Darrer quart d'hora fins a arribar a la una
per parlar de cinema, de les estrenes que avui arriben a la gran pantalla
amb el David Serra, el nostre gran especialista en cine.
David, bon dia.
Bueno, quina presentació més maca, amb un dia calorós com avui.
Oi, espera't, el David té molts ulls petitets,
perquè és que has fet els deures, has vist un munt de pel·lis de les que s'estrenen.
M'he esforçat per veure les pel·lícules que s'estrenen.
Totes no he pogut veure-les, però això ja passa,
i sobretot perquè, bueno, és el que hi hem.
Ara no és com les prestrenes d'abans,
que podies anar a veure les pel·lícules que no tenen relació.
Doncs no, ara has de fer esforços una miqueta lumpen,
per als que m'entenguin.
Bueno, no diré res més que no sigui parlar de cinema a partir d'ara.
Doncs vinga, i parlarem amb majúscules.
La gran estrena de la setmana és Tim Burton, que repeteix...
Mira, Tim Burton és un grup que ja ha consolidat,
no, Tim Burton, Johnny Depp, l'Elena Bonham Carter i el Daniel Fman.
Sembla que és qui li fa la banda sonora.
Sí, però a més, hem de dir una cosa molt positiva,
i és la presència d'en Michelle Pfeiffer,
que des d'aquella Catwoman, evidentment...
Un li sap molt greu que a una actriu veterana i una bona actriu a més
no se li donin més papers per aquesta manca, diguem-ne, de guions,
per persones amb una certa edat,
i que això fa que moltes d'aquestes estrelles que per mi són inconmensurables
i que tenen un valor superlatiu com a actrius,
doncs no tinguin els seus papers al cinema,
i és una veritat molt llàstima, perquè està molt bé.
Doncs torna a estar al capdavant, Michelle Pfeiffer,
ara que a vegades és allò que si estàs en pantalla,
si et veuen ja a partir d'aquí...
Molt bé, i parlareu també del guionista del set Graham Smith,
que tenim que dir que gràcies a aquest guió,
i moltes vegades no parlem dels guionistes,
i jo tinc, a veure, per la meva habilitat com a guionista i realitzar,
però sobretot guionista,
doncs el món de la història, del narrar,
doncs fa que quedi inoblidats els que veritablement són els artífers
de la lletra que després es transforma en celuloide,
i aquest senyor ha fet una bona feina.
La veritat és que l'adaptació del que venia a ser una revisitació,
és curiós, que he vist que a la carterera
moltes pel·lícules estan basades en sèries de televisió.
Sí, aquest és del 60, veig, no?
Sí, del 60...
Aquí no va arribar.
Bé, perdona, estem parlant de sombres tenebroses,
per si algú se'n diria, perdó, que hem dit el títol.
No hem parlat del títol.
Hem dit el títol.
Doncs sí, va anèixer com una sèrie de televisió
programada a la cadena ABC
des de l'any 66 a l'any 71.
I, bueno, en una telenovela gòtica,
nosaltres vam veure la família Adams i tot això.
Sí, vindria a ser de l'estiu.
Els monsters.
Una família així gòtica.
Amb un personatge que era el vampir Barnabas Collins,
que venia a ser un maleït personatge
que té la mala sort de despertar-se als anys 70,
als anys 70, en la versió del Tim Burton,
i, clar, en una època que no entén,
i en una família d'acollida, per dir-ho d'alguna manera,
molt particular, però molt.
Tot això després d'haver estat enterrat,
compartit en vampir, enterrat viu, eh?
Sí, sí, dos, sí.
I vaig despertar als anys 70.
Una maledicció amorosa, eh?
O sigui, estem parlant del segle XVIII,
el món de Maine,
que és la primera part de la pel·lícula
i que està meraviosament retratada per Tim Burton.
I fa una miqueta...
O sigui, agrada molt la capacitat que té
de recrear-se el logòtic,
que és pur Tim Burton,
i com disfruta el Johnny Depp
amb aquesta recreació del personatge,
que la veritat és que es veu que aquest humor
entre estrafalari, negre, gòtic...
I amb convidats de luxe,
perquè m'assembla que a la pel·lícula
surten l'actor protagonista,
que era un home britànic,
una mica Vicenç Price,
surt fent un cameo,
però després el que jo et recomanaria
és que no perdeu de vista a l'Alice Cooper,
que també surt fent un petit cameo.
I estem parlant de personatges altament gòtics.
Sí, sí, sí, gòtics de veritat, eh?
Sí, sí, de veritat.
Sense que no necessitava maquillatge extra.
Exactament.
De fet, jo recordo Sleepy Hollow,
és que aquestes imatges que he visitat,
tot me'n recorda molt a Sleepy Hollow, eh?
Sí.
I jo recordo que Tim Burton
sempre té aquesta gràcia
que a part del que després pugui fer el maquillatge,
de buscar hi ha cares curioses,
cares especialotes.
És que els personatges són increïbles
i realment és que...
Dius que el més normal finalment és el Bernabàs.
A l'home que ve d'una altra.
La veritat és que és una pel·lícula,
evidentment, pels timbartiants de prou,
o sigui, disfrutaran molt,
perquè recupera una miqueta aquest espírit
ferèstic, divertit,
diferent del Tim Burton,
que és el que l'ha llançat a la fama,
i és menys seriós.
No és una pel·lícula perfecta.
Per què ho dius, això?
Perquè té forats.
Té moments que,
tot i que el sentit de l'humor
domina gairebé el 90% de la filmació,
hi ha petits desnivells.
O sigui, no és una pel·lícula
que tota l'estona
estiguis amb el cor
ple de ganes de disfrutar,
sinó que hi ha moments
una miqueta avorrits.
Si em permets expressar-me...
Jo, clar,
al Tim Burton tinc el problema
de ser un seguidor fidel
de tota la seva filmografia,
haver vist totes les seves pel·lícules
i disfrutat pràcticament totes.
Hi ha moments que li perd...
I això probablement és més culpa del guió
que no del mateix director.
Hi ha moments que no són tan potents,
inclús en gags visuals,
que no són de lo milloret.
Però vaja,
són molt obvis.
O sigui,
anirem a coses que pot ser
perquè ja les esperes
i dius, bueno,
això entra dintre del tòpic,
però que, francament,
la pel·lícula,
quan surts al cinema,
surts content,
has vist un espectacle
que t'invertia a absolut
i esperem que arribi aviat
el Frank and Winnie,
la seva adaptació
en dibuixos animats,
bueno, en dibuixos animats,
amb ninonets,
ninots en 3D,
d'un dels seus curs guanyadors,
d'un dels grans curs
del Tim Burton,
el Frank and Winnie,
els seguidors fitters
ho sabran.
Val, val, val, val.
Ja ho buscaràs per la web
perquè hi ha el Frank and Winnie,
hi ha el curt
i no t'ho tens que perdre
perquè és de la primeríssima etapa
del senyor Burton.
Molt bé,
veure si en tenim de cites.
Doncs vinga,
de quina altra pel·li parlem?
Això era Sombras Tenebrosos?
L'hem dedicat una bona estona?
Parlem d'una altra pel·lícula
que he vist,
és la de 6.Sombre M.
A veure,
aquesta és una pel·lícula
que d'entrada
la tenia certa simpatia
i certa poc.
La simpatia ve
perquè el seu director
és un curmetratllista,
el Pere Toledo,
que com el Jesús Monjaó
ha fet el salt
al llargmetratge,
a partir de,
bueno,
del que podríem dir
una història
molt perillosa.
I dic perillosa
perquè estem parlant
del món
de les minusvalies.
I clar,
no estem parlant
d'una pel·lícula
com, per exemple,
l'Intocable,
que ha tingut prou èxit
i que encara dura
la carterera, em sembla,
encara es pot veure.
Si no,
estem parlant
precisament
d'un home
que va sortir
amb un curmetratge
que jo ara faré
la recomanació,
el podeu buscar
pel YouTube
o per internet
que es deia
Los Gritones,
que va ser
la seva peça coral
i que a més
durava molt poquet,
durava,
no sé si durava
una mica més de minut,
però que estava
molt bé
i que feia augurar
un bon cineasta
dins d'aquestes
mancances
del món
del curmetratge.
doncs, bueno,
estem parlant
de la història
d'una noia jove
que és la Verònica
Aixegui
que, per cert,
està magnífica
i fa un paper
de noia cega
que no parlaré gaire
per elevar
que realment
és absolutament
increïble.
O sigui,
molts actors
es creixen
quan tenen
que fer papers
de persones
amb minusvalues
i es deixen la pell.
I jo,
la veritat
és que
t'oblides
que és la Verònica
Aixegui
i acabes creient
que és aquesta dona
que vol ser mare
contra
Benny Marea
o sigui,
perquè vol lluitar
contra la seva ceguera
però ella vol ser mare
i a partir d'aquí
estem en una història
que és
una mica
diguem-ne
irregular
perquè
és molt difícil
divulgir
certs tòpics
i perquè en certs moments
la pel·lícula
sense menysprear-la
en absolut,
o sigui,
és una pel·lícula
que la recomano
i la recomano
des d'aquí
i la he recomanat
a la gent
que m'ha preguntat
per ella
perquè penso
que aquests
6 punts sobre Emma
doncs
és una bona pel·lícula
tot i que
no tots els personatges
estan tan aconseguits
com la Verònica Aixegui
per exemple
parlaria de l'actor
l'Àlex García
doncs
o el Nacho
Aldeguer
que són
dos dels actors masculins
que els seus papers
són una miqueta
touets
o sigui
tou
i des del punt de vista
de la construcció dramàtica
de creure'ls
no són tan forts
i això
per mi va ser una debilitat
és una pel·lícula
que gairebé hi ha moments
que no penses
que estàs veient
un llarmetratge
sinó que estàs pensant
que estàs veient
un telefilm
i això és perillós
quan parlem
d'un llarmetratge
que va per aquells territoris
ara
recomanable
sí
jo no la menys prioriria
perquè de veritat
que la Verònica
s'ha agafat la pel·lícula
se l'ha ficat sota l'esquena
té un director
que s'ha posat
directament còmplice
de la seva actriu
i ha fet una pel·lícula
que està bé
que és una òpera prima
correcta
però m'ha quedat incorrecta
no avanço més enllà
doncs ho deixem aquí
de fet la Verònica Eixegui
és la Juani
una obra que
una pel·lícula
sí
ahi estava estupenda
i va ser el descobriment
d'ella
com a actiu
6 puntos sobre Emma
doncs parlaré
d'una pel·lícula menor
que és Infiltrados en classe
perquè l'he vista
més que res
que també està basada
en una sèrie
que es deia
Noves policies
que estava interpretada
mira que surt aquest noi
a tot arreu
que era el Johnny Depp
de Jovenet
i que era la història
d'uns joves policies
que s'infiltraven
la sèrie hablava
precisament
que es tenien
que estar infiltrats
amb un grup
de joves
d'un institut
per resoldre casos
en aquest cas
és una unitat d'elit
doncs que encarrega
a dos jovenets
una mica d'estroies
que es fiquin
dins d'un institut
per resoldre
un cas de drogues
a veure
surt
hi ha un cameo
del Johnny Depp
ah molt bé
molt bé
parlant de cameos
ens ho direm
que estarà per aquí
que espereu
què tal la pel·lícula
doncs mira
ni fa ni fa
aquesta me l'hagués
pogut estalviar
de dissabte a la tarda
potser
per un públic adolescent
sí
bàsicament és això
quina és la que tenia
molta curiositat
i no he vist
l'altra pel·lícula gòtica
de la setmana
la pel·lícula
de Paolo Sorrentino
que és un lugar
d'on quedarse
i aquí ve la recomanació
al meu company
de treball
de l'hospital
Víctor
sí senyor
els vell roquers
mai moren
i com a vell roquer
doncs té que saber
que aquesta és una pel·lícula
que jo ja li recomano
directament
a veure
estem parlant
d'un lugar
d'on quedarse
producció italiana
dirigida
per Paolo Sorrentino
amb un xampent
que fa d'una
una antiga estrella
de rock
del glam
sí
una mica
a veure
podríem estar parlant
doncs del
del Stalking Head
per exemple
o no sé
o sigui
és un personatge
que li han plogut
moltes crítiques
precisament
al Stalking
que interpreta
perquè realment
el seu aspecte
és
estem parlant
d'una glam rock
doncs deia
portada
a
eixada a perder
no?
que té parella
a la gran actriu
veterana
Franz McDormand
un parella
més engany
d'un dels
Germans Cohen
i que la veritat
és una estrella
que des del moment
que va entendre
va saber
que algunes
de les seves músiques
havien causat
suïcidis
es va retirar
i es va recluir
vivint en un món
tancat
fins que un dia
l'anuncien
la mort del seu pare
i descobreix
que havia sigut
un caçador
de nazis
ahir
es nada
llavors
aquest personatge
tan peculiar
tan gòtic
tan
apolillat
o sigui
és que
és molt particular
la veritat
la fotografia
del cartell
ja diu tot
del personatge
doncs
vol
bueno
diu
aquesta vida
he de fer alguna cosa més
que plorar
no del meu passat
i decideix
convertir-se
en caçador
de nazis
i acabar la feina
del seu pare
estava persiguint
un nazi en concret
tenia molta curiositat
de veure-la
perquè el director
i ara parlaré
al cinèfil
Paolo Sorrentino
és un director
interessant
és un director
que
bueno
ha fet pel·lícules
molt particulars
molt crítiques
amb certa força
i en aquest cas
doncs
clar
jo
d'entrada
sí que va passar
per can sense pena
ni glòria
molts van riure
se van riure
una miqueta
del paper
gairebé humorístic
contracor
del Sompin
d'aquesta interpretació
del Sompin
però bueno
la pel·lícula
per mi
té mèrits propis
per investigar-la
i per deixar-se caure
en una sala cinematogràfica
i descobrir
de què va
exactament
com funciona
és una proposta
diferent i curiosa
absolutament diferent
estic veient
que comença
la crítica
és una crítica
que he llegit
que té moments
de distensió
que comença
tan amunt
que n'esperes tant
que després
la pel·lícula
va baixant
bueno
se li ha de donar
una oportunitat
jo crec que sí
jo crec que una pel·lícula
que arrisca
amb un personatge
tan excèntric
perquè aquesta seria
la paraula
doncs
bueno
la veritat
és que pot estar
tu creus que es notarà
clar
no tenim ocasions
de veure produccions
italianes
gaire sovint
no és habitual
el director
el director
la producció
és italiana
després
xampena
està al capdavant
i els actors
són
americans
però
bueno
el Harry
diner
o sigui
la pel·lícula
té molt bona pinta
des del paper
o sigui
des del que és
la producció
el personatge
els actors
l'equip tècnic
la música
és a David Byrne
David Byrne
que és un
extra
precisament
i per això
ho deia
o sigui
estem parlant
d'aquests moments
estem parlant
de
bueno
de tota una generació
i aquest personatge
que interpreta
el Sean Penn
és que podria ser
o la podríem reconèixer
en The Cure
estava pensant
precisament
el Robert Smith
que era el que no em venia al cap
i que m'ha fet recordar
tota l'estona
amb el Robert Smith
no sé
és un misteri
és un enigma
jo l'hi he recomanat
al meu amic
Víctor
perquè després
no em podrà veure pels passadissos
i perseguir-me
i dir-me si l'agrada tot
no
però realment
és la pel·lícula diferent
o sigui
tenim un Barton
tenim una
per la cara
els adolescents
i després tenim
una altra pel·lícula
doncs escolta
Compromesa
i del món espanyola
de casa
i que francament
està bé
Un lugar donde quedar-se
és la darrera recomanació
que fem
mira dos minutets
David
bueno
parlem de pel·lícules
que no s'han vist
o que no havia pogut parlar
doncs a veure
faré una mica
com que aquesta setmana
s'inaugura
la nova atracció
del Port Aventura
el Xambalà
doncs recomano
el Xambalà cinematogràfic
Los Vingadores
o sigui
és una pel·lícula
que hem xalat
per aquí hi ha gent
que hi ha companys
que diuen
que sí
que sí
que estupenda
està molt bé
és la maduresa
dels comics marbles
perquè precisament
assumeixen com a propi
el que és l'espectacle
i ho fan
amb maduresa
vull dir
no és una pel·lícula
que rebaixa els guions
sinó que adapta els guions
amb tota la força
del cinema
i això la fa créixer
que bons actors
que bones
a veure
des del punt de vista
a veure
bons actors
en el sentit
que són còmplices
d'aquesta truc
de l'espectacle
d'una gran producció
audiovisual
bueno d'això es tracta
de crispeta
de qualitat
clar
el cinefil
però que soc jo
que estic habituat
a un determinat tipus
de cinema
també sap disfrutar
d'un espectacle
quan és un bon espectacle
i això
Los Vengadores
per mi
és una pel·lícula
per anar a veure-la
sense cap mena
de prejudici
perquè
per fi
per fi
ens pren seriosament
els abans
del còmic clàssic
de superherois
molt bé
ja ho teníem
amb el Batman
és veritat
però bueno
que Los Vengadores
es podia fer d'una manera
bé o malament
i l'han fet bé
molt bé
oi que bé
escolta tot positiu avui
m'ha agradat molt la secció
David Serra
moltíssimes gràcies
i un bon somriure
i bon cinema
per tothom
m'ha agradat molt la secció