Som ja en el temps de la tertúlia.
Tertúlia en aquest matí de dilluns, 4 de juny del 2012.
Just sis anys s'han després que la ciutat,
que milers i milers de persones avui fa sis anys
se celebressin pels carrers de la ciutat
l'ascens del nàstic a primera divisió.
Us en recordeu?
La plaça és fosca, dos grans projectors de llum
reflexen la imatge de l'Ajuntament,
que podreu veure millor que nosaltres, no, Jordi?
Doncs efectivament, perquè es veu aquesta llum,
com dèiem, l'Ajuntament, totalment vestit de grana.
Gràcies, Tarragona, gràcies, nàstic.
Són els elements que hi posa, en aquest cas,
sobreposat sobre la façana de l'Ajuntament de la ciutat.
Ja no és un somni, és una realitat.
Som de primera!
El crit de som a primera!
Així cridava el president aleshores del nàstic,
Josep Maria Andreu Aixius,
ho retransmetia a Tarragona Ràdio,
aquell 4 de juny del 2012.
Avui fa just 6 anys que, com dèiem,
unes 40.000 persones sortien pels carrers de la ciutat
per celebrar l'ascens del nàstic a primera divisió.
6 anys després,
estem ja definitivament a la segona divisió B.
Hem abandonat la lliga de futbol professional.
Ha estat una experiència apassionant,
ha estat una experiència bonica,
però haurem d'afrontar nous temps.
Fernando Huidobro, bon dia.
Bon dia.
Ramon Saldanya, bon dia.
Bon dia.
Jordi Haria, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Que recorden d'aquell 3-4 de juny del 2006?
Eufòria, il·lusió, ganes, expectatives,
il·lusió per fer-ho bé.
I avui que sent frustració?
Una mica sí.
Una mica sí.
Avui l'únic que puc celebrar és que fa 6 mesos que no fumo,
perquè altra cosa no em queda per celebrar del nàstic.
Ramon, què recorda d'aquella data?
I què s'en un dia com avui?
Aquello fue la leche, no?
Però jo sempre dic que quan s'ha de fer recuerdos de la història
és que el presente és horrible, no?
Perquè si el presente fos ara bé no recordaríem la història.
La recordaríem en un libro o algo així de mera pasada, no?
És una pena que una il·lusió tan grande,
un esforço tan grande que houve en aquella época,
una aportació de todo el món tan grande,
se hagi ido todo al traste.
Perquè hoi nadie aportamos, perquè no creem,
i la il·lusión de la afición, pues ya sabemos la que hay, bien poquita.
Jordi, què recordes d'aquell 3-4 de juny?
Ah, jo m'ho vaig passar molt bé.
El que passa és que per mi he de confessar
que no és el moment més emocionant que he tingut com a aficionat al nàstic.
És a dir, des del punt de vista del terreny de les emocions,
per mi ho va ser molt més el meu primer ascens a segona...
El del 2001.
Jo l'ascens a primera el veia...
És a dir, jo tenia l'impression que baixaria amb l'any següent
i que això passaria, i per tant jo ho veia més aviat com un premi
i com una oportunitat, sobretot, que com una altra cosa.
Aleshores, des d'aquest punt de vista,
si passem del sentiment que, per exemple, jo podia tenir aquell dia
a tal com estem ara, jo crec que clarament es pot parlar
d'una oportunitat perduda, una oportunitat perduda
des del punt de vista esportiu, una oportunitat perduda
des del punt de vista social i una oportunitat perduda
des del punt de vista econòmic.
I tinc la sensació de tornar...
Vaja, si ens posem a ser positius, d'haver rejuvenit 15 anys,
tornem a la segona B, tornem a...
Bueno, doncs, escolta...
Al principi, anar a l'estadi com quan érem joves.
jo trobo que és una mica una regressió a l'adolescència,
això que està passant ara per molts.
En qualsevol cas, i aprofito per recordar que,
si volen escoltar el resum d'aquella temporada 2005-2006,
ahir, que era 3 de juny, ahir abans el partit de la retransmissió
del partit de l'Ells la vam remetre per Tarragona Ràdio,
com que hi ha molts oients que ens han demanat precisament emocionats
i nostàlgics recordant aquella data que la pengéssim a la nostra pàgina web,
doncs sapigueu això, que a tarragonaradio.cat
trobareu aquest resum de 55 minuts
on hi ha aquella temporada màgica,
la del 2005-2006,
que ens va portar a primera divisió.
Aquell 4 de juny del 2006,
a la plaça de la Font i pels carrers de la ciutat,
també estava el nostre company Quim Pons.
Quim, bon dia.
Bon dia.
I 6 anys després, en cotxe, tornant d'ells, no?
Sí, sí, sí.
Què recordes d'aquell 4 de juny?
Fernando deia emoció, jo em quedaria així, amb l'emoció, amb la joventut, segurament,
recordo també, i amb la sensació que ens estàvem fent grans tots plegats,
amb una centre primera, que havia de donar a conèixer el nom del Nàstic a molts llocs.
El fet d'estar a segona, ja t'havies donat a conèixer,
però el fet de la centre primera, segurament, vam ficar al Nàstic
al panorama futbolístic, no només de l'Estat,
sinó també d'arreu d'Europa,
i això jo crec que va ser una pilota de, no sé si de publicitat directament,
no sé si de promoció de Tarragona i del Nàstic, molt important.
Tenint clar, com veia el Jorri també,
que jo crec que tothom sabia que l'any següent baixaríem,
ningú era suficientment optimista com per pensar que el Nàstic
podia fer un projecte llarg futur a primera divisió,
però sí que sabent i sent conscient també
que allò era el primer pas per construir alguna cosa gran,
perquè el club finalment es professionalitzés,
i tot, i els entrebancs, tot el que ha passat
en aquestes últimes temporades, jo crec que el pas s'ha fet,
que el Nàstic ara és molt diferent,
aquell Nàstic que també deia el Jordi ara,
del primer sense amb Noguers de segona B a segona divisió A,
ha canviat tot molt, no sé si millor o pitjor,
si no hi hagi un altre bat que ens hauríem de plantejar,
jo crec que millor, sincerament, com a mínim a nivell professional
de l'estructura de club, de tot el que és el Nàstic,
i que ara sí, tornem a segona B,
però ho fem amb l'etiqueta d'equip gran,
tornem a segona B, com ha tornat el Depor a segona aquesta temporada,
el Depor era un històric de la segona A,
va tenir unes grans temporades a primera,
fins i tot guanyant lligues,
i aquest any s'ha passejat per la segona divisió A,
doncs nosaltres, jo crec que la ment
amb la qual hem de tornar a segona B és aquesta,
és a dir, escolta, que l'any que ve hem de ser un dels grans,
l'any que ve, l'únic objectiu que ens ha passat al cap,
és el de fer com a mínim el play-off,
i fins i tot, jo diria que ens hem d'atrevir a dir
que hem de pujar, no sé si l'any que ve o el següent,
però que hem de tornar com sigui,
i el que crec que ha canviat és això,
i el que crec que ens ha de portar aquells records
del 3, del 4 de juny, del 2006,
ha de ser això, que va ser un dia important
pel pas que feies endavant
a partir d'ara a nivell de club.
Avui al sempre nàstic a partir de les 8 del vespre
farem l'última edició de la temporada
i analitzarem àmpliament aquests 8 anys
de la lliga de futbol professional.
El fill d'aix últim que comentava el Quim,
creuen que precisament ara tornem a segona B,
però en una altra situació a la de fa
una dècada, i que realment
podrem assumir la pròxima temporada com a equip gran
i com un dels, en fi,
dels favorits per
encarar el més aviat possible
el retorn a la segona, Fernando?
Espero i desitjo que sí.
Jo, com que soc molt antic i molt gran,
recordo l'època
de segona divisió, amb els Vivertis,
amb els Roldanes, amb els Pessudos,
i després recordo una travessa
pel desert horrorosa
que no la vull tornar a passar.
Això ho tinc molt clar.
Jo no sé si sabrem
conjuminar
el fet de ser un equip gran
i de saber-te posar el mono de treball.
Estic cansat de veure
molts equips
que han fracassat
des de la soberbia
i des de la propietència
i pensant que
eren equips grans,
que eren equips potents
i que allò seria
un any i tot en els infernos.
No sé si recordes
aquella història
de l'Altècic de Madrid.
Un any i tot en els infernos
i se n'hi van passar dos.
I, escolta'm,
i si són dos,
tira milles.
El problema és que
se vagi caient
en el desencís,
se vagi anant
en un cercle viciós
que no se'n surti.
Penso que és importantíssim
tornar a esparonar
a l'afició,
perquè
no és només
un equip de futbol,
no és només
una estructura,
és la il·lusió
d'una ciutat
i les ganes
de tots.
Aquí tenim
una feina
tots a fer-la
i espero
i desitjo
que el Consell
d'Administració,
que els temps
veniders
siguin diferents
i que hi hagi
persones
que ens esperonin
a tots.
Perquè amb el que hi havia
fins ara
jo penso que ens han ajudat
a tots
a arribar
al més absolut
desencís.
Ramon?
Bé,
com havien dit
el compañero
jo crec que
de gallito
i de
fuerte
o prepotente
o com queira
llamarlo
para destacar
no debemos ir.
Perquè hi està
el caso del Tenerife,
el caso del Albacete
que lo està passant mal
para subir,
el Oviedo
que no sube ni queriendo
i en esos recuerdos
de la edad que tenim
tots els que estem
en la mesó
l'hemos vist jugar
en primera divisió
i molt bé.
I no un anya sol,
sino varios anys.
Jo crec que ara toca
el Borrón i Cuenta Nueva,
evidentment,
perquè la economia
sí lo exige
i la fórmula
de Segunda Beca
y que poner
también sus 23
y demás.
Escogé una ilusión
de chavales
que yo creo
que hemos demostrado
que tanto en juvenil
como en tercera división
tenemos equipos
suficientemente
con cara y ojos
para empezar
a crear ilusión.
el otro día
el otro día
a Egea de los Caballeros
que venían
con toda la ilusión
que me consta
porque estuve cerca
de ellos
ese día
que estuvieron
pernos tanto
y estuve cerca
de ellos
pues estaban
convencidos
que le iban a ganar
a la Puebla
pero es que
vamos
que es que no daban
por hecho
ni el empate
y se fueron
con 2-0
a la casa
lo que quiere decir
que tenemos
un equipo
que le ha ganado
a uno
destacado
del grupo aragonés
hay chavales
hay que pueden
vales para segunda vez
el que pasa es que
se ha quedado a ver
si esta aposta
tan clara
para el planter
si es que finalmente
es produce
si esto es compatible
con estas necesidades
o con estas ganas
que puja de seguida
de tornar
de seguida a segona vez
las prisas
son malas consejeras
siempre
estoy un poco
con el otro compañero
cuando decía
la subida
a primera división
yo por suerte
la relación que he tenido
con André
es bastante cercana
y en aquel día
que estábamos celebrando
como bien dice
el 4 de junio
en la ciencia
de primera edición
una de las palabras
que le dije
al entrenador
acaban de hacernos
el peor regalo posible
porque creo que
no estamos preparados
para estar ahí arriba
y fue un regalo
envenenado
y así fue
y mira
todo lo que nos ha producido
ese regalo envenenado
el que pasa es que
seguramente
baixar a segunda vez
ha estat también
culpa nuestra
es a dir
que va ser un regal
enverinat en aquell moment
van baixar después
a segunda
pero después
baixar a segunda vez
al cap d'uns años
Jordi
com creus
que hem de afrontar
la temporada que ve?
sense arrogancia
fent les coses bé
i com es fan bé
per variar
mira
torna el tema
de l'oportunitat
perdó
és a dir
jo no estic d'acord
que fos un regal enverinat
els regals són enverinats
en funció
de les teves capacitats
de gestionar
el regal en qüestió
aleshores
i no ens ha pogut gestionar
jo crec que
primera servia
fonamentalment
per dues coses
per desllorigar
una
diríem
una situació
d'enclaustrament social
que el club
havia viscut
en el llarg camí
en la segona veu
un camí larguíssim
un camí de
més de 20 anys
pràcticament
aleshores
en aquest sentit
això era una oportunitat
recordem
la efervescència social
d'aquells dies
de la temporada primera
però també
de la primera temporada
de la segona
i després
havia de servir
i també va servir
per això
per donar uns recursos
al club
que mai els havia tingut
amb tanta abundància
a partir d'aquí
t'ho baixaves
i tenint
una massa social
més nombrosa
i en principi
més activa
que la que havies tingut
jo crec que mai
en la història del nàstic
i tenint més recursos
que els que havies tingut mai
en la història del nàstic
podies fer dues coses
malbaratar aquest capital
que és el que s'ha acabat fent
o aprofitar aquest capital
per construir un projecte
solit a segona
que de tant en tant
et donés l'oportunitat
de pujar a primera
que és el que jo crec
que s'havia de fer
i això no s'ha fet
ara estem a segona vez
és a dir
tot el que teníem
tot el que ens va donar
la primera divisió
i fins i tot
tot el que ens ha donat
la segona
hem de reconèixer
que hem malbaratat
no tenim projecte esportiu
no el tenim
econòmicament
no estem bé
quan hem disfrutat
de més recursos
que no havíem disfrutat mai
en la història del nàstic
i socialment
home
tal com està el Camara
perdoneu
però a mi em dóna la impressió
de quan estàvem a segona vez
i canviàvem
de part de la graderia
per veure els gols de l'equip
a la porteria on jugava
vull dir
tornem a estar
en aquesta situació
aleshores
jo tinc la sensació
de allò
regreso al pasado
i això
és molt difícil
d'aixecar
com es pot aixecar això
home
doncs aprenem una mica
dels errors jo crec
és a dir
doncs fent un projecte esportiu
segurament
basat en gent de la casa
que permeti
doncs tenir
una certa solidesa
institucional
amb el terreny esportiu
que fins ara no hem tingut
és a dir
hem improvisat
i hem fet amb moltes coses
de provincians
i l'últim jesprovincia
que jo he vist amb aquest equip
és portar a Jorge de Alessandro
perquè tenia un nom
i perquè sortia a la tele
i això
perdoneu
però no és un projecte esportiu seriós
ara torna a parcer a la tele
apunto pelota ja
tenim també
la missió
que ho deia el Ferran abans
de reconstruir
socialment aquest club
que està molt malament
que està molt malament
o sigui
hem expulsat
la gent de l'estadi
hem expulsat
la gent de l'estadi
samarretes del Nàstic
que fa 6 anys
portaven canalla
5, 6, 7 anys
ja no les porten
porten samarretes del Madrid
tot el Barça
com a qualsevol altre lloc
que no sigui
segurament
Corunya
on estic segur
que molts xiquets
porten samarretes
del Depor
o Vigo
o molts xiquets
porten samarretes
del Celta
això ho hem perdut
i econòmicament
vaja
jo no sé els números
però la impressió
que a mi em dona
és que no estem pas bé
tampoc
de manera que
escolta'm
hi ha molta feina a fer
i jo crec que
abans de posar-se
l'objectiu esportiu
ascens
per la temporada que ve
jo crec que
el que s'ha de transmetre
és la necessitat
de rearmar socialment
rearmar moralment
rearmar esportivament
rearmar econòmicament
aquest club
i això
pot costar 2, 3 anys
4 anys
a segona B
vull dir que
no és una cosa
que es faci en dos dies
i crec que hem de ser honestos
i hem de partir d'aquí
perquè si no
tornarem a generar
falses il·lusions
i encara farem més malbé
una cosa
que ja està prou tocadeta
i no soc pessimista
jo crec que això es pot fer
ara
es pot fer
des de
paràmetres
que fins ara
no són els que hem utilitzat
la seriositat
l'honestedat
la prudència
la humilitat
també
hem estat extremadament arrogants
la primera temporada
segona
després del descens de primera
semblava que nosaltres
érem com un dèport
o érem com un balladorit
equips que estàvem acostumats
a pujar i abaixar
de primera divisió
i això no era veritat
vam fer una política
de fitxatges
nefasta i de nou ric
tot això ho hem fet
i tot això
és el que no hem de repetir
segonament
Tu creus
Quim
que serà
aquesta una mica
la postura
que adoptarà
el Consell d'Administració
que pot sortir
de la Junta General
d'Accionistes
el 22 de juny
segurament
Josep Maria Andreu
al capdavant
Jo crec que ha de ser així
no
no ens en queda una altra
Per això no sé
si aleshores
Quim serà
compatible
amb el desig
que ja es respira
alguna mica
en l'entorn de l'equip
amb el desig
de tornar
el més aviat possible
a segonar
gairebé de manera
desesperada
Però és que tu has de vendre
això
o sigui
jo el que
em referia abans
quan he de pujar
immediatament
és que tu el que no pots fer
l'any que ve
és vendre
que l'objectiu
és la permanència
i la consolidació
segona B
com has anat
penuint
les últimes temporades
a Can Naftic
que jo crec que aquest
no sé si ha estat un problema
no sé si treurem a dir
que ha estat un problema
perquè també reconec
que per exemple
l'any que es baixa de primera
l'expresident
aleshores
Xavier Salvador
es tira la piscina
sense aigua
i amb molt de ciment
per fotre's un cop de cap
d'aquests rossos
com el que s'acaba fotent
quan diu que s'ha de tornar
primera
etcètera
però sí que tampoc crec
que el discurs
de l'any que vegi
de ser
no, no
hem de fer una bona temporada
hem de consolidar la permanència
i a partir d'aquí
consolidar un projecte
jo crec que l'any que ve
el discurs ha de ser
com a mínim
el playoff
i ha de ser la sense
el discurs
no en pot ser cap altre
perquè si tu ja
no vens il·lusió
que després es pot trencar
però és que es pot trencar
l'il·lusió teva
com es pot trencar
l'il·lusió del Madrid
per guanyar una lliga
o l'il·lusió del Barça
per guanyar una lliga
o com es trenca cada any
l'il·lusió de l'Espanyol
per anar a una competició europea
però tu aquesta il·lusió
l'has de vendre
l'any que ve
sigui com sigui
perquè si no
si tu no generes
tot sabem
que és més una cosa
de sentiments
que no pas
qualsevol qüestió racional
que tu puguis
doncs palpar
i dir
escolta
no és que mira
m'estan explicant perfecte això
hem entès molt bé
com estan els números
hem entès molt bé
com està la plantilla
racionalitzo tot plegat
i dic no
crec en això
és una qüestió
més sentimental
i José María Andreu
que serà el no president
a partir del 22 de juny
si alguna cosa té
és que
té sentiments
molt a flor de pell
i que sap transmetre això
cap a l'aficionat
sap transmetre això
cap al soci
sap transmetre això
cap al cara
està indecis de dir
no sé què serà l'any que ve
si apuntar-me en aquest vaixell
o no per on t'armi
i jo crec que és molt important
també aquesta transmissió
emotiva
del que pot significar
ser el nàstic
la pròxima temporada
i per tant
per això crec
que s'ha de vendre
el futur
s'ha de vendre
el projecte l'any que ve
com un projecte
no vull dir d'equip gran
tot i que crec que ho serem
a segona D
però sí que vull dir
d'equip que ha d'aspirar
com a mínim
el que hem fet tres
dels quatre que van baixar
l'any passat
Albacete
Pontferradina
i Tenerife
segueixen vius
en els play-offs
descents
a segona divisió
només el Salamanca
que està
molt a prop
del precipici
a punt de caure
econòmicament
la resta
els altres tres a quatre
han aconseguit
fer play-offs
descents
per tant
tu has d'aconseguir
vendre això
a més a més
tenim una injecció econòmica
de la Lliga
pel fet de baixar
que és de 700.000 euros
que la resta no tindran
per tant
també ho has de saber
aprofitar ara
just l'any que baixes
i jo crec que tot
és un peix
que es mossega
la cua
i és aquell cercle
i l'altre
i per això també penso
que el més important ara
és generar la il·lusió
de dir
l'any que ve
hi volem tornar
l'any que ve
nosaltres lluitarem
per estar a dalt
i sobretot
començar a guanyar
perquè portem
cinc anys
acostumats a perdre tots
i ens ha creat
aquest pessimisme
que tenim tots ara
de dir
ui és que és impossible
que l'any que ve
podem tornar a pujar
perquè molts grans
han caigut
perquè anem de soberbis
perquè no sé què
no senyor
si hi ha d'haver un punt
que aquest equip
pot guanyar
i poder ens equivoquem
i poder ara
estem cagant
entre tots
intentant vendre això
però jo crec que és
el que hem de fer
dir no mira
és que volem vendre això
i aquí és on anirem
i els gestors
d'aquest nou projecte
si tot va com ha d'anar
si Andreu agafa les regnes
si Cicard comença
a dirigir esportivament això
si Quico Ramírez
estigui a la banqueta
són gestors
suficientment coneguts
suficientment
jo crec
coneixent-se
de tots plegats
com per dir
que això pot anar bé
i que la temporada que ve
doncs bé
per què no
pot sortir bé la cosa
que no hem de començar pessimistes
ja l'any que ve
hem de començar pensant
que hem d'estar alli dalt
i que hem d'aconseguir
lluitar per aquest assent de segonar
molt breu
que el Ferran de Més
ha apuntat moltes coses
digues
no
a veure
jo estic d'acord
hem d'il·lusionar
però no existeix
una fórmula magistral
jo crec que hi ha
moltes ciutats
en la mateixa situació
com la nostra
com deia molt bé
el Ramon Oviedo
Tenerife
que creuen
que ho faran bé
que tindran la il·lusió
i que arribaran
no n'hi ha
de fórmula magistral
hi ha que fer les coses
ben fetes
i com
com diu el Lluís Llach
que tinguem sort
necessites una miqueta de sort
sí
però és com d'acord
la suerte
és un tren
però hi ha que estar
en la estació
no se pot coger
en la parada del autobús
nosaltres hem creït
que en la parada del autobús
cogemos el tren
esa ha sigut la equivocació
i per això
hi ha que treballar
hi ha que poner ser monos
hi ha que sudar
i llegar a la estació
i quan passa el tren
tens la possibilitat
de subirte
però si te caig
en la parada del autobús
difícilment podes coger el tren
sempre me decían a mi eso
jo
con mi amigo Kim
que al qual aprecio un montón
la verdad que
casi me has convencido
casi
te digo casi
que me has convencido
porque la verdad
que lo mereces
convencer a todo el mundo
pero te voy a decir
la única que no me has convencido
evidentemente
sabemos todos
que la liga de futbol
profesional
le va a dar ahora
un dinero al Nati
pero Kim
administrativamente
ese dinero
me parece que lo tenemos
perdido antes de empezar
porque habrá muchas denuncias
de contratos
de entre comillas
futbolistas profesionales
y digo entre comillas
porque yo no lo he visto
en el campo
en absoluto
porque un profesional
para mí
es aquel que trabaja
que cumple su trabajo
y que suda la camiseta
luego le pensaré
mejor las cosas peor
pero para mí Ramon
no es un dinero perduto
si ens traigo
aquí el lastre de sobre
no ens interessa
Quim
t'estem perdent
te perdiem
ara la cobertura
a veure si la recuperem
una mica
Jordi
tu volies afegir alguna cosa
sí
intentaré fer-ho curto
tot i que no és una
de les més virtuts
però bàsicament
jo estic d'acord
en que el futbol
en bona part és una gestió
de sentiments
però els sentiments
es poden gestionar
de moltes maneres
i jo no crec que
l'única manera
de gestionar sentiments
amb el futbol
sigui
assegurar
un objectiu esportiu
cada any
és a dir
jo entenc que
els clubs esportivament
més sòlids
són aquells en què
el negoci dels sentiments
no es basa
en objectius esportius
concrets
en una temporada
i poso un exemple
d'un equip
bastant perdent
guany
que és l'Atlètic de Bilbao
que se sobreposa
amb això
que és un model
de club
que va més enllà
dels títols que guany
i més enllà
dels objectius esportius
que assoleix
i que com a fórmula
sòlida que funciona
de tant en tant
les coses li surten
i es poden posar
altres exemples
d'aquest tipus
amb altres lligues
que no són l'espanyola
el Schalke 04
Anglaterra
per exemple
o el Manchester City
que ara
després de pràcticament
desenes d'any
sense guanyar res
guanya la Premier
aleshores
jo crec que
la gestió de sentiments
és important
però la gestió de sentiments
passa per una cosa
que al gimnàstic
jo crec que li ha faltat
des d'aquell primer ascens
al qual jo em referia
que és
la identitat esportiva
la identitat de marca
el gimnàstic
no ha tingut més identitat
que els objectius esportius
que anava assolint
i en aquest sentit
això ha acabat sent
un peix
que es mossega la cua
en el mal sentit
per tant
jo no crec que
la il·lusió de la gent
l'any que ve
hagi de passar per dir
pujarem
o jugarem al playoff
sinó que ha de passar
per una altra cosa
construirem
un equip
de futur
que serà un projecte
sòlid quan toqui
i del qual
la gent del nàstic
se'n podrà sentir orgullós
però no orgullós
pels partits que guanyi
que també
sinó orgullós
per la manera
de fer les coses
i un dels models
d'èxit més grans
dels últims
temps en el futbol
que és el Barça
justament s'ha basat
en aquesta construcció
del relat
és a dir
un relat que va més enllà
de guanyar determinats títols
encara que els títols
òbviament acompanyen
amb això
però què és primer
el relat esportiu
el relat identitari del club
o els títols que es guanyen
A veure
que hem recuperat el Quim
per telèfon
Quim
Sí, no
jo no estic d'acord amb això
però gens vol dir gens
perquè crec que
el futbol
i com coneixem tots
és un esport
que si la piloteta no entra
tu ja pots ser molt bé
les coses
que m'expliquin a mi
qui
fent molt bé les coses
i ja que treies el Barça Jordi
t'ho fico d'anar
sobre la taula
el Barça
aquest gran Barça
si l'expresident
Laporta
no arriba a tenir
la paciència que té
i el que va tenir
a lo millor
la jornada 2
amb un altre president
s'ombat
per dir-ho la salta
perquè va fer una pretemporada
horrorosa
perquè comença malament
la temporada
i perquè
bueno
hi havia molts dubtes
amb què s'estaven fent les coses
allà a la sol
hi ha un president
que diu
bueno crec en això
i anem-hi
i es creu
i es tira endavant
jo per això deia
que la il·lusió
l'hem de generar
un
amb el projecte
que tu estàs fent
i crec que la gent
que s'hi creuen
està suficientment
coneguda
i jo crec que ha fet
coses bones per aquest club
com per creur-hi
i dos guanyen partits
a la que guanyis partits
això es torna a generar
i llavors
la resta ve sol
crec jo
un debat molt interessant
no sé si volen afegir
el Fernando
on estaria més a prop
això és complicadíssim
perquè aquí estem mesclant coses
el Jordi feia referència
per exemple
al Manchester City
el Manchester City
és un tema de calés
igual que al Màlaga
són projectes
basats en el calé
aquell no gestiona
massa sentiments
ha gestionat sentiments
en la derrota
i ara que té calés
doncs aquests sentiments
guanyen
però el Manchester City
qui vagi a Manchester
veu que la majoria
de gent de Manchester
en realitat és del City
no del United
que és una mica
l'equip d'Anglaterra
és una genial gestió
dels sentiments
amb el sentit
que tens un suport social
molt important
i en canvi
no guanyes res
fins a quatre dies
i si no hagués vingut
el Shake
el Manchester City
continua sense guanyar res
probablement
bueno los dinero
hacen mucho
porque mi equipo
de Sentimento
del Granada
hace poco
casi no existía en el mundo
y ahora ya se codea
con lo grande
desde Montero Castillo
Aguirre Suárez
correcto
entonces
que a lo que vamos
yo creo que
dentro de nuestro Nasti
hay cosas que hemos hecho
muy buenas
y en la prensa
no salen
y eso es donde yo creo
que tiene que nacer
el sentimiento
porque
Peragones
en fin de nombres
que podemos decir
esos
algunos que realmente
se merecen
que hablemos por ellos
en la radio
y en todo
los que realmente
nos han dado una alegría
a las comarcas
a los pueblos
a todos los que realmente
traemos un poco
sentimiento nazi
son los juveniles
y las poblas
y sobre ellos
tenemos que hablar siempre
porque esa gente
la conocen los chicos
del colegio
los del barrio
y ahí es donde se crea
la camiseta
que muchas veces decimos
porque conoce a aquel
que es de su barrio
como el Cuenca
cuando vivía en Reus
pues lo conoce todo Reus
y ahora el Cuenca
el otro día hablaba
allí en una tertulia
pequeñita que montamos
y salía que cuando
el padre empezaba
que cuando tenía
el trastero
que cuando
vean donde
porque todo el mundo
empieza a sentirlo cerca
y es lo que nosotros
no hemos hecho
A veure, el cas és que
avui la Lliga s'ha acabat
que hem acabat
en una posició terrible
els últims
però a més
amb un desavantatge
de punts brutal
31 punts
hem fet només
El quart pitjor
dels últims 14 anys
El quart pitjor
dels últims 14 anys
Bueno, también es un título
Però molt malament
hem acabat
perquè si mirem
la classificació
veiem que el Sabadell
que és el dinover
i que hauria baixat
per cert
al final hauria baixat
si no hagués passat
el tema del Vilareal
el Sabadell té 46 punts
és a dir
hem acabat
a 15 punts
del dinover
classificat
hem de pensar
ja segurament
en la pròxima temporada
ahir per cert
el Quim Pons
el porter Rubén Pérez
feia unes declaracions
a les que donava a entendre
que està disposat
a seguir l'any que ve
amb l'equip tarragoní
Yo quiero seguir
ellos quieren que siga
y yo creo que va a ser fácil
la comunicación
y ojalá llegamos a un acuerdo
El hecho de que el club
siga confiando en mí
aun estando en una categoría
y que quieran hacer
un esfuerzo económico
para que yo me quede
lo valoro mucho
y si nada cambia
y no viene algo
que vamos
que no lo pueda rechazar
va a seguir siendo
el portero del Nasti
y intentar ayudar
al equipo
el año que viene
para que ascienda
Quim, creus que alguna cosa
pot canviar
en les properes setmanes
o que realment
Rubén Pérez es quedarà?
Crec que Jordi Jari
mencionava el nom
d'un equip
jo crec que si Jart
es lesiona
i el City
ve a buscar
Rubén Pérez
doncs
és una de les poques coses
que podria fer canviar
home, una oferta econòmica
que no pugui rebutjar
és l'únic que ara mateix
podria fer canviar
la decisió que té Rubén Pérez
que és possible
això no ho descarteu mai
perquè el món de futbol
és així de boig
que tingui un equip
que tingui un problema
que no tingui porter
i que fiqui calés
sobre la taula
i s'acabi amb Rubén Pérez
si no jo crec que Rubén
serà el porter
juntament amb Sergio
de la pròxima temporada
Creus que hi haurà
molts més jugadors
de l'actual equip
que continuïn?
Diguem, diguem, perdona
Que sí, hi haurà
més jugadors
Rubén Pérez seria un puntal
de l'actual plantilla
hi haurà més puntals
que es quedin
si és que podem parlar
de puntals
en la plantilla actual?
Són els noms
que venim dient
ja fa setmanes
el Nasti
Seohane i Mingu
Seohane ara mateix
està molt difícil
la seva continuïtat
Xisca i Mairat
s'ha de parlar més
aquesta setmana
i Mingu també
està aparcat
el tema allí
i a veure què passa
a partir d'aquesta setmana
la resta
jo crec
no sabeix ningú
de l'actual plantilla
Ramon, tu et quedaries
a molts
de l'actual plantilla?
Jo quería hacer un apunte
sobre Rubén Pérez
que m'escuches, Quim
me parece perfecto
ese chaval
y siempre lo he defendido
en un momento
de hace muchos años
que tampoco quiero recordarlo
que dije
que no era su postura correcta
vuelvo a decir
lo mismo otra vez
la palabra
si llega una oferta
mejor me quedo
yo creo que si uno
tiene sentimientos
y tiene que agradecer
algo al Nastic
lo primero que tiene
que hacer es fichar
eso es lo primero
y lo segundo
si llega un equipo
con dinero
que deje algo
en el Nastic
que falta no hace
y después
que profesionalmente
que se desarrolle
donde mejor pueda
Es aquí
el tema
este contract
para la encabeza
que si ve algo
ella el que dice
si reúne una oferta
ni yo
si reúne una oferta
que no pueden rebuchar
ni Nastic ni yo
claro yo marcharé
pero en principio
es de clara
que hay que seguir aquí
esos son los sentimientos
de alguien
que realmente
yo creo que ahora mismo
los jugadores
hay jugadores
que tenemos
que tienen
que se sienten
con alguna deuda
en el Nastic
yo lo que quiero
es que la demuestre
porque es donde se puede
demostrar
un profesional
cuando va de categoría
no
yo me quedo
porque voy a subir
otra vez con él
y le voy a demostrar
que a mí no me han pagado
de balde
y de esos casos
sabes que hay muchos
y en el Villarreal
se están afloreciendo
ahora muchos
que sabes que ahora mismo
tendrían sitios
en muchos sitios
del Villarreal
te dicen
no no
ahora nos quedamos
con el presidente
que tanto nos ha defendido
que tanto nos ha pagado
porque este proyecto
tiene que estar en primera
y eso es de alabar
luego lo conseguirán
o no
pero eso es de alabar
y yo creo que ahora
los que nos quedemos
esas serían las palabras
porque esas son las que ilusionan
porque lo primero
que me ilusiona a mí
es un tío
que puede cobrar
pues yo que sé
pues medio millón de euros
más al año
en segunda división
en el Huelva por ejemplo
que necesita un portero
¿vale?
y diga no
se queda aquí
cobrando 200.000 euros menos
y porque quiere subir el proyecto
y yo ese tío
voy y lo alabo
y lo veo cada día en el campo
porque merece la pena
Tinc esclava
que si es queda
algú dels que hem dit
es quedarà
en aquestes condicions
per exemple
Chisco
també té ofertes
per jugar a Saona A
si es queda
ho farà
amb un sou molt més baix
del que li pugui arribar a Saona A
Rovent
tenia ofertes
per jugar a Saona A
una d'elles
jo us ho explicà
la semana pasada
des del Girona
amb molts més calés
que els que podria tenir
la temporada que ve
si es queda el Nàstic
jo crec que s'ha de gent
que si es queda
demostra suficientment
que vol estar implicada
en el projecte
que es faci la temporada que ve
Fernando
tot quedaries amb...
Jo amb el Rubén Pérez
sí que me'l quedaria
ara me fa
cert respecte
o certa por
que pugui venir
algun equip
que li falti un porter
i que se l'endugui
és un porter
per estar segona
i fins i tot
el pots tenir
segon porter
a primera
per tenir-lo
per emergències
és a dir
no m'estranyaria
que ens el fessin saltar
i de la resta de la plantilla
de la resta de la plantilla
em fa molta gràcia
que el Mingo
tota la vida que sento
critiques contra ell
a tot arreu
i ara resulta
que voldrem que es quedi
a mi m'està bé
a mi és un dels tius
que he vist posar a la cama
i que no tinc cap queixa d'ell
Mairata
home
quan juga bé
juga bé
ara
Bueno
el Mingo
és com el padre
sempre lo critiques
perquè nunca te acepta
tus decisiones
però nunca lo eches fuera
perquè lo necesitas
Jordi
el tema Rubén Pérez
i la resta de la plantilla
actual
sí perquè el tema Mingo
òbviament jo no considero
que sigui com el pare
sento repetir-me
però crec que això
no és l'important
si es queda Rubén Pérez
estupendo
i si no es queda
doncs es farà d'una altra manera
no crec que
això
és a dir
tornem a estar
en petits debats
quan els debats importants
són els debats grans
i aleshores
si el que ens ha de preocupar
l'endemà
en el sisè aniversari
d'haver pujat a primera
tornar a estar segona B
és si es queda Rubén Pérez o no
i a mi
Rubén Pérez
insisteixo
m'agrada
no tinc cap problema
amb Rubén Pérez
si es queda
és estupendo
però
aquest no és el debat
i si se'm permet dir
i abans ho apuntava
el Ramon
jo crec que
part
del que ha passat
aquests anys
també té a veure
amb
el tipus de premsa
que hem fet
i el tipus de premsa
que tenim
i em refereixo
dues coses
de manera sumària
no s'han exigit
responsabilitats
no s'han exigit
o sigui
la premsa no complert
com tampoc ho compleix
aparentment
en el món de la política
l'exigència de responsabilitats
en una societat democràtica
i aquí hi ha hagut gent
que se n'ha anat a casa
sense donar la cara
i sense
porgar les seves responsabilitats
i això
a mi em sembla
que el que alimenta
és que la gent continuï
fent malament les coses
i aprofitant-se
de les circumstàncies
i aprofitant-se
dels sentiments de la gent
cosa que em sembla molt malament
i després que hem insistit molt
en aquests debats petits
quan em fa l'efecte
que teníem
debats grans pendents
que ara
tornen
amb repicor
en una situació
encara més dramàtica
per tant
jo crec que
i em sembla sincerament
que no toca
que l'endemà
del descens
d'un descens
tan dolorós com aquest
tan humiliant com aquest
i tan desastros com aquest
el nostre problema
sigui
si a Rubén Pérez
es queda o no
és que tornem
a equip petit
home
en qualsevol cas
no és el tema preferit
jo l'havia tret
a partir de les declaracions
que ja havia fet
els micròfons
de Tarragona Ràdio
digues Quim
que acabem
que ens queden
un minut i mig
sí
dos apunts ràpids
el primer
per dir el tema
Rubén Pérez
home
jo crec que és un debat petit
lògicament
perquè
conscientment
que hi ha coses
molt més importants
a la temporada que ve
però que és un debat
que generi
per nens de la paraula
que hem dit abans
certa il·lusió
vull dir que és un tio
que
m'agrada
dir o no
o el que vulgueu
sí que arrossega
pot ser una mica
el pal de paller
de l'aficionat
que vulguis que no
sempre necessita referents
dins l'equip
i en Robert l'ha trobat
i dos
pel tema premsa
i per al·lusions
directament
jo parlo per nosaltres
i no parlo per ningú més
i en boca de ningú
a mi
que el Xavier Salvador
no em dirigeixi la paraula
que el Ferran
no em dirigeixi la paraula
que José María Fernández
ens arribi a l'insult
en moments determinats
d'aquesta temporada
tant a mi
com al meu company Jordi Blanc
em crea suficientment
de pensar
que he fet bé la feina
i que hem demanat
responsabilitat suficients
a gent que ha fet molt mal
aquest club
com per estar molt tranquil
i pensar que
com a mínim
des d'un sector de la premsa
sí que s'han fet força bé
les coses en aquest club
Acabo
Escolta
i parlant de premsa
aquest vespre
l'últim
sempre en estic de la temporada
Quim
ho farem amb companys periodistes
no?
Sí
amb Rafa González
que estarà a l'estudi de Terraona Ràdio
amb Enric Pujol
amb Paco Montoya
i amb Jesús Jordi
Serà per d'alguna manera
analitzar també
aquests vuit anys
de futbol professional
que hem viscut intensament
a la ciutat de Terraona
Quim
i Jordi Blanc
gràcies i bon viatge
Molt bé
una abraçada
Avui és un dia
per recordar això
aquell 4 de juny del 2012
en què la ciutat celebrava
pels carrers
recorden?
Milers i milers de persones
per la Rambla
per la plaça de la Font
l'endemà
de l'ascens a l'estadi de Chapin
al camp del Jerez
Avui hem parlat
del present i del futur
de l'equip grana
també mirant el passat
en aquesta estona de tertúlia
amb Ramon Saldanya
Jordi Jària
i Fernando Uidobro
i recordeu
aquest vespre a partir
de les 8
l'últim sempranàstic
d'aquesta temporada
2011-2012
Senyors, moltes gràcies
per compartir aquests minuts
amb nosaltres
A vosotros
I que vagi molt bé
Fins la propera
Gràcies
Bon dia
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé