Una setmana més donem pas a en David Serra,
però una setmana més no el podem tenir aquí.
David Serra, bon dia.
Complicat, eh?
Tinc moltes ganes de tocar-te, David, i fer-te dos petons.
Jo també, jo ja no sabré trobar el camí,
anava dia a casa, a la ràdio.
El Camí no a casa, referència cinematogràfica.
Déu-hi-do, eh?
Però estem aquí, eh?
Sí, mentre la veu arribi ja és molt.
Exactament.
David, com ho tenim de cinema?
Perquè jo tinc moltes ganes de comentar amb tu,
com a mínim, la gran estrena de la setmana,
que és un Sam Raimi.
Hombre, un Sam Raimi...
A veure, teniu el trailer de la pel·lícula?
El Joan Maria?
Sí.
Que havíem parlat abans, i dir que el trailer és espectacular.
Ah, doncs vinga, escoltem-la una miqueta.
Perfecte.
Hola.
Hola.
Es tarde.
Colega, ¿estàs lista?
Te la traigo el domingo por la tarde.
Que coma bien, ¿vale?
Nada de pizzas.
Te doy cinco dólares si no se lo dices a mamá.
Que sean treinta y cinco y no se hable más.
Papá, necesitamos platos.
Mira, papá, soy de la realeza.
Qué guay.
¿Puedo quedármelo?
Como quieras.
Parece que hay algo.
Qué raro, no veo ninguna abertura.
¿Qué quieres decir?
Que quien la hizo no quería que nadie la abriera.
¿Estás bien?
Me siento rara.
¿Has notado algo extraño en Em?
No.
¿Por qué esa caja es tan importante para ti?
No sé.
Lo es y ya está.
Para ya.
Em.
Em, se acabó.
No tengo ni idea de lo que es.
Son inscripciones en hebreo.
Pone típico.
Em, ¿dónde estás?
En hebreo significa demonio.
¿Qué quiere esa cosa de mi hija?
Ese espíritu es el ladrón de niños.
Em.
Mamá, ¿qué me pasa?
Cuando se abre la caja, hay muertes.
¡Mamá!
¡Emil!
Los médicos no pueden ayudarnos, ¿verdad?
En el refugio del más alto.
Y confiaré en él.
Bajo sus alas tendrás protección.
Él te guardará.
Dios mío.
Su verdad.
¡Sí!
¡Deja en paz a mi hija!
Mira, valia la pena escoltar-lo tot,
perquè jo només l'he sentit
i se m'ha posat els pèls de punta
i hauríeu de veure la cara que feia el nostre tèrnic,
el Joan Maria,
que ell l'estava veient al tràiler,
i anava a fer uns rulls i unes cares.
A veure, de Possession, digues.
Jo penso que de Possession és, d'uns, una bona opció,
que, bueno, podria ser la porta d'entrada
a l'arribada del cinema de la tardor, eh?
Jo...
És una pel·lícula que, ja t'he dic,
està suposionalment basada en fer reals,
està basada en...
Bueno, en circumstàncies que estan relacionades
amb una caixa,
que verdaderament existeix
i pertany a un tal Jason Haddon,
vaig mirar per internet,
que és un...
Bueno, que va escriure el llibre
en el qual narra totes les calamitats
que van afectar les vides de tots aquells
que, per casualitat,
o perquè volien,
van tindre aquest cofre maligne.
I, de fet, és una pel·lícula
que, bueno,
pinta molt bé.
Jo no l'he vista.
La veritat és que tinc ganes
de veure-la,
perquè sembla que és una mica diferent
a tot el que és habitual
dins del gènere fantàstic,
però, vaja,
a veure, d'entrada ja t'ho dic,
que és una pel·lícula que pinta bé,
que no abusa dels efectes especials,
que té actors molt experimentats
com la Kira Sèdic
i el Jeffrey Dean Morgan,
que són els que interpreten
els pares del nen i de la nena
de la pel·lícula.
La nena, diuen que és estupenda
en el paper, eh?
Sí, sí, sí.
Diuen que és boníssima.
Tot el que he sentit
és molt positiu
i, de fet,
és una pel·lícula
que, d'entrada,
pinta bé
i que jo,
ja t'ho dic,
o sigui,
és de les pel·lícules
que jo aniria a veure
sense cap mena de dubte.
Doncs,
vinga,
ara això sí,
bueno,
terror.
Terror.
Ja està,
ja està,
a l'estil exorcista,
però vull dir
que és un gènere molt concret,
però, bueno,
evolucionat i diferent
amb Sam Raimi.
Déu-n'hi-do.
Per què continuem, David?
Quina més em vols comentar?
Jo continuaria directament
per l'altra pel·lícula
espectacular de la setmana,
que és la de Judgedrit,
una pel·lícula
interpretada
pel Carl Urban
i que, de fet,
estava sabent
un còmic,
bueno,
que va estar,
va tindre per dibuixar,
doncs,
el dibuixar espanyol
Carlos Esquerra,
que, bueno,
que va tindre
molta mala sort
perquè va acabar
en mans de Silvestre
de Salón,
en el 94,
95,
ja fa uns anys,
va ser una versió
que, bueno,
de les pitjors
pel·lícules
de l'Estalón, eh?
La veritat
és que, bueno,
jo tinc esperances,
una miqueta,
de que,
ja que ha hagut
en mans
de Pete Travis,
que és un director
polièdric,
a veure,
no diria que sempre
hagi fet bones pel·lícules,
però ha fet pel·lícules
tan interessants
com El Mag,
En el punto de mira,
i, bueno,
aquesta drit,
que, de fet,
bueno,
la veritat
és que es planteja
com una
dignificació
del còmic,
un còmic
que es parla
d'un futur
de la humanitat,
que, evidentment,
no és l'ideal,
sinó que
els policies,
només...
Imagineu-vos
un futur
en què ha quedat
tota la humanitat
destruïda,
tot el món,
per qüestions nuclears
i queda només
una única ciutat,
megaciutat,
de fet es diu així,
megacity,
en què hi viuen,
bueno,
com a 800 milions
de persones.
I, clar,
llavors,
bueno,
doncs,
la mena de policies,
hi ha una mena de policies
jutges,
que intenten parar
tota l'onada
de violència.
I això diuen
que és un advertiment
que us fem,
jo,
de les crítiques
que he llegit,
diuen que Dret
és una pel·lícula
que dignifica el còmic,
com tu dius,
però que és molt violenta.
No han estalviat
en sang,
eh?
sensibles al tema.
Exactament.
Doncs, escolta,
hem fet un bon resum.
Jo penso que tenim
una bona pel·lícula
de terror,
tenim una pel·lícula
de ciència de ficció
que pot estar bé,
doncs, bueno,
no ho sé.
Doncs, mira,
tenim potser
la decepció
de la setmana.
He sentit molt mal
les crítiques,
ja n'havia llegit malament,
eh?
Però avui,
com a segona setmana,
m'assembla,
de Manolete.
Manolete,
sembla que està decebent
moltíssim.
Manolete?
No sé si en tens referències.
Sí.
Bueno,
per dir-ne alguna,
tampoc la deixen
gaire ben posada
amb aquest
Holmes i Watson
Madrid d'ells.
Ah, vale, vale, vale.
Bueno,
en Manolete no havia sentit res.
En Manolete vols dir
la pel·lícula del Torero.
Sí,
interpretada per la Penélope Cruz.
Ja l'ha estrenat ja,
perquè aquesta pel·lícula
ha portat molt de temps.
Sí,
és que clar,
això diuen
que s'ha estrenat una mica
per la Porta Petita
i que de fet,
a part de tots els problemes
que hi ha hagut,
que no ha sigut
el que es prometia,
diu que no,
de qualitat,
no acompanya.
No,
la veritat és que
jo no esperava res
d'aquesta pel·lícula.
Tu ja no esperaves res.
No esperava res,
o sigui,
tot el que apuntava
és que a banda
dels problemes
que havia tingut,
doncs no era una pel·lícula
que,
bueno,
si s'estrenava,
s'estrenava
i que si no s'estrenava
doncs perdia el fonament.
Doncs David,
mira,
ens queda el temps justet
per comentar potser
una o dues pel·lícules.
Mira,
comentem la del nostre
estimat José Luis García.
Sí,
aquesta,
la pel·lícula...
A més,
és una raritia,
o sigui,
ens hem parlat
d'una història
en la qual
el Sherlock Holmes
i el seu fill
de col·laborador,
el doctor Watson,
es troben
en el Madrid
de Pere Galdós.
Sí.
I, bueno,
a veure,
és com si
el Jack,
com s'ho dic en català,
esbodeñador,
arribés a Madrid
i també feix
totes les seves
a la capital.
Doncs, bueno,
la veritat és que
és una pel·lícula
que sí que he pogut veure
i que precisament
a mi m'ha
m'ha decebut
perquè fins i tot
el seu tràiler
s'ha convertit
en notícia
abans que la pròpia pel·lícula.
Ja que el tràiler
era molt avorrit,
extremament avorrit
i que no convidava
a veure res,
hi ha un espontàni
que va decidir
agafar el tràiler
pel seu propi
compte
i el va convertir
en un tràiler
molt més animadet.
I, de fet,
la productora
l'hi ha contractat
per refar els tràilers
que la veritat
és que no hi ha
molts duits.
Però, clar,
la pel·lícula
doncs no acaba
de funcionar
perquè en joc
d'adquirir
la sabidoria
per dir-ho d'una manera
d'intentar trobar-ne
els elements contemporanis
del Sherlock Holmes,
és una persona intel·ligent
i molt llegida
i jo penso que Holmes
doncs va molt més lluny
del que ha fet.
Jo, sincerament,
penso que aquí
el que únic que hem fet
és fossilitzar
el personatge
i que, bueno,
tornem una altra vegada
al Garfi
que a mi aquesta pel·lícula
em va agradar
perquè era una altra història
era un altre temps
que era
Les Verdes Planeres
i que era
una pel·lícula
ja de l'any 78,
77, 79
i que el Garfi
que en aquella època
doncs era revolucionari
per dir-ho d'una manera
i ha tornat a fer el mateix
que en aquells anys
tenia sentit
i que a partir d'ara
doncs és una pel·lícula
que el que únic que pot fer
és convidar a dormir.
I és trist
i és trist
perquè tan morosa,
tan anacrònica,
tan de cartró,
doncs al final
doncs és una pel·lícula
que no convidarà
més d'una revisió.
És una rarefa,
això sí,
jo en tot cas convidaria
a veure-la
amb un sentit gairebé...
Si ets fan de Garfi
doncs, bueno,
és per tenir la cosa estranya.
Sí, sí.
Molt bé.
I l'altra pel·lícula seria
Todos tenemos un plan
amb el Vigo Mortensen
que, bueno,
que a veure,
que és una pel·lícula
que ja pel fet de tindre
el Vigo Mortensen
doncs a mi ja m'estimula,
no?
perquè és un actor
que admiro molt,
que penso que sempre
ho fa bé
i que, bueno,
sempre agafa bons papers,
que sap escollir
on treballa
i que penso que, bueno,
que ja sigui
per el que aporta
aquesta història
de...
breument.
Sí, sí,
Estrella Agustín,
un home que està desesperat
per abandonar el que
l'ha anat convertint
en un home frustrat
a Buenos Aires
després de la mort
del seu germà
doncs es disposa
a començar
una nova vida.
Una història
que ja l'hem vist
moltes vegades
però que penso
que en mans
del Vigo Mortensen
una barreja
de drama psicològic,
d'intriga criminal
i fins i tot
podríem dir
de cinema social
que és el que té
el cinema argentí
doncs pot ser
una pel·lícula
interessant i alternativa
a tot el que hem anat parlant.
Doncs mira,
ens queda,
vàgim comentat
The Possession,
tots tenim un plan
de les estrenes,
dret de les estrenes
ens queda per comentar
que no ho podem fer avui
però simplement
les esmentem,
de Deep Blue Sea,
un thriller històric
diuen que l'estil
dels thrillers negres
que és Shanghai
i Eternamente comprometidos
que és la comèdia
de la setmana.
Exacte,
i un musical
que és el Step Up,
no?
Revolution?
Sí,
Step Up Revolution,
tens raó.
Doncs aquesta pel·lògic
jo aquesta vaig
la setmana seguint,
a veure,
són pel·lícules videoclip,
no tenen gaire valor
des del punt de vista
d'història,
de lo narratiu,
però que bueno,
que tu passes bé,
desconnectes
i la canalla
disfruta moltíssim.
Ai David,
doncs m'has tornat
a venir ganes
d'anar al cinema,
eh?
Com sempre,
sempre que parlo amb tu,
és igual.
Doncs mira,
la setmana que ve
ho tenim una mica complicat
per fer l'espai de cinema
perquè estarem ja
en programació especial
dedicada a Santa Tegla.
Bueno.
Per tant,
jo quasi que t'emplaçaria
retrobar l'espai
doncs d'aquí 15 dies,
quan hagi passat tot aquest boom.
Un sisplau,
recordeu que demà
per la nit
hi ha el Festival de Cambrils
de la Noche en Vela.
I tant,
que en van parlar
amb el seu dia,
sí?
Exacte,
doncs jo aniré
i penso que és
una alternativa cinematogràfica
de primer ordre,
un festival alternatiu
al costat de la platja,
esperem que no plogui,
esperem que no plogui
i puguem gaudir
d'un espectacle
que...
És veritat,
en van parlar,
projeccions,
videocreacions,
videoprojeccions
a sobre de les veles
de diferents vaixells.
Això és a Cambrils
demà a la nit,
si voleu més informació
perquè ara no tenim temps
de recordar-ho tot,
busqueu La Noche en Vela.
Correcte.
David Serra,
moltíssimes gràcies.
I molt, molt bon cinema.
Bones festes,
ens trobem després.
Gràcies.
Adéu a tothom.
Adéu, adéu.