senyor Andreu,
molt bon dia.
Hola, bon dia.
Deia que el port de Tarragona
és dels signes positius
que podem explicar als ciutadans
enmig de tanta crisi,
perquè les dades del 2012,
fins ara,
d'aquests tres o quatre primers mesos,
confirmen un augment
del tràfic de mercaderies, no?
Doncs sí, efectivament.
Estem presentant
el primer trimestre ja tancat,
hem presentat
un creixement molt important.
Fins i tot en aquests moments
ja som el quart port d'Espanya,
érem el cinquè
i hem passat a ser el quart,
amb un creixement
en el primer trimestre
pràcticament del 38%.
I ara, justament aquest matí,
venint cap aquí,
m'han passat les dades provisionals
ja del tancament
del mes d'abril
i també són bones.
En referència a l'any passat,
creixem d'un mes
pràcticament mig punt,
un creixement sostingut,
però, clar,
amb l'acumulat de l'any
també presentem
un resultat molt bo
i tancarem
amb un 27%
del primer quatrimestre de l'any.
Això, jo crec que són
molt bones notícies
pel port de Tarragona,
per la ciutat
i pel territori,
com sempre hem dit,
des de la figura que el port
és un motor econòmic
del territori
i esperem que continuï l'any.
És difícil
fer prediccions
més enllà de sis mesos,
nosaltres ho estem treballant
juntament amb tots els operadors
i avui en dia,
tal com està l'economia,
és difícil,
com dic,
fer prediccions
més enllà de sis mesos,
però bé,
la tendència,
la projecció
de creixement
de l'activitat
comercial del port
és molt bona.
On s'ha vessat
aquest augment
d'aquests primers
quatre mesos?
Quins són els punts forts
que ha vist el port
en aquest primer tram
del 2012?
Bé,
jo crec que
la bona notícia
no només és que creixem,
sinó que, a més a més,
creixem
en totes les línies
d'activitat del port.
Jo sempre això
ho vull destacar
perquè crec que és molt important.
Sí que és veritat
que una part del creixement,
i això també ho hem de dir,
perquè l'any passat
també ho deien en sentit contrari,
bé perquè recordem
que l'any passat
el mesos de febrer i març
vam tenir
l'aturada tècnica
de Repsol,
que això llavors
va provocar,
diguem,
una penalització
en els resultats.
Aquest any,
clar,
això juga en contra,
com l'any passat
no vas tenir activitat
d'entrada de cru
els mesos de febrer i març,
i aquest any en tens
i millor fins i tot,
això et dona els resultats.
Si traiem
l'efecte de Repsol,
també per ser objectius,
nosaltres,
jo crec que
el creixement del primer
quatrimestre,
t'hi dic que era del 27,
però si traiem
l'efecte del Repsol
se quedarà en un 20-22,
és a dir,
també és un creixement
molt important,
i insisteixo,
és en tota l'activitat,
el petroli estem creixent,
temes de ferro estem creixent,
temes d'agroalimentaris
estem també creixent
moltíssim,
el tema agroalimentari,
per exemple,
ha sigut en un context
on, per exemple,
Espanya ha hagut
els primers mesos de l'any
molta sequera,
això ha fet
que les collites
fossin molt dolentes
i això ha provocat
que s'hagin d'importar
cereals
d'altres països,
no?,
doncs això ha favorit
l'activitat
del port de Tarragona,
no?
El tema
de la pasta de paper
també està creixent,
ja estem dient
que Tarragona
s'està posicionant
com un port
molt important
amb el producte
de pasta de paper,
i ho està demostrant
les xifres
com un port d'Europa
referent
amb pasta de paper,
el tema de contenidors
també està funcionant
molt bé,
en global
han baixat una mica
pel tema
dels contenidors
de transbordo,
que sempre parlem
la diferència,
però a poc
anem fent cultura
i educació
del tema
perquè els ciutadans
coneguin
com funciona el port,
però hi ha dos tipus
de contenidors,
els que són de transbordo,
és a dir,
venen amb un vaixell,
se deixen a moll
i se tornen a carregar
un altre vaixell
i marxen,
és a dir,
no entren al territori
i els contenidors
que entren
no surten
del territori,
és que són
d'importació
i exportació.
Doncs bé,
a nivell d'importació
tenim xifres molt bones,
d'importació
de voltant
del 30%
amb contenidors
i el creixement
d'exportació,
que també és un indicador
de l'economia
del territori,
doncs pràcticament
estem fregant
creixements
del 8% i el 10%,
per tant,
també dades positives.
Ja he dit
que és molt difícil
fer previsions
en l'àmbit portuari
i a tot arreu pràcticament
és molt difícil
fer previsions,
però en fi,
tenint en compte
una mica
el context general,
s'han marcat
un objectiu
de tancar el 2012
amb unes xifres determinades
o fins i tot
amb allò del rànquing
deia que havien passat
del cinquè
al quart lloc
l'objectiu seria
poder mantenir
aquesta posició
a final d'any?
Sí,
aquest any
s'han marcat
dos objectius,
és a dir,
passar a la quarta posició
que de moment
l'han fet
amb els bons resultats,
l'hem de mantenir,
perquè nosaltres
aquesta quarta,
cinquena posició
sempre ens l'estem
disputant en Bilbao,
que és el port
que, diguem,
company,
a més,
els coneixem
i ens tenim
un gran apreci
amb els companys
de Bilbao,
però, bueno,
aquest rànquing
ens disputem
la posició.
L'objectiu
és mantenir,
consolidar
aquesta quarta posició
i com a creixement global
nosaltres ens doníem
per satisfició
entre això
un 3 i un 5%.
En aquests moments
estem en un 20 i pico,
vull dir,
siguem realistes,
creiem que s'ha difícil
mantenir aquesta tendència
tan al cista,
al cista,
però, bueno,
si podem,
encara que després
vinguin algú més dolent,
tenim coixí,
per dir-ho d'una manera,
per poder realment
tancar amb aquest 3 per 5%.
i mentre, en fi,
evoluciona
el tràfic de mercaderies,
el moviment,
la feina del Port de Tarragona,
a nivell de projectes estratègics,
ara mateix,
quin és el més destacat?
Perquè hi ha, per exemple,
una ampliació prevista
al moll de la Química,
no?
Sí,
en aquests moments
el que és estratègic
com a infraestructura interna
dins el Port de Tarragona
en tenim dos.
Un és,
com bé dius,
l'ampliació del moll
de la Química,
que l'altre ja vam donar
un primer pas,
on es va,
diguem,
es va estrenar,
per dir-ho d'una manera,
el que és una primera part
de l'ampliació
amb un nou atrac
que és de 1.200 metres
on va venir un...
es van operar
unes 2.500 tones
de producte,
era simbòlic,
però, bueno,
ja és un primer pas
que l'ampliació
ja està en marxa.
Avui,
el moll de la Química,
avui,
a dia d'avui,
té 16 hectàrees
i estem ampliant
pràcticament
a 18 hectàrees més,
és a dir,
pràcticament doblem
la superfície
que tindrà
el moll de la Química.
No només és
ampliació de superfície,
sinó que guanyem
línia de trac,
és a dir,
que poden atracar
més bucs alhora,
simultàniament,
i alhora
amb més calat,
amb la qual cosa
això també ens dona
molta més competitivitat
com a aport,
perquè poden venir
bucs més grans,
amb més capacitats
i poden operar
simultàniament.
És una decisió
molt important
des del punt de vista
estratègic.
Tot això,
evidentment,
per ser Tarragona,
un referent
com a element logístic
i de suport
al polígon petroquímic
que tenim
al nostre territori.
Vull dir,
aquesta és
una infraestructura
clau
que estem desenvolupant
en aquests moments.
Quan estarà acabada?
Al principi
estarà acabada,
les previsions
per l'estiu
de l'any que ve,
2013.
I l'altre objectiu?
I l'altre objectiu
que estem,
que ja l'emlicitat
i justament
aquesta setmana
ja hem signat
per començar
ja amb un termini
d'un any,
entre nou mesos i un any,
és la primera fase
de l'estació intermodal
a dins
el port de Tarragona.
Aquesta estació intermodal
estarà,
diguem,
darrere
del terminal
de contenidors
i és la que donarà
servei
principalment
a la terminal
de contenidors
i al territori
amb tot el projecte
de connexió
del port
amb l'ample europeu
que suposo que també
en parlarem
o me'n preguntaràs,
no?
Però és per donar-li
coherència
a tot el projecte.
El creixement
de la terminal
de contenidors,
nosaltres no s'hem cansat
de dir que
en aquests moments
estem movent
uns 250.000 contenidors
de 250.000 i 300.000.
la previsió
és poder moure
o tenim infraestructura
per moure
un milió i mig
perquè sigui
òptim
aquest moviment
de contenidors
tenim l'estació intermodal
que el que fa
és moure
contenidors
bé que van per terra
via camió
bé que van per mar
en vaixell
o bé van en tren
i els contenidors
van destí
o cap al nostre
Jintel
cap al centre
de l'estat espanyol
Lleida,
Saragossa,
Rioja,
Madrid
o van cap a Europa
Aleshores,
aquest projecte
de l'estació intermodal
quin calendar
tindria?
Té una previsió
d'un...
Jo li posaria un any
és a dir,
jo pràcticament
crec que també
per l'estiu
finals del 2013
seria ja operativa
la primera fase
té dues fases
aquesta primera fase
que està valorada
amb uns 3 milions d'euros
llavors vindria
una segona fase
que és d'uns 9 milions d'euros
d'ampliació
que ja seria
diguem
en paral·lel
amb creixement
amb la terminal
de contenidors.
Això ens porta
a parlar
com deia fa un moment
del projecte
del Tercefell
d'aquesta sortida
de les mercaderies
del Port de Tarragona
per connectar-les
a l'ample internacional.
El Port de Tarragona
està elaborant
el projecte
com s'havia dit
en quin moment
està tot aquest procés
després de moltes setmanes
de debat
i de polèmica?
Bé, nosaltres
a veure
encara que no en parlem
estem treballant
a vegades és allò
que
no notícies
són bones notícies
vull dir que
les coses
ja ho vam dir
nosaltres ens vam
poder defugir
del debat polític
i ens vam centrar
en el debat
de la gestió
de la infraestructura
que és el que interessa.
En quin punt
està des de la perspectiva
del Port de Tarragona?
Doncs tenim diversos fronts oberts.
Un front és
estem desenvolupant
que també vam anunciar
un estudi
creem que és bo
pel territori
on
a través de la
Universitat Rovira i Virgili
li hem encarregat
un estudi
de veure
quines
quines avantatges
tindria
poder estar connectats
amb l'ample europeu
a curt termini
només pel port
sinó pel territori.
i ells
van creure
que a través
de la Rovira i Virgili
que entenem
que és un organisme
diguem neutre
i que tothom
ho accepta
com una veu
autoritzada
en aquests
temes
en el territori
l'hem encarregat
amb ells.
En els propers dies
tindrem ja
els resultats
i els farem públics
i els comentarem
en públic.
Això ho estem treballant.
El segon...
Perdoni, doncs,
un estudi sobre
l'impacte econòmic
per dir-ho d'alguna manera
en el port i en el conjunt
del territori.
és a dir,
el fet d'una connexió
amb ample europeu
respecte al territori
a curt termini
que representa.
Que representa.
És a dir,
com sabem
hi ha només dues opcions
de connectar-se
amb ample europeu.
A curt termini
via el projecte
al tercer fil
o a llarg termini
que és la via de roda.
És a dir,
si esperem
10 o 15 anys
a connectar-nos
aquesta pèrdua
de temps
o d'oportunitats
què representaria?
O aquest cos
que ara,
aquest esforç
que faríem ara
pel tercer fil
s'hi tindria el retorn necessari
en el territori
a nivell econòmic.
Queda clar.
Queda clar.
Això és una cosa
que estem fent.
La segona cosa
que estem fent
és,
jo vam avançar també,
el projecte
tècnic
constructiu
del tram
de Tarragona
a Sant Vicenç.
Que és,
diguem,
el tram
qüestionat.
Perquè el tram
de Sant Vicenç
a Castellbisbal
aquest és comú
a tots els plantejaments.
vagi pel tercer fil
o vagi
per la via de roda
el tram
aquest és comú
de Castellbisbal
fins a Sant Vicenç
i el que s'aquestionava
era el tram
de Tarragona
a Sant Vicenç
si la seva provisionalitat.
Doncs bé,
estem fent
l'estudi constructiu
per saber
fins a l'últim cos,
a l'últim tornillo
que dic jo
que va.
Però a més a més
hem incorporat
en aquest estudi
diferents,
fruit
dels diferents
converses i diàles
que anem mantenint
amb el territori.
També hem incorporat
la possibilitat
perquè
el nostre estudi inicial
que vam fer
del tercer fil
només era
per una de les vies.
Era la via
de les dues vies
que hi ha per costa.
El tercer fil
només
anava instal·lat
en una de les vies
la que toca
a nivell de mar.
Això
per exemple
a la plataforma
de defensa
del transport públic
li preocupava
que pogués
causar problemes
al transport
de passatgers.
I nosaltres
això ho entenem
i recollim
aquesta inquietud
i incorporem
a l'estudi
la possibilitat
que siguin
les dues vies
que vagin
en tercer fil.
Con lo cual
donaria garantia
que el transport públic
no es veria afectat
pel tema d'això.
Per tant
també ho estem estudiant.
Que encara
que suposi
un petit sobrecos
sobre el projecte
potser aquest petit sobrecos
valdria la pena
si això garanteix
i dona més tranquil·litat
a diferents plataformes
del territori
que crec que també
és bo recollir
per tant
tenim aquest estudi
perquè recordem
que la ministra
va dir que el mes de juny
ella presentaria
el seu informe.
I vostès
aleshores
quan el tindran aquest?
També
el tenim a carregar
perquè el mes de juny.
Sí
perquè la ministra
presentarà l'informe
del que vam entendre
en altres
del que representarà
la via
la connexió
de Castellbisbal
per la via de Roma.
Aleshores
perdoni
l'estudi aquest del port
que estan fent
incorporaria
aquesta novetat
que deia
i que suposaria
un petit sobrecos
a la xifra
ho dic per situar els oients
perquè a vegades
a les xifres
que ja va presentar
el conseller Recoder
fa poques setmanes
aquí a Tarragona.
Exacte
si recordem
per fer la gran xifra
era 180 milions
dels 180 milions
uns 120-130
era de Castellbisbal
a les de Sant Vicenç
que és aquest tros comú
això
ningú ho discuteix
tothom estem d'acord
i el tros
que és més qüestionat
és el tros
de Sant Vicenç
a Tarragona
que són aquests 50 milions.
El que hem de veure
és que si hi hagués
aquest sobrecos
que no ho sabem
insisteixo
està objecte d'estudi
perquè al final
les coses
quan estudies el tornoll
fins i tot
podria ser
una mica més econòmic
i a més en el context
que estem ara
i pensant
que també s'ha de licitar
una cosa
és quan tu el pressupostes
i després quan no ho licites
quan ho licites
hi ha una oferta
i la gent tira la baixa
això s'ha passat
a l'estació intermodal
del port
que la licitació
sortia per uns 3 milions
i s'ha tancat
amb 2.700.000
perquè fas una oferta pública
i les constructores
accedeixen
i sempre fan ofertes
a la baixa.
Per tant
crec que és bo
incorporar
aquest punt
per garantir
aquest tema
que no hagi impacte
en el transport
de viatgers
i l'estudiarem
i tindrem aquest informe.
Què més fem?
Home,
estem també treballant
perquè
recollint
també la sensibilitat
del territori
jo tinc una cosa
molt clara
és dir
si Madrid
és un projecte
que li costa
acceptar-ho
tots ja ho estem veient
no?
Si anem
si des de Tragona
es presenta
una imatge
dividida
o no unida
el motiu més fàcil
que poden donar
a Madrid
és dir
posi'ns d'acord
quan estiguin d'acord
vinguin.
Per tant
sabem que
sobretot
hi ha una visió
que no compartim
però és absolutament
respectable
sobre justament
aquest tema
de la provisionalitat
que hi ha
una sensibilitat
que vol
que es garanteixi
la provisionalitat
d'aquest projecte
i també estem treballant
amb aquesta línia
a veure
quines fórmules
almenys
nosaltres
i des de la nostra
posició
per dir-ho
que també
tenim la capacitat
que tenim
també vull deixar clar
que el tercer fil
no l'instal·la
al port de Tarragona
ho fa
el Ministeri de Foment
una cosa
és que el port de Tarragona
impulsa
i proposa
perquè és una infraestructura
necessària
pel creixement del port
ja m'ha explicat
però no som nosaltres
qui fem la licitació
fer el Ministeri de Foment
com es pot garantir
aquesta provisionalitat
això és el que estem treballant
això és el que estem treballant
jo crec que al final
és un tema
més de garanties
diguem
jo no soc expert
és un tema més
de garanties jurídiques
de garanties
contractuals
de fórmules
de col·leació
públic-privada
etcètera
i aquest seria un objectiu
prioritari per vostè
per assolir el consens
de tot el territori
clar clar
jo crec que també
vull dir
defugint del debat polític
crec que és un gran
un objectiu
assolir també
no?
de dir home
si podem presentar
una fórmula
que se pugui garantir
o
que hi ha gent
que té un cert dubte
sobre aquesta
sobre com garantir
la provisionalitat
si podem presentar
unes propostes
que d'alguna forma
es visualitzen
que queda garantida
aquesta provisionalitat
jo crec que anem
un pas endavant
fa unes setmanes
la ministra de Foment
a València
va parlar del tercer carril
del corredor del Mediterrani
va dir literalment
que clar
el govern espanyol
no tenia prou diners
per fer ara mateix
el que entenem
com a corredor del Mediterrani
i que per tant
impulsava
des de Castellbisbal
cap a València
i Alacant
el tercer carril
ella va parlar
del tercer carril
i aquí vam estar discutint
durant uns quants dies
i debatent
si es referia
també al tercer fil
com impulsa
aquí al port de Tarragona
i no ho hem acabat
d'aclarir
vostè entén de les paraules
de la ministra
que podrien estar d'acord
també
amb aquest tercer fil
que ens afecta a nosaltres
aquí a Tarragona
t'explico
com és jo que es diu sempre
m'agrada que facis
aquesta pregunta
perquè
alguna vegada
quan anàvem al cotxe
sentia els debats
al matí
i sentia també
això que dius
els debats que s'agegaven
i no ho hem acabat
no m'ha pogut
no, no, ja t'aclareixo
ja t'aclareixo jo
i després
també haig de dir
que igual que fa
això la ministra
ho va dir per Sant Jordi
me'n recordo perfectament
ho dic perquè també
serà un dia històric
jo també me'n recordo
que era Sant Jordi
estàs d'acord?
val, però serà un dia històric
aquell dia
perquè
malgrat treballar
amb tota aquesta línia
que diem
no?
escolta'm
buscar un informe econòmic
que reforci la idea
que és necessària
la connexió a curt termini
de fer un projecte
constructiu
que incorpori
la doble via
amb tercer fil
efectes
de garantir
el tràfic de passatgers
etcètera
etcètera
hi havia un punt
de pessimisme
perquè
una cosa és
aquí el territori
i l'altra
és la visió de Madrid
i jo tenia aquest punt
de pessimisme
perquè dèiem
jo no veia Madrid
per la labor
ho dic sincerament
no veia
però això va canviar
el 23 d'abril
23 d'abril
per Sant Jordi
la ministra
s'ha desplaçat a València
i a València mateix
anuncia
el que tu anomenes
o ella anomena
el tercer carrer
diu que són
1.200 milions d'euros
des de Castellbisbal
fins a Alacant
i el baixa
fins a Alacant
106
si fas una regla
de 3 senzilla
dels 1.200 quilòmetres
pels 700
te'n dones compte
que pràcticament
és el que surt
dels 80 quilòmetres
que nosaltres diem
del tercer fil
des de Tarragona
fins a Castellbisbal
per 180
és a dir
encaixa perfectament
amb el projecte
que està dient
el Port de Tarragona
però és més
jo davant d'aquesta inquietud
i com bé dius tu
de dir
estarà parlant
del mateix
que planteja
el Port de Tarragona
vaig demanar
la presentació
perquè la ministra
ho va fer
amb un PowerPoint
per entendre's
ho va fer
una presentació
amb audiovisual
vaig demanar
i hi ha una transparència
que per mi
és
bueno
ho diu tot
que diu
el tercer carril
és sobre la red
existente
llavors aquí
hi ha un
entendedor
sobren les paraules
perquè sobre la red
existente
si és sobre la red
existente
que és el que diu
la ministra
en la seva transparència
la red existente
l'única red
que hi ha avui
que funciona de tren
és la via de costa
perquè la via de roda
és que no existe
doncs aleshores
perdoni senyor Andreu
s'ha acabat el debat
bueno
s'ha acabat el debat
en el sentit
que el ministeri
assumeix
la ministra
assumeix
el projecte
del tercer fil
ja no només
en el tram
de Tarragona
sinó en tot
en tot el recorregut
en tot el recorregut
argumentant
que no hi ha prou diners
en aquests moments
per aportar
la gran infraestructura
això ja ho hem dit sempre
inclús ella mateixa
reclama
i sol·licita
l'ajuda
de l'empresa privada
per desenvolupar
el projecte
és a dir
que encaixa perfectament
amb el model
que des de fa mesos
al port de Tarragona
estem plantejant
i estem impulsant
això
és un paral·lelisme
absolut
ara bé
escolta'm
també hem de ser prudents
la ministra ho diu
en un context global
evidentment
els representants
del Partit Popular
al territori
ells consideren
que això
només afectava
Barcelona i València
interpreto
que ells
quan la diu
sobre la red existente
volen dir
sobre la línia de roda
la línia de roda
no existe
és que hi ha trossos
que no existe
que està desmantelada
ja ho hem dit
mil vegades
i qualsevol persona
amb un vehicle particular
ho pot anar a veure
i pot veure com està
absolutament trinxada
està desapareguda
s'ha de fer
traçat nou
i per tant
la lògica
diu
que si València
que jo crec
que aquí és
el gran
és el gran
element
que això
ho desbloquejarà
tristament
no serà
que ho reclami
el port de Tarragona
i fins i tot
diria que no serà
que ho reclami
el polígon petroquímic
de Tarragona
serà que ho reclama
la Força de València
i el port de València
i això és el que farà
la força
que es faci
el tercer carril
que diuen ells
que és el tercer fil
però de retruc
ens beneficia
i de retruc
es beneficia
i es beneficia
perquè la línia de València
passa
a 50 metres
de la Química
i a 50 metres
del port
s'ha plantejat
de parlar amb la ministra
o de demanar-li
una reunió
o contactes amb el ministeri
jo per això
abans
aclaria aquesta qüestió
per exemple
sí
bueno
primer
jo he parlat
d'un president
de Port de l'Estat
ell ja entén
la nostra posició
però jo crec
que primer
hem de trobar
l'unitat
al territori
jo crec que
amb clau
de gestió
d'infraestructura
hem de trobar
l'unitat
al territori
i ha apropat
posicions
amb el Partit Popular
que seria
la força política
més emergente
sí
nosaltres
i sempre ho he dit
jo tinc
una excel·lent relació
personal
amb el senyor
Alejandro Fernández
i mantenim
un contacte permanent
de treball
de línies de treball
de converses de treball
de l'àmbit
de temes del port
i en aquesta línia
estem treballant
vull dir
jo ho puc entendre
no comparteixo
el 100%
els seus posicionaments
però el que hem de fer
i s'hem d'esforçar
és de trobar
ara ho tenim
pràcticament
focalitzat
en aquest tema
de la provisionalitat
si trobéssim
aquelles fórmules
que
el propi
Partit Popular
del territori
se sentigués còmode
i vegués
que amb aquelles fórmules
que estic dient
de garanties
de clàusules
contractuals
etc
se pogués garantir
la provisionalitat
jo crec que seria
un pas endavant
molt important
i no és el mateix
anar a Madrid
a plantejar
la ministra
com a port
com a petroquímica
dient que també
anem amb una unitat
del territori
recordem també
que
va haver
una
una moció
al ple de l'Ajuntament
on tots els partits
van votar a favor
de la proposta
del tercer fil
si fos provisional
excepte el Partit Popular
que es va abstenir
no va votar
que no
jo crec que també
és un punt a favor
és una abstenció
que no és un no rotund
i aquesta abstenció
venia condicionada
també amb aquest tema
de la provisionalitat
per tant
escolta'm
en lloc de discutir
per què no treballem
per intentar resoldre
i garantir
la provisionalitat
i intentem trobar
aquesta unitat
en aquest tema
i tirar endavant
el projecte
i és el que estem fent
des del Port de Tercer
Sobren noves expectatives
sobre aquest projecte
estratègic del Tercer Fil
en el tram final
de l'entrevista
senyor Andreu
parlem més del Port
en la seva relació
amb la ciutat
el passat mes de febrer
vam tenir aquí
uns quants programes
amb la gent del Serrallo
a propòsit
d'un projecte
que tenen en marxa
des de l'autoritat portuària
una exposició
i un llibre
sobre la història
i el present del Serrallo
com estan les coses
perquè vostès
fins i tot
van arribar
a demanar material
fotogràfic
vídeos
els veïns del Serrallo
això tirar endavant
d'alguna manera?
No, no, no
està endavant
el que passa
que hem tingut
tant d'èxit
que els nostres recursos
sobretot
humans
són limitats
i
la veritat
és que
ha generat
molta expectació
i
hem hagut
de prorrogar
el període
de recull
de material
perquè hi ha hagut
molta gent interessada
i la veritat
és que
a través del Mercè
Tuldrà
la nostra
directora
del museu
també té altres activitats
a fer
i van dir
d'això
per tant
sí, sí
tirar endavant
és un objectiu
nostre
que
és una oportunitat
és un document
jo crec
històric
i poder recollir
un llibre
tota la història
del Serrallo
és una ocasió única
d'aquí
aprofito per dir
que també va sortir
va sorgir la idea
que ja
ens havien transmès
diferents
diguem
elements
de la societat civil
sobretot del Serrallo
de la possibilitat
de fer
el museu del pescador
i jo
vaig anunciar-ho
que
vaig fer
la presentació
d'un opuscle
a la Cofreira
de Pescadors
vaig anunciar
que justament
la Cofreira de Pescadors
té un espai
al que és
per entendre'ns
a la taulada
a l'àtic
de la Cofreira de Pescadors
té un espai
molt gran
que avui està buit
i
la idea
que jo tenia
era que
aquest espai
pogués
acollir
aquest museu
del pescador
perquè seria
fruit
de tot aquest treball
que estem fent
ara del llibre
com hi ha tant
de material
donaria
per aquest material
ara una cosa
és fer el llibre
però donaria
donaria
no per una exposició temporal
sinó per un museu
exacte
com una exposició
permanent
estable
del museu
del pescador
amb una idea
diguem
de tenir
un altre element
diguem
cultural
a la ciutat
que pogués
fer un referent
que els pescadors
pogués
vinguessin
al seu espai
propi
que posar en valor
també
el barri
marítim
del Serraio
i l'ofici
de pescador
jo crec que
això
és necessari
i ens ompliria
d'orgull
a tots
i això aniria
a l'edifici
de l'antiga
confraria
pescadors
no no no
de la nova
confraria
de la nova confraria
a la part de l'àtic
si algú s'ho mira
veurà que hi ha un caixó
tancat
allò es va guardar
el seu dia
per si fer un restaurant
això
però la veritat
és que no
no ho veiem
i se'ns va
corrobositat
que seria el lloc
més lògic
amb un accés
fins i tot
independent
per fora
i un museu
del pescador
que albergués
també una sala
de conferències
que pogués
tenir audiovisuals
perquè per exemple
hi ha gent
que també ha ofert
pel·lícules
d'aquestes antigues
del món
de la barca
pot haver
material
llavors ara
amb aquest tema
tenim dos línies
de treball
primer
ara en les properes setmanes
volem ja crear
el que seria
el consell consultiu
del museu
és a dir
com hem de fer
el museu
i en quins continguts
on això
ho ha d'encapçalar
per entendre'ns
com una figura
d'un comissari
del museu
que per part nostra
evidentment
seria la persona
de confiança
la Mercè Toldrà
vull dir que és
la que ha portat
tot aquest tema
i després
amb els diferents
representants
de la societat civil
sobretot del Serratio
de la societat de Beir
dels pescadors
etc
crear aquest equip
de treball
per veure quines línies
de treball
tindria
o seria
per exposar
en aquest museu
això és per un costat
i per altra
la part més constructiva
nosaltres també
ja hem parlat
que la setmana que ve
els propers dies
tenim ja
una trobada
amb ells
a través del Col·legi
d'Arquitectes
fer un concurs
d'idees
bueno
per dir
hi ha aquest espai
volem aquest pla funcional
aquestes necessitats
escolta
fem un concurs
d'idees
i que també
és una forma
de projectar
la ciutat
i el port
a través
d'un projecte
d'aquestes característiques
per tant
el procés seria
ara
fem primer llibre
el llibre
seria
un primer material
i fruit d'aquest llibre
seria
l'embrió
de treball
d'aquest museu
del pescador
que nosaltres
ho veiem
fet
consolidat
perquè
les coses
s'han de fer
també
amb les disponibilitats
que tenim
en els nostres pressupostos
en uns 3-5 anys
l'edifici
aleshores que jo li preguntava
de l'antiga
confraria
és propietat
de l'autoritat
perquè sobre això
s'havia debatut a vegades
com que està buit
és l'edifici
perquè ens entengui
també la gent
el que hi ha damunt
del restaurant
la Puda
allà on hi ha
la llotja
i que a més
és la imatge del barri
aquell local
està buit
i és propietat
de l'autoritat
ara sí
aquí
allò que mai arribava
de president
a través d'aquell edifici
de propietat
de la Cofreria de Pescadors
i
amb diferents converses
amb la Cofreria de Pescadors
que ens uneix
un excel·lent
en relació
ells tenen la concessió
diguem
de la nova Cofreria
l'espai
el propietari
és el port
però ells tenen la concessió
llavors
bueno
se'ns van plantejar
el projecte
i ens va arribar
el plantejament
que la Cofreria
pel bon funcionament
també s'estava pensant
en desfer-se
de l'edifici
de la Puda
que era
pràcticament
del poc patrimoni
que li es quedava
el problema
de desfer-se
d'aquell edifici
fins i tot
era que
en un context econòmic
complicat
la idea era
fins i tot per fer
pisos
o fer
imobles
d'això
clar
això
des de la visió
d'autoritat portuària
vam creure
que
ho tenien que salvar
ho tenien que salvar
perquè com bé dius
és un edifici emblemàtic
jo crec que tots els tarragonins
ho tenim
a la retina de l'ull
la imatge de la Puda
que s'han fet moltes fotografies
el rellotge
i tot això
i llavors
bé
vam estar treballant
molts mesos
i finalment
vam arribar a un acord
jo crec que
molt bo
per les dues parts
i ja ha quedat
amb propietat
de la utilitat portuària
perquè a més a més
nosaltres també
vull dir
al final
perquè clar
has de fer les coses
també amb un objectiu
nosaltres també
dins d'aquest creixement
dels projectes culturals
i socials del port
nosaltres
tenim una idea
d'ampliar el museu
del port
el museu del port
avui està pensant
més per la navegació
però també creem
que seria bo
ampliar-lo
a nivell d'oficis
ara tenim l'ofici de boter
que ens va encedir això
creem per exemple
que també seria bo
un espai museístic
per exemple
per l'ofici d'estibador
que no hi és
i l'estibador
és una figura
molt important
i hi ha molta història
dels estibadors
de Tarragona
i crec que també
és posar en valor
una figura
que a vegades
potser no ha tingut
tot el reconeixement
que tenia que tenir
però aquest creixement
del port
que tenim
que és allí
on està el refugi
número dos
no podem créixer
perquè a la part d'alrere
tenim les oficines
del CEMAP
que se'n diu
que són
les oficines
on se gestiona
tots els espais
culturals i socials
del port
doncs bé
la idea
que vam pensar
és dir
adquirir l'edifici
de la Puda
per instal·lar allí
les oficines
és a dir
treure-les
del darrere del museu
així ens permetria
ampliar el museu
i posar les oficines
de gestió
d'espais culturals
a la Puda
a més a més
la Puda
qui ho conegui
en el primer pis
de la Puda
hi ha un antic teatre
molt simbòlic
molt simbòlic
i molt històric
unes dimensions
importants
i també
se'ns van pensar
que també
seria
un espai
molt interessant
i bonic
per incorporar-ho
també
com a espai
cultural i social
del port de Tarragona
com ja sap tothom
el port
sempre intenta
facilitar
a la ciutadania
els seus espais
els tingladus
per fer exposicions
per fer actes
etcètera
però per fer teatres
o actes musicals
tampoc tenim els espais
i se'ns va córrer
com un lloc emblemàtic
de dir
home
la idea és conservar
el teatre
renovat evidentment
amb tota una instal·lació
moderna
i tot posat al dia
però també
per posar-los
a disposició
del barri
principalment
del Serrallo
i de la ciutat en general
que puguin gaudir
d'espais socials
i poder fer teatres
poder fer conferències
poder fer això
en un entorn
de primera línia de mar
com és el barri
del Serrallo
i per tant
allí anirien
les oficines
aniria aquest espai
cultural i social
ampliat
i un cost
per fer exposicions
també
i la idea és que
els restaurants
seguin mantint
el restaurant
El millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
Jordi Jané
i Josep Andreu
que avui han compartit
Hora Radiofònica
El millor de la temporada
recordant
amb dues entrevistes
que els hi realitzàvem
ara fa alguns mesos
dintre del matí
de Tarragona Ràdio
Nosaltres hi tornarem
ben aviat
recordant continguts
i oferim-vos
el millor de la temporada
2011-2012
No hi falteu?
Gràciesor inputt-la
Gràciesor
Fins demà!