This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
I seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Avui per tancar temporada, la temporada de l'espai al carrer
i ja el sabeu que cada dilluns al punt de les 12 del migdia
ens acompanyen els amics i amigues de la Fundació Casalamic de Tarragona
per parlar de tots els projectes que fan al llarg de tot l'any
que en són moltíssims, de tota la feina que fan
i avui farem una mica de balanç, mirarem una miqueta el futur
el que ens permeti i això, avui tancarem temporada
amb el Javi Zaragoza que ens ha acompanyat al llarg de tots aquests mesos
acompanyant tots els convidats, ell és el cap de comunicació de la Fundació
Javi, bon dia. Bon dia.
I tenim dos Jordis, un és el Jordi Collado que és el director
de la Fundació Casalamic, Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
I tenim l'altre Jordi, que és el Jordi Navarro
que ell és el president de la Fundació Jordi Navarro. Bon dia.
Hola, bon dia.
Avui, com dèiem, per parlar, per fer balanç una miqueta
de com acaba l'any, de perspectives de cara a l'any vinent
si hem de posar una nota o hem de posar una mica un titular, Jordi Collado,
d'aquest any, com ho titularíem, com ho diríem?
Home, el titular és complicat, eh? O sigui, jo crec que, a més, just seria això, no?
Que l'any ha estat també complicat, que hem hagut de...
Normalment tenies un marge de marcar ritme o de decidir allò en què feies força i èmfasi
i aquest any moltes vegades ens ha tocat anar veient què anava succeint
per poder anar readaptant-nos, no?
Era un poc com la conya de la prima de risc, no?
Que cada dia hi ha de fer un titular, doncs això, però sense prima de risc
i amb la cintura que et permetia, no?
Ha estat un any difícil, Jordi Navarro?
Sí, bueno, de fet, diguéssim, com diuen alguns, no?
Doncs bé, tria l'udulent.
No hem d'oblidar la missió de la Fundació
i el treball que fem per les nens i nenes
i en aquest sentit, doncs, positiu, com cada any,
però com dirà el Jordi, un any molt complicat
des del punt de vista financer
o l'entitat s'ha hagut de buscar molt la vida
o la gent que fan amb el dia a dia han patit per la liquiditat
com moltes altres entitats, no?
Una situació que afecta especialment a entitats com la nostra
que està pendent de molts diners que viuen les administracions.
Complicat, però dic, suposo que com a bons educadors i educadores
el fet de veure la feina que es fa
treu una mica aquest patiment.
Clar, perquè tot i això, heu continuat fent feina,
heu continuat fent moltíssimes activitats,
no heu deixat de fer el que heu fet fins ara?
No hem deixat de treballar.
Jo crec que hem fet tots els projectes que portem
de les tres diferents àrees,
portant-lo així al dia a dia
i a més a més hem començat amb una altra àrea nova,
la d'emprenedoria social,
que hem començat així molt modestament,
però a poc a poc anirem fent més cosetes.
I hem fet més feina amb menys recursos.
Jo crec que és un any per valorar tot el tema
de la distribució d'aliments amb el centre obert.
És a dir, en aquest dia a dia hem pogut anar
rubicant o incorporant històries,
el tema dels bonos per aconseguir liquiditat,
tot el tema de les investigacions,
la proposta d'emprenedoria de buscar,
les propostes de formació online.
Realment hem anat buscant dia a dia
el que sí que hem patit,
perquè la demanda creixent de necessitats ha aparegut,
però també ens ha permès fer una reflexió
al voltant del tema,
amb diferents campanyes a nivell de comunicació.
Hem pogut repensar també què ens està succeint
i poder fer col·laboracions amb la universitat,
amb altres entitats.
Aquest any hem estat al vendre ell fent temes de mediació
que no ho hem fet mai amb els companys de CEPS.
Realment hem fet inclús més coses amb menys recursos.
Jo crec que és important destacar en tot el tema econòmic
és que d'alguna manera hem començat
o estem gastant tots els estalvis que havíem fet en l'època de Bonança,
que per això els fèiem,
que els hem posat a disposició dels projectes i de la gent.
Suposo que és això que deien, eh, Jordi?
És important que tot i la crisi, tot i el context actual,
s'han pogut fer fins i tot més coses amb menys recursos, oi?
Sí, bé, de fet, el Jordi Collador acaba de donar una de les claus, no?
Que és molt interna però cal saber-ne.
És a dir, les èpoques aquestes de Bonança,
l'entitat, fruit d'una bona racionalització dels seus recursos,
doncs ha generat estalvis
i que en aquest moment, doncs, el patronat de la Fundació
va decidir que, com que els projectes alguns no s'autofinancien,
doncs tira una mica d'aquests estalvis,
que de fet per això estan.
És una entitat sense any de lucre
i, òbviament, els estalvis estan per dedicar-ho
en èpoques com aquella.
Però, o sigui, que s'han fet més coses,
és evident, amb menys recursos
i tirant una mica d'aquest estalvis,
que, bueno, de moment n'hi ha,
però estem a punt de tocar la línia vermella, no?
Quan ara mirem enrere, Jordi,
ara que s'acaba el curs, podem fer una mica de balanç.
En tot cas, us sentiu contents,
satisfets de la feina feta durant aquest any?
Jordi Navarro.
Jordi, Jordi.
Sí, sí.
Vull dir, no pot ser d'altra manera.
Una entitat com la Fundació Casalamic,
amb la feina que fa,
incorporant nous projectes, com es veia,
amb menys recursos,
tot i que existeix una quantitat d'estalvis i mantenint,
perquè a vegades, no?,
sempre intenta implicar més projectes,
més persones, créixer,
però en moments com els que estem,
i en procés educatiu,
simplement mantenir els projectes,
mantenir aquest educatiu, fer procés,
perquè en l'educació, en el fons,
s'ha de fer procés,
i ara, per si sol,
és un gran èxit.
I si mirem el futur, Jordi,
com ho veiem, el futur?
Doncs el futur,
jo en fem una mica el joc de parles
que es diu en resiliència,
doncs, optimisme, però en realisme, no?
Vull dir, l'equip està molt consolidat,
s'han fet processos,
la Fundació està molt ben considerada,
i, bueno, doncs, estem allí
intentant reasonitzar més encara els recursos
i confiant en la innovació,
confiant també, com s'ha demostrat aquest any,
en la solidaritat de persones
amb noms i conoms determinats,
i, com diu en Jordi Collà,
doncs, doncs, anant remant, no?
Anant remant.
Però remar ja de precis positiu.
Sí, no? Anant remant.
Mentre puguem remar, no?
El podríem dir, no, Jordi?
Home, hi ha hagut moments a l'any
que semblava que per molt que remarvam
no hi havia aigua i era complicat, també.
Allò d'aquestes les pedres,
però realment, jo m'agradaria molt destacar
que el Jordi ho deia ara també, no?
Tot el tema de l'acompanyament
i la complicitat de gent concreta
de la ciutat i de fora de la ciutat, no?
Gent que s'ha posat a disposició,
per allò que agafalta.
I, en aquest sentit,
hem crescut en amics col·laboradors,
han aparegut tota aquesta gent amb els bons
que han depositat confiança en nosaltres,
han aparegut tot el tema de la gent de la casa
que ha estat organitzant activitats
més enllà de la seva feina
per recerca i finançament,
han aparegut tot el tema de la marató, no?
On diferent gent ha anat apareixent
per qüestionar, amb la qual cosa està bé,
perquè ens ha permès fer un debat més extens,
com per felicitar, no?,
a posteriori la proposta
i la manera en què ho vam encarar.
Jo crec que aquest any hi ha hagut més consciència, també,
i més sensibilització
de les entitats del tercer sector
que treballen per l'acció social.
Jo crec que sí,
que ara ha sonat més, no?
Ha sonat més als mitjans,
la gent és més conscient
que hi ha zones que estan més afectades
per la pobresa,
i això a nosaltres ens ha servit, també, no?,
per, paral·lelament,
ensenyar el que fem.
No, i tu, no, tu i tu.
Sí, i probablement el...
No, la gent que tenim una mica més de recorregut,
encara que sigui per edat,
doncs recordem el Sàntien
que tot aquest tipus d'entitats
es basava fonamentalment en el voluntariat
i les aportacions de la gent, no?
I va arribar una època interessant
en què s'havien convenis amb les administracions,
que les administracions col·laboraven més.
I ja feia anys que teníem el debat, no?,
que s'havien de diversificar
també les fonts de finançament
i sense tindre que tornar exclusivament
ni molt menys al voluntariat
i a la solidaritat personal,
doncs són èpoques en què això,
d'alguna manera, també resurseix
i té la seva importància.
I a més heu treballat molt conjuntament,
molt amb xarxa, amb moltes entitats,
heu fet activitats conjunts,
suposo que això és important, també, no?
Sí, home, la xarxa continua superviva, no?
Jo crec que poder parlar d'un centenar de persones
al voltant de la Fundació,
de parlar de més de 150 entitats
al voltant de la Fundació
o nosaltres al voltant d'elles,
jo crec que és un indicador meravellós, no?,
en aquest sentit,
més enllà de les qüestions que li donen sentit,
que és les trobades al moment,
però a nivell de xifres,
realment són molt interessants, no?
És com, no?,
inclús amb el tema de la comunicació, no?
Que aprofitem que és el nostre espai
de treball de comunicació aquest,
aquest any hem pogut fer una feina brutal,
hem estat a mitjans nacionals,
Vanguard i el periòdic, no?,
el diari de Còrdoba, no?,
inclús ens va recollir tot el tema...
El diari de Còrdoba?
El diari de...
Ens va recollir tot el tema dels bons, no?
O sigui, que realment l'ABC,
o sigui, que hem fet un salt molt bèstia,
a Tarragona, no?,
amb el diari Tarragona,
amb el Punt, amb el mes Tarragons,
o sigui, realment a nivell de comunicació,
de reflexió, tant de notícia
com d'opinions,
se'ns ha fet un salt bèstia.
Sí, és una línia que hem fet,
també, enguany,
hem amès opinió, no?,
també, hem generat opinió,
que crec que la Fundació Casalamic,
amb 30 anys de trajectòria,
quasi,
vull dir,
ja té opinió
i té pes, penso.
Sí, suposo, Jordi,
que això és important,
oi?,
que...
perquè tot el que es fa
és important explicar-ho,
perquè si no sembla que no es faci,
no?,
imagino que no existeixi.
I això els hi dic sempre.
Això els hi dius, no, Jordi?
Sí, sí, feu molt bona feina,
però s'ha de fer saber.
S'ha d'explicar,
s'ha de comunicar, no, Jordi?
Suposo que això és important
per a vosaltres, també.
Sí, no,
és fonamental,
no sol per comunicar
des de l'òptica,
diguéssim,
de màrqueting, no?,
social,
que també és fonamental,
i de fer pedagogia
de la pròpia entitat
i dels projectes,
sinó de la qualitat
tècnica,
i hi ha molta gent
de la Fundació
que explica,
que dona classes,
que ensenya
tot el que s'ha après, no?,
en aquest sentit.
En el camp social,
moltes vegades
pèiem d'això,
de molta modèstia,
de no explicar els projectes,
de no escriure,
i realment la Fundació
està en primera línia
tècnica
com per poder ensenyar
moltes coses.
Jordi, moltíssimes gràcies,
com que ho tenim al telèfon,
gràcies per haver-nos acompanyat.
A vosaltres.
Ens trobem la propera temporada.
A vosaltres,
que hem dit aquí
un munt de mitjans de comunicació
i t'agrago a veure
perquè sempre està aquí
al costat
i que també s'agraeix molt
la feina que feu
en relació a la Fundació.
Perfecte, Jordi.
Moltes gràcies.
A més a més,
ho dèiem,
que no només hi passeu
vosaltres cada setmana,
hi passa moltíssima gent
cada setmana
per l'espai de Tarragona Ràdio.
Jo agrairia,
dono les gràcies
a tota la gent que ha passat.
Jo sé que hi ha molts educadors
que per exemple
els costa moltíssim venir,
però fan l'esforç
per venir,
per explicar-ho
i gràcies a ells
que treballen dia a dia
podem fer aquest programa realment.
Si no hi hagués la seva feina
no tindria sentit,
sens dubte.
Home, hi ha l'esforç
també dels professionals
que de vegades
fem uns malabarismes estupendos
de d'anem a gravar
o anem a fer,
doncs això està molt bé,
que realment
tot l'equip de Tarragona Ràdio
us heu volcat
i el carinyo
amb què ens tracteu
i la gent ho diu
quan arriben aquí.
És que amb la gent
és fàcil,
amb la gent que ens rem.
i tant,
molt, molt, molt, molt,
estem molt contents.
Això també és una història positiva
que ens ha permès
tot aquest temps reforçar,
igual que amb vosaltres
hem reforçat relacions,
ha permès reforçar
amb altres organitzacions,
la universitat,
inclús les propies administracions,
a nivell d'interlocució
amb Generalitat
ara mateix
és molt potent,
amb l'Ajuntament
és molt potent.
És a dir,
potser no hi ha recursos,
però com a mínim
anem a parlar-ne,
per pensar,
per poder innovar,
per poder reflexionar
i agilitzar també
què és el que estem fent.
Sí, parlem d'aquest any
ara que també fèiem
babans,
què destacaríeu
alguna cosa important
d'aquest any
que sigui moment
també de fer-ne babans?
No sé si perquè ha sigut novetat
o perquè ha estat
d'especial interès.
Clar, per mi,
jo crec que la nota de l'any
per mi és tot el tema
de distribució d'aliments,
un canvi d'aquest calibre
per nosaltres
va ser en el seu moment
de molta reflexió
i de debat
perquè ens plantejàvem
si realment
no ho havíem de fer
o no ho havíem de fer
i com s'havia de fer
i jo crec que aquesta línia
que vam traspassar
cap a una lògica
més assistencialista
que preventiva
que era la nostra marca
d'identitat
per mi s'ha d'avaluar molt.
Hem repartit menjar
per un centenar de persones,
per una trentena de famílies
a les que li hem aportat
aliments bàsics,
arròs, llet, oli.
Llavors,
realment en tot aquest context
de dificultat,
de crisi,
diguem-li com vulguem ja,
poder donar respostes
en coses concretes
la gent també
t'ho valora.
Allò quan
de vegades
ens demanen
articles d'opinió
o anem a
tardul i ens preguntem
i vosaltres com ho veieu?
I tothom filosofa
allò de
la prima de riesgo,
no sé què,
no sé quantos.
Bé,
les coses concretes
són les que han sentit
en aquesta tasca
per molt que puguis estar
allò
d'ant de les voltes.
i realment
ens va permetre
d'alguna manera
controlar,
saber,
conèixer a primera mà
quins són els recursos
bàsics de la gent
que tenim cada dia
al centre obert.
Això ens va copsar
perquè ho intuïem
perquè no teníem xifres
i veure que hi havia famílies
que sobrevivien
cinc persones
amb 400 euros
i que ho estan fent
i que estan fent
malabarismes
i arquitectura econòmica
de manera espectacular
per poder administrar.
ens va generar just això,
no?
Bé,
doncs anem a una resolució
concreta,
això servirà per això,
per això,
per això
i més endavant
passo dos,
no?
Tot el tema
de beques accés,
aquest any molt centrat
en,
jo crec que
en Catalunya Caixa
quan hem estat xerrant
de com han anat
i tal,
ens parlen
que el nostre nivell,
no?
La gent que tenim
potser segurament
és la que més
en situació de risc està
o que hem traspassat
a nivell de Catalunya
beques accés
és un programa que...
Sí, ja,
realment ho va dir
que la zona
que estem tenint
nosaltres
són
de les més complicades
els nostres infants,
no?
Aquells que escollim
nosaltres,
no?
Que és una cosa
que clar,
s'està treballant
a Catalunya
i que et digui
un organisme
o un Catalunya
queixa de xec
els que teniu vosaltres
o els que en pitjor
situació econòmica
estan
i us esteu sortint
millor inclús
que altres organitzacions,
no?
I això ens ho diuen
a nivell de MIMO,
doncs,
bueno,
et fa veure
que sí,
que és cert,
que se puede,
no?
Que la cosa
és posar-s'
i que remar
com deien
i venga,
però, a més,
Javi, tu què has destacat?
Sí, home,
jo a nivell comunicatiu
realment
la marató
també va ser
un punt clau,
vull dir que també
ens hi vam abocar
a l'entitat, no?
Perquè ens vam organitzar
per fer voluntariat,
no?
Per treure
el ludotiquidin,
el bibliotiquin
a la plaça de la Font
que jo crec que tampoc
no l'havíem portat mai,
no?
A la plaça de la Font
visibilització,
vull dir,
treure el treball
que portem
fent els barris
portar-lo al centre
doncs també és una manera,
no?
de mostrar-ho.
Després,
que van anar també
a la marató
i que també
va ser tota una experiència,
no?
Nosaltres dos allí
a les tantes del diumenge
després d'haver fet
al matí
la sessió aquesta
de bibliotiquin
i ludotiquin.
Després,
també,
a l'inici de l'any
cap a l'octubre,
novembre,
també va vindre
l'equip
de latituds
que també ens va fer
un bon reportatge,
no?
On es veia
el centre obert,
l'equip de carrera,
l'equip de carrer,
tot l'equip,
bueno,
jo penso que també
va ser un bon reportatge
i una manera
de fer un pas
cap a tot Catalunya,
no?
De la nostra tasca
i després
els mitjans locals
que també ens han anat
cobrint
les diferents activitats,
no?
Tac12,
tots els diaris,
el canal català,
vull dir,
tots plegats.
Jo penso que sí.
per mi també hi ha
una cosa molt interessant
que va passar molt
de puntetes
per la casa,
no per l'equip de carrer,
que va ser
les jornades
de Badia del Vallès,
que es van organitzar
Badia del Vallès
a nivell de carrer
i just en aquell espai
vam comprovar
una cosa
que intuïem
i era que érem
l'únic projecte
de carrer a Catalunya
que estem finançats
sense l'administració pública,
no?
I això ens va sorprendre
gratament,
per una banda,
com a entitat,
bé,
estem fent les coses bé
perquè hi ha gent
que està apostant
des de l'administració pública,
s'estan fent coses boniques
per allà,
perquè a més el reconeixement
era que era un projecte potent
i ens van permetre
intervenir a les jornades
i per l'altra banda
la decepció,
no?,
de trobar
que com una ciutat
d'Aragona
no té un...
l'administració
no hi ha apostat
pel carrer,
no?,
que continuem veient
el carrer
com un espai
on intervenen
la gent
de Fomentos,
Construccions i Contratas
netejant,
la gent de l'Abriga
d'Intervenció Ràpida
i la Guàrdia Urbana
i això també
per nosaltres
va ser un punt
de reflexió important,
no?,
de què estem fent
o què no estem fent
perquè la ciutat
s'entengui
que l'educació
de carrer és bàsica
per permetre prevenir
i trobar espais
de col·laboració
amb els infants
i per prevenir
el risc social,
no?,
que és a què ens dediquem.
De fet,
aquest espai es diu
el carrer
i no és per...
No, no, no.
Perquè sí,
té un motiu,
té un motiu.
I de fet,
al llarg de l'any
els nostres oients
ho han pogut escoltar
de tota la feina
que feu,
tots els projectes
que feu amb la gent
de peu de carrer
i totes les activitats
que feu amb els nois
del barri,
no?,
vull dir que és multa.
Sí,
no, no,
i per nosaltres
és bàsic,
la intervenció al carrer
és l'espai
de socialització
per neutralesa
just després de la família,
no?,
és el primer espai
on l'infant arriba
i on els adults estem
i això ens permet
intervenir per tothom
perquè, no?,
allò,
la col·laboració
aquella del carrer
és de tothom
i de ningú,
nosaltres ens ho creiem
i volem estar
en aquell espai
perquè ho és de tothom
però no és ningú,
nosaltres hi volem ser
perquè creiem
que hi podem fer
moltes coses.
Si parlem de futur
o fins i tot de present,
hem parlat de la crisi econòmica
que evidentment,
doncs com a tots
ha afectat també
la Fundació Casalamic
i això fa que a més a més
en guany
el vistiu
per primera vegada
em deies Jordi,
no tindem projectes,
no tindem gent al carrer.
No,
hem hagut de tancar
i això és complex,
hem hagut de tancar
pràcticament tots
els projectes
que fins ara
no ens havia passat mai,
el juliol
era una època més tranquil·la,
les intervencions
eren tota la campanya d'estiu
i ens permetia
a tots els equips
fer avaluacions,
fer tasca de programació
i aquest any,
30 juny,
vam haver de tancar
la majoria de projectes
des del carrer
fins a la UEC,
fins a tot el tema de beques,
tota la part,
molta part de la comunicació,
tota aquesta tasca,
l'hem hagut d'anar
retallant
i sense eufemismes
perquè no teníem
d'estalvis
i a dia d'avui
estem encara
esperant saber
quin serà
l'escenari a setembre,
volem recuperar carrer,
això ho tenim molt clar,
volem continuar
amb el centre obert,
això sembla més factible,
està a la UEC
que iniciarem curs,
que això sí que ho sabem,
però que és complex,
amb beques,
tot el terrabasteri financer,
de vegades
com ve d'una caixa,
tu mires així
i no sé si arribarà,
tot i que
des de Catalunya Caixa
ens han dit que sí,
que hi seran els diners
i que hi podrem fer feina,
o sigui,
una mica,
l'escenari
és molt dispers,
no tenim gaire clar,
el que sí que tenim
és una intenció,
que és allò de,
com hi ha una voluntat
i una intenció
d'arrencada,
creiem que sortirà bé,
encara estem pendents
de veure
moltes d'aquestes subvencions
que amb el Javi
hem anat trenant
i hem anat buscant,
clar,
si arriba gairebé
a la cinquantena
de subvencions
en menys de,
en vuit mesos,
gairebé un set,
és un número
molt bèstia
per nosaltres,
la mitjana
fins ara
era d'una vintena
l'any,
aquest any
hem fet un plus,
hem fet un exercici
molt bèstia
de recerca
de finançament
i encara estem pendents
que ens diguin
que,
bueno,
sí que això
serà més difícil
que en aquest sentit.
En tot cas,
suposo que és complicat
això,
planificar-se
fins i tot,
mirar el futur
és allò
que és difícil,
és complicat,
oi?
Bueno,
mirar el futur
no ho és difícil,
nosaltres mirem el futur
i tenim clar
on volem anar-hi,
el que és difícil
és saber com arribarem,
com ho farem
per arribar allí,
quin caminet fem,
aquest sí que és més difícil,
però bueno,
jo crec que és això
que hi ha hagut mostres
de voluntat
tant de la gent,
allò de la penetració social
aquest any
ha estat potent
i ens ha permès
i això també
ens genera esperança,
no?
Si la gent
està al voltant
de la casa,
de l'entitat,
significa que
té sentit
que existim,
no?
Jo recordo
quan vaig entrar
a la fundació,
pongo el cebolletes,
el 2000,
el 2005
quan dèiem,
bueno,
hi havia un moment
que vam reflexionar
sobre si érem útils
o no érem útils
i en aquell moment
vam veure que érem útils
perquè hi havia un grup
de gent que ja estàvem
al darrere,
no?
Doncs en aquest sentit
aquest any
no s'ha donat
ni aquesta reflexió.
Tenim clar
que som útils,
tenim clar
que tenim gent
al darrere,
tenim clar
que hi ha gent
a la que
atenem
i per això
existim
i en aquest sentit
és allò
on mirem
com deia en Jordi,
amb optimisme
però amb realisme
cap al futur.
i suposo que
amb objectiu
el mateix
que el que hem tingut
ja aquest any,
allò de
amb menys recursos
fer fins i tot
més feina.
Suposo que serà una mica
la línia
seguida a la fundació.
Sí,
la línia és que
sempre ha estat aquesta.
Sí,
l'austeritat
sempre ho sigues.
Sí,
l'austeritat
jo crec que
és un
un insígnia
també de l'entitat.
És un dels nostres valors
amb el qual
defensem
i hem defensat sempre
inclús
quan érem
ricos
en aquest país
ja ho dèiem
cuidar
que siguin auster
que això no durà
pas sempre.
Llavors ara
també ho fem
aquest plantejament
i jo crec també
que hi ha una història
que hem de continuar
treballant
així com a objectiu
que és tot el tema
de reflexió
i de portar
que deia abans el Xavi
tota aquesta experiència
cap en fora.
Volem
continuar explicant
quina és la nostra tasca
i per què ha servit.
Això és important.
Doncs ja ho heu sentit
hem fet balanç
i hem mirat una miqueta
el futur
el que ens han deixat
o el que podem
mirar el futur
en tot cas
de futur
o de quan ja sigui present
en parlarem
a la propera temporada
de l'espai al carrer
avui hem tancat temporada
d'aquest espai
que cada dilluns
ens acompanya
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i que ens ajuda
d'entendre
i a conèixer
tota la feina
que fan
des de la fundació
que com veieu
no és poca.
Jordi Collado
Javi Zaragoza
gràcies
i bon estiu
que vagi molt bé.
A Valtros
a tu,
al Ricard
a la Núria
i em poso allò
a recordar
també la Iolanda
que també
ens va iniciar
també aquí al carrer.
Moltíssimes gràcies a tots.
Gràcies i que vagi bé.
Bon dia.
A pa, salut.
Gràcies.
Gràcies.