Tres quarts d'una del migdia, David Serra, bon dia.
Bon dia.
Va, parlem de cine.
Ai, quin estrès, David.
T'hem fet vindre per un quart d'hora per parlar de cine.
Tindràs temps?
Doncs sí, perquè només hi ha tres estrenes.
T'agraïm moltíssim que hagis vingut a avançar la programació,
perquè el cap de setmana comença abans, divendres és divendres sant,
però hem dit, home, donem quatre indicacions del que trobarem
en un cap de setmana a la cartellera en què molta gent
potser aprofitarà per anar al cine.
Doncs sí, a veure, d'entrada,
tindríem que parlar que hi ha bones pel·lícules.
Bueno, pel·lícules estan bé, sí, estava una mica repassant
perquè això és una sorpresa, no?
O sigui, quan arribes a la Setmana Santa...
Sí, sempre dius, ai, aquesta crespeta.
I tens el tema de que, bueno, tens el que tens.
Llavors, el més interessant de tot és,
jo sense cap mena de dubte,
la pel·lícula que jo recomanaria
directament és la de Grupo 7.
Grupo 7.
Grupo 7 és una de les veritables sorpreses
del cinema fet a casa,
és una pel·lícula espanyola.
De fet, podríem estar parlant perfectament
d'Undewire, la sèrie magnífica
que ja pràcticament s'ha convertit
en una mena de legenda
dintre dels amants de les telesèries.
Doncs podríem parlar gairebé
al mateix nivell, però des del punt de vista
que estem parlant d'un llar-metratge,
una pel·lícula que aborda
l'operació que va netejar de narcotràfic
la ciutat de Sevilla
abans de l'Expo del 92.
O sigui, per tant, és una pel·li policiaca.
Policiaca, molt ben rodada,
esplèndidament interpretada,
jo diria que és una de les sorpreses agradables,
perquè realment,
dintre del que tenim al cinema de casa,
doncs aquest és un any, recordem,
el Blackthorn, Eva, Mientras duermes,
No haurà pas para los malvados,
jo afegiria extraterrestre i REC3
com a pel·lícules interessants
que estan en la mateixa línia.
Què fas veure extraterrestre?
Sí, sí, sí.
No l'han comentat extraterrestre, no?
No, no l'han comentat,
perquè malauradament, ho tinc que dir,
la sala estava mig buida
i pràcticament no hi havia ningú.
O sigui, jo sé que estava jo
i una veu que havia per darrere,
que sentia que tota l'estona
estava com menjant crispetes,
però com molt desencantat, eh?
Perquè ho tinc que dir,
és una pel·lícula molt pels amants,
d'hora xanante,
una mica pels addictes
a un determinat tipus de cinema
que està fet amb intel·ligència,
amb pocs mitjans,
però que a mi va semblar
una pel·lícula prou coherent
per al que podíem esperar
el seu director,
el director de los cronocrímenes.
Que aquesta, estic veient
que aquesta terrestre, per exemple,
ja no està,
bueno, ha durat una setmana,
premi,
Ja passa.
Però bueno, el Rectre 3,
per exemple, Gènesis,
aquesta és una pel·lícula
que durarà més
i que jo estic convençut
de que, bueno,
val la pena.
I recomanes també, doncs,
Grupo 7,
dins del gènere,
no oblidem,
policia,
que per tant, doncs,
bastant cru, suposo,
d'Alberto Rodríguez.
Doncs mira,
és una pel·lícula
que la podem veure.
L'altra pel·lícula
és la fria rut del dia
que estava buscant documentació
per, clar,
estem parlant
del director
Mabrukelmecri
que va fer una pel·lícula
que em va agradar molt
que és la pel·lícula
Jean-Claude Van Damme.
Aquella pel·lícula
que estava interpretada
per Jean-Claude Van Damme
que se reinterpretava
a sí mateix.
Que jo la vaig trobar
una genialitat
i que a mi em va agradar molt,
la vaig veure a les itxes.
Doncs és el mateix director
enfrontat a una història
amb el Bruce Willis
i la Sigourney Weaver.
I la Sigourney Weaver.
Ah, no?
Escolta.
Un thriller d'acció,
d'espionatge, diuen.
Sí, sí, sí.
Que surt també
la Verónica Etxegui
i l'Òscar Haneda.
Bé,
un segrest
durant unes vacances a Espanya.
Sí, sí, sí.
I poquetes hores
per resoldre el problema.
Per tant,
aquelles trepidants.
Pel·lícula trepidant.
No la vista,
aquesta no puc dir
si és bona,
si és dolenta.
Puc dir que
està en aquests actors
i sent aquest mateix director
doncs podem esperar
potser alguna cosa interessant.
Val,
la fria l'údia del dia.
La fria l'údia del dia.
I a veure,
i continuant les estrenes
que aquí ho hem de buscar,
home,
hem de parlar de Titanic.
Titanic en 3D.
Que és l'altre en 3D.
Que, bueno,
què podem dir de Titanic en 3D?
Saps quin és
l'acudit que hi ha per internet?
Ah, no, no,
explica'm.
M'ha fet molta gràcia
un cartell anunciant Titanic en 3D
i diuen,
bueno,
potser el 3D en aquest cas
era necessari
i potser ara veuran-li saber.
però m'ha fet molta gràcia.
Home,
aquest és genial.
Aquest és un acudit 2.0
que està molt bé.
Bueno,
a veure,
se'ns ha fet curre,
has vist que ràpidament...
Si tu ens hem pulit pim-pam.
Clar,
per el Titanic,
què hem de dir del Titanic?
Bueno,
caldrà veure,
representa que no està filmada de no,
només solteries,
sinó que està incorporada
a la tecnologia 3D
a través de la generadora.
I està en el James Cameron en darrere.
Se suposa que ho ha fet prou bé.
Bueno,
què podem dir
de pel·lícules que hem vist?
A veure,
del Rec 3,
ja vam comentar
que és una pel·lícula
que a mi em sembla
prescindible dins de la saga,
tot i que Paco Plaza
roda molt bé
i que és un director
a tindre en compte
i que francament
ho fa bé.
O sigui,
és una pel·lícula divertida,
recomanable
perquè la gent
no s'ho passarà malament.
O sigui,
ser una miqueta
objectiu,
entre cometes,
perquè és molt complicat
ser objectiu
amb aquest tipus de gènere.
Diguem-ne que
pels fans de Rec
pot despertar
certes complicitats,
tot i que és una pel·lícula
amb un molt complicat
equilibri
entre el que és
la comèdia,
absolutament fallera,
i el que és...
M'agrada molt aquest objectiu
que va ser servir
de fallero.
Absolutament.
Allò que s'ha empassat
amb el vermell, no?
Sí, sí.
I a partir d'aquí,
doncs, bueno,
és una pel·lícula que...
És de crespetes
i d'anar a riure
una mica del gènere.
Però mira,
jo suposo que els que l'han vist
estaran d'acord amb mi
que la primera part,
la part que es filma
en càmera en mà,
és la part correcta.
La part realment
ben lograda,
ben aconseguida,
que desperta les complicitats
a partir del moment
que es deixa filma
perquè aquesta renuncia
a l'afegit
de la càmera en mà,
a partir d'aquest moment
la pel·lícula
ja està transformant
en una altra cosa,
que és el que Paco Plaza
suposo que volia,
i que ha sigut
la seva aposta,
però jo la considero fallida.
Blancanieves,
no havíem parlat
de Blancanieves.
Ah, la Blancanieves
de la Julia Roberts.
Sí,
m'avorreix molt.
Sí.
A mi és una pel·lícula
tubeta,
és una pel·lícula...
Ni tan sols
amb l'estètica,
perquè dèiem que el director
jugava molt amb aquesta estètica.
No em va despertar
cap complicitat.
No.
Ni des del punt de vista estètic,
ni des del punt de vista
argumental,
ni com a reinterpretació
dels contes
de Perrolo,
dels Germans Grims.
Perquè per Crius tampoc.
No,
és una pel·lícula,
a veure,
per un...
De fet,
aquests nens o nenes
que estan entrant
en una preadolescència,
per pura apunt social,
jo penso que és la pel·lícula,
una pel·lícula recomanable...
Però si ells ara veuen
nomes llopi i vampirs...
Sí,
per això,
que no,
les cròniques vampíriques.
O sigui,
no és la pel·lícula
que vagi a despertar
cap tipus d'estusiasme.
L'aire de titanes,
és el que vam dir.
Sí que es veu cinema, David.
Sí, no, no,
clar,
me vaig posar al dia...
L'aire de titanes?
L'aire de titanes,
és el que vam dir a la crítica.
O sigui,
que francament,
se la podien haver estalviat,
malogra absolutament
tot intent
de fer una crítica
condescendent.
d'efectes especials...
No té l'encana
aquell dels pèbloms
del dissabte a la tarda...
És que jo ja no me puc quedar
amb què bé estan fets
els efectes especials,
perquè això ja és molt pobre.
I és veritat,
o sigui,
estan molt ben fets,
és una pel·lícula
que he vist
en una sala
sensorranda
que estàs potents...
Per cert,
vam estar a l'escena
de la sala 3...
Ara ho parlaré,
nosaltres ja hi vam anar,
però ja et vam sentir
que deies que fantàstic.
Molt bé,
o sigui,
jo penso que la línia
del cinema
com a espectacle
té molta força
si comencen a treballar
dins del món
de les sales de cinema
i es preocupen
perquè el que sigui
la projecció
sigui el més adiem possible,
tecnològicament
el més proper
al que tindria
que és el cinema,
que és un espectacle
que utilitza la màgia
de la sala
per aconseguir
que nosaltres
penetrem en aquests mons
que són els que ens trageixen
del cinema.
Estem parlant
de la inauguració
d'una sala
no nova,
però sí nova
en el que és
l'acondicionament,
una sala
en què incorporava
a Ocina de les Gavarres
les noves tecnologies
pel que fa a això,
a la projecció
i el visionat.
De fet,
la filosofia era una mica
et donem el que a casa
lluitem contra
que et quedis a casa
mirant-ho en DVD.
A mi,
una de les coses
que em va preocupar
perquè me vaig assabentar
que la sala
a la vuit i mig
o sigui,
en principi
ha fet fallida,
no?
Bé,
ha fet fallida,
ha canviat,
jo diré que ha canviat
per el que jo sé,
ha canviat
d'organització,
de manera,
de filosofia.
Aquesta va ser
una de les coses
que després de sortir
del cinema
tothom ho comentava,
em diu,
a veure,
és molt complicat,
jo sé que el cinema
en versió original
té un públic fidel,
però malauradament
no és prou gran
per omplir
durant tota una setmana
una sèrie de sales.
És complicadíssim.
O sigui,
jo tinc molt clar
que em fa falta
molta pedagogia
i fins i tot costum.
O sigui,
més que la pedagogia
és la costum
de poder aprofitar
la bondat
de veure una pel·lícula
en versió original
que, clar,
això no és una oportunitat
per veure aquest cinema alternatiu
que moltes vegades
diem aquí
que no arriba.
Per exemple,
Take Shelter,
que és una de les
troballes cinematogràfiques
d'aquesta setmana,
doncs aquesta pel·lícula
no hi és.
Aquest drama psicològic
que ha sigut
tota una revelació,
una pel·lícula
esplèndida
que tothom parla
meravelles d'ella,
doncs no hi és
a les sales.
Són aquelles cosetes
que fan una miqueta
perdre,
clar,
què serà el cinema
d'aquí uns anys?
Jo penso
que canviarà poquet,
però que l'experiència
del cinema
es traslladarà
cada vegada més
a la intimitat
dels hogars.
Si tot
el que és
la força
de les webs
que aprofitin
una miqueta
aquest nou format
que és internet
i ho saben fer bé,
molt d'aquest cinema
alternatiu
passarà
anecdòticament
per una sala de cinema,
però el seu punt
de partida potent
econòmicament
serà en aquestes sales.
I les sales,
a les sales
s'hi projectaran
aquelles pel·lícules,
doncs bé,
les supergrans produccions
amb mila efectes
que puguin aprofitar
tot el que és
tot el que és l'espectacle,
tot el que perd a casa.
Exacte,
el que no vol descartar
és un pel·lícules
molt interessants
i fetes
amb pocs mitjans
que tinguin
la capacitat
d'atracció
per poder ser estrenades
en una sala de cinema.
És un equilibri estrany,
vivim temps complicats.
A veure què passa.
Estic pensant que,
escolta,
tu aniràs a veure Titanic
en 3D?
És que hi ha molts fans
malaltissos de Titanic,
que l'han vist
12.000 vegades.
Jo soc de les persones
que he vist Titanic
doncs
mitja docent.
Ah, ets tu doncs.
Jo soc un d'ells.
A mi m'agrada molt,
tot i que té molts fallos
i té moltes coses
qüestionables
des del punt de vista
de la verosimilitud,
però és una pel·lícula
que en el seu moment,
i l'estic recordant
així amb carinyo,
em va impactar.
Però em va impactar
pel que dèiem abans,
perquè és una pel·lícula
espectacle,
és una pel·lícula
que aprofita molt bé
tots els mitjans
disponibles en aquella època
i feia meravelles.
O sigui, realment,
l'impacte titani...
És James Cameron.
Clar, és que era James Cameron.
I és una pel·lícula
que narrativament
és gairebé perfecta.
O sigui, aprofita
tots els mitjans
tant des del punt de vista
del guió
com de la tecnologia
per fer una pel·lícula
que, bueno,
que en el moment
va trencar.
Ara que el verós en 3D,
no?
Salvaries a Leonardo DiCaprio?
No, no.
Li agafaries la malla
perquè, clar,
és una mica de
no t'enfonsis,
vine que jo t'agafo, no?
A mi fa molta gràcia
perquè veure un amor
de forma hiperrealista...
Clar.
Patirem molt, eh?
Sí, sí.
Home, jo tinc curiositat.
No és malsana,
aquesta curiositat,
però, clar,
està James Cameron.
James Cameron
ara mateix és el pare
de tot aquest tinglador
del 3D,
gràcies a Avatar
i tinc molta curiositat
per saber si ho ha fet
molt bé
perquè una de les raons
perquè les sales de cinema
de 3D
doncs tampoc tenen
un èxit aclaparador
és perquè no totes les pel·lícules
aprofiten el 3D
de la mateixa manera.
Clar.
I moltes vegades
és decepcionant.
O sigui,
van a veure una pel·lícula en 3D
Tocolen tot.
Fiquen coses
que no toquen.
Per exemple,
la pel·lícula
que s'està fent
aquesta del viatge
al centro de la Tierra 2
és de les que ho fa molt bé.
Sí.
Tot i que la pel·lícula
és una tonteria,
i, bueno,
no la salvarien
des del punt de vista
del cinema
que ens agrada
o que m'agrada.
Tinc que recorregut
que aprofitava molt bé
els efectes especials
i el 3D
era acollonant.
I aquesta sí
que és per introduir
un públic
cap a aquest món fantàstic
de joc.
I és bonic,
és bonic.
I si després
hi hagi els llibres
de Julio Verne
ja genial.
David Serra,
moltes gràcies
perquè t'hem fet canviar de dia.
Pues sí,
però mira,
porto el xubasqueu
per aigua.
Bueno,
és lo que hi ha.
Has equipat.
Gràcies, David.
Bona setmana Santa.
Un petonàs i bon cinema.
Exacte.