Després del parèntesi de la setmana passada,
avui dimecres ja recuperem el ritme habitual
amb l'espai Curar-se en Salut
que fem amb la xarxa social i sanitària
de Sant Pau i Sant Tegla.
Un espai de divulgació
en qüestions de salut
que té com cada dimecres com a fil conductor
el doctor Javier Oliac,
que és el director de l'Hospital Santa Tegla.
Doctor Oliac, molt bon dia de nou.
Hola, bon dia.
I també, com és habitual, cada dimecres
ve acompanyat d'un altre professional
de la xarxa Santa Tegla,
en aquest cas de la pediatra,
la doctora Anna Velasco.
Doctora Velasco, molt bon dia.
Hola, buenos días.
Avui ens acompanya una pediatra
perquè avui parlarem d'una qüestió
que afecta especialment a la població infantil.
Bé, parlarem d'infeccions respiratòries
a la població infantil.
De fet, els problemes respiratoris
associats amb el temps, doctor,
ens afecta a tota la població,
però avui incidirem especialment
en els nens i nenes.
Un tema habitual en aquesta època de l'any.
Sí, perquè es multiplica per molt?
Sí, sí, sí.
Ara és un motiu de demanda d'atenció
bé al pediatra de l'àrea bàsica
o bé a les urgències,
és un motiu molt habitual de demanda,
que genera molta preocupació,
que genera, evidentment, fins i tot,
absentisme escolar, absentisme laboral dels pares,
és a dir, que té moltes derivacions
i que també com a entitat per si sola
no té massa complicació,
però sí que és veritat
que es poden a vegades associar
o complicar amb altres coses
que sí que tenen importància,
tenen transcendència.
Molt bé, doncs, doctora Velasco,
quan parlem d'infeccions respiratòries en els nens,
exactament, o en la pràctica,
què volem dir?
De què parlem?
De què estem parlant?
Bueno, las infecciones respiratórias
engloban un síndrome
de una cantidad de patologías
que se derivan todas
de una infección inicial
en la vía respiratoria alta.
Lo más frecuente
es el resfriado común
o el catarro de las vías altas,
que es uno de los principales
motivos de consulta,
tanto en el servicio de urgencias
como en los CAPS.
Y de ahí en adelante
se derivan una serie de patologías
que son ya más complicaciones
del catarro de vías altas,
como son la sinusitis,
la faringoamigdalitis,
las bronquitis,
pero el proceso inicial
en la mayoría de estas entidades
es el catarro o el resfriado común.
Doncs comencem pel bàsic,
per això, pel refredat,
que, en fi,
ens pot afectar qualsevol persona
de qualsevol edat,
però en el cas dels nens
apareix amb més freqüència
i amb més facilitat?
Sí.
Los niños,
y sobre todo los menores de tres años,
son los que son más susceptibles
al catarro de vías altas.
y ya por estudios que se han comprobado,
un niño puede tener
entre cuatro a ocho episodios
al año de catarro de vías altas.
Y esta frecuencia
es inversamente proporcional
a la edad.
Entre más pequeños,
más catarros.
Y estos catarros
son más frecuentes,
sobre todo en los primeros tres años.
Y sobre todo cuando el niño
empieza la guardería
o empieza la etapa de escolarización,
porque tiene muchos factores de riesgo.
Los principales factores de riesgo
es que el niño no ha desarrollado todavía
medidas de autocuidado personal,
sobre todo el lavado de las manos,
la higiene nasal.
Por otro lado,
cohabitan en sitios muy cerrados
donde se facilita la propagación del virus.
Y también porque hay muchos serotipos de virus
que causan las infecciones
de vías respiratorias altas.
Entonces el niño todavía
no ha alcanzado a desarrollar inmunidad
para esa gran variedad de serotipos.
Aleshores,
quins signes evidents
fan veure això,
que el nen,
un nen molt petit,
doncs té aquest refredat.
Els mateixos signes
que tenim els adults?
Sí.
Generalmente son los mismos.
Simplemente que la fiebre
en ellos muchas veces
es más alta,
el compromiso del estado general,
la falta de apetito
es mucho más evidente
que en el adulto.
También es muy frecuente
los síntomas atípicos
que ellos tampoco
lo pueden verbalizar
porque son muy pequeños.
Muchos se quejan
de dolor de cabeza,
también tienen dolor de garganta,
malestar general,
la falta de apetito,
la tos que generalmente
al inicio del cuadro es seca,
después es más productiva,
la rinorrea y alina.
posteriormente esta rinorrea
se hace mucho más verdosa,
pero es por acúmulo
de polimorfos
y el hecho de que sea verdosa
no significa que tengamos
que administrar antibióticos.
Básicamente son estas
la congestión nasal,
la obstrucción nasal,
que es muy importante
en los menores,
sobre todo en los menores
de tres meses.
I el tema de la febre,
aleshores,
s'acostuma a ser més alta
que en la població adulta?
Sí, generalmente es más alta.
Però i de quins valors
estem parlant?
Que pugui entrar
en les característiques
normals d'un refredat normal
o quan hi ha el que es pot ser
més complicat?
También depende
de la virulencia
del virus
que está causándolo.
Como hemos dicho,
pues hay muchos erotipos.
Entre los erotipos,
los más frecuentes
son los rinuvirus
y estos pueden producir
fiebres altas
hasta 39 grados.
Es importante decir
que la fiebre
es más importante
en los primeros
tres días
de los síntomas.
Cuando la fiebre
es más prolongada
y se acompaña
a otros síntomas,
ya sería un motivo
para consultar.
Estem parlant
de nens
molt petits,
estem parlant
d'una freqüència,
ha dit,
de 4 o 8 casos
que pot haver-hi
al llarg de l'any.
És a dir,
que ara n'estem parlant
en una època
en què es parla molt
de la grip,
dels refredats,
perquè ha fet fred,
però a la població
tan petita
això pot passar
en qualsevol
altre moment
de l'any.
Sí,
generalmente
estos serotipos
pueden presentarse
en cualquier
época del año,
pero son mucho
más frecuentes
entre el otoño
y el invierno
incluso hasta
el final
de la primavera.
Parece que
la temperatura baja
hace que estos virus
sobrevivan más
en el medio ambiente
y esto puede facilitar
su propagación.
¿Es imposible
la prevención?
És a dir,
per el que deia,
clar,
nens que
encara no poden
verbalitzar
els problemes
que tenen,
el fet d'estar
en una llar d'infants
en un espai
tancat
on convivim molt
que no poden
o que no saben
encara
prendre
determinades
mesures bàsiques
d'higiene.
És pràcticament,
doctora Belasco,
per molt que
els pares
s'ho imposin
és pràcticament
impossible
adoptar
mesures de prevenció.
De hecho,
muchas medidas
de prevención
han fallado
perquè el virus
no se puede eliminar
en las secreciones respiratorias
hasta los 10 días
después de los síntomas.
Entonces,
un niño con un catarro
que es una enfermedad banal
no se puede aislar
10 días.
Lo único que sirve
es que las personas
que están en el cuidado
de estos niños
tengan un lavado
frecuente
de las manos
que son como
los principales
vectores transmisores
del virus.
y por otro lado
cuando el niño
está con catarro
los primeros 3 días
que es cuando
está eliminando
los virus
en mayor cantidad
que no vaya
a la guardería
para que no
contamine
al resto
de los niños.
I quin tractament
s'ha de seguir
o quin consell
s'han de seguir
perquè, clar,
aquí això
el que provoca
bàsicament
és l'alarma
dels pares,
dels familiars.
Una alarma
que es multiplica
per 4 o per 5
si fos un refredat
amb unes característiques
similars
en una persona adulta.
Què és el que
recomanen vostès?
Bàsicament
com és una entitat
banal
i trivial
és autocuidado.
Autocuidado
què vol dir?
Los cuidados
de l'abuela
que són
molt sabios.
Hidratació.
¿Me està dient
que no calen
al metge?
No.
Desafortunadament
no hi ha
una bona
educació
en salud.
Ese és el papel
que tenemos
que hacer
muchos
de los pediatras
i de las personas
que trabajamos
en el cuidado
de los niños,
també el personal
de urgencias
i de los CAPS.
Tenemos que dar
mucha educación
en salud,
enseñar que és una
enfermedad trivial,
hay unos signos
de alarma
que hay que
recomendarle
a las madres
para que consulten
en el momento
que sea necesario
porque és una entidad
en la cual
se destinan
muchos recursos
humanos
y económicos.
Entonces,
tenemos que evitar
con los tiempos
que corren
y básicamente
las medidas
son generales.
Hidratación
y los únicos
fármacos,
los antitérmicos
y los
energésicos.
Molt bé.
Però, clar,
aleshores, doctora,
no li hauran fet cas
i els pares
s'hauran vingut
al servei
d'urgències
de l'hospital
o al cap
a l'ambulatòria
que sigui.
I quins tractaments
on se segueixen?
Què diuen els metges?
Què diuen els pediatres?
Bàsicament,
intentar
no alarmar
a los padres,
darles unos signos,
unas pautas
de cuando consultar
y la hidratación
que es básica,
que es el mejor
mucolítico,
tratar de educarlos
en que no hay necesidad
de medicar
ni mucolíticos
ni antitusivos
ni descongestionantes
ni antihistamínicos.
porque la evidencia científica
ha demostrado
que ninguno
de estos medicamentos
ni acorta
la enfermedad
ni previene
complicaciones.
Entonces,
es muy difícil
a veces
porque estamos
saturados
de propagandas
de los mucolíticos
y de todos
estos medicamentos
que desde el punto
de vista científico
no demuestran
ninguna eficacia.
Quan es parla
generalment
de les grips
en els adults
es parla
una setmana.
En el cas
de nens i nenes
tan petits,
el temps
també és aquest
aproximadament
o cal preveure
que els costarà
més temps
tornar a la normalitat?
Sí,
en los niños
puede durar
entre 3 a 10 días.
También es importante
decir que
dependiendo
de la virulencia
de algunos erotipos
que causan
el catarro
hay unas formas
que son subclínicas
que dan
muy pocos síntomas
solamente
la rinorrea,
la tos
y que
estos
generalmente
duran
menos tiempo
entre 3
a 5 días.
I quan
hi ha una epidèmia
un any,
un hivern
concretament
hi ha una epidèmia
d'aquelles
de grip
virulenta
en la població
en general
adulta
això vol dir
que afecta
més també
als petits
o no té per què?
Sí, sí,
sí que afecta.
Es correspon,
està relacionat
més a la població
adulta
més als nens.
Però matitzem
que no és exactament
el mateix
un síndrome
d'un encostipat.
No és ben bé
el mateix.
Un agrip
en un adult
són 8-10 dies
d'un estat
general
molt de caigut
amb dolors
musculars,
dolors ossis,
amb febre elevada,
amb molt mal
estat general
i un refredat
i comparteixen
també alguns símptomes
com el refredat
que serien
símptomes respiratoris
com la mucositat,
la tos,
fins i tot
el dolor
l'empassar
i coses d'aquestes.
Però un encostipat
no té
tan malestat general,
no té febre tan alta
i persistent
o no té febre.
Vull dir
perquè a vegades
utilitzem com a sinònims
i no ho són.
Ara li anava
i que a la població
en general
jo crec que potser
utilitzem
malament a vegades
sinònims,
no?
Estic refredat
i si estic molt refredat
ja dic
tinc la grip
i a vegades
utilitzem les paraules
incorrectament.
Refredat
és això,
el moc,
la tos
i una mica de malestat.
Perquè fins i tot
pots anar fent
la teva vida normal
segurament
i la grip
és quan realment
et fa quedar-te
la grip t'exigida.
La grip t'exigida
te demana
llit 10 dies
o una setmana.
I clar,
no és el mateix
la comparació
que estava fent
amb els nens
no és exactament
el mateix.
De totes maneres,
doctora,
al principi de l'espai
deia
això,
aquests refredats
poden tenir possibles
complicacions.
Sí,
clar.
Doncs vinga,
anem a les complicacions?
Sí.
Perquè ja està clar
que
en fi,
les coses
d'aquestes bàsiques
és qüestió
d'educar els pares
també
i de donar-li
tota una sèrie
de consells
als pares
perquè les apliquin
amb els nens.
Però com es poden
complicar
aquests refredats
inicials?
Sí,
puede haber
sobre infecciones
bacterianas
que se van a manifestar
pues por una otitis,
una sinusitis,
una faringoadmigdalitis
o incluso pueden...
Espera,
espera,
espera,
que ha dit moltes coses.
A veure,
què és una sinusitis?
La sinusitis
es la inflamación
y la infección
de los senos
paranasales
que produce
una sèrie
de sintomatología
muy variada
dependiendo
de la edad
de los niños.
En los niños mayores
pues refieren
mucho dolor de cabeza,
rinorrea,
generalmente
son niños
que están con tos
por el escurrimiento
posterior que tienen,
pueden tener
halitosis
y fiebre.
¿Qué más ha dit?
Amigdalitis,
ha dit?
Ajá,
faringoadmigdalitis.
Ah, faringoadmigdalitis.
Això és?
Sí,
és una inflamación
de la faringe
i una infección
también
de las admígdalas.
también produce
fiebre,
compromiso
del estado general
en algunos niños
incluso hasta dolor
abdominal
y el síntoma
básico
es el dolor
de garganta,
el dolor
para la deglución.
Aleshores,
en casos
como aquests
que acababa
de comentar,
aquests exemples
o d'altres
que pugui haver-hi,
quina és la manera
d'actuar?
Què cal fer?
En estos casos
pues hay que consultar
al pediatra
cuando el niño
tiene esta sintomatología
y el pediatra
dependiendo
de la historia
clínica
que realice
de la exploración
física
determinará
dependiendo
si es una infección
viral o bacteriana
si necesita
o no antibióticos.
Però
es pot complicar
molt la situació
del nen?
És a dir,
això després
es demostra
per exemple
en un augment
molt gran
de la febre
o amb altres
símptomes
de dolor
en què el nen
es queixa
molt?
Sí,
sobretot
la persistència
de la fiebre
i el dolor
de garganta.
Febre?
De quina temperatura
estem parlant?
Bueno,
por encima de 38.
Per damunt
de 38
ja seria...
Sí,
que los síntomas
se han prolongado
más en el tiempo,
que el niño
está muy inapetente,
que tiene compromiso
de su estado general,
que ya no es
la evolución
usual
de un catarro.
I això
es pot prevenir
o tampoc?
El que dèiem abans.
No,
esto es muy difícil.
Esto es muy difícil.
És a dir...
És com una loteria.
Clar,
però no podem
tampoc prevenir
que el refredat
normal
se'ns compliqui molt.
Ni podem prevenir
el refredat,
no?
No.
Perquè, en fi,
tothom es refreda
en un moment o altre
i tampoc podem
prevenir
que la cosa
es compliqui.
Esto es como
la susceptibilidad
que tiene
cada individuo
a desarrollar
estas complicaciones.
Hay niños
que hacen
los resfriados
y no se complican.
Y hay otros
que con un resfriado
mínimo
se hacen
la otitis
o hacen
una farinuadmigdalitis.
Esto es muy variable.
Ahora,
en estos casos,
sí,
pero que
cal acudir
al metge,
a l'especialista,
fins i tot
amb urgencia.
Sí,
claro.
En estos casos,
cuando los síntomas
ya son muy
persistentes
en el tiempo,
cuando las madres
que,
la verdad,
como son muy,
están muy pendientes
de sus niños,
ellos ya los conocen,
entonces,
ante la persistencia
de estos síntomas
o el deterioro clínico,
pues es mejor consultar.
Parlant de totes maneres
de consultar,
de consultar el metge,
d'anar al metge,
d'anar a l'especialista,
es troben molts casos
en què,
clar,
pel desconeixement
dels pares,
els pares pensen
que és una cosa
i vostès,
els pediatres,
els diuen
que no?
Claro,
esto es lo más frecuente.
Ese es,
quizás,
nuestro papel
más importante
en la labor
de educación.
muchos padres
van porque
quieren antibiótico
para un resfriado común.
Entonces,
en ese momento,
pues hay que explicarles
cuáles son los signos
de alarma
y por qué no hay
que administrar antibióticos.
Porque se crean
muchas resistencias.
Administrar antibióticos
en forma innecesaria
hace que haya
mucha resistencia antibiótica.
Entonces,
si uno les explica,
si se toma el tiempo,
pues muchos padres
lo entienden.
Acaba d'interdire
una cuestión
que em sembla
molt interessant,
és a dir,
l'aplicación
d'antibiótics
o de medicaments
en general
als nens tan petits.
Clar,
seguramente no es el mateix
en un adult
que en un nen tan petit
i, per tant,
moltes vegades
és millor
no receptar res.
Claro,
el antibiótico
hay que administrarlo
solo en los casos necesarios.
Cuando uno ya ve
que hay una complicación
y que hay una infección
evidente,
en los catarros normales,
pues no,
no está indicado
de ninguna manera
porque,
lo que comentábamos antes,
cada día
se están viendo
más resistencias
de los hermenes
que nos estaban
produciendo las infecciones
usuales
y entonces
hay que estar
cambiando
de antibióticos,
hay que dar
dosis altas
y esto
genera un problema
de salud
muy importante.
I els pares
ho entenen
en general?
Costa?
Costa.
Costa, no?
Costa,
Costa.
Lluitar contra la preocupació
dels pares
per la salut del nen.
Clar,
perquè m'imagino
que molts pares
van a la consulta
i volen això,
que els donin alguna cosa,
no?
Igual que faríem
amb nosaltres mateixos,
no?
Quan tenim un problema
als adults
de dir,
doctor,
doni'm alguna cosa.
L'associació
de l'antibiótic,
bàsicament,
l'antibiótic
amb la curació
és molt difícil
de trencar-la,
no?
Perquè
s'associa a una infecció
i la infecció
s'associa
al tractament antibiòtic.
És difícil
de...
De vegades
és difícil explicar
que això,
que els antibiòtics
ataquen
determinats tipus
de germens,
però no el que provoca
l'encostipat.
El que provoca
l'encostipat
no li fa res.
Clar.
Amb el tema de...
En fi,
ja hem parlat abans
segurament de la inutilitat
de la prevenció,
però, per exemple,
ara que hem tingut uns dies
ja tant de fred,
amb aquesta onada de fred,
i parlant
d'aquesta població
de nens i nenes
tan petits,
hi ha alguna
però recomanació
en el sentit
que millor
que no surtin
de casa gaire bé
o al revés?
Perquè, clar,
si també estan
en llocs tancats,
no sé...
Clar,
això que recomanem
a la gent gran,
coses bàsiques,
home,
si fa molt de fred
no surtin de casa,
almenys possible,
és aplicable
a nens tan petits
o no?
És una pregunta
molt difícil
perquè
tots això són mitos,
no?
no?
Antes decían
que si salió mal abrigado,
que si estuvo
mucho tiempo
en el agua,
que això predisponía
a la infección,
pues és molt difícil.
Lo único que es sabe
és que el frió extremo
sí que puede hacer
que el virus
sobreviva més
en el ambient,
entonces tampoco
se puede limitar
a los niños,
¿no?
Es un círculo cerrado
porque si les decimos
que no salgan
y si están cohabitando
en un sitio cerrado
los virus,
pues...
Es quedar allà,
¿no?
Se quedan ahí,
entonces...
Amb lo cual,
clar,
en situacions com aquesta
és que no hi ha
recomanació...
També hem de pensar
que el nen
necessita fer
la maduració
i l'adquisició
de la immunitat,
no?
I que això també
es va adquirint
això amb el contacte,
amb el contacte
amb els germans.
Però és veritat
que, per exemple,
o si ho han comprovat
aquests dies
que amb aquesta
una dada fred
que s'ha perllongat
a tants dies
augmenten les consultes
també?
Sí, muchísimo.
Molt.
De manera espectacular.
Sí.
I molts casos
amb raó de ser
o molts casos
d'aquells
de...
Tornin cap a casa
i tranquil·lament
que no es preocupin.
Sí,
el 90%
es esto,
que vayan a casa,
que se hidraten muy bien
los antitérmicos
y nada más.
Sí,
és el principal motivo
de consulta
en estos días
y son muy pocas
las complicaciones
que vemos en realidad.
Lo otro que hacemos
es en los niños muy pequeños
hacemos un seguimiento
porque no sabemos
cuáles son los que
se van a complicar.
Dando unas pautas
de reconsulta
a las madres,
básicamente eso.
procuran de hacer
un cert seguimiento?
Sí.
Això sí.
Si hay alguna población
de riesgo,
sobre todo los lactantes
pequeños
o los niños
que tienen
alguna patología
de base,
en esto
sí que hacemos
un seguimiento.
Clar,
hi ha una pregunta bàsica
que potser hauria
d'haver fet
al principi del programa,
que clar,
estem parlant
de nens,
però clar,
fins a quina edat
podem parlar-ne
o quina és
l'evolució
dels nens
respecte a tot això
que estem parlant
de les infeccions respiratòries?
Clar,
no és el mateix,
m'imagino,
un nen de pocs mesos,
un nen de tres anys,
un nen de sis,
de vuit,
tot això com evoluciona?
És a dir,
fins quin...
Aquests casos
que hem comentat,
fins quina edat
podríem dir
que estàvem parlant?
Los menores
de tres meses
son la población
de más riesgo
a los que les hacemos
más seguimiento.
Luego también
incluimos una serie
de gente
que tiene
algún problema de base,
por ejemplo,
los niños prematuros,
los niños
que tienen
algún componente alérgico,
o los niños
que son asmáticos,
los bronquíticos
o los que tengan
alguna patología importante.
Però, per exemple,
a partir de cinc o sis anys
tot això ja evoluciona molt?
En el sentit
que el nen
ja sap
fer determinades coses,
segurament ja té...
està més protegit
respecte als virus,
sí?
Sí, sí.
Exactamente.
Por encima
de los cuatro o cinco años
pues ya son
evoluciones esperadas
que no esperamos
tanta complicación.
És a dir,
hem parlat bàsicament
durant el programa
de nens
fins a tres o quatre anys.
Exactamente.
Per ser nens i nenes igual?
Igual.
Sí?
Els hi afecta igual?
Sí.
Les nenes no estan més...
no es defensen millor
dels constipats?
No.
No.
Alguna cosa per acabar?
Algun consell,
alguna recomanació?
Davant dels pares
que ens estiguin escoltant
i que es preocupen tant
per la salut
dels seus fills?
Jo penso que bàsicament
el tema és això,
és estar emetent
la presència
de situacions
de complicació,
no?
Complicacions que
algunes ja les hem explicat
però que se'n poden explicar
300 més, eh?
Perquè des de les infeccions
de billes baixes,
és a dir,
que pot acabar
amb una neumònia,
les otitis,
amb el no sé què...
O sigui,
hi ha moltíssimes
de complicacions.
Jo penso que aquest
és el punt
més important, no?
Que inicialment
és un procés banal
i que amb mesures bàsiques
s'ha d'afrontar
i es pot afrontar
perfectament
i que l'únic que és això,
és estar amatents
a la presència
o l'aparició
de simptomatologies
sobreafegides
per un problema
que es pugui presentar
sobre l'engustipat.
Molt bé.
Doncs, doctora?
Jo quería también
comentar
que es una entidad banal
que el único tratamiento
que se recomienda
es la hidratación
porque es el mejor
mucolítico
y los antitérmicos
y analgésicos
para el control
de la temperatura
y del dolor.
Que los otros medicamentos
que muchas veces
nos llegan pidiendo
a la urgencia
como son los antitusivos,
los mucolíticos,
los descongestionantes
y los mucolíticos
que no se deben administrar
en los niños
y sobre todo
en los menores
de 6 años.
Muchos de estos medicamentos
tienen efectos
contraproducentes
en la evolución natural
del catarro
de días altas.
Por ejemplo,
los antihistamínicos
hacen que las secreciones
sean muchos más espesas
en algunos niños
con rinitis alérgica
así que está indicado
en algunos niños
con otra patología de base
y explicar simplemente
eso,
que ninguno
de estos medicamentos
se debería administrar.
sirve mucho
la hidratación
y la vapor terapia
que nos recomendaban
las abuelas
porque es
descongestionante
y alivia
la obstrucción nasal.
No sé si m'està dient
en el fons
que sería millor
que el nen
estigués amb l'àvia
que l'àvia
segur que no es
a l'armaria
tant
que la mare
o el pare
per l'experiència
ho dic
per l'edat
Sí, por la edad
y por el conocimiento
Segur que si l'àvia
està mal net
no iría a la urgencia
M'ha fet per ser
una llista de medicaments
de tipus de medicaments
que gairebé
no he agafat ni un
abans quan he dit
que no es poden
Los mucolíticos
Los antitusivos
Los antihistamínicos
Algun dia
hauríem de fer
un espai de diccionari
Potser sí que hi ha
una part de la població
molt important
que sap
del que està parlant
la doctora Velasco
però la veritat
és que a mi
alguns
em sonen realment
a xinès
però en fi
el ravi de l'àvia
és el millor
davant d'aquestes situacions
que hem parlat
relacionades amb el refredat
o amb les infeccions respiratòries
que puguin tenir
els nens o nenes
més petits
de 3 o 4 anys
Doctora Velasco
pediatra
moltes gràcies
que li vagi bé la feina
d'orientar els pares
i de convèncer-los
que no és res greu
que li vagi molt bé
la feina
a la doctora Velasco
i moltes gràcies
també al doctor
Xavier Oliac
el director de l'hospital Santa Tecla
amb el qual compartirem
un altre espai
el proper dimecres
la propera setmana
doctor
moltes gràcies
que vagi bé
bon dia
Bon dia
Gràcies.