This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Bona nit
Carles Marquès, bon dia
Jo ja m'animo
quan sento la sintonia
aquesta del Caixa Fòrum
Està bé, això
És alegre, positiva
I una mica de celebració
de lo bé que us està anant
la temporada aquest trimestre
Si vols, aquí un parell de setmanes
quan hàgim entrat a desembre fem una mica de balanç
però sí, sí
ens està anant molt bé
complint les expectatives
i a l'exposició de Gròs
Funciona moltíssim
Recorda'ns fins a quan?
Fins al dia 6 de gener
I a més, aquí
el Caixa Fòrum Tarragona som així
obrim el dia 6 de gener
Hi ha altres llocs que tanquen
però aquí és una tradició local
que no volem perdre
els tarragonins
el dia 6 de gener
suposo que entre que aprofiten
i surten a veure
què hem portat els reis amb els nens
i tal
és un dia
només al matí
però és un dia bo per nosaltres
Obreu només al matí?
Només al matí
Oh, i això fas bé de dir-ho, eh?
Sí, només al matí
És a dir, quan se surt
a veure els avis
i els padrins
i tot això
a veure què hem portat els reis
Molt bé
Doncs la gent passa per la rambla
passeja
Visites guiades, per cert
per a l'exposició
Visites guiades
les tenim els dissabtes
a les 6 en català
a les 7 en castellà
i els dimonges
a les 6 en català
3 dies a la setmana
a part d'això
que sabeu
que si sou un col·lectiu
posem per cas
treballadors de Tarragona Ràdio
ja ho he dit
doncs us poseu d'acord
ens feu un truc
i podeu venir amb un grup
I perquè són aquestes exposicions
sempre ho diem
sembla una obvietat
però és que és veritat
a veure, no us la deixeu perdre
si passeu per davant
i és l'únic que podeu aneu
però veure-la amb un guia
que us ho expliqui
home, guanya moltíssim
Sí, guanya moltíssim
Això és l'exposició de George Gross
et volia fer recordar
la data de finalització
6 de gener
6 de gener
perquè jo encara la tinc pendent
i jo crec que com jo
molta gent que diu
és que és de llarga durada
ja, ja, sí
això passa molt
i després et trobes
allò el dia 10
i tal
que dius
em sembla que era aquesta setmana
i aleshores
has vist que
fa quatre dies
que està tancada
Té una mica
regustat de final de cicle
les activitats
del Caixa Fórum
aquesta setmana
Sí, aquesta setmana
sí, clar
perquè
acaba
el cicle
de paral·leles
del George Gross
no, acaba
perdó
falta una setmana
però vull dir que
avui tenim la pel·lícula
Cabaret
de Bob Foz
perquè la setmana vinent
encara tenim
el context històric
del Berlín de Gros
amb Isabel Margarit
l'historiadora
i directora
d'Història i Vida
i el que sí que s'acaba
o sigui que el regustet aquest
sí que el tenim
de final
és el cicle
de la Laura Borràs
Clàssics Moderns
amb Kafka
la metamorfosi
que pot ser
no és
a veure
no és el que sembla
vull dir
hi ha molta gent
que
pot ser
llegeix
o si llegeix
ja se n'adona
que és una altra cosa
però moltes vegades
tenim una mica
un prejudici
sobre aquesta obra
que sembla una cosa
molt dura
i tal
té molt de sentit
de l'humor
i potser
vol dir
no representa
el que a vegades
hem cregut
no és l'home
transformant-se en monstre
bé
no m'avanço
perquè també jo
no sóc
no sóc
crític
literari
però la Laura Borràs
ens ho explicarà
d'avui a demà
jo m'atreviria
a dir-vos
que d'avui a demà
que és la conferència
teniu temps
de llegir-vos
la metamorfosi
perquè és molt primeta
sí
la veritat
és que sí
val la pena
i així ja ha llegit
la de l'escarabat
no que és el que deia el Carles
tothom sap que és una escarabat
però escoltar
és aquella de l'escarabat
sí correcte
és aquella de l'escarabat
però clar
l'escarabat
ja en parlarem
ja en parlarem
què tal
el cicle
de la Laura Borràs
doncs una
classes de la literatura
fantàstic
molt bé
i a nivell de públic
a nivell de públic
molt bé
també
és a dir
a veure
sabeu que
per diverses raons
organitzatives
a part que estem demanant
molta puntualitat
últimament
i jo crec que
és per buscar
encara més
una excel·lència
en el servei
algun cicle
hem fet
inscripció prèvia
i aquest era un
és a dir
això que diré ara
no vol dir
que cada dia
hi hagi tothom
però
tenim les 157 places
de l'auditori
cobertes
al cicle
de Laura Borràs
cosa que vol dir
que hi haurà gent
que segurament
li interessarà més
Joyce
que va ser fantàstica
la conferència de Joyce
de la setmana passada
que a Kafka
posem per cas
i això és molt comprensible
i per tant
va venir la setmana passada
i no vindrà aquesta
o viceversa
és a dir
però
la importància
que el conjunt
del cicle
ha interessat
tanta gent
que ja
no podem
admetre ningú més
això vol dir
que aquesta tarda
jo m'interessa
molt
demà la tarda
i vull venir
home
proveu
proveu
i en tot cas
si al final
hi ha algunes baixes
i hi ha espai
a l'auditori
doncs us deixarem passar
però
sense garanties
després no s'enfadeu amb mi
perquè no heu trobat lloc
perquè
ja us ho dic
en principi
sobre el paper
està tot el paper venut
després
hi ha gent que diu
ostres a mi Kafka
tot i el que estigui dient
aquest senyor ara
que pot ser més divertit
del que sembla
l'obra i tal
no m'interessa
doncs és molt respectable
ell o ella
super
realment
penso que Kafka
tenia un sentit
de l'humor
estrany
molt així
de praga
i tal
però
Déu-n'hi-do
en el contingut
les coses
que a vegades
se'ns passen
se'ns passen
per alt
i saps què passa
que si a més t'ho explica
algú com la Laura Borràs
que és una perfecta comunicadora
que ho viu amb passió
a veure
t'acaba agradant a la força
o almenys t'ha pica la curiositat
dius no m'agrada
però escolta que interessant
sí
per exemple això
dels molts
de James
Joyce
a més és que
interpretava
interpretava vol dir
feia teatre
feia teatre
i a més en un moment
aquesta obra
està molt basada
en una
en una cançó
a més recordeu
els que l'haureu vista
que
en la pel·lícula
de James Joyce
Doblinesos
aquest conte
justament
és el
és el centre
i
i això
i es va posar
a cantar
la cançó
correcte
sí sí
realment
un domini escènic
que
que acaba
d'omplir
evidentment
l'interessant
d'una conferència
d'aquestes característiques
és
la literatura comparada
d'aquelles catedràtiques
és a dir
el poder
establir
similituds
el poder
donar pautes
per interpretar
aquella obra
però realment
si això
tu ho sap explicar
a una persona
que ho viu amb passió
i que ho comunica
i que sap fer
les pauses dramàtiques
aquí paro
perquè la gent
aquesta frase
l'entengui
perquè és especialment
important
o aquí
és important
que posem
un tros de vídeo
perquè és molt rellevant
i realment
ja t'ho dic jo
que soc un devot
de la pel·lícula aquesta
de John Huston
que a més
la va fer
o sigui
no la va veure muntada
no la va veure acabada
John Huston
va morir
tot just
diguéssim
durant el muntatge
de la pel·lícula
és el seu testament
i que estigui basada
en l'obra
als morts
és molt significatiu
però també va ser
la pel·lícula
que va llançar
la seva filla
l'Angélica Huston
i realment
cada cop que la veus
dius
quina
quina meravella
de pel·lícula
doncs bé
el conte encara
és més meravella
perquè evidentment
un director de cinema
ha de triar
i ha de
garballar coses
i aleshores
un autor
un autor
sabeu allò
que sempre diem tots
em barra més el llibre
que la pel·lícula
senzillament
és perquè
en el llibre
tot és imaginació nostra
i per tant
nosaltres
no ens ho hem imaginat
i si hi ha
una bona comunicació
amb l'autor
o l'autora
doncs és perfecte
i la pel·lícula
és una visió
condicionada
perquè és la visió
d'una persona
del director
aleshores
si coincideixes
perfecte
i si no
dius
ostres
jo la veia diferent
el llibre
correcte
però això ja passa
Carles
Déu-n'hi-do
et va agradar
la conferència
de Laura Borràs
la conferència
de Laura Borràs
correcte
per això us dic
Kafka
demà
darrera oportunitat
sisplau
de veure Laura Borràs
aquí a Tarragona
de moment
a les 7 de la tarda
demà
parlant de Kafka
però vaja
amb un desplegament
comunicatiu
sobre la literatura
brutal
abans d'entrar en el tema
que és la previsió
que avui us presentarem
en forma d'entrevista
tenim el convidat
esperant
pobre
l'Enric
ara el saludarem
deixa'm fer només un apunt
de la setmana passada
que jo tinc curiositat
la xerrada
dins del cicle
de l'ESCAN
de l'ESCAN
que a vegades
ens oblidem
que tenim aquest cicle aquí
i vosaltres vau acollir
fotografia i poesia visual
què tal
realment
molt interessant
i més molt significatiu
vull dir
la poesia
pot ser de moltes menes
documental
però aquesta això
aquesta poesia
visual
transmesa
per la càmera
realment és molt interessant
i és tota
és tota una escola
que a l'estat espanyol
hi ha hagut
hi ha hagut molts
fotògars
i també té aquest punt teatral
fins i tot
vull dir perquè és la posada
en escena
aquell
entrerealisme màgic
a vegades
i altres
és més
és més
bueno
sugerent
o oníric
o
bé realment va ser molt
interessant
el Josep Miquel García
que havia estat
director del centre d'arts
a Santa Mònica
doncs en sap
en sap molt
i realment va ser interessant
i a nivell de públic
perquè jo quan hi ha activitats
d'aquestes tan específiques
o concretes
sempre pregunto
el perfil
una mica
no sé si teniu públic habitual
del Caixa Foro
o
gent que venia expressament
en aquest cas
tenia més gent que venia expressament
és allò
podia millorar
segurament
a veure
s'ha d'anar sedimentant
molt aquest
aquest públic
el fet
que fos una activitat
en col·laboració
per tant
que no sortia
en el moment
de fer l'agenda
en el paper
sinó que
vam fer una comunicació
després
som conscients
que això resta públic
tot i que tenim
la difusió
que fa l'ESCAN
que és molt bona
i tal
però sempre suma
suma menys
tanmateix
al final
el que és interessant
és
bé
poder estar
ja sabeu que nosaltres
una de les nostres
conviccions
és que hem d'estar
en les activitats
de la ciutat
i en aquest moment
una de les apostes
fortes
de Tarragona
és l'ESCAN
vull dir per tant
hi seguirem sent
en diferents formats
algun altre cop
serà d'una altra manera
però
hi seguirem
hi seguirem sent
per tant
no hi havia
tot el públic
que seria
nombre de públic
que seria desitjable
però
però sí
va resultar
interessant
doncs ara sí
entrem també en matèria
amb
l'entrevistat
aquell convidat
que intentem tenir
cada dilluns
a l'espai
queixa fòrum
el protagonista
de la següent activitat
una activitat
que ja ha passat
diumenge passat
estem parlant d'un concert
dins la programació familiar
però que estem
de nora bona
perquè si us ho vau perdre
i n'heu sentit a parlar bé
que suposo que sí
encara hi podeu anar
diumenge vinent
es diuen
quimbala
ofereixen un concert
que han anomenat
miniatures
i repetiran
un concert
aquest diumenge
a les 6
l'Enric Monfort
és el director
el responsable
en aquest cas
dels quimbala
que aquestes coses en directe,
però les maletes també es van transformant
i juguem un poquet amb aquesta idea
de les coses, les miniatures,
que nosaltres anem...
les coses precioses, boniques,
que anem agafant durant la nostra experiència editzada
i que portem a la nostra maleta.
Per tant, feu música i feu sonar com si fos,
això, amb ritme, amb percussió,
elements que no són instruments, objectes.
Exacte. La percussió avui en dia
i al segle XXI ja saps que ara s'ha desenvolupat molt
i utilitzem tants instruments clàssics
que instruments d'altres cultures musicals
com objectes mateixos, tot pot ser percussió,
percussió corporal, utilitzem el nostre cos com a percussió.
Poquet és un món molt ampli
i a nosaltres ens agradarà poquet agafar moltes coses diferents.
Per cert, escolta, dones bé el nom.
Quimbala, què significa?
Quimbala és una ciutat mítica que n'hi ha a l'Àfrica
i ja saps que la percussió, la cultura musical,
està molt arreglada allà i d'allà un poquet ve tots els instruments percussius
o la base percutiva que s'ha desenvolupat un poquet després a la resta del món.
I a nosaltres és com una idea molt bàsica que volíem agafar.
I a partir d'allà, des de les tradicions musicals de diferents llocs,
augmentar aquesta, la nostra proposta amb percussions més avandardistes
o objectes com estàvem parlant, no?
La tradició amb la modernitat és un poquet la nostra idea.
Tot això té un fil narratiu?
Alguna explicació que uneixi les diferents...
la diferent música que presenteu?
Sí, bé, el fil narratiu nosaltres treballem sempre escènicament.
El treball escènic nostre és molt important.
Llavors es va lligant amb una dramaturgia interna
que tampoc expliquem concretament, però que té un ritme,
té unes accions que van lligant, les maletes en si
ja porten una línia discursiva prou important.
i anem lligant totes aquestes cultures diferents.
És un procés molt senzill, però a la vegada molt directe, no?
De com va una peça darrere l'altra i tenen molt de sentit.
També nosaltres plantegem molt, pensem molt quin és l'ordre de les peces
perquè tinguin un sentit, on està el clímax de l'espectacle,
on no està el clímax, com pugem, com baixem
i com alternem les diferents músiques.
La finalitat pel que estem veient és ensenyar a mostrar
la riquesa de la percussió, una cosa tan simple com és
picar o portar un ritme, històricament i al llarg de tota la geografia, no?
Exacte. I també trencar les fronteres entre estils musicals.
Al final la música bona és música, no?
I un poquet oferir aquesta visió de que tu pots disfrutar qualsevol tipus de música
indistintament de l'estil musical, no?
Podem disfrutar de música clàssica, música contemporània, música africana,
música catalana, música de tot tipus, no?
I música pop, inclús.
I és un poquet aquesta riquesa que nosaltres pensem que és important
canviar aquesta mentalitat moltes vegades, no?
Que n'hi ha gent que li agrada un tipus de música i no surt d'aquell tipus de música, no?
I aquesta apertura de ment en quant al fet musical és per a nosaltres superimportant.
I més avui en dia, no?
Que les fronteres musicals, culturals i tal ja han desaparegut, no?
Això és miniatures, dit molt a l'engròs, perquè hem fet una entrevista així com a molt genèrica.
Miniatures, un espectacle recomanat, ens han dit, a partir de cinc anys?
Sí.
Confirmem?
Sí, exacte.
També han vingut, sí que és més petit, i també han gaudit molt, però realment sí.
Podem recomanar-la a partir de cinc anys.
Siguem concrets almenys una vegada, Enric.
Digue'ns algun d'aquests objectes especials que surten de la maleta,
per a la gent que ens estigui escoltant i que vingui a l'espectacle,
que diguin, mira, això és el que vam dir per la ràdio.
Clar, doncs surten esquellots, surten també ampolles de vidre,
surten una cadinda ugandesa, surten bongos,
també surt una carabassa, un water drum,
que és una carabassa que està posada damunt d'un recipient d'aigua.
Surten mil instruments.
Jo crec que estarem toquen sobre els 40 diferents instruments durant tot l'espectacle.
Jo m'imagino que després molts d'aquests nens que us venen a veure,
arriben a casa i agafen qualsevol objecte i comencen a picar per tot arreu.
Els pares deuen estar una mica...
Deuen tenir ressaca de Quimbala, no?
No us ho han dit, això?
Sí, sí, sí.
Quan acabem l'espectacle, molts ja van directament a l'escenari
a fer una ullada a tots els instruments
i inclús a vegades si ens preguntes les deixem tocar i provar.
És una experiència molt interessant.
Molt bé.
Doncs escolta, repetiu aquest diumenge.
Carles, és el concert familiar amb els Quimbala aquest diumenge a les 6 de la tarda.
Molt bé.
Enric Monfort, un dels responsables de Quimbala,
escolta, moltíssimes gràcies per atendre la trucada
i ens veiem diumenge a l'Espaqueixa Fòrum.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
Fins diumenge.
Fins diumenge.
Vinga, adeu.
Adéu, una abraçada.
Carles, ja està, hem acabat parlant de música.
Correcte, exactament.
Puc dir una coseta molt breu, molt breu.
Jo, ara ja posant-me una mica a part de Caixa Fòrum,
el dissabte, aquest dissabte, dia 1 de desembre,
a les 12 del migdia, a l'exposició Aves Corpus,
no t'ho miris aquí la gent, que no hi és.
Això és Aves Corpus, és escàner que en parlàvem.
Ara, sí.
Doncs hi ha hagut quatre setmanes visites guiades a l'exposició
per part d'un periodista general,
generalment, i jo soc l'últim.
el dia, aquest dissabte, a les 12,
diguéssim, aquí ja no està en Caixa Fòrum,
però sí, perquè hi posa periodista i director de Caixa Fòrum,
no sé quina visió us donaré de l'exposició,
però almenys serà la meva.
Faràs la visita guiada de Aves Corpus?
Faré la visita guiada, jo us faré la visita guiada.
A les 12, dissabte?
A les 12, al Tinglado, que em sembla que és el 2,
al Tinglado del port de Tarragona,
on hi ha l'exposició Aves Corpus, dins de l'escan.
Molt bé, doncs escolta, felicitats,
i moltes ganes també de veure aquesta activitat.
Val la pena, totes aquestes activitats.
Tot suma, tot suma.
Clar que sí. Carles Marqués, gràcies.
A vosaltres.