Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i alhora diferents.
Hola, què tal? Molt bon dia.
Benvinguts una setmana més a l'Espai Tothom de Tarragona Ràdio,
dilluns 2 d'abril, avui ens pintem de blau
i és que se celebra el Dia Mundial de la Conscienciació de l'Autisme.
Nosaltres, després de l'edició especial de la setmana anterior,
avui recuperem el ritme i la durada normal d'aquest espai
on ja sabeu que ens agrada parlar sobre el món de les discapacitats.
Avui centrarem bona part del programa en parlar d'aquest Dia Mundial
de la Conscienciació sobre l'Autisme,
ja que a Tarragona s'han preparat,
de fet ja s'està celebrent aquest dia amb diversos actes.
A la ciutat de Tarragona ens acompanyarà per parlar-ne
la presidenta de l'Associació Estafanies, l'Alejandra Saló.
I després, a la recta final, parlarem d'esport
dirigit també a persones amb discapacitat.
El Consell Esportiu del Tarragonès, la Fundació Onada i l'Escola d'Educació Especial Solc
desenvolupen programes d'esport dirigits a persones amb discapacitat intel·lectual.
Els companys del Consell Esportiu del Tarragonès,
l'Àngel González, el tècnic d'activitats,
també la Judit Rodríguez, coordinadora d'activitats del Centre Ocupacional Fundació Onada,
i el Serapi Colombo de l'Escola Solc ens explicarà com han desenvolupat aquests programes.
Vosaltres, els oients, també teniu vies de participació
per posar-vos en contacte amb nosaltres, per sugerir-nos temes,
per comentar-nos qualsevol cosa relacionada amb el programa.
L'adreça electrònica és tothom.arroba.arragonaradio.cat.
Tothom.arroba.arragonaradio.cat.
Són presents també al Facebook, a facebook.com barra tothom,
i al Twitter, amb el perfil tothom.tr.
Avui, a la part tècnica, tenim cura que tot soni com ha de sonar,
el Joan Maria Bertran, i que us parla un servidor, Miquel González.
Comencem, molt bon dia.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
perquè les diferències són d'allò més normals.
El 18 de desembre de 2007, l'Assemblea General de les Nacions Unides,
sota una resolució, designava el 2 d'abril,
Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme.
El 2 d'abril, com dèiem, Dia Mundial de la Conscienciació sobre l'Autisme,
doncs, per posar de relleu això,
la necessitat d'ajudar a millorar les condicions de vida
dels nens i adults que tenen aquest trastorn.
A Tarragona, l'Associació Estafànies col·labora amb una iniciativa
per celebrar aquest dia de la Conscienciació sobre l'Autisme.
Per parlar-ne, ens acompanyen la presidenta d'Estafànies,
la senyora Alejandra Salor. Alejandra, molt bon dia.
Hola, bon dia, Miquel.
I la Mari Morales, també, d'Estafànies. Mari, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Vosaltres us uniu a una iniciativa d'Eduard Boada i Xavier Mejuto
per posar en marxa la campanya Light Up It Blue.
Alejandra és així. Ho has dit bé, perfecte.
Pel Dia Mundial de la Conscienciació sobre l'Autisme
que se celebra justament avui.
Diferents actes que s'han anat celebrant aquesta passada setmana,
que se celebren avui, després parlarem d'aquests actes concretament,
definíem l'autisme com un trastorn que afecta la comunicació,
la socialització, que està caracteritzat per conductes repetitives i inusuals.
Quina és la reflexió? En què hem d'incidir?
Què es reivindica en aquesta jornada?
Home, es reivindica que aquests nens que tenen necessitats especials
han de tenir els mateixos drets que els altres nens
i, si no, s'han de fer les adaptacions curriculars.
S'ha de conscienciar la població que el seu cervell funciona diferent
i llavors funcionen d'una altra manera
i s'han d'adaptar totes les adaptacions, tot el que li fa falta
i que hi ha molts, abans era un cada mil, ara és un cada cent cinquanta
i això també s'ha de transmetre a la població,
que aquí a Tarragona cada vegada hi ha més
i a tot arreu, a tot Espanya cada vegada hi ha més
i això és un reglant que donem també a les diferents administracions
perquè es facin càrrec, tant d'ensenyament com benestar social,
com la resta, doncs que aquests nens estan aquí,
aquestes persones amb autisme estan aquí, que són meravelloses,
jo tinc un fill que es diu Andoni d'autisme i és meravellós,
però que necessiten unes adaptacions que s'han de respectar
i s'han de conscienciar per fer les inclusions necessàries.
Els processos, per una mare o un pare,
al començament sempre estàs en negació,
que són els processos negació, acceptació i dol,
però al començament com que semblava que és una mica
desconegut, sobretot quan a vegades són un autisme atípic,
doncs costa molt que veus que el teu fill comença a funcionar diferent,
comença a veure que no et mira, que fa coses diferents,
que està molt amb el seu món i, bé, doncs ara fa uns anys,
per sort, aquí a Tarragona està canviant molt,
tant amb els pediatres com neuropediatres, com amb tots,
però fa quatre anys la cosa no era així, no?
Vol dir, no tenien gaire informació aquí a Tarragona,
i llavors sempre havien de marxar fora a que es donessin un diagnòstic.
Jo, més, és dur, però s'ha de saber tirar endavant,
saber lluitar per ells.
Tot i així, les persones amb autisme, ho comentaves abans,
estan ja, vaja, la inclusió d'aquestes persones a les escoles
està ja més avançada, de fet tu deies avançat bastant
en aquests darrers anys, tot i que suposo que és allò que diem sempre,
que encara queda molt per fer, sobretot en el tema de l'educació secundària
i en la societat en general, i sobretot en l'àmbit laboral.
No sé què en penseu, d'això.
Sí.
Sobretot, potser s'hauria de sensibilitzar una mica més
a la població en general, a la societat,
perquè són nanos que físicament sembla que no tinguin res,
i llavors la gent, quan els veu pel carrer...
No és tan visible, la discapacitat.
Exactament, llavors, quan tenen les estereotipes
i quan tenen aquest comportament estrany
que pot semblar a la societat en general,
el que potser reivindiquem avui una mica
a part que tenen els mateixos drets,
igual que qualsevol nano amb discapacitat,
potser és aquesta sensibilització de la societat
cap a aquest col·lectiu,
de que la gent ha de ser una mica més sensible,
de que no són nanos diferents
i que tenen els mateixos drets
i la mateixa dreta està en qualsevol puesto
i en qualsevol lloc, no?
Al cap i a la fi és això,
que no són més especials que la resta,
sinó que són iguals.
I nosaltres ara centravem aquesta conversa
en el tema dels nens,
però m'imagino que després,
a mesura que aquestes persones es van fent grans,
també es troben amb altres parany,
amb altres dificultats,
com és, per exemple, el tema de trobar feina,
sobretot en aquest context que tenim avui en dia,
i fins i tot el tema de les relacions socials
amb altres persones, no?
No sé si us heu trobat amb aquest...
Encara no pot ser, Alejandra,
en el teu cas,
perquè el teu nano és petit,
però m'imagino que també
han de tenir dificultats quan són més grans, no?
Sí, sí, sí que han de tenir dificultats
i això no pot ser.
Això s'ha de començar a treballar ja,
des de petits fins a grans,
que jo penso que quan neix un nen neurotípic,
normalment no té cap problema en tenir...
Des que neix fins que mor,
ho té tot, no?
Al col·le, al jardí d'infants, a la feina i tal.
Quan neix un neurotípic és com una utopia, això.
Vol dir, sembla que no puguin arribar.
No, no, s'ha d'arribar.
Els pares, aquest angoix,
se'l sabeu treure,
sàpiga que des que neix aquest nen especial
fins que no hi és,
ho tindrà tot cobert
i que tindrà els seus drets acceptats.
precisament per conscienciar la societat
i per reivindicar aquests temes que ara parlàvem.
Des del passat 26 de març,
vaja, anava a dir un fotimer d'actes
i és que tinc aquí la llista
i en són moltíssims.
El 26 i el 30 de març ja en vau fer alguns.
Evidentment, val la pena comentar
la gent que hi va col·laborar
perquè veig aquí un munt d'escoles,
un munt d'associacions,
les que ja han col·laborat amb vosaltres.
Un munt, si vols te l'has dit.
Mira, des del 26 de març,
Ona Cedip Tarragona
ha donat globus blaus a tots els nens
per adherir-se a la campanya
Like I Can Blue
i han ficat cartells
amb el logotip oficial
del Dia Mundial de l'Autisme.
El dia 30,
el col·legi Sant Bernat Calbó de Vilaseca
i els seus alumnes
han fet actes de conscienciació,
han llegit un manifest,
han ficat flores blaves,
han fet unes flores blaves molt xules
per adherir-se a aquesta campanya.
El dia 30 també,
l'escola i l'STO de Solc
han fet un trícit informatiu,
han posat cel·lulofana
a les entrades del centre
i un llac enorme
amb peces de puzle
i els nanos han sortit amb un llacet.
De fet, es veia tot de color blau,
tot el col·le.
Expliquem als nostres alients, Alejandra,
si em permets que el color blau
és aquell que identifica
o que s'utilitza
per al Dia Mundial de l'Autisme.
De fet,
jo no porto res blau avui,
vosaltres no ho sé,
però...
Ah, vale, vale.
Doncs així, sí.
I de fet,
saps per què va sortir aquesta campanya, Miquel?
Explica-ho.
Molt bé.
Doncs mira, l'any 2001,
TGD Padre Estea,
juntament amb altres organitzacions
de promoció
de les persones amb autisme,
van invitar organismes i empreses
a il·luminar els seus edificis
de color blau
i van convocar events massius
per a la conscienciació
sobre la incidència
dels trastorns
de l'espectre autista
i es va crear la campanya.
Per què el color blau?
Doncs perquè a través
d'aquestes iniciatives
s'ha transformat
en un símbol de l'autisme,
representa el que vivien a diari
les famílies
de les persones amb autisme.
A vegades el color blau
es vivien com el mar
d'un dia d'estiu.
És una metàfora.
I d'altres,
el loo s'enfosqueix
com el mar amb tempesta.
És una mica
com el que succeeix
a les persones
i a les famílies
que es troben
amb aquests obstacles
i amb aquests desafiaments.
Les diferents tonalitats
i simbolismes
de les tonalitats
del color blau.
És com si fos el mar,
perquè aquests nens
un dia estan molt tranquils,
l'altre dia estan...
Com el mar mateix,
com la mar mateix.
I per això van treure
una metàfora.
Estàvem comentant
aquests actes
del passat dia 30,
ens havíem quedat
l'Escola Sabera
de Tarragona,
per exemple,
donava la benvinguda
als alumnes.
Amb la cançó
de la cançó.
Es va parlar
sobre la educació
inclusiva
i es va fer
un mòs aïc humà
i una figura
protagonista
que és la peça
de Puzzle Blau,
molt única.
i tot això,
tenim fotos
i és preciós.
Al Col·legi Sagrat Cor
de Tarragona,
els nens portaven
xandal blau,
les finestres
estaven tancades,
van passar
per un passadís fosc
il·luminat
amb lluns blaus,
van mirar
el vídeo
del Cazo de Lorenzo
i el de
Like Up in Blue
i còpies
dels dibuixos
de Maria i jo.
Van fer una bombeta
humana enorme
al pati
i van llegir
el manifest.
Déu-n'hi-do.
I van dir,
únics com els altres
i van decorar
l'escalinat
amb globus.
I el Col·legi
al Carme de Tarragona,
els nens de P4
portaven samarretes blaus
i també van llegir
per un manifest
i van parlar
molt sobre l'autisme.
És important,
també m'imagino,
que els nens
es conscienciïn,
no?
És meravellós,
a més,
aporten uns als altres.
No només a les escoles
perquè d'altres
associacions també com...
Sí, sí,
continuo perquè ja...
Sí, sí,
endavant, endavant.
El dia 30
es va celebrar
el partit del CBT
entre el Vasquez
2017
i el Baloncesto León
i el cronista
de la ciutat de Tarragona,
Josep Maria Sabateboix,
va llegir
a la mitja part
el missatge
del secretari general
de l'ONU,
el Dia Mundial
de Concessió de l'Autisme.
Va ser molt bonic,
també.
L'associació Tarraco Fotografia
està col·laborant
en tots els actes.
Es van estar fins a les dues
de la matinada
fent fotos.
Van a tot arreu
i estan col·laborant
activament
amb tot això.
També el 30 de març
la comissaria
dels Mossos d'Esquadra
de Can Clar
van il·luminar
un vehicle de color blau
per adherir-se
amb aquesta campanya.
I ara ja passaríem
als actes d'avui.
No, encara queden
del dia 30?
Sí, sí.
El Cediab Xarxa Tecla
també va fer
un mural molt maco
de mans
que es ficava
al mural de l'autisme
i van ficar
moltes mans
i molta força
entre pares i fills.
Com veiem,
no només els col·legis
sinó que les associacions
també col·laboren
moltíssim.
Anem, si et sembla,
amb els actes d'avui,
Alejandra,
perquè dintre d'una estoneta
a les 12 del migdia
teniu previst llegir
un manifest?
Sí, el manifest.
Al Pati Jaume I, no?
Sí, de Tarragona.
Com anirà aquest acte?
Doncs, bueno,
intentem que vagi...
Hem invitat a tothom
i intentem que vagi bé
que aquest manifest
si pot ser llegeix
entre molts pares,
que seria el bonic,
que comences jo
i encabat
hi haurés col·laboració
i, bueno,
donarem ja sets blaus
també a tots
i esperem que vagi bé.
I aquesta tarda,
a les 6,
el Caixa Fòrum Tarragona
també acull un altre acte
amb motiu de la celebració
del Dia Mundial
de l'Autisme
on es projecta
una pel·lícula.
Sí, la pel·lícula
que és la pel·lícula
de Maria i jo
de Félix Fernández de Castro.
És una pel·lícula
basada amb la novel·la,
o sigui,
amb els còmics
que va fer,
el llibre que va fer Maria,
Sant Miguel Gallardo
amb la seva filla Maria
i a l'acabar l'acte
Caixa Fòrum
també apagarà
els llums del vestíbul
i encendrà els llums blaus
de l'entrada
per aderir-se al dia
i amb la campanya.
Continuem amb aquest color blau,
no?
Sembla que avui
Tarragona
es tintarà de blau
per il·luminar
també
altres edificis,
no?
Perquè veig també
que el Palau Municipal
i la Torre dels Vents,
aquestes nits
també ha estat il·luminada
de color blau.
Sí, sí, ha estat il·luminat.
De fet,
han fet un recull de fotos
i molt bonic.
Doncs anem repassant
aquests actes
perquè realment
n'hi ha encara més
per avui.
Veig que la Fundació Mar Blava
farà també
un altre mural.
Sí, també farà
un altre mural
a la Fundació Mar Blava,
ho ficarà molt gran
a la porta
i ho ficarà blaus.
Tinc globus blaus també, sí.
I no sé
si ens deixem alguna cosa,
el tema del manifest
que es llegirà
dintre d'una estona
a la, com dèiem,
al Pati Jaume
primer de l'Ajuntament.
I, bueno,
jo a la tarda
abans de la pel·lícula
intentaré llegir
un escrit
que m'encanta
d'Angie Rivière,
que què ens demanaria
una persona amb autisme?
I trobo que és
molt bonic.
L'he llegirem a la tarda
abans de començar
la pel·lícula.
Acabaríem
aquesta entrevista,
si et sembla,
llegint, doncs,
un troset d'aquest escrit.
L'escrit és d'Angie Rivière
i és
què ens demanaria
una persona amb autisme?
Ajuda'm a entendre,
no t'angoixis amb mi,
respecta el meu ritme,
no em parlis massa
ni massa de pressa.
Així com altres infants,
com altres adults,
necessito compartir el plaer.
Necessito més ordre
del que tu necessites.
Em resulta difícil
comprendre el sentit
de moltes de les coses
que em demanes que faci.
No m'envaeixis excessivament.
El que faig
no és en contra teva.
El meu desenvolupament
no és absurd.
Les persones
són massa complicades.
No em demanis
sempre les mateixes coses
ni m'exiguis
les mateixes rutines.
No només tinc autisme,
també sóc un infant,
un adolescent,
un adult.
Val la pena viure amb mi.
No m'agradeixes químicament.
Ni els meus pares
ni jo tenim la culpa
del que passa.
No em demanis
constantment coses
per sobre del que
sóc capaç de fer.
No has de canviar
completament la teva vida
pel fet de viure
amb una persona amb autisme.
Ajuda'm amb naturalitat,
sense convertir-ho
en una obsessió.
Accepta'm
tal com sóc.
No condicions
la teva acceptació
a que deixi bé
tenir autisme.
Àngel Rivier.
Alejandra Salor,
Mari Morales,
moltíssimes gràcies.
A tu, Miquel.
Moltes gràcies.
Continuem a l'espai
Tothom.
Us volem explicar
que fa alguns dies
que ja estan definits
els tres programes
que desenvolupa
el Consell Esportiu
del Tarragonès
conjuntament amb
la Fundació NADA
i el Centre d'Educació Especial
SOLC,
dirigits a discapacitats
intel·lectuals.
A nosaltres ens agrada
conèixer les novetats
referents a aquest tema
i per això avui
comptem amb la presència
de tres convidats.
D'una banda,
l'Àngel González,
el tècnic d'activitats
del Consell Esportiu.
Àngel,
molt bon dia.
Bon dia.
La Judit Rodríguez,
coordinadora d'activitats
del Centre Ocupacional
de la Fundació NADA.
Judit,
molt bon dia.
Hola, bon dia.
I el Serapi Colombo
de l'Escola SOLC,
ja un conegut també
del programa.
Serapi,
molt bon dia.
Molt bon dia, Miquel.
Un Consell Esportiu
pioner de referència,
especialitzat en aquest tema
donant servei
als col·lectius
de la ciutat,
fins i tot de la comarca
o d'altres comarques.
Tenim Àngel ja en marxa,
com deia,
aquests tres programes.
Fem una mica
de resum,
de síntesi
de les novetats d'enguany
i, si et sembla,
després anirem
desglossant
aquests programes.
Doncs,
com a novetats d'enguany,
tenim dintre
les jornades esportives
els centres d'ocupació,
la incorporació
d'un parell
d'activitats noves,
com són
la d'aeròbic
i dances
i la del circuit
d'aventura.
I,
per altra banda,
estem consolidant
el tema
de les activitats
de les jornades esportives
per centres
d'educació espacial
i hem continuat
un any més
amb les jornades
d'expressió corporal.
De fet,
ara ja tenim
en marxa
durant quatre dimecres
del mes
d'abril
i ja n'hem fet
alguna al març
les jornades
d'expressió corporal
al centre cívic
de Sant París
i Sant Pau.
Això ja ho he començat,
no?
Doncs sí,
ja portem,
ara se farà
la tercera jornada
i hem incorporat
una monitora nova
que ha tingut
bastant èxit
l'acceptació
per part
dels usuaris
i estem molt contents
tant de l'acollida
dels usuaris
per part
de la monitora
i del centre cívic
de Sant Pell i Sant Pau
que era un lloc
on ho feia.
Aquestes jornades
d'expressió corporal
qui se'n beneficia?
Qui són els usuaris
finals
d'aquestes jornades?
Doncs en aquest cas
concretament
ha sigut
el centre
de Fundació Onada.
O sigui que la Judit
ens podrà
fer cinc cèntims
de com han rebut
aquests usuaris
l'acceptació
per part dels usuaris
de les jornades
d'expressió corporal.
Judit?
Sí, els agrada molt.
Sí?
Sí, sí, sí.
Tot el tema de ballar
l'expressió corporal
i això
doncs moure's
i fer coses diferents
que altra gent
no acostumen a fer
ho reben molt bé
i ho esperen.
Perquè en general
són nois
o són usuaris
que se solen moure poc
en la vida diària
en la quotidianitat
del dia a dia, no?
Sí, sí.
Llavors això els aporta
també aquest
aquest grau
de diferència, no?
Pot ser?
Sí, a vegades
com que no estan molt
acostumats a fer exercici
els fa com una mica
de mandra, no?
I llavors veure
què poden fer
que es poden moure
i que poden exercitar-se
de forma divertida
doncs
els agrada molt
i a nosaltres
també ens agrada veure'ls, no?
Complementant aquesta oferta
per a discapacitats adults
a partir del mes d'abril
i fins al novembre
és un voler operar
la setzea edició
de les jornades esportives
dels centres ocupacionals
amb ventall
molt ampli
d'activitats
realment, Àngel
aquí tenim
pràcticament de tot.
doncs sí
la veritat que tenim
bueno
jo tinc aquí apuntades
vaja
vela, tirambarc, equitació
golf
exacte
bitlles catalanes
petanca
i podria continuar
amb un llarg etc
sí, pàdol, esposa de platja
la festa d'estiu
aquí entra alguna novetat
que ens comentaves abans
el circuit d'aventura
doncs sí
tenim el circuit d'aventura
que és el primer any
que portem a terme
que és estrellat a marit
aquí a prop
i després tenim
l'activitat d'aeròbic i danses
que l'any passat
vam intentar engegar-la
al final no es va poder
per temes logístics
i en guany
a veure si ja tirem endavant
i amb aquestes activitats
quins centres participen?
doncs tenim centres a tota la província
pràcticament
des d'aquí de Tarragona
com són Sol, Atopromi
Onada
fins a gent de Baix, Montblanc, Reus
Serapi, com que participeu també
o participareu de fet
en aquestes jornades esportives
dels centres ocupacionals
aquest ventall ampli d'activitats
que dèiem
suposa que també
doncs beneficia i molt
els usuaris
que poden fer moltíssimes disciplines
perquè vaja
n'hi ha per a tots els gustos
i per a totes les edats
per d'alguna manera
Sí, la veritat és que
l'oferta és d'enveja
és variada
Déu-n'hi-do
d'enveja
sí, sí
al més a poder
doncs practicar disciplines
poc comuns
entre els nostres
usuaris
dels serveis
com ara això
que deia el pàdel
per exemple
circuits d'aventura
doncs clar
això li dona un plus
de motivació als xavals
d'altra banda
i destinats als centres
escolars
d'educació especial
s'han programat també
dues trobades poliesportives
al complex educatiu de Tarragona
la primera el 20 d'abril
és a dir
doncs
després de Setmana Santa
aquests esports col·lectius
i després el 4 de maig
d'atletisme
i jocs cooperatius
Àngel Serapi
qui participa
com aniran aquestes trobades
com es desenvoluparan
a veure
participar
la participació
està oberta
a tots els centres
d'educació especial
a nivell de demarcació
de Tarragona
demarcació vull dir província
nosaltres enviem
convocatòria
a tots
després
l'experiència
doncs
fins ara
ha estat
una participació aproximada
entre 5-6 centres
estem parlant
d'un volum
de xavals
d'edat escolar
entre
150-160
més o menys
vull dir
depèn de l'activitat
depèn dels calendaris
que cada centre
té programats
però
anem al voltant
d'aquestes xifres
doncs sí
després de moure-les
molt i molt i molt
clar perquè
quan imagino que a l'hora
de quadrar gendes
amb tots els centres
ha de ser complicat
clar
pensar que aquí
entre
les agentes
dels propis centres
la del Consell Esportiu
la del Complex
la de l'Institut Calípolis
que com bé ha dit
el Serapi
doncs venen tots aquests alumnes
doncs és difícil
però sembla ser
que definitivament
tant del 20 d'abril
com el 4 de maig
ho portarem a terme
doncs recordem
20 d'abril
amb aquests esports col·lectius
i 4 de maig
a l'atletisme
i jocs cooperatius
vull fer especial
l'obtenció
amb aquesta paraula
jocs cooperatius
perquè si abans
parlem de l'element
integrador
també el tema
de la cooperativitat
es posa a ser manifest
en totes aquestes activitats
tant amb nois
que tenen alguna discapacitat
com amb d'altres
que no ho són
no sé què n'opineu
doncs realment
aquest va ser un punt
que el vam ficar
una mica
com per omplir
perquè teníem
poques activitats
que ens proporcionava
l'atletisme
en aquell moment
i va ser una
sorpresa
perquè va ser
bueno
són els jocs
que més
més engresc
han engrescat
i han tingut
molt molt
molt
i han tingut
una acceptació
i per què
per quin motiu
són els més engrescadors
els
què els aporten
de
potser perquè
com que la jornada
a veure
l'eitmotiv
és l'esport
l'activitat esportiva
que es desenvolupa
aquell dia
això ho organitzem
en base
en una sèrie
d'estacions
en el terreny
de joc
del que disposem
llavors
dintre de totes
les estacions
que a vegades
hem fet
hasta 10
12
15
fins i tot
una d'elles
van dir
fem un altre tipus
d'activitat
que sigui més lúdica
més participativa
que no sigui tan competitiva
i llavors van inventar
aquest format
aquest format
com diu l'Àngel
i simplement es tracta
de com col·laboren
un grup de 8-10 alumnes
de diferents centres
per executar
una determinada activitat
el més ràpid
o el millor possible
sense que allò impliqui
necessàriament
una competició en si mateix
i bueno
ja està realment
s'escurcen les diferències
i deixen de prendre importància
i a més a més
aquestes diferències
individuals
es minimitzen
perquè com que tots
han de treballar
amb un objectiu comú
tots aporten
l'ajut
d'aquell company
amb una discapacitat
més gran
o amb més dificultats
de fet nosaltres
solem parlar
de capacitats
més que de discapacitats
o de diferències
i amb aquestes activitats
doncs es fa
es fa palès això
des de la Fundació NADA
Judit
també participeu
en aquestes activitats
en aquestes jornades?
no
en aquestes no hi participem
comporta
que
s'han d'implicar
les famílies
llavors
moltes famílies
al cap de setmana
estan fora
o tenen altres històries
a fer
els costa encara
les famílies
implicar-se
en aquest tipus
d'activitats?
nosaltres personalment
sobta
des d'un principi
pensem que sí
que
bueno
hem notat
que sí
que participen
menys
del que ens agradaria
que participessin
llavors
des de la Fundació NADA
ja estem fent
una feina
de treballar
amb les famílies
de convidar
les famílies
a fer actes
amb els seus fills
perquè a poc a poc
això es vagi normalitzant
i les famílies
participin
activament
perquè sembla que
si no
s'està una mica
com a coartant
l'esforç
per dir-ho d'alguna manera
exacte
en una entrevista anterior
parlàvem ja
del desig
que algunes d'aquestes
activitats
dels jocs esportius
s'obrissin
als alumnes
de tots els tipus
de centres
en referència
sobretot
als jocs esportius
de Catalunya
o del Pla Català
de l'esport
a l'escola
no sé Àngel
si amb això
si continua treballant
s'ha aconseguit
alguna cosa
doncs en Guany
aquí està present
el Serapi
bueno
es van inscriure
per fer
una de les curses
de la lliga
de crossos
que tenim
bueno
malauradament
per temes
climatològics
es va haver
de canviar
la data
i tal
i al final
no van poder participar
però sí
sempre hem intentat
tant a tenis taula
com a cross
que són activitats
que sabem
que ells
estan desenvolupant
al centre
que intentar
que a poc a poc
puguin entrar
és una fina
no Serapi?
sí
el que passa
que amb això
el que hem de fer
és quadrar calendaris
perquè
el calendari
que ens proposa
l'Àngel
i el seu equip
del Consell Esportiu
clar
l'hem de
d'alguna manera
fer
coordinar-lo
amb el nostre
quan dic el nostre
me refereixo
al propi de l'escola
al calendari
de la nostra federació
la Federació Acell
que com saps
desenvolupant
al llarg de tota una temporada
una sèrie de competicions
esteu immersos
en moltíssimes competicions
exacte
n'hem parlat moltíssim
amb els especials olímpics
i vas a moltíssimes coses
correcte
i ara
a l'octubre
ja podem anunciar
que tenim els 20
fa el 20 aniversari
dels Jogues del 92
molt bé
van ser els primers grans especials
que es van fer a Catalunya
en parlarem
en parlarem
no dubtis que dedicarem
un programa a parlar-ne
valdrà
valdrà la pena
i tant
clar llavors
és el que et deien
el calendari
és molt atapaït
i llavors
a vegades ens costa
de poder participar
però el que sí que és cert
és la voluntat del Consell Esportiu
de fer-nos arribar
aquesta informació
i nosaltres
en la mesura
del possible
poder canalitzar
les inscripcions dels xavals
que també s'ha de dir
algun cap de setmana
també volen lliure
és que si no
els estem aquí
tots els caps de setmana
no sé nois
si ens deixem alguna cosa
alguna data
que se'ns hagi pogut escapar
que valgui la pena
comentar
o de fet
aquests són els programes
principals del Consell
no?
Àngel?
doncs sí
bueno
si podem assenyalar
que ara
l'11 d'abril
el tornat de Setmana Santa
començarem
les jornades esportives
per centres ocupacionals
molt bé
i que
on bé has dit abans
el 20 d'abril
tenim la primera trobada
d'escoles d'educació espacial
si em permets
més que primera
estem ja amb la sisena edició
és la primera d'aquest curs
d'aquesta temporada
però en portem ja 6 anys
sembla que va ser ahir
però això va començar
va començar
d'una locoperació
per allà pel 2009
i bueno
i fins ara
i que continuï
Déu-n'hi-do
que continuïn totes aquestes edicions
de les jornades
gràcies Àngel González
tècnic del Consell Esportiu del Tarragonès
Judit Rodríguez
coordinador d'activitats
del Centre Coopassional
de la Fundació NADA
i Serapi Colomo
Serapi
en parlarem aviat
perquè a més
crec que ens has de venir
a explicar alguna història
relacionada amb el tenis
si no m'equivoco
doncs sí
és un projecte que ja està
ja està funcionant
som l'únic club
en aquest cas
això és una
una activitat de club
i estem fent un programa
d'iniciació al tenis
que està
doncs bueno
gràcies a la
a la coordinació
que s'ha fet
entre la Federació Acell
i la Fundació Mafre
que esponsoritza en part
els costos que té aquest programa
i això ja et dic
és el primer any
que hem començat
nosaltres
som l'únic centre
de la demarcació de Tarragona
que ho portarem a terme
i la idea és que ens duri
tres temporades
per tant
vull dir
en parlarem quan tu vulguis
en parlarem
ben aviat
en tornada de Setmana Santa
cap a finals d'abril
si tot va bé
nois
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
que vagin molt bé
aquestes jornades
i bona Setmana Santa
i bon esport
gràcies
hem d'anar posant
el punt i final
a l'espai
tothom d'avui
parlàvem d'esport adaptat
hem parlat del dia mundial
de la conscienciació
de l'autisme
que se celebra
aquest mateix
dilluns
serveix-hi doncs
per conscienciar
i el proper dilluns
parlem d'un altre dia mundial
el del Parkinson
que se celebrarà
el proper 11 d'abril
això serà a partir
de les 11
i alguns minuts del matí
el proper dilluns
en una nova edició
de l'Espai
tothom
una salutació
de aquí us parla
Miquel González
avui a la part tècnica
ens acompanya
el Joan Maria Bertran
que passeu
una molt bona Setmana Santa
nosaltres
ens retrobarem
no dilluns vinent
he de dir-ho
no dilluns vinent
sinó dimarts
dimarts dia 10
recordem que dilluns vinent
és Pasqua
fins dimarts doncs
que passeu
una molt bona setmana
tothom
un programa de Tarragona Ràdio
on tots som iguals
i alhora diferents
que nu es el primer
descax under
un programa de Tarragona Ràdio